Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aniversari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aniversari. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de setembre del 2018

LA BIBLIOTECA DE MOIÀ APROFITA L'ANIVERSARI DEL REFERÈNDUM PER CANVIAR EL NOM A 1 D'OCTUBRE. 500 persones parcticipen a l'acte de commemoració de referèndum



Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2018
Mig miler de persones han participat aquest vespre a Moià a l'acte de commemoració del referèndum de l'1 d'Octubre, davant de la biblioteca que ha passat a denominar-se Biblioteca Municipal 1 d'Octubre.
L'acte ha començat amb els emotius parlaments de la directora de l'Institut de Moià, Laura López, i de Jofre Torres que feren de voluntaris en els dos col·legis electorals del municipi –l'escola pública i la biblioteca- que han recordat des de les reunions "gairebé clandestines amb la Generalitat" en paraules de López, la vetlla la nit abans i l'obertura dels col·legis, la por de que vingués la Guàrdia Civil, i com a mitja tarda es va decidir tancar l'escola i portar les urnes a la biblioteca que romangué oberta fins les vuit del vespre amb els carrers bloquejats amb camions i tractors.

Tot seguit s'ha llegit una carta de Jordi Cuixart en la que deia que s'ha d'aprofitar el proper judici, no per defensar-se sinó denunciar la repressió i vulneració de drets a Catalunya, s'ha projectat un videoclip de Lluís Cascales "Mission Republic" fet a Moià i un curt de Queralt Guinart amb imatges de les votacions a la biblioteca, els carrers bloquejats i la gent que la defensava.

L'acte ha acabat amb la col·locació de la placa de "Biblioteca Municipal 1 d'Octubre".

 Lluís Cascales
 Nou nom i nova placa a la biblioteca
 Jofre Torres
 Laura López

 Videoclip que s'ha estrenat

divendres, 6 de novembre del 2015

DILLUNS ACTE EN RECORD DE "LA NIT DELS VIDRES TRENCATS" I LA DESMEMÒRIA EUROPEA

El proper dilluns es farà a l'Aula Europa de Barcelona l'acte de commemoració de la Nit dels Vidres Trencats, convocat per Unitat contra el Feixisme, Amical Mauthausen, SOS Racisme, i Stop Mare Mórtum. 
La Nit dels Vidres Trencats (Reichskristallnacht en alemany, literalment Nit de Cristall del Reich,   Reichspogromnacht o Novemberpogrome (Pogrom de Novembre) va ser un pogrom ordenat  per Adolf Hitler i Joseph Goebbels, fet per les Sturmabteilung (SA), les Schutzstaffel (SS), les Joventuts Hitlerianes, la GESTAPO i la policía contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. Així la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90.

L'acte es farà aquest dilluns 9 de novembre a 19h a l'Aula Europa (seu de les institucions europees a Barcelona). Passeig de Gràcia, 90.
 Intervindran:
Jaume Vilaseca Arroyo (Unitat contra el Feixisme )
Rosa Toran ( Amical de Mauthausen )
Beatriu Guarro ( SOS Racisme - Catalunya )
Toni Borrell ( Stop Mare Mortum)
Hi haurà un tancament d'acte simbòlic, amb encesa d'espelmes al carrer

diumenge, 22 de juny del 2014

ELS MÒBILS DELS ACUSATS DE L'ATAC NAZI D'STROIKA A MANRESA NO VAN TENIR CAP ACTIVITAT DURANT ELS 9 MINUTS DE L'AGRESSIÓ. Article d'ahir a la Directa

La composició garantista del tribunal afavoreix l'estratègia de les defenses

XAVIER RIUS @xrius1 twitter
 
Després de les set primeres sessions del judici per l’atac de març de 2012 davant de la sala Stroika de Manresa, en la qual els setze acusats han negat la seva implicació, i les úniques proves inculpatòries directes siguin les declaracions de quatre acusats que en seu judicial van admetre la participació del grup i algun fragment de les escoltes telefòniques, caldrà veure quan es visionin els vídeos de la suposada festa d’aniversari al Pont de Vilomara amb què justifiquen la coartada, com s’expliquen unes imatges que no tenen res a veure amb l’aniversari d’un nen.

Els quatre acusats que havien reconegut la seva participació en la declaració que van fer al jutjat de Manresa, han afirmat que el que van dir al jutjat va ser fruit de les pressions dels Mossos d’Esquadra amb amenaces com que s’implicaria les seves parelles. Per aquest motiu, els advocats han demanat invalidar les declaracions judicials.

