Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CIE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CIE. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de juny del 2017

SEGONS MIGRA STUDIUM I EL SEVEI JESUÏTA DE MIGRANTS L'ANY PASSAT ES VAN EXPULSAR 25 PERSONES DIARIES. Les dues entitats persenten l'informe CIE 2016




Aquest dijous 15 de juny a les 7 de la tarda MIGRASTUDIUM presenta a Barcelona l'informe del Servei Jesuiïta de Migrants sobre la situació dels Centres d'Internament d'Estrangers CIE a l'estat espanyol. Un informe elaborat gràcies a un equip de 45 persones que ha realitzat un total de 1.741 visites durant el 2016 acompanyant a 658 persones
El SJME manté una presència constant de visites als Centres d'Internament d'Estrangers de Madrid, València, Barcelona i Algesires-Tarifa. Un equip de visites de 45 persones, acompanya a les persones detingudes i treballa per a garantir el respecte als seus drets fent de mitjancer amb l'administració i recolzant la judicialització dels casos de vulneració de drets. El 2016 van ser acompanyades 658 persones, dos de cada tres de les quals no van ser finalment expulsades. També es realitza una intesna tasca de denúncia i incidència buscant el tancament dels CIE i l'implementació de mesur es alternatives a la detenció.
S'ha senyalat que durant el 2016 van ser internades al CIE 7.597 persones de les quals en van ser expulsades el 29,02%. La xifra de l'internament supera a les dels dos anys anteriors, però el percentatge d'expulsió cau notablement. Tres de cada quatre interns procedien directament de pasteres arribades a les costes espanyoles. Un total de 51 menors van ser identificats al CIE, un nombre tres vegades més gran que l'any passat. D'un total de 770 sol·licituds d'asil presentades als CIE, només es van admetre a tràmit el 20%. A més a més, el nombre de dones internades va augmentar un 13% respecte al 2015 fins a un total de 513. La durada mitjana de l'estança als CIE va ser de 24,47 dies.

A Espanya s'ha repatriat una mitjana de 25,66 persones al dia i s'ha detingut per estada irregular a una mitjana diària de gairebé 100 persones el 2016. Les xifres totals anuals han estat de 9.241 repatriacions i 35.882 detencions. A més a més, existeix una gran desproporció entre el nombre d'ordres d'expulsió incoades i executades, ja que es formalitzen finalment una per cada cinc incoades. Un 42% d'aqustes expulsions executades ho van ser per una mera estada irregular. A més a més, s'ha denunciat el llimb jurídic en el qual queden les persones l'expulsió de la qual es va dictar però no es va executar, sense accès a cap servei com a ciutadà i amb les penoses conseqüències per a la persona i la seva família.

Són molt destacables les elevades quantitats de despesa pública en matèria de seguretat i control al CIE, molt més elevades que la inversió en atenció social als interns. Només en obres de millora d'instal·lacions es van invertir més de 300.000 euros, mentre que en assistència sanitària l'adjudicació anual va ser del voltant de 730.000 euros. Els beneficis econòmics per a les empreses que reben adjudicacions han augmentat també de manera otable. Els contractes de subministrament van pujar a una suma total superior a 62.000 euros, mentre que la d'alimentació als centres va ser de 8.250.000. Destacable és també l'enorme cost en l'organització de vols d'expulsió de migrants, amb un import final de gairebé 12 milions. L'assistència social integral va estar subvencionada a Creu Roja per un total de 853.000 euros. Convé recordar que la gestió dels CIE segueix sent exclusivament policial.

Al SJM compta amb un equip de 45 persones que ha realitzat un total de 1.741 visties durant el 2016 acompanyant a 658 persones als CIE, i això tot i el tancament temporal a Barcelona i a València. D'aquests interns, dos de cada tres no van ser expulsats finalment. En aquestes visites hem pogut constatar que el 42% dels visitats portaven residint a Espanya més de 10 anys. Fins a un 36% de les persones visitades són recent arribades a Espanya per mar. El percentatge de dones visitades respecte del total va ser del 8,5%, ja que només Madrid, València i Algesires tenen un mòdul per dones. La majoria de visitats eren de nacionalitat algeriana.

El SJM ha constatat durant el 2016 molts incidents relacionats amb la situació de les persones internes als CIE. Aquests incidents han generat diferents resolucions judicials que han posat de manifest la precarietat en les condicions de l'internament.

  El SJM reitera, com ja ha dit en informes anteriors, la necessitat del tancament dels CIE en aquesta situació actual. Reclamem una millora en les condicions de l'internament i la necessitat de trobar alternatives a la reclusió i a l'expulsió com a mesures prèvies al seu tancament. Els CIE serveixen per a una finalitat diferent a la que van ser creats, per això demanem més centres d'acollida, i no d'internament. A més a més, el paper de jutges, fiscals i advocats és essencial: reclamem la fi de l'internament immediat, ja que hauria de ser el darrer recurs; i demandem una instància superior judicial que unifiqui criteris dins de l'inestimable tasca dels jutges de control.

El SJM demana també una més gran transparència que afavoreixi el treball que realitzem organitzacions socials que visitem els CIE, així com instem a l'Administració a la publicació de les dades realtives a l'estada i a l'ocupació de cada centre amb caràcter anual. És necessari, també, que les altres administracions públiques regionals i locals s'interessin per exigir el compliment dels drets humans al CIE i per atendre aquelles persones que dedin al carrer després de passar per aquests centres.


 (La meva opinió sobre els Centres d'Internaments d'Estrangers, clica)


divendres, 8 de juliol del 2016

ELS CIE, INÚTILS I HUMILIANTS. Publico al Periódico sobre l'enfrontament entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior per la reobertura del CIE Zona Franca


 Xavier Rius, El Periódico, divendres 8 de juliol de 2016
Acabi com acabi el pols entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior, amb la prohibició de reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca dictada pel consistori, al·legant la falta de llicència, i el fet consumat de la seva posada en funcionament executada per la Delegació del Govern i el ministeri, el gest de denegar la seva reobertura posa de nou sobre la taula la necessitat d'acabar amb el forat negre en el nostre ordenament jurídic que signifiquen els set CIE existents a Es­panya.

Creats per la llei d'estrangeria, són establiments de detenció no penitenciaris en què es manté internats un màxim de 60 dies, en unes condicions pitjors que les d'una presó, aquells estrangers que, al no tenir permís de residència o haver-los caducat, se'ls ha obert un expedient d'expulsió. Als CIE també s'hi interna reclusos estrangers condemnats a penes inferiors a sis anys i per decisió judicial, en aplicació de l'article 89 del codi penal, se'ls commuta la pena per l'expulsió al seu país. Així es barregen a les habitacions delinqüents amb sentència ferma i immigrants sense papers que van ser identificats per la policia i se'ls ha iniciat un expedient d'expulsió.

A causa de l'absència de normativa de funcionament, i vivint-se situacions d'arbitrarietat, vulneració de drets socials, sanitaris i de defensa jurídica, es van realitzar diverses campanyes de denúncia, una d'elles impulsada per EL PERIÓDICO, gràcies a les quals el Govern va aprovar el 2014 un reglament que, lamentablement, va canviar poc les coses. El CIE de Barcelona ha estat tancat aquests mesos per ordre del jutge d'estrangeria que va exigir que se solucionés la insuficiència de dutxes, aigua calenta i lavabos.

Llei d'estrangeria


Deixant de costat els estrangers condemnats, que podrien estar els dies previs a la seva expulsió en un centre penitenciari pròxim a l'aeroport o port pel qual seran deportats, molts dels immigrants que hi ingressen perquè no tenen papers acaben en llibertat i la seva expulsió no es consuma després de setmanes d'angoixa. Molts dels que ingressen al CIE de Barcelona són subsaharians inexpulsables que van arribar a Melilla, i com un mer tràmit, passen unes setmanes al centre de la Zona Franca fins a quedar en llibertat.

No defenso, excepte comptades excepcions, l'expulsió d'aquells immigrants que no tenen papers. Però si lamentablement, tenint en compte la vigència de la llei d'estrangeria i les obligacions d'Espanya amb la Unió Europea, algú ha de ser expulsat per la falta administrativa de no tenir papers, no se l'ha de sotmetre ni a ell ni als seus familiars al turment d'estar durant dos mesos al CIE i patir la loteria de no saber si demà sortirà o serà expulsat. Com que no són delinqüents, existeixen altres procediments de control mentre s'està tramitant el seu ex­pedient, com podrien ser l'obligació de personar-se diàriament a la comissaria o el braçalet localitzador.

Llegir en català al Periódico



LOS CIE, INÚTILES I HUMILLANTES
Xavier Rius, El Periódico, viernes 8 de julio de 2016

Acabe como acabe el pulso entre el Ayuntamiento de Barcelona y el Ministerio del Interior, con la prohibición de reapertura del Centro de Internamiento de Extranjeros de la Zona Franca (CIE) dictada por el consistorio, alegando la falta de licencia, y el hecho consumado de su puesta en funcionamiento ejecutada por la Delegación del Gobierno y el ministerio, el gesto de denegar su reapertura pone de nuevo sobre la mesa la necesidad de acabar con el agujero negro en nuestro ordenamiento jurídico que significan los siete CIE existentes en España.

Creados por la ley de extranjería, son establecimientos de detención no penitenciarios en los que se mantiene internados un máximo de 60 días, en unas condiciones peores que las de una cárcel, a aquellos extranjeros que, por carecer de permiso de residencia o haberles caducado, se les ha abierto un expediente de expulsión. En los CIE también se interna a reclusos extranjeros condenados a penas inferiores a seis años y por decisión judicial, en aplicación del artículo 89 del código penal, se les conmuta la pena por la expulsión a su país. Así se mezclan en las habitaciones delincuentes con sentencia firme e inmigrantes sin papeles que fueron identificados por la policía y se les ha iniciado un expediente de expulsión.

Debido a la ausencia de normativa de funcionamiento, y viviéndose situaciones de arbitrariedad, vulneración de derechos sociales, sanitarios y de defensa jurídica, se realizaron diversas campañas de denuncia, una de ellas impulsada por EL PERIÓDICO, gracias a las que el Gobierno aprobó en el 2014 un reglamento que, lamentablemente, cambió poco las cosas. El CIE de Barcelona ha estado cerrado estos meses por orden del juez de extranjería que exigió que se subsanara la insuficiencia de duchas, agua caliente y retretes.

LEY DE EXTRANJERÍA

Dejando de lado a los extranjeros condenados, que podrían estar los días previos a su expulsión en un centro penitenciario cercano al aeropuerto o puerto por el que serán deportados, muchos de los inmigrantes que ingresan por carecer de papeles acaban en libertad y su expulsión no se consuma tras semanas de angustia. Muchos de los que ingresan en el CIE de Barcelona son subsaharianos inexpulsables que llegaron a Melilla, y como un mero trámite, pasan unas semanas allí hasta quedar en libertad.

No defiendo, salvo contadas excepciones, la expulsión de aquellos que carecen de papeles. Pero si lamentablemente, habida cuenta la vigencia de la ley de extranjería y las obligaciones de España con la Unión Europea, alguien va a ser expulsado por la falta administrativa de carecer de papeles, no hay que someterle ni a él ni a sus familiares al tormento de permanecer dos meses en el CIE y esa lotería de no saber si mañana saldrá o será expulsado. Dado que no son delincuentes, existen otros procedimientos de control mientras se tramita su expediente, como podrían ser la obligación de personarse a diario en la comisaría o el brazalete localizador.
 


 Leer en castellano en El Periódico


diumenge, 25 d’octubre del 2015

DIVENDRES 30, CONCENTRACIÓ P SANT JAUME PEL TANCAMENT DEFINITIU DEL CIE COINCIDINT AMB EL SEU TANCAMENT PER OBRES

 El CIE de Barcelona tanca. De la ciutadania depèn que no torni a obrir

El CIE de la Zona Franca de Barcelona tancarà les seves portes el proper 30 d'octubre a raó de la realització d'obres de millora. La incertesa sobre el que passarà després ens brinda una oportunitat única d'aconseguir que no torni a obrir mai més.
Després d'anys denunciant la vulneració dels Drets Humans que s'hi han comès, de trencar l'opacitat que hi regnava, de judicialitzar els casos de tortures. Després que el CIE acabés amb la vida de Mohammed, l'Idrissa i l'Alik. Després de que milers de persones es mobilitzessin fins a les seves portes, exigint que es clausurin aquests centres de la vergonya. Després d'interposar desenes de queixes als jutges de control per exigir canviar unes condicions d'estància que trepitgen la dignitat de qualsevol persona. Després que el Parlament de Catalunya s'hagi posicionat, en una resolució històrica, a favor del seu tancament. Ara, el dia 30 d'octubre, el CIE de Barcelona tancarà -segons ha anunciat el Ministeri de l'Interior- per fer-hi obres.
Des de Tanquem els CIE celebrem la notícia del seu tancament ja que entenem que cal entendre'l emmarcat en un procés social majoritari perquè el CIE de Barcelona, i tots els existents, desapareguin de la nostra societat i acabin essent un mal record de la nostra història.
Fruit d'aquest mandat i d'aquesta expressió social de rebuig, el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juliol una moció per instar al Govern espanyol al tancament d'aquest Centre. Totes les forces polítiques catalanes, a excepció del PP i C's, hi van votar a favor. La resolució deia textualment:
"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que: a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular) no en prescriu l’existència obligatòria."
Durant el temps que duri el tancament -ja sigui provisional o definitiu- a Catalunya no es privarà la llibertat a cap persona per la seva situació administrativa. Sense dubte, es tracta d'una gran notícia pels drets humans, tot i que és irreal. El Ministeri d'Interior està deportant persones sense que passin pel CIE aprofitant la detenció de 72 hores sense assistència lletrada i sense la possibilitat que un jutjat revisi la seva ordre d’expulsió, que pot ser de fa 4 o 5 anys. Volem que el CIE no es torni a obrir però també que cessin aquestes deportacions que es realitzen sense cap mena de garantia. 
 Així mateix, el tancament del CIE de Barcelona pot suposar el trasllat de les persones pendents de procediments d'expulsió a altres CIE de l'estat que sí romandran oberts, tot i que les condicions de vida són igualment deplorables. Això, suposarà a més de la privació de la llibertat, la deslocalització del seu entorn social i familiar, i agreujarà encara més la seva situació. En aquest sentit exigim que el tancament s’estengui a tots els CIE de l'estat espanyol.
A partir d'avui treballarem perquè el CIE de Barcelona no es torni a obrir. Perquè cap més veí sigui privat de llibertat pel seu lloc d'origen. Volem advertir que la possible reobertura del CIE, que el Ministeri de l'Interior, preveu pel mes de febrer de 2016 es realitzarà sota una nou mandat al govern de l'Estat. Serà doncs, el nou govern format després de les eleccions generals del 20D, el responsable de respectar el mandat social de que el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers sigui definitiu.
Des de Tanquem els CIE convoquem a tot el teixit social i associatiu, als veïns i veïnes de Barcelona i de tot el territori perquè es sumin a una gran mobilització pel proper dia 30 d'octubre a les 18h a la Plaça Sant Jaume. El CIE de Barcelona tanca. De totes nosaltres depèn que no torni a obrir.
CONCENTRACIÓ AL DAVANT: 30 d'Octubre a les 18h,  

dijous, 23 de juliol del 2015

TEXT ÍNTEGRE CONCLUSIONS GRUP DE TREBALL DEL PARLAMENT SOBRE ELS CENTRES D'INTERNAMENT, DEMANANT EL SEU TANCAMENT


El ple ha aprovat avui per 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC, CUP i Geli) i 28 en contra (PPC i C's) la conclusió del grup de treball de revisió del model dels CIE que insta al govern a exigir al govern espanyol que iniciï, en el termini més breu possible, "un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d'internament per a estrangers", i que apliqui "mesures cautelars alternatives a l'internament" per als estrangers en situació irregular. El gruix del dictamen de la comissió de justícia amb les conclusions s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups excepte el PPC, que hi ha votat en contra i només ha donat suport a part del text introductori i a dos apartats sobre les garanties jurídiques als CIE i els processos de regularització i asil.

La part del text introductori, que considera els CIE com una "anomalia en l'ordenament democràtic del país" i en què es demana una revisió del model amb una reflexió profunda "sobre la política migratòria" i "els drets de les persones que la pateixen", s'ha aprovat per 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i Geli), 19 en contra (PPC) i 27 abstencions (PSC i C's). En aquesta línia, a les vint-i-quatre conclusions aprovades es demana la derogació de les "devolucions en calent", la prohibició "a Catalunya de manera explícita i amb caràcter immediat" de les identificacions basades en el perfil ètnic de les persones, càmeres de videovigilància al CIE de Barcelona, que les polítiques d'asil siguin prioritàries, o que no acabin als CIE les persones provinents dels centres d'estada temporal d'immigrants de Ceuta i Melilla i es creïn sistemes independents de supervisió de com es fan les expulsions.

Al debat, que ha estat seguit des de la tribuna de públic per representants d'associacions de suport al tancament dels CIE, han intervingut els diputats Cristina Bosch (CiU), Gemma Calvet (ERC), Ferran Pedret (PSC), Sergio Santamaria (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (C's), Quim Arrufat (CUP) i Marina Geli (diputada no adscrita).


TEXT CONCLUSIONS APROVADES:
La Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió del 2 de juliol de 2015, ha aprovat les conclusions següents amb relació a la revisió del model dels centres d’internament d’estrangers:
I
Autoregulació del procés migratori El procés migratori es troba en un moment d’autoregulació. Espanya, d’ésser un estat receptor, ha passat a ésser un estat del qual se’n va més gent que no pas n’hi arriba: al 2013, 396.000 estrangers van abandonar l’Estat espanyol de manera voluntària (un descens d’un 7’82% de població estrangera), i 23.889 el van abandonar de manera forçosa (en nombres rodons, 8.700 denegacions, 5.000 devolucions i 9.000 expulsions), de manera que les 14.000 devolucions i expulsions forçoses són una quantitat irrisòria amb relació a les persones que han abandonat l’Estat de manera voluntària.
El nombre de persones internades en un CIE fou de 9.002, i, d’aquestes, 4.726 foren expulsades: només el 52% de les persones internades en un CIE, doncs, foren expulsades, un nombre d’expulsions que representa un 1% amb relació als retorns Es garanteixi l’assistència lletrada en tots els supòsits de detenció per a expulsió i, en aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de l’Interior i el Consell General de l’Advocacia abordin, en col·laboració amb les entitats relacionades amb els CIE, la creació d’un sistema que garanteixi el dret de defensa i l’assistència lletrada a les persones amb ordre d’expulsió a qui es vulgui sotmetre a deportació forçosa sense internament en un CIE, i que garanteixi especíŠcament a les perso-
nes processades per un delicte el dret de defensa i el dret preceptiu de comprensió de la informació sobre el procediment, per tal que les circumstàncies especiŠques de cada cas es puguin integrar en l’enjudiciament, especialment pel que fa als delictes lleus, atenent circumstàncies d’arrelament familiar, social i laboral. no forçosos que es produeixen a l’actualitat. Per tant, la utilitat de les expulsions per a mantenir la regulació de la immigració és nul·la.
Pel que fa al cost de mantenir aquest nombre de deportacions forçoses, cal remarcar que al 2013 Espanya es va gastar només en vols 11 milions d’euros, i cal sumar a aquesta xifra el cost del manteniment dels CIE.
Els CIE com a anomalia jurídica
Els CIE són una anomalia en l’ordenament democràtic del nostre país. Són establiments amb condicions inferiors a les dels centres penitenciaris, no tenen la consideració de centre penitenciari i bona part de les persones que hi són recloses hi ingressen sense cap decisió judicial prèvia. I cal tenir present que tots els objectius plantejats per les normatives europees es podrien aconseguir sense haver de dotar-se d’aquest tipus d’establiment.
Hi ha opacitat sobre les condicions reals del funcionament dels CIE. Fins i tot hi ha problemes en l’aplicació de les disposicions legals vigents per al control dels CIE, i el poder judicial pateix una superposició inad
missible que en limita l’actuació, amb l’agreujant que la població reclusa no pot recórrer al poder judicial i, si ho fes, no obtindria cap resolcuió Šns mesos o anys després d’haver-se fet efectiva l’expulsió.
El nou reglament sobre els CIE autoritza la possibilitat d’ingressos temporals provisionals, que resulta inadmissible; no regula espais de llocs de contenció com les sales dels aeroports; no concreta l’assistència sanitària, ni el temps ni la durada de les visites, ni les trucades, ni els terminis per a portar a terme la repatriació; no recull les exigències del Síndic de Greuges amb relació a l’ús de la força, i admet que hi hagi espais de contenció o cel·les d’aïllament (en contravenció del protocol d’Istanbul i de la normativa reguladora pròpia); no estableix l’obligació d’utilitzar càmeres d’enregistrament d’imatges; regula la possibilitat d’utilitzar armes de foc a l’interior dels centres, cosa del tot forassenyada, i autoritza els registres personals amb nus integrals, per bé que el Síndic de Greuges ha aconseguit canvis en la praxi quotidiana i el Tribunal Suprem ha anul·lat i modiŠcat preceptes amb relació a les armes, les famílies d’interns pendents d’expulsió, els internaments successius que esquiven la limitació dels seixanta dies, la intimitat personal i la seguretat.
Al CIE de Barcelona s’ofereix des de principis del 2015 el Servei d’Orientació Jurídica, que prové d’un acord entre el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Ministeri de l’Interior i que es presta dilluns, dimecres i divendres, de nou a dues, a càrrec de dos lletrats, que assessoren els interns que ho sol·liciten sobre qüestions relacionades amb el l’internament, a més de facilitar-los la relació amb els advocats respectius.
Així mateix, hi ha un control judicial que porten a terme dos jutjats d’instrucció de Barcelona (el núm. 1 i el núm. 30), que auditen el CIE d’una manera alterna, per mitjà de visites i entrevistes amb els interns, i hi ha a més un Šscal delegat en estrangeria que exerceix les funcions encomanades al Ministeri Públic dins la seva especialitat.
Tots ells poden fer les visites sense necessitat de comunicació prèvia a la direcció del Centre.
Necessitat de revisió del model
Es tracta d’encetar una re]exió en profunditat sobre la política migratòria i sobre les implicacions que té per als drets de les persones que la pateixen. Pràctiques com les deportacions forçoses en macrovols –en què s’arriben a utilitzar com la sedació forçosa– o les deportacions exprés –que s’executen sense ni tan sols garantir el dret a l’assistència lletrada– obliguen a revisar les implicacions d’una política migratòria basada en l’internament i l’expulsió, que atempta contra la dignitat de les persones, el dret a viure en família i, en algunes ocasions, Šns i tot, el dret a la vida.
1
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a

dimecres, 25 de març del 2015

DEVOLUCIONES EN CALIENTE Y LA FALACIA DEL DERECHO DE ASILO, tras aprobación texto definitivo en el Senado



Tras barajarse diversos redactados, el Senado aprobó el 12 de marzo la modificación de la Ley de Extranjería que pretende legalizar las devoluciones en caliente en las vallas de Ceuta y Melilla, mediante una enmienda del Grupo Popular presentada en el trámite del Senado de la Ley de Seguridad Ciudadana. Un procedimiento que ha evitado que organismos como el Consejo de Estado, que analizan los anteproyectos de ley antes de remitirse a la Cortes, se tuvieran que pronunciar sobre este añadido a la ley de Seguridad Ciudadana, que modifica la ley de Extranjería, afecta a la de Asilo, relativiza el concepto de frontera y pretende legalizar un uso indeterminado de fuerza, la omisión de socorro a personas heridas en territorio español, además de  no dar seguridad jurídica a los agentes de la Guardia Civil, dado que continuarán vulnerando la ley. Y es que aporrear o llevarse en volandas a una persona herida y entregarla sin identificarla previamente a soldados marroquíes, no cabe en el ordenamiento jurídico de la Unión Europea.

Fue precisamente tras la imputación por parte del Juzgado número 2 de Melilla del Coronel de la Guardia Civil de dicha ciudad, por las devoluciones realizadas al margen de la ley, y con participación de soldados marroquíes (leer texto auto completo de imputación), que el Ministerio del Interior decidió buscar una fórmula que diera cobertura legal a dicha práctica. Posteriormente a la presentación de la enmienda, el Juzgado de Instrucción número 6 de Ceuta  imputó a 16 guardias civiles por su actuación en la playa del Tarajal, junto al espigón en el que termina la valla, donde murieron ahogados hace un año quince inmigrantes repelidos con material antidisturbios mientras nadaban. Y días más tarde fueron imputados otros ocho agentes por su actuación en la valla de Melilla el 5 de octubre. Además se está tramitando la querella presentada por Renaud Taffou Nyam “Belletti” que, tras saltar y llegar al Centro de Estancia Temporal de Melilla, donde se alberga durante meses a los que llegan, puso una querella en el Juzagado de Melilla, aportando imágenes gravadas por él mismo encaramado en una de las vallas en una anterior tentativa de salto, en la que se muestra claramente la actuación de la Guardia Civil.  Belletti, que hace un mes fue trasladado al CIE de Barcelona para ejecutar su expulsión, fue puesto en libertad ayer al acceptarse su solicitud de asilo.

La manera que se aplican estas devoluciones consiste en entregar por la fuerza a soldados marroquíes, que en ocasiones están en territorio español entre la segunda y tercera valla, a los que quedan atrapados entre las mismas, y a aquellos que habiendo saltado ya las tres, son capturados por la Guardia Civil mientras corren hacia el Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes. Hecho que el ministro Jorge Fernández Díaz justificó diciendo que la línea fronteriza no se traspasa en las vallas, sino tras superar los guardias civiles que las custodian. Una vez son capturados, incumpliendo la ley de Extranjería, que obliga a identificarlos y entregarlos a la policía nacional competente para expulsarlos, ante la que podrían solicitar asilo, estén o no heridos, voluntariamente, a porrazos o llevados en volandas, son entregados a soldados marroquíes.
    
Si bien el Partido Popular cuando anunció la enmienda, hizo público un redactado que decía se atendería a los que resultasen heridos al caer, y si era preciso serían trasladados a un centro sanitario sin aplicarles ya la llamada devolución en caliente, posteriormente, el en texto se eliminó dicho aspecto, pero se añadió otro que comprometía al Ministerio del Interior a aprobar un protocolo de actuación. Protocolo que debería delimitar qué tipo de fuerza se pude aplicar, la atención a los heridos, el espacio tras la tercera valla en que la que la Benemérita puede capturar-los y qué ocurre con los que soliciten asilo.

Pero en el texto aprobado definitivamente por el Senado se retiró este punto relativo a la aprobación del protocolo, por lo que pese a que de hecho exista ya algún protocolo, al no tener rango jurídico, no podrá recurrirse. El texto aprobado sólo dice que los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de Ceuta y Melilla “mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera, podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal”. No aclara qué tipo de fuerza se puede ejercer, ni dónde termina el espacio en el que se podrá ejecutar. En la disposición se añade que se respetará la normativa internacional de derechos humanos y de protección internacional –derecho de asilo-, y que se habilitará en los puestos fronterizos oficinas para solicitar acogerse al mismo. Y coherentemente con ello el ministró inauguró hace unos días en Melilla la oficina para solicitar dicho derecho en el puesto fronterizo.

Con ello el Ministerio ha pretendido acallar las críticas de diferentes responsables europeos, entre ellos, el comisario de Derechos Humanos del Consejo de Europa, Nils Muiznieks,  que dijo que el texto "no se ajusta a la legislación ni de la Unión Europea, ni del Consejo de Europa, ni de la ONU" en materia de fronteras y asilo. También se pronunció en contra la comisaria europea, Cecilia Malmström, que advirtió que dicha práctica vulnera diversas normativas. Y tras la aprobación del texto definitivo El Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR) ha emitido un comunicado en el que más allá de sus discrepancias con la enmienda aprobada, "considera que su puesta en práctica exige ahora un marco procedimental claro para la actuación de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, así como la suspensión inmediata de las devoluciones automáticas", es decir el protocolo que se anunciaba un anterior redactado del texto, y que el mismo tenga rango normativo.

El añadido que de se crearan en los pasos fronterizos oficinas para solicitar asilo o protección internacional es innecesario, dado que desde la aprobación de la primera ley de asilo, en 1984, cualquier extranjero que accede a un puesto fronterizo español, puede manifestar allí que pide acogerse a este derecho. Aceptación a trámite de la solicitud que sí ha funcionado en los aeropuertos de Barajas o el Prat, pero no en Ceuta y Melilla, dado que los policías españoles del puesto fronterizo hacían caso omiso de la petición de aquellos a los que los agentes marroquíes les permitían salir de Marruecos. La dificultad en solicitar asilo en los pasos fronterizos de Ceuta y Melilla es que los agentes marroquíes no dejan salir de Marruecos por el paso habilitado a los originarios de países en conflicto como Mali, Somalia o Eritrea –los cuales no tiene más remedio que saltar la valla- pero en cambio sí a los ciudadanos de Siria que salen legalmente de Marruecos y piden acogerse a este derecho al policía español del puesto fronterizo. Aprobar que se habilitaran nuevas oficinas, no significa cambio alguno, ni que los que intentan acceder a Ceuta y Melilla procedentes de países en conflicto lo tengan más fácil para solicitarlo.

Esta supuesta legalización de la devolución en caliente vulnera además la legislación de asilo, dado que aquellos que saltando la valla entran en España y son capturados por la Guardia Civil no pueden formalizar su petición y son devueltos inmediatamente por la fuerza, se ignora el artículo 17-2 de la ley de Asilo, que dice no será sancionada la entrada ilegal cuando haya sido realizada por personas que reúnen los requisitos de la protección internacional, los cuales no serán expulsados hasta que se inadmita a trámite o se rechace su solicitud.


Pero al margen de legalismos, el debate político sobre esta cuestión se ha realizado en España descontextualizandose de la situación de conflicto en diversos países del Próximo Oriente y África, y de situaciones, como la guerra civil en Libia que ha expulsado hacia Europa a los originarios de otros países estaban allí. Y el hecho que a Ceuta y Melilla hayan llegado en 2014 en saltando las vallas o por mar 6.734 personas, en un momento que apenas llegan pateras a Andalucía, es una cifra irrisoria frente al cuarto de millón de irregulares llegados a las costas de Europa, el 80% de los cuales lo han hecho en barco o patera por Italia. Y en Italia o Malta no se habla de asalto sus fronteras, sino de crisis humanitaria y de la insuficiente solidaridad de las instituciones europeas.  
Xavier Rius 


 TEXTO DE LA DISPOSICIÓN ADICIONAL DE LA LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA APROBADA EL JUEVES EN EL SENADO, QUE MODIFICA LA LEY DE EXTRANJERÍA, LEGALIZANDO LAS DEVOLUCIONES EN CALIENTE.

Como se ve se ha eliminado el punto 4 que preveía la aprobación de un protocolo de actuación:

"Modificación, de resultas de la cual la redacción propuesta para el apartado 1 de la disposición final primera (nueva) del Proyecto de Ley Orgánica pasa a ser la siguiente:
«1. Se adiciona una disposición adicional décima a la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, con la siguiente redacción:
Disposición adicional décima. Régimen especial de Ceuta y Melilla.
1. Los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de la demarcación territorial de Ceuta o Melilla mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal en España.
2. En todo caso, el rechazo se realizará respetando la normativa internacional de derechos humanos y de protección internacional de la que España es parte.
3. Las solicitudes de protección internacional se formalizarán en los lugares habilitados al efecto en los pasos fronterizos y se tramitarán conforme a lo establecido en la normativa en materia de protección internacional.»
(...) La ley entrará en vigor el 1 de julio de 2015, excepto la disposición adicional 1 (Devolución en caliente) que entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el BOE
SE HA ELIMINADO EL PUNTO 4  QUE COMPROMETÍA A INTERIOR A APROBAR UN PROTOCOLO FIJANDO QUE FUERZA SE PUEDE USAR Y QUIÉN PUEDE ESTAR O NO EN EL ESPACIO ESPAÑOL ENTRE VALLAS EN EL QUE AHORA ACTUA LA GENDARMERÍA Y EJÉRCITO MARROQUÍ. Este era su redactado:
"4) El Ministerio del Interior aprobará un protocolo de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en los perímetros fronterizos.»"

   
 Foto feta per Jaume Almirall des de la banda marroquí a Melilla

dimarts, 24 de març del 2015

EN LLIBERTAT RENAUD NYAME BELLETTI, DESPRÉS D'UN MES INTERNAT AL CIE DE BARCELONA. Ell va posar una querella contra la Guàrdia Civil per les devolucions en calent aportant imatges gravades per ell des de dalt de la tanca



Aquest migdia, en complir-se un mes de l'ingrés al CIE de Barcelona, ha quedat en llibertat el subsaharià Renaud Nyame-Belletti i s'ha suspès la seva ordre d'expulsió. 
Belletti va agafar notorietat, després d'haver denunciat a la Guàrdia Civil al jutjat de Melilla per les devolucions en calent, gravades per ell mateix des de dalt de la tanca de Melilla el passat 1 de maig. La denúncia, aportant imatges de com actua la Guàrdia Civil amb l'ajut de soldats i policies marroquins que actuen en l'espai entre les tres tanques, dins territori espanyol, la va presentar després d'aconseguir saltar sense ser capturat setmanes més tard.  
Un cop al Centre d'Estància Temporal d'Immigrants de Melilla va rebutjar les propostes de la policia i la Guàrdia Civil, que segons denuncià, li va dir que si els passava informació de com s'organitzen els salts de la tanca li donarien permís de residència.
Al cap de sis mesos de ser a Melilla, quan ja tenia el passi per anar (sense papers) a la Península i era al ferry, se'l va fer baixar del vaixell sense deixar-li abandonar Melilla. I ara fa un mes va ser traslladat al Centre d'Internament de Barcelona per expulsar-lo.

Fa una setmana el seu advocat, Andrés Garcia Berrio, el president de l'associació Prodein, José Palazón, i la fotoperiodista Teresa Palomo -parella de Belletti- van denunciar en una roda de premsa a Barcelona i en diversos actes la seva situació i la querella criminal presentada per les devolucions en calent.
El motiu legal pel que ha estat alliberat avui és que s'ha acceptat a tràmit la seva sol·licitud d'asil.
                     
 Fragment del vídeo gravat per Renaud Nyame-Belletti des de dalt de la tanca

 S'ha de dir que a causa de la il·legalitat de las anomenades devolucions en calent, està imputat pel Jutjat número 2 de Melilla, el Coronel Jefe de la Guardia Civil d'aquella ciutat. Després d'aquesta imputació, el Partit Popular va introduir una esmena en el tràmit de la Llei de Seguretat Ciutadana al Senat, per la que es modifica la Llei d'Estrangeria i "legalitza" l´ús de la força per retornar al Marroc, sense aplicar els requisits de la mateixa llei, a aquells que salten les tanques. Posteriorment a la presentació de l'esmena, el Jutjat de Instrucció número 6 de Ceuta  va imputar a 16 guàrdies civils per la seva actuació a la platja del Tarajal, al costat de l'espigó on acaba la tanca, on van morir ofegats fa un any quinze subsaharians als que la Guàrdia Civil va llençar pilotes de goma o de fum mentre nedaven. I uns dies més tard van ser imputats altres 5 agents per la seva actuació a la valla de Melilla el 5 d'octubre.
José Palazón i Teresa Palomo, en un dels actes de la setmana passada a Barcelona denunciant el cas.



Alguns articles meus a El Periódico sobre Ceuta, Melilla, els CETI i la valla:

dimarts, 17 de març del 2015

EL CASO BELLETTI, ENCERRADO EN EL CIE DE ZONA FRANCA, Y SU QUERELLA POR SU ANTERIOR DEVOLUCIÓN EN CALIENTE EN MELILLA.

José Palazón y Teresa Palomo, ayer en el acto del Poble Sec



Ayer, día en que se cumplían las tres semanas de internamiento en el CIE de la Zona Franca del subsahariano Renaud Nyame-Belletti trasladado desde Melilla, donde permaneció más de 9 meses en el Centro de Estancia Temporal (centro en régimen abierto, no es un CIE!), su abogado, Andrés Garcia Berrio, el presidente de la asociación Prodein, José Palazón, y la fotoperiodista Teresa Palomo, han anunciado la querella criminal presentada en su nombre contra la Guardia Civil por una anterior devolución en caliente a Marruecos realizada el pasado 1 de mayo. Cuatro meses después Belleti consiguió saltar la valla y llegar al CETI, donde ha permanecido hasta hace tres semanas. 
La diferencia de esta querella a otras como las que han motivado la imputación del Coronel Jefe de la Guardia Civil de Melilla, o las interpuestas contra la Guardia Civil en Ceuta por la tragedia del Tarajal, es que ha sido interpuesta por uno de los afectados, y las imágenes aportadas de esta expulsión ilegal fueron tomadas por el mismo afectado además de diversos fotógrafos. "En ningún momento se le ofreció un intérprete, ni se le abrió un expediente de devolución, ni se le dio la posibilidad de demandar asilo, ni se respetó la legislación de extranjería en lo que respecta a las personas que entran de forma irregular en territorio español, mientras se le devolvía ilegalmente a Marruecos", denunció su abogado.

Según han denunciado en la rueda de prensa y el posterior acto que realizado en el local La Base del Poble Sec, a Belletti, que se destacó por su liderazgo y capacidad de comunicación con los medios informativos, agentes de la Guardia Civil le ofrecieron regularizar su situación y enviarlo a la Península con papeles, si explicaba como se organizaban los saltos y daba datos de quienes los preparaban. Y al negarse, se abortó en dos ocasiones su traslado en barco a la Penísnusla -sin papeles- como se permite a la mayoría de los subsaharianos, eritreos, malieneses o somalís que llegan saltando o por mar cuando ya llevan meses en el Centro de Estancia Temporal de Melilla. 
Como explicó José Palazón, los únicos a quienes se traslada con papeles a la Península, son los ciudadanos sirios a los que la policia fronteriza marroquí, bien porque muestran un su pasaporte sirio, bien por llevar uno marroquí falso -que cuestan entre 1.500 y 3.000 euros- acceden al puesto fronterizo español y allí, identificándose como sirios que huyen de la guerra, piden asilo político. 

Palazón y Palomo explicaron con todo tipo de detalles e imágenes como actua la Guardia Civil, que entregan a los capturados saltando o encaramados a las vallas, a soldados marroquíes ubicados entre las tres vallas dentro de territorio español, los cuales suelen maltratar y golpearlos tanto en territorio español, como ya pasada la primera valla, en el marroquí. 
Video grabado por el propio Belletti


 CIE de Barcelona, Zona Franca, donde está detenido Renaud Nyame-Belletti

Precisamente tras la imputación del Coronel Jefe de la Guardia Civil en Melilla, el Partido Popular introdujo una enmienda en el trámite en el Senado de la ley de Seguridad Ciudadana para modificar la ley de extranjería y legalizar este tipo de devoluciones. Si bien en la enmienda inicial se decía en el punto cuarto que se aprobaría un protocolo de actuación, cosa que daría pié a fijar que tipo de fuerza se puede usar, quin puede estar entre las vallas (ahora hay marroquíes en suelo español) y qué pasa con los que resultan heridos, que ahora son entregados a los soldados marroquíes con brazos rotos, llenos de cortes o inconscientes, finalmente este puento se ha eliminado del texto aprobado. 
Algunos artículos míos en El Periódico sobre Ceuta, Melilla, los CETI y la valla:


TEXTO DE LA DISPOSICIÓN ADICIONAL DE LA LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA APROBADA EL JUEVES EN EL SENADO, QUE MODIFICA LA LEY DE EXTRANJERÍA, LEGALIZANDO LAS DEVOLUCIONES EN CALIENTE.

Como se ve se ha eliminado el punto 4 que preveía la aprobación de un protocolo de actuación:

"Modificación, de resultas de la cual la redacción propuesta para el apartado 1 de la disposición final primera (nueva) del Proyecto de Ley Orgánica pasa a ser la siguiente:
«1. Se adiciona una disposición adicional décima a la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, con la siguiente redacción:
Disposición adicional décima. Régimen especial de Ceuta y Melilla.
1. Los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de la demarcación territorial de Ceuta o Melilla mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal en España.
2. En todo caso, el rechazo se realizará respetando la normativa internacional de derechos humanos y de protección internacional de la que España es parte.
3. Las solicitudes de protección internacional se formalizarán en los lugares habilitados al efecto en los pasos fronterizos y se tramitarán conforme a lo establecido en la normativa en materia de protección internacional.»
(...) La ley entrará en vigor el 1 de julio de 2015, excepto la disposición adicional 1 (Devolución en caliente) que entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el BOE
SE HA ELIMINADO EL PUNTO 4  QUE COMPROMETÍA A INTERIOR A APROBAR UN PROTOCOLO FIJANDO QUE FUERZA SE PUEDE USAR Y QUIÉN PUEDE ESTAR O NO EN EL ESPACIO ESPAÑOL ENTRE VALLAS EN EL QUE AHORA ACTUA LA GENDARMERÍA Y EJÉRCITO MARROQUÍ. Este e ra su redactado:
"4) El Ministerio del Interior aprobará un protocolo de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en los perímetros fronterizos.»"

AUTO IMPUTACIÓN CORONEL JEFE GUARDIA CIVIL DE MELILLA POR LAS DEVOLUCIONES EN CALIENTE Y EL TRATO O MALOS TRATOS A LOS DEVUELTOS A MARRUECOS 
NOTIFICADO EL 12.09.14.
JDO.1A.INST.E INSTRUCCION N.2 MELILLA
UNIDAD PROCESAL DE APOYO DIRECTO
TORRE NORTE V CENTENARIO PLANTA 9
Teléfono: 952698992 Fax: 952698999 904100
DILIGENCIAS PREVIAS PROC. ABREVIADO 0000866 /2014
N.I.G: 52001 41 2 2014 1070314
Delito/Falta: DELITOS CONTRA DERECHOS DE CIUDADANOS EXTRANJEROS
Denunciante/Querellante: FEDERACION ANDALUCIA ACOGE, FEDERACION DE ASOCIACIONES DE SOS RACISMO DEL ESTADO ESPAÑOL, ASOCIACION PRO DERECHOS DE LA INFANCIA-PRODEIN
Procurador/a: ISABEL MARIA HERRERA GOMEZ, ISABEL MARIA HERRERA GOMEZ , ISABEL MARIA HERRERA GOMEZ Abogado: ontra: Procurador/a: Abogado:
Querellantes: Federación Andalucía Acoge, Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado español y PRODEIN.
Procurador: Isabel Herrera Gómez.
Letrado: José Luis Rodríguez Candela.
Ministerio Fiscal
AUTO
En la Ciudad Autónoma de Melilla, a once de septiembre de dos mil catorce.
HECHOS
PRIMERO.- Cronología de este procedimiento.-
La presente causa, se incoó en virtud de auto de fecha 4.08.14, dando lugar a las diligencias previas 866/14. Asimismo, mediante auto de fecha 14.08.14, se incoaron las diligencias previas 902/14, acumulándose ambos procedimientos al existir una identidad subjetiva y objetiva entre los mismos, a fin de permitir una instrucción ordenada de la causa, evitando duplicar diligencias de instrucción y facilitando un mejor impulso procesal.
SEGUNDO.- Objeto de la instrucción y hechos analizados de manera específica en este auto.-
1. Este procedimiento tiene por objeto el esclarecimiento de los hechos que han sido denunciados y puestos en conocimiento de este Juzgado, mediante querella y posterior denuncia (acumuladas mediante auto de fecha 5.09.14), que han tenido entrada en estos juzgados de Melilla los días 18.07.14 y 13.08.14, respectivamente.
Uno de los objetivos de esta instrucción, que se aborda en este auto, consiste en esclarecer si en tales fechas se llevaron a cabo en la valla de Melilla entregas de ciudadanos extranjeros a las autoridades marroquíes sin observar la legislación española vigente y, si esto fuera así, si tal manera de actuar pudiera ser constitutiva de infracción penal.
2. En el presente auto, se abordan única y exclusivamente los hechos que a continuación se indican (bajo las letras A y B), acerca de los cuales se han practicado ya diligencias de investigación esenciales (si bien resta recibir declaración en calidad de testigos a diversas personas en fecha que ya ha sido señalada, habiéndose solicitado documentación adicional a la Comandancia de la Guardia Civil de Melilla), que justifican la práctica de las diligencias instructoras que se indican en la parte dispositiva de este auto. En cuanto al resto de hechos denunciados, ya se han acordado las diligencias de investigación que este juez instructor ha considerado esenciales a los fines de determinar los hechos e identificar las personas
responsables, si bien las mismas no han sido cumplimentadas en el momento del dictado de este auto (en particular, la comisión rogatoria librada al Reino de Marruecos, con copia de la grabación, a fin de que se identifique a los miembros de las fuerzas de seguridad que intervinieron en el operativo de fecha 18.06.14, en la valla de Mellilla, interesando la plena identificación de los miembros de las fuerzas auxiliares marroquíes que aparecen desde el minuto 00:00:09 de la grabación y hasta el 00:01:50).
3. Los hechos analizados en este auto son los siguientes:
A. Expuestos en la querella de fecha 18.07.14:
1. “Sobre el minuto 00:06:56 y hasta el 00:10:00, se observa como un grupo de inmigrantes que ya se encontraban en la zona entre las dos últimas vallas, son conducidos hacia Marruecos por fuerzas marroquíes (que estaban dentro del territorio español) y por guardias civiles, por una
puerta en la doble valla.
2. Igual acción se observa en el minuto 00:42:50 al 00:48:00, dentro del territorio nacional, a este lado de la primera valla y por lo tanto en territorio nacional, actuando fuerzas marroquíes incluso con personas heridas”.
B. Expuestos en la denuncia de fecha 13.08.14:
“Que sobre las 05.00 h de hoy aproximadamente (13.08.14), un grupo de inmigrantes intentó entrar a Melilla por el lugar citado anteriormente (tramo de la valla que da a las instalaciones de “Villa Pilar”, situada entre el aeropuerto de Melilla y en centro de menores Purísima de Melilla), llegando a situarse en la parte superior de la valla que da a Melilla. Que la mayoría de ellos son ciudadanos de Mali y por tanto posibles solicitantes de asilo. Que la Guardia Civil ha comenzado a bajarlos de la valla, concretamente a dos de ellos, sobre las 11.47 h y los han sacado por las puertas de servicio a Marruecos”.
C. Los hechos relatados, sin perjuicio de una mejor y más depurada calificación, en caso de ser ciertos, pudieran ser constitutivos de un delito de prevaricación (artículo 404 del CP), estando comprendido en el artículo 757 de la Lecrim, y considerándose competente este órgano jurisdiccional para el conocimiento de los mismos
TERCERO.- Del conjunto de diligencias instructoras ordenadas hasta el momento, han sido cumplimentadas las siguientes:
1. Con fecha de entrada en este Juzgado el día 2.09.14, la Dirección Adjunta Operativa del Mando de Operaciones de la Comandancia de la Guardia Civil de Melilla, ha presentado el informe ordenado por este instructor mediante auto de fecha 4.08.14, sobre los hechos ocurridos en la valla de Melilla el día 18.06.14 y que son objeto de la querella de fecha 18.07.14. Dicho informe se acompaña de abundante documental.
2. Informes de la Jefatura Superior del Cuerpo Nacional de Policía de Melilla, con fecha de entrada en este Juzgado los días 22.08.14 y 5.09.14, en los que se informa que en la Brigada de Extranjería y Fronteras no fue presentado ningún subsahariano por los hechos ocurridos en la valla de Melilla el día 18.06.14, indicando que el día 13.08.14 se produjeron dos intentos de asalto en los que no fue presentado ni llegó por sus medios ningún subsahariano a la Jefatura Superior de Policía, apuntando que en los dos últimos años por la Brigada de Extranjería y Fronteras y en virtud del Acuerdo de España y el Reino de Marruecos relativo a la circulación de personas, el tránsito y la readmisión de extranjeros entrados ilegalmente, en los dos últimos años, sólo se han tramitado dos casos de readmisiones aceptados por Marruecos.
CUARTO.- De todo lo actuado hasta el día de la fecha se ha dado traslado a las partes y al Ministerio Fiscal, siendo el último escrito presentado el correspondiente a sus diligencia informativas 29/14, que han tenido entrada en este Juzgado el día 9.09.14.
FUNDAMENTOS JURÍDICOS
PRIMERO.- Cuestión preliminar.-
Analizada la documentación presentada, se aprecia que la cuestión discutida es de naturaleza esencialmente jurídica. Lo que debe ser resuelto, es si los días 18.06.14 y 13.08.14, se llevaron a cabo en la valla de Melilla entregas de ciudadanos extranjeros a las autoridades marroquíes sin observar la legislación española vigente en materia de extranjería y, si esto fuera así, si tal manera de actuar pudiera ser constitutiva de infracción penal.
Lo dispuesto en el párrafo anterior, debe llevar al instructor a fijar el concepto y la naturaleza jurídica de frontera, con carácter provisional y que puede ser objeto de prueba en contrario.
SEGUNDO.- Concepto y naturaleza jurídica de frontera.-
1. Por frontera, se entiende el elemento técnico que permite la separación de los espacios, terrestres, marítimos y aéreos, pertenecientes a dos o más Estados.
2. La frontera, tiene como finalidad definir el espacio físico sobre el que el Estado ejerce sus competencias territoriales y personales y sobre el que aplica con plenitud de derechos su legislación interna de cualquier tipo y su jurisdicción sobre las personas que se encuentran dentro del citado territorio; incluidos los extranjeros
que han traspasado la frontera, tanto si lo han hecho de forma legal como ilegal.
3. Las fronteras entre España y Marruecos, en lo que a Melilla se refiere, se encuentran delimitadas en tratados internacionales. En particular, en el Convenio de 24 de agosto de 1859 relativo a la delimitación de las fronteras españolas con Marruecos en las plazas de Ceuta y Melilla, el Acta de demarcación de de los límites de la plaza de Melilla de 26 de junio de 1862 y el Acuerdo relativo a la conservación de los límites de la plaza de Melilla de 14 de noviembre de 1863 y, finalmente, el Tratado de Paz y Amistad celebrado entre España y Marruecos, firmado en Tetuán el 26 de abril de 1860.
Ha sido solicitada a la Comandancia de la Guardia Civil de Melilla el plano 1/10000 de Melilla, al que se hace referencia en la orden de servicio 6/2014, mediante oficio de 4.09.14.
4. El artículo 6 del Tratado de Paz y Amistad celebrado entre España y Marruecos, firmado en Tetuán el 26 de abril de 1860, se refiere expresamente a “terrenos neutrales concedidos por S. M. el Rey de Marruecos a las plazas españolas de Ceuta y Melilla”, de donde se debe deducir que los territorios neutrales no forman parte de la frontera y están ubicados dentro de territorio
español.
Este precepto, lleva a una primera conclusión provisional, susceptible de prueba en contrario, consistente en afirmar que el terreno entre vallas es suelo español y está sujeto a

dimecres, 4 de febrer del 2015

CONVOCADES MANIFESTACIONS, TAMBÉ A BARCELONA, PER DENUNCIAR LA TRAGÈDIA DE FA UN ANY A CEUTA QUAN LA GUÀRDIA CIVIL VA DISPARAR PILOTES DE GOMA A IMMIGRANTS QUE S'OFEGAVEN I VAN MORIR


Fa uny any, el 6 de febrer del 2014, es va produir la tragèdia de la platja del Tarajal, a Ceuta, en la que 15 persones van morir ofegades a pocs metres de la platja, a causa dels trets de la Guàrdia Civil, que els va disparar amb material antidisturbis mentre intentaven arribar a l’Estat espanyol. També hi va haver molts desapareguts.
Una actuació de la Benemértita que va motivar els retrets públics de la Comissària europea d'Interior Cecilia Malström  cap el ministre espanyol, Jorge Fernández Díaz.
Per recordar aquests fets i reclamar responsabilitats, els dies 6 i 7 de febrer hi haurà actes i manifestacions a Ceuta, Barcelona, Tànger, Berlin,  Dusseldorf,  Londres, Madrid, etc, demanant justícia i reclamant la dimissió del Ministre de l’Interior, Jorge Fernàndez Díaz. A Ceuta una manifestació recorrerà els 6,5 km que separen el CETI (Centre d’Estància Temporal d’Immigrants) de la platja del Tarajal. 
SOS Racisme Catalunya, juntament amb  Tanquem els CIEs  i Migra Studium,  com a membres de la campanya Tancarem el CIE, han convocat una concentració a Barcelona dissabte dia 7 de febrer a les 19h. Hi ha hagut canvi de lloc!  Es fa finalment a la Rambla del Raval
 Els hashtags de la convocatòria són #15asesinatos i #StopWarAgainstMigrants.
 Cartell de la convocatòria a Barcelona 
 ATENCIÓ, L'ACTE DEL DISSABTE 7F A LES 19H. 
ES FARÀ FINALMENT A LA RAMBLA DEL RAVAL

Sin justicia ni dignidad a un año del Tarajal 

Hoy hace un año 15 personas fueron “invitadas” a morir en la playa del Tarajal, en Ceuta, a las puertas de la fortaleza-Europa. No eran las primeras ni, por desgracia, serán las últimas. Pero nunca antes habíamos visto con tanta claridad lo cínicamente poco que vale una vida cuando no carga más identificación que la esperanza.

“Sanda ha pedido socorro, ha tirado su mano hacia la roca y el Guardia Civil le ha pegado y enviado de nuevo al agua”, decía una de las personas que aquél día pudieron sobrevivir para contarlo. Como si fuera un derecho fundamental, que hubiera que defender a cualquier precio, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado defienden la frontera sur con la vida si es preciso. Con la vida de otras y otros, por supuesto.

Han muerto unas personas ahogadas al intentar rodear la valla de Ceuta, pero la Guardia Civil no ha intervenido, dicen primero. “Quizá se han podido usar balas de fogueo”, justifican después. Se utilizó material antidisturbios, pero solo en el intento de entrada por tierra, balbucean más tarde. La Guardia Civil llega a decir que en la zona de la tragedia no hay cámaras… Poco a poco, a fuerza de testimonios y presión social y mediática, se van admitiendo pequeñas gotas de verdad, aunque siempre justificando lo injustificable, como esa “línea fronteriza retráctil” que formarían los miembros de la Guardia Civil y que permitiría las “devoluciones en caliente”.

Lo peor, sin embargo, es que a un año de la barbarie, la impunidad continúa, lo cual nos asegura sin duda más muertes “accidentales”. Las diligencias siguen su lánguido paseo, con la instrucción a medias y con la titular del Juzgado de Instrucción número 6 de Ceuta aduciendo falta de competencia para pasarle la “patata caliente” a la Audiencia Nacional.

En este triste aniversario, desde Tanquem els Cies exigimos la dimisión del Ministro del Interior Jorge Fernández Díaz ante la reiteración de mentiras y versiones retorcidas de los hechos. Y creemos que ya es tiempo de que se encuentre y castigue a los culpables de las muertes de Oumar Ben Sanda, Larios Fotio, Joseph Blaise, Armand Debordo Bakayoko, Daouda Dakole, Ibrahim Keita, Ousman Kenzo, Nana Roger Chimi, Jeannot Flame, Yves Martin Blong, Samba Baya, Youssouf y 3 hombres sin identificar. Por justicia, pero sobre todo por dignidad.


Llegir article de fa un any, "Ceuta y los muertos en agua salada"
 Imatge dels fets

dimarts, 18 de novembre del 2014

"LEGALIZAR LA DEVOLUCIÓN EN CALIENTE?" text complert de l'article que vaig publicar ahir a El Periódico


  Aquí hi ha el text complert de l'article d'El Periódico d'ahir:

 La nueva normativa de inmigración infringe la ley de Extranjería, compromete a los agentes y no resuelve el problema

La pretensión de legalizar las devoluciones en caliente de los inmigrantes que saltan la valla de Ceuta y Melilla, lejos de dar seguridad jurídica a los agentes de la Guardia Civil que realizan dichas devoluciones que infringen la ley de Extranjería, situará las posibles responsabilidades penales, que ahora recaen en los mandos del cuerpo, en los agentes. La ley de Extranjería define dos únicos procedimientos para expulsar o devolver extranjeros simpapeles. La expulsión individualizada de aquel que es identificado en territorio español y carece de papeles, que podrá ser ingresado 60 días en un centro de internamiento; y la devolución individualizada -en principio por resolución administrativa-,de aquel que entra ilegalmente, que en el caso que no se pueda realizar en un breve plazo implica ingresar en un centro de internamiento ya con control judicial. Mientras la devolución de los adultos marroquís resulta fácil de realizar, dado que Marruecos los reconoce como propios, no ocurre lo mismo con los procedentes de otros países.

Cuando una persona no marroquí llega a Ceuta y Melilla saltando la valla acude al Centro de Estancia Temporal -donde se acoge en régimen de libertad a los irregulares- o a la comisaría de policía, y se les registra para iniciar una improbable devolución. Muchos de los originarios de países en conflicto solicitan asilo, protección en la que España está a la cola de Europa. Y tras unos meses en Ceuta o Melilla la mayoría son trasladados a la península sin documentación viajando luego hacia otros países de la UE.
Frontex, la agencia europea de fronteras, estima que en lo que va de año han llegado a las costas de la Unión Europea 170.000 irregulares, el 80% a Italia. Y el incremento de las rutas hacia Italia, más largas que las del Estrecho, es consecuencia del papel de gendarme que realiza Marruecos, que ha reducido sustancialmente las pateras, pero continúan llegando personas a los límites de Ceuta y Melilla, de las que 2.000 han saltado la valla este 2014. Cifra anecdótica en comparación a los 130.000 llegados a Italia.
La mayoría ya no son subsaharianos - que ya conocen por sus compatriotas aquí residentes los efectos de la crisis económica-, sino procedentes de países en conflicto como Siria, Libia o Eritrea. Y más allá de los actos de contrición de dirigentes europeos anunciando mejoras en el derecho de asilo, como los realizados tras la tragedia de hace un año en Lampedusa por los entonces presidente de la Comisión, Durao Barroso, y el del Parlamento Europeo, Martin Schulz, la política de asilo no ha tenido cambio significativo.
Tras la imputación decretada en septiembre al jefe de la Guardia Civil de Melilla por las llamadas devoluciones en caliente, es decir trasladar por la fuerza a los inmigrantes, esposados, sin identificar y, en algún caso heridos, al lado marroquí de la valla, el Ministerio del Interior pretende dar cobertura legal a este procedimiento. Pretende legalizar que no se considere consumada la entrada en territorio español hasta que no se haya superado la línea de guardias civiles que estén en la zona. Y al hacerlo con una enmienda añadida a la ley de Seguridad Ciudadana evita que el Consejo de Estado y otros organismos tengan que pronunciarse. Quien sí que se pronunció hace unos días fue la comisaria europea Cecilia Malmström que remitió una carta muy dura a ministro Fernández Díaz advirtiendo que dicha práctica vulneraba la normativa europea de fronteras.
Pero más allá que la plasmación en la ley de esta modificación de cuándo se considera consumada la entrada en España dará pie a futuras impugnaciones, el texto impone unos requisitos que, o bien los agentes deberán incumplir, recayendo sobre ellos la responsabilidad de vulnerar la ley, o difícilmente podrán ejecutar muchas devoluciones. Así, tras permitir a los agentes el uso de la fuerza, el redactado que se propone dice que deberán procurar que los inmigrantes que caigan de la valla no sufran daños. Y aquellos que resulten heridos deberán ser atendidos y si es preciso trasladados a un centro sanitario, con lo que según el redactado ya habrán consumado la entrada en España y no será posible la devolución en caliente.
Dado que muchas personas de las que saltan sufren cortes significativos a causa de las cuchillas, y otros al caer padecen lesiones importantes, los agentes y el personal sanitario, ante la posibilidad de que algunos exageren sus heridas, deberán decidir si se les devuelve inmediatamente hacia Marruecos, pese a posibles acciones judiciales hacia ellos, o si se les traslada al centro de salud quedándose ya en España. Así pues este redactado, mas allá de vulnerar la normativa europea, ni resuelve el problema, ni da seguridad a los agentes, ni garantiza un trato humano.
 Leer en castellano en El Periódico
Llegir en català al Periódico
 Imatges de devolucions en calent a Melilla

diumenge, 27 d’abril del 2014

"LA MAJORIA DELS QUE INGRESSEN ARA AL CIE, DEIXANT DE BANDA ELS QUE ARRIBEN DE MELILLA, JA NO SÓN IRREGULARS IDENTIFICATS AL CARRER, SINÓ PERSONES AMB CONDEMNA PER DELICTES A QUI ES PROPOSA SUBSTITUIR-LA PER EXPULSIÓ" Conferència de Fernando Rodríguez Rey, Fiscal d'Estrangeria de Bcn

Si la tipologia majoritària de qui ingressava al CIE de Barcelona de fa cinc anys era d'un home llatinomericà o africà sense papers, que era identificat sortint de treballar o de casa, ara, deixant de banda els vinguts del CETI de Melilla, són homes condemnats a penes inferiors a sis anys de presó i sense permís de residència, als que s'expulsa en compliment de l'article 89 del Codi Penal. Aquesta és una de les dades més significatives de la conferència que va fer divendres  a Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, Fiscal Delegat d’Estrangeria de Barcelona, titulada“La problemàtica jurídica i social dels Centres d’Internament d’Estrangers", el el marc del esmorzars de la Fundació ACSAR
A la foto, Miquel Esteve, Comissionat per a la Immigració de l'Ajuntament, el diputat Carles Campuzano, president de la Fundació ACSAR i, dret, el fiscal Fernando Rodíguez Rey.

Per ell els CIE es poden analitzar, valorar, estudiar o criticar des de diversos punts de vista. El vinculat amb la immigració irregular; el dels que estant sense papers són condemnats per diversos delictes i es proposa substituir uns anys de presó per l'expulsió. El de les conseqüències i funcionament com a centres on les persones són privades de llibertat. I també, evidentment, des del punt de vista humà de persones tancades al CIE, que ho van deixar tot per venir a Espanya, en un viatge tranquil i ràpid o en un periple llarg i dramàtic, en busca d'un futur millor i seran expulsats, tenint aquí ja la seva vida, família, feina, o potser són internades patint ja aquí unes situacions extremes, però que en cap cas volen tornar al seu país.

Segons el Fiscal, el 2013 van ingressar al CIE de Barcelona 1.605 homes (les dones van a València), donant-se una ocupació mitja de 121 interns. Va deixar clar que ell no podia valorar si els CIEs eren o no eficaços per fer complir la llei o regular els fluxos migratoris, tot i que amb 5 Centre d'Internament arreu de l'Estat, no hi ingressaven, fos quina fos la voluntat política, més de 8.000 a l'any, molts dels quals provenien dels Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla. Aquests són enviats a la Península on gairebé tots surten en llibertat setmanes després, amb ordres d'expulsió inaplicables i que inicialment són acompanyats per alguna associació o ONG.  L'any passat, deixant de banda els centenars que van arribar de Melilla, amb una ordre signada pel jutge d'allà, a Barcelona la policia va fer 1.256 propostes d'ingrés, de les quals la Fiscalia va informar favorablement 850 (un 68%), i negativament a 406, ordenant els jutges l'ingrés de 625, i desentimant-ne 635.  Evidentment la policia acostuma a fer les proposes d'ingrés coneixedora de si el país de l'estranger l'acceptarà o no o de si és possible executar l'expulsió. A nivell d'exemple explicà que Cuba mai acceptar els seus nacional, resultant els cubans inexpulsables, que certs països africans els acceptaven abans en el marc d'acord comercials o d'ajuda espanyola, però ara no, o que en aquest moment cap ciutadà sirià pot ser expulsat cap el seu país.

De la totalitat que van ingressar al CIE de Barcelona, comptant el 509 vinguts del CETI de Melilla i 25 de pasteres a Canàries, van ser expulsats 659, i quedaren en llibertat 759. Dels no expulsats, 101 es van quedar a Espanya en ser reclamats per altres jutjats, entenent el jutge que el reclamava que el procés judicial pendent -com acusat principal o també com a probable testimoni- tenia preminença a l'expulsió per la condemna ja dictada per una altra causa. Segons el Fiscal, el fet que la majoria dels que no provenen de Ceuta siguin persones amb condemnes de presó que es substitueixen per l'expulsió, dóna un perfil de persones més conflictives donat-se, més a més, situacions de tensió entre interns d'un o altre origen.
Es va referir a la tràgica mort d'un intern el desembre passat i als incidents de la nit del 31 de desembre i, sense prejutjar els dos fets,va explicar que ell cada mes visita el CIE i entrevista amb el 10% dels interns escollits per ell, estudiant el seu cas, preguntant-lis quin tracte reben i deixant després que li facin les peticions que desitgin.

Representants de diferents associacions, partits, advocades, o professionals vinculats en la gestió migratòria escoltant al fiscal

 En relació al CIE de Barcelona va enumerar algunes de les deficiències que hi ha observat, i que ell i els dos jutges han demanat que se solventin. Unes són de tipus tècnic, altres de recursos humans, de  mobiliari, dutxes, elements perillosos, manca de fax per afavorir l'arribada de documents als interns, manca de traductors de certes llengües o manca d'assitència psicològica. El fiscal va elogiar la tasca que fa la Creu Roja, els assistents socials i les entitats com Migrestudium o d'altres dins el CIE, i també va agrair el treball de les entitats com Salut i Família que atenen als inexpulsables que queden en llibertat en situació irregular.   

Va explicar que la llei diu que ha d'haver-hi un jutge de control d'estàncies per atendre les queixes, incidents o recursos i peticions dels interns, però que fins octubre de 2011, tècnicament aquesta funció l'havia de fer el jutge de guàrdia d'incidències, cosa que volia dir que cada dia era un jutge diferent, amb el que ningú no en feia un seguiment. Això va canviar el novembre de 2011 quan es va acordar que a Barcelona hi haurien dos jutges d'instrucció que s'anirien tornant. En aquest sentit explicà com que a causa de la manca de reglamentació els jutges i fiscals amb responsabilitat sobre el CIE esdevenien legisladors i reguladors de coses que no haurien de decidir ells i que més a més, el jutge de Barcelona podia imposar unes coses tècniques, materials o humanes en CIE de la Zona Franca totalment diferents a les que imposés el de València O Madrid.  

El Fiscal va celebrar que després de molts anys hi hagués ja un reglament, publicat en el BOE del 15 de març de 2014, si bé en moltes de les millores referents als espais, distribució, atenció i drets que regula es ambigu i diu: "es procurarà que..." o "...sempre i quan sigui possible". Així, a nivell d'exemple, quan diu que les ONG poden visitar i assistir als interns, no deixa clar si han de fer només ajuda assitencial o si poden demanar els expedients i controlar la seva execució.

Després de la seva exposició una quinzena de persones, implicades o vinculades en la gestió migratòria o pertanyents a associacions va debatre amb el fiscal, fent-li nombroses preguntes.



CIE de Barcelona



Artículo 89 de Código Penal.
1. Las penas privativas de libertad inferiores a seis años impuestas a un extranjero no residente legalmente en España serán sustituidas en la sentencia por su expulsión del territorio español, salvo que el Juez o Tribunal, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y de las partes personadas, de forma motivada, aprecie razones que justifiquen el cumplimiento de la condena en un centro penitenciario en España.
También podrá acordarse la expulsión en auto motivado posterior, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y de las demás partes personadas.
2. El extranjero no podrá regresar a España en un plazo de cinco a diez años, contados desde la fecha de su expulsión, atendidas la duración de la pena sustituida y las circunstancias personales del penado.
3. La expulsión llevará consigo el archivo de cualquier procedimiento administrativo que tuviera por objeto la autorización para residir o trabajar en España.
4. Si el extranjero expulsado regresara a España antes de transcurrir el período de tiempo establecido judicialmente, cumplirá las penas que fueron sustituidas. No obstante, si fuera sorprendido en la frontera, será expulsado directamente por la autoridad gubernativa, empezando a computarse de nuevo el plazo de prohibición de entrada en su integridad.
5. Los jueces o tribunales, a instancia del Ministerio Fiscal y previa audiencia del penado y de las partes personadas, acordarán en sentencia, o durante su ejecución, la expulsión del territorio nacional del extranjero no residente legalmente en España, que hubiera de cumplir o estuviera cumpliendo cualquier pena privativa de libertad, para el caso de que hubiera accedido al tercer grado penitenciario o cumplido las tres cuartas partes de la condena, salvo que previa audiencia del Ministerio Fiscal y de forma motivada aprecien razones que justifiquen el cumplimiento en España.
6. Cuando, al acordarse la expulsión en cualquiera de los supuestos previstos en este artículo, el extranjero no se encuentre o no quede efectivamente privado de libertad en ejecución de la pena impuesta, el Juez o Tribunal podrá acordar, con el fin de asegurar la expulsión, su ingreso en un centro de internamiento de extranjeros, en los términos y con los límites y garantías previstos en la Ley para la expulsión gubernativa.
En todo caso, si acordada la sustitución de la pena privativa de libertad por la expulsión, ésta no pudiera llevarse a efecto, se procederá a la ejecución de la pena originariamente impuesta o del período de condena pendiente, o a la aplicación, en su caso, de la suspensión de la ejecución de la misma o su sustitución en los términos del artículo 88 de este Código.
7. Las disposiciones establecidas en los apartados anteriores no serán de aplicación a los extranjeros que hubieran sido condenados por la comisión de delitos a que se refieren los artículos 312, 313 y 318 bis de este Código.

Real Decreto 162/2014, de 14 de marzo, por el que se aprueba el reglamento de funcionamiento y régimen interior de los centros de internamiento de extranjeros. Publicado en el BOE del 15 de marzo de 2014