La declaració de l'estat d'excepció, amb la suspensió de llibertats
polítiques i de premsa, era el final previsible a la manca d'acord entre
els seguidors de Mursi i la cúpula militar i el govern provisional, un
cop fracassats tots els intents de mediació.
Si aquesta suspensió
de les llibertats, per evitar manifestacions d'una o altra tendència,
s'hagués fet fa sis setmanes potser hagués facilitat la transició cap a
unes eleccions que satisfessin les demandes dels 22 milions d'egipcis
que van signar la petició de dimissió del president islamista. Però
després de tants morts, l'estat d'excepció no aconseguirà ni pacificar
el país, ni encarrilar-lo cap a una transició democràtica, per més que
l'exèrcit hagi aconseguit desallotjar les places del Caire ocupades pels
Germans Musulmans.
El general Al-Sisi, quan va haver donat el
cop, no va suspendre les llibertats perquè volia que els milions de
persones que havien demanat la fi de Mursi es continuessin manifestant.
"Si no aconsegueix pacificar el país,
l'exèrcit podria destituir el general Al-Sisi i pactar la restitució del
poder al president islamista".
Però
mentre els manifestants contraris a Mursi tornaven a casa o a la feina,
els seguidors dels Germans Musulmans, armats amb la legitimitat de
defensar un president escollit democràticament, van continuar omplint
les places. I amb tants morts, els únics que n'han sortit reforçats han
estat els islamistes. I és impensable que la suspensió de llibertats
sigui ara eficaç per aturar les protestes i l'espiral de violència. Cada
enterrament esdevindrà una manifestació, com també acabarà en
manifestació la sortida de la pregària a moltes mesquites. I si
l'exèrcit i la policia disparen continuarà l'espiral d'odi i sang. I si
no disparen, les places es tornaran a omplir.
Egipte va viure sota
l'estat d'emergència des del 1981 fins al maig de 2012. I aquesta
suspensió de llibertats no va aturar els manifestants que van fer caure
Mubàrak. I ara és poc probable que es pugui sotmetre el país a un règim
de silenci i esperar que, amb el temps, tot s'oblidi. Les manifestacions
continuaran i ofegaran en la sang de la repressió líders laics que van
donar suport al cop, com el vicepresident i premi Nobel de la Pau
Muhammad el-Baradei, que després de les matances d'ahir ha dimitit.
Així, si amb l'estat d'excepció no es pacifica el país, l'alternativa
serà una dictadura militar que intentarà aturar a trets les
manifestacions i el terrorisme, mentre musulmans laics i cristians són
assassinats per islamistes.
Però potser l'exèrcit, per no ser
engolit pel caos, reaccionarà, destituirà Al-Sisi i pactarà el retorn a
la presidència de Mursi. I mentre això passa, la violència a Egipte no
ajudarà a pacificar ni Síria ni l'Iraq, ni permetrà que avanci el diàleg
entre palestins i Israel.
Xavier Rius, periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada