Tras la proclamación de Abascal como presidente de Vox 4 años más, sin ser votado por nadie, acompañado de Garriga como Sec General y Vicepresidente, manteniendo Buxadé y Ortega Smith como vocales, está por ver a quiénes designa Abascal para el Comité de Acción Política, órgano real de gobierno de VOX por encima del Comité Ejecutivo. Macarena Olona anuncia en La Sexta que deja la vida pública, sin aclarar qué ocurre con el partido y la fundación que creó y preside.

 

No hubo sorpresas en el acto de ayer en Madrid de proclamación de Santiago Abascal como presidente de Vox por cuatro años más y de Ignacio Garriga como Vicepresidente único y Secretario General, acompañados de 17 vocales y un tesorero, que componen el nuevo Comité Ejecutivo Nacional (CEN) del que formarán parte Jorge Buxadé, Javier Ortega Smith y los vicepresidentes u otros cargos institucionales de los gobiernos autonómicos en los que está presente Vox. 

En el acto no intervinieron los habituales de otras asambleas como el presente Javier Ortega Smith, ni el ya ausente Iván Espinosa de los Monteros, ni el no sabemos si todavía poderoso Jorge Buxadé. Sí intervino el Secretario General y a la vez Vicepresidente, Ignacio Garriga, que no se sabe cómo compaginará ambos cargos cuando él es diputado autonómico en Cataluña donde reside. Una bicefalia que está por ver si encaja en los estatutos de Vox en los que no encaja que haya un único vicepresidente cuando los mismos dicen que habrán varios. 

Intervino la joven y casi recién llegada Pepa (Rodríguez) de Millán, portavoz de Vox en el Congreso de los Diputados, que se deshizo en elogios a Abascal describiéndolo como el hombre que se enfrentó a todos y como líder indiscutible de Vox. También hablaron los vicepresidentes de los gobiernos autonómicos en que Vox gobierna junto al PP, mostrándose así Vox como un partido con poder institucional. Pero no habló el candidato a las elecciones gallegas, Álvaro Díaz-Mella a quien se refirió Abascal levantándose este de su asiento para ser aplaudido. Posiblemente los daños al partido serían mayores si el candidato gallego hubiera hablado en el acto. En cambio al no intervenir, será más facíl para Vox de aquí tres semanas pasar página del tortazo gallego -único parlamento autonómico en que Vox no tiene representación- deshacerse del lastre y que en la campaña de las europeas de mayo ya nadie recuerde su nombre. 

Abascal avanzó la asamblea de reproclamción de el mismo como Líder Supremo a antes de las elecciones gallegas en las que el partido todo parece que no obtendrá representación, para evitar que la resaca afectara a la gloriosa ratificación de su liderazgo e hiciera emerger más voces críticas. Y a diferencia de la campaña andaluza de junio de 2022, que Vox se trajo a Giorgia Meloni, o de la de Castilla León de febrero de ese mismo año que, para ganar audiencia televisiva en la precampaña, trajo a España a los primeros ministros de Polonia, Hungria y a la misma Marine Le Pen,  Vox se limitó a emitir en el acto unos videos de Javier Miley y de Meloni, dando su apoyo a Santiago Abascal, pero sin refrerirse a la campaña gallega. 

Con Ortega Smith deshaciéndose en apalusos a Santiago Abascal durante su discurso, tal vez para desmentir los rumores que él hubiera quierido encabezar una candidatura alternativa para revertir la crisis y marcha de militantes y dirigentes que padece Vox, Abascal agradeció haber sido reelegido por los militantes, pese que ello no sea cierto. Como ya ocurrió hace cuatro años a Abascal nadie le ha votado al ser la única candidatura que consiguió los avales. Si conseguir en diez dias el aval de un 10% de la militancia ya resultó imposible a quienes sí lo intentaron hace cuatro años, ahora al avanzarse sorpresivamente la asamblea, nadie se atrevió a intentarlo. Mientras Alberto Núñez Feijóo cuando fue propuesto hace dos años para reemplazar a Pablo Casado, siendo candidatura única para liderar el PP, obtuvo el 98,5% de los votos, Abascal no se sometió al veredicto de la militancia y fue proclamado por aclamación.       

Abascal comenzó si discurso cargando contra los medios de comunicación a los que acusó de mentir sobre Vox e inexistentes divisiones internas, y acto seguido respasó las cuestiones o demandas ciudadanas que a su juicio sólo defiende Vox. Siendo audaz en un aspecto, criticó la reforma constitucional de modificación del artículo 49 que ha cambiado el término disminuido por el de discapacitado, alegando algo cierto que es que el nuevo redactado dice que "Se atenderán particularmente las necesidades específicas de las mujeres y niñas con discapacidad", entendiendo Abascal que con ello se otorga menor protección a los hombres, proponiendo Abascal someter a referéndum dicho redactado. 

Pasando de puntillas por la campaña gallega, reconociendo que es la única comunidad autónoma donde Vox no teine representación, Abascal se centró en las elecciones europeas de mayo en la que ciertamente las encuestas auguran un creciminesto de los partidos ultras, los cuales, liderados por Meloni y Le Pen, desearían romper los consensos entre liberales, conservadores y socialdemócratas, para que fuera una alianza entre ultras y populares quien tomara el destino de la Unión Europea devolviendo competencias los estados en políticas migratorias, ambientales y económicas.

Ratificado Abascal como presidente y los 20 miembros del Comité Ejecutivo (CEN), ahora veremos qué papel otorgará a Abascal a Jorge Buxadé y si lo integrará en el poderoso Comité de Acción Política (CAP) que se reune los lunes, cuyos nuevos miembros no se han hecho públicos, y es el verdadero órgano de gobierno de Vox  

                                         

MACARENA OLONA ABANDONA LA PRESENCIA PÚBLICA.  NO ACLARA QUÉ PASARÁ CON SU NUEVO PARTIDO Y SU FUNDACIÓN

Ya la una de la madrugada de hoy domingo, la ex dirigente de Vox Macarena Olona intervino en el programa La Sexta Explica donde había sido invitada para comentar la reelección de Abascal y explicar de nuevo sus denuncias sobre el carácter sectario del partido y la transferencia de 11 millones de dinero de origen público de Vox a la Fundación Disenso y a la empresa Tizona Comunicación de Kiko Méndez Monasterio y Grabriel Ariza. Però la ex diputada de Vox sorprendió a todos anunciando que se retiraba de la presencia pública para centrarse en su profesión de Abogado del Estado en la Audiencia Nacional. Olona no aclaró si continuaría al frente del partido con el que concurrió a las eleccione generales de julio Caminando Juntos,  con la que obtuvo unos pésimos resultados, ni con su Fundación Igualdad Latinoamericana.  

Evidentemente no es incompatible ser funcionario de la Abogacía del Estado y militar en un partido político -Jorge Buxadé lo hizo estando primero en el PP y luego en Vox-, pero la sobreexposición de sus ideas políticas propias podría afectar a sus actuaciones en la Audiencia Nacional, motivar recusaciones y denuncias de incompatibilidad en causas en la que ella se hubiera pronunciado dando su opinión personal. 

                              

ACTUALIZADO: EL NUEVO COMITÉ DE ACCIÓN POLÍTICA (CAP) DE SÓLO 3 PERSONAS, GOBERNARÁ VOX RELEGANDO AL NUEVO EJECUTIVO:

Hay que añadir que a nivel organizativo, tras la asamblea extraordinaria del pasado 27 de enero en que se proclamó a Abascal presidente del partido por cuatro años más y se ratificó por aclamación el nuevo Comité Ejecutivo Nacional (CEN), del que forman parte la mayoría de los que formaban parte del Comité de Acción Política (CAP) creado en septiembre, Abascal ha decdido volver a reducir el CAP a sólo tres miembros: Abascal, Igancio Garriga y la cada vez más poderosa Montserrat Lluís. 

El CAP se reunirá los lunes y será el órgano de la sede central de Bambú que tome las decisiones. Así pues no habrá reunión ni semanal ni quincenal periódica del nuevo CEN, ya que el Comité Ejecutivo Nacional será convocado cuando Abascal lo considere oportuno. Así pués Vox pasa de estar gobernado por un CAP de cinco o seis personas, Abascal, Buxadé, Ortega Smith (fue cesado hace un año y medio) Ignacio Garriga (que sustituyó a Ortega Smith) y Kiko Méndez Monasterio, y tal vez algunas semanas también asistían Manuel Mariscal o Enrique Cabanas, a un CAP de 20 personas en septiembre pasado, para tras el nombramiento este mes de enero del nuevo Comité Ejecutivo Nacional de 20 o 21 personas,  crear un nuevo Comité de Acción Política que gobierne el partido de sólo tres personas: Abascal, Garriga y la periodista Montserrat Lluís cercana al Opus Dei, siendo esta última quien informará a los consejeros y vicepresidentes autonómicos de Castilla León, Aragón, Murcia, Extremadura y Comunidad Valenciana y a los grupos parlamentarios de todas las autonomías que deben proponer, hacer o votar.

La convocatoria de elección del nuevo presidente de Vox, destapa que el partido ha perdido la mitad de afiliados. El Comité Ejecutivo, pese a que legalmente no podría hacerlo al estar disuelto, nombra a Álvaro Díaz-Mella, candidato a las elecciones gallegas del 18F. La renuncia de la diputada Carla Toscano, cercana a Ortega Smith, tercera renuncia de escaño en 4 meses, muestra las tensiones internas por la gestión autocrática de Buxadé y Garriga, bajo la tutela de Abascal.

                              

La convocatoria de la Asamblea General Extraordnaria de Vox del 27 de enero para elegir la nueva dirección del partido, anunciada por sorpresa el lunes por Santiago Abascal, ha tenido como primera consecuencia, la confirmación del malestar que hay en las bases que se muestra con la crisis de militancia de este partido, ya que frente a los más de 66.000 militantes o afiliados que tenía el partido hace dos años, ha pasado a sólo 32.690, descontando los que se han dado de alta los últimos nueve meses que todavía no son afiliados "de pleno derecho". Conocemos el número real de afiliados "de pleno derecho" ya que que para presentar un candidatura para liderar el partido hay que conseguir el aval del 10% de los militantes con derecho a avalar candidaturas, que son los que llevan más de nueve meses de alta y que están al corriente de sus cuotas. Y 3.269 es el número de avales de afiliados que deben  presentar telemáticamente las candidaturas hasta el próximo martes, dia 16 de enero, según el mail remitido hoy a los militantes por el Comité Electoral del partido.  

               

Se precisarían 3.269 avales, si bien el artículo 24 de los Estatutos del partido dice que si ninguna candatura obtienen el 10% bastará con un 5% o un 3%, sin que el partido difunda la lista de candidaturas que están recogiendo avales telemáticos y sin que el aplicativo electoral tampoco las indique. Por ello si la candidatura de Abascal es la única que consigue los 3.269, ese 10%, será proclamada vencedora como canditura única sin necesidad de ser votada posteriormente telemáticamente los días previos a la Asamblea. Pero si la candidatura oficialista consigue sólo el 5% o 3% y ninguna otra consigue ese 5% o el 3% de avales, también esa candidatura única será proclamada sin someterse a votación de los afiliados.  A diferencia de Alberto Nuñez Feijóo que en marzo de 2022, como candidato único para presidir el PP, obtuvo el voto favorable del 98'35 % de los compomisarios en el congreso extraordinario del partido, a Abascal en 2020, como probablemente ocurrirá ahora, nadie le votó ni le votará, ni nadie podrá mostrar su rechazo con un voto nulo o en blanco.         

          

Carla Toscano con Ortega Smith

La convocatoria de esta Asamblea Extraordinaria, avanzada antes de las elecciones gallegas, para evitar celebrar la Asamblea Ordinaria de marzo, mes en que estaba convocada, tras el posible batacazo en las elecciones gallegas, ha coincidido con la renuncia al escaño por Madrid de la diputada Carla Toscano, próxima a Javier Ortega Smith, la cual ocupó  el escaño tras las renuncias al mismo de Iván Espinosa de los Monteros y del doctor Juan Luis Steegmann, que era sexto de la candidfatura. Ahora el escaño del quinto diputado por Madrid será para Rocío Aguirre Gil de Biedma, hermana de Esperanza Aguirre, protectora de Santiago Abascal.  Este malestar de militantes que abandonan el partido o dejan de pagar la cuota, y de diputados que renuncian al escaño no parte de discrepancias ideológicas, sino de las malas maneras con la que Abascal, Ignacio Garriga y Jorge Buxadé dirigen el partido. Y lo sorprendente es que el sector de Vox que hasta hace dos años era el encargado de gestionar estas malas maneras, es decir Javier Ortega Smith con sus excompañeros de la COE y la Vicesecretaría de Organización y los llamados "hombres de negro", también se encuentran ahora en la picota. Será interasante saber los próximos días si el ex Secretario General Ortega Smith, será o no incluido en la nueva dirección encabezada por Abascal que será proclamada el día 27.  

                              

Álvaro Díaz Mella, candidato gobierno de Galicia

Como decía yo ayer, para adenlantar la Asamblea Ordinaria de Marzo en la que debía renovarse la dirección del partido y el nuevo Comité Ejecutivo Nacional (CEN), era preciso disolverlo , único motivo por el que según los estatuto se puede convocar una Asamblea Extaordinaria referente a la elección del nuevo preidente y el nuevo CEN. Por ello me sorprendre que Vox pueda anunciar que el Comité Ejecutivo Nacional ha designado a Álvaro Díaz Mella como candidato a la presidencia de Galicia, si el CEN tendría que estar disuelto. Recordemos que tras cambiar los estatutos para suprimir las elecciones primarias para elegir candidatos para encabezar las listas electorales, es el CEN el único órgano que los puede designar, y el CEN, de hecho ha sido disuelto. Más allá de la dudosa legalidad de la convocatoria de la Asamblea Extraordinaria sin aclarar si el CEN ha sido o no disuelto, la celebración de un acto público con motivo de la Asamblea telemática del día  27, permitirá a Vox en la precampaña gallega tener más  presencia en los medios. Y si a ese acto público acuden e intervienen mantarios amigos de Vox como Javier Milei o Giorgia Meloni, el eco en los medios sería mucho mayor. Reconocer la crisis que vive Vox no es augurar su desaparación como ha ocuurido con Ciudadanos. Estoy convencido que Vox tendrá muy malos resultados el próximos mes en Galicia, pero en las elecciones europeas de mayo tendrá un resultado mucho mayor que hace cinco años cuando fue quinto, debido a tras la desaparcición de Ciudadanos y la división entre Podemos y Sumar. Así parece posible que Vox en mayo,  pese a no incrementar su número de votos en la elecciones europeas quede tercero y obtenga siete u ocho eurodiputdos frente a los cuatro que tiene ahora.

 

 

Noviembre Nacional y la resurrección de Ortega Smith. Artículo en El Triangle sobre protestas por la amnistia

 

                       

Xavier Rius Sant, El Triangle, 19 de noviembre de 2023

Con el permiso del PP van ya 17 días y otras tantas noches, de protestas de la derecha, la ultraderecha parlamentaria de Vox, y toda la macedonia extraparlamentaria de ultras, franquistas, falangistas, hooligans del fútbol, ultracatólicos y cayetanos varios, que salen a la calle contra la amnistía y el nuevo gobierno de Pedro Sánchez del PSOE y Sumar, investido gracias a los votos del PNV, Bildu, Junts y Esquerra. Protestas que se iniciaron ante la sede del PSOE en la calle Ferraz de Madrid y de otras ciudades de España, convocadas por una sigla de nuevo cuño, Revuelta, cercana a Vox, detrás de la cual estaba la asociación Herqles, nacida en Valladolid que agrupa a jóvenes ultraconservadores inconformistas. Por ello no fue de extrañar que en las primeras noches de protestas en Ferraz estuviera el vicepresidente de la Junta de Castilla León, Juan García Gallardo, miembro de Vox. Y fue García Gallardo quien hace unos días comenzó a difundir la nueva marca y lema que ha ganado peso en las protestas, “Noviembre Nacional”, asumido inmediatamente también por la ultraderecha extraparlamentaria o claramente fascista, cuyo símbolo es la bandera española con un escudo formado por dos NN sobrepuestas y una pequeña cruz, que recuerda mucho el símbolo Wolfsangel o gancho del lobo usado por grupos neonazis, también en España, que fue el símbolo de la Segunda Divisón de Panzers alemana o más recientemente del  batallón Azov ucraniano. 

