Vox realiza este fin de semana en Madrid su Fiesta "Viva 21", en la que Abascal presentará su "Agenda España" en contraposición a la Agenda 2030 de las ONU. Actuará el rapero negacionista G.Babe, que interpretará sus temas anti vacunas como el de su vídeoclip "Los días finales" en el que canta "lucharé hasta el final como en Berlín" y se escucha la voz del negacionista del Holocausto, Pedro Varela, denunciando la conspiración mundialista y farmaceútica

Este sábado y domingo Vox realizará en el recinto ferial Ifema de Madrid, su Fiesta multitudinaria Viva España 21, La España En Pie. No se trata de un nuevo Vistalegre, dado que a diferencia de los tres eventos y congresos que Vox realizó allí estos tres años, no se ha planteado ninguna modificación de estatutos ni nombramiento de cargos para que sean aprobados por aclamación a la búlgara. Es sencillamente un fin de semana de actos políticos y culturales que tendrán su epicentro en la intervención de Santiago Abascal domingo a medidodía, en la que presentará su Agenda España en contraposición de la Agenda 2030 de Naciones Unidas.

Este evento se celebra en un momento en que Vox desancomplejadamente ha asumido las tesis antivacunas y anti pasaporte Covid, sabiendo que hay millones de españoles que niegan a vacunarse y asumen con más o menos matices la teorías conpiroparanoicas de la pandemia que ven en la presión por vacunarse la mano negra de poderes oscuros. Negativa a vacunarse y al pasaporte Covid muy extendida en personas de todo el abanico ideológico. Si Vox supo ganarse con éxito en votos de sectores dispares discrepantes a las políticas de género o la prohibición de los toros,  ahora desea atraerse esa amalgaba transeversal de esotericos, ecologistas iluminados, ex simpatizantes de extrema izquierda y conspiranoicos que ven la mano negra de Soros y los lobies farmaceúticos detrás de la pandemia. 

Después que la diputada Macarena Olona publicara ingenuamente en Twitter en julio una foto suya vacunándose, fueron muchas las voces se alzaron en el entorno de Vox en contra de la vacunación. Desde entonces los diputados de Vox se niegan a afirmar si se han vacunado o no, posicionándose el partido contra la vacunación obligatoria y la imposición del pasaporte Covid para entrar en determinados recintos. Si hace diez meses Vox y su entorno de comunicadores ultras se sumaron al rechazo a las restricciones y cierres de actividades, ahora con Santiago Abascal a la cabeza, avalan las campañas contra la vacunación y las restricciones de acceso a quienes no se hayan vacunado.   

La polémica por la defensa de Vox a la negativa a vacunarse tomó más notoriedad con la entrevista del 17 de septiembre que le hizo el periodista Federico Jiménez Losantos, hasta entonces cercano a Vox. Losantos  preguntó a Abascal  si se había vacunado. "No voy a contestar a esa pregunta", le replicó Santiago Abascal, algo molesto. "Yo me niego a declarar sobre un asunto de salud en público", afirmó mientras se caía del caballo y se indignava Losantos, ferviente partidario de la vacunación. Y desde entonces diversos diputados de Vox profesionales de la sanidad como Ignacio Garriga o la diputada en el Parlament de Catalunya, María Elena García Fuster, han defendido la libertad a no vacunarse y se han posicionado contra el pasaporte Covid y las restricciones.

ACTUARÁ EL RAPERO G.BABE QUE EN SU VIDEOCLIP ALABA LA LUCHA DE HITLER Y REPRODUCE UN DISCURSO DEL EDITOR NAZI, PEDRO VARELA

Y para dejar clara esta posición, el sábado a las 20 horas, actuará en la fiesta de Viva 21 en Ifema el rapero G.Babe el cual canta contra el nuevo orden mundial, el globalismo y la vacunación obligatoria. En su nuevo tema "Los días finales" ha cruzado líneas rojas, ya que en el minuto 2,21 canta que "lucharé hasta el final como en Berlín", glorificando la resistencia de Hitler ante los aliados. 

La canción acaba con un discurso de fondo del editor negacionista del Holocausto, Pedro Varela, a partir del minuto 4.15 del videoclip. Varela dice"Quién domina el lenguaje domina también el pensamiento, cuando las naciones entren decadencia habrá una gobernaza mundial... Una autoridad que nos dirá cuantas vacunas nos hemos de poner... Ahora depués de implementar dos vacunas para cada persona Fayser ya ha dicho que hay que poner otra vacuna en otoño y el año que vien dirá que hay que poner un par de vacunas más. Exactamente igual que con los ordenadores de Microsoft. Cada año tienes que comprar un programa anivirus porque el programa antivitus del año pasado ha quedado obsoleto... La industria farmaceútica forma parte  de este conglomerado por la gobernaza mundial"

(A partir del minuto 4,15 del videoclip se escucha la voz del editor neonazi, Pedro Varela, y en el 2,21  el rapero canta "lucharé hasta el final como en Berlín")

 

 

Tras este tuit, Vox rectificó y se negó a informar si sus diputados se vacunaban y el partido apoya la el derecho a negarse a vacunar.

ADÉU A LES VEGUERIES. la Generalitat va dir fa un mes que la desescalada en la que ara estem segurament no seria ni per municipis, ni comarques, ni per zones sanitàries. Potser seria per vegueries. Un divisió administrativa medieval recuperada l'any 1937

                                                    

Xavier Rius Sant, 29 d'abril de 20121, NacióDigital-NacióManresa

Una de les conseqüències de l'any llarg que portem de restriccions de mobilitat i confinaments canviants, és l'exercici mental de conèixer les divisions territorials administratives de Catalunya, de vegades aplicades amb sentit comú, de vegades amb una literalitat que per persones que viuen o treballen en terra de frontera, es veien abocats infringir la normativa si posaven un peu fora de casa en direcció equivocada.

Vaig treballar més de vint anys de professor de geografia i història i ciències socials a centres públics de primària i secundària de la segona ciutat de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, i m'adonava que molts alumnes i moltes famílies no tenien clar que vivien en una ciutat diferent a Barcelona. L'expressió "aquesta tarda anem a Barcelona" era utilitzada amb el mateix sentit per un veí de Collblanc d'una banda de la Riera Blanca que administrativament era barri de Sants de Barcelona, que pels de l'altra que eren de L'Hospitalet. Vaig treballar molts anys al barri de Pubilla Cases i Can Vidalet, que alguns carrers fan de separació amb Esplugues, i si preguntaves als alumnes i fins i tot a alguns professors, a quina comarca estaven, et deien al Baix Llobregat, quan L'Hospitalet pertany al Barcelonès. Pau Vila va fer la divisió de comarques preguntant a cada poble on anaven a mercat, i ara potser la pregunta seria a quina zona comercial va la majoria els dissabtes. 

