Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions municipals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions municipals. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de juny del 2026

Orriols s'ennuega amb les candidatures municipals. El Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle, dissabte 20 de juny de 2026



Li està costant a Aliança Catalana nomenar els caps de llista a les principals ciutats per les eleccions municipals i no sembla que ho encerti en municipis estratègics de la Catalunya Central. El gener va dir que per Sant Jordi faria un acte públic on presentaria els cap de llista de Barcelona i altres ciutats destacades, però finalment aquell dia no convocà cap acte i es limità a penjar un vídeo a les xarxes amb els caps de llista de Reus, Figueres, Banyoles, Tàrrega, Roda de Ter i Tortosa, presentant per la capital del Baix Ebre a Eduard Rel, un ex dirigent del PSC. Poc després el partit informà que l’empresari Marc Villafañé, conegut per haver guanyar el 2008 el concurs “Mister Girona” en seria el cap de llista a aquesta ciutat.

El partit fa tres anys es va presentar només a Ripoll, on guanyà amb sis regidors, a Manlleu, on entrà de regidor Roger Saborit, i al municipi lleidatà de Ribera d’Ondara, on n’obtingué un, Albert Puig, que ostentà per un temps l’alcaldia. Però per la manera de funcionar del partit no va saber retenir aquests regidors, trencant amb Orriols tant Saborit com Puig. Ara el nou regidor de Manlleu és un conegut ultra espanyolista. Ruptures que confirmaven les crítiques a la peculiar manera de funcionar del partit, on no hi ha ni vicepresident ni secretari general i tot gira al voltant de la lideressa Sílvia Orriols i dues o tres persones. I si bé Aliança perdia regidors dels altres dos municipis on es va presentar, aconseguia que entressin a la formació una vintena de regidors trànsfugues que es presentaren per Junts o per llistes independents a Berga, Santpedor, Amposta. Bellpuig, Roda de Ter o Sant Antoni de Vilamajor. Però no va ser fins ahir que es va designar el cap de llista per Barcelona ciutat, després de les renúncies de persones rellevants com el publicista Lluís Carrasco que no es va sentir còmode amb la cotilla trumpista ideològica d’Orriols i temia que el podia perjudicar en el futur com a publicista, donat que la política és per uns anys, però la professió per tota la vida.

Així, el partit ha optat per Jordi Aragonès, cosí de l’ex president Pere Aragonès, Secretari d’Estudis i Programes del partit, i persona d’ideologia ultraliberal i trumpista que ja va anar de número dos a la llista per Barcelona a les eleccions catalanes. Precisament aquest alineament amb Trump i Netanyahu que defensen Aragonès i Orriols espanta a molta gent que es planteja formar part de candidatures d’Aliança. Orriols no va anar fa deu dies als actes de la Sagrada Família amb el Papa argumentant que la llengua catalana hi seria poc present però no ha tingut objeccions per anar a actes a la sinagoga de Barcelona on gairebé tot es feia en castellà i hebreu.

Tot i que la majoria d’enquestes sobre uns futures eleccions catalanes coincideixen en apuntar que Aliança, si es fessin ara, pujaria de dos escons a una vintena, i que podria quedar fins i tot segona força per darrera del PSC, superant a ERC i Junts, el calendari electoral no va a favor seu. Prèviament a les catalanes previstes per maig de 2028, hi haurà eleccions espanyoles a les que Sílvia Orriols diu que no s’hi presentarà. I abans també, les municipals. Però dels 947 municipis que té Catalunya, Aliança amb prou feines es presentarà a cent cinquanta.

Un escenari molt dolent per Aliança seria que les municipals se celebressin a la vegada que les espanyoles, ja que donat que Orriols diu que no s’hi presentarà i cridarà a l’abstenció, deixaria en una situació compromesa els seus possible votants. Votar Aliança significa per molts fins ara votants de Junts trencar amb el passat, amb els partits que Orriols diu processistes i es van fer enrere quan es creia que es tenia la independència a tocar. I seria difícil per a molts votar al “candidat de la Sílvia” a la urna de les municipals, i amb una pinça al nas tornar a votar a Míriam Nogueras i als de Puigdemont pel Congrés i el Senat.

A més, si coincidissin municipals i espanyoles, la campanya electoral d’Aliança, que, com hem dit, només es presentarà a uns cent cinquanta municipis i no faria campanya per les Generals, la deixaria gairebé fora als mitjans de comunicació. Per això per Aliança el millor seria que les eleccions espanyoles fossin després de les municipals. Però per la manca de presència i potencial dels cent i escaig caps de llista, alguns d’ells gens independentistes, i pel fet que Aliança no es presentarà a totes les comarques ni a moltes ciutats importants, aquesta sensació que no para de pujar podria desinflar-se.

Es deia que Orriols volia tenir bons resultats al municipis de l’Eix Tranversal, des de Figueres, Girona i Olot, passant per Berga, Vic i Manresa, fins a Lleida. Evidentment també a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com a Tarragona i Reus. A Berga i Ripoll pot ser la força més votada, però a dues capitals de comarca significatives, Manresa i Vic ho té molt malament. A Manresa el regidor del Front Nacional, partit originari d’Orriols, Sergi Perramon, amb la seva nova marca, Avenç Nacionalista, moderant el seu discurs sobre immigració ha pactat fer coalició amb Junts. I pel que fa a Manresa, Vox també té representació amb un grup consolidat, no sembla que quedi gaire espai per Aliança que de moment no té candidat. I a Vic, on Josep Anglada pel seu partit Som Identitaris continua com a regidor acompanyat de Marta Riera, Aliança no n’encerta ni una. Primer es va dir que la regidora d’Ara Vic-Pacte Local, Elisenda Carrera, podia ser la candidata d’Aliança. Ella no ho va desmentir i va ser expulsada del grup i de l’equip de govern, quedant com no adscrita sense que Aliança tampoc l’hagi proclamat con alcaldable. I ara Aliança ha signat un acord amb la formació Futur Blau de Vic, liderada per l’advocat Xavier Capelles, ex membre de Fuerza Nueva, conegut militant unionista durant el procés, impulsor de Societat Civil Catalana. Però sigui qui sigui finalment el cap de llista a la capital d’Osona, es evident que molts vigatans preferiran donar la confiança a Josep Anglada.

Certament els partits nous tenen problemes de creixement i volen evitar que se’ls omplin les llistes dels frikies i oportunistes de cada poble. Però Aliança. que com dic no té ni vicepresident ni secretari general, funciona d’una marea peculiar. I el Secretari d’Organització i Finances, Oriol Ges, resident a Vic, que anà de número tres a la llista de les passades eleccions catalanes, és a la vegada Coordinador del Grup Mixt del Parlament i evidentment, més enllà de que es digui que té enemics dins el Comitè de Govern, no ho pot abastar tot amb una Sílvia Orriols que tampoc delega gaire.

Una cosa es que Orriols sàpiga treure profit a les xarxes de les seves rèpliques i contrarèpliques al Parlament a la vegada que fa d’alcaldessa de Ripoll, i una altra és que el partit sigui capaç de funcionar amb unes estructures de gestió gairebé inexistents, més enllà d’un Comitè de Govern de només sis persones, que tampoc es reuneix físicament amb la regularitat que caldria.

dissabte, 22 d’octubre del 2022

El president de Vox a la ciutat de Barcelona, Gonzalo de Oro Pulido, probable cap de llista a les municipals per Barcelona. El partit també pensa en la diputada M Elisa García Fuster. Vox canvia de plans donat que havia optat pel diputat Joan Garriga, però ara aquest haurà de dedicar més temps al Parlament en ser molts dies a Madrid el seu cosí, Ignacio, nou secretari general. Francisco González serà cap de llista a L'Hospitalet

       




 

 

 

 

 

 

 

 

 

María Elisa García Fuster i Gonzalo de Oro Pulido                                   

 

El nomenament d’Ignacio Garriga com nou secretari general de Vox en substitució de Javier Ortega Smith, anunciat el passat dia 6, obliga al partit ultra a canviar de plans de cara a la candidatura per la ciutat de Barcelona a les municipals de maig. No perquè Ignacio Garriga pensés repetir com a candidat a l’alcaldia de Barcelona, sinó perquè el seu cosí i també diputat al Parlament i portaveu del grup a la cambra catalana, Joan Garriga Domenech, president del comitè executiu provincial de Vox, que era la persona que havia de ser el candidat a l’Ajuntament de Barcelona, haurà de dedicar molt més temps a la coordinació del grup parlamentari, en passar a partir d’ara part de la setmana Ignacio Garriga a Madrid per exercir la tasca de secretari general del partit.

Ignacio Garriga fa mesos ja s’havia descartat per encapçalar la candidatura a l’alcaldia de Barcelona i en cap cas ho podria ara ser després de ser nomenat secretari general de Vox, donat que l’excusa per la que s’ha apartat Ortega Smith de la Secretaria General, és que Ortega havia de centrar el seus esforços en la candidatura a l’alcaldia de Madrid, on és regidor, a la tasca de diputat al Congrés i també al seguiment del recursos presentats a diverses lleis per Vox al Tribunal Constitucional, que fins fa quatre mesos portava Macarena Olona. Així doncs, segons fonts de Vox, donat que Joan Garriga Domenech també ha quedat descartat en haver d’assumir part de la feina que feia el seu cosí Ignacio a Parlament, el partit pensa en la diputada María Elisa García Fuster i en el president de Vox a la ciutat de Barcelona i consultor financer, Gonzalo de Oro Pulido com a probables alcaldables. García Fuster és metgessa anestesista de l’Hospital de Bellvitge, actualment en excedència en ser diputada.  Tot i això, sembla que García Fuster no acaba de decidir-se o que el seu perfil no acaba d'agradar i qui té més probabilitats de ser designat és el desconegut Gonzalo de Oro Pulido. L'encara regidor del PP, Josep Bou, que no repetirà a la llista del partit de Feijóo i té bones relacions amb els dirigents de Vox a Madrid està descartat que encapçali la candidatura de Vox a Barcelona pel seu caràcter de vegades incontrolable.  

 

Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament, no serà candidat a l'alcadia donat que ha de dedicar més temps al Parlament, en ser molts dies a Madrid el seu cosí Ignacio, nou secretari general. A la dreta de la foto hi veiem Gonzalo de Oro Pulido, probable alcaldable.

Després de la supressió de les primàries per triar als candidats, és el Comitè Executiu Nacional (CEP) de Vox qui confecciona totes les llistes, després d’escoltar la proposta del president del Comitè Executiu Provincial, que a barcelona és Joan Garriga Domenech. La persona que presideix l’equip que per indicació del CEN està triant els candidats de les properes eleccions municipals i autonòmiques de maig és el fins ara poc conegut a Vox, Ignacio (Íñigo) Hoces Iníguez.

La possibilitat de que Vox obtingui representació a l’ajuntament de la capital catalana dependrà molt de què passi amb el PP i de Ciudadanos que encara no han definit es seves candidatures. Per entrar a l’ajuntament cal un 5% dels vots, percentatge que a Barcelona dona d’entrada dos regidors, i el nombre de vots aconseguits pel partit ultra a la ciutat ha canviat molt segons una o altra eleccions. Així a les municipals de maig de 2019, en que va fer una mala campanya, només va obtenir 8,751 vots, un 1,15%.  A les generals de novembre de 2019 va tenir 43.475, un 5,3%. I a les del Parlament del febrer de 2021, 44.280, un 7,13%,  percentatge que en unes eleccions municipals hagués significat tres regidors.

A les passades municipals de 2019 Vox va fracassar a Catalunya en aconseguir entrar només a Salt amb 3 regidors, dos dels qual ja eren regidors per Plataforma per Catalunya. Un dels errors que Vox reconeix que va cometre llavors va ser convertir les taules i carpes de la campanya electoral en tauletes de venda de clauers i polseres, i no redactar ni repartir programes electorals específics i diferents per cada municipi, ni implicar-se amb anterioritat en les problemàtiques diferentes de cada municipi. De moment Vox a tot Catalunya impulsa la campanya "Barrios seguros" liderada per l'entitat vinculada a Vox "Mi Barrio Seguro" en la que identifica i vincula immigració amb inseguretat, cosa que no evita a molts barris estiguin entranat a Vox immigrants llatinoamericans.

                          


Gonzalo de Oro Pulido, coordinador de Vox barcelona y probable alcaldable, en la protesta de l'entitat vinculada a Vox "Mi Barrio Seguro" a la Plaça Artós de Bareclona el passar 23 de juny

Vox aposta fort a L'Hospitalet

Pel que fa a la segona ciutat de Catalunya, L’Hospitalet de Llobregat, el candidat serà el dirigent local Francisco González, que encapçalarà una candidatura gairebé nova en comparació amb la de fa 4 anys, que va tenir com a cap de llista a l’ex dirigent de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco que no vivia a la ciutat. A L’Hospitalet a les municipals del maig de 2019 Vox va aconseguir 2.664 vots, un 2,66%, molt lluny del 5% necessari per aconseguir regidors. 

                         


Francisco González, alcaldable per L'Hospitalet amb Ignacio Garriga

El partit va tenir en contra al fins llavors coordinador de Vox a L’Hospitalet, Daniel Clemente, i bona part dels militants locals que van denunciar que els havien apartat dels llocs de dalt de la llista i s’havia fet una llista en la que la majoria dels seus membres no vivien a L’Hospitalet. A les eleccions al Parlament de Catalunya de febrer de 2021 Vox va ser la tercera força a L’Hospitalet amb 7.729 vots, un 9,60%, pel que Vox ara està apostant fort per la candidatura d’aquesta ciutat, confiant aconseguir diversos regidors. La ultradreta va obtenir bons resultats a L’Hospitalet l’any 2011 amb Daniel Ordóñez com a cap de llista de Plataforma per Catalunya (PxC) que va tenir 6.207 vots, un 7,32% i dos regidors. El 2015, amb Plataforma immersa en un profunda crisi, Ordóñez va tornar a encapçalat la llista, però no va aconseguir representació. Després d’això el líder de PxC a L’Hospitalet va deixar Plataforma, marxant a viure a Madrid on es va presentar a oposicions al Servei de Vigilància Duanera sent nomenat Cap de Vigilància Duanera de l’Aeroport de Barajas

 

 

dijous, 23 de maig del 2019

VOX AMB IGNACIO GARRIGA, LA FALANGE AMB MANUEL ANDRINO, i NOSOTROS PARTIDO DE LA REGENARACIÓN AMB XAVIER MUÑOZ CODORNIU, SÓN LES LLISTES D'ULTRADRETA QUE CONCORREN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. No tinc clar si es poden considerar d'ultradreta les llistes de Família i Vida i la de l'empresari Karl Jakobi i Marichalar



Tres són les candidatures d'extrema dreta o ultradreta que es presenten a les municipals de Barcelona. Vox, Falange i Nosotros-Partido de la Regenarción (Per més informació sobre les candidatures ultres a tot Catalunya i a altres llocs de l'Estat, clica aquí)

VOX. Ignacio Garriga 
La que té més possibilitats és Vox, tot i que no crec que obtingui més d'un 2 o 3%, molt lluny del 5% necessari i no entrarà a l'Ajuntament. El candidat és Ignacio Garriga, escollit diputat fa un mes. A les eleccions generals Vox va obtenir a la ciutat de Barcelona un 3,39% en un moment que les enquestes deien que tindria millors resultats.
Després de setmanes fent totes les seves intervencions només en castellà, acabant com sempre els actes amb "Que Dios os bendiga y que Dios bendiga a España!", abans d'ahir a les portes del Congrés del Diputats va respondre en català a dues entrevistes en directe de TV3. Un canvi per aconseguir vots entre els qui escolten la tele que vol tancar. I des de fa dos dies han començat a utilitzar el català en alguns actes i cartells. Els pot beneficiar la presència mediàtica de Jorge Buxadé, cap de llista a les europees, que finalment ha participat aquests dies als diversos debats televisius. I qui voti Vox a les europees sergurament també ho farà a les municipals.
Crec que el seu discurs ultracatòlic i fins ara anticatalà i ultra espanyolista, l'allunya de molts potencials electors. Tot i que com dic no entrarà a l'Ajuntament, té a favor seu que, en no tenir el PP català cap diputat -Cayetana Álvarez de Toledo ja ha deixat Catalunya- ell podrà ocupar l'espai de la dreta catalana (amb Ciudadanos) quan s'informi del Congrés del Diputats, com va passar abans d'ahir.  
A twitter hi ha algunes  piulades relatives a les 10 mesures de Vox per Barcelona, però no hi ha pàgina web ni del candidat ni de Vox Barcelona, i no he aconseguit trobar enlloc el document complert d'aquestes deu propostes per Barcelona. Sí que hi ha a la web del partit un programa genèric per tots els municipis de l'Estat espanyol.  En el seus actes demana més seguretat, mà dura amb immigrants irregulars, manters i incívics, i, sobretot, treure els comunistes i separatistes de l'ajuntament i canviar el model educatiu.  Ignacio Garriga ha clamat en els seus actes que "si els nostres avantpassats veiessin en què han convertit Barcelona els comunistes i separatistes, s'aixecarien de les seves tombes"
Vox presenta 45 candidatures a tot Catalunya, 28 a la demarcació de Barcelona. No crec que a tot Catalunya tregui més de 15 o 20 regidors. Presenta moltes menys de les que va presentar fa 4 anys PxC, ja en plena caiguda,que en va fer 79 i va obtenir només 8 regidors. El fet que a municipis estratègics com L' Hospitalet de Llobregat o Mataró, hagin fet fora o marginat als coordinadors locals i a bona part dels militants que tenia Vox fa mig any, que han abandonat el partit, i s'ha posat per encapçalar les llistes a exdirigents de Plataforma per Catalunya, crec que els perjudicarà.








   
FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS. Manuel Andrino

Com explicava dissabte, grups fins ara antagònics, La Falange-FE (els de Blanquerna) i Falange Española de las JONS, i Democracia Nacional (també autors de Blanquerna) i Alternativa Española (AES) han fet la coalició a les europees ADÑ, i si bé no han  formalitzat coalicions a les municipals, les dues falanges han fet llistes conjuntes només amb la sigla de Falange de las JONS. Així el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, un dels condemnats per l'acció de Blanquerna, encapçala la llista de de Falange de las JONS  a l'ajuntament de Barcelona on hi ha militants de les dues falanges. 
No hi ha programa electoral a la xarxa.

 




1. MANUEL ANDRINO LOBO  
2. ANTONIO SANCHEZ AGUILAR
3. INGRID MEDRANO CORTÉS  
4. LUIS ALONSO RODA
5. CONCEPCIÓN BOTA FORTIA 
6. FRANCISCO JAVIER MOLINA MOLINA 
7. JOSE ANTONIO JIMENEZ GONZALEZ
8. SILVIA GARCÍA DÍAZ
9. NATALIA FORTES BAEZ  
10. ANTONIO ÁLVAREZ RUIZ  
11. RAMÓN BURGOS SÁNCHEZ
12. MARIA ROCIO SANCHEZ HORNEROS MIRANDA
13. MIGUEL PULGARÍN DOMÍNGUEZ
14. IRENE SÁNCHEZ ORTA

15. FRANCISCO JAVIER ILLESCAS DIAZ
16. ABEL BURGOS GRAGERA  
17. MARIA MARGARITA COBOS PACUBAS
 18. JAVIER ANTONIO DAVO MARTINEZ 
19. JESÚS OROZCO PIQUERAS 
20. TAMARA BURGOS GRAGERA
21. CARMEN LOBO PEREZ 
22. ERIC BURGOS GRAGERA
23. MAXIMILIANO-JULIO ALVARO CUSTODIO
24. GLORIA MARIA SÁNCHEZ ABELLÁN  
25. BENIGNO TIERNO MARTINEZ 
26. ISABEL BURGOS SÁNCHEZ
27. EDUARDO DIAZ CORDERO
28. FRANCISCO JAVIER MORIONES GONZÁLEZ
29. CARMEN SUAREZ GALAN  
30. PASCUAL SÁNCHEZ LORCA
31. MARIA DOLORES GOMEZ RUIZ 
32. RICARDO ALEGRET LLORENS
33. LUISA GRAGERA GUERRERO  
34. MARIA DEL CARMEN TARRAGONA REXACHS
35. JOSE LUÍS MARTÍNEZ MORENO 
36. FÉLIX ROMO ALCÁNTARA
37. EVA SÁNCHEZ ABELLÁN 
38. MARIA DEL CARMEN MORENO SANZ
39. JUAN MANUEL POZUELO LODEIRO
40. ALBERTO BERGES CABRERA
41. MARIA BORREGO DOMÍNGUEZ
Suplentes 1. CARMEN DE LA ROSA GOMEZ




NOSOTROS-PARTIDO DE LA REGENARACIÓN Xavier Muñoz Codroniu. 

Candidatura de Xavier M Codorniu, fundador i dirigent de Somatemps, i fundador i primer secretari de Societat Civil Catalana. En les lluites pel lideratge polític de l 'unionisme més conservador, fa mig anys va apostar per José Manuel Opazo, que va jugar malament les seves cartes i va quedar fora de joc. Llavors Codorniu que va fer aquest moviment sense el suport d'altres dirigents de Somatemps, alguns dels quals han recolzat Vox, va decidir fer candidatura a l'ajuntament de Barcelona pel partit Nosotros del regidor de Palafolls, Óscar Bermán Boldú. Membres del Frente Identitario de José Alberto Pérez Molina, sobretot dones, s'han sumat a la candidatura. Aquest és el seu programa que inclou propostes com més presència de la llengua castellana, no subvencionar a centres islàmics, impugnar lleis com la de la Memòria Històrica, lleis d'igualtat de gènere, no participar en la celebració del Dia de l'Orgull Gai, o més presència de l'exèrcit i la Guàrdia Civil a Catalunya 
 
Xavier Muñoz Codorniu


Codroniu ha completat la llista, gràcies als militants del Frente Identitario



1. LUIS JAVIER MUÑOZ CODORNIU  
2. CRISTINA LOPEZ MARQUEZ (Independiente)  
3. ALFONSO TROCOLI MORA
4. JESUS CAÑADA OLIVARES (Independiente)
5. Mª DEL CARMEN MIRABET SAEZ (Independiente)
6. EDUARDO GARCIA GONZALEZ 
7. LIDIA ESPINAR BEARDO (Independiente)
8. DOLORES NAVARRO MARTOS (Independiente)
9. MANUEL CABRERA GARCIA (Independiente) 
10. ANDRES SANTO FULLANA
11. AINOA AGUSTIN RUBIO  
12. ANA PARADA BESTEIRO (Independiente) 
13. ANTONIO MIGUEL RODRIGUEZ CASTILLO
14. FRANCISCO JAVIER MORENO ZAMBRANO (Independiente
15. LLORENÇ GENER SEGUI (Independiente) 
16. JOSE IGNACIO RIVERA GARCIA (Independiente)
17. JOSE LUIS ESCUDERO BLAYA (Independiente) 
18. GRISELDA GIL RUBERTE (Independiente)
19. JULIO PUERTOLAS ESPARZA (Independiente) 
20. MARIA DEL PILAR DE RAFAEL GUTIERREZ (Independiente)
21. HUGO JIMENEZ RUIZ (Independiente) 
22. MANUEL PEREZ CARNERERO (Independiente)
23. ANGELES BLAYA PEDREÑO (Independiente)
24. ANTONIA GARCIA SEGURA  
25. FRANCISCO LORENZO LOPEZ (Independiente)  
26. MARIA DEL CARMEN MUÑOZ CODORNIU (Independiente)
27. JAIME SERRA JANE (Independiente)  
28. NATALIA SANCHEZ CALDERON (Independiente)
29. AGUSTIN SOTO MORILLAS (Independiente)
30. JOSE MARIA TAPIA MARTIN (Independiente)
31. MERCEDES ARSALAGUET OLIVAN (Independiente)
32. AGUSTIN MONTEAGUDO IZQUIERDO (Independiente)
33. JUAN MANUEL BACHILLER MADUEÑO (Independiente)
34. MARTA ALVARO GARCIA (Independiente)
35. JUAN RIBAS BESSE (Independiente)
36. MARIA DEL CARMEN CASILLA ROJAS
37. JOSE ALBERTO PEREZ MOLINA (Independiente)
38. TERESA CASTILLO McMAHON (Independiente)
39. JUAN GALLARDO PAZ (Independiente)
40. JORGE DOMINGUEZ FERNANDEZ (Independiente) 
41. MARIA JOSE IBAÑEZ RODRIGUEZ (Independiente)  
Suplentes 1. MANUEL PEREZ MARTIN (Independiente) 
2. ANA MARIA ARAGON AGUILAR



