Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 33. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 33. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’abril del 2025

Entrevista al Punt Avui sobre el llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres"

Entrevista que em fa Pere Bosch sobre el llibre al Punt Avui, publicada el dissabte 12 d'abril de 2025. Clica aquí per llegir-la al Punt Avui 

                



Xavier Rius Sant

 

Periodista i autor del llibre “Aliança Catalana: els nostres ultres”

“El discurs més xenòfob d’Aliança Catalana no està en el programa”

 Acaba de publicar un llibre en què ressegueix l’evolució de l’extrema dreta a Catalunya i el sorgiment d’Aliança Catalana

 Defensa que la formació política liderada per Sílvia Orriols “ocupa un espai que la resta de partits sovint deixen buit”



Pere Bosch i Cuenca - Barcelona, 12 dabril de 2025

Ens trobem amb Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) a la llibreria Laie, al carrer Pau Claris de Barcelona. És un espai tranquil, ideal per prendre un cafè o un refrigeri envoltat de llibres. I, en qualsevol cas, es tracta d’un lloc molt més plàcid que el que va escollir fa pocs dies per parlar amb un altre mitjà de comunicació. En aquella ocasió es va citar en un bar situat molt a prop de l’ajuntament de Ripoll i l’entrevista es va veure afectada per algunes interferències. El segon tinent d’alcaldia li va aixecar el dit del mig i el va acusar reiteradament de “mentider” pel llibre que acaba de publicar, titulat Aliança Catalana: els nostres ultres.

Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir? Ultres, extrema dreta, xenòfobs...t a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?
Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.

En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.
Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.

El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.
Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.

Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?
L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.

En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?
És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.

En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?
Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins

I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?
En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.

En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...
El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.

I en el cas del Parlament?
La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.

Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?
El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.

Una veu crítica

Pels drets humans

En el seu blog, Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) es defineix com a “periodista i escriptor especialitzat en conflictes internacionals, immigració, terrorisme i ultradreta”. També hi recorda que va treballar 32 anys com a professor de geografia i història i que va estar vinculat a moviments pacifistes durant els anys vuitanta i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. A més a més, ha col·laborat en un munt de mitjans de comunicació i té una sòlida producció bibliogràfica, en bona part centrada en la gestió migratòria i el sorgiment dels partits xenòfobs. Fa tres anys va publicar Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic) i Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal). També va fer una incursió en el món de la ficció amb la novel·la Amor a la carta (Raima, 2012).

Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?
Ultres, extrema dreta, xenòfobs... Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.
En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.
Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.
El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.
Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.
Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?
L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.
En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?
És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.
En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?
Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins
I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?
En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.
En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...
El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.
I en el cas del Parlament?
La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.
Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?
El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.
Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?
Ultres, extrema dreta, xenòfobs... Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.
En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.
Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.
El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.
Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.
Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?
L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.
En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?
És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.
En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?
Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins
I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?
En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.
En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...
El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.
I en el cas del Parlament?
La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.
Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?
El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.



divendres, 16 de febrer del 2024

ALIANÇA CATALANA, TOT ESPERANT EL PARLAMENT. Publico a El 9 Nou sobre el partit Aliança Catalana de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols

 

Aliança Catalana, des de Ripoll esperant el Parlament

El 30 de gener el Ple de Ripoll va rebutjar els pressupostos del govern de Sílvia Orriols d’Aliança Catalana. Així la capital del Ripollès haurà de gestionar-se aquest any prorrogant els pressupostos de 2023. Orriols va ser investida alcaldessa amb el vot de només sis regidors, ja que la llei, per garantir la governabilitat dels municipis estableix que si cap llista obté el dia de les eleccions la majoria absoluta del regidors, i tampoc no es dóna cap pacte perquè diversos grups optin per un mateix candidat que obtingui la majoria absoluta dels regidors, s’investeixi alcalde a qui el dia de les eleccions va obtenir més vots ciutadans encara que estigui en minoria. I també, per garantir la governabilitat i l’aprovació dels nous pressupostos, fixa un mecanisme que va facilitar la governabilitat de Barcelona quan Xavier Trias i Ada Colau governaven en minoria i no aconseguien pactar-los amb altres grups. Es tracta de la qüestió de confiança vinculada als pressupostos que presenta l’alcalde a qui li han tombat els comptes. Es a dir el batlle pregunta al Ple si vol que continuï com alcalde. I si l’alcalde a qui li han tombat els pressupostos no obté la majoria a la seva continuïtat, en aquest cas no queda cessat. S’obre un termini d’un mes per tal que l’oposició plantegi una moció de censura amb un candidat alternatiu. Però si en aquest termini no prospera cap moció de censura, l’alcalde queda revalidat per continuar i els pressupostos aprovats. Tornant a Barcelona, Colau i Trias estant en minoria, sabien que els hi sortiria bé la jugada perquè les mocions de censura només podien triomfar si s’unien grups antagònics com PP i Ciutadans amb ERC i la CUP. Però a Ripoll no hi ha antagonisme entre els grups de l’oposició i Orriols no s’arriscarà a jugar aquesta carta de temptar-los, més enllà de que una cosa és prorrogar aquest primer any els pressupostos i l’altra prorrogar-los també el gener del 2025.  A Orriols i el seu partit, però el que els interessa de finals de 2024 i gener o febrer de 2025 seran les eleccions al Parlament. I tant si els propers mesos s’uneixen els grups de l’oposició de Ripoll per fer-la fora de l’alcaldia, com si no, Orriols continuarà sent motiu de polèmica i mantindrà la presència als mitjans i les xarxes. I les agressions verbals o físiques vers ella i el seu equip, com va passar el  divendres dia 9, més enllà que sempre són condemnables, lluny d’afeblir-la, només aconsegueixen reforçar el seu discurs. 

Sovint se’m pregunta si Aliança Catalana és d’ultradreta. Que un partit que accepta la llibertat ideològica i la separació de poders, proposi frenar de la immigració irregular i recuperar el control de les fronteres no tindria que significar ser ultra. Però generalment els qui demanen aquest enduriment no ho fan proposant a la vegada agilitzar la contractació en origen perquè en puguin venir més amb papers, ni tampoc la simplificació dels tràmits pel reagrupament familiar, ni per tal que els demandants d’asil puguin treballar. Perquè mirant les dades de natalitat, de nous treballadors estrangers en fan falta i molts. I o venen amb papers amb mecanismes eficaços de contractació en origen i a la vegada donem permís de treball en tres o sis mesos als qui arriben fugint de la fam o la guerra, o continuem fen-t’ho difícil, fet que només beneficia l’economia summergida i provoca precarietat. Sílvia Orriols, com feia i fa Josep Anglada, criminalitza les persones sense papers qualificant-les d’il·legals com si aquests migrants haguessin triat aquest estatus. Orriols com Anglada, llença discursos que criminalitzen a molts dels qui venen d’altres països quan certs sectors econòmics els necessiten per funcionar. Aquest estiu Orriols va fer un tuit des d’Andorra, preguntant-se si era a Andorra o a Colòmbia ja als restaurants i botigues gairbé tothom li parlava en español llatí. Evidentment hem de fer que els immigrants apreguin català, però si molts autòctons no volen treballar en certs sectors, sense els immigrants molts serveis no podrien funcionar.      

Certament hi ha dos elements que van ajudar a Orriols a ser la llista més votada. Un és l’impacte pel fet que uns nois que molta gent coneixia, els anomenats “nois de Ripoll”, van actuar com van actuar l’agost de 2017. Però l’anterior alcalde, Jordi Munell, va gestionar el millor que va poder aquest impacte per evitar que a Ripoll es trenqués i passés com a l’Ejido l’any 2000, quan després d’uns homicidis pepetrats per uns magribins, es van produir uns actes massius de venjança amb incendis i atacs a la integritat física, les cases i propietats de centenars de persones innocents de la mateixa nacionalitat dels homicides. L’altre va ser que Junts fes una llista sense Munell i sense Joaquim Colomer que va presentar-se amb una candidatura independent. Evidentment hi ha altres factors que ajuden al creixement dels partits xenòfobs a Catalunya, Espanya i Europa. Un és com controlar discursos d’imams que sembren l’odi i fomenten la segregació dels seus, que evidentment no es pot fer prohibint cap religió. Un altre és la desídia del sistema judicial a l’hora de castigar la multireincidència. No estic demanant presó permanent pels multireincidents, només dic que el mal funcionament i la lentitud de la Justícia genera una situació que dona una impunitat als qui fan certs delictes, siguin d’on siguin. I mentre la actuació de multireincidents autòctons no trenca la cohesió, la de joves d’origen estranger sí, perquè legitima el discurs de “vosaltres robeu!”. Però no oblidem que si els primers perjudicats de les actuacions del multireincidents són les seves víctimes, els segons són els milers de fills d’immigrants que només volen estudiar, treballar i tenir una vida normal, i se senten criminalitzats. Hi ha un altre element que beneficiarà Orriols de cara al Parlament. Que ni Junts ni ERC no reconeguin que sabien el 2017 que el Procés no podia culminar amb la independència exprés que van prometre. Però aixó és motiu d’un altre article.  

 Xavier Rius Sant, periodista

Llegir l'article a El 9Nou



dilluns, 28 de desembre del 2020

Dues candidatures independentistes de l'àmbit 33 o contràries a la immigració i a l'acollida refugiats, pretenen presentar-se el 14-F: El FNC i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll (ex FNC), Sílvia Orriols. El FNC està recollint signatures i es podrà presentar, però crec que Aliança Catalana finalment no ho farà

 

 

 



Dues formacions polítiques independentistes partidàries de la unilateralitat de l'àmbit 33 (Catalunya Catalana ni espanyola ni musulmana), el Front Nacional de Catalunya (FNC) i Aliança Catalana, de la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols, únic càrrec públic del FNC, que va deixar el Front per crear aquest nou partit, volen presentar-se per separat a les eleccions del 14 de febrer i al menys el FNC ja comença a recollir avals o signatures per tal de poder concórrer. El FNC presenta com a candidat a la Generalitat a Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, mentre que la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols, que va obtenir l'acta de regidora per Ripoll pel FNC fa un any i mig, encapçalaria la candidatura d'Aliança Catalana si finalment es decideixen a recollir el avals i els aconsegueix.  

La Llei de Règim Electoral exigeix des de 2011 que els partits extraparlamentaris que es presenten  a eleccions generals o autonòmiques recullin els dies previs a la presentació de la seva candidatura el 0,1% del cens electoral de les províncies en les que concorren. La reforma es va fer per disminuir el cost i la gestió dels processos electorals, donat que es presentaven moltes candidatures sense cap mena de possibilitat d'obtenir cap escó. Això vol dir que calen unes 4.000 signatures de persones empadronades a la demarcació de Barcelona, unes 500 per Girona o Tarragona i 300 signatures per la candidatura de Lleida. L'obligació de presentar avals ha estat notícia aquest dies, donat que Junts X Cat, la candidatura de Laura Borràs i Carles Puigdemont els estan recollint en ser tècnicament un partit extraparlamentari, com també li passa al PNC de Marta Pascal, en ser una escissió del PDeCAT. Caldrà veure com ho intepreten o apliquen les teleisions públiques TV3 i TVE de cara al temps dels bloc electorals. 

Altres grups independentistes identitaris, des del meu punt de vista xenòfobs contraris a la immigració estrangera, sobretot la islàmica, i a la continuïtat de la cultura espanyola a Catalunya, com Renaixença Nacional Catalana de Moviment Identitari Català (MIC) i Som Catalans, no pensen presentar-se.

Sobre els motius pels que la regisdora Sílvia Orriols va abandonar el fa uns mesos el FNC per crear el seu propi partit hi ha diferentes versions, si bé jo crec que una d eles causes és que el sector majoritari del FNC no compartia totalment certes idees properes a la ultradreta pel que fa al rebuig genèric a la immigració i a la pertenyença i complmemt del que la Unió Europea acorda. En aquest sentit Aliança Catalana de Sílvia Orriols ha fet un tuit felicitant Boris Johnson pel Brèxit. En canvi el FNC amb l'empresari Albert Pont no compartiria el suport al Brexit del partit d'Orriols. 