També inculpa al grup les declaracions a la Fiscalia de Menors de Fernando C., que a Fiscalia i en el judici posterior va reconèixer amb tota mena de detalls la implicació dels setze acusats. Però el president del tribunal no ha considerat probatòries les declaracions en la jurisdicció de menors ni en la sentència dictada. I quan Fernando C. ha declarat aquesta setmana en el judici, el tribunal ha acceptat la petició de les defenses perquè ho fes com a imputat, en lloc de fer-ho com a testimoni i amb l’obligació de respondre i dir la veritat. En comparèixer com a imputat s’ha acollit al dret a no declarar.

Els encausats reconeixen només haver estat convidats a la festa d’aniversari del fill d’Ana M., parella de qui es considera el líder, Javier C. dels quals hi ha imatges en la trobada que fan al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara. Tots dos reconeixen que van estar en aquesta “festa d’aniversari”. I els que no, diuen que es van perdre i van retornar als seus municipis.

Tres elements clau en la investigació

Els caps de Mossos d’Esquadra que van dirigir la investigació han explicat que van iniciar-la d'acord amb tres elements. El primer: el fet que la Guàrdia Civil els passà l’informe del control del vehicle procedent d’Igualada, aturat en un control, on anaven dues persones d’ideologia ultradretana, una de les quals tenia un tatuatge amb la “runa odal”. Aquestes persones tenien vinculació amb el Movimiento Social Republicano (MSR). La virulència, nombre d’atacants i la seva organització va fer pensar que era un grup de gent d’altres llocs, i que podia ser una venjança per l’atac amb pedres del concert del 12 d’octubre anterior a Barcelona, on va resultar ferit l’exdirigent de l'MSR, Alejandro Fernández. El fet que la Guàrdia Civil interceptés un vehicle venint d’Igualada confirmava la hipòtesi que l'atac podia haver estat realitzat per gent de fora de la comarca.

Un altre element va ser la comunicació dels propietaris del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, dient que el vespre de l’atac un grup d’estètica skin havia anat a l’establiment i que van fer comentaris sobre barres de ferro. Els Mossos van visionar les imatges de les càmeres del restaurant i van identificar a membres dels CUSOS de l’Espanyol i Ultras Sur. La tercera via va ser demanar les geolocalitzacions de les trucades d’aquestes persones aquella tarda vespre, constatant que va haver-hi una gran activitat entre ells, iniciada quan eren als seus municipis (Tarragona, Igualada, Manresa, Terrassa, Polinyà, Blanes...) i una hora abans de l’atac fan trucades des de Terrassa amb altres que són a Manresa.

L'activitat dels telèfons mòbils

Les geolocalitzacions dels telèfons dels acusats confirmen que després d'una gran activitat telefònica a Manresa amb senyal des del repetidor a 600 metres de la sala Stroika, els disset telèfons estan en silenci entre les 21 hores, 20 minuts i 2 segons, fins a les 21 hores, 29 minuts i 55 segons, que tornen a tenir una gran activitat. La major part d'ells inicien les converses o envien missatges des del repetidor de Fonts dels Capellans que dóna cobertura justament al voltant de la sala Stroika, i després des del repetidor que dóna cobertura al Pont de Vilomara, inclòs el restaurant Cal Curro, on arriben a les 21 hores 38 minuts. Pels mossos és significatiu que els nou minuts de silenci dels disset mòbils coincideixen amb el moment de l'atac.

Aquella tarda alguns dels acusats van mantenir trucades amb el dirigent de l'MSR, Jordi de la Fuente i amb altres persones que, quan les companyies van aportar les geolocalitzacions, no van ser ubicats a Manresa, pel que no se’ls va considerar participants.

Pendents de com rebaten les imatges del restaurant on se’ls veu fent gestos explícits, fins ara els advocats han intentat negar l’afirmació que l’acció fos necessàriament feta per un grup d’ultradreta, i han negat el valor probatori de les geolocalitzacions. Entre els advocats contractats pels acusats hi ha coneguts defensors habituals d’ultradretans, com ara Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó, que insisteixen que no es condemni els acusats per la seva ideologia. El fet que el tribunal està sent molt garantista amb les peticions de les defenses, facilita l’estratègia dels advocats, sent ara per ara una incògnita si consideraran o no com a prova les declaracions inculpatòries fetes al jutjat de Manresa.
Llegir a la Directa.cat 
 Càmeres de seguretat de Cal Curro, El Pont de Vilomara van gravar la suposada festa d'aniversari d'un nen. Es veuran les imatges dijous en el judici

diumenge, 20 d’abril del 2014

20 D'ABRIL, LA ULTRADRETA NEONAZI , COMMEMORA EN PRIVAT EL 125 ANIVERSARI DE HITLER. Per alguns avui és el dia 1er de l'any 125 de la seva era

