dijous, 22 de novembre de 2018

MARINE LE PEN A TV3. Publico al Periódico una reflexió sobre la presència de la ultradreta als mitjans públics i l'entrevista a Marine Le Pen, que fa Ricard Ustrell, que s'emetrà diumenge al vespre

Ahir al vespre vaig assistir a la projecció prèvia a la sala Phenomena de Barcelona de la nova temporada d'entrevistes en profundidat de Ricard Ustrell en el programa Els Quatre Gats, que comença aquest diumenge, amb el programa sobre Marine Le Pen que es va projectar íntegre. 
Sobre la'entrevista, el programa i la polèmica si els mitjans públics com TV3 donen massa espai a grups ultres com Democracia Nacional, Vox o ara amb Marine Le Pen, publico aquest article al Periódico, penjat aquesta tarda a la web i que demà sortirà a l'edició en paper.

MARINE LE PEN A TV-3

A l'extrema dreta li agrada que els mitjans reprodueixin les seves consignes, però si aquestes s'aborden amb profunditat i crítica, no sol acabar gaire ben parada.

 Xavier Rius, dijous 22 de novembre de 2018 

L’anunci de l’emissió a TV-3 de l’entrevista amb Marine Le Pen, feta per Ricard Ustrell, al programa 'Els quatre gats', ha tornat desencadenar la polèmica sobre si la televisió catalana dona massa difusió als líders ultres. Hi ha qui pensa que els '30 Minuts' sobre ultradreta i mesquites, en els quals hi apareixia Democracia Nacional, i les entrevistes a 'FAQS' al dirigent de Vox José Ortega Smith eren gols en pròpia porta. I que el retorn d’Ustrell amb les seves entrevistes sigui amb Le Pen seria un nou error. Un servidor discrepa d’aquesta opinió, ja que el que dona ales als ultres no són els minuts que surten, sinó com es tracta la informació. I Ustrell intercala opinions i anàlisi de persones crítiques amb Le Pen, com el futbolista Lilian Thuram i l’actor Sergi López.

Afirmacions falses sense rebatre

Els líders ultradretans ofereixen propostes simplistes a problemes complexos. I tal com vam veure amb la campanya a favor del 'brexit', basen molts dels seus arguments en dades falses. Quan el 2011 Xavier García Albiol va obtenir l’alcaldia de Badalona i Plataforma per Catalunya va aconseguir 67 regidors, era habitual escoltar que si un immigrant obria un negoci tenia una exempció d’impostos de cinc anys. I lamentablement sovint es trobava a faltar que els qui entrevistaven dirigents ultres no deixessin clar que aquestes afirmacions eren falses.
Recordo un programa del 2013 d’'Equipo de investigación' centrat en Josep Anglada. Mentre l’entrevistaven a Vic li sonava el mòbil i una veïna li comunicava que unes immigrants musulmanes s’havien emportat menjar sense pagar d’un supermercat pròxim. Allà hi va acudir Anglada amb els reporters i van entrevistar aquesta veïna sense contrastar amb els empleats de l’establiment i sense adonar-se que la veïna és la mateixa ciutadana hispanoxilena, simpatitzant de Pinochet i col·laboradora de PxC, que havia protagonitzat la mítica enganxada, a TV-3 amb el Josep Cuní del "¡Prou, prou, prou!".

Quan vaig publicar el 2011 el llibre 'Xenofòbia a Catalunya', després dels èxits electorals d’Albiol i PxC, Anglada va arribar a assistir a una presentació del llibre per això que 'l’important és que es parli de mi encara que sigui malament’. Però un any més tard em va interposar diverses querelles per injúries i calúmnies que van arribar a l’Audiència de Barcelona, que les va desestimar. I és que als ultres els agrada que es reprodueixin en els mitjans les seves consignes, però si s’aborden amb profunditat, tal com fa Ustrell, no solen acabar ben parats.