Mentre a la resta d'Espanya es confinaven per províncies, a Catalunya ho vam fer per zones sanitàries. I aquí es van trobar alguns que la seva zona no coincidia ni amb la comarca ni la província. Per exemple part nord del Maresme pertany a la zona sanitària de Girona. Després ens van confinar per comarques i el Moianès, comarca nova i petita, s'adonava que per comprar uns texans o unes sabatilles esportives o un telèfon mòbil, s'havia de buscar l'excusa d'anar al metge o per alguna gestió a Vic o Manresa i aprofitar-ho. I quan fa onze mesos permetien sortir a caminar o fer esport dins del municipi, a pobles com Navarcles o l'Estany, descobrien que a la que caminaven un quilòmetre, ja havien sortit del municipi i podien ser multats. Resultava que aquell bosc i camps "nostres" on tota la vida s'hi ha anat moltes tardes a passejar, ja no eren nostres. No sé com s'ho feien a Badia del Vallès, amb una extensió de 0'9 km2, si demanaven ajuda al seu veí universal, Antonio Díaz, el Mago Pop, per desafiar les lleis de l'espai sense creuar la frontera que tenien al darrera dels contenidors d'escombraries. 

Al mes de juny es van agrupar en una les tres zones sanitàries de l'Àrea de Barcelona, és a dir des de Sitges fins a mig Maresme, i els dos Vallesos, descongestionant l'àrea urbana continua barcelonina. Els que estem federats, com jo en un grup de muntanya hi han hagut monuments que ens podíem moure per fer esport per tot Catalunya i altres que només pel municipi o la zona sanitària. Amb l'últim confinament comarcal, si no t'entrenaves per una competició oficial, no es podia sortir de la comarca. I els ciclistes de Barcelona col·lapsaven la carretera de Vallvidrera, anant després cap el Tibidabo, tornant per l'Arrabassada, generant-se unes situacions d'absoluta perillositat amb els vehicles i gent caminant pels vorals. I les imatges de les platges de Barcelona abarrotades parlaven per sí soles. El tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, no es cansava de demanar que s'obrís Barcelona i es pogués anar a les platges del Prat, Castelldefels i Gavà que estaven buides. 

 

El Govern de la Generalitat va dir fa un mes que la desescalada en la que ara estem segurament no seria ni per municipis, ni comarques, ni per zones sanitàries, ni per províncies. Potser seria per vegueries. Un divisió administrativa medieval recuperada a finals de l'any 1937, després de derogar les nou regions aprovades el 1936, de les que la Catalunya Central amb Manresa com a capital era la setena, i d'aquí ve el nom del dirari Regió 7. El Parlament de Catalunya va recuperar les vegueries amb una llei de 2010, modificada l'any 2017, que mai s'ha aplicat, i en part congelada per la sentència de l'Estatut. Divisió que tampoc correspon a la divisió administrativa actual de la Generalitat, que fa que un docent o la família d'un alumne que ha de fer una gestió al Departament d'Ensenyament, si treballa o estudia a Centelles ha d'anar a Manresa, però si ho fa a Aiguafreda ha d'anar a Mataró.

Un servidor que tinc fama de friki dels mapes, aquest any molta gent em preguntava si l'endemà o el dissabte podia anar a tal lloc, o per on passar sense sortir de la comarca o divisió vigent aquells dies, i fins i tot per on podia fer-ho, fent trampes. Reconec que més enllà que a mi el carnet de premsa m'ha permès una relativa mobilitat, havent de fer sovint el full d'autorresponsabilitat, algunes vegades mirant el mapa, em recordava a mi mateix l'any 1997 a la Bòsnia dividida en tres zones o el 1999 i 2000 a Kosovo, mirant per on havia de passar per no creuar les línies o creuar-les on hi hagués un checkpoint fàcil de creuar. Ara pensava que m'hauria d'estudiar les vegueries, tot i que en meu entorn crec que seria molt fàcil i en tindria prou amb la de Barcelona i la Catalunya Central, amb el Moianès a la Catalunya Central, sent terra de frontera.

 

EMETRE IMATGES DE L'EBOLA O LA COVID, D'ALEP O BARCELONA? Ho analitzo a Comunicació21. Publicar o emetre imatges sobre conflictes o pandèmies llunyanes es considera periodisme solidari i compromès, però es desaconsella publicar-les si passen prop nostre

Comunicació21, divendres 20 de novembre de 2020 

 Xavier Rius Sant, periodista

 Hi ha un sentiment generalitzat de frustració entre gran part dels fotoperiodistes d’arreu de l’Estat espanyol, i m’atreveixo a dir que de bona part d’Europa, per no haver pogut recollir imatges de la pandèmia de la Covid-19 sense sentir-nos criticats, qüestionats o fiscalitzats. De la mateixa manera, molts fotògrafs professionals o amateurs que van obtenir imatges dels atemptats del 17 d’agost de Barcelona i Cambrils van haver d’autocensurar la seva difusió o els hi van censurar els mitjans, en ser titllats de poc ètics, fer premsa groga, fer el joc als gihadistes, vulnerar la intimitat o no respectar el dolor de les víctimes.

Molts dels periodistes que hem cobert conflictes bèl·lics i crisis humanitàries les últimes dècades als Balcans, el Pròxim Orient o l’Àfrica teníem l’estranya sensació de sentir-nos reconeguts socialment per la feina que vam fer allà, però sense la possibilitat de fer el mateix aquí, més enllà que ara molts dels que capten imatges d’un atemptat són ciutadans aliens a la professió, que en ser a prop del lloc ho fotografien i enregistren amb el seu mòbil.

Parlant aquests últims mesos amb diversos col·legues arribàvem sempre a la mateixa conclusió. Fotografiar o enregistrar tragèdies a Sarajevo o Alep o fer un reportatge sobre l’Ebola a l’Àfrica està considerat com a periodisme compromès, ètic, solidari i mereixedor de reconeixement social. Però publicar o emetre imatges d’un atemptat gihadista a Europa, fins i tot en el cas que no es puguin reconèixer les identitats de morts o ferits, o dels malats de la Covid en hospitals saturats, molta gent ho considera una falta de respecte a les víctimes i periodisme sensacionalista. Un col·lega m’ho definia com que ens permetem mostrar i retratar les desgràcies d’altres societats i països dels quals implícitament ens considerem superiors, però no volem ni ens agrada veure la nostra misèria i desgràcies en el nostre propi mirall, sigui un atemptat, siguin persones com nosaltres amuntegades en hospitals col·lapsats, com va passar en la primera onada de la pandèmia.

Durant el setge de Sarajevo, en què els radicals serbis massacraven la població de la ciutat amb bombardejos intermitents i trets dels franctiradors, es publicaven arreu imatges molt crues de les matances. Imatges que els bosnians demanaven que es fessin públiques. Jo vaig viure una experiència molt colpidora a Kosovo el juliol de 1999, dies després que es retiressin l’exèrcit i paramilitars serbis, i entrés l’ONU i l’OTAN per fer-se càrrec del territori, quan vaig ser present en l’obertura d’una fossa comuna d’albanokosovars assassinats unes setmanes abans per l’exèrcit i els paramilitars. I els familiars de les víctimes em demanaven que fes fotos dels cossos dels morts perquè el món ho sabés, i m’explicaven qui era cada mort.

Però tornant a la guerra de Bòsnia, es diu que Bill Clinton va decidir donar l’ordre de bombardejar les bateries sèrbies que assetjaven Sarajevo després que la CNN decidís emetre amb tota la seva cruesa les imatges del bombardeig del 28 d’agost de 1995 al mercat de la capital bosniana amb cossos mutilats, on moriren 43 persones. I amb aquell ‘ja n’hi ha prou’ de Clinton va començar una ofensiva internacional que posaria fi a la guerra. Emetre aquelles imatges va ser premsa groga, pornografia o periodisme compromès? Per mi va ser senzillament explicar i mostrar la veritat.

Mentre les imatges de les càrregues policials de l’1-O gairebé tothom volia que es publiquessin i sortissin a tots els informatius fora de casa nostra “perquè el món ho vegi” i conseqüentment actuï, no ha passat el mateix amb les imatges de la Covid-19 o dels atemptats del 17 d’agost. Aquesta setmana, amb motiu del judici relatiu als atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, el Consell Audiovisual de Catalunya va demanar el dimarts 17, després que es difonguessin les imatges dels joves de Ripoll fabricant explosius i anunciant el que farien, “tenir cura de les imatges d’arxiu que s’emetien” i “abstenir-se de difondre imatges de cossos de víctimes mortals si se les pot reconèixer o si la cruesa és excessiva”. I l’endemà dimecres 18, en fer-se públic el vídeo recopilatori fet pels Mossos d’Esquadra de l’atropellament de la Rambla, el CAC va fer un segon comunicat demanant als mitjans “audiovisuals, digitals, i a les xarxes socials, la màxima cautela en la seva emissió”. El CAC recordava les Recomanacions sobre la cobertura informativa d’actes terroristes, elaborades conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya. I algunes televisions, alguns diaris de paper en la seva web i alguns digitals les van emetre, i d’altres, com TV3, no.

Resulta evident que el terrorisme de l’Estat Islàmic i altres grup gihadistes utilitzen les imatges d’assassinats, decapitacions i altres tipus d’atemptats com a propaganda per mostrar el seu poder als seus seguidors i als adeptes que capten o estan captant, i generar por i sensació de vulnerabilitat en les societats occidentals o orientals, laiques, de tradició cristianes o de majoria musulmana que volen destruir. I entre la censura absoluta i la difusió en hores de màxima franja horària segur que hi ha terme mig, tot i que un cop es pengen als digitals ja les pot veure tothom.

Jo, que estic acostumat a escriure sobre gihadisme i que he publicat molts articles sobre els atemptats del 17 d’agost, he de dir que tant el vídeo del joves de Ripoll somrients fabricant bombes, com el de la furgoneta fent ziga-zagues, m’han fet percebre els fets des d’una perspectiva més emocional i crec més popera al que realment va passar. Afortunadament, jo no he hagut de decidir si emetre aquí o allà les imatges, que dono per segur que hauran provocat dolor a algunes de les víctimes i dels familiars. I almenys des del meu punt de vista –jo que trobo totalment equivocats eslògans enfront la crisi sanitària i econòmica de la Covid-19 com “Tot anirà bé!”, que crec que són una falta de respecte per a les víctimes i els que quedaran arruïnats de per vida–, les imatges com la dels nois fabricant explosius amb alegria sabent que van a morir i les de les ziga-zagues de la furgoneta m’han ajudat a comprendre a què ens enfrontem realment.

Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en conflictes internacionals, gihadisme i ultradreta.

 Llegir-ho a Comunicació21

Llegir-ho a Exterior.cat 

                     

 

VANDALISME, IRA I ULTRADRETA. Analitzo al Periódico esclats violents del cap de setmana i la implicació de la ultradreta i d'altres grups

 

Xavier Rius Sant, periodista

El Periódico, dilluns 2 de novembre i dimatrs 3 de novembre de 2020

No hi ha una única causa, ni uns únics responsables dels esclats de violència del cap de setmana en diferents ciutats, després de protestes pacífiques de treballadors perjudicats pel tancament d’activitats econòmiques, de grups negacionistes i de contraris al toc de queda. Actes violents als quals es van sumar joves d’una o cap ideologia, ansiosos d’enfrontar-se amb la policia. Incidents que –més enllà que alguns sectors de la ultradreta els incitin, hi participin o vulguin obtenir-ne rèdits– parteixen del profund malestar i angoixa amb què la ciutadania afronta aquesta segona onada.

I és que a la gent no li agrada que se la tracti de manera infantil. Afirmacions com «tot anirà bé» o «sortirem més forts com a societat», són un insult per a aquells treballadors i empresaris que, sense haver fet res malament, es veuen abocats a la ruïna, per a qui una rebaixa de la quota d’autònoms o la reducció del lloguer no significa cap solució. Ciutadans que se senten oblidats per les institucions. I recordem que els feixismes van fructificar a Europa en moments que la ciutadania se sentia abandonada.

 Ara la ultradreta no pretén destruir el sistema democràtic, però aprofita aquesta crisi per desestabilitzar i créixer. Vox i els comunicadors del seu entorn van jugar un paper important encoratjant al maig les cassolades a Madrid, contra el confinament. I ara Vox, amb el seu rebuig de l’estat d’alarma i del toc de queda, ha encoratjat les protestes. Santiago Abascal, a l’acusaral al Congrés a Pedro Sánchez de sotmetre’s a l’«especulador financer i conspirador George Soros», legitima les teories conspiradores sobre poders ocults que creen o aprofiten el virus per destruir-nos.

 Els incidents de divendres a la nit a Barcelona van començar després d’una manifestació en la qual es barrejaven col·lectius laborals, contraris al toc de queda, negacionistes i militants ultres com ‘hooligans’ del futbol, moters neonazis i joves habituals del 12 d’octubre a Montjuïc, ja que des de Telegram i grups de WhastApp es convocava a assistir-hi. I després dels primers incidents el diputat de Vox Ignacio Garriga va fer un tuit comprensiu amb els manifestants. La ultradreta pensava assistir a la manifestació que es convocava per a dissabte a la tarda a Sant Jaume contra l’estat d’alarma, a la mateixa hora que es convocava la d’Arran a la catedral amb el lema ‘Barcelona zona de guerra’.

Però la difusió del vídeo del robatori de bicicletes en un establiment, en què sembla que alguns dels seus autors serien joves estrangers, va fer que Vox i els altres grups de la ultradreta decidissin treure rèdit a les mateixes, condemnar els aldarulls i no acudir a la manifestació de dissabte, confiant, com així va ser, que la manifestació d’Arran contra el desallotjament de Vallvidrera acabés amb actes violents. Però més enllà que condemnem la manipulació que la ultradreta faci de la ira, el malestar social continuarà creixent. I serà irrellevant al final qui llanci la primera pedra.

 Llegir en català al Periódico

VANDALISMO, IRA y ULTRADERECHA

 Xavier Rius Sant, El Periódico, 2 i 3 de noviembre de 2020

No hay una única causa, ni unos únicos responsables de los estallidos de violencia del fin de semana en distintas ciudades, tras protestas pacíficas de trabajadores perjudicados por el cierre de actividades económicas, de grupos negacionistas y de contrarios al toque de queda. Actos violentos al que se sumaron jóvenes de una o ninguna ideología, ansiosos de enfrentarse con la  policía. Incidentes que más allá que algunos sectores de la ultraderecha los incite, participe o quiera obtener réditos, parten del profundo malestar y desasosiego con que la ciudadanía afronta esta segunda ola.

Y es que a la gente no le gusta que se la trate de manera infantil. Afirmaciones como “todo irá bien” o “saldremos más fuertes como sociedad”, son un insulto para aquellos trabajadores y empresarios que, sin haber hecho nada mal, se ven abocados a la ruina, para los que una rebaja de la cuota de autónomos o la reducción del alquiler no significa solución alguna. Ciudadanos que se sienten olvidados por las instituciones. Y recordemos que los fascismos fructificaron en Europa en momentos que la ciudadanía se sentía abandonada.

Ahora la ultraderecha no pretende destruir el sistema democrático, pero aprovecha esta crisis para desestabilizar y crecer. Vox y los comunicadores de su entorno jugaron un papel importante alentando en mayo las caceroladas en Madrid, contra el confinamiento. Y ahora Vox, con su rechazo al estado de alarma y al toque de queda, ha alentado las protestas. Al acusar Santiago Abascal en el Congreso a Pedro Sánchez de someterse al “especulador financiero y conspirador George Soros”, legitima las teorías conspirativas sobre poderes ocultos que crean o se aprovechan el virus para destruirnos.

Los incidentes del viernes por la noche en Barcelona comenzaron tras una manifestación en la que se mezclaban colectivos laborales, contrarios al toque de queda, negacionistas y militantes ultras como 'hooligans' del fútbol, moteros neonazis y jóvenes habituales del 12 de octubre en Montjuïc, dado que desde Telegram  y grupos de Whastapp se convocaba a asistir. Y tras los primeros incidentes el diputado de Vox Ignacio Garriga hizo un tuit comprensivo con los manifestantes. La ultraderecha pensaba asistir a la manifestación que se convocaba para el sábado por la tarde en Sant Jaume contra el estado de alarma, a la misma hora que se convocaba la de Arran en la catedral con el lema 'Barcelona zona de guerra'.

Pero la difusión del vídeo del robo de bicicletas en un establecimiento, en el que parece que algunos de sus autores serían jóvenes extranjeros, hizo que Vox y los otros grupos de la ultraderecha decidieran sacar rédito a las mismas, condenar los altercados y no acudir a la manifestación de sábado, confiando, como así fue, que la manifestación de Arran contra el desalojo de Vallvidrera acabase con actos violentos. Pero más allá que condenemos la manipulación que la ultraderecha haga de la ira, el malestar social seguirá creciendo. Y será irrelevante al final quien lance la primera piedra.

 Leer en castellano en El Periódico

 

Analitzo al Telenotícies Vespre els incidents violents d'aquests dies, impulsats per sectors de la ultradreta, grups antisistema i gent emprenyada. La ultradreta creix en moment de desconcert que les instititucions no poden donar respostes

Analitzo al Telenotícies Vespre s'ahir diumenge 1 d'ocubre, amb Jordi Mir, els motius i qui hi ha darrera dels actes violents de les últimes nits. La ultradreta sempre creix en moments de greus crisis en que partits i institucions no poden donar resposta.

 

 També ho analitzava dissabte a Via Lliure de RAC 1

GRUPS D'ULTRADRETA APROFITEN LES PROTESTES DE COL·LECTIUS D'AFECTATS i DE NEGACIONISTES, PER ENFRONTAR-SE AMB ELS MOSSOS I DESESTABILITZAR. Demà a la tarda hi ha una altra convocatòria en la que hi serà la ultradreta i una independentista. En els incidents hi han participat ultres, joves de grups antagònics, negacionistes amb ganes de gresca i també alguns estrangers. Com va passar amb el moviment de les Armilles Grogues a França, col·lectius partidaris de la violència ho aprofiten

 

(Actualitzat, dissabte a les 13h. Crec que avui part de la ultradreta supendrà la seva participació a les protestes, i aprofitarà l'efecte mediàtic de l'assalt al Decatlhon fet sembla amb la participació d'alguns joves estrangers, però es manté la convocatòria per les 18h a la Catedral de "Barcelona Zona de Guerra" que es fa des de sectors independentistes". Llegir més informació sobre dues convocatòries de St Jaume i Catedral mes avall)

La manifestació d'aquest divendres vespre a Sant Jaume, convocada inicialment per col·lectius laborals afectats pel tancament d'activitats, ha acabat amb greus incidents a la Via Laietana i carrers propers, en haver començat a actuar violentament alguns manifestants contra els Mossos, a assaltar establiments com el Decathlon, i a encendre barricades. Des de feia dies desde grups de WhastApp i Telegram col·lectius negacionistes i d'ultradreta també cridaven a participar-hi.  Entre els que han iniciat els aldarulls hi havia negacionistes, joves vinculats a la ultradreta espanyolista, també joves antisistema i sembla que també hi hauria hagut enfrontaments entre antifeixistes i ultres. Segon unes versions els ultres serien espanyolistes, però sengons altres també hi hauria hagut enfrontaments entre antifeixistes i ultres catalans independentistes. També hi haurien participat joves estrangers i negacionistes antisistema. El fet que el diputat de Vox, Ignacio Garriga hagi fet un  tuit justificant les protestes confirma la voluntat de la ultradreta d'aprofitar-se del descontent i trure'n rèdits. No em consta que el nou grup ultra, Bastión Frontal, estigui actuant a Barcelona.

 

 Com va passar en l'anterior estat d'alarma la ultradreta i comunicadors ultres o negacionistes, van anar de la mà, difonent teories conspiratives i responsabilitzant als governs i poders ocults dels morts. I com va passar a França amb el moviment de les Armilles Grogues, grups antisistema d'una o altra ideologia, s'hi han sumat.

                                     

Pintada feta ahir a Via Laietana Foto: @EliseGaz

Pel que he sabut, han participat en el incidents ultres Casuals,  alguns hooligans dels  Boixos Nois i d'altres equips, membres dels Rebels (motards d'extremadreta) tres dels quals han estat detinguts, i  una quinzena de joves no vinculats orgànicament a cap grup, que van participar a l'acte del monument de Colom del passat 12 d'octubre.

Per demà dissabte a la tarda s'han convocat dues o tres manifestacions al centre de Barcelona i a Sant Jaume contra l'estat d'alarma, el toc de queda i les restriccions, a una de les quals sembla que Vox, desde grups de WhatsApp i Telegram, hi estaria donant suport, i és probable que la participació de militants ultres sigui més nombrosa. Una altra convocatòria (a les 18 h a la Catedral) estaria convocada desde sectors d'esquerra independentista.

                                                                

                                                                  

                                          

Han provocat aldarulls grups antagònics. També hi han participat joves estrangers

 Actualitzat: Ho explico a RAC1

 

ACTUALITZAT DISSABTE A LES 16 H:

Per avui dissabte 31 hi ha convocada una mani de col·lectius afectats propera a la ultradreta, que ignoro si l'entorn de Vox finalement hi anirà o no. Crec que al menys el partit prefereix treure rèdit de les imatges d'ahir al Decathlon i no quedar com incívics, però altres sectors ultres volen anar-hi. La web ultra Dolça Catalunya li dóna suport

 

Hi ha també la manifestació a la Catedral convocada per l'entorn d'Arran:

 I grups d'una i altra amb ganes de "trobar-se"       

 

ACTUALITZAT, dijous 17 de desembre 2020: Els Mossos detenen 13 persones més per aquests incidents vinculades a Boxios Nois-Casuals, alguns d'ells vigilants de l'oci nocturn en ERTO.  

Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra han detingut tretze  persones, de nacionalitat espanyola, com a presumptes autores dels delictes de manifestació il·lícita, desordres públics, danys, atemptat als agents de l’autoritat i pertinença a grup criminal. Tres persones més han quedat investigades per aquests fets i dues més tenen ordres de recerca i detenció. Fins ara, doncs, s’han detingut un total de 28 persones relacionades amb els greus incidents, tres més han quedat investigades i dues tenen ordres de recerca i detenció.... (Continua llegint comunicat de Mossos, clica)

COVID-19: LA RIERA BLANCA ÉS EL FRONT. Si la transmissió comunitaria creua la Riera Blanca i entra a Barcelona anirem a un escenari molt negatiu

Analitzo en aquest vídeo la situació dels barris de Collblanc, La Torrassa i La Florida de L'Hospitalet d'una molt alta densitat de població limítrofes a Barcelona, barris de Sants, les Corts i Pedralbes, dels que es separa per la Riera Blanca i la Carretera de Collblanc. Si la transmissió comunitària del Covid-19 passa de L'Hospitalet de Llobregat a Barcelona anirem a un escenari social, econòmic i sanitari molt greu.  

El nom de Collblanc sorgeix perquè per allà hi passava la Riera Blanca, riera d'aigües sovint blanquinoses perquè venien o passaven per una cantera d'alabastre coenguda com Petras Albas, Pedres Blanques, d'on ve el topònim Pedralbes.
Alguns del infectats d'aquest brot de Collblanc, Torrassa i La Florida, són treballdors del Club de Polo, una mica més amunt de la Riera Blanca, al costat de la Diagonal, a Les Corts-Pedralbes.
Si aquest focus de contagi comunitari passa la Riera Blanca, i s'extém a Barcelona la situciaó serà molt preocupant amb conseqüències negatives a tot Barcelona. 

GESTIÓ MIGRATÒRIA i CORONAVIRUS. Analitzo al Punt Avui la problemàtica anunciada dels temporers i l'origen del brot a Lleida i la Franja

Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, diumenge 11 de juliol de 2020

El brot de Covid-19 del Segrià ha posat de manifest la irreal política d’estrangeria espanyola que aboca milers de persones a la irregularitat, sigui per la dificultat d’obtenir papers, sigui per la dificultat a l’hora de renovar-los, sigui perquè molts col·lectius, com els ex-menors no acompanyats, alguns familiars reagrupats o els refugiats, obtenen permís de residència, però no de treball, amb exigències impossibles, com una proposta de contracte d’un any de durada. La irregularitat i l’economia submergida porta molta gent a viure en situacions precàries, i la precarietat és incompatible amb el compliment de les mesures de contenció de l’epidèmia.

Perquè no és culpa dels alcaldes per haver planificat un insuficient nombre d’allotjaments per als temporers que es preveia que arribarien. La realitat és que hi ha una bossa de sensepapers, estructural amb el model de gestió migratòria, i que l’anunci que amb les fronteres tancades seria difícil la vinguda de temporeres que arriben cada any amb papers, motivaria, com va passar a l’abril a Andalusia, una manca de mà d’obra. I això va generar un efecte crida. Però els sensepapers que van acabar dormint als carrers del Segrià no havien arribat feia uns mesos del Marroc o el Senegal, sinó que eren persones que ja eren a l’Estat espanyol feia anys. I els sensepapers que treballaven en negre no tenien dret a ERTO. La política d’estrangeria és competència de l’administració central. I més enllà que en la crisi del Segrià ha estat absent la delegada del Govern, Teresa Cunillera, tampoc en les rodes de premsa de Fernando Simón, en les quals hi havia molts uniformes, no hi va comparèixer la secretaria d’estat d’Immigració explicant si es donarien papers, encara que fos de manera temporal, als irregulars per tal que poguessin treballar, o com es gestionarien les demandes de mà d’obra i la mobilitat per les collites agrícoles, fos a Andalusia, fos a Catalunya. Potser no ho van fer perquè amb els CIE tancats no podien anunciar mà de ferro. Però estar amb els braços plegats ha abocat que sorgissin bosses de població als carrers del Segrià i la Franja, causa del confinament actual.

