dilluns, 30 de març de 2020

VIRUS, VOTS I EMOCIONS. Analitzo al Punt Avui com la ultradreta i els populismes afronten i volen treure rèdits de la crisi del COVID-19


Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, 30 de març de 2020

L’extrema dreta i els populismes acostumen a guanyar vots apel·lant a les emocions, als tòpics i a informacions esbiaixades o falses. També a la por, i ara de por n’hi ha molta. Sacsegen les pors i designen uns responsables dels problemes que no siguem nosaltres. Donald Trump als Estats Units i Ortega Smith a Espanya han sigut prolífics amb la Covid-19, anomenant-lo “el virus xinès”. L’enemic és de fora, no som nosaltres rebutjant, com fa Trump, que es decretin confinaments. I la culpa de l’epidèmia a Espanya és del govern per cridar a manifestar-se el 8 de març. Vox, en canvi, no té cap responsabilitat per haver mantingut l’acte amb deu mil persones a Vistalegre. Si bé el populisme més barroer a Espanya és que a les rodes de premsa del govern de l’Estat hi siguin els caps de l’exèrcit i la Guàrdia Civil parlant de guanyar la guerra, donant relleu a notícies com que s’ha detingut uns desaprensius que van saltar-se un control, en una roda de premsa que el que és rellevant és que morin milers de persones. L’enemic és de fora, i altres també de fora no ens permeten combatre’l. És una recepta populista que funciona. “Aquest no és el moment per tenir dubtes ni per esperar permisos d’Europa.” “El Banc Central Europeu intervé i recuperem 14.000 milions que Itàlia ja havia pagat”. “L’única ajuda concreta que va venir d’Europa va ser enderrocar la borsa i incrementar bojament la propagació.” Així ha tuitejat aquests dies Matteo Salvini, líder de la Lliga. Per la seva banda, Marine Le Pen també dispara a Twitter: “Hem permès que la Xina controli el 80 o 90% dels ingredients dels medicaments. Aquests són vint anys d’errors i ideologia que salta a la vista.” Le Pen també va realitzar diverses declaracions relatives als diners que posava en circulació o oferia el BCE per comprar deute. “Diners que França ja havia pagat.” Pot ser cert que molts del components farmacèutics s’estiguin produint a l’Àsia. Però això és així pel fet que la producció farmacèutica xinesa és més barata, cosa que només es podria revertir i fabricar-ho aquí si rebaixem el sou dels treballadors d’aquestes empreses a Europa.

Altres dirigents ultres o populistes com el brasiler Jair Bolsonaro, prioritzant l’economia com també han fet Trump o Boris Johnson, han intentat afrontar la pandèmia oposant-se als confinaments. Trump i Bolsonaro, que creuen que han estat escollits gràcies a una predestinació divina o una mena de selecció natural, menystenen que morin els més dèbils. Així Bolsonaro nega l’assistència mèdica als indis de l’Amazones, els que haurien d’afrontar el nou virus amb el mateix estoïcisme que ho van fer els indis fa quatre i cinc segles, quan van morir per milions a causa de la grip o el xarampió portats d’Europa. Però lamentablement el populisme no és només una estratègia que utilitzen els ultres, culpant la Xina o Brussel·les, o dels que aprofiten la pandèmia per demanar que el país surti de l’espai Schengen retornant indefinidament a l’Europa de fronteres com vol Le Pen. En el Consell Europeu de dijous Alemanya, Àustria, Finlàndia i els Països Baixos, liderats pel primer ministre neerlandès, Mark Rutte, van oposar-se a les propostes econòmiques i financeres que intentaven evitar una crisi sense precedents a determinats països del sud, cosa que pot provocar una ruptura irreversible de la Unió. I és que als Països Baixos s’han normalitzat opinions com les expressades per Jeroen Dijsselbloem, quan era president de l’Eurogrup, que no seria just ajudar països del sud com Espanya “que s’ho gasten tot en dones i sexe”. Als Països Baixos, l’any vinent hi ha eleccions. I responsabilitzar els països del sud dels problemes d’Europa, i rebutjar que la UE vagi a l’una, dona vots quan es fa per defensar els de casa.



Llegir al Punt Avui, clica.


Cap comentari:

Publica un comentari