Extrema dreta: confrontar-se o fer-los publicitat? Explico al digital Nació (abans NacióDigital) que considero un error contramfestar-se davant d'actes i carpes de grups ultres

 

 

«Batallar amb l'exercici de la força els actes o la propaganda dels partits d'ultradreta no és intel·ligent: no els fa menys visibles i normalitza una violència que no beneficia ningú»

 Xavier Rius Sant, Nació. Diumenge 30 d'abril

 Fa uns dies Nació es feia ressò de l’estudi dels investigadors Pietro Castelli (Universitat Lliure de Brussel·les i Centre de Recerca sobre Extremisme de la Universitat d'Oslo) i Caterina Froio (Institut d'Estudis Polítics de París), publicat a la revista acadèmica Comparative Political Studies, en el que es concloïa que les manifestacions dels grups antifeixistes a diversos països d’Europa, convocades a la mateixa hora a prop o al costat d’on els ultres feien els seus actes, lluny d’afeblir-los, els hi donava molta més visibilitat mediàtica i política. Una visibilitat i victimització que acabava millorant els seus resultats electorals.

 Fa molts anys que escric d’ultradreta, conec a molts dirigents ultres, i si una cosa tinc clar és que la majoria de dirigents ultres prefereixen que hi hagi contramanifestacions davant els seus actes, donat que llavors han de personar-s’hi els cossos policials i, si hi ha incidents, com passa sovint, s’han d’interposar i actuar per garantir la seguretat de l’acte electoral o polític del partit o grup que ho organitza. I el resultat final és que un acte que potser hauria estat irrellevant mediàticament, acaba tenint molta més transcendència i genera l’empatia de persones que, tot i no combregar amb el discurs del partit ultra, creu que no hi ha dret que s’agredeixi a militants o dirigents d’aquest partit. Els grups ultres apel·len sempre a les emocions, més que a les raons, i per aquesta empatia, els acaben votant.

Soc conscient que moltes vegades els grups i partits ultres actuen de manera provocativa o trien emplaçaments pels seus actes, confiant o desitjant que hi hagi protesta o contramanifestació per guanyar visibilitat. Un clar exemple d’això va ser l’acte que va organitzar Vox de presentació dels candidats a les passades eleccions autonòmiques madrilenyes el 7 d’abril de fa dos anys a la Plaça Roja de Vallecas. Estàvem en pandèmia i es recomanava que els actes es fessin en espais oberts, no en pavellons tancats. I Vox, en lloc de fer-lo a la plaça de Colón de Madrid, sota la gran bandera espanyola que hi oneja, com ho havia fet altres vegades, o en una plaça del conservador barri de Salamanca, epicentre de les cassolades impulsades per Vox i comunicadors afins contra les restriccions de la pandèmia, van decidir fer-ho a aquella plaça de Vallecas, un barri que sempre ha votat a l’esquerra.

I, com era d’esperar, es van fer per les xarxes alertes antifeixistes i una convocatòria de prendre la plaça per impedir a Vox fer el seu acte. I aquella presentació de candidats que hagués tingut només un minut a l’informatiu de nit de Telemadrid, i 20 segons als de Televisió Espanyola i les cadenes privades, a causa dels greus incidents i d’una policia que va quedar totalment desbordada, amb un gran nombre de ferits, uns per impactes de pedres, altres per les càrregues policials, no només va ser la notícia que va obrir tots els informatius aquell vespre, sinó que des que van començar els greus incidents la majoria de cadenes de televisió van interrompre la programació emetent directes amb les imatges dels ferits, una policia desbordada, i d’un Abascal que anunciava xulesc que denunciaria al ministre Marlaska per no garantir el dret a celebrar amb normalitat l’acte polític de presentació de candidats. Una polèmica mediàtica que va durar uns dies.

Jo enyoro la intel·ligència de la CUP de Vic de fa deu i dotze anys, que tenia clar que era un error contramanifestar-se davant dels actes de Plataforma per Catalunya, perquè a Vic, on tothom es coneix, sabien de primera mà que els seus dirigents desitjaven que hi haguessin contramanifestacions. I havien comprovat que els actes del partit de Josep Anglada tenien molta més repercussió mediàtica i ciutadana, si hi havia contramanifestació i si es produïen incidents. És cert que moltes de les convocatòries que es fan des de grups antifeixistes o independentistes per confrontar amb pancartes de signe contrari el discurs de l’odi, es diu que s’han d'evitar les agressions, el contacte físic i no respondre a provocacions. Però des del moment que l’objectiu és encerclar una carpa informativa, o confrontar amb crits i un megàfon els parlaments de l’acte ultra, sigui qui sigui que dona la primera estrebada o s’encara a crits amb algú de l’altre grup, el més habitual és que s’arribi al contacte físic. I a més a més, els Mossos d’Esquadra tenen l’obligació de garantir la seguretat de les persones que pretenen assistir a l’acte o són a la carpa del partit.

A Catalunya el cas més mediàtic d’incidents per un intent d’impedir que Vox fes un acte i de confrontar-s’hi, va ser el del 6 de febrer de fa dos anys, amb motiu de l’acte electoral que va fer la formació a Vic durant la campanya de les eleccions al Parlament. Acte que es feia amb la presència de Javier Ortega Smith i d’Ignacio Garriga, que van abandonar la Plaça en unes furgonetes negres després de diverses càrregues policials. Furgonetes que van ser empaitades i colpejades per joves antifeixistes. I la conseqüència d’aquells fets i d’aquelles imatges va ser, no que a Vic Vox tingués més o menys vots, sinó que van reforçar l’argumentari i el suport a la formació a altres llocs de Catalunya i Espanya. Casualment o no, Vox presenta llista el 28 de maig a Vic, llista que té molt poques possibilitats d’aconseguir un regidor, donat que competirà amb la de Josep Anglada. I l’últim lloc o lloc d’honor a la llista de Vox a la capital d’Osona està ocupat pel vicepresident primer del partit, Jorge Buxadé. Cosa que indica que potser tenen pensat repetir a Vic algun acte amb els màxims líders del partit.