Avui 20 d'abril de 2014, grups neonazis d'arreu del món commemoren en privat el 125 aniversari del naixement d'Adolf Hitler. Alguns d'aquest grups tenen un calendari pel que avui és el dia 1 de l'any 125 de la nova era. Aquest era el cas del Círculo d'Estudios Indoeuropeos (CEI) que va ser jutjat a Barcelona fa 5 anys.  

Tot i que els actes de commemoració, a causa de les conseqüències legals que poden tenir, es fan en privat difoses a foros o grups de Facebook tancats, alguns grups espanyols com Devenir Europeu o Alianza Nacional fan esment de l'efemèride a les seves xarxes social en obert i algun grup farà algun acte la setmana propera. 
De tota manera la majoria de dirigents ultres que admiren Hitler i tenen esvàstiques o bustos de Hitler al menjador de casa seva se n'amaguen. Molts neonazis es limiten avui a fet twitts amb el 88 (Heil Hitler), 18 (Adolf Hitler) o el número 14. El 14 són "Les catorze paraules" pronunciades per  David Lane: "Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i  un futur pels nens blancs","We must secure the existence of our people and a future for White children" Però alguns diuen que el veritable significat de les 14 paraules a Europa és: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" (Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futurs pels nens aris).
Potser és més honest declarar el que es pensa, que no amagar-ho i després, com va tuitejar fa dos mesos Josep Anglada sobre algú amb molt pes al partit (clica), que aquest dirigent que continua al partit "identitari", tingui -ho hagi tingut-  certa bandera o cert bust al menjador o l'estudi de casa.  

.

La foto de Mestalla és de fa 3 anys.



REPRODUEIXO DE NOU L'ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR FA TRES SETMANES AL PERIÓDICO
Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser

dimecres, 26 de març del 2014

TRIAS ACCEPTA LA PROPOSTA DE POSAR EL NOM DE MANDELA A UN CARRER, A L'ACTE DE 25è ANIVERSARI DE SOS RACISME. Sos demana el tancament del CIE

Aquesta tarda s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte de commemoració del 25è aniversari de la creació de SOS Racisme Catalunya, amb l'assistència de l'alcalde Xavier Trias, la regidora de Drets Civils, Francina Vila, regidors de l'oposició d'ERC, PSC i ICV-EUiA (cap del PP!), del Director General de la Immigració, Xavier Bosch, i del Fiscal de Delicte d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar. 

El 1989 neix SOS Racisme Catalunya, tres anys després que sorgís dins del sindicat Comissions Obreres a Barcelona la iniciativa de crear el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). El CITE sorgia no només com una oficina per informar i assessorar els treballadors estrangers sinó, també, per comprometre el moviment sindical amb la defensa dels drets de tots els treballadors, siguin autòctons o estrangers i posicionar el sindicat i el moviment obrer per tal que no agafés el camí que havia adoptat part de la classe obrera a barris de França que abraçaven les idees de Jean Marie Le Pen. El 1986 CCOO es trobava amb el fet que poc després de la regularització d'immigrants de primera Llei d'Estrangeria de 1985, la llei no funcionava i era molt difícil pels treballador estrangers amb feina obtenir papers. L'experiència pionera de CITE a Barcelona no només es va estendre la majoria de delegacions territorials de CCOO dins i fora de Catalunya sinó que els altres sindicats van crear també oficines d'atenció als treballadors estrangers.

Doncs bé, el 1989 a diferents llocs de Catalunya i l'Estat espanyol es produeixin diversos fets racistes, com és el cas de les redades a treballadors magribins a fàbriques tèxtils de Vic i Osona, així com diverses agressions xenòfobes. 
En aquell moment la Llei d'Estrangeria fa gairebé impossible que els immigrants posteriors a la regularització de 1986 tot i tenir feina, aconsegueixi el permís de treball i residència. I l'única resposta de l'administració de l'Estat són les redades d'immigrants que creen una gran alarma social, criminalitzen els estrangers i no ajuden en res en normalitzar el flux migratori. Aquestes detencions massives a la porta de certes fàbriques són denunciades amb duresa pel Síndic de Greuges.
Això motivarà que diverses persones -algunes vinculades al CITE de CCOO, altres procedent del món cultural, educatiu o vinculats a altres associacions- mantinguin diverses trobades amb membres de SOS Racisme de França i decideixin crear SOS Racisme Catalunya.

Pere Camps, que ha intervingut com a fundador de SOS, ha recordat les primeres passes de l'organització, com com el concert que es va fer al Palau d'Esports de Barcelona el 5 de maig de 1990, i l'èxit de les dues manifestacions multitudinàries de 1992, que van fer que els partits i institucions que  inicialment havien rebut l'aparició de SOS amb cert escepticisme, acceptessin el repte i tant el president Jordi Pujol, com l'alcalde Pasqual Maragall donessin suport real a les propostes polítiques i cíviques de SOS. Per Camps aquest fet va ser important donat que "teníem clar que només podíem derrotar la xenofòbia i el racisme si més a més de la ciutadania no obtenien el suport de les institucions".

 En aquest mateix sentit, el periodista de TV3 Carles Solà, que ha glosat la importància de la manifestació a Barcelona del 29 de novembre de 1992 convocada per SOS com a resposta per l'assassinat a Madrid de la dominicana Lucrecia Pérez, a la que van participar 30.000 persones. Per Solà aquest assassinat de Lucrecia fet pel Guàrdia Civil, Luis Merinoi Pérez, fora de servei, que després de prendres unes copes va decidir anar amb uns amics al barri d'Arabaca a "dar un susto a esos negros" amb la seva arma reglamentària, va ser el primer crim d'odi documentat a l'Estat espanyol.

En nom de SOS Racisme han intervingut Beatriu Guarro i Karlos Castilla, jurista i activista del Grup No als CIE de SOS Racisme que han incidit en els reptes actuals de SOS, un dels qual és el tancament del Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). També ha parlat Zeshan Mouhammad, activista de SOS i  víctima d’una identificació per perfil ètnic. 

Per la seva part el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch -que ha tingut unes paraules de condol pel quatre nens morts aquesta matinada a l'incendi de casa al Vendrell-, ha parlat de les polítiques i accions per combatre els racisme i els falsos rumors dels que s'alimenten els que atien les idees intolerants. Després de qualificar SOS Racisme com un referent, ha alertat del perill que significa l'ultra dreta recordant que a les municipals de diumenge a Perpinyà, el Front Nacional, ha estat la força més votada. Bosch ha lamentat que la llei d'igualtat que redactava l'anterior govern central fos avortada pel PP, ha demanat millors eines jurídiques i penals per l'actuació de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, i ha parlat de propostes legislatives catalanes tant en el marc polític actual com en el del futur estat català. 
 
Després de visonar un vídeo de record d'aquests 25 anys, Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme, ha exposat els eixos actual de treball de l'entitat com són la lluita pel tancament dels CIE, la derogació de la Llei d'estrangeria, i el combat del discurs racista als mitjans de comunicació i les institucions. Cuevas, aprofitant que tenia l'alcalde al costat, li ha demanat que es canvii de nom la plaça d'Antonio López, Marquès de Comillas, el qual va ser un pròsper traficant d'esclaus, pel de Nelson Mandela.

Ha clos l'acte l'alcalde Trias, el qual ha proposat que als immigrants sense papers se'ls dongui un permís temporal o provisional, per tal que puguin treballar legalment mentre es decideix la seva situació i així es pugui evitar que entrin en cercles d'explotació i marginalitat. I pel que fa a la proposta de Cuevas de posar a un carrer o una plaça el nom de Mandela s'ha mostrat totalment favorable, deixant clar, però que el procés per canviar de nom un carrer dura alguns anys.

 L'alcalde, Xavier Trias, fent el seu parlament. A l'esquerra de la imatge la regidora de Drets Civils, Francina Vila. A la dreta, Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, i Pere Camps que parlà com a fundador de la d'associació.
 
   El periodista Carles Solà presentant l'acte, al costat dels regidors de l'oposició del PSC, ERC i ICV. 
 El saló de Cent s'ha omplert
 
 La Jose Peñín, responsable de premsa de SOS, en estat de bona esperança, fent la seva feina.
 La majoria dels que han intervingut han demanat el tancament del CIE de Barcelona a Zona Franca

dilluns, 18 de març del 2013

UNA PAU LLUNYANA, publico aquest article al Punt Avui sobre els 10 anys de la guerra d'Iraq


Una pau llunyana

Xavier Rius, 18/03/2013

Deu anys després de la guerra que va acabar amb el règim de Saddam Hussein, que va destruir l'economia i l'administració de l'estat iraquià, i tres anys després de les eleccions parlamentàries que han estat incapaces de donar un govern que funcioni, l'Iraq continua dessagnant-se amb venjances envers sunnites, cristians i xiïtes i amb una economia que no funciona. A més a més, retirades les tropes americanes, el país està atrapat entre l'Iran, que controla els fils del poder a Bagdad, i les tensions d'una guerra a la veïna Síria, on els sunnites i grups d'Al-Qaida, intenten derrocar el regim xiïta alauita.
La qüestió ara no és repetir que la guerra va ser un engany, que no hi havia armes de destrucció massiva, que es va ocupar el país pel petroli o la falsedat que farien de l'Iraq un exemple de democràcia que irradiaria llibertat a tot el Pròxim Orient.
La qüestió és que, desballestada l'administració, l'exèrcit i la policia d'un règim tirànic, la situació del país és pitjor, amb una economia enfonsada i amb matances sectàries, mentre màfies i elits polítiques s'enriqueixen a costa dels altres. Evidentment hi ha llibertat de premsa i de partits polítics, però a mans d'uns o d'altres, centenars de polítics i periodistes són assassinats. I també hi ha eleccions. Però tres anys després de les eleccions legislatives, el país continua ingovernable.
La llista multiètnica d'Iraquiya, encapçalada per l'exprimer ministre xiïta, Ayad Alaui, va ser la força més votada, però després de mig any de negociacions es va fer amb el poder la coalició xiïta de Nuri al-Maliki, totalment influenciat per l'Iran. El nou govern no va complir la promesa d'integrar a l'exèrcit a la milícia sunnita Shawa, coneguda com Els fills de l'Iraq, que finançada pels Estats Units va acabar amb els sunnites d'Al-Qaida que massacraven la població xiïta. I a hores d'ara resten 41.000 milicians armats que no reben la paga promesa, molts dels quals han tornat a viure dels segrestos i assassinats de xiïtes, cosa que pot provocar que el país es torni a incendiar.
A més a més, Nuri al-Maliki, fa tretze mesos, poc després de ser nomenat primer ministre, va ordenar la detenció del vicepresident del país, el sunnita Tariq al-Haiximi, acusant-lo de dirigir esquadrons de la mort; Haiximi es refugià primer al Kurdistan i després a Turquia, que s'ha negat a extradir-lo. I, mentre més de la meitat dels cristians que hi havia al país amb Saddam ja n'han marxat per no tornar-hi, fa tres mesos milers de sunnites, cansats d'assassinats, bombes i segrestos, sortiren als carrers de Bagdad i Ramadi demanant la llibertat dels presoners, la derogació de la llei antiterrorista i la fi dels assassinats.
La situació és tan greu, amb un govern i un Parlament que no han estat capaços de nomenar ni ministre de Defensa ni de l'Interior, que l'aiatol·là Al-Sistani, veritable cap espiritual dels xiïtes, fa mesos que pressiona Al-Maliki perquè posi ordre i allargar la mà als sunnites.
L'actual ministre de Petroli, Hussein al-Xahristani, emparentat amb l'aiatol·là Al-Sistani, està intentant des del govern d'impulsar mesures polítiques de transparència i reconciliació per trencar la desconfiança dels seguidors d'Ayad Alaui, dels sunnites, dels cristians i de molts xiïtes vers Al-Maliki. Però Al-Maliki, desobeint el que demanen Al-Sistani i Alaui i incomplint la llei que només permet ser primer ministre dos mandats, vol tornar-se a presentar a les eleccions legislatives de l'any vinent.
El Kurdistan és l'únic territori on es viu en pau i llibertat, administrant el govern autònom els guanys de petroli. Però als suburbis de barraques, com ara Sadar City a Bagdad, habitat per xiïtes, o a la rica en petroli Bàssora, al sud, la població no veu que la seva situació millori en comparació amb els temps de l'odiat Saddam. I si Al-Maliki no comparteix poder amb Alaui i no aplica les mesures que li demana l'aiatol·là Al-Sitani, potser ressorgiran les milícies del xiïta radical Muqtada al-Sader, que amb les armes amagades espera com evoluciona el país.
 Llegir al Punt Avui, clica