 

N eonazi

Arriba "Noviembre Nacional". Debajo Gancho del Lobo o Wolfsangel

                                           

Neonazis el 12 de octubre de hace dos años en Barcelona

Unas protestas a las que se sumaron en Madrid los grupos ultracatólicos y toda la ultraderecha presente como La Falange, Democracia Nacional, Hacer Nación, España 2000, ultras del fútbol, etc, llevando bien la bandera  española con el escudo franquista, bien lo que denominan “banderas lisas”; es decir, sin el escudo constitucional. E hizo resucitar a grupos desaparecidos y a sus lideresas como Melisa Domínguez Ruiz, del ya inactivo Hogar Social Madrid, o a Isabel Medina Peralta, la de “el judío es el culpable” que hace dos años lideraba el desaparecido Bastión Frontal, grupo que reactivó su cuenta de Telegram, además de quienes lideraron hace unos años supuestos grupos vecinales bajo el nombre de “Madrid Seguro”. En otras ciudades como es el caso de Barcelona, el liderazgo ante la sede del PSC ha correspondido casi en exclusiva a Vox, con el concejal de Cubelles, Jorge Mena, llevando a diario el megáfono con el que se lanzan las consignas y cánticos, y el concejal de Sentmenat, Santi Acosta, hijo del diputado Manuel Acosta, el bombo que las acompaña.

Debe incluirse la participación y responsabilidad del PP en estas protestas, que en ocasiones acaban muchas noches con violencia o cortando autopistas sin autorización, como la del pasado sábado en Madrid, ya que fue José María Aznar quien exhortó a que quien pudiera “hacer algo” contra la amnistía, lo hiciera. Y fue la expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, quien el 4 de noviembre, segundo día de protestas en Ferraz, tomó la iniciativa de cortar la calle pese a que no se había formalizado la petición ante la Delegación del Gobierno a tal efecto. Y grupos como Neos, la plataforma impulsada por ex dirigentes del PP como Jaime Mayor Oreja o María San Gil, han tenido un papel relevante apoyando tanto las concentraciones ante las sedes socialistas como las manifestaciones más multitudinarias. Núñez Feijóo y Mariano Rajoy han animado a continuar con esta movilización permanente y a participar tanto en las manifestaciones multitudinarias como la del pasado sábado en Madrid, como en las concentraciones de tarde y noche ante las sedes socialistas.

El sindicato vinculado a Vox, Solidaridad, ha convocado una huelga general para el próximo día 24, ante la que el PP no se ha posicionado que, sin lugar a dudas, quedará muy lejos de ser general más allá que en algunos barrios de Madrid algunos comercios bajen la persiana una rato y se boicoteen o suspendan las clases en algunas facultades. Para que una huelga tenga afectación se precisan piquetes con cara de pocos amigos a las cinco de la mañana en las cocheras del metro y autobuses de Madrid y Barcelona y en los accesos a Mercamadrid y Mercabarna. Y no parece probable que ni Vox ni la Falange ni los cayetanos de rosario sean capaces de ello. Pero parece seguro que, pese a que no puedan mantenerse las protestas diarias ante las sedes del PSOE, los próximos meses, sobretodo coincidiendo con los trámites parlamentarios la ley de amnistía, las protestas ante las sedes socialistas continuarán. Y que Vox y el PP, juntos o separados, impulsarán con asociaciones como las convocantes de la manifestación de pasado sábado en Madrid, nuevas movilizaciones los fines de semana. Pero ambos partidos, superados los reparos de manifestarse junto a la macedonia ultra, deben afinar la manera de gestionar dichas protestas. El PP a sabiendas que no habrá repetición electoral a corto plazo, debe afrontar los embates, desplantes y abrazos envenados de Isabel Díaz Ayuso a Feijóo, sabiendo que en las próximas generales Feijóo sólo podrá alcanzar la mayoría si es con Vox, si bien hay quienes piensan que si la candidata del PP a la Moncloa es Ayuso, la lideresa sí que podría alcanzarla por si sola.

Y por lo que respecta a Vox, afrontan una legislatura que en el Congreso serán irrelevantes ya que junto al PP no suman. Y al haber bajado de 52 a 33 diputados ni puede presentar mociones de censura como las dos que presentó la pasada legislatura, ni puede interponer recursos al Tribunal Constitucional. Por ello Vox necesita agitar la calle y liderar protestas. Unas protestas que han permitido resucitar a Ortega Smith encarándose a los antidisturbios a los que pretendía dar lecciones sobre la Ley Mordaza. Una ley con la que los antidisturbios a su juicio deben ser implacables con los independentistas, pero pasivos si quienes lanzan botellas defienden la unidad de España.

Ortega Smith fue cesado de Secretario General hace un año tras las críticas por la gestión de su mano derecha, el Vicesecretario de Organización Tomás Fernández Ríos quien, manu militari decapitaba grupos locales o provinciales y exigía la entrega de los fondos de los grupos parlamentarios autonómicos y grupos municipales a cuentas corrientes centralizadas en la sede nacional de Vox. Ignacio Garriga ascendió a la Secretaría General y Ortega fue nombrado Vicepresidente pero quedó excluido del Comité de Acción Política, órgano real de gobierno de Vox. Y pese a ser vicepresidente, la noche electoral del 23 de julio no estuvo presente con la dirección en la comparecencia ante la prensa y la militancia. El pasado viernes en cambio, acudió a la calle Ferraz con el también diputado Tomás Fernández Ríos y el concejal de Madrid, Ignacio Ansaldo, ambos ex compañeros suyos de los boinas verdes de la mili, y pretendió aleccionar a los mandos de las Unidades de Intervención Policial que encapsulaban a los manifestantes que habían actuado con violencia, advirtiéndoles que si cargaban cometerían un delito de abuso de autoridad. Actuación de Ortega Smith que no ha sido censurada por Abascal y motivó comunicados de repulsa de los sindicatos policiales, también de los hasta anteayer cercanos a Vox.

                                    

Ortega Smith el jueves por la noche advirtiendo a los antidisturbios de la UIP en la calel Ferraz de  Madrid

        Leer en El Triangle en castellano     

Xavier Rius Sant, El Triangle, 19 de novembre de 2023

Amb el permís del PP ja van 17 dies i nits de protestes de la dreta, la ultradreta parlamentària de Vox, i tota la macedònia extraparlamentària d’ultres, franquistes, falangistes, hooligans del futbol, ultracatòlics i caietans diversos, que surten a el carrer contra l’amnistia i el nou govern de Pedro Sánchez del PSOE i Sumar, investit gràcies als vots del PNB, Bildu, Junts i Esquerra. Protestes que es van iniciar davant la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid i d’altres ciutats d’Espanya, convocades per una sigla de nova creació, Revuelta, propera a Vox, darrere de la qual hi ha l’associació Herqles, nascuda a Valladolid que agrupa joves ultraconservadors inconformistes. Per això no va ser estrany que a les primeres nits de protestes a Ferraz hi estigués el vicepresident de la Junta de Castella Lleó, Juan García Gallardo, membre de Vox. I va ser García Gallardo qui fa uns dies va començar a difondre la nova marca i lema que ha guanyat pes en les protestes, “Noviembre Nacional”, assumit immediatament també per la ultradreta extraparlamentària o clarament feixista, el símbol de la qual és la bandera espanyola amb un escut format per dues NN sobreposades i una petita creu, que recorda molt el símbol Wolfsangel o ganxo del llop usat per grups neonazis, també a Espanya, que va ser el símbol de la Segona Divisó de Panzers alemanya o més recentment del batalló Azov ucraïnès. Unes protestes a les quals es van sumar a Madrid els grups ultracatòlics i tota la ultradreta actual com La Falange, Democracia Nacional, Hacer Nación, España 2000, ultres del futbol, etc, portant bé la bandera espanyola amb l’escut franquista, bé el que anomenen “banderes llises”; és a dir, sense l’escut constitucional . I va fer ressuscitar grups desapareguts i les seves líders com Melisa Domínguez Ruiz, del ja inactiu Hogar Social Madrid, o Isabel Medina Peralta, la d’“el jueu és el culpable” que fa dos anys liderava el desaparegut Bastión Frontal, grup que va reactivar el seu compte de Telegram, a més dels que van liderar fa uns anys suposats grups veïnals sota el nom de “Madrid Seguro”. En altres ciutats com és el cas de Barcelona, el lideratge davant la seu del PSC ha correspost gairebé en exclusiva a Vox, amb el regidor de Cubelles, Jorge Mena, portant diàriament el megàfon amb què es llancen les consignes i càntics, i el regidor de Sentmenat, Santi Acosta, fill del diputat Manuel Acosta, el bombo que les acompanya.

