Dijous 20-N, parlo a Terrassa de la ultradreta de Vox, Aliança Catalana i també dels qui enyoren o rehabiliten el franquisme

 

Dijous 20 de novembre parlaré a la Factòria Cultural de Terrassa (Carrer de Torres García, 35) de la ultradreta de Vox, Aliança Catalana i també dels ultres que reivindiquen o justifiquen el franquisme 50 anys després.

Actualitzat. 70 persones van assistir a l'acte. Gràcies a tots i a Ómnium, Unitat contra el Feixisme i el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa.

   

                    
                   

Dijous 21 de novembre faig una xerrada sobre ultradreta a Catalunya, Espanya i Europa a Sant Esteve de Palutordera

El proper dijous 21 de novembre a les 19 hores faig una xerrada i col·loqui sobre el creixement de l'extremadreta a Catalunya, Espanya i Europa i com fer-hi front al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera. Entrada lliure.

Actualitzat, divendres 23 de novembre: 

Hi van assistir una cinquantena de persones, entre elles dos que es van identificar en el torn de preguntes i col·loqui com militants d'Aliança Catalana. Crec que va anar força bé. Poso fotos de l'acte:

       

 

Dimecres intervinc en una taula rodona a Manresa sobre drets humans amb Laura Masvidal, dona de Quim Forn, i l'advocada Sònia Olivella d'IRIDIA, organitzat pel Centre UNESCO

Dimecres 11 de desembre intervinc en una taula rodona a Manresa sobre drets humans amb Laura Masvidal, dona de Quim Forn, i l'advocada Sònia Olivella d'IRIDIA, organitzat pel Centre UNESCO

 Informació de l'acte a NacióDigital

EL MEU CANAL DE YOUTUBE. Donat que molts vídeos de programes de TV en els que intervenia, de presentacions de llibres o de xerrades o debats que eren a les webs o canals del mitjà o l'entitat s'han perdut, he obert aquest canal de Youtube on estic recopilant els vídeos dels últims anys on intervinc. També hi penjaré els nous

Aquest és l'enllaç del meu canal de Youtube.

Donat que ja s'han perdut els vídeos d'entrevistes i intervencions meves a El 9 TV, 8TV, L'Hospitalet Televisió i la majoria d'entrevistes i notícies a les TV de la Xarxa amb motiu de la presentació de llibres meus, he recopilat en aquest canal de Youtube "Xavier Rius Sant" que he obert la majoria   dels que hi havia dispersos en diverses webs dels mitjans o diferents canals de Youtube. També hi posaré els nous videos amb intevencions meves a TV3 o altres mitjans, alguns actes en els que participi  així com anàlisis, notícies o opinions que faré expressament pel Canal de vídeos.

 Canal de Youtube de Xavier Rius Sant

Dado que se estaban perdiendo o eliminando videos de intervenciones, entrevistas o presnetaciones de libros míos de las webs de televisones locales de La Xarxa, El 9 TV, 8TV, etc, he colgado en el en mi canal de Youtube Xavier Rius Sant, que he creado aquellos que continuaban en la red. Alguno de La Sexta Equipo de Investigación no ha sido posible por la propiedad del medio que no permite que se copien en canales de Youtube. A partir de ahora iré colgando, publicando aquí mis nuevos vídeos 
tanto de entrevistas e intervenciones televisivas en TV3 y otros medios, como de algunas de las charlas o coloquios en los que intervenga, así como otros que realzaré exprés con opiniones, noticias o análisis para mi canal de YouTube. Aquí iré colgando mis últimos videos.

---------

entrevista, escriptor, escritor, fotógrafo, periodista, article, debat, opinió, notícies, de, a, sobre, què pensa?, qui és? ¿Quién es Xavier Rius?, Xavier Rius Sant, a, o, e, i, -, Canal de, Youtube, vídeos google, video, videos google, videos de youtube, charla, presentación, biografía, currículum, libros, debat, investigación, equipo, TV3, 

Vídeo de la xerrada sobre l'ascens de la ultradreta del 14 de febrer de 2019 a Sabadell

Vídeo de la xerrada sobre l'ascens de la ultradreta del 14 de febrer de 2019 a Sabadell, organitzada per l'Entesa-Crida per Sabadell, sense les preguntes i intervencions del col·loqui posterior

 Imatge de l'acte

Altres vídeos mus de xerrades, presentacions o entrevistes, clica

Entrevista a i-Sabadell.cat sobre la ultradreta amb motiu de la xerrada d'ahir

Júlia Ramon d'i-Sabadell.cat em fa aquesta entrevista amb motiu de la xerrada d'ahir a Sabadell

Xavier Rius Sant és un periodista i escriptor especialitzat en temàtiques de seguretat, drets humans, conflictes internacionals, immigració i ultradreta. Com a escriptor, l’any 2011 va publicar el llibre Xenofòbia a Catalunya i, com a periodista, ha col·laborat en mitjans com El País, Nació Digital, El Observador, El Independiente, El Mundo i l’antiga COM Ràdio, entre d’altres.
Rius Sant ha estat aquest dijous a Sabadell, fent una ponència convocada per l’Entesa per Sabadell sobre l’auge de l’extrema dreta. Abans ha conversat, per via telèfonica, amb iSabadell.
Com explicaria, vostè, que al segle XXI, una era on es pressuposa certa igualtat social i la coexistència de valors heterogenis, pugin al poder personatges com Trump, que està acusat d’abús sexual per cinc dones com a mínim; o aquí mateix, amb Santiago Abascal, qui pretén derogar la llei “totalitària” de violència de gènere i el matrimoni homosexual?
Perquè pel populisme tenir adversaris clars, uneix. És a dir, davant de problemàtiques complexes, si tu agafes un conjunt d’enemics i aboques en ells tota la culpabilitat o responsabilitat dels fets, dones solucions fàcils. Això t’uneix, sobretot, si els enemics no poden votar-te i els que presentes com humiliats per aquests enemics, sí que et voten. Plantejar solucions fàcils als problemes complexos.
En aquests lideratges hi trobem persones carismàtiques i que xerren bé i són ensarronadores en la manipulació dels mitjans de comunicació i, aquí, troben el seu espai. Aquestes persones creixen quan la resta, enlloc de contradir els seus arguments, els hi dóna la raó.
És això el que explicaria l’auge de l’ultradreta a Espanya?
És un clar exemple del que hem dit abans. Vox deia una cosa i el PP del Casado deia “hay que hacer un 155 hasta el fondo“. En lloc de contrarestar-lo, li dóna la raó.
A què es deu aquest conformisme de no voler imposar les idees pròpies i donar la raó a l’adversari polític?
Perquè creuen que abans de complicar-se anunciant que no hi ha cap solució fàcil per al problema, o que directament no en té, és més fàcil donar-los la raó i agafar el mateix argument. Això és el que va passar a Espanya amb la immigració: “hemos tocado techo y ahora tendremos que hacer que cumplan sus obligaciones“. Així és com legitimes el discurs de l’altre.

A escala mundial, la gent aposta per guanyadors, i surten com a guanyadors machos alfas i persones que parlen clar. La gent els vota al marge de si les seves propostes són aplicables o són absurdes. Però l’ésser humà és així.

Crec recordar que en un dels seus articles a El País contextualitza aquest conformisme polític…
Sí. Això passava quan Celestino Corbacho, l’ex ministre de Treball, va acabar dient que “hemos tocado techo” i que “a partir de ahora que cumplan sus obligaciones“. Llavors, estava donant la raó als que diuen que “solo les damos derechos y ayudas y no les exigimos nada“. Estan contaminats pel seu discurs. En lloc de dir “per temes laborals i demogràfics, han de venir més immigrants”, repeteixen “el a partir de ahora…“. Aquí està el problema: quan els altres es contaminen del mateix discurs polític.

El que passa és que a Catalunya i Espanya, afortunadament, el tema migratori no ha sigut mai rendible electoralment. Fixa’t que ara l’extrema dreta ha irromput pel tema català, no pel migratori.

Per exemple, després dels atemptats de l’11-M amb els trens a Madrid, no va haver-hi cap resposta islamòfoba ni antimarroquina a Espanya. Afortunadament, la dreta amb el tema immigració no s’hi ha ficat gaire. L’Aznar va ser qui va dir “basta inmigración” i va fer les majors regularitzacions de l’any 2000-2003. Tot això va ser quan arribaren gairebé un milió de llatins a Espanya. Qui va fer totes aquelles regularitzacions massives va ser l’Aznar, encara que després deia que “habíamos tocado techo“.
En canvi amb Zapatero, es passa amb el catàleg de difícil cobertura, el Catálogo d’Empleos, que quan tu deies que volies portar alguna persona, que de fet ja estava aquí…, per tot tipus de feines (construcció, hostaleria…) a vegades els obligava a anar al Marroc i tramitar els papers des d’allí. Zapatero va fer això perquè ja que havien de venir… però per la dreta sempre és millor dir “hemos tocado techo“.
Afortunadament, a Espanya ETA no va sacsejar gaire el tema immigració, tret d’Aznar en alguns moments. Però fixa’t que a Espanya l’extrema dreta no ha arrencat per la immigració, sinó que l’ultra dreta ha sortit per la unitat d’Espanya.
Com conceben la immigració les diferents ideologies?
Podríem dir que l’esquerra té una posició de la immigració a favor de que vinguin bé i amb papers, mentre que la dreta adopta una política de “que vengan pero luego se vayan“. Per exemple, a El Ejido, un poble d’Almeria on el PP era majoritàri, i ara ha guanyat VOX, l’alcalde Juan Enciso va dir: “los inmigrantes son bienvenidos a las 8 de la mañana para trabajar en los invernaderos, pero a las 7 de la tarde que cojan el autobús y se vayan para Almería“. Una mica també seria la política del PP.

Com a especialista en la ultradreta, què en pensa del programa electoral de VOX?
Doncs que VOX ha fet tot de propostes, però que moltes són un brindis al sol perquè si mires el tema de l’avortament, on posa Sanitat, diu “que se acabe el aborto o cambio de sexo en la sanidad publica“. Llavors, què et diu? Que ho pots fer a la privada? No t’ho diu. Després te’n vas a Família i et diu “defensa de la vida”. Aquestes propostes genèriques no lliguen les unes amb les altres. És un programa totalment d’ultradreta.

Si fullegem el seu programa electoral, la proposta 59, per exemple, estableix una taxa per a “todos los residentes legales que no tengan un mínimo de 10 años de permanencia en nuestro suelo” en la sanitat pública. Considera adequat aquest termini per poder accedir gratuïtament a la sanitat pública?
Això és absurd perquè 10 anys amb papers ja estàs tramitant la nacionalitat espanyola. Al cap de dos anys continuats amb papers, ja pots tramitar l’espanyola; que després tarda tres anys, però això és una altra història. Una persona que està a Espanya té dret a tenir sanitat pública, i si té papers encara més.
Una altra cosa és combatre el turisme sanitari, que això és un mite perquè tampoc funciona així. El que va voler fer Rajoy fa uns anys, però que va anar caient, era treure part de la sanitat universal als irregulars. Els hi donava que moltes comunitats no ho aplicaven. Ho recordes? Al final, la majoria de comunitats autònomes, fins i tot algunes del PP, van acabar posant la sanitat pública per tothom perquè prefereixen tenir als irregulars al seu CAP i en les seves visites programades que no a Urgències, que aquesta sí que és obligatòria per tothom.
Per tant, no per limitar el suposat turisme sanitari, que és una situació que passa molt poc, has de treure la Seguretat Social a qui està vivint i està empadronat.
Un dels seus llibres més coneguts és Xenofòbia a Catalunya. En quin context l’escriu?
És aquell moment en què Vic i Mataró són la segona força política i coincideix en el moment en què el PP a Catalunya fa amb Albiol un discurs similar. És a dir, l’Albiol anava dient al ple de Badalona que l’Hospital de Mataró estava col·lapsat pels immigrants i l’Anglada deia el mateix de Vic. Llavors, jo recordo que al ple de Badalona, l’Ajuntament va donar les dades d’immigració i l’Albiol va dir que aquelles dades eren falses, i l’Anglada el mateix a Vic.

El discurs d’Albiol va ser un discurs que el PP no el podia agafar a Madrid perquè si el PP de Madrid deia que “los inmigrantes no pagan impuestos, no cumplen las ordenanzas y colapsan la sanidad publica“, i ets tu qui gestiona, a Madrid, la sanitat i els comerços, estàs dient que no estàs fent complir la teva llei. Com que a Catalunya estava tot governat per socialistes o per Convergència, Albiol podia dir que a Catalunya els immigrants no complien els horaris dels comerços, que se saltaven les lleis, etc. perquè aquest discurs per a Catalunya, li anava molt bé a Albiol.

