DEMÀ PRIMERA TANDA DE DECLARACIONS JUDICIALS DE L'EXECUTIVA DE PxC PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE MAIL, FACE I TWITTER D'ANGLADA I RIERA. Paral·lel a aquest sumari n'hi ha un altre per la difusió dels correus privats. La instrucció del cas del suposat pla per atemptar contra Anglada avança i sembla que serà jutjat a l'Audiència de Barcelona

Imatge de la reunió a L'Hospitalet en la que es va destituir Anglada després d'apropiar-se dels comptes de correu i xarxes socials d'Anglada, Riera i Ravello

Demà dimecres, 20 d’abril, i el següent dimecres, dia 27 han estat citats a declarar com a imputats o investigats al Jutjat d’Instrucció 2 de Vic els membre de l'Executiva de Plataforma X Catalunya (PxC), que el 8 de febrer de 2014, reunits a L'Hospitalet de Llobregat, poc abans de destituir a Josep Anglada de la presidència del partit, van apropiar-se dels comptes personals de mail, Facebook, twitter i blog d'Anglada, de la regidora i Secretària de Presidència, Marta Riera, i dels del fins setmanes abans, responsable d'internacional, Enric Ravello. Cosa que van fer, amb la col·laboració d'algú que va obtenir les contrasenyes, per tal que Anglada no pogués contactar amb els regidors i militants quan se li comuniqués que se l'havia destituït. Setmanes més tard membres de l'Executiva van difondre a terceres persones mails privats d'Anglada i Riera.

Això va ser denunciat per Anglada i ha donat peu a dos processos penals, totalment separats dels litigis sobre finances del partit, apropiació de diners, o la nul·liat o no del procediment pel que va ser destituït i expulsat. Tot i que en principi els qui van participar a aquella Executiva, havien estat citats pel febrer, com a alguns no se'ls va poder localitzar, es va ajornar pet abril. 

Així demà el jutge José Luis Gómez Arbona, prendrà declaració a August Armengol, president de Plataforma per Catalunya (PxC); Roberto Hernando, secretari general; Javier Simó, vicepresident; David Parada, secretari d’organització; Juan Garriga, secretari dels serveis jurídics; Jaime Padilla, Menchu Marti, exregidora; i Daniel Ordóñez, ex tresorer del partit. La resta de la cúpula de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, Ignacio Mulleras, Eduard Pallerola, Jordi Pere Casanova, Josep Badia, Carles Francisoud i Mónica Lora, ho faran el dia 27 d’abril. 

Aquesta no és l´única causa contra membres de l'Executiva de PxC que instrueixen els jutjats de Vic-Manresa. Així ja està molt avançat el procés penal contra Robert Hernando, Ignacio Mulleras i Joan Carles Fuentes, acusats de conspiració per atemptar contra càrrec públic, lesions i danys, en relació al suposat pla per provocar un accident de trànsit a Anglada a la carretera de Tavèrnoles després d'un dinar al que havia d'anar sol, amb la finalitat que Anglada no es pogués presentar a les eleccions municipals de maig de 2015. Sembla que aquest altre sumari serà jutjat a l'Audiència de Barcelona.

Aquestes citacions al jutjat passen la mateixa setmana que se celebrarà a l'hotel Miramar de Calafell, el congrés constituient de la nova federació social-patriota, xenòfoba o identitària RESPETO, en la que s'integrarà PxC, el Partido X La Libertad-con las Manos Limpias (PxL) y España 2000. 

Congrés de confluència que se celebrarà una setmana després de la detenció dels responsables del sindicat Manos Limpias, amb el que col·laborava el president de PxL, José María Ruiz Puerta, i amb qui havien posat algunes denuncies y querelles conjuntes tant PxC com PxL. 
Després que el Secretari General de Manos Limpias, Miguel Bernad, estigués a punt de sumar-se a una candidatura unitària ultra a les eleccions europees de 2014,  José M Ruiz Puerta, va arribar a un acord amb Bernad, per tal que PxL y Alternativa Española (AES) utilitzessin el sobrenom de"Con las Manos Limpias" a les candidatures que havien de presentar a les municipals de maig de 2015. AES finalment va trencar amb PxL, i llavors PxL va canviar el nom del partir per Partido X La Libertad-Con las Manos Limpias (PxL). Ara PxL eliminant aquest sobrenom, s'integra a RESPETO amb PxC i España 2000.

No és cap secret que a bona part de la militància de PxC no ha agradat gens el nom de "Respeto" com a nom i sigla del projecte amb el que es vol ocupar a Espanya l'espai polític euroescèptic, identitari o xenòfob. 

LA BAULA DE MALI, anàlisis al Punt Avui de l'atac d'Al Qaida a l'hotel de la capital de Mali

Xavier Rius

 El Punt Avui, dissabte 21 de novembre de 2015

Mali és un estat africà creat amb unes fronteres arbitràries i una gran diversitat de llengües i ètnies, amb un poder central sempre feble i amb l'eterna revolta tuareg demanant la independència o més autonomia. El país, que sempre ha depès de la tutela de França, va patir la més greu de les seves crisis l'any 2012, que va motivar una intervenció militar francesa que va evitar que l'estat es trenqués i que una part important quedés en mans gihadistes. I, com s'ha vist amb l'assalt d'ahir i la presa d'ostatges a l'hotel Radisson de Bamako, aquesta inestabilitat encara continua.

