ELS BOIXOS NOIS REAPAREIXEN AMB MOTIU DEL CLÀSSIC I ES PRODUEIXEN CÀRREGUES POLICIALS A LES CORTS

Els Boixos Nois, que tenen prohibit el seu accés al Camp Nou, però sí que entren en grup a altres estadis espanyols, han tornat a provocar incidents a la Travessera de les Corts de aquest migdia, on prop de mig miler de seguidors s'han concentrat, seguint la convocatòria d'un "Corteo" que es va fer fa uns dies des de les xarxes socials. 

A la capçalera de la marxa portaven una gran foto de l'expresident del club, Josep Lluís Núñez, que des del 1981 els hi va donar unes facilitats logístiques (entrades als partits, local dins l'estadi, ajut pels desplaçaments...) que Joan Gaspart va mantenir.  Va ser Joan Laporta qui els va fer fora de l'estadi la temporada 2003/2004.  I amb Sandro Rosell van estar a punt d'arribar un acord per poder tornar a entrar. Posteriorment amb Josep Maria Bartomeu van intentar retornar en el marc del projecte de la Grada d'Animació, fet que va molestar als Mossos d'Esquadra.

 

Si bé inicialment no s'han produït incidents mentre corejaven les seves consignes, encenien bengales i tallaven la Travessera de les Corts, poc abans de les dues s'ha produit una baralla, cosa que ha fet intervenir a la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra que ha fet diverses càrregues. 

El 6 de maig, amb motiu també del clàssic van fer una marxa o "corteo" similar als barris de Sants i Les Corts de Barcelona. El 21 d'abril van provocar incidents als voltants de l'estadi del Metropolitano a Madrid, amb motiu de la final de la Copa del Rei, agredint a seguidors del Sevilla i apedregant una autobús. Al Wanda Maetropolitano, on no tenen prohibida l'entrada van seguir el partit des del Fondo Sur.

El passat 7 d'abril alguns membres dels Boixos van implicar-se en una baralla a Cornellà amb membres del clan gitano "Los Carmelos" de Gavà, que sembla que es va produir per un tema de deutes o rivalitats vinculats a les activitats dels Casuals, que van ser condemnats el 2013 per extorsions a discoteques, robo amb violència, tràfic de drogues i agressions que sovint feien joves cachorros o cadells del Boixos seguint ordres. Tot i que els Boixos se l'ha ubicat en l'àmbit  de la ultradreta independenstista 33, alguns dels condemnats  eren exmilitants de l'extremadreta espanyolista.

 Imatges d'aquest migdia

 Foto@perelorente1

Vídeo de la manifestació o "Corteo" dels Boixos el 6 de maig a Barcelona, també amb motiu del clàssic

Los Boixos Nois se concentraron este domingo antes del clásico del Camp Nou, donde FC Barcelona y Real Madrid se ven las caras en partido de Liga. El grupo radical tiene prohibido el paso al estadio desde hace más de una década, cuando el entonces presidente, Joan Laporta, les expulsó. Sin embargo, los Boixos aprovecharon la gran cita deportiva del fin de semana en la capital catalana para hacerse visibles. Para ello, no escatimaron humo ni bengalas, como se puede apreciar en varios vídeos publicados en las redes sociales. La concentración se produjo en Travessera de Les Corts, vía de acceso al coliseo azulgrana. Tampoco faltaron petardos, pancartas de autorreividicación (“No Boixos, no party”, en alusión a su destierro) y cánticos contra el eterno rival; incluso se prendió fuego a una bufanda blanca con el escudo madridista.

Ver más en: https://www.20minutos.es/deportes/noticia/concentracion-boixos-nois-clasico-3332911/0/#xtor=AD-15&xts=467263