Quin és l’argument principal de l’obra?
Un senyor que ve de l’extrema dreta, que és l’Anglada, munta un partit i treu un regidor, després en treu quatre, després cinc… i esdevé la segona força de Vic. Mentre que a Badalona, García Albiol és la força més votada sacsejant que els immigrants no paguen impostos, que incumplen las normativas i que no deixarà que obrin mesquites. Per compliment dels drets de llibertat de lògica, tu no pots evitar que en el teu municipi hi hagi mesquites. Has de fer que compleixin la llei en termes d’ubicació i insonorització, però no pots evitar que hi hagi mesquites. Tu no pots dir que els immigrants no compleixen els horaris, quan la llei de comerç de Catalunya diu que en les botigues d’alimentació de menys de 145 metres quadrats, això no ho tinc segur… però el que tu li diràs “els paquis” poden tenir obert cada dia excepte per any nou, l’11 de setembre i no sé quin altre, que obren igual perquè també obren els supers a molts llocs. Clar, és impossible no fer propostes com aquestes als seguidors de PxC.
A part, Plataforma va ser una olla de grills, quan expulsen a l’Anglada i formen un altre partit, i es van quedar sense líder i passen de 67 regidors a vuit, fa quatre anys. I ara ha passat el que jo ja vaig dir fa mesos que passaria: aquest dissabte fan el congrés de dissolució i entren tots de VOX.
Creu que els serà favorable l’entrada de VOX?
Doncs, la veritat, no sé si els anirà millor o pitjor. Perquè per exemple, hi havia gent que votava Plataforma per Catalunya, pel tema immigrants, a les municipals i a les generals votava un altre partit. Llavors, el discurs de VOX de tancar TV3 i dissoldre l’estat autonòmic, jo crec que no els hi anirà bé.
Un any després de la publicació d’aquest llibre, l’any 2012, el president d’aquell llavors de la Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, el va denunciar per injúries i calumnies, per incitació a l’odi i violència contra militants i dirigents del partit xenòfob; per les suposades amenaces a un regidor de PxC; per intrusisme professional i per plagi en la redacció i publicació de Xenofòbia a Catalunya. Què va passar entre vostè i l’Anglada? Com va acabar tot això?
L’Anglada només deia que ximpleries. Em va posar tres denúncies i dues querelles, però el Jutjat d’Instrucció va rebutjar l’admissió i, després, l’Audiència Provincial va rebutjar el recurs de Plataforma. És a dir, això no va anar enlloc. Tot era per injúries i calumnies i perquè no citava les fonts; però si jo era a un lloc, per què he de dir que jo hi era? Deia que no ho posava al peu de pàgina… i per què ho he de posar? A més, amb el secret professional tampoc has de dir qui t’ha dit una cosa…

Foto portada: Margarida Massot i Xavier Rius Sant, a la sala d’actes del casal Pere Quart. Autor: @isoler3 via Twitter

 

JAVIER DE LUCAS: EL LLIMB I INFERN JURÍDIC DE LES TANQUES I DEVOLUCIONS DE CEUTA I MELILLA S'ESTÀ IMPOSANT A ALTRES LLOCS D'EUROPA. Debat al CCCB sobre el "delicte de migrar" amb J Palazón i J de Lucas

Ahir al vespre, amb motiu del Dia internacional del Migrant, es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona un col·loqui sota el títol "El delicte de migrar", organitzat per SOS Racisme, Servei Civil Internacional i Tanquem els CIE, en el que van intervenir-hi el fundador de PRODEIN de Melilla, José Palazón, i el catedràtic de dret de la Universitat de València, Javier de Lucas, els quals, des de diferents òptiques van analitzar la situació dels migrats i refugiats a l'Estat espanyol i Europa en el context actual. 

Palazón és el principal impulsor de la defensa dels drets dels migrants que arriben a Melilla, i guanyador del premi de fotografia Ortega y Gasset 2015, per la seva foto d'immigrants pujats a la tanca amb un guàrdia civil que els vol fer recular, al costat de la gespa d'un camp de golf. 

Palazón va ser a Barcelona amb motiu de l'intent d'expulsió de Renaud Nyame-Belletti que,  quan portava 9 mesos al Centre d'Estància Temporal de Melilla, pendent de ser enviat lliure a la Península després de posar una denúncia per les devolucions en calent, va ser traslladat al CIE de Barcelona per tal de deportar-lo, cosa que gràcies a la campanya de solidaritat es va evitar.

Ahir Palazón va explicar com havia evolucionat la sitiació a Melilla on des de fa poc més d'un any els sirians que arriben a la frontera espanyola poden demanar asil, cosa que abans només ho podien fer si traspassaven la frontera marroquina amb un passaport fals marroquí que estripaven en els cinquanta metres de terra de ningú, per acreditar-se com a sirians amb el seu passaport autèntic en arribar pas fronterer espanyol. Des d'octubre de 2014 ja poden sortir del Marroc amb el passaport sirià, no tenint que comprar a les màfies un passaport fals marroquí i se'ls tramita la sol·licitud d'asil en el mateix pas fronterer espanyol. 

Però el problema és ara, segons Palazón, que el Govern espanyol va demanar al Marroc que no en deixés passar a més 25 sirians al dia, cosa que genera una cua de dies o mesos que només poden superar aviat els que paguen un suborn als policies marroquins.    

Palazón també va parlar de la situació Grècia on ha estat fa uns dies. Així va explicar que a les illes gregues l'estat és inexistent i qui fa la feina d'acollida són les ONG i organismes internacionals, limitant-se el govern grec a expedir el document que acredita que són sirians, afgans o iraquians i pagar a aquells que no tenen diners el vaixell fins Atenes. 

Es va mostrar impressionat pel fluxe a la fontera de Macedònia on la policia macedònia deixa entrar a aquells que porten el paper del govenr grec que acredita que són d'una d'aquestes tres nacionalitats. Va mostrar la seva preocupació pels que no poden passar a Macedònia en ser d'altres llocs i no se'ls considera refugiats. I va concloure afirmant que "cal defensar als migrants econòmics donat que estan molt més desprotegits que que els refugiats, que no se'ls reconeix al dret a ser protegits i es vol que Grècia retorni cap a Turquia". 

Palazón també es va referir a les querelles i procesament s contra agents de la Guàrdia Civil per les devolucions en calent a Melilla i per la morts d'uns subsaharians a la platja del Tarajal de Ceuta que es van ofegar en ser repelits amb material antidisturbis. Querelles que finalment s'han arxivat i s'han portat al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tant Palazón com Javier de Lucas van afirmar que la Guàrdia Civil hauria comés, entre d'altres coses, un delicte d'omissió de socors.

José Palazón

 

Per la se banda, Javier de Lucas, va començar la seva inrevenció lamentant la situació actual que es viu a  Europa on s'està imposant una suspensió dels drets fonamentals que donaven sentit a Europa. "El dret ha de servir per aconseguir i garantir els drets. Si no és així esdevé muna xarxa que enx esclafa".

Va criticar la subhasta de refugiats fets per Brusseles de 160.000 refugiats que encara no s'han redistribuit, i els obstacles que ha posat a les cimeres europees el ministre espanyol d'Exteriors José Manuel García Margallo. 

Per De Lucar la posició europea i espanyola és escandolosa quan hi ha països com el Líban on un de cada quatre ciutadans és un refugiat. I referenint-se l llim i infern jurídic que Espanya ha imposat a les tanques de Ceuta i Melilla i les il·legals devolucions en calent, "ara s'està copiant i aplicant a molts altres llocs d'Europa"

Pel que fa a la suspressió de l'operació de salvament Mare Nóstrum que va ser substituida per la Tritó amb molts menys efectius i amb la prioritat de defensar les fronteres, que va ser justificada pel ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz dient que provocaria efecte crida, va dir que Fernández Díaz "fa aplogia del delicte d'omissió de socors"
De Lucas va cridar a no votar diumnenge ni al PP ni a Ciutadans.
 

Javier De Lucas, en la seva intervenció

XERRADA DEBAT A MANRESA SOBRE L'EXTREMA DRETA, dijous 11 a les 20 hores

El dijous 11 de desembre faré a Manresa amb el fotoperiodista Jordi Borràs una conferència sobre estructura, connexions, interioritats dels grups d'ultradreta que funcionen a Catalunya, amb incidència especial en els que han actuat al Bages i, també, en el paper d'aquest grups front el procès independentista. La xerrada debat està organitzada per Manresainfo.cat (Nació Digital) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. 

RACISME I ODI ALS TEUS CARRERS, XERRADA I CAMPANYA A SANT JOAN DESPÍ

Racisme ni a Sant Joan, ni enlloc!