A principis del 2012, hi van confluir quatre elements desestabilitzadors: l'entrada massiva d'armes i soldats de l'exèrcit del destituït i executat líder libi, el coronel Al-Gaddafi, molts d'ells tuaregs; la revolta tuareg al nord, que es va veure reforçada pels arsenals i milicians arribats des de Líbia; el cop d'estat pel qual un sector de l'exèrcit va destituir a Bamako el president Amadou Toumani Touré perquè el considerava poc bel·ligerant contra els tuaregs, i finalment l'ofensiva gihadista de grups vinculats a Al-Qaida, que van aprofitar el buit de poder per fer-se seva la regió tuareg independentista de l'Azawad. I només gràcies a la intervenció francesa es va evitar la caiguda de la capital, Bamako.

L'home fort dels insurgents islamistes era Mokhtar Belmokhtar, El Borni, un algerià veterà de la guerra de l'Afganistan, líder del grup Al-Murabitun, que es va imposar a la resta de grups gihadistes. A Belmokhtar, fidel a Al-Qaida, se'l va donar per mort moltes vegades, l'última fa cinc mesos i sembla que ara és cert. El grup està compost per tuaregs i per milicians àrabs d'Algèria i Tunísia. I, tot i la seva concepció rigorosa de l'islam, és a la vegada una organització dedicada al contraban de persones, drogues, armes i ostatges que li lliuren grups amb els quals pot estar avui aliat i d'aquí a un mesos enfrontat. És, doncs, una baula important d'aquest tràfic al cor d'Àfrica i el Sahel. El grup va agafar el nom d'Al-Murabitun recordant els almoràvits, la dinastia del Sàhara del segle XII que, amb la voluntat de purificar l'islam, va conquerir el que avui és el Marroc i els dividits regnes de taifes d'Al-Andalus. Una de les baules geogràficament inferior d'aquest tràfic de persones, drogues i altres mercaderies és Boko Haram a Nigèria.

Gràcies a la intervenció militar francesa el 2013, es va restablir la unitat territorial de Mali i es va forjar un feble acord entre els tuaregs i el govern central, tot i que van sortir altres grups independentistes com els rebels del Front d'Alliberament de Macina al centre. El grup de Belmokhtar no és que fos derrotat, sinó que, com altres grups insurgents, es va replegar al desert o en zones muntanyoses, on va continuar amb la seva activitat comercial. I, mentre això passava, va aparèixer a la regió del Sahel un nou actor, Estat Islàmic, al qual es van sumar alguns dels grups de contrabandistes i gihadistes, en contra de la voluntat de Belmokhtar, que va continuar fidel a Al-Qaida. I Boko Haram de Nigèria, després de proclamar un califat, va manifestar la seva adhesió a Estat Islàmic.

L'actual missió militar francesa a Mali, que també actua al Níger, Burkina Faso, Mauritània i el Txad, s'anomena operació Barkhame. Hi participen més de 3.500 soldats, entre els quals hi ha 177 espanyols. I té com a objectiu evitar que es torni a trencar el fràgil equilibri i contenir tant grups com Boko Haram pel sud i l'est com els gihadistes malians que ara estan arraconats o adormits al nord, al sud de Líbia o Algèria. França, com a antiga potència colonial de la regió, coneix bé els fràgils equilibris nacionals, ètnics i tribals, i encara tutela sectors estratègics de l'economia d'aquests països. Per això sembla una broma la proposta que va fer dijous el govern espanyol –que només hi té desplegats 177 soldats i és totalment desconeixedora dels equilibris regionals– de voler liderar l'operació Barkhame.

El fet que els atacants de l'hotel Radisson no assassinessin els ostatges seria una confirmació que no pertanyien a Estat Islàmic, sinó a Al-Murabitun. Probablement, trigarem a saber què pretenien més enllà de desestabilitzar Mali i atacar interessos europeus, ja que la majoria dels ostatges són occidentals. Potser pretenien recordar que Al-Qaida encara està activa. Sigui com sigui, el gihadisme continua actuant i els principals perjudicats són els ciutadans d'aquell país.

 Llegir al Punt Avui

L'ASSOCIACIÓ DE TUNISIANS DE CATALUNYA CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ, DIMARTS A LES 19 HORES A PLAÇA SANT JAUME

(Actualitzat dimarts amb fotos de l'acte)

Des de l’Associació dels Tunisians de Catalunya, volem expressar la nostra tristesa més profunda i la nostra indignació per l’atac covard que va tenir lloc ahir a la platja del Kantaoui (Sussa).

 En nom de de tota la Junta i de la comunitat tunisiana resident a Catalunya, volem transmetre el nostre més sincer condol a les famílies dels difunts i manifestar la nostra solidaritat amb el poble tunisià.
El terrorisme és una amenaça global i volem deixar clar que rebutgem categòricament tota forma de violència i d’incitació a l’odi. Diem “No al terrorisme”.
Dit això, volem fer una crida a tothom, siguin d’on siguin, perquè vinguin a solidaritzar-se amb nosaltres a la plaça Sant Jaume de Barcelona el dimarts 30 de juny de 2015 a les 19h.
Organitzarem un gran cercle humà per dibuixar la unitat en aquesta lluita contra el terrorisme.
US HI ESPEREM!

 Anar al Facebook de l'ATC