TEXTO DE LA LEGALIZACIÓN DE LA "DEVOLUCIÓN EN CALIENTE", APROBADA HOY EN EL CONGRESO

Fotos de la valla de Melilla desde el lado marroquí. (Fotos de Jaume Almirall)

El texto de la enmienda a la Ley de Seguridad Ciudadana, aprobado hoy en el Congreso de los Diputados, que legaliza las llamadas "devoluciones en caliente" en Ceuta y Melilla es el sigüiente:

Disposición final primera (nueva). Régimen especial de Ceuta y Melilla.

1. Se adiciona una disposición adicional décima a la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, con la siguiente redacción:

"Disposición adicional décima. Régimen especial de Ceuta y Melilla.

Los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de la demarcación territorial de Ceuta o Melilla mientras intentan superar, en grupo, los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal en España."

2. La disposición final cuarta de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, queda redactada del siguiente modo:

"Disposición final cuarta. Preceptos no orgánicos.

1. Tienen naturaleza orgánica los preceptos contenidos en los siguientes artículos de esta Ley: 1, 2, 3, 4.1, 4.3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 17, 18, 18 bis, 19, 20, 21, 22.1, 23, 24, 25, 25 bis, 27, 29, 30, 30 bis, 31, 31 bis, 33, 34, 36, 37, 39, 40, 41, 42, 53, 54, 55, 57, 58, 59, 59 bis, 60, 61, 62, 62 bis, 62 ter, 62 quáter, 62 quinquies, 62 sexies, 63, 63 bis, 64, 66, 71, las disposiciones adicionales tercera a octava y décima y las disposiciones finales.

2. Los preceptos no incluidos en el apartado anterior no tienen naturaleza orgánica." 

Como se ve, a diferencia de otros textos que se filtraron a finales de octubre, no dice nada de si aquellos que resulten heridos a causa de las cuchillas o al caer, deberán o no ser atendidos en el lugar o ser trasladados a un centro sanitario, y si dicho traslado impediría o no su devolución automática una vez se hayan realizado las primeras curas o se haya evaluado en el centro médico la no gravedad de las contusiones por la caída.  

Ahora el texto deberá ser debatido y votado en el Senado.

Al haberse aprobado esta modicicación de la Ley de Extranjería, por medio de una enmienda a la Ley de Seguridad Ciudadana, se ha evitado el posicionamiento del Consejo de Estado, del Consejo General del Poder Judicial y de otros organismos que posiblemente hubieran rechazado este redactado o hubieran informado exigiendo un redactado más detallado y garantista.   

El Gobierno decidió introducir dicha enmienda tras la imputación en septiembre del Jefe de la Guardia Civil en Melilla por dichas prácticas (ver texto de imputación completo) que vulneran las leyes de Extranjería y de Asilo, y la legalidad española sobre fronteras.

 Imagen de la devolución en caliente de un inmigrante herido

"LEGALIZAR LA DEVOLUCIÓN EN CALIENTE?" text complert de l'article que vaig publicar ahir a El Periódico

  Aquí hi ha el text complert de l'article d'El Periódico d'ahir:

 La nueva normativa de inmigración infringe la ley de Extranjería, compromete a los agentes y no resuelve el problema

La pretensión de legalizar las devoluciones en caliente de los inmigrantes que saltan la valla de Ceuta y Melilla, lejos de dar seguridad jurídica a los agentes de la Guardia Civil que realizan dichas devoluciones que infringen la ley de Extranjería, situará las posibles responsabilidades penales, que ahora recaen en los mandos del cuerpo, en los agentes. La ley de Extranjería define dos únicos procedimientos para expulsar o devolver extranjeros simpapeles. La expulsión individualizada de aquel que es identificado en territorio español y carece de papeles, que podrá ser ingresado 60 días en un centro de internamiento; y la devolución individualizada -en principio por resolución administrativa-,de aquel que entra ilegalmente, que en el caso que no se pueda realizar en un breve plazo implica ingresar en un centro de internamiento ya con control judicial. Mientras la devolución de los adultos marroquís resulta fácil de realizar, dado que Marruecos los reconoce como propios, no ocurre lo mismo con los procedentes de otros países.

Cuando una persona no marroquí llega a Ceuta y Melilla saltando la valla acude al Centro de Estancia Temporal -donde se acoge en régimen de libertad a los irregulares- o a la comisaría de policía, y se les registra para iniciar una improbable devolución. Muchos de los originarios de países en conflicto solicitan asilo, protección en la que España está a la cola de Europa. Y tras unos meses en Ceuta o Melilla la mayoría son trasladados a la península sin documentación viajando luego hacia otros países de la UE.

Frontex, la agencia europea de fronteras, estima que en lo que va de año han llegado a las costas de la Unión Europea 170.000 irregulares, el 80% a Italia. Y el incremento de las rutas hacia Italia, más largas que las del Estrecho, es consecuencia del papel de gendarme que realiza Marruecos, que ha reducido sustancialmente las pateras, pero continúan llegando personas a los límites de Ceuta y Melilla, de las que 2.000 han saltado la valla este 2014. Cifra anecdótica en comparación a los 130.000 llegados a Italia.

La mayoría ya no son subsaharianos - que ya conocen por sus compatriotas aquí residentes los efectos de la crisis económica-, sino procedentes de países en conflicto como Siria, Libia o Eritrea. Y más allá de los actos de contrición de dirigentes europeos anunciando mejoras en el derecho de asilo, como los realizados tras la tragedia de hace un año en Lampedusa por los entonces presidente de la Comisión, Durao Barroso, y el del Parlamento Europeo, Martin Schulz, la política de asilo no ha tenido cambio significativo.

Tras la imputación decretada en septiembre al jefe de la Guardia Civil de Melilla por las llamadas devoluciones en caliente, es decir trasladar por la fuerza a los inmigrantes, esposados, sin identificar y, en algún caso heridos, al lado marroquí de la valla, el Ministerio del Interior pretende dar cobertura legal a este procedimiento. Pretende legalizar que no se considere consumada la entrada en territorio español hasta que no se haya superado la línea de guardias civiles que estén en la zona. Y al hacerlo con una enmienda añadida a la ley de Seguridad Ciudadana evita que el Consejo de Estado y otros organismos tengan que pronunciarse. Quien sí que se pronunció hace unos días fue la comisaria europea Cecilia Malmström que remitió una carta muy dura a ministro Fernández Díaz advirtiendo que dicha práctica vulneraba la normativa europea de fronteras.

Pero más allá que la plasmación en la ley de esta modificación de cuándo se considera consumada la entrada en España dará pie a futuras impugnaciones, el texto impone unos requisitos que, o bien los agentes deberán incumplir, recayendo sobre ellos la responsabilidad de vulnerar la ley, o difícilmente podrán ejecutar muchas devoluciones. Así, tras permitir a los agentes el uso de la fuerza, el redactado que se propone dice que deberán procurar que los inmigrantes que caigan de la valla no sufran daños. Y aquellos que resulten heridos deberán ser atendidos y si es preciso trasladados a un centro sanitario, con lo que según el redactado ya habrán consumado la entrada en España y no será posible la devolución en caliente.

Dado que muchas personas de las que saltan sufren cortes significativos a causa de las cuchillas, y otros al caer padecen lesiones importantes, los agentes y el personal sanitario, ante la posibilidad de que algunos exageren sus heridas, deberán decidir si se les devuelve inmediatamente hacia Marruecos, pese a posibles acciones judiciales hacia ellos, o si se les traslada al centro de salud quedándose ya en España. Así pues este redactado, mas allá de vulnerar la normativa europea, ni resuelve el problema, ni da seguridad a los agentes, ni garantiza un trato humano.

 Leer en castellano en El Periódico
Llegir en català al Periódico

 Imatges de devolucions en calent a Melilla

"LEGALITZAR LES DEVOLUCIONS EN CALENT?", article de demà al Periódico

 (Aquí el pots llegir sencer)
Demà publico a aquest article al Periódico contra la pretensió del Ministeri de l'Interior d'aprofitar una esmena a la Llei de Seguretat Ciutadana per legalitzar les expulsions col·lectives en calent a Ceuta i Melilla. Així vol evitar dictamen dels organismes consultius que caldria per modificar la llei d'estrangeria i d'asil.
No es podrà llegir íntegre fins que estigui en obert a la web del Periódico
Llegir al Periódico en castellà, clica

EL FISCAL REBAIXA A TRES ANYS I MIG LA PETICIÓ DE PENA PER SERGI I RUBEN, Les defenses demanen l'absolució i l'acusació manté la petició de 5 anys. El judici se celebra en mig d'un ampli dispositiu policial, mentre tres cents antifeixistes es manifesten davant l'Audiència.

Avui s'ha celebrat a la Secció 10ª de l'Audiència de Barcelona el judici a Rubén G i Sergi H, acusats de les lesions que va patir l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano, ara militant a PxC, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta de la sala The Other Place del Poble Nou, on es va celebrar un concert de Democracia Nacional. Aquest concert que inicialment s'havia de fer a Sabadell on l'alcalde va dir que no l'autoritzaria i la Fiscalia i mossos havien preparat un dispositiu per gravar-lo, finalment es va fer a aquest local privat del Poble Nou, que està qualificat com a club de fumadors, i seria propietat o d'ús habitual dels Ángeles del Infierno.

Quan es va saber poques hores abans que finalment es feia allà, la Fiscalia ja no va estar a temps de demanar una ordre judicial per poder entrar a gravar-lo, i la seva ubicació també va arribar als grups antifeixistes que van decidir anar cap allà després de la manifestació contra el Dia de la Hispanidad que es va fer fins la Plaça Sant Jaume.  

 

 Sergi H, en entrar a l'Audiència, observat per Jutge Josep Niubó, que va presidir el tribunal de cas Srtoika Per Mossos i Fiscalia, l'atac d'Stroika del 22 de març de 2012 va ser la venjança a l'atac a The Other Place

300 antifeixistes s'han concentrat demanant l'absolució 

 El ultres a la banda sud de l'Audiència

El judici, inicialment fixat pel 9 d'octubre, es va haver de suspendre fa dues setmanes per incompareixença de l'advocat de Rubén G. Aquell dia es van produir incidents davant de l'Audiència, quan una trentena d'ultres van irrompre de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, produint-se algunes agressions, fet que va agafar desprevinguts a les dues furgonetes de mossos que van haver de demanar suport de la Brigada Mòbil que es va personar al cap d'una estona per fer un cordó que separés els dos grups.

Tot i que el nombre d'ultres que han vingut a donar suport a Alejandro Fernández, ha estat molt menor, aquests s'han citat a tres-cents metres de l'Audiència on havien quedat amb la Brigada Mòbil que els ha escortat encapsulats fins a l'entrada a l'Audiència per Buenaventura Muñoz (banda sud) on s'han quedat durant les més de quatre hores que ha durat el judici. Per la seva banda uns tres cents antifeixistes s'han concentrat a la zona central del Passeig Lluís Companys rodejats d'un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil, que ha escorcollat a tots ells i també ha els ha fotografiat i filmat.
 A dins la sala, on han accedit per separat deu antifeixistes i sis ultres acompanyats d'una dotzena de mossos, no s'ha produït cap incident. El Tribunal ha estat presidit per la magistrada Montserrat Comas d'Argemir i i ha format part també del mateix el jutge Santi Vidal, que fa 17 anys va condemnar al propietari de la Lliberia Europa, Pedro Varela en el primer judici a Espanya d'un delicte de negació i apologia de l'Holocaust, i  que ha estat notícia aquesta setmana per la petició que sigui suspés de feina cautelarment per haver participat en la redacció d'una hipotètica constitució catalana. El Fiscal ha sigut Fernando Rodíguez Rey, que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona .   

NEGUEN HAVER LLENÇAT PEDRES I AMPOLLES, TOT I QUE RUBÈN RECONEIX SER EL QUE DÓNA LA PATADA

El judici ha començat amb la declaració i interrogatori de Rubén G, el qual ha explicat que després de la manifestació de la Plaça Sant Jaume, es va dir per megafonia que s'anés en metro al Poble Nou per manifestar-se davant el concert ultra. Ha negat haver llençat pedres o ampolles, i ha reconegut ser el que, com es veu clarament en les imatges dels telenotícies que s'han visionat,  va donar una patada a Alejandro Fernández quan ja sagnava després haver rebut l'impacte d'objectes al cap. 

Per la seva banda Sergi H, que tant ell com la seva advocada, Begoña Casado, han portat la defensa més preparada i fonamentada, ha negat haver llençat objectes i ha recordat que un cop detingut aquell vespre a comissaria, se li va comunicar que ho estava per desordres públics i danys, però en cap cas se li va dir res que se li atribuís cap delicte de lesions ni l´agressió a Alejandro Fernández. 

Ha explicat que ell només va anar a la manifestació de Plaça Sant Jaume i allà va sentir que en acabar s'anava a protestar davant del concert de Democracia Nacional al Poble Nou, però que ell no va tenir cap paper destacat ni va participar en el llançament d'objectes a Fernández. 

Així ha dit que hi va anar perquè "volia mostrar el meu rebuig a l'acte ultra" i ha recalcat que, més enllà de de les diferències ideològiques amb els nazis, "no estic d'acord amb la violència ni a actuar com ells ho farien". 

 Imatges que s'han visionat al judici on es reconeix a Rubén G donant la patada, però hi ha ghagut disparitats d'opinions si els acusats llencen o no pedres

 Tot seguit ha declarat l'agredit, Alejandro Fernández, que ha explicat que ell era al pis de dalt (el concert es feia al sòtano) al costat de la porta quan van començar els crits dels antifeixistes i els cops a la porta. Ell va intentar aguantar la porta, però la van tirar a terra a cops, patades i pedrades. Llavors ell va veure un grup molt a prop llançant ampolles i pedres, impactant-li dos d'aquest objectes, i se li va acostar l'acusat Rubén G, que instants bans li havia tirat un objecte a la cara, li va donar una forta patada al costat o les natxes. 

A preguntes de perquè inicialment va atribuir el llançament de l'ampolla i de la pedra que li van impactar a la cara a Rubén i, setmanes més tard va atribuir el llançament d'un dels objectes a Sergi H, ha explicat que el dia de l'agressió i els següents estava estabornit, tenia febre i maldecap, i va ser quan en una segona roda de reconeixement li van mostrar a Sergi H, es va adonar o va recordar que aquest li havia llençat un dels objectes.

Aquestes contradiccions de Fernández i el fet que a la minuta i atestats policials de la detenció de Sergi no se li atribuís inicialment l'agressió, ha estat motiu d'una polèmica entre les parts, i ha estat hàbilment esgrimit per la lletrada Begoña Casado per negar la culpabilitat del seu client.  

 Els dos agents dels mossos d'esquadra que han declarat i van intervenir en les detencions han manifestat que Rubén va agredir i llençar objectes a Fernández i que Sergi va tenir un paper dirigent en l'acció.  

L´últim en declarar ha estat el pèrit forense que ha detallat les lesions que ha patit Fernández, l'operació posterior on se li va posar titani i ciment quirúrgic al crani i les seqüeles definitives de tipus estètic que li han quedat a la cara i el cap. 

Un cop escoltats els acusats, testimonis i pèrits, el Fiscal ha rebaixat la petició de pena, inicialment de 5 anys, a tres i mig, considerant que el fet que hagin dipositat part de la indemnització demanada, és un atenuant, i ha destacat que considera que la responsabilitat i autoria és compartida més enllà de que hagin tingut papers diferents. El Fiscal, però, ha incidit en el fet que l'agressió té l'agravan d'odi ideològic tipificat en el Codi Penal.  L'acusació particular exercida per l'advocat d'Alejandro Fernández ha demanat una indemnització de 33.000 euros i 5 anys de presó per tots dos.
Per la seva banda la defensa de Rubén G ha demanat l'absolució, sense cap proposta alternativa pel cas que sigui declarat culpable.  Begoña Casado ha justificat la petició d'absolució de Sergi H en el fet que se li imputa un delicte del que no hi ha proves i que inicialment no se li atribuïa en l'atestat de la detenció i dels fets. Ha fet una al·legat contra la pretensió del Fiscal de que es consideri l'acció que s'atribueix al seu defensat com d'odi ideològic  donat que aquests supòsits  d'incitació a l'odi es van legislar pels qui promouen la violència i discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, no per protegir la persecució de les idees nacionalsocialistes, racistes o feixistes com fa, per ella, els convocats del concert de Democracia Nacional. Casado, tot i demanar l'absolució del seu client, ha proposat que en el cas que sigui declarat culpable, se li imposi una pena d'un any de presó.

    En Sergi H, explicant com ha anat el judici

 

ELS CETI, AIXETA D'EUROPA. Publico aquest article a El Periódico sobre els Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla

Una de les conseqüències de la pressió que va fer Espanya i la Unió Europea el 2005 per acabar amb les piragües que arribaven a Canàries, va ser el desplaçament de les rutes cap a l’illa italiana de Lampedusa i Grècia. Una migració que s’ha incrementat aquest últim any per l’èxode generat per les guerres de Síria, Líbia i Mali.
 Molts dels que arriben a Ceuta i Melilla, si són persones fugides d’un conflicte, poden sol·licitar la protecció que atorguen les lleis d’asil o la subsidiària a les víctimes de guerres. Però, mentre que el preu per poder embarcar-se en una pastera cap a Lampedusa és alt, saltar les tanques de les dues ciutats o arribar nedant des del Marroc és gratis.
 La pressió migratòria sobre les costes andaluses i canàries és deu vegades menor en aquests moments que la que patien fa nou anys. Però segueix havent-hi molts subsaharians que van iniciar fa temps la ruta cap a les costes del Marroc. I, evidentment, ni faran marxa enrere, ni viatjaran milers de quilòmetres cap a Lampedusa.
 Una gran part dels que han saltat recentment la tanca a Melilla fugen de Síria, i van agafar aquest camí perquè no tenien mitjans per pagar la pastera. Recordem el cas de Manar Almustafa, la dona siriana que va arribar a Barcelona el 29 de desembre amb el 90% del seu cos cremat, per ser atesa a la unitat de cremats de la Vall d’Hebron. Manar va recórrer un llarg camí des de Síria i va aconseguir burlar la tanca de Melilla. Una vegada a dins va sol·licitar protecció com a víctima de guerra. Però va estar retinguda dos mesos a la ciutat sense aconseguir resposta, fins que, gràcies a la difusió del cas a la premsa, se li va atorgar la protecció que li ha permès traslladar-se a Barcelona.
 La pressió que pateixen Ceuta i Melilla és un problema que no ha de recaure només en les autoritats espanyoles, sinó que l’ha d’afrontar tota la Unió Europea. Però aquesta pressió és un peatge que Espanya ha d’assumir per tenir aquestes ciutats a l’altre costat del Mediterrani. Els CETI són senzillament l’aixeta amb què Espanya obre i tanca la porta segons la pressió que rep.
 Aquells que salten la tanca o arriben nedant, saben que han d’evitar que la Guàrdia Civil els agafi i sense donar-los peu a dir que són menors, dones embarassades o sol·licitants d’asil, vulnerant la llei, obri la tanca i els empenyi cap al Marroc. Si eviten que els atrapin i arriben a comissaria, tenen molt de guanyat. Demanen asil, es declaren víctimes de conflictes armats o, senzillament, no donen la seva identitat. L’admissió de la sol·licitud d’asil impedeix l’expulsió, i la falta de dades, en els altres casos, fa poc probable que aquesta es pugui executar. Llavors entren als llimbs dels Centres d’Estada Temporal d’Immigrants, on poden passar mesos, i poden deambular per aquestes ciutats. La majoria obté l’enyorat passatge a la Península quan s’accepta la seva sol·licitud d’asil o quan, si resulta difícil la seva expulsió, aquests centres es col·lapsen amb noves arribades.
 Els valors de solidaritat i defensa dels drets humans s’expressen tractant amb humanitat aquestes persones, no proposant una impossible legalització de les anomenades expulsions en calent. 

Xavier Rius, periodista

Llegir a El Periódico en català (clica)
Leer en castellano en El Periódico
El meu anàlisis complementa l'article de Mayka Navarro que és Tema del dia al Periódico (clica)
Leer el artículos del 15 de febrero," Ceuta y los muertos en agua salada"

LOS CETI, EL GRIFO DE EUROPA

Una de las consecuencias de la presión que hizo España y la Unión Europea en el 2005 para acabar con los cayucos que llegaban a Canarias, fue el desplazamiento de las rutas hacia la isla italiana de Lampedusa y Grecia. Una migración que

NO ÉS DELICTE QUE PxC SIGUI FRANQUISTA O ADMIRI A QUI VA LLUITAR AMB HITLER, PERÒ ÉS INCONGRUENT QUE L'ADVOCADA GIRONINA CUBANA, GRISEL ODALIS FALCÓN, M'ACUSÉS A L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA EL 24 D'ABRIL D'INJURIAR PxC, EN DIR QUE L'ANGLADA ERA FRANQUISTA. Dirigents de PxC desfilant amb la División Azul davant Llanos de Luna

A la vista que es va celebrar a la Sala Tercera de l'Audiència de Barcelona el passat 24 d'abril, l'advocada gironina, d'origen cubà, Grisel Odalis Falcón Falcón (especialitzada en estrangeria i a que l'agost se'm va oferir a fer-m'ho tot gratis!!!!), que defensava la querella de Josep Anglada i PxC contra mi, va al·legar amb gran vehemència que el fet que jo digués que Anglada de jove era un franquista, constituïa una greu injúria i calumnia cap a ell i PxC.

        Ara resulta que diversos dirigents de PxC, com Carlos Oliva (dret a l'esquerra) i probablement l'advocat Joan Garriga (potser és el seu clon...?, abaix, el segon per l'esquerra) van participar i desfilar en l' acte del 169 aniversari de la Guardia Civil, celebrat a la Comandància de Sant Andreu de la Barca el passat dissabte, 11 de maig. (Si no són ells, sinó dues persones que s'hi assemblen molt, que m'ho facin saber i rectifico). Crec que al grup hi ha, al menys, una tercera persona propera o que va als actes de PxC.

        Segons la web de la Guardia Civil era la primera vegada que l'acte hi participaven diverses hermandades civils, militars i tradicionalistes, com la de la División 250 o Divisió Azul, o tropes voluntàries enviades per Franco a lluitar amb Hitler al front de l'est. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va entregar dissabte passat un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, com es veu a les fotos. 

      A la primera imatge, el cap de PxC a Girona, Nacho Mulleras, felicita per Facebook als membres de PxC i la Hermandad que van participar a la desfilada. A la de sota (que publica la Directa), Llanos de Luna felicita i dóna un diploma a un membre de la Hermandad. 

     Llanos de Luna va ser notícia fa uns dies en declarar que calia que hi hagessin "pijos con dinero" perquè consumien i gastaven en aquest temps de crisis.  
 ERC, PSC, CiU, ICV i la CUP demanen la dimissió de Llanos de Luna (clica)

  

 

 Com es veu a la foto, mentre els membres de les altres agrupacións i germandats militars són persones d'edat que van formar part d'un cos militar, i encara que no es comparteixi els seus ideals, van ser protagonistes d'uns fets -potser la guerra civil amb Franco- o d'uns cossos militars. Però els membres de la Hermandad de la División Azul són persones joves que honoren una causa a la que no van participar i que la història ha qualificat com genocida. Alguns d'ells són dirigents de PxC.  

A sota, manifestació de la coordinadora "España en Marcha" de l'extremadreta a Madrid, a l'homenatge del 9 de febrer a la División Azul