De la ultradreta convé parlar-ne, i parlar-ne no necessàriament la beneficia. I ja que tenim a Vox en l’horitzó, amb qui Le Pen mostra proximitat al final de l’entrevista, em permeto apuntar que el que sí que la beneficia és que, com es feia en ocasions amb PxC, s’organitzin contramanifestacions davant dels seus actes. Tantes vegades m’ha preguntat Anglada abans d’un acte: ¿Saps si vindran els "guarros" a manifestar-se?. Ell volia que vinguessin, ja que així apareixia la Brigada Mòbil, hi havia encreuament d’insults i aquest acte de 50 persones segur que sortia als mitjans.      


Xavier Rius, El Periódico 22 de noviembre de 2018

El anuncio de la emisión en TV-3 de la entrevista con Marine Le Pen, realizada por Ricard Ustrell, en el programa 'Els Quatre Gats', ha vuelto desatar la polémica sobre si la televisión catalana da demasiada difusión a los líderes ultras. Hay quién piensa que los '30 Minuts' sobre ultraderecha y mezquitas, en los que aparecía Democracia Nacional, y las entrevistas en 'FAQS' al dirigente de Vox José Ortega Smith eran goles en propia puerta. Y que el retorno de Ustrell con sus entrevistas sea con Le Pen, sería un nuevo error. Un servidor discrepa de esta opinión, ya que lo que da alas a los ultras no son los minutos que salen, sino cómo se trata dicha información. Y Ustrell intercala opiniones y análisis de personas críticas con Le Pen, como el futbolista Lilian Thuram y el actor Sergi López.

Afirmaciones falsas sin rebatir


Los líderes ultraderechistas ofrecen propuestas simplistas a problemas complejos. Y como vimos con la campaña a favor del 'brexit', basan muchos de sus argumentos en datos falsos. Cuando en el 2011 Xavier García Albiol obtiene la alcaldía de Badalona y Plataforma per Catalunya consigue 67 concejales, era habitual escuchar que si un inmigrante abría un negocio tenía una exención de impuestos de cinco años. Y lamentablemente se echaba en falta en ocasiones que quienes entrevistaban a dirigentes ultras no dejaran claro que dichas afirmaciones eran falsas.


Lo que sí beneficia a los ultras es que, como pasaba a veces con PxC y deseaba Anglada, se convoquen protestas delante de sus actos 


Recuerdo un programa del 2013 de 'Equipo de Investigación' centrado en Josep Anglada. Mientras le entrevistaban por Vic, sonó el móvil y una vecina le comunicó que unas inmigrantes musulmanas se estaban llevando comida sin pagar de un supermercado cercano. Allí acudió Anglada con los reporteros y entrevistaron a dicha vecina sin contrastar con los empleados del establecimiento y sin percatarse de que dicha vecina es la misma ciudadana hispanochilena, simpatizante de Pinochet y colaboradora de PxC, que había protagonizado la mítica enganchada en TV-3 con Josep Cuní del "¡Prou, prou, prou!".

Cuando publiqué en el 2011 el libro 'Xenofòbia a Catalunya', tras los éxitos electorales de Albiol y PxC, Anglada llegó a asistir a una presentación del libro por aquello que 'lo importante es que se hable de mí aunque sea mal'. Pero un año más tarde me interpuso diversas querellas por injurias y calumnias que llegaron a la Audiencia de Barcelona, que las desestimó. Y es que a los ultras les gusta que se reproduzcan en los medios sus consignas, pero si se abordan con profundidad, como hace Ustrell, no suelen acabar bien parados.

De la ultraderecha hay que hablar, y hablar de ella no necesariamente le beneficia. Y ya que tenemos a Vox en el horizonte, con quien Le Pen muestra cercanía al final de la entrevista, me permito apuntar que lo que sí le beneficia es que, como se hacía en ocasiones con PxC, se organicen contramanifestaciones delante de sus actos. Tantas veces me ha preguntado Anglada antes de un acto: ¿Sabes si vendrán los "guarros" a manifestarse?. Él deseaba que vinieran, dado que así aparecía la Brigada Mòbil, había cruce de insultos y ese acto de 50 personas seguro que salía en los medios.      

 

A l'edició de paper sur publicat el divendres 23 de novembre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada