LLEIS D'ALARMA I CRISI ECONÒMICA, Analitzo al Punt Avui com les normes de control que s'establiran retallaran llibertats, en un context de descontetament social i creixement de l'atur

Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, 14 d'abril de 2020
 

Ningú no dubta que la majoria d’estats aprovaran nous marcs legals per combatre crisis sanitàries com la que estem vivint i per donar cobertura plena i més marge d’actuació a pràctiques que retallen drets i llibertats com el confinament i les geolocalitzacions. L’Estat espanyol no és la Xina, on tothom surt de casa amb un telèfon mòbil que indica on pot i on no pot anar, segons a quina categoria els han classificat, amb els serveis de seguretat que saben amb qui interactua. Però el 27 de març el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar un decret que aprovava una sèrie de mesures “per protegir la salut i la seguretat” que permeten de verificar en quina comunitat autònoma hi ha cada terminal de telèfon i els seus moviments i dona cobertura a un sistema d’autoavaluació mèdica similar al que va desenvolupar la Generalitat, a la qual cosa s’afegeix una geolocalització voluntària.

Els estats autoritaris, amb mancances democràtiques o amb governs populistes que feia anys que retallaven drets i llibertats, ho estan aprofitant per afeblir la separació de poders i les llibertats de premsa i d’expressió. A Hongria, Viktor Orbán ha aprovat una llei que li permet de governar indefinidament per decret i d’empresonar qui difongui informacions crítiques. A països àrabs que patien revoltes, com Algèria i l’Iraq, el coronavirus ha buidat les places, i ara que no hi ha dret a manifestar-se alguns dels seus dirigents han estat empresonats. Al Marroc, l’Iran, Jordània, els Emirats Àrabs i Oman, on els governs tenen la clau ràpida per fer apagades digitals, s’ha prohibit la venda de diaris en paper, cosa que també ha significat un cop econòmic que debilita encara més els mitjans independents.

Més enllà dels conflictes de competències i de l’ineficaç recentralització feta pel govern de Pedro Sánchez, tant el Procicat, el pla de Protecció Civil de la Generalitat, com els articles de la llei d’estat d’alarma de 1981, han quedat superats per les mesures que s’han hagut de prendre, que aquí, més enllà de certs incompliments de les normes de confinament, en alguns casos contradictòries, han estat majoritàriament obeïdes. El confinament a l’Estat espanyol és molt més estricte que els dels països del nostre entorn, i no s’ha permès ni que els nens surtin a fer un tomb, ni poder anar a córrer o caminar una estona en solitari. Resulta contradictori veure les llargues cues esperant per entrar en un centre comercial o una botiga i que no es permeti a persones amb patologies articulars, de sobrepès o coronàries, sortir a caminar. Restriccions que, sí algun particular o alguna associació de malats les portés als tribunals, probablement els donarien la raó, fet que forçaria el govern a rectificar, com va fer amb els nens autistes.

És d’esperar que, quan es trobarà la vacuna o el tractament, recuperarem la normalitat d’abraçar-nos. Però caldrà veure si les lleis i les eines de control que aprovaran els estats, en el context de la greu crisi econòmica i el malestar social que patirem, s’utilitzaran per vigilar on anem, amb qui ens trobem, el contingut dels missatges de WhatsApp que enviem i si seran utilitzades per empresonar dissidents.

UNS ENCAPUTXATS I UNS UNIFORMATS CONTRA LA PREMSA; I SECTORS DELS MOVIMENTS SOCIALS, QUE EN NO CONDEMNAR-HO, LEGITIMEN ELS ATACS

 

Dos fets molt greus van passar ahir al vespre al barri de Sants de Barcelona pel que fa al lliure exercici de la professió periodística. D'una banda un grup de manifestants que protestaven pel desallotjament de Can Vies van atacar amb ampolles de vidre a diferents informadors i van cremar la unitat mòbil de TV3 al crit de "La premsa apunta, la policia dispara!". 

Al cap d'una estona, i donant per bona la versió del Sindicat de Periodistes de Catalunya,  agents antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO) van intentar irrompre per la força i sense ordre judicial a la seu de la revista Directa.cat, trencant els vidres i provocant desperfectes, i segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya, agents antiavalots de la BRIMO van agredir a periodistes d'altres mitjans que van anar al llocs dels fets. 

Jo sempre he condemnat les accions violentes i agressions, siguin del tipus que sigui, al marge de la ideologia d'uns o altres, i sempre he criticat, com ha passat en el cas d'alguna agressió a militants d'ultradreta, que grups antifeixistes s'hagin negat a condemnar-les. Penso que no condemnar-ho, és d'una manera o altra, legitimar la violència.

 Per això considero un greu error que els convocants de la manifestació d'ahir contra el desallotjament i els portaveus de Can Vies, "hagin lamentat, però no condemnat" el llançament d'ampolles a periodistes i l'incendi de la unitat mòbil de TV3. Si no es condemna, es legitima o conprén l'acció.

També considero lamentable l'atac d'agents de la policia catalana a la seu de la Directa. Sembla que en la meteixa línia del que cridaven els que van atacar la unitat de TV3, "la premsa apunta, la policia dispara", alguns agents dels Mossos d'Esquadra creuen o pensen que "la Directa critica i apunta als mossos -casos Benítez, Quintana...- i els incontrolats ataquen" 

Acció dels mossos a la Directa

ARTICLE DE CARLES SOLÀ SOBRE LES AMENACES D'ANGLADA

EL FEIXISME ATACA ELS PERIODISTES
Carles Solà
Ara fa una setmana, el company periodista Xavier Rius Sant, em feia arribar una piulada que el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, acabava de fer al seu Twitter i que deia: “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d’en X. Rius Sant, altres seguiran el seu camí”.
Aquesta piulada amenaçadora és un més dels constants atacs d’aquest personatge contra el Xavier, autor del llibre “Xenofòbia a Catalunya” i col·laborador habitual d’El Triangle.
El problema de l’Anglada amb el Xavier Rius, és que aquest, s’ha convertit en un especialista amb l’extrema dreta xenòfoba i que aquest plantejament al nostre país té un nom i és diu Plataforma per Catalunya.
Tan el contingut del llibre com els articles del Xavier estan documentats i responen a un periodisme de denuncia dels plantejaments xenòfobs i racistes d’aquesta formació.
És per això que el feixisme racista li ha declarat la guerra i des d’aquest entorn han jugat a riure-se’n i desprestigiar el professional a través de la xarxa, creant un fals perfil a Twitter, que ell mateix ja es va encarregar de denunciar així que li va arribar el què estava passant.
Però com que no es conformen amb els insults, també han anat als tribunals i el mateix Anglada ha denunciat a Rius per injuries.
Tot això que li està passant és molt greu, però encara ho és més, la tèbia reacció del sector periodístic, que una setmana desprès i tret d’un article al Triangle, encara no ha sortit a denunciar la persecució d’un periodista que l’únic que ha fet i continuarà fent és investigant sobre aquesta formació racista. Podeu estar segurs que no deixarà de burxar per denunciar les actituds dels components de Plataforma, militants i regidors, que participen obertament en celebracions “futboleres” exhibint banderes espanyoles amb àligues franquistes, creu celtes i gamades, al costat dels estomaquen a altres seguidors pel seu color de pell.
Ni deixarà de denunciar públicament les organitzacions violentes amb discursos nazis que persegueixen i agredeixen joves com ha fet davant de l’atac de l’Stroika de Manresa.
És per això que cal que les organitzacions que agrupen els periodistes i el col·legi que diu representar-nos, prenguin partit i es posicionin de manera clara davant d’aquest atac feixista a la llibertat d’expressió i un professional compromès amb la causa dels drets de tots.
Publicat a Media.cat, 16 de juliol de 2012 (Clica aquí per anar-hi)

Per seguir el cas. Vaig a l'acte de Plataforma X la Libertad a Torrejón contra la nova mesquita que ha de ser l'inici de l'expansió de Plataforma fora de Catalunya  i constato i escric que només hi ha 50 persones, molts vinguts de Catalunya. No hi ha veïns de Torrejón, però sí alguns membres de l'antiga CEDADE i l'Asociación de Amigos de León Degrelle (membre de les SS que Fanco va acollir). Llavors dirigents de PxC difonen i retuiteigen un fals tuwitter meu amb la meva foto amb comentaris sexuals i grollers. Jo poso denúncia pel fet que algú ha creta un compte de twitter amb el meu nom i foto. Clica per anar-hi.

Després Anglada em posa un denúncia per injuries i fa declaracions de tipus sexual Clica aquí.

Finalment twitteja que es vol divertit i se'm vol carregar i que altres seguiran el mateix camí E. Ravello, diu "Muy bien hecho, aviso a navegantes"