La Covid-19 ha fet aflorar també una altra problemàtica derivada de la gestió migratòria, la dels ex-menors tutelats. Els ex-menors tutelats tenen permís de residència, però no de treball. I no tenir permís de treball aboca alguns, una minoria, a delinquir. L’any 2015 el Codi Penal va establir que qui fes tres furts en mig any seria condemnat a d’1 a 3 anys de presó. Però el Tribunal Suprem ho va tombar, motivant que els furts reiterats de menys de 400 euros caiguin de nou en la impunitat. I la manca de turistes ha fet que aquests furts hagin estat fets amb més violència o a les proximitats d’on viuen, cosa que ha motivat respostes sovint racistes que han criminalitzat milers de joves magribins que només volen treballar. Diuen que ara no és motiu de replantejar la política migratòria, però si hi ha sectors socials en la indigència i insalubritat, el virus no podrà ser contingut.

Llegir al Punt Avui. 

La Universitat d'Estiu del Moianès debat les derivades del coronavirus. Faig la crònica a NacióDigital-NacióManresa

Nació Digital/ NacióManresa, 9 de juliol de 2020
Xavier Rius Sant 

Moià ha acollit aquest dijous un col·loqui amb especialistes de diversos àmbits relacionats amb la pandèmia.

 Dolors García "Primer ens crèiem que podíem saltar l'onada, després el tsunami que arribava amb covid-19, però als pocs dies ens vam adonar que no es podia saltar, ens havíem de ficar dins i bussejar". Així ha descrit la seva experiència la doctora Dolors Garcia, Cap clínica d'Urgències de Sant Joan de Déu de Manresa, al col·loqui sobre la pandèmia fet aquest dijous a la tarda vespre al Parc de Moià, en el marc de la Universitat d'Estiu Ramon Llull del Moianès, acte al que han assistit prop de tres-centes persones. García ha explicat com va arribar la pandèmia a l'hospital de Manresa, just quan acabava de passar l'epidèmia de la grip i amb una sanitat minvada per les retallades. I ha valorat el fet de tenir uns dies de marge gràcies a la informació i les dades del que passava feia unes setmanes a Madrid, i del primer confinament a la comarca veïna de l'Anoia.

Xavi Màrquez
A Igualada va estar treballant l'infermer moianès, Xavi Màrquez, que ha explicat la magnitud del que es va viure aquells dies a la Conca d'Òdena. Mentre a nivell de tot l'Estat hi havia un índex de 7 morts per cent mil habitants, i a Madrid era de 28 per cent mil, a Igualada era de 63 morts per cent mil habitants. Per la seva banda la doctora Emma Carner ha posat en valor la tasca de l'atenció primària, en aquell context tan complicat. "S'ha dit que som herois, però no ho som. Som professionals, i els professionals necessiten eines, i ens en mancaven. Sempre hi ha hagut pandèmies, però ara tot va molt més ràpid, i si apareix un virus a l Xina, al cap d'uns dies esternuda a l'Estany". En aquest sentit la investigadora biomèdica, Cristina Fillat ha explicat la complexitat d'aquest virus encara molt desconegut, la seva capacitat de mutar, el desconeixement de com tractar-lo, i com s'ha descobert que amb uns medicaments uns pacients milloraven, mentre amb altres tractaments els pacients evolucionaven negativament.

Cristina Fillat                                                                                  Emma Carner



La psiquiatra Àurea Autet, cap de salut mental d'Althaia a Manresa, ha dit que inicialment es creia que "amb tres llits adaptats a epidèmies com l'ebola ens en sortirem, però en tres dies el centre va esdevenir un hospital de campanya amb 500 llits dedicats al covid-19 i tots el personal fos de l'especialitat que fos, pediatra o psiquiatra, atenent malalts de covid-19. Va ser com una guerra. Va haver-hi 174 defuncions, però ningú no va morir sol, tots van tenir una persona agafant-li la mà, i al cap d'uns dies vam decidir deixar entrar un familiar quan un pacient semblava que anava a morir".

 Àurea Autet

Per la seva banda el metge de família, Xavi Làzaro, director de l'Àrea Bàsica de salut de Moià i Castellterçol, ha explicat i valorat la tasca feta aquells mesos, la coordinació amb els ajuntaments, el treball a les residències d'avis del Moianès on gràcies a la coordinació i prevenció hi ha hagut una mortalitat inferior a la mitjana de les comarques veïnes, i que el tancament dels Caps, s'ha suplit amb l'atenció domiciliària. Làzaro ha demanat, en referència a alguns casos reals de covid-19 sorgits aquest setmana al Moianès que no es difonguin bulos, com alguns àudios que han circulat per les xarxes socials que multipliquen per deu els casos sorgits aquests dies.


Xavi Làzaro 
A pregunta d'uns veïns de Castellterçol sobre quan es reobrirà el CAP, ha dit que probablement no serà fins setembre. Totes les intervencions han esta seguides amb molta atenció i emoció, interrompudes sovint per aplaudiments, sobretot quan els i les professionals sanitàries parlaven de les seves experiències personals, com ho van viure, i el tractament i acompanyaments als malalts més greus, i com dia a dia es reinventaven. I tots han insistit en la necessitat de complir les mesures de protecció davant la incertesa de com evolucionarà aquesta pandèmia. Ha tancat l'acte l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras.

La fi de les cassolades al barri de Salamanca. Vox Barcelona i l'entorn de Javier Barraycoa dubten si mantenir les convocatòries de Barcelona, després de la poca assistència el passat dimecres. "Los de Artós" s'han mantingut inactius com a grup per les divergències entre els tres sectors: 1-Vox-Buxadé, 2-Josep Bou, PP i Espanya i Catalans, i 3-Ciudadanos

Les cassolades sorgides al barri de Salamanca de Madrid a primers de maig, impulsades  per comunicadors i digitals, canals de Youtube i televisions ultres com Cristina Seguí, Javier Negre, Carlos Cuesta o Alvise Pérez, des de Distrito TV o Estado de Alarma, que es van anar estenent a altres barris de Madrid i a altres ciutats, com lamentava la  periodista de l'àmbit espanyolista ultra, ara propera al PP, Yolanda Couceiro Morín en un tuït el passat 27 de maig, van anar perdent participació, des que a Madrid es van obrir les terrasses dels bars. La gent va deixar sortir al balcó o baixar al carrer amb la cassola, preferint sortir per fer una cervesa amb els amics. I en aquests moments tot i la presència de quatre irreductibles al carrer Núñez de Balboa, les cassolades ja es donen per acabades. De fet en els àmbit ultres es diu que Vox, després de les manifestacions a totes les capitals de província del passat 23 de maig,  va decidir deixar d'impulsar les cassolades de cada tarda o vespre.

A Barcelona  des de fa un mes es feia una cassolada setmanal, els dimecres a Bonanova-Ganduxer, impulsada sobretot per Javier Barraycoa de Somatemps i el Club Empel. Cassolada que aplegava poc més de cinquanta persones i a la que hi anaven també membres de Vox.  Sorprenement el col·lectiu "Los de Artós", no s'hi va sumar donat que aquest grup, sorgit el 2017 i format majoritàriament per joves, com a tal ja no estaria funcionant per la desmobilització de molts dels seus membre i per les divisions internes. Així una part del seus membres o exmembres eren propers al PP i a Espanya i Catalans i al regidor Josep Bou, regidor i empresari ara enfrontat amb la direcció del PP català. Sembla que Bou en el seu moment havia aportat diners o mitjans materials a Los de Artós. L'altra sector que crec que liderava les accions però no aportava tants recursos com Bou, era el de joves que van anar a Vox i l'eurodiputat barceloní, Jorge Buxadé, ara resident a Madrid.  El tercer sector dels d'Artòs serien simpatitzants de Ciudadanos. 

Doncs bé, a la cassolada d'ahir dimecres 10 de juny, en la que hi era el president provincial de Vox, Juan Garriga, tot i que no plovia, només hi van assistir una trentena de persones. I pel que se m'ha dit, s'està imposant l'opinió de no convocar per la setmana vinent i donar per acabada la protesta.  El fet que des de Vox no s'hagin penjat fotos ni fet tuïts de com va anar l'acte, confirma que se m'ha dit que, al menys des de Vox, es donarien les protestes per acabades. caldrà veure si el compte de twitter Movimiento Bonanova, i si Vox hi dóna o no suport.
Dimarts, va haver-hi també una cassolada a Badalona amb el suport de Vox, en la que hi van participar deu persones, entre les que estava Baraycoa

Imatge publicada a les xarxes social, de la concentració cassolada d'ahir a Bonanova. A l'esquerra de tot el president provincial de Vox, Juan Garriga.

 A la drta d ela imatge, amb el megàfon,  Jordi de la Fuente.

Imatge a sota de la cassolada de dimarts a Badalona en la que també hi era Baraycoa

Confinaments i línies invissibles. Qüestiono al Triangle que es pretengui que la gent compleixi unes normes de confinament en base a unes línies invisibles que la majoria desconeix, o que prohibeixi trepitjar el carrer, parc, bosc o botiga de davant de casa, donat que pertany a un altre municipi. En cas que hi hagi un rebrot i nous confinaments, caldria regular-los amb sentit comú

El Triangle, 2 de juny de 2020
Xavier Rius Sant, periodista

Hi ha un principi jurídic que diu que la ignorància de la llei no eximeix de complir-la. Un no pot al·legar, quan és enxampat fent un delicte o una infracció, que no sabia que estava prohibit. I amb la declaració de l’estat d’alarma tots vam saber que no podríem sortir de casa si no era per anar a comprar o anar a la feina.

Jo, que visc a Moià, en cap moment vaig entendre que no es podia sortir del municipi, i a la gent que viu en urbanitzacions o carrers situats al límit de dos municipis, no se’ls va dir que no podien creuar el carrer i passar al municipi veí per comprar o passejar el gos. Al Moianès molta gent continuava anant a comprar fora de la comarca, a Vic o a Caldes de Montbui, fora de l’àrea sanitària. 

Però va arribar el 2 de maig i es va permetre sortir una estona a caminar o córrer, amb ordres canviants, com que havia de ser dins del municipi i que estava prohibit agafar el cotxe per anar a fer esport. I llavors va sorgir la problemàtica de municipis molt petits, com Caldes d’Estrac o Badia del Vallès, de menys d’un quilòmetre quadrat, en què, si la gent sortia de cop a la seva franja, col·lapsava els carrers, amb perill de contagi. Per no parlar dels veïns de la ciutat de Cornellà que viuen davant del parc de la Remunta, que pertany a l’Hospitalet i que ells no podien trepitjar, o de municipis com Navarcles, de 6.000 habitants i només 5 quilòmetres quadrats, dels quals una part és un llac pel qual no es pot caminar, una altra és la llera del Llobregat, on tampoc es pot anar, i una altra la zona industrial. I així que s’allunyen uns metres de casa entren al terme de Talamanca, de només 206 habitants i 30 quilòmetres quadrats, o Calders, de 970 habitants i 33 quilòmetres quadrats.

I els precs d’alcaldes que es flexibilitzés poder sortir del municipi en casos de localitats de poca extensió, o que es permetés entrar al municipi veí per comprar o fer esport, especialment als veïns de nuclis allunyats del centre urbà, no van ser escoltats per Salvador Illa. Cosa inaudita per part d’algú que ha estat alcalde de la Roca del Vallès. El ministre coneix, gràcies a les seves pròpies vivències, l’absurditat de les fronteres administratives.

La Roca del Vallès té un nucli de blocs de pisos, la Torreta, que és de fet un barri de Granollers, on està unit. No hi ha cap ruta de vianants que permeti arribar al centre urbà de La Roca, que està a uns dos quilòmetres de distància. Amb les noves instruccions, ja no es podia anar a comprar fora del municipi el que podies trobar al teu. Evidentment, els veïns de la Torreta van continuar comprant a Granollers, cosa castigada amb una sanció d’un mínim de 600 euros.

Pel que fa a fer esport, es va dir que els federats en esports com ciclisme, atletisme o senderisme podrien fer-lo sense límit d’horaris agafant el cotxe per tota la província, com passa a Madrid. Però l’endemà es va canviar la norma i es va dir que només ho podien fer dins l’àrea sanitària, cosa que volia dir que els ciclistes, corredors o excursionistes de arcelona només podien fer esport al terç de Collserola que és Barcelona i no podien trepitjar la llera del Besòs, perquè fins i tot la banda que toca a Barcelona pertany a Santa Coloma. I repeteixo que ignorar la llei, o on acaba el teu municipi, no eximeix de complir-la.

Si camines pel barri de Vallbona, però, només saps que has infringit la llei i deixat la zona sanitària de Barcelona ciutat i entrat a Montcada perquè els contenidors d’escombraries són diferents. D’altra banda, si passes pels accessos al riu Besòs, per sota la via del tren, res et diu que aquella estreta franja de terra és Santa Coloma. Podem dir que Barcelona es descongestionava gràcies al fet que molta gent, sabent-ho o no, creuava la invisible línia del terme.

I és que és més facilitador de contagis pretendre contenir tota la població de la capital catalana darrere la línia del seu terme que permetre circular per les tres zones metropolitanes, encara que la gent faci uns quilòmetres en cotxe o metro, o travessi línies invisibles al Besòs o a Collserola. 

Per això, si d’aquí a uns mesos hi ha un rebrot i retrocedim de fase, estaria bé no obligar a vulnerar normes absurdes de no sortir de l’àrea sanitària com ha fet cada dia molta gent que viu a la Riera Blanca o al Besòs, o ha sortit a córrer deu quilòmetres. Però si es volen fer complir, llavors que se senyalitzi on acaben els termes i que per als barris allunyats es regulin excepcions que permetin als ciutadans fer el que han fet ara sense sentir-se delinqüents. 

Hay un principio jurídico que dice que la ignorancia de la ley no exime de cumplirla. Uno no puede alegar, cuando es pillado cometiendo un delito o una infracción, que no sabía que estaba prohibido. Y con la declaración del estado de alarma todos supimos que no podríamos salir de casa si no era para ir a comprar o ir al trabajo.
Yo, que vivo en Moià, en ningún momento entendí que no se podía salir del municipio, y a la gente que vive en urbanizaciones o calles situadas al límite de dos municipios, no se les dijo que no podían cruzar la calle y pasar al municipio vecino para comprar o pasear el perro. En el Moianès mucha gente continuaba yendo a comprar fuera de la comarca, a Vic o a Caldes de Montbui, fuera del área sanitaria.
Pero llegó el 2 de mayo y se permitió salir un rato a andar o correr, con órdenes cambiantes, como que tenía que ser dentro del municipio y que estaba prohibido coger el coche para ir a hacer deporte. Y entonces surgió la problemática de municipios muy pequeños, como Caldes de Estrac o Badia del Vallès, de menos de un kilómetro cuadrado, donde, si la gente salía a la vez a su franja, colapsaba las calles, con peligro de contagio. Por no hablar de los vecinos de la ciudad de Cornellà que viven ante el parque de la Remunta, que pertenece a l'Hospitalet y que ellos no podían pisar, o de municipios como Navarcles, de 6.000 habitantes y sólo 5 kilómetros cuadrados, de los que una parte es un lago por el queno se puede andar, otra es el cauce del Llobregat, donde tampoco se puede ir, y otra la zona industrial. Y cuando se alejan unos metros de casa entran en el término de Talamanca, de sólo 206 habitantes y 30 kilómetros cuadrados, o Calders, de 970 habitantes y 33 kilómetros cuadrados.
Y los ruegos de alcaldes para que se flexibilizase el poder salir del municipio en caso de localidades de poca extensión, o que se permitiera entrar al municipio vecino para comprar o hacer deporte, especialmente a los vecinos de núcleos alejados del centro urbano, no fueron escuchados por Salvador Illa. Cosa inaudita por parte de alguien que ha sido alcalde de la Roca del Vallès. El ministro conoce, gracias a sus propias vivencias, la absurditad de las fronteras administrativas.
La Roca del Vallès tiene un núcleo de bloques de pisos, la Torreta, que es de hecho un barrio de Granollers, ciudad a la que está unido. No hay ninguna ruta de peatones que permita llegar al centro urbano de La Roca, que está a unos dos kilómetros de distancia. Con las nuevas instrucciones, ya no se podía ir a comprar fuera del municipio lo que podías encontrar en el tuyo. Evidentemente, los vecinos de la Torreta continuaron comprando en Granollers, cosa castigada con una sanción mínima de 600 euros.
En cuanto a hacer deporte, se dijo que los federados en deportes como ciclismo, atletismo o senderismo podrían hacerlo sin límite de horarios y cogiendo el coche por toda la provincia, como pasa en Madrid. Pero al día siguiente se cambió la norma y se dijo que sólo lo podían hacer dentro del área sanitaria, cosa que quería decir que los ciclistas, corredores o excursionistas de Barcelona sólo podían hacer deporte en el tercio de Collserola que es Barcelona y no podían pisar el cauce del Besòs, porque incluso la banda que toca a Barcelona pertenece a Santa Coloma. Y repito que ignorar la ley, o dónde acaba tu municipio, no exime de cumplirla.
Si caminas por el barrio de Vallbona, sin embargo, sólo sabes que has infringido la ley y dejado atrás la zona sanitaria de Barcelona ciudad y entrado en Montcada porque los contenedores de basura son diferentes. Por otro lado, si pasas por los accesos al río Besòs, por debajo la vía del tren, nada te dice que aquella estrecha franja de tierra es Santa Coloma. Podemos decir que Barcelona se descongestionaba gracias al hecho de que mucha gente, sabiéndolo o no, cruzaba la invisible línea del término.
Y es que es más facilitador de contagios pretender contener toda la población de la capital catalana detrás la línea de su término que permitir circular por las tres zonas metropolitanas, aunque la gente haga unos kilómetros en coche o metro, o atraviese líneas invisibles en el Besòs o en Collserola.
Por eso, si dentro de unos meses hay un rebrote y retrocedemos de fase, estaría bien no obligar a vulnerar normas absurdas de no salir del área sanitaria cómo ha hecho cada día mucha gente que vive en la Riera Blanca o en el Besòs, o ha salido a correr diez kilómetros. Pero si se quieren hacer cumplir, entonces que se señalice donde acaban los términos y que para los barrios alejados se regulen excepciones que  permitan a los ciudadanos hacer lo que han hecho ahora sin sentirse delincuentes.
 Leer en castellano en El Triangle

Analitzo al Telenotícies vespre de TV3 qui són els comunicadors com Cristina Seguí, Alvise Pérez o Carlos Cuesta que difonen fake news i impulsen a Madrid cassolades i protestes contra l'estat d'alarma i per la caiguda del Govern PSOE-Podemos

Analitzo al Telenotícies Vespre de TV3, qui són els periodistes i comunicadors de l'entorn de Vox i sectors del PP que impulsen les cassolades al carrer contra l'estat d'alarma a Madrid i per la dimissió del Govern de Pedro Sánchez. La fundadora de Vox, Cristina Seguí, els periodistes Carlos Cuesta amb el canal de televisió, DistritoTV, Javier Negre i el canal de Youtube, Estado de Alarma, o Alvise Pérez exportaveu i assessor de Ciudadanos. Tots aquest que van impulsar  manifestació digital del 8 d'abril.  I el seu objectiu es fer caure al govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. 

Protestes que tenen lloc a les 9 del vespre al carrer Núñez de Balboa i altres del barri de Salamanca de Madrid, on el PP i Vox són majoritaris, i ha una població sociològicament franquista i ultracatòlica.

 Alvise Pérez

 Carlos Cuesta

 Javier Negre i Estado de Alarma

Veure a la web de TV3
Veure al meu canal de Youtube    
Informació al canal 3/24