S’ha d’incloure la participació i responsabilitat del PP en aquestes protestes, que de vegades acaben moltes nits amb violència o tallant autopistes sense autorització, com la de dissabte passat a Madrid, ja que va ser José María Aznar qui va exhortar que qui pogués “fer alguna cosa” contra l’amnistia, la fes. I va ser l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, que el 4 de novembre, segon dia de protestes a Ferraz, va prendre la iniciativa de tallar el carrer malgrat que no s’havia formalitzat la petició davant de la Delegació del Govern a aquest efecte. I grups com Neos, la plataforma impulsada per exdirigents del PP com Jaime Mayor Oreja o María San Gil, han tingut un paper rellevant donant suport tant a les concentracions davant les seus socialistes com a les manifestacions més multitudinàries. Núñez Feijóo i Mariano Rajoy han animat a continuar amb aquesta mobilització permanent i a participar tant a les manifestacions multitudinàries com la de dissabte passat a Madrid, com a les concentracions de tarda i nit davant les seus socialistes.

El sindicat vinculat a Vox, Solidaridad, ha convocat una vaga general per al proper dia 24, front a la qual el PP no s’ha posicionat, que, sens dubte, quedarà molt lluny de ser general més enllà que en alguns barris de Madrid alguns comerçeos abaixin la persiana una estona i es suspenguin les classes en algunes facultats. Perquè una vaga tingui afectació calen piquets amb cara de pocs amics a les cinc del matí a les cotxeres del metro i autobusos de Madrid i Barcelona i als accessos a Mercamadrid i Mercabarna. I no sembla probable que ni Vox ni la Falange ni els cayetanos de rosari en siguin capaços. Però sembla segur que malgrat que no es puguin mantenir les protestes diàries davant les seus del PSOE, els propers mesos, sobretot coincidint amb els tràmits parlamentaris la llei d’amnistia, les protestes davant de les seus socialistes continuaran. I que Vox i el PP, junts o separats, impulsaran amb associacions com les convocants de la manifestació de dissabte passat a Madrid, noves mobilitzacions els caps de setmana. Però tots dos partits, superades les objeccions a manifestar-se al costat de la macedònia ultra, han d’afinar la manera de gestionar aquestes protestes. El PP sabent que no hi haurà repetició electoral a curt termini, ha d’afrontar els embats i abraçades enverinats d’Isabel Díaz Ayuso a Feijóo, sabent que en les properes generals Feijóo només podrà assolir la majoria si és amb Vox, si bé hi ha qui pensa que si la candidata del PP a la Moncloa és Ayuso, la lideresa sí que podria assolir-la per si sola.

I pel que fa a Vox, afronta una legislatura que al Congrés serà irrellevant ja que amb el PP no sumen. I en haver baixat de 52 a 33 diputats, Vox ni pot presentar mocions de censura com les dues que va presentar la legislatura passada, ni pot interposar recursos al Tribunal Constitucional. Per això, Vox necessita agitar el carrer i liderar protestes. Unes protestes que han permès ressuscitar Ortega Smith encarant-se als antiavalots als quals pretenia donar lliçons sobre la Llei Mordassa. Una llei amb què els antiavalots al seu parer han de ser implacables amb els independentistes, però passius si els qui llancen ampolles són defensors de la unitat d’Espanya.

Ortega Smith va ser cessat de Secretari General fa un any després de les crítiques per la gestió de la seva mà dreta, el Vicesecretari d’Organització, Tomás Fernández Ríos, qui manu militari decapitava grups locals o provincials i exigia el lliurament dels fons dels grups parlamentaris autonòmics i grups municipals a comptes corrents centralitzats a la seu nacional de Vox. Ignacio Garriga va ascendir a la Secretaria General i Ortega va ser nomenat Vicepresident però va quedar exclòs del Comitè d’Acció Política, òrgan real de govern de Vox. I malgrat ser vicepresident, la nit electoral del 23 de juliol no va ser present amb la direcció a la compareixença davant la premsa i la militància. Divendres passat en canvi, va anar al carrer Ferraz amb el també diputat Tomás Fernández Ríos i el regidor de Madrid, Ignacio Ansaldo, tots dos excompanys seus dels boines verdes de la mili, i va pretendre alliçonar els comandaments de les Unitats d’Intervenció Policial que encapsulaven els manifestants que havien actuat amb violència, i els advertia que si carregaven cometrien un delicte d’abús d’autoritat. Actuació d’Ortega Smith que no ha estat censurada per Abascal i va motivar comunicats de repulsa dels sindicats policials, també dels fins ahir propers a Vox.

 

Entrevista a VilaWeb sobre la renúncia d'Iván Espinosa de los Monteros i el poder que tenen a Vox Jorge Buxadé i Ignacio Garriga al partit ultra que funciona com una secta

 

 Arnau Lleonart, 9 d'agost de 2023. VilaWeb

Dimarts, el portaveu de Vox al congrés espanyol, Iván Espinosa de los Monteros, va fer pública una crisi interna al partit ultra quan va plegar per sorpresa de tots els càrrecs. Molts analistes polítics ho han llegit com a fruit d’una lluita ideològica, com una batalla que els ultracatòlics de Vox havien guanyat per inclinar el partit cap als seus postulats, i no cap a l’ultraliberalisme, tal com hauria volgut Espinosa de los Monteros. Per veure què passa dins Vox, hem parlat amb un dels catalans que és més a l’aguait de què s’hi cou, Xavier Rius Sant, que ens dibuixa una situació diferent: no és una lluita de les idees, és una lluita pel poder. Espinosa de los Monteros se’n va després d’haver estat apartat per no combregar amb el partit piramidal i autoritari que s’ha conformat aquests darrers temps.

—Què hem d’interpretar de la sortida d’Espinosa de los Monteros?
—La seva sortida estava cantada després dels canvis que hi ha hagut aquest darrer any. Fa dos mesos, Espinosa de los Monteros es va trobar com diputats del sector dit liberal econòmic, com ara Rubén Manso i Víctor Sancho del Real, que li eren lleials, eren apartats de les llistes. A més, el van treure del Comitè d’Acció Política. Vox no funciona com un partit normal, és una estructura piramidal i cada vegada ho és més.

—Com s’estructura?
—Vox té el Comitè Executiu, però es va crear el Comitè d’Acció Política, que es reunia cada dilluns. Era format pel president, Abascal; el secretari general, Ortega Smith; el portaveu al congrés, Espinosa de los Monteros; un representant de Comunicació, que era Kiko Méndez-Monasterio, que és qui de jove va agredir Pablo Iglesias a la universitat per una pancarta de Pinochet; el director general de Política Municipal i Parlamentària, i el de Política de Govern, que des que Vox entra al govern de Castella i Lleó deia què s’havia de fer. Quan Vox no aconsegueix d’entrar al govern d’Andalusia, totes dues direccions generals les assumeix Jorge Buxadé. Fa dos mesos, hi ha un canvi i el Comitè d’Acció Política passen a conformar-lo el president, el secretari general, i aquells que ells decideixen. Aquí ja han tret l’Ortega Smith de secretari general, ho és Ignacio Garriga. I en Buxadé sabem que hi és, perquè és el portaveu que fa les rodes de premsa els dilluns. Funcionen com una secta. A més, hi ha més tensions internes.

—Quines?
—Vox no té estructures autonòmiques. No hi ha president de Vox d’Andalusia ni de Catalunya, s’estalvien despeses i barons territorials. Els diners dels parlaments autonòmics i dels ajuntaments s’havien d’ingressar en un compte d’Ortega Smith a Madrid. Amb aquests diners es nomenaven els comissaris polítics, que deien als càrrecs electes què havien de votar. Era una manera de funcionar que va fer que quasi la meitat de regidors se n’anessin de Vox el mandat passat. Macarena Olona ho va criticar quan va marxar. I hi ha més canvis: se suprimeixen les primàries per a nomenar els candidats. Els candidats es nomenen des de Madrid. Tots, també els de les municipals. Una secta.

—Tot el poder es concentra en Abascal?
—A l’assemblea de Vox del 2020 es van aprovar uns nous estatuts, pels quals el president i l’executiva de Vox han de presentar-se amb uns avals que han de reunir en deu dies. Com que els militants no tenen el cens d’afiliats, és impossible d’aconseguir-los. Llavors, es diu que si només hi ha una candidatura, serà proclamada sense votar. A més, hi ha una altra cosa, que és la Fundació Disenso. S’hi traspassen cinc milions dels parlaments autonòmics. Els estatuts de la fundació no diuen que el president de Vox serà el president de Disenso, sinó que el president vitalici serà Santiago Abascal Conde.

