Fallece Pedro Pablo Peña presidente del partido nacional socialista, Alianza Nacional. El pasado viernes ingresó en el hospital madrileño la Princesa en estado grave aquejado de un cáncer avanzado

                 Pedro Pablo Peña, en Barcelona, 9 de noviembre de 2014

Pedro Pablo Peña, brazo en alto el 11 de septiembre de 2014 en Barcelona 

Pedro Pablo Peña, presidente del partido de ideología nacional socialista Alianza Nacional, ha fallecido hoy jueves en el hospital de La Princesa de Madrid a la edad de 72 años, en el que ingresó el pasado viernes al detectársele un cáncer pulmonar con metástasis en otros órganos. 

Pedro Pablo Peña, natural de Córdoba y abogado de profesión, fue uno de los impulsores de la plataforma La España en Marcha, autora del ataque de Blanquerna de 2013, si bien el no participó en el mismo. Con posterioridad tuvo diversas causas judiciales por delitos de odio e incitación a la violencia si bien en la mayoría de causas fue absuelto o se le impuso una pena leve, y continuaba imputado por otras.    Ante el Procés independentista catalán defendió el uso de la violencia lo que le llevó a romper con otros grupos de la plataforma. Sus opiniones habitaulemente generaban una gran controversia.

Sí que estuvo en la cárcel antes de Blanquerna al ser condenado en 2005 junto a Íñigo Pérez de Herrasti y otros dos militantes de Alianza por la Unidad Nacional (AUN) a quince años de cárcel por intentar lanzar cócteles molotov en Madrid el 16 de septiembre de 2000 desde un puente en la M-30 contra un autocar en el que viajaban familiares de presos vascos recien detenidos en una operación policial acusados de colaborar o pertecer a ETA. 

                                                 

Peña que comenzó su militancia en Primera Línea de La Falange, lideró Alianza Nacional, partido sucesor de la Alianza por al Unidad Nacional de Ricardo Sáenz de Ynestrillas, y era muy crítico con quienes habiendo militado en AUN y en Alianza Nacional, habían renegado de sus orígenes y ahora defendían a Isarel y sus políticas. Este es el caso del dirigente de Vox, Kiko Méndez Monasterio ex dirigente de AN y AUN, que acompañó a Peña en las candidaturas de AUN y AN, siendo el número 4 al Congreso de los Diputados por Madrid en 1996, y número 3 en la lista al Parlamento Europeo de 1999.  

En estos momentos Alianza Nacional no aparece en la web del Registro de Partidos del Ministerio del Interior por lo que podría estar ilegalizada o tal vez sencillamente dado de baja si no ha respondido a requerimientos del Registro de Partidos para actualizar sus estatutos. Tras la irrupción del Hogar Social Madrid, muchos de los miltantes jóvenes de AN se pasaron al mismo. Posteriormente Bastión Frontal ocupó dicho espacio que podíamos llamarlo "nacional revolucionario patriota",  ahora lo está ocupando el grupo emergentre Núcleo Nacional surgido de las protestas de Noviembre Nacional

Pedro Pablo Peña, en la presentación de la coalición La España en Marcha, junto con Manuel Andrino de La Falange en la librería Europa de Barcelona el 17 de mayo de 2014

Pedro Pablo Peña en el acto de La España en Marcha del 12 de octubre de 2013 en Barcelona, un mes después de Blanquerna. Esta foto igual que el resto, excepto la inferior de joven, son mías.

Pedro Pablo Peña en su época de estudiante de derecho, militante de La Falange, Primera Línea y del sindicato SEU

A la salida de una de las sesiones del juicio del caso Blanquerna en la Audiencia Provincial de Madrid

L'ex dirigent del MSR Jordi de la Fuente, amb passat negacionista de l'Holocaust, prologuista de Duguin, i imputat per l'atac al centre de menors del Maresme, número 2 de Vox a Sant Adrià del Besos. Altres coneguts militants ultres a les llistes de Vox amb possibilitats de ser regidors

              

Vox presenta candidatura a 133 municipis de Catalunya amb presència d'alguns ex dirigents de la ultradreta clàssica a llocs rellevants. Un d’aquests és Jordi de la Fuente, actual vicesecretari provincial d'Organització del partit, que va de número dos a la candidatura de Sant Adrià del Besos, municipi on Vox va obtenir el 12,08% dels vots a les passades eleccions catalanes, cosa que fa pensar que De la Fuente efectivament aconseguirà l’acta de regidor. 

  De La Fuente a un acte amb l'editor nazi, Pedro Varela

De La Fuente,actualment imputat per l'atac al centre de menors del Masnou ocorregut el juliol de 2019, té un llarg històrial ultra en l'àmbit neonazi o nacional revolucionari. Així va ser el candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 pel Movimiento Social Republicano (MSR). Un any abans va ser detingut i acusat de fer una pintada a la sinagoga del barri de Les Corts de Barcelona, de caire negacionsita de l'Holocaust. Considerat un dels màxims representants a Espanya de la ultradreta nacional-boltxevic, va ser el prologuista de l'edició en castellà dels llibres de l'últra rus Alexander Duguin, ideòleg del concepte d'Euràsia liderada per Rússia front la decadent Europa. Llibre que De la Fuente va presentar a Barcelona a la Casa de Rússia. De la Fuente és Vicesecretari d'Organització de Vox a Barcelona i fins ara, el seu passat havia frenat que anés en una llista electoral de Vox i obtenir un càrrec públic.

De la Fuente en l'acte de presentació dels llibre de Duguin

                    

Un altre ex dirigent del MSR que es presenta per Vox es Alejandro Fernández, ex coordinador del MSR a Catalunya, València, Múrcia  i Balears. D'aquest període trobem fotos com la de la seva participació l'any 2004 a un homenatge a Wunsiedel, lloc on està enterrat, al lloctinent de Hitler, Rudolf Hess, condemnat a cadena perpètua a Nuremberg. Alejandro Fernández és el cap de llista a Barberà del Vallès i podria obtenir l'acta de regidor.  

     

Una altra dirigent de la ultradreta clàssica que encapçala una candidatura i podrà ser regidora és Montserrat Montanuy, cap de llista per Tortosa, que el 2015 va ser cap de llista a l'ajuntament de Barcelona per Democracia Nacional. També hi ha molts membres de la desapareguda Plataforma per Catalunya a les llistes de Vox, si bé per mi no és el mateix que ex dirigents de PxC estiguin a Vox, que hi estiguin altres amb passat neonazi, donat que Vox diu rebutjar el nazisme.

             

Un altre ex dirigent de Democracia Nacional que pot ser escollit regidor per Vox és  Álvaro Peñas, vicepresident de Democracia Nacional entre 2007 y 2011. Va de número 2 en la lista de VOX en la llsita del municipi de Yeles a Toledo. Potser Vox no traspassa cap línia vermella amb Montanuy o Peñas, però sí amb Alejandro Fernadez o De La Fuente, donat que des que Rafel Bardají, impulsor de  Friends of Israel Initiative va entra a Vox, es va acordar rebutjar al partit en llocs  de possible elecció a militants amb passat neonazi.

També podem afegir Enrique Moreno, ara candidat de Vox a l'alcaldía d'Ainsa (Huesca). Va ser número 4 en la llista de FE-JONS por Tarragona a las eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, en les que Buxadé va ser el 7). Moreno tambié va anar de número 5 en la lista de Falange Española Auténtica al Congrés dels Diputats per Barcelona en las elecciones generales de 1996, llista en la que Buxadé va ser el 8. Després va ser número 35 a la llista de FE-JONS al Parlamento de Cantabria el 1999. Va encapçala la lista como independient de la Plataforma España 2000 (coalició formada por DN, MSR i Vértice Español) per Barcelona al Congrés en les  generales de 2000. Va concòrrer diverses vegades per PxC (número 5 per Sabadell en les municipales de 2003, número 1 per Girona en las elecciones al Parlament de Cataluña de 2003, i número 1 por Saragossa al Congrés en les eleccions generales de 2004). També milità a grups i partits verds como la catalana Alternativa Verda.  A les elecciones de 2019 va anar  de número 6 en las elecciones a las Cortes de Aragón de 2019 a la lista de VOX. 

FALLECE EN ROMA STEFANO DELLE CHIAIE, EL ULTRA COAUTOR DE LAS MUERTES DE MONTEJURRA QUE ESTABA PROTEGIDO POR LOS SERVICIOS SECRETOS ESPAÑOLES TRAS HUIR DE ITALIA POR DIVERSOS ATENTADOS. Un eurodiputado de La Liga lo alaba como "un soldado político en la revolución nacional. Un verdadero luchador, en un país que nace uno cada 100 años "

El neofascista italiano, Stefano Delle Chiaie, uno de los responsables de la muerte de Aniano Jiménez Santos y Ricardo García Pellejero, dos carlistas democrátas en Montejurra (Navarra) el 9 de mayo de 1976, y fundador del grupo ultra italiano Avanguardia Nacionale, falleció ayer en un hospital de Roma a la edad de 82 años.

Delle Chiae, miembro de la ultraderecha italiana violenta, vivió unos años España protegido por los servicios secretos españoles del SECED para los que realizó diversos trabajos en los llamados "años de plomo".

Miembro de Ordine Nuovo, la Internacional Negra y la Red Gladio, se refugió en España tras ser acusado en Italia de la colocación en 1969 de cinco bombas en Milán y Roma. También se vinculó a Delle Chiae con la matanza de Atocha, y posteriormente se les relacionó con las primeras acciones de la guerra sucia contra ETA del Batallón Vasco Español y los GAL. 

La Interpol solicitó la extradición de Delle Chiae en 1984 por su participación en diversos atentados contra miembros de ETA en el su de Francia,  pero la policía española manifestó que ignoraba su paradero, dado que por aquel entonces posiblemente se encontraba en Sudamérica.

Según investigaciones llevadas a cabo por el juez Baltazar Garzón, Delle Chiaie asesoró y trabajó para la DINA de Augusto Pinochet en Chile, la Triple A Argentina y la dictadura de Hugo Banzer Suárez en Bolivia. También habría participado en la Masacre de Ezeiza en Argentina.
Delle Chiaie vivió durante 17 años como fugitivo, hasta su detención en 1987 en Caracas, acusado de asociación subversiva, grupos armados y colaboración con la reralización de una masacre. Su nombre se vincula y aparece en los episodios más importantes de los años del terrorismo y la estrategia de la tensión en Italia. En 1991 fue absuelto en Italia de la acusación de perternecia a la organización subversiva de la masacre de Piazza Fontana en 1969. También se le investigó y juzgó por la masacre de Bolonia del 2 de agosto de 1980, el acto terrorista más grave sufrido Italia tras la Segunda Guerra Mundial, en el que murieron 85 personas, de la que fue absuelto por "pruebas insuficientes". Como hizo en Montejurra, en Italia participó en atentados oscuros con la intención de desestabilizar el país, siempre con el objetivo de debilitar a la izquierda.

El hasta hace unos meses eurodiputado de La Liga, Mario Borghezio, definió ayer Delle Chiae en declaciones al rotativo Il Fatto Quotidiano, como "un soldado político en la revolución nacional", pero también "un verdadero luchador , en un país uno nace cada 100 años ".

En junio de 2014 Mario Borghezio, siendo eurodiputado, participó en una convención neofascista en Roma junto a Stefano Delle Chiaie, Gabriele Adinolfi, fimpulsor de Casa Pound, Bruno Di Luia (anteriormente la Vanguardia Nacional) y Adriano Tilgher (presidente del Frente italiano). El símbolo fascista de la Runa Odal presidió el acto y el eurodiputado se refirio a Delle Chiaie como "el Comandante". 
El pensador y militante ultra español, Ernesto Milá, que trabajó con él en España y latinoamérica ha escrito este texto en su blog, negando la participación de Delle CHiaiei en las masacres y asesinatos que se le atribuyeron.

MELISA DOMÍNGUEZ RUIZ, LÍDER DE L'HOGAR SOCIAL MADRID, INSCRIU COM A PARTIT POLÍTIC L"HOGAR SOCIAL" AMB SEU A GRANADA

 

 

