CONDEMNATS A UN ANY I MIG DE PRESÓ TRES DELS SIS ANTIFEIXISTES JUTJATS PER LES AGRESSIONS A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 A UN BAR DE SANTS. Altres tres han estat absolts en no considerar-se provada la seva participació

El Jutjat Penal número 22 de Barcelona, ha fet pública aquest migdia la sentència del judici a  sis antifeixistes jutjats els passat novembre acusats de tres delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica i traïdoria, per les agressions que van patir tres militants o simpatitzants ultres que eren a un bar de Sant el 12 d'octubre de 2013, després d'assistir a la manifestació i concentració ultra de Montjuïc.

La sentència condemna a tres dels sis acusats,  Eric M., Lucía S. i Jaime B. a  any i mig de presó per tres delictes de lesions -6 mesos de presó per a cada delicte- i multa de 60 euros per la falta de danys. També condemna els acusats a indemnitzar les víctimes amb un total de  15.252 euros i els imposa la prohibició d'aproximar-se a menys de 1.000 metres de les víctimes ni comunicar-se amb elles.

El jutge prohibeix als tres condemnats l'assistència a manifestacions o concentracions públiques convocades per la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant un període de nou anys -tres anys per cada delicte de lesions-. La sentència absol els altres 3 acusats -Karim A., Iván L. i Fèlix P. en entendre que els mossos d'esquadra només van poder acreditar en el judici haver identificat clarament a tres dels sis  acusats. En imposar-se penes inferiors a dos anys, en principi no hauran d'entrar a presó a no ser que la sentència sigui recorreguda i s'augmentés la pena.

Concentració en suport dels acusats, el dia que va començar el judici 

La Plataforma antifeixista Alerta Solidària i des del Grup de Suport que dóna suporta als acusats han fet públic un comunicat rebutjant les condemnes i lamentant que el tribunal, que aplica l'agreujant d'odi i discriminació ideològica, "acabi assumint els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat". 

Els fets es remunten al 12 d'octubre de l'any 2013, quan un grup de vuit simpatitzants de l'extrema-dreta seien a la terrassa d'un bar prop de la carretera de la Bordeta després d'haver assistit a la convocatòria ultra que se celebra anualment a la plaça Sant Jordi de Montjuïc per commemorar el Dia de la Hispanitat. Aquell dia, un grup d'antifeixistes que eren al centre social Can Vies de Sants, en saber per un tuït que aquest ultres estaven en aquell bar proper, van anar cap allà amb pals, tapant-se la cara amb passamuntanyes, i en arribar al lloc van colpejar-los amb pals i pedres, provocant nombrosos desperfectes al bar i ferides de diversa consideració entre els ultres.

La vista oral es va celebrar en tres sessions, els dimecres 15, 22 i 29 de novembre de 2017, en les que els causats van negar ser als llocs del fets i només van respondre a les preguntes dels seves advocats. Les defenses van demanar la nul·litat de les gravacions fetes a la porta de Can Vies d'on va sortir el grup que va anar cap el lloc de l'agressió i de les identificacions fetes a comissaria amb fotos dels seus tatuatges. I van lamentar que el fiscal de delictes d'odi,  Miguel Ángel Aguilar, demanés que s'apliqués l'agreujant d'odi ideològic. L'advocada Laia Serra va insistir que el delicte i l'agreujant d'odi ideològic i discrimació s'havia inclòs al Codi Penal per protegir grups vulnerables, no a persones d'ideologia ultra. 

Ara cal veure si els condemnats i el fiscal fan o no recurs, tenint en compte que, en un cas molt similar, l'agressió a un ultra el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local on Democracia Nacional feia un concert, el Tribunal Suprem va incrementar la pena de dos a tres anys de presó.

 Imatges de les ferides que van patir dos dels agredits

EL FISCAL RATIFICA LA PETICIÓ DE QUINZE ANYS DE PRESÓ PER 5 DELS ACUSATS DE L'ATAC A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 I REBAIXA A QUATRE ANYS I MIG LA PETICIÓ PER KARIM A, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA REBUTJA QUE S'APLIQUI L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC QUAN LES VÍCTIMES SÓN ULTRES. Els quatre defensors: Serra, García Berrio, Jordi Oliveras i Montse Salvador demanen l'absolució dels 6 negant la validesa dels vídeos i les identificacions fetes pels Mossos. Laia Serra també ha responsabilitzat a Mossos de viciar l'investigació per criminalitzar la Plataforma Antifeixista

Aquest tarda després d'una maratoniana sessió, ha quedat vist per sentència el judici a sis antifeixistes acusats de l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants el 12 d'octubre de 2013, tres dels quals van resultar ferits amb talls al cap i les mans. I el més interessant, més enllà del testimoni d'una pèrit forense, del de la víctima que no va poder declarar fa uns dies per video-conferència i la dels dos mossos d'esquadra que van fer els informes morfològics per identificar als acusats, ha estat la defensa que ha fet el Fiscal Miguel Ángel Aguilar de l'aplicació de l'agravant d'odi ideològic de l'article 22-4 del Codi Penal en un cas com aquest que, uns antifeixistes ataquen a uns ultres que eren a un bar, i l'argumentació contrària que ha fet l'advocada Laia Serra, negant que aquest agravant i el tipus delictiu de l'article 510 s'hagi d'aplicar quan els agressors són antifeixistes i les víctimes militants ultres. 

Per Serra, aquest delicte i aquest agravant es van tipificar per protegir a col·lectius vulnerables com minories ètniques, religioses o sexuals, i a altres víctimes d'acats ultres o racistes, però no si els atacats eren ultres o feixistes, donat que els ultres  no són un col·lectiu vulnerable. Aguilar, que ha intervingut el primer, avançant-se al que imaginava que diria Serra ha recordat que l'Audiència de Barcelona, en una sentència redactada per magistrats progessistes con Santi Vidal o Comas d'Argemir -que van condemnar a Pedro Varela i als nazis de la Llibreria Kalki- ja van aplicar l'agravant d'odi ideològic als dos antifeixistes jutjats per una agressió molt similar feta el 12 d'octubre de 2011 i que, després el Tribunal Suprem no només va ratificar la pena, sinó que la va incrementar.   Aguilar sosté que el tipus penal i l'agravant també és per castigar quan s'ataca a algú pel sol fet de pensar diferent o tenir idees antagòniques, com seria el cas d'uns antifeixistes que decideixen anar a un bar on hi ha gent ultra amb banderes espanyoles i agredir-los.  