—Vitalici?
—No diu que, com que la fundació és de Vox, el seu president honorífic serà el president de Vox en aquell moment; diu que el president vitalici és Santiago Abascal Conde.

—Segons això que m’expliqueu, a Vox hi ha més una lluita de poder que no pas ideològica, com han dit els diaris de Madrid.
—No es pot dir que hagi guanyat el sector falangista i han perdut els ultraliberals, perquè, de fet, Ortega Smith era falangista. Sinó que el sector de Buxadé s’ha apoderat del partit, perquè a Ortega Smith se l’han carregat.

—Per què se’l carreguen?
—Ortega Smith i Rocío Monasterio han esdevingut irrellevants. A les últimes eleccions autonòmiques, Monasterio va baixar a deu diputats i Ayuso va tenir majoria absoluta. I Ortega Smith, també, amb Almeida amb majoria absoluta a l’Ajuntament de Madrid. Els han apartat el sector de Buxadé i Garriga, el sector més franquista i anticatalà, que és el que els fa grans. A diferència de Le Pen i Meloni, que tenen com a enemics principals agents de fora –els immigrants i Brussel·les–, Vox els té a casa: els independentistes. Buxadé i Garriga són els que lideren el partit, mentre que Abascal fa això de no ficar-se en política que Franco deia als seus ministres.

—Però, amb Catalunya, Espinosa de los Monteros no és pas una veu discrepant.
—Però funcionen com una secta. Buxadé va fer un llibre que es diu Soberanía en què diu que el sistema autonòmic i de partits i una societat irreligiosa han desarrelat l’home espanyol de les institucions que li són pròpies. Si rebutges l’estat autonòmic i de partits, reivindiques la democràcia orgànica de Franco. Reivindica la participació per mitjà del municipi, la família i el sindicat, i una societat religiosa. Considera que l’home que no és religiós té una infelicitat existencial i vol consumir per ser més feliç. Garriga sempre diu que durant aquests quaranta-cinc anys, els progres han pres la llibertat dels espanyols. Són dues persones que fan una reivindicació del franquisme, i, a més, són de l’Opus.

—Què és allò que fa que rebutgin Espinosa de los Monteros?
—Quan Olona plega, ara fa un any, l’única mostra d’empatia amb ella és d’Espinosa. Aquí ja van decidir que seria el següent a caure. Dimarts, a les nou del matí, l’únic que li va fer un missatge de suport va ser Ortega Smith, Abascal i Buxadé van fer-lo junts al migdia. I si mires el piulet d’Ortega Smith, remarca que lamenta les raons que n’han causat la dimissió. És a dir, li han fet la vida impossible. Funcionen com una secta, i Espinosa no compartia aquesta deriva autoritària. Era un ultraliberal conservador, podria ser un polític del Partit Republicà dels Estats Units o del Partit Conservador britànic. Però no compartia el que fa Vox en l’àmbit intern i que vol aplicar a la societat: suprimir primàries, el líder no es vota, el Comitè d’Acció Política el forma qui diem nosaltres i no donem explicacions… No és una discussió de falangistes que volen donar subsidis contra ultraliberals que volen abaixar impostos, sinó per la manera com funciona Vox.

—Com que ha plegat després d’haver-se descartat Vox per entrar al govern espanyol, s’ha dit que ha fet el pas quan ha vist que no podia ser ministre. És així?
—És possible. Si Vox hagués entrat al govern, hi hauria tingut un lloc. En comptes de fer autocrítica pels mals resultats, en comptes de pensar si allò que va dir Abascal que farien créixer el conflicte amb Catalunya els havia donat vots o els n’havia pres, han apartat la gent que els criticava. També hi ha una cosa: Iván Espinosa de los Monteros, fill d’un gran d’Espanya ex-president d’Ibèria, no necessita la política per a viure. Ara diu que té dues ofertes empresarials molt importants.

—La campanya electoral del 23-J va estar molt marcada per Vox, que va tenir un perfil dur, per exemple amb la pancarta a Madrid que llençava a la brossa la bandera LGBTI, el feminisme, una estelada, la bandera comunista i el logotip dels objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Qui va imposar aquest perfil tan agressiu i per què?
—Buxadé i Garriga, que es creien elegits per salvar Espanya, marquen aquesta línia tan dura. Una línia amb la idea de derogar, empresonar i suprimir. En canvi, Espinosa de los Monteros va agrair la relació cordial i de respecte que ha tingut sempre amb Meritxell Batet. Buxadé i Garriga es creuen elegits per salvar Espanya del desastre.

—Els interessa més la batalla cultural que fer un discurs electoral possibilista?
—El resum és que Vox és un caos, i te’n poso un exemple. El candidat de Vox a l’Aínsa, un poble de l’Aragó, va ser suspès de militància durant sis mesos per haver criticat aquest can pixa. Però, així i tot, el posen a la llista electoral perquè a Madrid no sabien que estava suspès. La moció de censura de Tamames la decideixen Fernando Sánchez Dragó, Kiko Méndez-Monasterio, Abascal i no sé qui més. Volien un De Gaulle que salvés Espanya. Molts no ho veien clar, però com que el Comitè Executiu es reuneix cada dos mesos, ho decideix tot el Comitè d’Acció Política, i no el pots contradir… La gent com Espinosa de los Monteros vol un partit que funcioni més bé i que deixi de buscar enemics interiors.

—Vox pot desaparèixer com Ciutadans?
—Crec que no, encara que crec que pot baixar molt de vots. Espanya era una excepció quan era un país europeu sense ultradreta. Cal ser conscients que Ciutadans era el liberalisme, que existeix a molts llocs i és legítim, però a Espanya ja és dins el PP o Convergència. A més, el partit era sobretot monotemàtic amb Catalunya. Però, en això, l’electorat havia de triar entre votar Arrimadas o Ortega Smith. I triaven el segon, que és qui va portar els líders independentistes a la presó. Ciutadans va morir d’èxit. Va tenir opcions de ser clau en les investidures i no va saber jugar bé les seves cartes. Volien fer el sorpasso al PP.

—Què creieu què pot passar si hi ha una repetició de les eleccions?
—Depèn, si hi ha repeticions d’eleccions perquè Pedro Sánchez diu que hauria pogut cedir a les peticions de Junts, però no ha volgut, crec que pot afavorir-lo. També crec que si hi ha repetició d’eleccions, Vox baixarà en vots. Hi haurà molt vot útil al PP. S’ha de comptar que Vox tenia 3.800.000 vots ara fa tres anys i mig, i ha baixat a 3.000.000. Ha perdut una sisena part dels vots, però, en realitat, ha perdut més de la tercera part dels diputats perquè en moltes províncies de 5 o 6 diputats, li han faltat 10.000 vots per a tenir representació. Això pot afavorir el PP i que Vox encara s’enfonsi més. També caldrà veure si en una possible repetició d’eleccions, el PP assumeix el discurs de Vox. I si ho fa amb Ayuso de candidata. Això encara els perjudicaria més.

 VilaWeb, 9 d'agost de 2023

 

Abascal mou fitxa per afermar el seu cabdillatge a Vox. Nomena Ignacio Garriga nou secretari general i aparta a Ortega Smith. Ho explico a Nació Digital

 

Xavier Rius Sant, Nacio Digital, dissabte 8 d'octubre de 2022

La destitució, presentada com a renúncia voluntària, de Javier Ortega Smith com a secretari general de Vox, és només un intent d'aturar el descontentament generalitzat de bona part de la militància i càrrecs públics amb la manera de funcionar manu militari de la direcció de Vox, liderada per Santiago Abascal, i el malestar per la manera en què s’estaven confeccionant des de Madrid les llistes electorals.

La decisió de prescindir d'Ortega, que serà candidat a Madrid i que ha estat substituït pel català Ignacio Garriga, pel timó organitzatiu del partit es va fer pública dos dies abans de la festa Viva 22 que celebra el partit aquest cap de setmana a Madrid on es presentaran alguns dels caps de llista de les municipals i autonòmiques de maig.

Les maneres de fer que incomoden alguns dels quadres i dirigents han transcendit amb la marxa de Macarena Olona després del seu fracàs a Andalusia, però venen de lluny i han provocat que gairebé la meitat dels 530 regidors que va obtenir Vox a les passades municipals hagin trencat amb el partit i s’hagin legalitzat ja fins a cinc partits polítics formats per exmilitants de la formació ultra.

Coherentment amb la ideologia franquista i falangista que comparteixen aquells que van prendre el control de Vox després de la marxa del seu primer líder, el català i exidirgent del PP Alejo Vidal-Quadras, Vox ha esdevingut un partit sense democràcia interna i on ningú pot qüestionar ni censurar l'autoritat d'Abascal, que actua com un cabdill. S'han suprimit les primàries tant per triar les executives provincials i locals com per la confecció de llistes electorals, que són decidides pel comitè executiu nacional (CEN). Al seu torn, un complex sistema d'avals telemàtics fa pràcticament impossible presentar una candidatura alternativa per presidir Vox.

I atès que Vox per la supressió de les autonomies no té executives regionals, evitant així Abascal que puguin sorgir-li barons, i ni els regidors ni els diputats autonòmics tenen cap òrgan on decidir les seves polítiques. Són uns coordinadors o comissaris polítics designats pel CEN els qui informen els diputats i regidors de què han de votar i quines iniciatives o propostes han de presentar. Fins i tot els diputats i regidors quan tenen un acte públic han de presentar al coordinador el text del discurs o intervenció perquè els donin el seu vistiplau.

Això és així des que Vox va entrar al parlament andalús el desembre de 2018, quan la direcció va amonestar al candidat a la Junta, el jutge Francisco Serrano per haver-se trobat per fer cafè amb el líder del PP andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que havia quedat segon per darrere de la socialista Susana Díaz i que va voler tenir un primer contacte amb l’efímer líder de Vox a Andalusia. Sondejava així el pacte, al que també se sumaria Ciutadans, que li donaria la presidència de la Junta.

Negocien els homes d'Abascal

 
Fa vuit mesos, després de les eleccions de Castella i Lleó, en que Vox va presentar un desconegut, l'ara vicepresident de la Junta, Juan García Gallardo, no va ser ell qui va negociar amb el líder regional del PP, Alfonso Fernández Mañueco, les condicions per formar govern de coalició. Ho va fer el periodista Kiko Méndez Monasterio, mà dreta d’Abascal.

Una altra de les queixes dels regidors i diputats és que el CEN obligava a obrir un compte corrent del que era apoderat Ortega Smith on s'ingressaven tots els diners que donaven ajuntaments i parlaments autonòmics pel funcionament dels grups i per contractar assessors. I era el CEN qui triava i contractava els assessors i assistents. Precisament Vox es va trencar a Múrcia quan tres dels quatre diputats autonòmics va retirar els poders a Ortega Smith per gestionar aquests diners.

S'aparta Ortega Smith, que deixa pas a Garriga, president de Vox al Parlament, però de fet qui aplicava la manu militari contra els dirigents locals i càrrecs electes era el vicesecretari d’organització, Tomás Fernández Ríos, un excompany de les boines verdes que van fer el servei militar amb Ortega i que l'han acompanyat des de la creació de Vox. Era l'encarregat d'enviar els mails pels quals es destituïen executives locals o provincials i dir qui presidia les noves gestores.


L'accent català de l'extrema dreta

 
El relleu d'Ortega s'ha justificat dient que ara podrà centrar-se en la candidatura de Madrid, on ja és regidor, i se l'ha nomenat vicepresident econòmic, per darrere del vicepresident primer, el barceloní Jorge Buxadé. Abascal ha nomenat a Garriga nou secretari general. El cap de files a Catalunya va fer d’escolà durant la seva infància i joventut i és totalment lleial a Abascal. Des que Vox va fer el salt el 2018, el líder ha tingut sempre al seu costat al seu cosí i mentor, el també diputat Joan Garriga.

Però caldrà veure si podrà compatibilitzar la secretaria general amb l’escó al Parlament o si hi renunciarà per traslladar-se a Madrid, amb l'horitzó de tornar a ser diputat al Congrés d'aquí poc més d'un any. Abascal va indicar que no cal viure a la capital espanyola per ocupar el càrrec. El que ja es dona com segur és que no podrà tornar a ser, tal com s'havia previst, candidat a l'alcaldia de Barcelona. Amb ell centrat en la secretari general, Abascal haurà de nomenar un nou líder per Vox a Catalunya. 

 

Llegir a Nació Digital

MACARENA OLONA, LA PARACAIGUDISTA QUE S'HA QUEDAT PENJADA D'UN ARBRE. Análisi eleccions andaluses i el resultat de Vox al Punt Avui

                 (Artículo traducido al castellano más abajo)

El Punt Avui, dimarts 21 de juny de 2022

 Xavier Rius Sant, periodista

El 2006 naixia Ciutadans, una formació –que no portava la paraula partit en el nom– que tenia com a eix existencial denunciar la discriminació que, segons ells, patia la llengua castellana a Catalunya. El 2015, Albert Rivera, apadrinat pels poders econòmics, exportà el partit arreu de l’Estat, amb un programa liberal i crític amb les autonomies històriques. Va obtenir 40 diputats. Un any i mig abans de l’entrada de Ciutadans al Congrés naixia Vox, que volia derogar l’estat autonòmic i s’oposava al matrimoni homosexual i a l’avortament, i que es va presentar a les eleccions europees del 2014 però no aconseguí l’escó. Vox va iniciar una travessa del desert de la qual només sortirà amb Ortega Smith picant pedra al Tribunal Suprem, denunciant als mitjans la feblesa de Rajoy i demanant llargues condemnes per als líders catalans.

El 2014 va irrompre una nova formació que tampoc tenia la paraula partit, Podem, que en el seu primer acte a Vistalegre, a Madrid, es va conjurar per assaltar el cel. Vox, l’octubre del 2018, encara extraparlamentari, va omplir també Vistalegre anunciant que posaria fi al govern de Pedro Sánchez, forjat amb un pacte amb els enemics d’Espanya. Poc després, Vox entrava al Parlament andalús amb 12 diputats i naixia el trifachito. L’aliança del PP, Ciutadans i Vox, que amb Vox fora del govern desbancarien d’autonòmics i municipals el PSOE i Podem. I el 2019, col·locant Vox com paracaigudistes dirigents per encapçalar candidatures al Congrés a províncies on no tenien vinculació, va obtenir 52 diputats. Una d’aquestes paracaigudistes era Macarena Olona, que aconseguí l’escó a Granada.

Van venir les eleccions de Madrid de fa un any, i Díaz Ayuso, amb un discurs semblant al de Vox, gairebé va doblar els escons, menjant-se Ciutadans, que els va perdre tots. Però després a Castella i Lleó van haver-hi eleccions: Ciutadans s’hi enfonsà, Vox hi passà d’un a tretze diputats, i va posar com a condició per donar suport al PP entrar en el govern. Aquesta entrada del Vox en un govern del PP incomodava el nou líder, Núñez Feijóo.

Al llarg de la campanya de les eleccions andaluses, Vox va deixar clar que només investiria Moreno Bonilla (PP) si entrava en el govern. Però Olona va fer una molt mala campanya, volia semblar més andalusa que ningú fins a l’esperpent. I mentre Ciutadans ha perdut tot el suport i ha desaparegut, el moderat Moreno Bonilla, que reivindicava la feina feta en la Junta d’Andalusia, ha obtingut majoria absoluta, enfront d’una Olona que voldria dissoldre-la. Un PSOE que sortia a perdre i la divisió de l’espai de Podem, que recorda els pitjors temps d’Izquierda Hundida, ha ajudat en aquesta majoria del PP. Diuen que un del perills dels paracaigudistes és quedar penjats d’un arbre i ser espectadors d’una batalla en què no participen, però que en qualsevol moment poden rebre un tret. Això li ha passat a Olona.

 

                        

 OLONA, LA PARACAIDISTA, QUE SE HA QUEDADO COLGADA DE UN ÁRBOL 

Artículo publicado en catalán en El Punt Avui, martes 21 de junio de 2022 

En 2006 nacía Ciutadans, una formación, que no llevaba la palabra partido en el nombre, que tenía como eje existencial denunciar la discriminación que según ellos sufría la lengua castellana en Cataluña. En 2105 Albert Rivera, apadrinado por los poderes económicos, exportó el partido a todo el estado, con un programa liberal y crítico con las autonomías históricas. Obtuvo 40 diputados. Un año y medio antes en la entrada de Ciudadanos en el Congreso, nacía Vox que quería derogar el estado autonómico y se oponían al matrimonio homosexual y el aborto, presentándose en las elecciones europeas de 2014, pero no lograron el escaño. Vox inició una travesía del desierto de la que solo saldrá con Ortega Smith golpeando piedra en el Tribunal Supremo, denunciando a los medios la debilidad de Rajoy y pidiendo largas condenas por los líderes catalanes. 

