ENTREVISTES i OPINIONS MEVES SOBRE ULTRADRETA A LA MAREA, EL TEMPS, i LA DIRECTA D'AQUESTES ÚLTIMES SETMANES

 Poso aquí parcialment i linko tres reportatges de La Marea, El Temps i la Directa on em citen o m'entrevistem sobre la situació de la ultradreta. A La Marea, Dani Domínguez, publica la primera entrega sobre ultradreta i Falangisme, explico l'evolució de les difernets Falanges i Com Bastión Frontal els hi està agafant part dels militants i l'espai.

 

 

En El Temps,   Pol Baraza aborda el debat de com han d'informar el mitjans de comun icació sobre la ultradreta.

     

I a La Directa s'aborda la relació de determinades empreses de sguretat privada amb cercles ultres, i la dedicació laboral de bastanst militants ultres en aquest sector. 

 

Llegir article sencer a La Marea

Llegir article sencer al Temps 

Llegir article sencer a la Directa

PUBLICO A LA DIRECTA DOS ARTICLES SOBRE JUDICI STROIKA. UN DE VALORACIÓ I UN ALTRE SOBRE LA DETENCIÓ DE 4 CUSOS QUE EXTORSIONAVEN PER PAGAR ELS ADVOCATS

Abans d'ahir i ahir vaig publicar dos articles a la Directa sobre el cas Stroika. Un fet amb el Bertran Cazorla, sobre la detenció de quatre CUSOS a Tarragona i Terrassa per extorsionar i agressions per recaptar diners -segons els mossos- per pagar els advocats dels 16 que han estat jutjats.

L'altre, de valoració de com ha anat el judici que tindrà sentència en un sentit o un altre segons quines sentències del Suprem es considerin per acceptar o no les declaracions inculpatòries al jutjat de Manresa, el que va declarar el menor ja condemnat en jurisdicció de menors i que ara ho ha negat tot, i per anul·lar o no les escoltes telefòniques. De tota manera el fet que s'hagi detingut a 4 CUSOS -un Alberto F F que estava sent jutjat i era en llibertat provisional- per extorsions violentes per recollir diners pels advocats, tot i ser extratemporani de cara a aquest judici no ajuda a que siguin absolts del delicte d'associació criminal i il·lícita. 

 Llegir l'article sobre les detencions per extorsió, clica

Llegir a la Directa valoració de com ha anat el judici

 

ELS MÒBILS DELS ACUSATS DE L'ATAC NAZI D'STROIKA A MANRESA NO VAN TENIR CAP ACTIVITAT DURANT ELS 9 MINUTS DE L'AGRESSIÓ. Article d'ahir a la Directa

La composició garantista del tribunal afavoreix l'estratègia de les defenses

XAVIER RIUS @xrius1 twitter

Directa, 21 de juny de 2014 

 

Després de les set primeres sessions del judici per l’atac de març de 2012 davant de la sala Stroika de Manresa, en la qual els setze acusats han negat la seva implicació, i les úniques proves inculpatòries directes siguin les declaracions de quatre acusats que en seu judicial van admetre la participació del grup i algun fragment de les escoltes telefòniques, caldrà veure quan es visionin els vídeos de la suposada festa d’aniversari al Pont de Vilomara amb què justifiquen la coartada, com s’expliquen unes imatges que no tenen res a veure amb l’aniversari d’un nen.

Els quatre acusats que havien reconegut la seva participació en la declaració que van fer al jutjat de Manresa, han afirmat que el que van dir al jutjat va ser fruit de les pressions dels Mossos d’Esquadra amb amenaces com que s’implicaria les seves parelles. Per aquest motiu, els advocats han demanat invalidar les declaracions judicials.

També inculpa al grup les declaracions a la Fiscalia de Menors de Fernando C., que a Fiscalia i en el judici posterior va reconèixer amb tota mena de detalls la implicació dels setze acusats. Però el president del tribunal no ha considerat probatòries les declaracions en la jurisdicció de menors ni en la sentència dictada. I quan Fernando C. ha declarat aquesta setmana en el judici, el tribunal ha acceptat la petició de les defenses perquè ho fes com a imputat, en lloc de fer-ho com a testimoni i amb l’obligació de respondre i dir la veritat. En comparèixer com a imputat s’ha acollit al dret a no declarar.

Els encausats reconeixen només haver estat convidats a la festa d’aniversari del fill d’Ana M., parella de qui es considera el líder, Javier C. dels quals hi ha imatges en la trobada que fan al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara. Tots dos reconeixen que van estar en aquesta “festa d’aniversari”. I els que no, diuen que es van perdre i van retornar als seus municipis.

Tres elements clau en la investigació

Els caps de Mossos d’Esquadra que van dirigir la investigació han explicat que van iniciar-la d'acord amb tres elements. El primer: el fet que la Guàrdia Civil els passà l’informe del control del vehicle procedent d’Igualada, aturat en un control, on anaven dues persones d’ideologia ultradretana, una de les quals tenia un tatuatge amb la “runa odal”. Aquestes persones tenien vinculació amb el Movimiento Social Republicano (MSR). La virulència, nombre d’atacants i la seva organització va fer pensar que era un grup de gent d’altres llocs, i que podia ser una venjança per l’atac amb pedres del concert del 12 d’octubre anterior a Barcelona, on va resultar ferit l’exdirigent de l'MSR, Alejandro Fernández. El fet que la Guàrdia Civil interceptés un vehicle venint d’Igualada confirmava la hipòtesi que l'atac podia haver estat realitzat per gent de fora de la comarca.

Un altre element va ser la comunicació dels propietaris del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, dient que el vespre de l’atac un grup d’estètica skin havia anat a l’establiment i que van fer comentaris sobre barres de ferro. Els Mossos van visionar les imatges de les càmeres del restaurant i van identificar a membres dels CUSOS de l’Espanyol i Ultras Sur. La tercera via va ser demanar les geolocalitzacions de les trucades d’aquestes persones aquella tarda vespre, constatant que va haver-hi una gran activitat entre ells, iniciada quan eren als seus municipis (Tarragona, Igualada, Manresa, Terrassa, Polinyà, Blanes...) i una hora abans de l’atac fan trucades des de Terrassa amb altres que són a Manresa.

L'activitat dels telèfons mòbils

Les geolocalitzacions dels telèfons dels acusats confirmen que després d'una gran activitat telefònica a Manresa amb senyal des del repetidor a 600 metres de la sala Stroika, els disset telèfons estan en silenci entre les 21 hores, 20 minuts i 2 segons, fins a les 21 hores, 29 minuts i 55 segons, que tornen a tenir una gran activitat. La major part d'ells inicien les converses o envien missatges des del repetidor de Fonts dels Capellans que dóna cobertura justament al voltant de la sala Stroika, i després des del repetidor que dóna cobertura al Pont de Vilomara, inclòs el restaurant Cal Curro, on arriben a les 21 hores 38 minuts. Pels mossos és significatiu que els nou minuts de silenci dels disset mòbils coincideixen amb el moment de l'atac.

Aquella tarda alguns dels acusats van mantenir trucades amb el dirigent de l'MSR, Jordi de la Fuente i amb altres persones que, quan les companyies van aportar les geolocalitzacions, no van ser ubicats a Manresa, pel que no se’ls va considerar participants.

Pendents de com rebaten les imatges del restaurant on se’ls veu fent gestos explícits, fins ara els advocats han intentat negar l’afirmació que l’acció fos necessàriament feta per un grup d’ultradreta, i han negat el valor probatori de les geolocalitzacions. Entre els advocats contractats pels acusats hi ha coneguts defensors habituals d’ultradretans, com ara Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó, que insisteixen que no es condemni els acusats per la seva ideologia. El fet que el tribunal està sent molt garantista amb les peticions de les defenses, facilita l’estratègia dels advocats, sent ara per ara una incògnita si consideraran o no com a prova les declaracions inculpatòries fetes al jutjat de Manresa.
Llegir a la Directa.cat 

 Càmeres de seguretat de Cal Curro, El Pont de Vilomara van gravar la suposada festa d'aniversari d'un nen. Es veuran les imatges dijous en el judici

UNS ENCAPUTXATS I UNS UNIFORMATS CONTRA LA PREMSA; I SECTORS DELS MOVIMENTS SOCIALS, QUE EN NO CONDEMNAR-HO, LEGITIMEN ELS ATACS

 

Dos fets molt greus van passar ahir al vespre al barri de Sants de Barcelona pel que fa al lliure exercici de la professió periodística. D'una banda un grup de manifestants que protestaven pel desallotjament de Can Vies van atacar amb ampolles de vidre a diferents informadors i van cremar la unitat mòbil de TV3 al crit de "La premsa apunta, la policia dispara!". 

Al cap d'una estona, i donant per bona la versió del Sindicat de Periodistes de Catalunya,  agents antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO) van intentar irrompre per la força i sense ordre judicial a la seu de la revista Directa.cat, trencant els vidres i provocant desperfectes, i segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya, agents antiavalots de la BRIMO van agredir a periodistes d'altres mitjans que van anar al llocs dels fets. 

Jo sempre he condemnat les accions violentes i agressions, siguin del tipus que sigui, al marge de la ideologia d'uns o altres, i sempre he criticat, com ha passat en el cas d'alguna agressió a militants d'ultradreta, que grups antifeixistes s'hagin negat a condemnar-les. Penso que no condemnar-ho, és d'una manera o altra, legitimar la violència.

 Per això considero un greu error que els convocants de la manifestació d'ahir contra el desallotjament i els portaveus de Can Vies, "hagin lamentat, però no condemnat" el llançament d'ampolles a periodistes i l'incendi de la unitat mòbil de TV3. Si no es condemna, es legitima o conprén l'acció.

També considero lamentable l'atac d'agents de la policia catalana a la seu de la Directa. Sembla que en la meteixa línia del que cridaven els que van atacar la unitat de TV3, "la premsa apunta, la policia dispara", alguns agents dels Mossos d'Esquadra creuen o pensen que "la Directa critica i apunta als mossos -casos Benítez, Quintana...- i els incontrolats ataquen" 

Acció dels mossos a la Directa

PxC, ENTRE VIC I MILITIA

                                     

Josep Anglada va tornar a mostrar en el Ple de Vic del passat dilluns una actitud força educada que contrasta amb la bel·ligerància que tenia ella fa un any i tenen els regidors novells de L’Hospitalet, Santa Coloma (aquest no seria novell en haver-ho estat abans a Manlleu), Mataró o Sant Boi.

            Tret dels comentaris de la regidora Marta Riera i de Juan Carles Fuentes, PxC va estar molt tranquila i Anglada continuà, com en el Ple anterior, molt traquil. Fuentes ocupa el lloc de Josep Maria Paré, empresonat per estafa, tot i que Fuentes ha estat condemnat per la falsa octaveta. La sentència encara no es ferma i té dret a ser regidor. Fuentes va polemitzar amb l’alcalde per qüestions de procediment i Marta Riera rebutjà el Pla anual de Cooperació al Desenvolupament, que destinarà 67.600 euros a projectes a l’estranger. Així Riera va dir que si "a Ghana continuen passant gana amb tot el que si destina vol dir que o es perd pel camí o algú....”Amb qui si es va ficar Anglada va ser amb els sindicats, en el debat sobre la reforma laboral, que els acusà de corruptes, acusació que ha fet que UGT es plantegi denunciar-lo per difamació i injúries

Amb la que està caient sobre les presumptes irregularitats del president de CDC de Vic, Josep Maria Matas, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i pels 195.000 euros que l’empresa del llavors regidor de Vic, Xavier Solà, va facturar a l’ACM, el millor que pot fer Anglada és estar-se callat i esperar que els altres s’enfonsin. Per si no n’hi havia prou, en el Congrés d’UDC de Vic de la setmana passada, Vila d’Abadal va ser derrotat per Ramon Espadaler –el noi de la benzinera de Sant Quirze- i es dubtós que Duran Lleida es deixi esclafar per Vila d’Abadal en el proper congrés d’UDC.

            Cal recordar que el 2007, l’alcalde de Vic, d’Unió, Jacint Codina no volia a la llista a Xavier Solà, de CDC, de qui no es fiava pels seus negocis i per la seva xerrameca als bars, i va dir que si Solà anava a la llista ell plegava. CDC i UDC pensaven que no tindria valor de fer-ho, va plegar i UDC va anar a buscar in extremis a Barcelona a Vila d’Abadal per encapçalar la llista.

            

                                          Militia, ara Casal Tramuntana

            Doncs mentre la classe política vigatana perd crèdit, Anglada es frega les mans i espera. Ara hi ha tres anys sense eleccions i PxC vol consolidar els seus regidors i la seva base social. I mentre des de Vic es demana als regidors que provenen de l’extremadreta patriota espanyolista que moderin el seu discurs, es deixa que alguns regidors de PxC del Baix Llobregat, el Maresme i el Barcelonès participin amb Enrique Ravello en el projecte del Centre Militia que s’havia d’inaugurar el passat gener.

            Militia, ara anomenat Tramuntana, segueix el camí de la neofeixista Casa Pound italiana com a centre cultural antisistema que vol aconseguir militants joves. PxC oficialment no en sap res, (clica aquí)  però alguns dels seus regidors hi participen, i si el projecte qualla, quan arribin les eleccions segurament faran campanya per PxC.

            El fet que Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma sortís anunciat com un dels oradors, amb Gabriele Adinolfi, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, i de Gianlucca Iannone,  va fer que Anglada digués que PxC no hi tenia res a veure i si algú hi anava era a títol personal. Regidors de PxC com David Parada, de Sant Boi, i Alberto Sánchez de L’Hospitalet havien posat al seu face que hi anirien i, fins i tot, Sánchez,  sortia a una foto que es va publicar del nou local. El setmanari La Directa va dir que Militia estava en uns baixos del barri de Can Serra, informació que va haver de desmentir en no ser certa (clica). Ara Militia que està operativa fa mesos ha canviat el nom pel de Tamontana i sembla que el local no està a L’Hospitalet. Juraria que està a Barcelona en una adreça que ja la voldrien per ells la CUP o ERC. Potser m’equivoco?

                                            Els 5 regidors de PxC a Vic