Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tamarud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tamarud. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 d’agost del 2013

Publico aquest aquest article al Punt Avui: EL RETORN DE MURSI, L'ÚNICA OPCIÓ?

La declaració de l'estat d'excepció, amb la suspensió de llibertats polítiques i de premsa, era el final previsible a la manca d'acord entre els seguidors de Mursi i la cúpula militar i el govern provisional, un cop fracassats tots els intents de mediació.

Si aquesta suspensió de les llibertats, per evitar manifestacions d'una o altra tendència, s'hagués fet fa sis setmanes potser hagués facilitat la transició cap a unes eleccions que satisfessin les demandes dels 22 milions d'egipcis que van signar la petició de dimissió del president islamista. Però després de tants morts, l'estat d'excepció no aconseguirà ni pacificar el país, ni encarrilar-lo cap a una transició democràtica, per més que l'exèrcit hagi aconseguit desallotjar les places del Caire ocupades pels Germans Musulmans.
El general Al-Sisi, quan va haver donat el cop, no va suspendre les llibertats perquè volia que els milions de persones que havien demanat la fi de Mursi es continuessin manifestant.

 "Si no aconsegueix pacificar el país, l'exèrcit podria destituir el general Al-Sisi i pactar la restitució del poder al president islamista". 

Però mentre els manifestants contraris a Mursi tornaven a casa o a la feina, els seguidors dels Germans Musulmans, armats amb la legitimitat de defensar un president escollit democràticament, van continuar omplint les places. I amb tants morts, els únics que n'han sortit reforçats han estat els islamistes. I és impensable que la suspensió de llibertats sigui ara eficaç per aturar les protestes i l'espiral de violència. Cada enterrament esdevindrà una manifestació, com també acabarà en manifestació la sortida de la pregària a moltes mesquites. I si l'exèrcit i la policia disparen continuarà l'espiral d'odi i sang. I si no disparen, les places es tornaran a omplir.

Egipte va viure sota l'estat d'emergència des del 1981 fins al maig de 2012. I aquesta suspensió de llibertats no va aturar els manifestants que van fer caure Mubàrak. I ara és poc probable que es pugui sotmetre el país a un règim de silenci i esperar que, amb el temps, tot s'oblidi. Les manifestacions continuaran i ofegaran en la sang de la repressió líders laics que van donar suport al cop, com el vicepresident i premi Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei, que després de les matances d'ahir ha dimitit. Així, si amb l'estat d'excepció no es pacifica el país, l'alternativa serà una dictadura militar que intentarà aturar a trets les manifestacions i el terrorisme, mentre musulmans laics i cristians són assassinats per islamistes.

Però potser l'exèrcit, per no ser engolit pel caos, reaccionarà, destituirà Al-Sisi i pactarà el retorn a la presidència de Mursi. I mentre això passa, la violència a Egipte no ajudarà a pacificar ni Síria ni l'Iraq, ni permetrà que avanci el diàleg entre palestins i Israel.
Xavier Rius, periodista

diumenge, 28 de juliol del 2013

EGIPTE, LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA SOBRE UN BANY DE SANG?, publico aquest article al Punt Avui

El Punt Avui, 28 de juliol de 2013
Xavier Rius
A finals de juny, el moviment Tamarud (Rebela't) i el Front de Salvació Nacional van donar un ultimàtum al president Muhammad Mursi, avalats per 22 milions de signatures, demanant la seva dimissió i la convocatòria d'eleccions. L'1 de juliol, va ser el cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisi, qui es va sumar a l'ultimàtum. Dos dies més tard, en negar-se Mursi a dimitir, el cap de l'exèrcit va detenir el president i, acompanyat de l'imam d'Al-Azar, del patriarca copte, del líder del partit salafista Nur i de membres del Front de Salvació Nacional, va anunciar l'inici d'un procés que hauria de desembocar en la convocatòria d'eleccions i la redacció d'una nova Constitució.
      Així, els militars, amb el suport de l'oposició, destituïen el primer president escollit democràticament a Egipte, fet que no deixava de ser paradoxal. Evidentment, un dels motius que va impulsar a l'exèrcit a donar el cop va ser la desastrosa política econòmica de Mursi. Els caps militars controlen el 40% de l'economia i no es podien permetre les pèrdues que tenien per la mala gestió. Un cop detingut Mursi, es va nomenar president interí el cap del Constitucional, Adli Mansur. El Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei seria vicepresident i responsable d'Exteriors.
      Però els milions de seguidors dels Germans Musulmans no han acceptat el cop i els seus dirigents s'han negat a entrar en un govern que ha de convocar eleccions perquè se senten legitimats en haver guanyat els comicis amb 13 milions de vots i han continuat manifestant-se, demanant la llibertat de Mursi. Fa tres dies, els militars van donar un ultimàtum als Germans Musulmans per tal que acabessin amb les protestes i s'integressin en el procés de transició, cosa que han rebutjat. I les manifestacions a favor de Mursi van costar la vida de 66 persones la nit de divendres. 
         Resulta inimaginable que el nou govern pugui aconseguir la legitimitat interna i externa sobre aquest bany de sang. Fins i tot és impensable que un Nobel de la Pau com El-Baradei pugui aguantar molt en la vicepresidència si continuen les matances, com també es impensable iniciar un procés democratitzador sobre tants cadàvers i la repressió d'una part de la societat. 
       Per això, el més probable és que el govern i l'exèrcit hagin d'optar per prohibir totes les manifestacions. I en un context d'estat d'excepció es farà difícil que sorgeixin els consensos per convocar eleccions. Unes eleccions que, potser, tornarien a guanyar els Germans Musulmans. Algú va calcular malament les reaccions populars en fer el cop o potser creia possible aquella dita de “per què no dissolem el poble i en triem un de nou?”