En el 2014 irrumpió una nueva formación que tampoco tenía la palabra partido, Podemos, que en su primer acto en Vistalegre en Madrid se conjuró para asaltar el cielo. Vox, en octubre 2018, aún extraparlamentario llenó también a Vistalegre anunciando que acabaría con el gobierno de Pedro Sánchez forjado con un pacto con los enemigos de España. Poco después Vox entraba en el Parlamento andaluz con 12 diputados y nacía el Trifachito. La alianza del PP, Ciudadanos y Vox, que con Vox fuera del gobierno desbancarían de autonómicos y municipales al PSOE y Podemos. Y en 2019 colocando a Vox como paracaidistas a dirigentes para encabezar candidaturas en el Congreso en provincias donde no tenían vinculación, obtuvieron 52 diputados.

Una de estos paracaidistas era Macarena Olona, ​​que logró el escaño en Granada. Vinieron las elecciones de Madrid de hace un año y Díaz Ayuso, con un discurso parecido a Vox, casi dobló los escaños, comiéndose Ciudadanos que perdió a todos. Pero después en Castilla León hubo elecciones, Ciudadanos se hundió, Vox pasó de uno a trece diputados, poniendo a Vox como condición para apoyar al PP, entrar en el gobierno. Esta entrada del Vox en un gobierno del PP incomodaba al nuevo líder Núñez Feijóo. A lo largo de la campaña de las elecciones andaluzas Vox dejó claro que sólo investigaría Moreno Bonilla si entraba en el gobierno. Pero Olona hizo una mala campaña, quería parecer más andaluza que nadie hasta el esperpento. Y mientras Ciudadanos ha perdido todo el apoyo desapareciendo, el moderado Moreno Bonilla que reivindicaba el trabajo realizado en la Junta de Andalucía, ha obtenido mayoría absoluta, frente a una Olona que quisiera disolverla. Un PSOE que salía a perder y la división del espacio de Podemos, que recuerda a los peores tiempos de Izquierda Hundida ha ayudado a esta mayoría del PP. Dicen que uno de los peligros de los paracaidistas es quedar colgados de un árbol y ser espectadores de una batalla en la que no participan, pero en cualquier momento pueden recibir un disparo. Esto le ha ocurrido a Olona.

                                                          

 

Vox celebra telemáticamente su Asamblea General Ordinaria a causa de la pandemia. En el fondo no cambia la toma de decisiones dado que las votaciones ya se realizaron en las anteriores con votación telemática, sin poder presentar enmiendas y leídos los resultados se aprobaban por aclamación a la búlgara

        

                  

A causa de la pandemia Vox ha celebra hoy sábado 10 de abril la Asamblea General Ordinaria de 2021 a la que han asistido físicamente sólo los miembros del Comité Ejecutivo Nacional (CEM) y con otros cargos del partidos coenecatos por videoconferencia. De hecho poco ha cambiado en comparación con anteriores asambleas generales, dado que en las tres anteriores ya se aprobaron los puntos sometidos a votación por aclamación a la búlgara, tras votación telemática realiuzad los días anteriores, con uns sitema que no permitía proponer ni defender enmiendas las votaciones que se hicieron por vía telemática los dias anteriores, más allá que sí se permitiera la presencia de afiliados para escuchar los paralmentos de Santiago Abascal, Javier Ortega Smith.   

                              

CONTRAMANIFESTAR-SE O FER-LI PUBLICITAT? Al feixisme no se’l para a llançant-li llaunes de cervesa ni amb persecucions com la de dissabte a Vic, sinó no pactant amb ell, i amb xifres i arguments. Ho explico al Periódico

 

Xavier Rius Sant, periodista. 

 El Periódico, diumenge 7 de febrer de 2020

El 22 d’abril del 2012, la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), que liderava Josep Anglada, va celebrar la Diada del partit a un parc de Vic. Plataforma era llavors, amb cinc regidors, la segona força de la capital d’Osona, i tensava els plens municipals amb les seves provocacions. I davant la proposta de fer un acte antifeixista als voltants d’on es reuniria Plataforma, tant la CUP com Iniciativa per Catalunya, van expressar la seva disconformitat i van cridar a no participar en cap contramanifestació, ja que només aconseguiria donar més eco a l’acte ultra.

Esquerra Republicana que tenia la cartera de seguretat al govern de la ciutat, també ho va rebutjar. Però finalment alguns col·lectius antifeixistes van convocar un acte amb actuacions musicals a mig quilòmetre d’on es reunia Plataforma. I a l’acabar, un centenar de persones es van dirigir fins als voltants d’on estaven els ultres, amb els Mossos realitzant un cordó de seguretat, sense més incidents que algunes esbroncades i que Anglada, al seu parlament, adrecés unes paraules als antifeixistes que tenia a pocs metres, dient-los «guarros» i «rastaflautes».

Sense més incidents va acabar tot. Però, hores més tard, Anglada, presumptament, va agredir dos joves a la Plaça Major, fet que va crear una gran commoció. Al cap de tres dies es va convocar, sense el recolzament de cap partit, una concentració que va acabar davant del domicili d’Anglada qui, casualment o no, va passar amb el seu vehicle per davant, iniciant-se una persecució pel carrer amb llançament d’objectes i trencant-li el retrovisor del vehicle, convertint-lo a ell en la víctima.

Un mes més tard, ja amb el recolzament de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i molts altres col·lectius, es va realitzar sense incidents una manifestació de repulsa a PxC, a la qual van assistir 2.000 persones. I malgrat que la CUP de Vic, que tenia com a regidora a la poc després diputada, Georgina Rieradevall, insistia a no contramanifestar-se davant dels actes de PxC, perquè només s’aconseguia donar-li publicitat, a altres llocs, quan feia algun acte, es van continuar realitzant contramanifestacions. I recordo que en actes on no hi havia contramanifestació, Anglada em preguntava: «¿Així avui els porcs i rastaflautes no vindran? Llàstima! Perquè quan venen se’ns llança alguna llauna, els Mossos fan un cordó i llavors segur que sortim a la premsa».

 Això és el que ha estat passant els últims dos anys a molts actes de Vox a Catalunya, o fins i tot quan senzillament una dotzena de militants paraven una taula al carrer. Incidents que lluny de «parar el feixisme», només aconsegueixen donar-li publicitat. Perquè, no ens enganyem, quan Vox escull llocs emblemàtics de l’independentisme a Vic o Girona per als seus actes, ho fa comptant que possiblement hi haurà una contramanifestació que motivarà que Vox incrementi la seva quota informativa i legitima la seva argumentació que els intolerants són els altres. A més tensa l’independentisme que governa la Generalitat, ja que els Mossos tenen l’obligació de protegir els actes d’un partit que, per menyspreable que sigui el seu programa, es presenta a les eleccions.

I és que al feixisme no se’l para llançant-li llaunes de cervesa, ni amb persecucions com la de dissabte a Vic. Se’l para no pactant amb ell i, sobretot, con xifres i arguments com va fer, per exemple, la periodista Lídia Heredia dimecres passat a TV-3, a l’entrevista al candidat Ignacio Garriga, a qui li va desmuntar, amb dades a la mà, les seves falsedats sobre delinqüència i immigració.

 Leer el artículo en castellano en El Periódico

 

    

 

VIRUS, VOTS I EMOCIONS. Analitzo al Punt Avui com la ultradreta i els populismes afronten i volen treure rèdits de la crisi del COVID-19

Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, 30 de març de 2020

L’extrema dreta i els populismes acostumen a guanyar vots apel·lant a les emocions, als tòpics i a informacions esbiaixades o falses. També a la por, i ara de por n’hi ha molta. Sacsegen les pors i designen uns responsables dels problemes que no siguem nosaltres. Donald Trump als Estats Units i Ortega Smith a Espanya han sigut prolífics amb la Covid-19, anomenant-lo “el virus xinès”. L’enemic és de fora, no som nosaltres rebutjant, com fa Trump, que es decretin confinaments. I la culpa de l’epidèmia a Espanya és del govern per cridar a manifestar-se el 8 de març. Vox, en canvi, no té cap responsabilitat per haver mantingut l’acte amb deu mil persones a Vistalegre. Si bé el populisme més barroer a Espanya és que a les rodes de premsa del govern de l’Estat hi siguin els caps de l’exèrcit i la Guàrdia Civil parlant de guanyar la guerra, donant relleu a notícies com que s’ha detingut uns desaprensius que van saltar-se un control, en una roda de premsa que el que és rellevant és que morin milers de persones. L’enemic és de fora, i altres també de fora no ens permeten combatre’l. És una recepta populista que funciona. “Aquest no és el moment per tenir dubtes ni per esperar permisos d’Europa.” “El Banc Central Europeu intervé i recuperem 14.000 milions que Itàlia ja havia pagat”. “L’única ajuda concreta que va venir d’Europa va ser enderrocar la borsa i incrementar bojament la propagació.” Així ha tuitejat aquests dies Matteo Salvini, líder de la Lliga. Per la seva banda, Marine Le Pen també dispara a Twitter: “Hem permès que la Xina controli el 80 o 90% dels ingredients dels medicaments. Aquests són vint anys d’errors i ideologia que salta a la vista.” Le Pen també va realitzar diverses declaracions relatives als diners que posava en circulació o oferia el BCE per comprar deute. “Diners que França ja havia pagat.” Pot ser cert que molts del components farmacèutics s’estiguin produint a l’Àsia. Però això és així pel fet que la producció farmacèutica xinesa és més barata, cosa que només es podria revertir i fabricar-ho aquí si rebaixem el sou dels treballadors d’aquestes empreses a Europa.

Altres dirigents ultres o populistes com el brasiler Jair Bolsonaro, prioritzant l’economia com també han fet Trump o Boris Johnson, han intentat afrontar la pandèmia oposant-se als confinaments. Trump i Bolsonaro, que creuen que han estat escollits gràcies a una predestinació divina o una mena de selecció natural, menystenen que morin els més dèbils. Així Bolsonaro nega l’assistència mèdica als indis de l’Amazones, els que haurien d’afrontar el nou virus amb el mateix estoïcisme que ho van fer els indis fa quatre i cinc segles, quan van morir per milions a causa de la grip o el xarampió portats d’Europa. Però lamentablement el populisme no és només una estratègia que utilitzen els ultres, culpant la Xina o Brussel·les, o dels que aprofiten la pandèmia per demanar que el país surti de l’espai Schengen retornant indefinidament a l’Europa de fronteres com vol Le Pen. En el Consell Europeu de dijous Alemanya, Àustria, Finlàndia i els Països Baixos, liderats pel primer ministre neerlandès, Mark Rutte, van oposar-se a les propostes econòmiques i financeres que intentaven evitar una crisi sense precedents a determinats països del sud, cosa que pot provocar una ruptura irreversible de la Unió. I és que als Països Baixos s’han normalitzat opinions com les expressades per Jeroen Dijsselbloem, quan era president de l’Eurogrup, que no seria just ajudar països del sud com Espanya “que s’ho gasten tot en dones i sexe”. Als Països Baixos, l’any vinent hi ha eleccions. I responsabilitzar els països del sud dels problemes d’Europa, i rebutjar que la UE vagi a l’una, dona vots quan es fa per defensar els de casa.

Llegir al Punt Avui, clica.

ABASCAL, BUXADÉ Y ORTEGA SMITH REFUERZAN SU CONTROL EN UNA ASAMBLEA EN VISTALEGRE EN QUE TODO SE APRUEBA POR ACLAMACIÓN TRAS UNA VOTACIÓN TELEMÁTICA OPACA. Se modifican los estatutos creando la figura del Gestor Provincial para el caso que la Ejecutiva provincial o la Gestora sea disuelta por la Ejecutiva Nacional. Actualmente más de 40 provincias funcionan con una gestora, al haberse disuelto gran parte de las Ejecutivas Provinciales. Y se refuerza el poder absoluto de Abascal y Ortega Smith, controlando las ejecutivas y gestoras provinciales a través de la Vicesecretaria Nacional de Organización, formada por afines como su compañero de las COE, el diputado por Hueva, Tomás Fernández. J Buxadé se convierte en el número tres del partido. Ni la confirmación de nuevos datos sobre la financiación iraní, ni la polémica sobre si Monasterio ejercía sin titulación, pasan factura, dada la imposibilidad de criticar a la Ejecutiva

En una asamblea celebrada ayer y hoy en Vistalegre, Mdrid, en que se ha aprobado por aclamación a la búlgara la modificación de los estautos de Vox y el equipo que formará parte o dirigirá los diferentes órganos del partido, Santiago Abascal, Jorge Buxadé y Javier Ortega Smith han consolidado su dominio absoluto del partido, sin dar voz a los críticos, liderados por Carmelo González, a quienes no se les ha dejado acceder al recinto.

Como en asambleas anteriores, se ha aprobado todo por aclamación o votación telemática previa, sin dar espacio a intervenciones críticas ni a enmiendas. Y ni la confirmación de nuevos datos hechos públicos sobre la finaciación iraní del partido, ni las informaciones sobre que Rocío Monasterio hubiera estado ejerciendo de arquitecta sin tener el título, ni el malestar por la disolución de muchas de las Ejecutivas Provinciales sustituidas por gestoras nombradas a dedo desde el Comité Ejecutivo Nacional, han pasado factura alguna. Monasterio no es miembro del nuevo Comité Ejecutivo Nacional, donde sí está su marido, Iván Espinosa, pero ella continua como presidenta del Comité Ejecutivo Provincial de Madrid.

La votación telemática, cuyos datos han sido recibidos por aclamación en la asamblea, ha dado un  92,5%  a los nuevos estautos-la cifra más baja de todas las votaciones, las cuentas han sido aprobadas por un 95,9% y el Comité de Garantías por un 94,7%. Pero el partido no ha informado de cúantos militantes han votado telemáticamente.

Para tener un control absoluto del partido, los nuevos estatutos crean el cargo de Gestor Provincial, designado por la Ejecutiva Nacional, que podrá reemplazar si se cree necesario, al Comité Ejecutivo Provincial o a cualquiera de las más de 40 Gestoras Provinciales. Muchas de esas gestoras, nombradas a dedo tras destituir loz comités ejecutivos provinciales, crearon gran malestar entre militantes que lamentaban que se entregara el control provincial y los puestos de cabeza en la listas electorales a recién llegados, en detrimento de quienes llevaban años en el partido.   

Ortega Smith controlará ahora mejor los grupos locales y provinciales garcias a la Vicesecretaria de Organización, que preside el diputado por Huelva, Tomás Fernández Ríos.  Y precisamente Tomás Fernández, residente en Móstoles y sin vinculación familiar o de residencia en Huelva, fue colocado como cabeza de lista en la candidatura al Congreso por la provincia, designación que fue rechazada por los dirigentes y militantes locales. Se da el caso que el ahora diputado por Huelva, sirvió en el Ejército en las Compañías de Operaciones Especiales, las COE, el mismo cuerpo en el que estuvo Ortega Smith con quein coincidió. Y para muchos militantes de Vox, antes el Comité de Garantías, y ahora la Vicesecretaría de Organización está formada por los que unos llaman los "hombres de negro" y otros "los compañeros de las COE" de Javier Ortega Smith.

Quien también acaparará mucho poder será el eurodiputado Jorge Buxadé, que será vicepresidente y responsable del Área Política, convirtiéndose así según se mire en el número dos del partido por encima de Ortega, dado que según los estautos, en caso de ausencia, cese o defunción del presidente corresponde al Vicepresidente asumir la presidencia. Buxadé, que como  ha trasladado su residencia con toda la familia a Madrid, por lo que de alguna manera se denvincual de Vox de Catalunya que queda en manos de sus excompañeros nebreristas como Juan Garriga. Y como ya he dicho, el número dos, Ortega Smith, se hace con el poder absoluto del control del partido.  

Entre algunos de los que se han sentido apartados de Vox, sea en la confección de las listas al Congreso, que en algunas provincias fueron ecabezadas por personas de fuera de la misma, como con la disolución de los Comités Ejécutivos Provinciales, como en las purgas de hace once meses para las candidaturas de las elecciones municipales, hay encuentros de militantes y exmilitantes, que se plantean crear una nueva formación que, en el caso de fructificar el proyecto, se llamaría "Tu Patria" 

    

Fragmentos de los nuevos estatutos aprobados, con las modificaciones en color amarillo.

El sector crítico, que impulsó una candidatura al llamada VoxHabla, no  pudo presentarse para competir porque no consiguió los avales de almenos 4.900 (el 10% del censo de afiliados con derecho a voto según los estatutos), entre otros motivos por no darse un plazo mínimanente viable para conseguirlos.



Cargos propuestos y nombrados hoy por unanimidad