Prèviament a les conclusions dels advocats i la Fiscalia, han declarat com he dit els dos mossos que van fer els informes morfològics d'identificaciò dels acusats en base a les imatges dels vídeos gravats a la porta de Can Vies i a les d'alguna càmera de seguretat, comparant-les amb les fotos de les fitxes policials així com dels tatuatges d'alguns dels acusats. Com les fotos dels tatuatges fetes a comissaria no es van fer amb presència d'advocat, requisit que es va imposar després de la sentència pel judici pels setge al Parlament fet amb posterioritat a les fotos dels acusats, i donat que les imatges d'aquests tatautages podrien ser invalidades, el fiscal ha preguntat a quins acusats idetificaven clarament sense considerar els tatuatges, i mentre a tres o quatre han confirmat la identificació, en dos o tres han mostrat dubtes.  S'ha de dir que dos mossos d'esquadra que van presenciar la sortida del grup de Can Vies i l'anada fins el lloc de l'atac, van ratificar-se en  la passada sessió del judici en la identificació visual de cinc dels acusats.  I a la sessió d'avui, a part d'escoltar-se diverses gravacions telefòniques, s'han visionat les imatges gravades pels Mossos quan el grup es perpara per sortir de Can Vies. Imatges que les defenses rebutgen en considerar-les parcials, incomplertes i descontextualitzades. 

El fet és que en les seves conclusions finals el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha mantingut la petició de 5 anys de presó per l'agressió de cada una de les tres víctimes, quinze anys en total, per cada un dels cinc acusats. I ha baixat la pena a només cinc anys i mig per Karim A, en no haver quedat demostrat que participés finalment l'agressió, tot i apareixer a les imatges de la sortida de Can Vies quan prepararien l'atac. Així a Karim A, només l'acusa de conspirar per fer l'atac, no per participar-hi. Personalment crec que aquest acusat serà absolt.

Aguilar ha donat validesa a les gravacions dels Mossos que tenien permís per gravar on calgués en el el dispositiu especial del 12 d'octubre. I ha recordat que en la manifestació antifeixista del matí es varen produir diverses agressions a persones que anaven amb la bandera espanyola a l'acte constotucionalista de Plaça Catalunya i que part dels manifestants en acabar la manifestació van anar a dinar a Can Vies. Aguilar també ha dit que els acusats s'han negat a respondre les preguntes del fiscal de si van participar o no a l'atac o on eren aquell dia a aquella hora. I tot reconeixent que es qüestioni les identificacions a posteriori comparant imatges dels vídeos amb les fotos policials i les dels tatuatges fetes a comissaria -poves que el jutge Josep Tomàs Salas dirà en la sentència si accepta o rebutja-, els policies que van seguir-los des de Can Vies van identificar visualment a cinc. I a partir d'aquí ha citat reiterades sentències que confirmen que es condemni a tot el grup, a la "massa d'atac" en agressions col·lectives fetes de manera súbita, sense que calgui demostrar qui són els responsables de llençar pedres, qui llença ampolles, qui pega amb pals o cadenes i qui es queda en un segon terme per evitar que els agredits puguin fugir. El fiscal més a més dels 15 anys de presó per cinc dels acusats i quatre i mig per Karim A, demana  que imposi la prohibició d'assistir a convocatòries de la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant tres anys per cada delicte que els imputa, i el pagament conjunt de vint-i-tres mil euros als agredits en concepte de lesions i danys morals.

    

Ja en el torn de conclusions de les defenses, la primera en parlar i més extensa, com ha sigut sempre al llarga del judici, ha estat Laia Serra que a part de rebutjar que s'apliqui l'agravant d'odi ideològic i de rebutjar les gravacions i identificacions, ha denunciat que al llarg de la instrucció d'aquest cas, "més enllà de pretendre  investigar unes lesions a Sants, s'ha volgut criminalitzar la Plataforma Antifeixista de Barcelona". Ha afegit que "no hi ha hagut neutralitat en haver-hi la voluntat d'investigar grups d'extrema esquerra, ordenant gravacions, escoltes telefòniques i el registre de Can Vies. S'ha volgut incriminar com a grup criminal a la Plataforma Antifeixista". Com he dit abans ha negat la validesa d eles imatges i de les identificacions, ha qüestionat la versió de l'acusació de com es va fer el tall a la mà una de les víctimes, i ha qüestionat la magnitud de la ferida del que li van haver de posar punts als cap. I ha acabat demanant l'absolució dels seus tres defensats: Erik, Lucía i Ivan.  

Per la seva banda l'advocat Andrés García Berrio, defensor de Jaime B, a part d'assumir el que ha dit Serra, qüestionant tota la instrucció policial i lamentar que les imatges vissionades són només fragments del que van gravar, pel que no es pot saber qui va fer què, ha afirmat que la minuta policial dels agents que eren al lloc, no diu el que després han afirmat els agents en el judici. Aquest advocat que ha demanat l'absolució, també ha al·legat que hi ha hagut dilacions indegudes a l'hora de la instrucció i el procés judicial cosa que podria motivar l'absolució o una reducció de les condemnes

Montserrat Salvador, advocada de Karim, ha argumentat que en ser, des del seu punt de vista, nul·les les gravacions d'imatges, i els dubtes dels agents de la pericial fisionòmica que el seu client hade ser absolt.  Jordi Oliveras, advocat de Felix P repetint motius de les altres defenses ha demanat l'absolució del seu defensat. El judici ha acabat amb l´última paraula dels acusats. Dos han guardat silenci i quatre han dit que se'ls jutge només per les seves idees antifeixistes.

Personalment crec que, més enllà que Karim A, serà absolt, la condemna i imposició de penes més o menys altes per part del jutge dependrà de si considera vàlides les gravacions fetes a Can Vies i si accepta el valor probatori de les indentificacions fetes per les imatges pels mossos. Crec que els reconeixements de  quatre o cinc dels presumptes autors fetes pels Mossos que els van seguir des de Can Vies, sí que els considerarà vàlids i dictarà sentència condemnatòria per quatre o cinc. El fet que els acusats, més enllà de dir que no van participar en l'atac, s'han negat a explicar les seves coartades d'on eren aquell dia a les quatre de la tarda, no els ha beneficiat.   

Crònica de la primera sessió.

 Crònica de la segona sessió del judici

DIVERSOS AGENTS DELS MOSSOS QUE VAN PRESENCIAR LA SORTIDA DES DE CAN VIES I L'ATAC ALS ULTRES DEL 12 D'OCT DE 2013, RATIFIQUEN QUE VAN IDENTIFICAR A QUATRE DELS ACUSATS. La segona sessió del judici s'ha allargat fins la tarda, i el jutge ha cridat l'atenció al fiscal per contextualitzar excessivament les respostes d'un cap d'Informació de mossos i als advocats per repetir preguntes ja contestades.

A la llarga sessió de matí  i tarda del judici a sis antifeixistes, per la seva suposada participació en l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants després d'haver assistit a l'acte de Montjuïc el 12 d'octubre de 2013, han declarat diversos agents del Mossos d'Esquadra, tant els primers uniformats que van arribar al lloc dels fets i van atendre als ferits, com els agents de la Comissaria d'Informació que de paisà van presenciar la sortida dels acusats des de Can Vies i els que van fer el seguiment des d'allà fins el lloc de l'atac.  Al llarg dels interrogatoris el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha volgut contextualitzar, potser excessivament el fets, remarcant algunes respostes dels agents, cosa que ha motivat que el jutge Josep Tomàs Salas li cridés l'atenció. Mentre els agents uniformats han declarat a la vista de tots, la majoria dels d'Informació ho han fet darrera una mampara. 

La declaració que més s'ha allargat ha estat la de l'agent de la Comissaria General d'Informació instructor  de totes les diligències, que ha durat més de dues hores. Aquest agent ha explicat que hi havia un dispositiu especial aquell 12 d'octubre, no només per evitar manifestacions violentes, sinó, sobretot, per evitar que es trobessin manifestants antifeixistes i els de les manifestacions espanyolistes o ultres. I que a aquest efecte s'havia demanat permís a la Comissió de Videovigilància per prendre imatges al carrer en els llocs que es cregués oportú. Imatges que segons l'advocada Laia Serra, no tindrien l'autorització necessària, i com els fotoprinters posteriors amb el que s'ha fet algunes identificacions, no s'haurien de considerar com a prova.

L'agent ha explicat que va haver-hi dues manifestacions antifeixistes al matí i migdia, i que el Departament d'Interior va modificar el punt de sortida de la de La España en Marcha (les organitzacions dels autors de l'ataca de Blanquerna), que va acabar a Montjuïc, per evitar que poguessinr trobar-se en un mateix lloc grups antagònics. L'agent ha explicat que persones que haurien participat a la manifestació antifeixista del migdia a la Plaça Universitat  van agredir a dues persones amb banderes espanyoles que anaven a l'acte unionista de Plaça Catalunya, i amb posterioritat es va trobar un artefacte incendiari abandonat. Alguns dels participants a aquesta manifestació antifeixista van marxar després al centre social Can Vies de Sants al voltant del qual es van mantenir un dispositiu de vigilància de dos agents.

Els dos agents que eren al voltant de Can Vies de paisà van avisar poc abans de les quatre de tarda que hi havia un moviment estrany davant de Can Vies amb gent que arribava i se'ls hi feia entregar el mòbil en entrar, com si es volgués evitar que es gravés res del que s'anava a dir dins, i ell els  va donar la instrucció que es gravés el que estava passant.

Al cap d'una estona els agents de paisà que són allà informen que està sortint un grup de Can Vies, portant molts d'ells caputxes o passamuntanyes així com pals, barres i altres objectes com cadenes, pel que ordenà  que els seguissin. 

Donat que aquest agent va ser l'instructor de la investigació, l'advocada Laia Serra a més de qüestionar la validesa de les imatges ha preguntat com es van fer en seu policial les fotos dels tatuatges corporals dels acusats que, en ser més que les fotos de front i perfil exigides per la fitxa plicial, s'haguessin hagut de fer amb assistència lletrada. En aquesta qüestió crec que Serra té raó.

Tot seguit, després de declarar els agents que van fer el bolcat de dades informàtiques, han declarat els dos  mossos d'esquadra, també membres de la Comissaria Genral d'Informació que van presenciar l'acció. Els dos han dit que, tot i anar el grup amb passamuntanyes o caputxa alguns d'ells, en parlar amb altres companys se'l baixaven o pujaven, mostrant el seu rostre i van poder reconeixer clarament a quatre dels atacants. A algun ja el coneixien i sabien el seu nom. A un del reconeguts van poder posar-li el nom setmanes després, en anar aquest amb un grup de hooligans d'extrema esquerra del Club de Fútbol Sant Andreu, Desperdicis. A petició del fiscal i del jutge, aquests agents nan indicat des de darrera de la mampara quins eren els quatre acusats que van identificar clarament en el moment de l'atac. 

Alguns agents també han respost sobre les escoltes telefòniques fetes amb ordre judicial, en les que alguns dels acusat parlen de la detenció d'un d'ells per un fet alié a l'atac, primer es pregunten en diverses converses si l'han detingut per "lo del cumple". I dies més tard diuen que la detenció es per una cosa que "no té res a veure amb el cumple". Pels agents "el cumple" seria els fets de l'aniversari del descobriment d'Amèrica, el 12 d'octubre.

