Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homenatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homenatge. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de maig del 2018

QUIM TORRA, PER LES SEVES PARAULES DESPECTIVES VERS "ELS ESPANYOLS", i LA SEVA PARTICIPACIÓ EN UN ACTE D'HOMENATGE A DANIEL CARDONA, NO CREC QUE SIGUI LA PERSONA IDÒNIA PER FER, ENCARA QUE SIGUI INTERINAMENT, DE PRESIDENT DE LA GENERALITAT. Crec que Puigdemont, a qui elements externs el tornen a afavorir, s'ha equivocat en nomenar a Torra que, pel seu perfil, pot perjudicar, sobretot a nivell internacional, la imatge de Catalunya. Explico aquí breument aquest sector minoritari independentista ultra "33" amb el que Torra va coincidir o flirtejar



Ho dic sense eufemismes, en començar l'article. Crec que no s'ha de jugar amb foc amb gestos o accions que podrien provocar un nou 155 que, si es repeteix, sí que podria fer molt de mal al model educatiu català, a TV3 i al paper dels Mossos com a policia integral. 
Estic més a prop del que voldrien ara ERC o el Comuns: Fer un govern que reverteixi tot el mal del 155 i aconsegueixi la llibertat del presos, mentre la justícia de Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya tomba el relat de la rebel·lió violenta que imagina el jutge Pablo Llarena.
I de la mateixa manera que no convocant Puigdemont eleccions el 2 d'octubre amb el suport mediàtic internacional per l'efecte de les injustificades i desproporcionades càrregues policials, es va entrar en un camí que va acabar amb els empresonaments i el 155, ara Puigdemont es torna a equivocar en nomenar Quim Torra com a President interí de la Generalitat. 
S'equivoca, no només perquè crec treu a la Presidència l'autoritat que com a tal necessita, sinó perquè pels seus escrits i tuïts, ha manifestat opinions que l'acostarien al independentisme para-feixista de l'àmbit "33". El fet que intervingués com a orador a l'homenatge al fundador el 1931 del grup filo-feixista "Nosaltres Sols", Daniel Cardona, el maig de 2014, i reivindiqués "la vigència avui més que mai del pensament de Cardona" crec que el desacredita per fer de president.

 
 

 
 Homenatge als germans Badia, amb les "camises pardes"

No entraré ara aquí a debatre si Cardona o els germans Badia amb els seus escamots i les seves camises verdes o pardes, eren o no el partit feixista català en l´epoca que sorgirà el nazisme alemany i el feixisme italià, ni cap on haguessin evolucionat si no hagués esclatat la Guerra d'Espanya o la FAI no hagués assassinat als Badia. Però, com reaccionaríem si un líder d'un partit d'àmbit espanyol digués avui que les paraules d'un dirigent dels anys trenta que afirmava que el crani dels castellans és superior al dels catalans, són més vives que mai? Cardona va dir que un crani d'Àvila, no serà mai com un de la Plana de Vic. Què passaria si el President de Castella i Lleó hagués anat a l'homenatge d'algú que afirmava que els carnis d'Àvila són superiors al dels catalans?
Vull recordar també que quan el dirigent d'ERC, Heribert Barrera, que havia conegut i lluita amb Cardona, en els anys vuitanta va fer comentaris similars als de Cardona cap a la immigració andalusa, se li va exigir des del partit que callés. I anys més tard, ja retirat de la política activa va fer declaracions en favor d'expulsar els immigrants musulmans, cosa que va tensionar molt la relació amb el seu partit que el va fer callar. I quan Barrera mor l'agost de 2011, a la capella ardent que s'instal·là al Parlament, s´hi va presentar a donar el condol el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, acompanyat del Secretari General, Robert Hernando, i del Vicepresident de PxC, August Armengol. I Anglada qualificà Barrera de patriota "per parlar sense pèls a la llengua sobre la immigració".

Armengol, Anglada i Hernando, a la capella ardent de Barrera

Però tornant a Torra, més enllà de si els tuïts i determinats escrits del 131 President de la Generalitat, amb comentaris despectius cap a una part dels catalans i contra els espanyols, són o no xenòfobs, que jo crec que sí, i si poden ser o no constitutius d'un delicte d'incitació al odi i la discrimanció, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, crec que una persona que diu que defensa o valora positivament el  pensament de Daniel Cardona, no pot ser president de la Generalitat. I aquest suport a Cardona sumat a determinats tuïts que va escriure, farà pedre suports a la causa catalana a Europa.  I és que avui només reivindiquen Cardona grups independentistes ubicats a la ultradreta "33" (el 3 és la "C" Catalunya Catalana) com el Moviment Identitari Català (MIC) o l'escissió independentista de Plataforma per Catalunya, SOM Catalans (Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana), fet que el desacredita per presidir la Generalitat.

dimecres, 5 de febrer del 2014

ANGLADA ES BURLA DE L'ACTE D'HOMENATGE AL SEU AVI, AFUSELLAT PER FRANCO

 Josep Anglada, fa uns anys a Vic, amb el retrat del general Franco, a la fi de la guerra.

El passat diumenge 2 de febrer la CUP de Vic va commemorar els 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la capital d'Osona la nit de l'1 al 2 de febrer de 1939, amb un acte senzill davant del Temple Romà. A l'acte, després que l'advocat Antoni Iborra d'Unitat contra el Feixisme llegís un manifest en favor de la lluita antifeixista arreu de món, Ramon Ferrer va llegir els noms de les víctimes del bombardeig de l'aviació italiana sobre Vic del 21 de desembre de 1938, i el de les persones que van ser afusellades pels franquistes un cop conquerida la ciutat. L'acte va acabar amb l'ofrena floral a les víctimes a càrrec dels regidors de la CUP, Nil Puigvila i Marc Barnolas, i el cant dels Segadors. 

Entre els morts a qui es va rendir homenatge estava Josep Rius Buixó, filador, afusellat per les seves idees republicanes el 20 de juliol de 1940, al Camp de la Bota de Barcelona, després d'un consell de guerra per rebel·lió militar i passar els últims mesos a la presó Model de Barcelona. Josep Rius és l'avi del president de Plataforma X Catalunya i regidor, José Anglada Rius (dic José, donat que és com consta al seu DNI) que no només va ser el líder dels nostàlgics del franquisme a Osona durant la transició i els primers anys de democràcia, sinó que, com va reconèixer fa un any, és el que és actualment gràcies al que va aprendre al costat de Blas Piñar, defensor del franquisme fins la seva mort.  

Doncs bé, José Anglada Rius, lluny d'agrair o respectar aquest acte de record als vigatans com el seu avi afusellats per mantenir-se fidels al ordre legal republicà, va fer un tuit despectiu qualificant als participants a l'homenatge al seu avi de "quatre arreplegats". 
 





La llista llegida és la que consta al llibre La Repressió Franquista a Vic  d’Esther Farrés. Així, de l’any 1939  al 1945 hi va haver 408 represalitats, un 2,91% del total de la població de Vic en aquell moment. 106 reclusos amb penes de més de 12 anys i 27 condemnats a pena de mort, dels quals 23 foren finalment executats.



- Pere Agut Borrell. Curtidor. Membre del CNT. Executat l’11-05-1939 al Camp de la Bota

- Antoni Buxaderas Font. Lampista. Membre de la CNT. Executat el 3-07-1940 al Camp de la Bota

- Llucià Creus Bori. Cansalader. Executat el 18-10-1939 al Camp de la Bota.

- Ramon Galindo Ribas. Jornaler. Membre del POUM. Executat el 4-11-1939 al Camp de la Bota

- Pere Garriga Matavacas. Curtidor. Executat el 18-10-39 al Camp de la Bota

- Josep Marcè Prat. Jornaler. Membre del CNT. Executat el 28-05-1939 al Camp de la Bota

- Claudi Martín Curto. Jornaler. Executat l’1-02-40 al Camp de la Bota

-  Josep Mas Morató. Torner. Membre de l’UGT. Executat el 15-07-1939 al Camp de la Bota

- Casimir Mercadal Pujol. Pagés. Membre d’ERC. Executat l’11-11-39 al Camp de la Bota

- Josep Noguera Casadevall. Obrer. Membre del CNT. Executat el 15-11-1939 a Girona

-  Enric Ortega Escalona. Pintor. Membre d’ERC. Executat el 3-11-39 al camp de la Bota

- Joan Pagès Gallart. Executat el 10-08-44 al Camp de la Bota

- Josep Pagès Simonet. Fuster. Executat el 9-05-39 al Camp de la Bota

- Tomàs Pastoret Armengol. Venedor ambulant. Membre del PSUC. Executat el 2-08-40 al Camp de Bota

- Jaume Prats Ramon. Fonedor. Executat el 9-5-39 al Camp de la Bota.

- Assumpció Pugdelloses Vila. Mestressa de casa. CNT. 27-03-40 al Camp de la Bota

- Antoni Pujadas Casalí. ERC. 24-05-39 al Camp de la Bota.

- Josep Rius Buixó. Filador. 20-07-40 al Camp de la Bota

- Joaquim Rusiñol Palanca. Paleta. POUM. 22-11-1939 al camp de la Bota

-  Joan Salvador Tort. Mestre. 26-4-39 al Camp de la Bota

- Jaume Segalés Grau. Carreter. PSUC. 23-07-1940 al Camp de la Bota.

- Magí Simón Arnau. Jornaler. 12-03-39 al Camp de la Bota

- Josep Transval Expósito. Jornaler. 26-7-1940

dissabte, 22 de juny del 2013

GUILLEM AGULLÓ JA TÉ CARRER A VIC. EL SEU ASSASSINAT, TOT I QUE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA NO HA ESTAT "JUSTA", ÉS CONSIDERAT INTERNACIONALMENT COM "CRIM D'ODI".

