Fa un mes i mig em preguntaven al programa Planta Baixa de TV3 si el 10-N sumarien les tres dretes (C'S, Vox i PP) per formar govern, i jo responia que depenia de si el vot conservador es concentrava en una candidatura a les circunscripcions de poca població. També deia que depenia com anessin les coses amb la sentència del Procés que estava a punt de sortir.
Ara sembla clar que no sumaran per poder governar, però segons la majoria d'enquestes i sondejos, el PP incrementarà el nombre de diputats, Ciudadanos s'enfonsarà i Vox pujarà duplicant el nombre de diputats. Només el sondeig del CIS, fet abans de les importants protestes violentes a Catalunya contra la sentència del Suprem, nega aquesta pujada de Vox i dóna un resultat molt més bo al PSOE. A les eleccions d'abril les enquestes també donaven a Vox molt més diputats dels que va obtenir. Però sigui com sigui, Pedro Sánchez ho tindrà molt difícil per aconseguir els vots per ser investit president, més després d'haver trencat el ponts amb Junts per Catalunya i Esquerra.
El dos problemes que provoca Vox, més enllà que l'11 de novembre sigui igual o més difícil que al juliol i setembre formar una majoria de govern, i de que Vox pugi tal com anuncien la majoria d'enquestes, són d'una banda que ha contaminat tot l'espai polític amb el seu discurs contra Catalunya, amb inestimable ajuda de Ciudadanos. I en segon lloc, que els discurs ultra i de Vox s'ha normalitzat.
Les mostres més recents de la primera qüestió són les desafortunades afirmacions de Pedro Sánchez que amb ell els fiscals farien portar a Espanya a Puigdemont per ser jutjat i empresonat, rectificades després per ell mateix, i la moció aprovada avui a l'Assemblea de Madrid en que Ciudadanos i PP s'han sumat a la proposta de Vox d'il·legalitzar els partits independentistes.
Pel que fa a la segona qüestió, Vox ha combinat el discurs incendiari d'Ortega Smith dient barbaritats, en el context de l'exhumació de Franco, com que les noies de Trece Rosas afusellades el 1939 eren assassines, torturadores i violadores, amb un Santiago Abascal presentant-se proper i senzill a l'Hormiguero de Pablo Motos, maquillant les propostes de Vox en temes com els drets del homosexuals, el rebuig a la immigració, les polítiques de gènere i a la Memòria Històrica.
La Fiscalia està investigant vídeos de Vox criminalitzant els menors no acompanyats i afirmant falsedats com que cada menor costa 4000 euros al mes a l'Ajuntament o la Comunitat de Madrid. I caldrà veure si com li passava a Anglada i Albiol, després de cada procés judicial, sortien reforçats.
El passat mes de maig vaig participar en un debat al Col·legi de Periodistes sobre com informar i fer front als discursos de la ultradreta, i no va haver-hi acord de què s'havia de fer. Tots estàvem d'acord en que no s'havia de deixar que portés l'agenda o iniciativa informativa, però hi havia qui deia que se l'havia d'ignorar i els que dèiem que se'ls havia de combatre amb dades i arguments. Però rebatre i desmentir les seves falsedats dites en un trenta segons en un debat era difícil de fer en un torn de rèplica de trenta segons segons.
Aquests últims dies s'ha criticat que en el debat de candidats del passat dilluns, els altres candidats no desmentissin les falsedats que deia Santiago Abascal en relació a la immigració, que la majoria de delinqüents sexuals són estrangers, o que estaven arribant molts més irregulars a causa de l'efecte crida de la política de fronteres del govern socialista. Però reconec que quan se'ls rebat s'ha de fer amb temps i capacitat de replicar-ho. I sempre poden sortir dient que els dades dels altres són falses. La realitat migratòria és que fins el 30 d'octubre de 2019 han arribat a Espanya per mar o Ceuta i Melilla 27.208 persones, un 49% menys que durant el mateix període de l'any anterior, que la xifra va ser de 53.382.
Recordo l'any 2011 a Badalona i Vic quan els llavors cap de l'oposició municipal Xavier García Albiol i Josep Anglada retreien que els immigrants acaparaven la majoria d'ajudes en el municipi i els regidors de Benestar Social d'aquests dues ciutats els hi rebatien i negaven amb dades a la mà, finalment Albiol i Anglada sortien amb que "les dades que vostès dóna són falses", i és quedaven tan amples.
I això és el que ha fet Abascal i altres líders de Vox. De manera tranquil·la i col·loquial, com si parlessin amb uns coneguts en un bar, han deixat anar falsedats i mitges veritats que sovint molta gent vol sentir, desqualificant sobretot al PP i Ciudadanos als que ha qualificat de coresponsables per la seva debilitat amb polítiques migratòries, del problema del MENAS o de la "profanació"de la tomba de Franco.
Tot i que algunes falsedats en altres qüestions, com que a Catalunya hi ha gairebé un enfrontament civil o es castiga als nens per parlar en castellà al pati de l'escola, fa temps que també les diuen el PP i Ciudadanos. Però Abascal sempre anirà més enllà. Retornarà a l'Espanya eterna i profunda victoriosa de la guerra civil i per això al debat de dilluns va deixar anar una de les frases mítiques de Ramiro Ledesma, fundador de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, les JONS, que es fusionarien amb La Falange: "Sólo los ricos pueden permitirse el lujo de no tener patria". I el fet és que si es compleixen les enquestes un partit d'exfalangistes com Ortega Smith i Jorge Buxadé, de franquistes desacomplexats reaccionaris sortits del PP com Abascal, i ultracatòlics desacomplexats com Ignacio Garriga, serà potser la tercera força política espanyola. I, a diferència del que passa a la majoria de països europeus, aquí el PP de Casado -que havia girat cap el centre- i Ciudadanos de Rivera, que està en caiguda lliure, no tindran cap problema si els números sumes, d'arribar a un acord per governar.
Manifest de dos mil científics i pensadors contra Vox i les seves falsedats
Petició de SOS Racisme, CEAR, Red Acoge i altres entitats a la Fiscalia i al Defensor del Pueblo perquè estudiïn si son delictius els vídeo electorals de Vox
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada