LA FI DE LA PRIMAVERA ÀRAB I DE MÉS COSES: MUBARAK FORA DE LA PRESÓ, EL BARADEI ACUSAT DE TRAÏCIÓ, ELS MILITARS RECUPEREN EL PODER ABSOLUT A EGIPTE DESPRÉS DE LES MATANCES;I AL ASSAD MÉS FORT, UTILITZA ARMES QUÍMIQUES CONTRA CIVILS AMB ELS INSPECTORS DE L'ONU QUE NO PODEN INVESTIGAR, CONVENÇUT QUE LA COMUNITAT INTERNACIONAL NO INTERVINDRÀ

ARMES QUÍMIQUES A SÍRIA AMB IMPUNITAT DAVANT LA PASIVITAT DE L'ONU. 
I Al Assad sap que ningú intervindrà com a l'Iraq o Líbia, és ara més fort que mai.

 
MUBARAK FORA DE LA PRESÓ, ELS MILITARS AL PODER I EL NOBEL EL BARADEI ACUSAT DE TRAÏCIÓ

I ELS PRINCIPIS D'INTERVENCIONISME HUMANITARI I JUSTÍCIA UNIVERSAL AMB EL TRIBUNAL PENAL INTERNACIONAL, OBLIDATS

Publico aquest aquest article al Punt Avui: EL RETORN DE MURSI, L'ÚNICA OPCIÓ?

Xavier Rius 

La declaració de l'estat d'excepció, amb la suspensió de llibertats polítiques i de premsa, era el final previsible a la manca d'acord entre els seguidors de Mursi i la cúpula militar i el govern provisional, un cop fracassats tots els intents de mediació.

Si aquesta suspensió de les llibertats, per evitar manifestacions d'una o altra tendència, s'hagués fet fa sis setmanes potser hagués facilitat la transició cap a unes eleccions que satisfessin les demandes dels 22 milions d'egipcis que van signar la petició de dimissió del president islamista. Però després de tants morts, l'estat d'excepció no aconseguirà ni pacificar el país, ni encarrilar-lo cap a una transició democràtica, per més que l'exèrcit hagi aconseguit desallotjar les places del Caire ocupades pels Germans Musulmans.

El general Al-Sisi, quan va haver donat el cop, no va suspendre les llibertats perquè volia que els milions de persones que havien demanat la fi de Mursi es continuessin manifestant.

 "Si no aconsegueix pacificar el país, l'exèrcit podria destituir el general Al-Sisi i pactar la restitució del poder al president islamista". 

Però mentre els manifestants contraris a Mursi tornaven a casa o a la feina, els seguidors dels Germans Musulmans, armats amb la legitimitat de defensar un president escollit democràticament, van continuar omplint les places. I amb tants morts, els únics que n'han sortit reforçats han estat els islamistes. I és impensable que la suspensió de llibertats sigui ara eficaç per aturar les protestes i l'espiral de violència. Cada enterrament esdevindrà una manifestació, com també acabarà en manifestació la sortida de la pregària a moltes mesquites. I si l'exèrcit i la policia disparen continuarà l'espiral d'odi i sang. I si no disparen, les places es tornaran a omplir.

Egipte va viure sota l'estat d'emergència des del 1981 fins al maig de 2012. I aquesta suspensió de llibertats no va aturar els manifestants que van fer caure Mubàrak. I ara és poc probable que es pugui sotmetre el país a un règim de silenci i esperar que, amb el temps, tot s'oblidi. Les manifestacions continuaran i ofegaran en la sang de la repressió líders laics que van donar suport al cop, com el vicepresident i premi Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei, que després de les matances d'ahir ha dimitit. Així, si amb l'estat d'excepció no es pacifica el país, l'alternativa serà una dictadura militar que intentarà aturar a trets les manifestacions i el terrorisme, mentre musulmans laics i cristians són assassinats per islamistes.

Però potser l'exèrcit, per no ser engolit pel caos, reaccionarà, destituirà Al-Sisi i pactarà el retorn a la presidència de Mursi. I mentre això passa, la violència a Egipte no ajudarà a pacificar ni Síria ni l'Iraq, ni permetrà que avanci el diàleg entre palestins i Israel.

Xavier Rius, periodista

Llegir al Punt Avui 

 Llegir article del 28 de juliol on advertia que el nou règim no podria tenir legitimitat si provocava un bany de sang (clica)

 Llegir article del 7 de juliol, quatre dies després del cop, en el que deia que si no hi havia acord amb els islamistes, Egipte acabaria sent una nova dictadura (clica)

EGIPTE, LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA SOBRE UN BANY DE SANG?, publico aquest article al Punt Avui

El Punt Avui, 28 de juliol de 2013

Xavier Rius

A finals de juny, el moviment Tamarud (Rebela't) i el Front de Salvació Nacional van donar un ultimàtum al president Muhammad Mursi, avalats per 22 milions de signatures, demanant la seva dimissió i la convocatòria d'eleccions. L'1 de juliol, va ser el cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisi, qui es va sumar a l'ultimàtum. Dos dies més tard, en negar-se Mursi a dimitir, el cap de l'exèrcit va detenir el president i, acompanyat de l'imam d'Al-Azar, del patriarca copte, del líder del partit salafista Nur i de membres del Front de Salvació Nacional, va anunciar l'inici d'un procés que hauria de desembocar en la convocatòria d'eleccions i la redacció d'una nova Constitució.

      Així, els militars, amb el suport de l'oposició, destituïen el primer president escollit democràticament a Egipte, fet que no deixava de ser paradoxal. Evidentment, un dels motius que va impulsar a l'exèrcit a donar el cop va ser la desastrosa política econòmica de Mursi. Els caps militars controlen el 40% de l'economia i no es podien permetre les pèrdues que tenien per la mala gestió. Un cop detingut Mursi, es va nomenar president interí el cap del Constitucional, Adli Mansur. El Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei seria vicepresident i responsable d'Exteriors.

      Però els milions de seguidors dels Germans Musulmans no han acceptat el cop i els seus dirigents s'han negat a entrar en un govern que ha de convocar eleccions perquè se senten legitimats en haver guanyat els comicis amb 13 milions de vots i han continuat manifestant-se, demanant la llibertat de Mursi. Fa tres dies, els militars van donar un ultimàtum als Germans Musulmans per tal que acabessin amb les protestes i s'integressin en el procés de transició, cosa que han rebutjat. I les manifestacions a favor de Mursi van costar la vida de 66 persones la nit de divendres. 

         Resulta inimaginable que el nou govern pugui aconseguir la legitimitat interna i externa sobre aquest bany de sang. Fins i tot és impensable que un Nobel de la Pau com El-Baradei pugui aguantar molt en la vicepresidència si continuen les matances, com també es impensable iniciar un procés democratitzador sobre tants cadàvers i la repressió d'una part de la societat. 

       Per això, el més probable és que el govern i l'exèrcit hagin d'optar per prohibir totes les manifestacions. I en un context d'estat d'excepció es farà difícil que sorgeixin els consensos per convocar eleccions. Unes eleccions que, potser, tornarien a guanyar els Germans Musulmans. Algú va calcular malament les reaccions populars en fer el cop o potser creia possible aquella dita de “per què no dissolem el poble i en triem un de nou?”

Tamarud,

 Llegir al Punt Avui, clica

DICTADURA O ACORD? Publico aquest article al Punt Avui sobre Egipte

 XAVIER RIUS, 07/07/2013

Tal com estan les coses a Egipte, amb els defensors i opositors de Muhammad Mursi enfrontant-se al carrer i l'exèrcit que l'ha fet caure desplegat, hi ha qui diu que el futur d'Egipte pot ser la guerra civil. Segur que es viuran dies d'enfrontaments amb més morts, però és més que dubtós que Egipte s'aboqui a una guerra, donat que no hi ha caps militars ni unitats fidels a Mursi, ni el Germans Musulmans tenen ara cap milícia. El dilema que es viu ara és si serà possible una reconciliació de cara a iniciar un nou procés constituent tutelat per l'exèrcit amb el president interí, el jutge Adly Mansur, arbitrant-lo i si els Germans Musulmans, fent autocrítica pels errors d'aquest any, hi voldrà o hi podrà participar. Si això no és possible, el país del Nil s'abocarà a una nova dictadura sense llibertats polítiques, ni per als uns ni per als altres.

I és que no es pot iniciar un procés de cara a unes eleccions sense els Germans Musulmans, perquè per fer-lo calen llibertats polítiques i de manifestació. I, com estem veient, Mursi encara té el suport de milions de persones. L'única manera d'impedir que els qui estan al costat del derrocat president es manifestin o difonguin les seves opinions és amb una dictadura que censuri la premsa i prohibeixi a tothom manifestar-se.

Hi ha qui pensa que la voluntat de l'exèrcit, que controla sectors de l'economia, ha estat aprofitar el descontentament de les últimes setmanes amb les manifestacions de milions de persones decebudes per la deriva islamista del govern, la nova Constitució que no deixava lloc per al laïcisme i les altres confessions i sobretot la seva nefasta política econòmica, per prendre el poder amb un cop revestit de legitimitat popular. Però també podria ser que la cúpula militar, després que els opositors recollissin 22 milions de signatures demanant la dimissió del president, un cop Mursi va rebutjar la petició de l'exèrcit d'escoltar la veu del carrer i convocar noves eleccions, s'hagi vist obligat a complir l'amenaça.

Potser Mursi, mancat de capacitat de diàleg, assessorat per líders que creuen que la veritat divina és amb ells, pensés que el cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisi, no seria capaç de fer un cop contra el primer president escollit democràticament. Però la realitat és que Mursi està arrestat. I tan cert com això és que molta gent dels barris pobres i el camp encara li dóna suport. Llavors, l'endemà que l'exèrcit imposi el toc de queda per acabar amb les morts al carrer, veurem si es possible iniciar aquesta transició en què participi tothom o si, senzillament, hi haurà dictadura per temps. En aquest segon cas, caldrà veure si els islamistes opten per demanar retornar a la política, per la desobediència civil o pel terrorisme.

Xavier Rius, periodista

 Llegir al Punt Avui (clica)

ISLAMISME O DEMOCRÀCIA?, article al Punt Avui sobre la revota a Egipte contra Mursi

Xavier Rius, El Punt Avui, 2/07/2013
Amb la immolació de Mohammed Bouazizi, el desembre del 2011, va començar el fenomen de les revoltes àrabs, que, després de Tunísia, es va estendre a Egipte. I si a Tunísia va caure Ben Alí, a Egipte va caure el totpoderós Hosni Mubàrak. Justícia, feina, pa, llibertat, democràcia i posar fi a la corrupció era el que demanaven els manifestants
Mursi, avalat pel suport que van obtenir els Germans Musulmans, va imposar una Constitució islamista que rebutjava l'oposició

L'actual president de Tunísia, el laic Moncef Marzuki, ja va escriure l'any 2004 que si es convocaven eleccions lliures a Tunísia o a Egipte, serien els islamistes els que guanyarien, ja que havien estat l'única oposició organitzada, tal com ha passat. Així, la prova de foc de les democràcies àrabs seria l'alternança política un cop els islamistes fracassessin en el seu intent d'implantar una llei islàmica que retallaria les llibertats, i que la seva política econòmica fos incapaç de resoldre els problemes socials.

Com s'esperava, la xaria o llei islàmica –pensada per una societat nòmada de comerciants i pastors del segle VII—, que els islamistes pretenen imposar en més o menys grau a Tunísia i Egipte, no només és incapaç de resoldre els problemes econòmics, sinó que és incompatible amb els principis de llibertat i democràcia que van impulsar les revoltes. Els règims islamistes sí que poden donar benestar a la població autòctona a les monarquies petrolieres gràcies als guanys del petroli i al fet de tenir treballadors estrangers sense drets i amb salaris ínfims. Però són incapaços, no només de fer remuntar l'economia a països com ara Egipte i Tunísia, sinó, sobretot, de pretendre que l'obeeixi una joventut que ha anat a la universitat i no pensa renunciar a les llibertats individuals de la societat urbana i d'unes xarxes socials que no poden barrar el pas a la llibertat de pensament.

I mentre a Tunísia els intents d'islamització dels moderats d'Ennahda no han reeixit perquè hi ha un president laic i una societat urbana que els frena, a Egipte el president Mursi, avalat per l'innegable suport que van obtenir els Germans Musulmans, sense ser conscient que l'economia empitjorava dia a dia, va imposar una Constitució islamista que rebutjava l'oposició, i va posar persones sense la més mínima preparació en càrrecs públics de primera fila. Polèmic va ser el nomenament d'Abdel al-Jayat, exmembre del grup terrorista de Jama Islamiya com a governador de la turística província de Luxor. Nomenament del qual es va haver de retractar dies més tard pel rebuig que va generar sobretot entre els operadors turístics d'un país que no es pot permetre que es posin restriccions al consum d'alcohol ni a la vestimenta de qui porta divises. També, ara fa un any, Mursi va intentar aprovar un decret per atorgar-se tots els poders i es va haver de fer enrere.

Evidentment, en aquesta pugna popular i l'ultimàtum a Mursi de l'oposició unida en el Front de Salvació Nacional, en què també hi ha islamistes que no contraposen la fe a les llibertats individuals, hi juga un paper important l'exèrcit comandat pel general Abdel Fatah al-Sisim, que ha fet gestos de suport als manifestants. L'exèrcit no vol perdre els privilegis que tenia amb Mubàrak, dóna suport a l'oposició i sap que si el país s'aboca al caos l'economia s'enfonsarà encara més. Però el veritable test per a la democràcia serà, un cop caigui Mursi, quin resultat tindran les properes eleccions, si l'oposició sabrà governar i fer remuntar l'economia, i si de les eleccions podrà sortir una Constitució que en un país de majoria islàmica accepti limitar la religió, encara que sigui parcialment, en l'àmbit privat.

Xavier Rius, periodista
 Llegir al Punt Avui (clica)