Des d'ahir a Vic, en un trencall del carrer Sant Pere, ja hi ha la placa que dóna nom al Passatge Guillem Agulló. Passatge que va del carrer Sant Pere a la Plaça de Santa Cecília o dels Trinitaris. Posar el seu nom a un carrer o un passatge a diversos municipis dels Països Catalans no significa que 21 anys després de la seva mort s'hagi fet justícia, però sí que representa un reconeixement a la seva persona i ajuda a mantenir viva la seva memòria. 
Potser aquest passatge és "poc carrer". Però penso que millor aquí al centre de Vic, al costat de l'Hotel d'Entitats, que en un carrer de la zona indústrial o l'illa càrnia on només hi passen camions.
Això ha estat possible gràcies a l'acord del Ple Municipal del 3 de juny (clica), aprovat per unanimitat, també per PxC. I el fet que Josep Anglada donés el seu sí a aquesta iniciativa impulsada per la CUP, va provocar una forta discrepància dins de PxC i el portaveu de Plataforma a Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, (ex regidor de Manlleu) va fer uns twits que van motivar que Twitter li tanqués el compte.

Foto de Josep Comajoan
 L'assassinat de Guillem Agulló està considerat internacionalment com el que s'anomena "Crims d'odi" o Hate Crimes tipificats insuficientment al Codi Penal espanyol (clica). Es a dir matar a algú només per rebuig a la seva ideologia, creences, raça, orígen, orientació sexual, etc. Com a crim d'odi està considerat el casa Agulló per l'organització STOP HATE CRIMES, EUROPE (clica)
 Agulló va morir la matinada de l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars), assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves d'extremada dreta. Tots els partits polítics van condemnar l'assassinat menys el PP i Unió Valenciana.
En el judici del cas, fet a Castelló el 1995, el jutge condemnà a Pedro Cuevas a 14 anys de presó dels que només en complí 4, i el maig de 2007 (crec vulnerant la condemna accessòria a exercir càrrec públic) ocupà el número 4 a les llistes d'Alianza Nacional per Xiva de Bunyol.  





 El seu cas s'assembla al de Carlos Javier Palomino, (que també recull la web STOP A LOS CRÍMENES DE ODIO"), assassinat a Madrid el 11/11/2007, si bé l'autor de la seva mort Josué Estebánez, sí que continua a la presó i és considerat per l'extremadreta un pres polític i a la xarxa podem trobar escrits i campanyes sota el lema "Josué Libertad!"   .


Divendres vinent tindrà lloc l'acte d'homenatge a G. Agulló per part de la CUP i Arran al Passatge que porta el seu nom. Personalment crec que seria bo que hi fossin presents entre el públic també representants municipals de les forces catalanistes i/o d'esquerres que van donar suport a posar-hi el nom.

Fotos de l'acte de Josep Comajoan:


Els pares de Guillem Agulló


diumenge, 24 de febrer del 2013

35 PERSONES PARTICIPEN A L'HOMENATGE DE TRAMUNTANA ALS CATALANS MORTS A CUBA

Prop d'una  quarantena de persones van participar ahir 23-F al migdia, a l'acte d' homenatge als catalans enterrats al cementiri de Les Corts morts a la guerra de Cuba i Filipines en el mausoleu que va fer l'Ajuntament de Barcelona el 1905, homenatge que s'ha fet també als caiguts a la guerra del Marroc, defensant l'espanyolitat de les colònies a Amèrica, Àsia i Àfrica.  Evidentment la història es pot interpretar de moltes maneres, i l'enviament de joves de quinta que no podien pagar els "rescat" per lliurar-se primer d'anar a Cuba i Filipines, i després a la guerra d'Àfrica va motivar l'aixecament popular a Barcelona de la Setmana Tràgica (clica per veure la història d'aquesta sublevació de les classes treballadores que no volien enviar els fill a morir a l' Àfrica) .
        Acte que com explicava aquí al blog divendres (clica) organitzava fa uns anys l'ultradretà Moviment Patriòtic Català i Batzegada, grups que també feien fins 2004 l'homenatge al Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, que lluitaren amb les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
       Segons els digitals El Occidental.es   Diálogo Libre, en el parlament que va fer Juan González, president de Tramuntana, va lamentar que aquests caiguts o "herois oblidats"  no existeixin ja ni en la memòria col·lectiva de Catalunya ni d'Espanya, i van destacar que "morir com ells no és morir, sinó viure i fer el correcte". També van denunciat l'egoisme i la manca de valors actuals de la societat, i que calia recordar i honorar el passat per aconseguir el futur.
       Els participants, entre els qui havia membres de Plataforma per Catalunya de L'Hospitalet, el Vallés i Badalona i de les Joventuts Identitàries, portaven banderes espanyoles, la groga de Tramuntana, la requetè o Creu carlista de Borgoña, i la catalana del Moviment Patriòtic Català amb el triangle blau marí o negre o  i la creu.
     L'acte va acabar, amb el cant de l'habanera "El meu avi va anar a Cuba".
 Foto de l'acte d'ahir del digital El Occidental.es
La Directa.cat, publica aquestes fotos




 Foto de l'acte que feia el MPC i Batzegada fa més de deu anys.

Anar al Blog El Occidental, clica
Anar al blog de Casal Tramuntana
  Més informació al blog Diálogo Libre (clica)
Anar a Directa.cat