Des de l'AJSJ (Assemblea de Joves de Sant Joan) no podem permetre que l'actual crisi capitalista sigui el caldo de cultiu per a tractar d'inculcar l'odi i la mentida. No són els i les treballadores immigrants qui s'estan beneficiant de la crisi capitalista, com no ho són els i les treballadores en el seu conjunt. Qui es beneficia de la mateixa és una patronal que ens fa fora quan els seus beneficis minven.

Estem fartes i farts d'escoltar les següents mentides:

«Prenen treballs»

«S'emporten els ajuts socials»

«No paguen impostos»

«Reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen»

«Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències»

«No coneixen les normes, són incívics»

«Viuen en pisos pastera»

«Baixen el nivell de les escoles»

«Sobreocupen i fan mal ús de l’espai públic»

«No es volen integrar»

PERQUÈ AQUÍ NO SOBREN MIGRANTS; AQUÍ SOBREN RACISTES.
Anar al blog de l'Assemblea de Joves de St Joan Despí 

 Llegir crònica de l'acte al blog de l'Assemblea de Joves de St Joan Despí

XERRADA DEBAT "L'EXTREMA DRETA A EUROPA", a l'Ateneu Popular Cerdà (Barcelona)

Xerrada-debat amb Xavier Rius, especialista en el tema, a onze dies de les eleccions europees, en que es presenten llistes populistes i d'extrema dreta a tota Europa.
Ateneu Popular Cerdà,  
Dimecres 14 de maig, 19, 30 hores
Ateneu Popular Cerdà. Bruc 61, baixos
Barcelona  
Convocatòria de Facebook, clica

L’Ateneu Popular Cerdà neix a iniciativa d’un grup d’homes i dones de l’Eixample de Barcelona que s’han proposat modernitzar i actualitzar la gran tradició d’ateneus populars amb què compten Barcelona i Catalunya, i en particular les seves classes populars.

L’Ateneu vol contribuir a dinamitzar la vida cultural de L’Eixample, a promoure l’accés a la cultura del conjunt dels seus veïns i veïnes, però també contribuir a la transformació social, a promoure el pensament crític i un debat públic de qualitat.

L’Ateneu té la seva seu al carrer Bruc, 61 (entre Diputació i Consell de Cent) i està molt a prop de les línies de Metro L4 (Girona) i L2 (Tetuan) i de nombroses línies de bus.

També pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu ateneupopularcerda@gmail.com i del twitter @apcbcn

DIMECRES PARTICIPO EN UN DEBAT SOBRE FEIXISME I EXTREMADRETA A L'AUTÒNOMA

(Actualitzat dimecres)

 Avui dimecres 30 d'octubre he fet una xerrada debat sobre feixisme i extremadreta a Catalunya a la Facultat de Ciències Polítiques, en el marc d'unes jornades d'Acció Antifeixista i l'Assemblea de Polítiques i Sociologia. S'havia anunciat que també seria a la taula una membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme del Clot, que havia de parlar de Tramuntana, que finalment no s'ha presentat. Així que he fet la meva exposició, prèvia al col·loqui, que he anat allargant en veure que aquesta altra ponent no venia. 

He comparat les causes que van abonar el terreny a l'aparició del nazisme i el feixisme els anys 30 a Europa amb la situació actual de pèrdua de sobirania política i econòmica dels estats, d'empitjorament de la situació laboral i econòmica de la gent i de descrèdit de la classe política i les institucions a nivell de tot Europa, ara que se celebraran eleccions al parlament d'Estrasburg. Unes eleccions en les que sembla que l'extrema dreta pujarà. 

Després he parlat de la situació de l'extremadreta a Catalunya i l'Estat espanyol, centrant-me tant en PxC-PxL i PP, com en grups com La España en Marcha  (Democracia Nacional, Alianza Nacional, Falange...), que pateix una forta crisis interna, el MSR, i l'última proposta de candidatura a les europees feta des d'Alerta Digita, Armando Robles, G Bellalta i E De Diego. 

Molts dels assistents eren estudiants de Ciències Polítiques i tot seguit hi ha hagut un interessant col.loqui sobre com fer front a aquest grups i les diferents estratègies per fer front al feixisme i al discurs de l'odi. Han assistit unes 35 persones.

,

 
Enllaç de l'event de Facebook,