Per últim tambè hi ha la llista de l'empresari alemany Karl Jacobí, sorgida de l'àmbit unionista ultra, que té a Álvaro de Marichalar tancant la llista, i la de Família i Vida que no tinc clar si s'han de considerar ideologia ultra. Família i Vida en anteriors eleccions ha fet coalició amb Alternativa Española (AES) o Vox, Fa quatre anys, Ignacio Garriga, natural i resident a Sant Cugat, va ser el cap de llista a questa ciutat de la coalició Vox-Família i Vida. 
Jacobí és qui el març del 2018 va esbroncar i va demanar presó per al president del Parlament, Roger Torrent (ERC), al selecte Círculo Ecuestre de Barcelona. Vol rescatar Barcelona dels ocupes, narco pisos i de l'independentisme. Dic que potser no s'ha de considerar d'ultra, dreta donat que pel que fa a la immigració proposa ser inclusiu amb estrangers i immigrants. 
 Karl Jacobí


Marichalar a una manifestació a Manresa l'any passat convocada de fet per DUE, Somatemps i Democracia Nacional

dissabte, 18 de maig del 2019

DANIEL CLEMENTE, FINS FA UNS DIES COORDINADOR DE VOX DE L'HOSPITALET, DEIXA EL PARTIT I LAMENTA EN UN CARTA PÚBLICA QUE AMB L'ENTRADA FA 3 MESOS DE DIRIGENTS DE PxC AMB EL SUPORT DE JORGE BUXADÉ, AL QUE QUALIFICA DE "CÀNCER DE VOX", ALGUNS ES SERVEIXEN DE VOX PEL SEU PROPI BENEFICI. Clemente ja va dimitir de coordinador fa uns dies quan es va nomenar a Plablo Barranco, Vicepresident de PxC, cap de llista a L'Hospitalet i es va fer la llista amb moltes persones que segons ell no tenien cap vincle amb L'Hospitalet. Quelcom semblant va passar a Mataró quan es va destituir al coordinador del Maresme, J M Pérez, i va agafar el control del partit la secretària general de PxC, Mònica Lora


Daniel Clemente, fins fa uns dies coordinador de Vox de L'Hospitalet, que va dimitir del seu càrrec fa deu dies per la manca d'entesa amb les persones segons ell alienes a L'Hospitalet que van ser designades per ocupar els dos primers llocs de la llista, relegant-lo a ell de número 3, i amb altres membre de la candidatura que, segons ell, no tenen vincles amb L'Hospitalet, s'ha donat de baixa de Vox, segon explica en un carta feta pública aquesta tarda que reprodueixo a sota. 
Clemente, que anava a la llista provisional de la candidatura al Congrés del Diputats, va despareixer de la llista quan es van publicar al BOPB les candidatures definitives, i va ser relegat al tercer lloc a la candidatura de les municipals a L'Hospitalet, posant-se de número 1  al fins llavors vicepresident de PxC, Pablo Barranco, del que Clemente diu que, com la majoria de membres de la llista, no té vincles amb L'Hospitalet. 
Aquesta crisis es semblant a la que s'ha viscut a Mataró, quan va dimitir el coordinador del Maresme, José M Pérez, i la secretària general de PxC, Mónica Lora, va ser nomenada cap de llista a Mataró. 
De fet les negociacions entra la direcció de PxC i Vox per dissoldre Plataforma i entrar els seus membres a Vox,  no es van desencallar fins que Vox va garantir que determinats dirigents de PxC, podrien encapçalar lles llistes a les municipals a municipis on semblava possible obtenir regidors. Lora ho va fer a Mataró on és regidora de PxC, desplaçant al coordinador de Vox, José María Pérez, i Pablo Barranco a L'Hospitalet de Llobregat, desplaçant a Clemente. A altres municipis s'han produït dimissions de coordinadors locals pels mateixos motius.


"Yo Daniel Clemente Ávila, hasta el 7 de mayo coordinador de VOX en Hospitalet, día que presenté la dimisión, me doy hoy de baja del partido renunciando también a otros cargos provinciales.
Doy las gracias a todos los que me habéis acompañado y a todos los que hemos hecho grande este partido en la ciudad. Son muchos los grandes momentos, así como grandes las personas encontradas por el camino.
Cuando entré en esta aventura, a finales de 2017, éramos tan solo dos afiliados en el municipio; a finales de abril éramos ya más de 60, y un buen equipo de trabajo detrás. Hospitalet siempre ha sido un referente en Barcelona en el buen hacer de las cosas, la buena organización y en el hecho de que llenamos cada acto que hemos celebrado. Hemos hecho desde los cimientos hasta la azotea.
Ahora y a pesar de este esfuerzo, algunos me quieren echar a patadas, otros me quieren ver muerto, y soy continuamente menospreciado, ninguneado, traicionado e insultado.
Para muchos VOX es una herramienta para España, para otros, recién llegados, es solo una herramienta para su propio beneficio. Y si resulta que a estos últimos el partido los coloca a dedo para que manden, VOX deja de ser VOX, ya que VOX es 'la voz del pueblo'.
Desde la disolución del partido Plataforma per Catalunya (PxC) en febrero y traspase de sus militantes a VOX, VOX no ha vuelto a ser lo mismo en Barcelona. Los integrantes de PxC, de la mano de Jorge Buxadé (del Comité Ejecutivo Nacional, pero a la vez el cáncer de VOX), tuvieron carta blanca de hacer y deshacer según sus intereses. Desde entonces los equipos locales y provinciales nos vimos apartados de todo, no éramos escuchados y pasamos a ser un cero a la izquierda.
Mi baja no será la última, pero tampoco ha sido la primera. De hecho la lista de afiliados en Hospitalet ya baja mucho más que sube. Y habrán más bajas antes del verano. Me pidieron que aguantara hasta después de las elecciones pero no puedo más con este calvario personal que estoy sufriendo y que nadie sabe. Creo que no me lo merezco, como también creo que el tiempo pone a cada uno en su lugar.
Sin más dilación, me despido de vosotros como afiliado y como vuestro coordinador, pero no me despido como persona, pudiendo contar conmigo para lo que necesitéis.
Un afectuoso saludo,
Daniel Clemente.



      


 Jorge Buxadé

diumenge, 21 d’abril del 2019

LLISTA PROVISIONAL DE CANDIDATURES DE L'ÀMBIT ULTRA QUE ES PRESENTEN A LES MUNICIPALS A CATALUNYA AL MARGE DE VOX: SOM Identitaris d'Anglada: 5, SOM Catalans d'E Gallego: 4, NOSOTROS de Bermán i X Codorniu: 2. L'enfrontament d'un sector de Vox Mataró amb els ex-PxC encara no està tancat

Demà dilluns a les dotze de la nit es tanca el termini per presentar candidatures a les elecciones municipals. Hores d'ara, al marge de les candidatures de Vox, i de com acabi el conflicte a Mataró entre dirigents i militants antics de Vox -encapçalats per José María Pérez- i els exmembres de Plataforma per Catalunya que van entrar fa dos mesos a Vox -encapçalats per la regidora Mónica Lora-, aquestes són els partits i candidatures de l'àmbit ultra que es presenten a les eleccions municipals a Catalunya: 

SOM IDENTITARIS.
-Roses, encapçalada per l'exmembre de PxC, José Antonio Blázquez.
-Badalona, encapçalada per Pedro Abril Yepes.
 Josep Anglada,

 El regidor de PxC, Joan Carrasco, que es presenta per SOM Identitaris d'Anglada

SOM CATALANS, partit independentista català contrari a la immigració estrangera, sobretot la musulmana, i a la penetració de la cultura, llengua i la influència espanyola a Catalunya. Pertany a l´àmbit 33: "Catalunya Catalana, ni espanyola ni musulmana". Va ser fundat per exmembres de PxC com Ester Gallego, Enrique Ravello i Manuel Hidalgo. Te relacions i suport del Vlaams Belang flamenc. a les municipals de 2015 es van presentar només a Vic amb Ester Gallego de cap de llista i van obtenir 56 vots.
-Sant Feliu de Guixols.
-Llagostera.

Ester Gallego amb Filip Dewinter del Vlaam Belang

"NOSOTROS" D'ÓSCAR BERMAN I XAVIER CODORNIU

El regidor de Palafolls, Óscar Bermán, es torna a presentar a Plafolls, ara amb el seu partit "Nosotros".  La novetat és que Bermán ha ofert la seva sigla i l'ha acceptat, a l'exfundandor de Somatemps i Societat Civil Catalana, Xavier Codorniu, que es presenta a l'alcaldia de Barcelona. 
Codorniu fa mig any va distanciar-se de Somatemps (que ara presideix Barraycoa) per unir-se al projecte polític de José Manuel Opazo. Però en trencar Codorniu amb Opazo que es va quedar  sol, Codorniu concorrerà a l'ajuntament de Barcelona amb la cobertura de la sigla de Bermán. I dijous passat, després d'assistir a la Processó de Palafolls, en la que van tornar a desfilar amb uniformes, malgrat la polèmica, els membres de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, Codorniu va tancar l'acord per tal que una dotzena de militants del Frente Nacional Identitario-Recuperemos España, que presideix l'exmilitar Alberto Pérez (el Templari), formessin part a nivell individual de la candidatura de Codorniu-Nosotros por Barcelona,  Partido de la Regenación Social.



 Xavier Codorniu

KARL JACOBI. 
L'empresari alemany, Karl Jacobi, vinculat també a aquest àmbit ultra-Tarbàrnia, presenta també la seva candidatura per Barcelona a les municipals.



CANDIDATURES DE VOX ENCAPÇALADES PER EXMEMBRES DE PxC
Vox encara ho ha fet públiques les llistes que presenta a molts municipis. Tot i que podria haver-hi sorpreses d'última hora, i més enllà del que passi a Mataró, l'exregidor de PxC a Olot, Nacho Mulleras, probablement encapçalarà la llista de Vox a Olot. El regidor de PxC a Salt, Sergi Fabri, la de Vox a Salt. I a L'Hospitalet de Llobregat, podria ser que  el fins no fa gaire vicepresident de PxC, Pablo Barranco, que ja va militar a Vox l'any 2014, sigui cap de llista de Vox a L'Hospitalet de Llobregat desplaçant al també membre de Vox a L'Hospitalet des de fa més d'un any i ex coordinador de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente que formalment encara n'és el coordinador local de Vox. Clemente anava de número 31 a les llistes provisionals de la candidatura al Congrés per Barcelona publicades al BOE del 27 de març, però en les definitives no està a la llista.

 Barranco o Clemente. Quin ex-PxC encapçalarà llista de Vox a L'Hospitalet?

Barranco quan va entrar a Vox fa cinc anys abans de tornar a PxC



 Daniel Clemente, fa mig any com a coordinador de Vox a L'Hospitalet

El fet que alguns exmembres de PxC estiguin imputats i pendents de ser jutjats per diverses causes, com la d'haver-se apropiat dels comptes de gmail de Josep Anglada i Marta Riera i reenviar correus privats d'aquests a terceres persones, podria motivar que a última hora Vox no els permeti estar a les llistes en compliment del codi ètic del partit.
D'altra banda, dirigents de PxC, com Jordi de la Fuente o l'advocat madrilent, José María Ruiz Puerta que presidia el Partido x La Libertad i amb PxC era membre de Respeto i a l'igual que PxC va dissoldre el partit per entrar a Vox, s'han trobat que després de "cremar les naus" i haver-se afiliat a Vox, el partit d'Abascal i Ortega Smith ha rebutjat que estiguin a cap llista pel seu passat neonazi al MSR o CEDADE. 

dilluns, 1 de juny del 2015

PxC NO FA AUTOCRÍTICA I ADVERTEIX ALS QUI CELEBREN LA SEVA PATACADA QUE "QUI RIU ÚLTIM, RIU MILLOR"



Després de vuit dies de mutisme informatiu, el Comitè Executiu de Plataforma per Catalunya ha penjat a la  web del partit un comunicat agraint la feina feta pels militants i candidats i valorant els mals resultats obtinguts a les municipals del dia 24.
Unes eleccions en les que PxCs'ha desplomat passant dels 66.007 vots i 67 regidors de 2011, a només 27.348 vots i 8 regidors. La patacada ha sigut total a la demarcació de Barcelona, que passa dels 47 regidors de 2011 a només un, Mònica Lora a Mataró. PxC parla de 9 regidors obtinguts, no de 8 com diuen els resultats provisionals, donat que en un posterior recompte de les paperetes del municipi de Roquetes s'han comptat diferent dos vots donats per nuls i PxC obtindria un regidor que els resultats provisionals l'atorgaven a ERC. Ara s'està a l'espera del recurs d'ERC que reivindica aquest regidor que podria anar a PxC.
PxC que tenia representació a bona part de la Catalunya interior on, més a més, era a diversos consells comarcals, i a ciutats com Santa Coloma de Gramenet (3 regidors), L'Hospitalet (2), Sant Adrià del Besos (1) o Sant Boi de Llobregat (3), ha quedat fora. 
La perplexitat dels dirigents de PxC ha sigut molt gran a municipis com Sant Boi de Llobregat on el Secretari d'Organització i Comunicació, David Parada, ha obtingut 1.604 vots, un 4,82%, faltant-li només 90 vots per entrar. Però si ho mirem així, a Mataró, on el 2011 com a Sant Boi van obtenir tres regidors, Mònica Lora ha estat de sort, donat que  ha entrat amb el 5,64%. 

Així doncs la força de PxC està ara al sud i el nord de Catalunya, amb el Vendrell, on en tenien 5 i ara n'han obtingut 3, als que cal sumar el regidor a Amposta i un probable a Roquetes, i d'altra banda a les comarques gironines amb dos a Salt i un al petit municipi de Sant Miquel de Fluvià.  A Lleida no n'hi ha cap, tot i que el regidor de Cervera, fundador de PxC, Mateu Figuerola va reintegra-se a Plataforma, i a la demarcació de Barcelona només Mònica Lora a Mataró. 
A part hi ha Josep Anglada que ha entrat a Vic per Plataforma Vigatana. Ell ha tret 836 vots, mentre la llista de PxC encapçalada per Joan Carles Fuentes només 106. Així doncs l'anàlisis que feien per justificar la destitució d'Anglada -al marge de les disputes econòmiques- de que inicialment PxC obtenia vots gràcies a Anglada, però des de 2010, degut a les sortides de to del president, els vots s'obtenien "malgrat l'Anglada" i que ara sense l'Anglada pujarien, no ha estat correcte.

En el comunicat PxC afirma que tot i haver lluitat "contra vent i marea, d'una banda contra la casta corrupta del sistema i les seves marques blanques com Ciudadanos i per l'altre contra la ultraesquerra radical", aquests han  difamat sense parar "amb mentides, injúries i calúmnies la imatge del nostre partit".    
I s'atribueix la davallada a "d'una banda el creixement de l'independentisme aborregat a la Catalunya interior i per l'altre el constant martelleig dels mitjans de comunicació amb les alternatives controlades pel sistema com Podemos o Ciudadanos ha fet molt difícil que el poble descarregués el vot en clau local i si en clau nacional. Una clau en la qual amb el veto sistemàtic dels mitjans de comunicació és molt complicat competir en aquest moment de tremend viratge a l'esquerra radical."
El comunicat diu que s'han comés errors, però ni els explica ni els analitza, limitant-se a anunciar que "des de PxC seguirem lluitant, ara més que mai, fent una ferma autocrítica, aprenent dels errors i intentant enderrocar com més aviat tots aquells murs que s'interposin en el nostre camí". 
Finalment després de comparar la davallada amb altres que ha tingut el Front Nacional francès al llarg de la seva història, adverteig als que han celebrat els mals resultatd e PxC o la donen per morta que "A tots aquells, que han obert el cava abans d'hora, a tots aquells que ens han donat per morts i enterrats, aneu amb compte perquè qualsevol dia pot ser bo perquè us senti molt malament. El que riu últim, riu millor... "

Tot i que d'aquí uns dies faré un anàlisis ampli de la patacada de PxC contextualitzant-la amb els mals resultats que ha obtingut el PP català a alguns municipis que va assumir les consignes de PxC: "Primer els de casa", "no a la mesquita", etc..., crec que la davallada de PxC es deu a tres factors. 
El primer és que la immigració ha sortit de l'agenda política i la gent no perceb l'immigrant com una amenaça, més enllà de l'existència real del gihadisme contra el que s'ha de lluitar, però sense criminalitzar cap col·lectiu ètnic o religiós. 
El segon és que agradi o no, el pes mediàtic i electoral d'Anglada en un partit tan peculiar i personalista com era PxC (recodrem que els actes començaven amb els militants i simpatitzants drets cridant: "Josep Anglada, ho fas de puta mare...! President! President!") era molt més gran del que pensaven els militants i regidors. I lligat a això, els diferents culebrots posteriors a la destitució d'Anglada, amb fets com la imputació del Secretari General i altres dirigents per la temptativa d'atemptar contra Anglada els hi ha passat factura. 
Canviar de líder visible a un any de les eleccions té els seus riscos, i més si es fa de manera traumàtica i amb denúncies creuades, i es posa un nou president "feble", Xavier Simó, que no incomoda a ningú en la guerra de successió pel lideratge, però sense capacitat per omplir el buit deixat per Anglada. Un espai que tampoc ha sabut ocupar el Secretari General, Robert Hernando. I també ha perjudicat a PxC canviar el símbol posant la bandera de Sant Jordi entre la P i la C.
En tercer lloc, Anglada i PxC va rebre molts vots prestats del descontent. Vots que han anat efectivament a forces emergents com Podemos i Ciutadans.

Ara, tot i que diuen que el no ser a les institucions els donarà més temps i llibertat per actuar, caldrà veure què fan aquells membres de la direcció que vivien del sou de cap de grup municipal, i assignacions com a regidors i consellers comarcals.


ELS DIRIGENTS QUE SURTEN REFORÇATS EN CONTINUAR COM A REGIDORS:





SERGI FABRI I SERGI CONCE(PCIÓN), regidors de Salt. Pertanyen a les Joventuts Identitàries que imiten estètica d'Albada Daurada. A sota Sergio Conce amb Nikolaos Michaloliakos.  El regidor de Sant Miquel de Fluvià pertany també a les Joventuts Identitàtries



MÒNICA LORA, regidora de Mataró, únic càrrec electe de la demarcació de Barcelona
AUGUST ARMENGOL, cap de llista del Vendrell on han obtingut tres regidors. Hi ha un regidor a Amposta i un pendent de recomptes i recursos a Roquetes. Anglada serà de nou a l'ajuntament de Vic.   


        

Canviar de líder i de símbol poc abans de les eleccions és un error

dilluns, 25 de maig del 2015

ALBIOL RECONEIX QUE POT PERDRE L'ALCALDIA MENTRE GUANYEM BADALONA, ERC I INICIATIVA OPTEN PER UN PACTE AL QUE S'HI HAURIA DE SUMAR EL PSC. A diferència del mandat anterior CiU ja no és determinant per tenir majoria absoluta

 Aquesta tarda, després que el Ministeri de l'Interior fes públics els resultats de Badalona, que aquesta matinada havien quedat encallats en el 92%, s'ha confirmat la viabilitat d'un govern de majoria absoluta i d'esquerres a Badalona que impediria la continuïtat de Xavier García Albiol, que ha obtingut 10 regidors, al capdavant de l'Ajuntament de la tercera ciutat de Catalunya. 
El govern d'unitat estaria format per Guanyem Badalona en Comú, candidatura que agrupa entre d'altres a la la CUP i Podem, que ha tret 5 regidors i està encapçalada per l'activista i professora d'institut, Dolors Sabater, per ERC que n'ha tret 3 i està encapçalada pel periodista Oriol Lladó, i Iniciativa que n'obté 2, encapçalada per Álex Mañas. Està per veure si hi formaria part el PSC, amb 4 regidors, encapçalat per Jordi Serra, que ha patit una forta davallada. Però, en principi,sembla clar que els socialistes donaran suport a la investidura d'aquest govern, tot i que encara no s'han posicionat si hi participarien. 
Com a Badalona hi ha 27 regidors, amb aquests 14 s'obtindria la majoria absoluta. A diferència del mandat anterior, ara no caldria el vot de CiU, liderada pel diputat Ferran Falcó, que ha baixat a 2 regidors. Ciutadans n'ha obtingut un.
Per ser investit alcalde, cal que un candidat tingui en el ple de constitució el vot de la majoria absoluta dels regidors, però en el cas que no s'aconsegueixi, assumeix l'alcaldia el cap de llista amb més vots ciutadans, tot i que estigui en minoria al consistori, que és com va arribar Albiol a l'alcaldia en no donar suport CiU a un govern alternatiu. A mig mandat va haver-hi una temptativa de moció de censura, però CiU i Iniciativa no es van posar d'acord. 
De tota manera ara cal que les negociacions avancin i pel que fa a Guanyem Badalona en Comú, Dolors Sabater, que s'ha postulat per liderar el nou govern municipal, m'ha reconegut que qualsevol acord haurà de ser refrendat per les seves bases. Està per veure ara si els quatre partits acceptarien que Sabater fos alcaldessa 4 anys, o voldrien repartir-s'ho en el temps en proporció als vots. 
La possibilitat que el suport del PSC o ERC al govern d'esquerres anés condicionat a pactes a altres municipis o la Diputació, podria dificultar l'acord, però sembla evident que cap dels quatre partits voldria ser responsable d'un desacord que donés de nou l'alcaldia a Albiol.  Així doncs, una cosa serà la investidura de Sabater, amb pacte o no de canvi d'alcalde o alcaldessa d'aquí un temps, i una altra, la governabilitat amb majoria a mig termini. Cal recordar que encara que aquest govern encapaçalat per Sabater perdés el suport d'algun dels quatre partits, només podria fer-se alcalde a Albiol amb una moció de censura que tingués el suport de 14 regidors, i el PP en té 10 i Ciutadans 1, és impensable que CiU i un regidors més donessin suport a la moció.  
També hi hauria la possibilitat que es fes un govern PSC, ERC, i ICV-EUiA en el que no hi entrés Guanyem Badalona, grup que els hi donaria el seu sí a la votació d'investidura, però quedant-se a l'oposició. Sembla gairebé segur és que si el PSC entra a un govern d'esquerres tripartir o quatripartit, l'ex alcalde i cap de llista, Jordi Serra renunciarà previament a l'acta de regidor.
El que està clar és que, tot i la davallada de vots del PSC, Albiol, que ha perdut un regidor, no ha aconseguit la majoria absoluta que pretenia amb la seva campanya de ma dura amb tocs xenòfobs. Un discurs que que el PP ha exportat a tot Catalunya i no li ha donat vots.  I a modus de contrast, es passarà d'un govern que volia tancar les mesquites a un altre amb una regidora musulmana amb vel, Fátima Taleb, número 5 de la llista de Sabater.
I és probable que si Albiol perd l'alcaldia, l'encara alcalde mobilitzarà als grups ciutadans que li donen suport, com va fer quan  es va veure assetjat per diferents escàndols de corrupció en el que el seu equip s'ha vist implicat.
Dolors Sabater, probable nova alcaldessa de Badalona


 Fátima Taleb, nova regidora de Guanyem Badalona en Comú
Oriol Lladó, d'ERC té clar el govern d'esquerres
Álex Mañas, d'ICV-EUiA també hi participaria.


 Jordi Serra del PSC, al'esquerra de la imatge


 Ferran Falcó de CiU. No sembla problable que doni suport al goverr d'esquerres.
          .
Xavier García Albiol
Si Albiol perd l'alcaldia mobilitzarà els seus seguidors
Albiol amb el polèmic regidor de Seguretat, Miguel Jurado
Albiol des de l'oposició fa fer campanya contra l'obertura de mesquites en sòl públic (pagant) o privat

 Campanya d'Albiol d'aquestes eleccions

 RESULTATS DE LES ELECCIONS A BADALONA
 COMUNICAT D'AVUI DE XAVIER GARCÍA ALBIOL
Muchas gracias a todos los que habéis confiado en mi proyecto. Ayer, los vecinos de Badalona -de manera abrumadora- hablasteis y dijisteis, con más votos y más porcentaje que en 2011, que debíamos seguir por el mismo camino. Por aquellas cosas de ley electoral de este país, que es totalmente injusta - y valga decir- el gobierno del PP no se atrevió a cambiar hace un año, con toda probabilidad, dentro de 15 días dejaré de ser el Alcalde de Badalona.
Un pacto entre los partidos perdedores de las elecciones, a cuyo principal rival de esos cuatro partidos doblo en votos y concejales, asaltarán la alcaldía de la ciudad.
Guanyem (que es la CUP y Podemos), PSC, ERC e IC lo tienen claro. Llegados a este punto, será la primera vez en la historia de la ciudad que cuatro partidos que han perdido estrepitosamente las elecciones, asaltan la alcaldía, circunstancia que mucho me temo, será letal para el progreso, imagen, presente y futuro de nuestra ciudad. Al tiempo.

Xavier García Albiol