Tot i que els membres de l'Hogar Social desmentien que tinguessin previst legalitzar-se com a partit polític i entrar en política, com s'apuntava aquí al blog des de fa temps, i que l'entrada de Vox al Parlament andalús i la entrada en bloc a Vox de militants i grups ultres ha deixat sense espai electoral als que no ho han fet, la líder d'Hogar Social Madrid, Melisa Domínguez Ruiz, ha inscrit amb data de 28 de febrer al registre de partits dels Ministeri de l'Interior l"HOGAR SOCIAL", amb ella com a presidenta, amb seu social al local del carrer Zaida número 4 de Granada, on té la seu l'Hogar Social Granada (HSG). El portaveu del HSG és  Alfonso Salinas, abans líder del grup ultra “Nucleo Joven”. Ara caldrà veure si Melisa presenta candidatura a Granada o també a Madrid, sigui per les municipals, les autonòmiques o les generals. Per les municipals no es necessiten avals, però per les autonòmiques i generals els grups extraparlamentaris necessiten uns 5000 signatures, el 0,1% del cens.
La legalització també els pot ser útil per llogar un local, si decidissin no fer més ocupacions pel desgast que representa buscar un edifici idoni, ocupar-lo i acondicionar-lo. Crec que volen recollir diners per llogar un local estable.

  

  L'Hogar Social Madrid, que dona menjar i allotjament només a persones necessitades espanyoles d'orígen, creat l'agost de 2014, s'ha destacat per ocupar edificis públics, amb litigis legals o determinat valor símbòlics, l'últim, una antigua seu de Comissions Obreres al barri madrileny de Malasaña. Melisa (o Melissa) i altres mebres del grup estan imputats i se'ls hi demana presó, per la protesta amb bengales davant la mesquita de la M-30 de Madrid del 30 de març de 2016. (Actualitzat. L'HSM va ser desallotjat de l'anyiga seu de CCOO el 6 de maig de 2019)

ELS PRESOS AL BAGES. «Al Bages, en municipis molt propers a la presó on són Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents» Publico a Nació Digital, Nació Manresa

 Xavier Rius. Nació Digital, Manresa, dijous 5 de juliol de 2018

Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja són a presons catalanes de Lledoners i Figueres, però no són a casa. I Rull, Turull i Forn tindran d'aquí uns dies el mateix destí. Quin sentiment més agredolç! Perquè es posa fi a l'allunyament i la dispersió, que és una mesura excepcional que s'aplica en diferents països i en determinats contextes transitòriament només a membres de grups terroristes, mafiosos o sectaris per trencar la cohesió del grup i desactivar la pressió d'uns membres del grup vers la resta, tot i que significa un càstig per les famílies i dificulta la reinserció que és la finalitat última de la pena.

Però els presos polítics catalans ni són terroristes, ni mafiosos, i encara no han estat condemnats a cap pena, i pot ser que a la llarga, només siguin condemnats a penes menors per desobediència, que mai haguessin implicat presó preventiva. Però se'ls ha tractat amb la mateixa medicina que els presos d'ETA, que tot i haver-se dissolt l'organització i lliurat les armes, continuen patint el càstig addicional de l'allunyament, amb el PP i Ciudadanos fregant-se les mans per dir-li a Pedro Sánchez, el dia que es limiti a complir la llei i portar-los a Euskadi, que és el que és el pacte tacat de sang que va fer amb Bildu per aconseguir els seu vots a la moció de censura.

La justícia és una màquina molt lenta, i més si es porten les coses al Tribunal d'Estrasburg que tantes vegades ha condemnat a Espanya. I no dubtem que alguns dels afers relacionats amb l'1 d'octubre trigaran anys en tenir sentències definitives. No només sobre si va haver-hi o no rebel·lió i sedició amb coaccions, manifestacions tumultuàries i violència, sinó també sobre el tancament sense comunicació judicial o administrativa prèvia als seus propietaris, de centenars de pàgines webs, o per les càrregues policials de l'1 d'octubre en la que la policia nacional i guàrdia civil va vulnerar tots els protocols d'actuació i proporcionalitat dels països democràtics.
De moment és una petita victòria la petició de la fiscalia d'imputar als guàrdies civils que van actuar l'1d'octubre a Callús i van tombar a terra a l'alcalde. Quina paradoxa! L'alcaldessa socialista de L'Hospitalet, Núria Marín, l'1 d'octubre, després que la policia entrés a cops de mall a l'institut Can Vilumara, es va encarar al cap de l'operatiu policial a L'Hospitalet i va aconseguir quadrar a la Policia Nacional, que després de diverses converses telefòniques amb Enric Millo, es van retirar de la ciutat. Però quan això ho intentava fer un alcalde o regidor independentista se'l podia tirar a terra i colpejar amb impunitat.

I també és una petita victòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi desestimat la petició de la fiscalia d'imputar per delicte d'odi al diputat Ferran Cívit per uns tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils. Ha hagut de decidir-ho el TSJ en ser Civit aforat. I això farà caure les altres causes judicials per suposats delicte d'odi que hi ha a diversos jutjats catalans per fets similars. 

Ara tenim els presos a Catalunya, que no a casa. I els homes han anat a Lledoners al Bages. Una presó que sembla moderna i amb presos poc conflictius. Ben segur que al voltant de la presó de Sant Joan de Vilatorrada es faran ara múltiples concentracions per la seva llibertat. Però també, tinguem-ho present, que al Bages, en municipis molt propers a la presó, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents que en alguns casos han acabat amb agressions cap a veïns. 

La nit del dimarts 3 de juliol ja van haver-hi una agressió als accessos del centre penitenciari a un membre dels CDR del Bages que posava llaços grocs i esperava l'arribada del presos. Més enllà de denunciar els fets al jutjat, caldrà aquí una complexa tasca de prevenció, mediació i contenció dels Mossos d'Esquadra, i que les entitats i col·lectius que es mobilitzaran pels presos tinguin la sang freda necessària per evitar caure en les provocacions.

Llegir a Nació Digital

 
Un dels denunciats per l'agressió del 3 de juliol prop de Lledoners, a la manifestació pel tancament de TV3

 Democracia i Unidad Española que lidera Jaime Vizern

 Resistencia el Pont de Vilomara (RPV)

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, SURT EN LLIBERTAT, EN REVOCAR L'AUDIÈNCIA L'ORDRE DEL JUTJAT PENAL DE COMPLIR ELS 3 MESOS DE PRESÓ PER EDITAR EL MEIN KAMPF. Portava sis setmanes a la presó i aquest cas és independent al que ara s'instrueix per associació il·lícita i incitació a l'odi i la violència i de negació i apologia del genocidi. La Lliberia Europa està tancada des de juliol de 2016

Pedro Varela el dia del judici. Al fons el seu advocat Fernado Oriente

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'advocat de Pedro Varela, Fernado Oriente, contra l'ordre d'ingrés a la presó de l'editor neonazi, dictada pel Jutjat Penal número 15 de Barcelona,  que havia decretat a petició del Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar. Així doncs, aquesta tarda ha sortit en llibertat després de passar sis setmanes la presó.  

Varela que va ser condemnat a tres mesos i un dia de presó per editar i distribuir el Mein Kampf sense autorització de l'estat de alemany de Baviera que en tenia els drets d'autor va ingressar a presó de Quatre Camins el passat 3 d'abril. 

Fa dos mesos el Jutjat Penal 15 va justificar l'ordre d'entrada a presó, tot i ser una pena molt inferior als dos anys, en el fet que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es donava en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 

L'Audiència de Barcelona, però, ha estimat el recurs, en entendre que els antecedents de Varela eren prou antics perquè s'hagin de considerar cancel·lats, i ha ordenat la suspensió del compliment de la pena i l'alliberament sota la condició que no cometi un altre delicte durant dos anys.

En aquest moment Varela està pendent de ser jutjat per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal),  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del Codi Penal. 

La llibreria Europa va ser tancada preventivament el juliol de 2016, just quan feia un any d'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va recuperar el delicte de negació de l'Holocaust i altres genocidis i va establir que pel que fa a la incitació o provocació a l'odi o la violència, no cal que quedi demostrat que arrel de les paraules o escrits denunciats, algú hagi actuat en conseqüència amb violència o fet accions de discriminació.

  

LA POLICIA NO ACONSEGUEIX DESALLOTJAR ELS ULTRES D'HOGAR SOCIAL MADRID DE L'ANTIGA SEU DEL BANC DE MADRID.

La policia no ha aconseguit desallotjar aquest matí als ultres de l'Hogar Social Madrid, col·lectiu que lidera Melisa Domínguez Ruiz, que des de l'abril de 2017 ocupen l'antiga seu del Banco de Madrid i Banca Privada d'Andorra, a la Plaça Margaret Thatcher contigua al Passeig de la Castellana de la capital d'Espanya. La policia ja va intentar desallotjar-los d'aquest edifici el passat 9 de febrer, en compliment d'una ordre del Jutjat Penal 34 de Madrid. 

Si bé aquella vegada no es va fer efectiu el desallotjament per manca d'efectius policials, aquesta vegada ha sigut la impossibilitat de l'operari que escortava la policia que no ha pogut trencar els candaus, ferradures i barres de ferro col·locats a les tres portes de l'edifici.

Quan la policia s'ha presentat amb l'ordre judicial las 9.30 hores, els 20 membres del grup que dormen habitualment allà i seixanta militants o simpatitzants ultres s'han manifestat disfressats amb roba blava i màscares fent una performance similar a la sèrie de TV "La Casa de papel".  

Aquest col·lectiu ultra que dóna ajuda a ciutadans espanyols, no a estrangers ni a espanyols d'origen o fills d'estrangers nacionalitzats, ha estat desallotjat els últims quatre anys d'altres cinc edificis.   Fa catorze mesos estaven a la seu de l'antiga Associació de Militars Mutilats, paluaet on va néixer i morir el fundador de la Legión, Millan Astray. Anteriorment a un edifici de RTVE on es havia tingut la seu l'informatiu franquista El Nodo.   Abans a l'antiga seu del desaparegut Forum Fiulatélico, a un edifici del Ministeri de Treball, i a un edifici del barri de Tetuan del magnat xinès Gao Ping, acusat de tenir vincles mafiosos. La presencia en aquest barri del HSM, va motivar nombroses protestes.

L'Hogar Social Madrid és hores d'ara el moviment ultra més potent i estable d'Espanya i podria ser que la seva lideressa, Melisa (o Melissa) Domínguez es plantegi fer una candidatura d'aquí un any a l'alcaldia de Madrid. Pol´ticament està més a prop dels neonazis grec d'Alba Daurada que dels identitaris xenòfobs del Front Nacional de Le Pen.

Melisa Domíngez, la líder del grup

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, INGRESSARÀ A PRESÓ EL DIMARTS 3 D'ABRIL. El seu advocat ha interposat recurs, si bé és poc probable que se suspengui l'ordre de presó

 Pedro Varela, el dia del judici per editar el Men Kampf

L'editor neonazi i propietari de la clausurada Llibreria Europa, Pedro Varela, que va ser  condemnat l'any passat a tres mesos i un dia de presó, per un delicte contra la propietat intel·lectual per haver editat i distribuit, sense autorització de l'estat de Baviera, el Mein Kampf  d'Adolf Hitler, al que  el Jutjat Penal número 15 de Barcelona, va decretar fa uns dies el seu ingrés immediat a presó en negar-li la suspensió de la condemna, entrarà a presó de Quatre Camins el proper dimarts 3 d'abril per la tarda. Varela inicialment va ser condemnat a sis mesos, però l'Audiència va rebaixar la pena a la meitat. 

L'orde executòria del jutjat per tal que ingressi a la presó es basa en l'auto del fiscal que argumenta que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es dóna en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 

L'advocat de Varela, Fernado Oriente, ha interposat recurs de reforma a l'ordre d'ingrés, que poso a sota, argumentant que no se'ls hi va notificar l'auto del fiscal, proposant negar la suspensió del compliment d ela pena.  Però res fa pensar que el recurs sigui acceptat.

Aquesta condemna a Varela no té res a veure amb procés iniciat el juliol de 2016 a l'empara del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal, que ha motivat el tancament cautelar de la llibreria Europa, ubicada al carrer Sèneca. Tot i que la llibreria està tancada, sembla que part de l'activitat de distribució per correu es continua fent, i Varela ha tornat a fer un crida a l'ajuda econòmica per pagar el lloguer de local que continua tancat. 

 

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REVOCA LA CONDEMNA A PEDRO VARELA D'INDEMINTZAR A L'ESTAT DE BAVIERA PER EDITAR SENSE PERMÍS MEIN KAMPF. La sentència el condemna a tres mesos de presó

Pedro Varela en el judici per l'edició del Mein Kampf 

El llibreter neonazi Pedro Varela no haurà d'indemnitzar l'estat de Baviera amb 67.637 euros per haver publicat el llibre d'Adolf Hitler 'Mein Kampf' sense el seu permís, després que l'Audiència de Barcelona hagi estimat parcialment el recurs d'apel·lació en contra de la sentència de la jutgessa Sonia Gutiérrez, titular del Jutjat Penal número 16 de Barcelona dictada l'abril passat. L'Audiència de Barcelona sí que condemna a Vareal amb sentència ferma a tres mesos de presó i un dia i a una multa de 1.080 euros per un delicte contra la propietat intel·lectual. El jucici es va celebrar el passat 2 de febrer.

L'Audiència  considera que no es pot quantificar la totalitat dels perjudicis econòmics al titular dels drets de propietat intel·lectual del llibre, que en aquell moment era l'estat lliure de Baviera -que n'havia prohibit l'edició-, i deixa sense efectes la condemna imposada en la via de responsabilitat civil i absol Varela de pagar-la. La sentència també recull que el Ministeri de Finances de Baviera va manifestar que ja no tenia  interès per continuar amb el processament de Pedro Varela i que retirava la denúncia presentada el 2009, sense que constés interès a obtenir reparació econòmica pels perjudicis produïts. Varela va vendre o distribuir un total de 4.375 exemplars de 'Mein Kampf' per un import total de 98.264 euros. L'Audiència de Barcelona també estima que, si bé els beneficis van ser superiors als 400 euros pel nombre d'exemplars venuts, tampoc es pot acreditar que ascendissin a 67.637 euros, com va xifrar la sentència recorreguda. L'Audiència ha rebaixat la pena tenint en compte la circumstància atenuant de dilacions o demores indegudes. 

Aquest cas que va ser jutjat vuit anys després que el consol alemany de Barcelona presentés una denúncia contra Varela, la Llibreria Europa i l'associació cultural Ediciones Ojeda, per editar i distribuir-lo sense autorització de qui té els drets, és totalment independent al procediment judicial en curs, que va portar al juliol al tancament de la llibreria.

 

 

CONDEMNAT UN NEONAZI DE TERRASSA A UN ANY DE PRESÓ PER AGREDIR A DUES DONES MAGREBINES UNA NIT DE FEBRER DE 2013

Un jutge del Penal número 1 de Terrassa ha condemnat a un any de presó  per un delicte d'atemtat a la integritat moral, a un home neonazi per agredir i proferir insults racistes a dues noies magribines a qui es va trobar a un autobús de la Línia 3, el 8 de febrer de 2013 a les deu de la nit, a les va amenaçar amb una navalla que una inscripció de les SS alemanyes.

El judici es va celebrar el passat 23 de juny, si bé l'acusat, tot i haver estat citat, no s'hi va presentar, celebrant-se el judici malgrat l'oposició de l'advocat defensor. La sentència el condemna per un delicte contra la integritat moral el neonazi, que ni tan sols va anar al seu propi judici, i li imposa el pagament d'una multa de 350 euros per una falta de lesions a les dues víctimes.

La sentència, que és més lleu del que establiria el Codi Penal, en aplicar-se l'atenuant de dilacions indegudes, donat que la causa va estar un temps paralitzada, també condemna al processat a indemnitzar amb 180 euros una de les dues dones, que va patir policontusions a conseqüència dels cops de puny que va rebre.

Segons considera provat la sentència, l'acusat, que anava vestit de paramilitar, es va trobar amb les dues dones quan viatjava en un autobús de la línia 3 de Terrassa la nit del 8 de febrer del 2013 i, "mogut per l'odi, el menyspreu i l'hostilitat" que sentia per elles "per motius racials", els va començar a donar cops de puny alhora que les insultava amb expressions com "quin fàstic de mores, odio a les mores i marxeu al vostre puto país".

El conductor de l'autobús, en adonar-se dels fet, va parar i va fer baixar a l'agressor i les dues víctimes, a les que va amenaçar amb un ganivet que portava una inscripció de les SS alemanyes. Les dues noies llavors van fugir. La Policia Municipal de Terrassa va interceptar l'acusat poc després i va admetre que havia participat en una baralla amb les dues dones, a les que, segons la seva versió, només havia apartat amb empenta perquè creia que anaven a pegar a la seva mare i a la seva novia. A conseqüència de l'agressió, una de les dones va patir contusions al genoll i la regió frontal esquerra, si bé les ferides sofertes en ser lleus impedeix condemnar el processat per un delicte de lesions.

La sentència, a més de l'any de presó, també prohibeix al condemnat a acostar-se a menys de 300 metres del domicili de les víctimes, el seu lloc de treball o qualsevol altre lloc on siguin durant dos anys.
Personalment en xoca l'actitud del conductor del bus d'expulsar del mateix tant a l'agressor com a les dues dones agredides.

 

´´´´




 ´´
........