 El judici continuarà el proper dimecres 29 que, en principi, s'ha d'acabar. El meu pronòstic és que, si el jutge accepta les identificacions fetes per fotos i imatges gravades podrien ser condemnats tots sis, però si les rebutja llavors els qui potser podrien ser condemnats serien els quatre als qui els agents diuen haver reconegut sense cap mena de dubte en el moment de l'atac. Els sis acusats van negar en la primera sessió del judici ser al llocs dels fets, però no van aportar testimonis d'on i amb qui eren aquell dia i a aquella hora. 
A la cronologia dels fets, algun agent s'ha referit al twit que va fer el periodista Jordi Borràs informant que hi havia uns ultres en aquell bar, però en cap moment nigú ha responsabilitzat a Borràs que no ha estat citat ni tan sols com a testimoni. Mentre se celebrava la sessió una setentena d'antifeiixistes s'han manifestat a la porta inferior de la Ciutat de la Justícia.

ELS 6 ACUSATS DE L'AGRESSIÓ A UN GRUP D'ULTRES A UN BAR DE SANTS EL 12-10-2013 NEGUEN SER-NE AUTORS, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA DEMANA QUE S'INVALIDIN ELS VÍDEOS FETS PELS MOSSOS DE QUAN SURTEN DE CAN VIES CAP EL LLOC DE L'ATAC. Els agredits, una veïna i el propietari del bar coincideixen en la brutalitat de l'atac pepetrat amb barres, pedres i ampolles per un grun de joves, la majoria encaputxats o amb passamuntanyes. El testimoni dels mossos que van seguir als atacants i l'acceptació o no per part de jutge de les imatges serà determinant.

Els sis joves acusats per seva suposada participació en l'atac a un grup de militants o simpatitzants ultres que eren a un bar a Sants a les quatre de la tarda del 12 d'octubre de 2013,  han negat la seva participació en els fets, en  la primera sessió del judici celebrada avui en el Jutjat del Penal 22 de Barcelona. L'advocada de tres dels acusats, Laia Serra ha demanat que s'invalidi el valor probatori dels vídeos i fotos fetes pels Mossos d'Esquadra que aquell dia, en previsió de possibles enfrontaments entre ultres i antifeixistes, feien un operatiu de vigilància del centre social ocupat de Can Vies, d'on van sortir el grup de més de dotze persones -de les qual només van identificar a sis- amb barres, pedres i passamuntanyes que van perpetrar l'agressió. Els altres defensors, Andrés García Berrio -advocat de Tanquem els CIE- i Jordi Oliveras s'han sumat a aquesta petició.

Aquesta petició d'invalidació de les proves ha molestat al Ministeri Públic, exercit pel Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que tot i defensar la validesa i la legalitat de les imatges i la seva cadena de custòdia, s'ha queixat de que les defenses no haguessin demanat l'anul·lació del valor provatori de les imatges durant els tres anys de la instrucció del sumari o en les conclusions provisionals presentades per l'inici del judici.  El jutge ha respós que dirà si accepta o no la validesa de les imatges i vídeos en el text de la sentència. 

Els sis acusats, que només han respost a les preguntes de les defenses, cinc homes i una dona han dit bé, no ser a Barcelona aquell dia o no ser la persona que surt a les fotos o vídeos del sumari, i no haver participat en l'atac. Alguns han denunciat que se'ls hi va fer fotos dels tatuatges del cos, a fi d'identificar-los comparant ambaltres imatges, sense presència del seu advocat. Així doncs, no han respost ni a les preguntes del fiscal ni de l'acusació particular sobre si ells eren els que van sortir de Can Vies amb passamuntanyes i barres, després de saber per un twit que en aquell bar de la Carretera de La Bordeta hi havia un grup de vuit ultres prenent unes begudes després d'haver participat a l'acte de Montjuïc. Els acusats s'han queixat de portat quatre anys havent d epersonar-se al jutjat cada quinze dies i que se'ls hi probís participar o assistir a actes polítics o manifestacions a la via pública.
Cinc dels agredits, la veïna del pis de sobre i el propietari del bar han coincidit en afirmar que van aparèixer de sobte un grup de unes quinze o més persones, alguns d'ells amb la cara tapada, portant pals i pedres, agredit als que eren asseguts a la terrassa del bar, llençant també pedres i ampolles i les mateixes cadires del bar. Tres dels agredits van patir cops i talls a la mà i al cap, i tots els agredits van coincidir en que l'atac va començar sense provocació prèvia i amb crist de "nazis" o "feixistes" "us matarem", "fills de puta", etc.

El judici continuarà dimecres vinent que declararan diversos Mossos d'Esquadra i serà quan les parts podran qüestionar o defensar la validesa de les imatges o vídeos i de les identificacions fetes pels Mossos dels sis acusats. El fiscal demana per cada un dels acusats 15 anys de presó pels delictes de danys i lesions, amb l'agravant d'odi ideològic.  

Mentre es feia el judici, un grup d'antifeixistes s'han concentrat a la porta inferior de la Ciutat de la Justícia demanant l'absolució dels acusats.

 Concentració a la porta de la Ciutat de la Justícia.

DIMERCRES COMENÇA EL JUDICI A 6 ANTIFEIXISTES ACUSATS DE L'AGRESSIÓ EL 12-10-2013 A UNS ULTRADRETANS QUE EREN A UN BAR A SANTS.

  

 

Fotos de les ferides que van patir les víctimes de l'agressió

El proper dimecres 15 de novembre començarà al Jutjat Penal 22 de Barcelona el judici a sis antifeixistes acusats de les agressions a uns militants o simpatitzants de la ultradreta el 12 d'octubre de 2013, que eren a un bar de Sants després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc.

Segons l'escrit del fiscal que pots llegir íntegrament aquí al blog (eliminant cognoms i dades personals)  els acusats formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado hi havia uns militants ultres,  van sortir del Centre Social Can Vies, portant alguns d'ells pals, barres, totxos, candaus i navalles, i després de posar-se caputxes o passamuntanyes, sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda" .  

El fiscal els acusa de tres delictes de lesions amb instrument perillós, un delicte de anys i tres faltes de lesions, amb els agravants d'odi i discriminació per motius ideològics, d'abús de superioritat, i d'anat enacaputxats.

El judici està previst que duri tres dies: el 15, 22 i 29 de novembre. Per dissabte al matí col·lectius antifeixistes han convocat una manifestació al migdia als Jadinets de Gràcia. Aquest serà el segon judici que se celebra a Barcelona per agressions realitzades per militants antifeixistes cap a militants d'ultrdreta un 12 d'octubre. Fa dos anys es va condemnar a dos antifeixistes per l'agressió que va patir el militant de PxC i el MSR, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local The Other Place del Poble Nou a Barcelona, on Democracia Nacional feia un acte.

Com he dit reiterades vegades considero totalment equivocada aquesta estratègia de confrontació violenta i rebutjo les agressions físiques. Que una persona militi o simpatitzi amb la ultradreta no dóna dret a ningú a agredir-lo físicament.  

 

DEMANEN 15 ANYS DE PRESÓ PELS ANTIFEXISTES ACUSATS D'AGREDIR AMB PALS I PEDRES A UNS ULTRES QUE EREN A UN BAR DE SANTS DEL 12 D'OCTUBRE DE 2013

 La Fiscalia demana quinze anys de presó a sis joves antifeixistes acusats d'haver agredit brutalment a un grup de simpatitzants d'ultradretra el 12 d'octubre de 2013 per la tarda mentre eren a un bar de Sants, després d'haver assitit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc.

Segons l'escrit del fiscal, en l'escrit que adjunto íntegre (eliminant cognoms) els autors de l'agressió formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado,  van sortir del Centre Social Can Vies, alguns d'ells encaputxats portant pals, barres, totxos, candaus i navalles, i sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda" .  

El fiscal els acusa de tres delictes de lesions amb instrument perillós, un delicte de anys i tres faltes de lesions, amb els agravants d'odi i discriminació per motius ideològics, d'abús de superioritat, i d'anat enacaputxats.

Aquest serà el segon judici que se celebra a Barcelona per agressions realitzades per militants antifeixistes cap a militants d'ultrdreta un 12 d'octubre. Fa mig any es va condemnar a dos antifeixistes per l'agressió que va patir el militant de PxC i el MSR, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local The Other Place del Poble Nou a Barcelona, on Democracia Nacional feia un acte

 

Imatge de les ferides que van patir dos dels agredits

Estat en que van quedar les cadires i taules del bar

ESCRIT D'ACUSACIÓ                                         

FISCALÍA PROVINCIAL DE BARCELONA

Servicio de Delitos de Odio y Discriminación

JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 19 BARCELONA

DILIGENCIAS PREVIAS: 2196

AÑO: 2013 

AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN

  EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim, interesa la apertura de juicio oral ante el JUZGADO DE LO PENAL, formulando escrito de acusación respecto a IVÁN XXX XXX, ERIC XXX XXXX,  LUCÍA XXXX XXXX, FÉLIX  XXX XXXX, KARIM XXXX XXX  y JAIME XXXX XXX, y se interesa el sobreseimiento provisional de la causa con arreglo al art. 641.2 Lecrim. respecto a los imputados Xavier XXXX XXXX  y David XXXX XXXX, todo con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: Se dirige acusación contra las siguientes personas y por los hechos que después se describirán:

1.- IVÁN XXXX XXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales.

 2.- ERIC XXXX XXXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales.

 3.- LUCÍA XXXXX XXXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales.

 4.- FÉLIX XXXXX XXXX, mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia.

 5.- KARIM XXXXX XXXXX,  mayor de edad y sin antecedentes penales.

 6.- JAIME XXXXX XXXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales.

1.- Contextualización de los hechos.

 El día 12 de octubre de 2013, con motivo de la celebración del "Día de la Hispanidad", como viene siendo habitual en los últimos años, al margen de las manifestaciones y concentraciones convocadas por partidos políticos inequívocamente democráticos, tuvieron lugar en la ciudad de Barcelona varias movilizaciones de tipo antagónico,  por un lado, se manifestaron grupos de extrema derecha y por otro, el denominado autodenominado colectivo antifascista. Los primeros para celebrar la fiesta nacional España y hacer un acto de homenaje a la bandera española, y los segundos para denunciar la presencia en las calles de personas de ideología fascista, bajo el habitual lema "12 de octubre. Nada que celebrar”..

Los colectivos vinculados a la extrema derecha desde hacía semanas estaban realizando una intensa campaña de publicidad, especialmente por Internet, para conseguir tener la máxima afluencia a sus actos, y para animar a personas tanto de territorio catalán como del resto de España para que asistiesen. Para ello, agrupados en una plataforma llamada "La España en Marcha", suscribieron un documento conjunto en el que defendían, entre otros puntos, la derogación de la Constitución Española, la unidad nacional indisoluble y soberana de España, la abolición de las autonomías, un estado unitario nacional y social, la prohibición de la difusión de ideas secesionistas, el final de las corrientes migratorias y la regeneración del sistema de justicia.

Así a las 11 de la mañana celebraron una manifestación con punto de partida en la Plaza España convocada por el partido político ultraderechista Democracia Nacional bajo el lema "Catalanidad es Hispanidad”  apoyada por otros grupos de marcada radicalidad de ámbito ultraderechista como Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español o Acción Juvenil Española, integrando la citada plataforma "La España en Marcha".

Como reacción a las convocatorias de carácter ultraderechista anteriormente citadas, colectivos autoproclamados “antifascistas” convocaron una concentración a las 08.00 horas en la plaza de Sants de Barcelona bajo el lema "Paremos el Fascismo", en rechazo de la presencia de varias organizaciones de extrema derecha.

En este sentido la “Plataforma Antifascista de Barcelona” (PAB) a través su blog en Internet convocaba durante el mismo día varias movilizaciones bajo el lema "12-O: jornada de lucha antifascista". Además de la convocatoria de las 08.00 horas en Sants, también se hacía mención a la concentración de las 12.00 en la plaza Universidad, muy cercana a la concentración de carácter unionista de la plaza de Cataluña convocada a la misma hora por los partidos políticos democráticos. La Plataforma Antifascista de Barcelona aglutina varias personas procedentes de diferentes corrientes de la extrema izquierda que tienen como principales ejes de su estrategia la recuperación de la memoria histórica y la lucha contra lo que llaman fascismo institucional, contra los partidos, organizaciones y grupúsculos ultraderechistas o "neonazis" y contra el capitalismo.

Entre las personas que forman parte de este conglomerado hay determinados miembros que se integran o relacionan con los movimientos skinheads de extrema izquierda como los Redskins (skins rojos), los SHARP (Skinheads contra los prejuicios raciales) o los RASH (Red & Anarchist Skin Heads) y que en ocasiones suelen utilizar la violencia como instrumento para la defensa de sus ideas y la consecución de sus fines.

 La concentración en la plaza de Sants de los colectivos antifascistas comenzó a las 08.00h de la mañana y hasta las 10: 45h se mantuvo en este lugar. A partir de este momento y en un número aproximado de cuatrocientas (400) personas se desplazaron en manifestación hasta la plaza de Universidad. Aunque durante el recorrido no se produjeron incidentes graves, cabe mencionar que algunas personas de la manifestación antifascista increparon a personas que portaban banderas españolas o que lucían camisetas con símbolos unionistas que se encontraban durante el transcurso del recorrido.

La concentración antifascista en la plaza Universitat finalizó sobre las 13.30 horas, momento en que los asistentes retornaron en manifestación en la plaza de Sants sin incidentes destacables. En este punto las personas fueron marchando del lugar y se observó que algunas de ellas entraban en el CSA (Centro Social Autogestionado) Can Vies.

 El CSA Can Vies, en la fecha de los hechos era uno de los espacios más representativos dentro de los movimientos alternativos (okupas, libertarios, antifascistas, independentistas revolucionarios, anarquistas insurreccionalistas y otros) de Cataluña. Esta polivalencia provoca que sea frecuente y habitual la organización de charlas, debates, presentaciones de campañas, fiestas solidarias, talleres, entre otros, pero siempre desde una vertiente ideológica en ocasiones de corte radical.

Por otra parte, el acto convocado por las formaciones políticas ultraderechistas reunió a unas trescientas (300) personas aproximadamente, ciento cincuenta (150) de ellas venidas en autocares desde el resto del Estado, y finalizó con un homenaje a la bandera en la plaza Sant Jordi en Montjuic, momento en que los asistentes se marcharon del lugar en grupos, pero algunos de los asistentes se dispersaron por la zona de Sants en varios bares y restaurantes.

2.- Agresión.

 A las 15.45 horas a través de la red social twitter y por medio del perfil de una persona cuya relación con estos hechos no ha sido determinada, se difundió que en un bar cercano a la Carretera de la Bordeta de Barcelona, en el barrio de Sants había “una docena de nazis...junto al instituto Lluís Coromines. Mucho cuidado."

 Poco después, sobre las 16.15  horas los acusados IVÁN XXX XXXX, ERIC XXX XXXX  ,  LUCÍA XXXX XXXX, FÉLIX  XXX XXXX, KARIM XXXX XXXX  y JAIME  XXXX XXXX, vinculados con los colectivos de izquierda radical autodenominada “antifascista”,

FRENTE X ESPAÑA CONVOCA MANIFESTACIÓ A SANTS PEL DIA 21, CONTRA LA GUERRILLA URBANA DE CAN VIES, INCIVISME I CONTRA ELS GRUPS ANTIFEIXISTES

El Frente X España, grup actiu a Barcelona des del 12 d'octubre passat, que ha convocat diverses manifestacions per la unitat d'Espanya i contra l'alliberament de presos d'ETA per la sentència de la doctrina Parot, i que després d'apropar-se a Alianza Nacional s'ha integrat a Acción Nacional Revolucionaria (ANR), ha convocat una manifestació pel proper dissabte 21 de juny a les 19 hores al barri de Sants contra les accions violentes fetes en resposta al desallotjament de Can Vies i per fer fora als antifeixistes de Barcelona.  

Si bé el Departament d'Interior ha autoritzat o permès cinc manifestacions d'aquest grup per l'Eixample de Barcelona, davant la Delegació del Govern i front el consolat grec, és molt dubtós que aquesta l'autoritzi.

"Convocamos a todo aquel que este cansado de la actual situación que se vive en Barcelona, a marchar condenado el incivismo y el terrorismo de colectivos de izquierdas que tienen atemorizados a una mayoría de vecinos de Sants, dando una imagen equivocada de Barcelona, donde hacen guerrillas urbanas, destrozan comercios locales y mobiliario urbano ante la impasibilidad y tolerancia del gobierno catalán. Plantemos cara al incivismo, plantemos cara al terrorismo, tolerancia cero con los colectivos ultra-izquierdistas, mas conocidos como antifascistas.

Esta marcha esta convocada por ciudadanos que estamos cansados de lidiar con la ultra-izquierda,su incivismo y sus guerrillas urbanas. Por lo que rogamos a los asistentes que solamente muestren simbologia de índole catalana (no separatista) y española (preferiblemente banderas de España lisas)

La marcha discurrirá por el barrio de Sants, ultimo foco donde estos colectivos han atacado y dejado ver al mundo cuales son sus fines, que no son otros que el caos, el chantaje, el incivismo y la violencia como medio para conseguir sus objetivos, siendo lo peor de todo que el ayuntamiento de Barcelona a cedido a sus chantajes.
Esperamos que haya el máximo de asistencia posible, no nos escondamos, salgamos y plantemos cara a estos terroristas. FUERA ANTI FASCISTAS DE NUESTRA CIUDAD"
Anar al blog d'ANR 
 Convocatòria de la manifestació de F x E a Sants

REPÚBLICA, ANARQUIA I "PROBLEMA CATALÀ"

Feia moltes dècades que no coincidien simultàniament a Barcelona els tres moviments polítics i socials que han marcat la història de la capital de Catalunya els últims cent cinquanta anys. Uns moviments dels que gairebé tota la classe política catalana se n’enorgulleix quan es parla del passat, però en determinats moments han estat difícils de gestionar pels dirigents de l’època.

Un anarquisme que, més enllà de la lluita contra les quintes, la guerra d’Àfrica i vagues com la de la Canadenca o per la jornada de vuit hores, no vol la reforma sinó la revolta, que no volia la República sinó la Revolució. En segon lloc, el nacionalisme català, les demandes dels catalans d’un autogovern per Catalunya, d’un encaix diferent dins d’Espanya. Fins i tot, de la burgesia industrial que rebutjava les polítiques centralistes i anacròniques dels governs del Borbó de torn que ofegaven el nostre creixement industrial. I, en tercer lloc, el republicanisme dins i fora de Catalunya, que mirava al futur, i es rebel·lava front uns reis, uns dirigents polítics i una església que ofegava les ànsies de progrés, llibertat i justícia social arreu d’Espanya.

Evidentment en certs moments aquests tres moviments confluïen, mentre que en d’altres van seguir camins o temps diferents. El dos primers presidents de la Primera República Espanyola, en el 1873, Estanislao Figueras i Moragas, i Francesc Pi i Margall eren barcelonins. Barcelona es va avançar unes hores a Madrid en la proclamació de la Segona República, quan el 14 d’abril de 1931 Francesc Macià va sortir al balcó per proclamar la República catalana “a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica”.

 El 18 de juliol del 1936 van ser els anarquistes barcelonins els que van aturar el triomf a Barcelona del cop militar contra la República, tot i que després es visquessin els enfrontaments, recollits per Orwell al llibre “Homenatge a Catalunya”, entre republicans i comunistes, d’una banda,  amb llibertaris i poumistes de l’altra. Però a mida que s’acostava la derrota de la República, republicans, comunistes, catalanistes i anarquistes tornaren confluir en la lluita, i junts patiren la derrota.

A Catalunya es viu des de fa dos anys un procés que no s’atura en favor només del dret a decidir per alguns, i clarament per la independència per molts d’altres, que davant de la negativa del govern de Madrid ens aboca a un 9 de novembre on ERC, CiU, ICV-EUiA i la CUP desitgen que es faci la consulta, tot i els impediments de l’Estat. Des de fa una setmana als carrers de Barcelona s’ha despertat aquella Rosa de Foc, de revolta llibertària encesa després del desallotjament del centre autogestionat de Can Vies, que ha motivat arreu de Catalunya unes protestes, en certs moments de caire lúdic, en altres força violentes, d’una intensitat que feia molt de temps que no es veia, i que no es podrà resoldre dins del marc estricte del compliments de les lleis. I els que s’han posat les mans al cap per la seva virulència sembla que oblidin que l’anarquisme i la barricada –tot i que lògicament es condemni la violència-, formen part de l’ADN d’una Barcelona de tradició llibertaria.

L’anunci d’abdicació ahir del Rei Joan Carles I ha motivat arreu de l’Estat, també a Barcelona, un moviments de protestes en favor de la República. Davant de molts ajuntaments i a les places de moltes viles i ciutats s’han manifestat plegats milers de persones amb estelades i banderes tricolors, demanant decidir si volem monarquia o república o simplement per dir que no volem rei. I les decisions que prengui el futur Felip VI per afrontar l’anomenat “problema català” marcarà per sempre el seu regnat i podran ajudar a trobar una sortida al conflicte o, potser a crispar-lo encara més.

És evident que l’eufòria republicana que esclata aquests dies a les places de tantes ciutats no es pot igualar pel seu context amb la del 14 d’abril de 1931, ni els enfrontaments iniciats a Sants entre anarquistes dits ara “joves antisistema”, amb els de les revoltes llibertàries de fa un segle. Sí que és molt superior per la seva magnitud i fortalesa, el moviment catalanista dels que creuen que l´únic encaix entre Catalunya i Espanya es podrà trobar sortint d’Espanya.

La qüestió no és només si els espais autogestionats com Can Vies resistiran o creixeran després d’una primera setmana de protestes, ni si tindran conseqüències polítiques les manifestacions per la supressió de la monarquia, quan sembla que fins i tot CiU, que vol la independència de Catalunya votarà sí a la llei per la successió de Felip VI, ni si la consulta no es podrà fer, i potser Felip VI forci a Rajoy a donar-nos el Pacte Fiscal.

La qüestió és que el moviments socials i polítics de vegada són incontrolables o imprevisibles i, fins i tot, políticament inoportuns o contradictoris. La qüestió és que la Barcelona de la Rosa de Foc, de Ferrer i Guàrdia, de Durruti, del Noi de Sucre, de Macià i Companys batega. I les banderes de revolta, negres, roges, tricolors, quatribarrades o estelades, onegen amb una força no prevista als carrers, com ja ho havien fet en temps dels nostres avis o rebesavis en favor de la República, l’anarquia o per resoldre “el problema català”.  

Leer en castellano en El Periódico

UNS ENCAPUTXATS I UNS UNIFORMATS CONTRA LA PREMSA; I SECTORS DELS MOVIMENTS SOCIALS, QUE EN NO CONDEMNAR-HO, LEGITIMEN ELS ATACS

 

Dos fets molt greus van passar ahir al vespre al barri de Sants de Barcelona pel que fa al lliure exercici de la professió periodística. D'una banda un grup de manifestants que protestaven pel desallotjament de Can Vies van atacar amb ampolles de vidre a diferents informadors i van cremar la unitat mòbil de TV3 al crit de "La premsa apunta, la policia dispara!". 

Al cap d'una estona, i donant per bona la versió del Sindicat de Periodistes de Catalunya,  agents antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO) van intentar irrompre per la força i sense ordre judicial a la seu de la revista Directa.cat, trencant els vidres i provocant desperfectes, i segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya, agents antiavalots de la BRIMO van agredir a periodistes d'altres mitjans que van anar al llocs dels fets. 

Jo sempre he condemnat les accions violentes i agressions, siguin del tipus que sigui, al marge de la ideologia d'uns o altres, i sempre he criticat, com ha passat en el cas d'alguna agressió a militants d'ultradreta, que grups antifeixistes s'hagin negat a condemnar-les. Penso que no condemnar-ho, és d'una manera o altra, legitimar la violència.

 Per això considero un greu error que els convocants de la manifestació d'ahir contra el desallotjament i els portaveus de Can Vies, "hagin lamentat, però no condemnat" el llançament d'ampolles a periodistes i l'incendi de la unitat mòbil de TV3. Si no es condemna, es legitima o conprén l'acció.

També considero lamentable l'atac d'agents de la policia catalana a la seu de la Directa. Sembla que en la meteixa línia del que cridaven els que van atacar la unitat de TV3, "la premsa apunta, la policia dispara", alguns agents dels Mossos d'Esquadra creuen o pensen que "la Directa critica i apunta als mossos -casos Benítez, Quintana...- i els incontrolats ataquen" 

Acció dels mossos a la Directa

DETINGUTS DOS ANTIFEIXISTES PER L'AGRESSIÓ DEL 12 D'OCTUBRE, EL MATEIX DIA QUE HAVIEN DE DECLARAR P. PABLO PEÑA I ANDRINO PELS DISCURSOS FETS AQUELL DIA A MONTJUÏC JUSTIFICANT LA VIOLÈNCIA FRONT EL SEPARATISME

Aquesta matinada els mossos d'esquadra han detingut a Barcelona a dos joves en relació a l'agressió que va patir un grup de simpatitzants de Democracia Nacional el passat 12 d'octubre a Barcelona a un bar de la cantonada de Carretera de la Bordeta amb el carrer Farell, a Sants, que havien assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Aquestes detencions, fetes seguint la instrucció del Jutjat número 19 de Barcelona, (veure nota de mossos), s'han produït hores abans de la compareixença a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, a la que no s'han presentat, del president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i del Jefe Nacional de La Falange, Manuel Andrino, que havien de declarar en relació a les manifestacions que va fer el 12 d'octubre a Montjuïc.

Segons la nota del mossos, els dos joves, han estat detinguts aquesta matinada, i ara es troben a dependències policials. Per aquests fets van ser detingudes ja sis persones el 28 de gener als barris de Sants i Sant Andreu i als municipis de Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. Una d'elles,  Fèlix P V, va ingressar a la presó el 31 d'aquell mes, (anar al blog Felix Llibertat!) sortint en llibertat fa nou dies.  

A tots vuit se'ls considera presumptes responsables de l'agressió a un grup de militants d'ultra dreta el 12 d'octubre de 2013 cap a les quatre de la tarde, en acabar l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Se'ls imputa uns delictes de lesions, tipificades als articles 147 i 148, delictes d’integritat moral, amb l’agreujant d’acció en grup i d'anar amb la cara tapada, amb l'agravant d'odi per motius ideològics, article 510 Codi Penal, i, també, per un delicte de danys a l'establiment. Segons fonts judicials Fèlix P V va ingressar a presó en tenir pendent una altra causa per actuacions semblants. (Llegir comunicat de Democracia Nacional Joven)

Sembla ser que els mossos d'esquadra, que havien fet un fort desplegament d'informació aquell dia per evitat xocs entre ultres i antifeixistes, tindrien imatges de com, quan ja s'havia desactivat els desplegament d'unitats de la BRIMO, en considerar-se que ja no hi havia risc d'enfrontaments, una moto surt del Centre Social de Can Vies de Sants per comprovar la presència d'aquest grups de simpatitzants o militants de DN al bar de la Carretera de la Bordeta. 

Aquelles imatges mostren com el motorista torna a Can Vies i, al cap d'uns minuts, haurien sortit de Can Vies un grup de dotze antifeixistes amb barres de ferro, pals, i passamutanyes. Sembla que poc abans d'arribar al bar es van tapar la cara, actuant violentament sense provocació prèvia contra els ultres, resultant amb ferides de consideració un noi al cap i una noia a la mà, i sent destrossades les cadires i taules de l'exterior i l'interior del bar. Uns danys materials a l'establiment que superen els 1.300 euros. 

 Imatges de dos dels ferits

Segons la nota feta pública pels mossos "a hores d’ara la policia científica està practicant les anàlisis dels objectes i documents intervinguts, com ara pals, cadenats, cadenes i diversa documentació, per tal d’aportar noves proves sobre els fets i del nivell d’organització del grup agressor", i l'operació policial continua oberta.

En la nota es diu que "els investigadors treballen amb la hipòtesis que l’agressió de Sants podria ser una reacció a un atac que va tenir lloc el març de 2012 contra diversos joves a la Sala Stroika de Manresa. En aquella ocasió un grup de persones va realitzar un atac organitzat i planificat contra uns joves que estaven fent cua per tal d’assistir a un concert del grup de música KOP. Per aquests fets la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, després d’una laboriosa investigació, va detenir 17 persones com a presumptes autores d’aquest atac. Deu dels detinguts van ingressar a presó". 

Personalment jo discrepo de que l'atac als militants de DN fos la resposta a l'atac nazi d'Stroika (clica per veure acusació i sumari). Crec que va ser un atac motivat per l'actitud obsessiva i contraproduent de certs sectors d'alguns grups antifeixistes "d'expulsar els feixistes dels carrers". Evidentment condemno aquesta acció i no entenc que determinats grups antifeixistes no condemnin aquesta agressió. (O s'està d'acord amb l'ús de la violència per motius polítics o s'està en contra. Jo estic en contra)

P PABLO PEÑA I MANUEL ANDRINO NO HAN COMPAREGUT A LA CITACIÓ DE FISCALIA

Tal com ja vaig anunciar aquí al blog ahir, el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i el Jefe Nacional de Falange, que havien estat citats avui a Fiscalia de Barcelona per les seves declaracions el 12 d'octubre, no s'hi han presentat.

Pedro Pablo Peña ja va enviar una comunicació de que avui la mateixa hora havia de ser a la vista del recurs al Tribunal Superior de Justicia de Madrid a la prohibició de la manifestació de dissabte al barri de Lavapiés contra els salts de Ceuta i Melilla, i Andrino va demanar  un exhort per declarar des de Madrid. De tota manera ni la Fiscalia ni mossos d'esquadra haurien rebut encara els escrits de Peña i Andrino dient que noi compareixien.
En ser unes declaracions a Fiscalia, no a un jutge, en principi no s'imposaran sancions per incopareixença, tot i que, en no presentar-se haurien perdut una oportunitat per aclarir les seves declaracions, en el cas realment desitgessin evitar una imputació judicial.
  

Pedro Pablo Peña, al mig, el passat 12 d'octubre a Montjuïc

Manuel Andrino, al mig, el passat 12 d'octubre

Citació per avui a Fiscalia de Barcelona