35 PERSONES PARTICIPEN A L'HOMENATGE DE TRAMUNTANA ALS CATALANS MORTS A CUBA

Prop d'una  quarantena de persones van participar ahir 23-F al migdia, a l'acte d' homenatge als catalans enterrats al cementiri de Les Corts morts a la guerra de Cuba i Filipines en el mausoleu que va fer l'Ajuntament de Barcelona el 1905, homenatge que s'ha fet també als caiguts a la guerra del Marroc, defensant l'espanyolitat de les colònies a Amèrica, Àsia i Àfrica.  Evidentment la història es pot interpretar de moltes maneres, i l'enviament de joves de quinta que no podien pagar els "rescat" per lliurar-se primer d'anar a Cuba i Filipines, i després a la guerra d'Àfrica va motivar l'aixecament popular a Barcelona de la Setmana Tràgica (clica per veure la història d'aquesta sublevació de les classes treballadores que no volien enviar els fill a morir a l' Àfrica) .
        Acte que com explicava aquí al blog divendres (clica) organitzava fa uns anys l'ultradretà Moviment Patriòtic Català i Batzegada, grups que també feien fins 2004 l'homenatge al Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, que lluitaren amb les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
       Segons els digitals El Occidental.es    i Diálogo Libre, en el parlament que va fer Juan González, president de Tramuntana, va lamentar que aquests caiguts o "herois oblidats"  no existeixin ja ni en la memòria col·lectiva de Catalunya ni d'Espanya, i van destacar que "morir com ells no és morir, sinó viure i fer el correcte". També van denunciat l'egoisme i la manca de valors actuals de la societat, i que calia recordar i honorar el passat per aconseguir el futur.
       Els participants, entre els qui havia membres de Plataforma per Catalunya de L'Hospitalet, el Vallés i Badalona i de les Joventuts Identitàries, portaven banderes espanyoles, la groga de Tramuntana, la requetè o Creu carlista de Borgoña, i la catalana del Moviment Patriòtic Català amb el triangle blau marí o negre o  i la creu.
     L'acte va acabar, amb el cant de l'habanera "El meu avi va anar a Cuba".

 Foto de l'acte d'ahir del digital El Occidental.es
La Directa.cat, publica aquestes fotos

 Foto de l'acte que feia el MPC i Batzegada fa més de deu anys.

Anar al Blog El Occidental, clica
Anar al blog de Casal Tramuntana
  Més informació al blog Diálogo Libre (clica)
Anar a Directa.cat

TRAMUNTANA RECUPERA DEMÀ L'HOMENATGE ALS CATALANS CAIGUTS A LA GUERRA DE CUBA QUE ABANS FEIA EL CASAL ROGER DE LLÚRIA DE DEMOCRACIA NACIONAL, EL MOVIMENT PATRIÒTIC CATALÀ I BATZEGADA

           (Clica aquí per veure informació de com va anar l'acte)
El Casal Tramuntana de Barcelona, on hi participen càrrecs públics de Plataforma X Catalunya i antics militants del Moviment Patriòtic Català (MPC), Batzegada, i de Democracia Nacional, recupera (casualment demà dissabte 23-F) l'acte anual d'homenatge als catalans caiguts a la Guerra de Cuba i Filipines enterrats al cementiri de Les Corts de Barcelona on l'Ajuntament va contruir un mausoleu el 1905. (clica per anar al seu blog)

Imatges de l'homenatge als "patriotes catalans" morts a Cuba per Espanya al cementiri de Les Corts a finals dels noranta.

 A sota imatge de l'acte a Montserrat

Aquest ideari catalanista romàntic i espanyolista imperial es va començar a plasmar a l'extrema dreta catalana quan Democracia Nacional obre a Barcelona el Casal Social Roger de Llúria, partit que llavors ja dirigeix Manuel Canduela. El Casal agrupa unes 50 persones de diferents edats, molts d'ells de l'entorn de les Brigadas Blanquiazules i d'algun grup de caps rapats. Altres pertanyen a l'extrema dreta franquista.

EL MOVIMENT PATRIÒTIC CATALÀ (MPC) I BATZEGADA

 No obstant militants o ex militants de Democracia Nacional amb  persones que havien participat o simpatitzat amb el grup terrorista Milicia Catalana (Clica)  i altres persones creen als anys noranta (1993?) El Moviment Patriòtic Català (clica)  i el grup  Timbaler del Bruc (clica) , que com Milícia Catalana -o hereus de Milícia Catalana-, seria vinculat amb actes violents o terroristes i on hi participaria el fill del subhaster Alberto Royuela.  El MPC (que no s'involucraria en actes violents) publicaria la revista Batzegada, que esdevindria també un grup juvenil. Segons actuals i antics militans d'aquests i d'altres grups d'extrema dreta, l'actual dirigent de PxC, David Parada, havia estat membre del MPC i Batzegada, si bé ell ho nega rotundament, reconeixent, només, que era membre de la Grada Jove de l'Espanyol. També milita avui a PxC, dirigint el grup de Badalona, Carlos Francisoud (clica)  que fou condemnat pels atemptats fets per Milícia Catalana (clica)  i part del seu entorn entraria al MPC.  Santiago Royuela, fill del patriarca Alberto Royuela, també formava part d'aquest grup i va ser condemnat a sis anys de presó per posar una bomba a les Cotxeres de Sants el març de 2001 on feia un concert el cantant basc, Fermín Muguruza.

Batzegada i MPC la segona meitat dels anys noranta realitzaran actes d'homenatge al monument del Timbaler del Bruc, participaran a l'acte anual de la Comunió Tradicionalista Carlista del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, a Montserrat, on hi ha el monument als catalans caiguts a la Guerra Civil -que resaven el Pare Nostre en català i cantaven el Virolai abans d'entrar en combat contra les tropes de la República- i, per últim feien l'acte anual d'homenatge als catalans caiguts a Cuba i Filipines enterrats al cementiri de les Corts, netejaven les tombes i les plaques i portaven flors. A L'acte més a més de cantar himnes espanyolistes cantaven "El meu avi va anar Cuba...", acte que demà dissabte recupera el Casal Tramuntana. 

Més a més, el MPC i Batzegada, allunyats de tota activitat terrorista, participaran als actes que Democracia Nacional organitza cada any el 12 d'octubre a la Plaça de Sant Jordi a Montjuïc, com es veu a la foto de l'article de El País de l'any 2002. I alguns d'ells ara formen part de Plataforma per Catalunya i el Casal Tramuntana. L'acte de Montserrat Batzegada el va continuar fent fins l'any 2004 (clica per llegir com es desconovoca l'acte de 2005)
      

 Article a El País d'abril de 2002 amb una foto de l'acte de l'extrema dreta a Montjuïc del 12 d'octubre de 2001 on veiem sota les banderes del MPC a actuals militants i dirigents de Tramuntana i/o PxC. 
          

 Cartell de Tramuntana de l'acte de demà al cementiri de Les Corts pels 95 catalans enterrats allà caiguts a la guerra de Cuba.

 Així veiem aquest ideari espanyolista-imperial i catalanista romàntic que tenia el MPC, Batzegada, Mílicia Catalana (?) i abans, el Casal Social Roger de Llúria de Democràcia Nacional, en  el comunicat publicat fa uns dies al seu blog:

"La Catalunya de la Reconquesta d'Otger Cathaló i els 9 barons, de la Marca Hispànica, de les 4 barres de Guifre el Pilós, del Comte Borrell, la Catalunya d'Arnau Mir de Tost , de Ramon Berenguer, la Catalunya de Luis de Requesens, de Jaume I el Conqueridor i de l'Almirall Cardona.
La Catalunya que estima la terra, el mar i les muntanyes, la dels pescadors del Mediterrani, la que conrea i respecta la terra, la que harmonitza l'home amb la natura, la que estima els Pirineus.
La Catalunya de les famílies al costat del foc, de les tradicions i llegendes, la Catalunya dels valors eterns.
La Catalunya de l'Arxiduc Carles, la de les partides carlines, de Ramon Cabrera, de Tristany i de Savalls, la Catalunya que lluita pels nostres furs i els nostres drets.
La Catalunya dels treballadors, dels estudiants i dels camperols, la Catalunya que somia amb la justícia social, la Catalunya de Serrallonga.
La Catalunya de les tradicions, la del ball de bastons, la dels correfocs, la dels Castellers, la del Tió de Nadal i de Sant Esteve.
La Catalunya del bon àpats, del pa amb tomàquet, la botifarra amb mongetes, dels calçots i del xató, del bon vi i el cava.
La Catalunya dels campanars cap al cel, de la Verge de Montserrat, la de l'espasa contra la simitarra, la dels sants guerrers, la Catalunya de Sant Jordi.
La Catalunya de la resistència, d'Agustina d'Aragó, del Timbaler del Bruc i del setge de Girona.
La Catalunya de Mossèn Cinto Verdaguer, de Ramon Llull, de Ramon Muntaner, la de Rubió i Ors, de Jaume Balmes, de Milà i Fontanals, de Bernat Desclot

La Catalunya heroica en totes les guerres, en les de conquesta, en les de reconquesta i en les de resistència.
La Catalunya dels Almogàvers , de la conquesta del mediterrani, de Roger de Flor i Roger de Llúria.
La Catalunya de l'art clàssic, de Dalí a Fortuny, d'Enrique Granados a Albéniz, de Llull a Verdaguer.
La Catalunya del seny i la rauxa. La Catalunya que es nega a morir a les mans de la globalització, que es nega a cedir davant el centralisme i que es nega a desvincular-se de la Pàtria".

 Informació de com va anar l'acte, clica aquí