 

 

dijous, 10 de desembre del 2020

ULTRES INDEPENDENTISTES. Més enllà de les nul·les possibilitats de fer-se lloc al mapa polític, des de fa anys existeix una extrema dreta independentista que vol una "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana". Ho explico al Periódico

 

Xavier Rius Sant, periodista. El Periódico 10 y 11 de diciembre de 2020

La participació del vicepresident de Parlament, Josep Costa, en una reunió en la qual hi havia el Front Nacional de Catalunya, grup amb posicionaments envers la immigració similars als de l'ultradreta, i de el partit identitari Força Catalunya, ha motivat que ERC acusés Junts de avenir-se a explorar una coalició amb grups xenòfobs. 

Més enllà de les nul·les possibilitats de fer-se un lloc en el mapa polític, des de fa anys hi ha una ultradreta independentista. No són unes idees idèntiques en tot a les de Vox ja que, com Marine Le Pen, en fan bandera dels drets de les dones o els homosexuals per rebutjar la immigració islàmica. I afegeixen un però a la immigració llatina. Ha de deixar la llengua castellana a casa. Però aquesta ultradreta independentista exigeix ​​deixar de subvencionar qualsevol expressió cultural com la Fira d'Abril. "Catalunya catalana, ni espanyola, ni musulmana". I tenen com a símbol el nombre 33. Si els grups neonazis teniu a les emblemes els números 18 o el 88, per la primera i vuitena lletra de l'abecedari, l'A i H, que significarien Adolf Hitler o Heil Hitler, els ultres independentistes tenen el 33 per les dues C de Catalunya Catalana. 

I no només recuperen moments o idees de sectors d'Estat Català dels anys 30 i els germans Badia, quan van crear unes joventuts amb camises brunes i escenografia semblant a les Joventuts Hitlerianes o a el grup Nosaltres Sols. Perquè ja en aquest segle XXI hi va haver algun dirigent del catalanisme que va viure l'arribada d'un milió d'estrangers en pocs anys, com un invasió. Així Marta Ferrusola va deixar anar el febrer de 2001 que lamentava que "aquesta gent" farà que "d'aquí deu anys desapareguin les esglésies romàniques i només serviran les mesquites". I poc després l'expresident de Parlament Heribert Barrera va proposar expulsar els magribins que treballaven en l'Ejido, ja que si se'ls donava treball i venien a Catalunya, Catalunya desapareixeria.

Dos exmembres de CEDADE, el grup neonazi espanyol dels anys 70 i 80, Enric Ravello i Xavier Andreu, han estat impulsors de dos dels grups polítics xenòfobs independentistes. Andreu seria fins 2009 màxim dirigent d'Unitat Nacional Catalana (UNC), els militants arribaven a les mans alguns Onze de Setembre a Barcelona amb militants de l'esquerrà MDT. UNC tenia per símbol, a més de la creu de Sant Jordi, el número 33 i l'au fènix, el renéixer. I Andreu era un dels organitzadors habituals de l'homenatge anual als germans Badia amb una "guàrdia d'honor" formada per joves vestint camises brunes. Enric Ravello per la seva banda, després d'exercir de responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, va abandonar PxC a 2014 i va crear Som Catalans que, tot i rebre suport de l'Vlaams Belang flamenc, no ha aconseguit representació a cap ajuntament.

Hi ha hagut altres intents com Identitat Catalana, que es va presentar a les eleccions de 2011 en diversos municipis, entre ells l'Hospitalet, on va obtenir 154 vots, que entre les seves reivindicacions proposava tancar totes les mesquites i sol·licitava que no es donés cap ajuda als estrangers que portessin menys de vuit anys empadronats. I posteriorment va sorgir el Moviment identitari Català (MIC), que no dissimula el seu pensament xenòfob i realitza els seus actes amb militants vestint uniforme paramilitar i camises brunes. 

Havent fracassat Som Catalans a les eleccions municipals de 2015 a Vic, la dirigent Ester Gallego només va obtenir 56 vots, altres militants independentistes van recuperar la sigla de Front Nacional de Catalunya, un partit de l'antifranquisme ja dissolt, per intentar fer alguna cosa semblant a Front Nacional francès . I es van presentar el 2019 a Ripoll -confiant treure rèdit de la commoció pels atemptats-, on la seva candidata Sílvia Orriols va entrar al consistori, no aconseguint un segon regidor atès que Ester Gallego va decidir presentar-se per Som Catalans a Ripoll, on va fracassar, però va restar vots a l'Front. I poc després Orriols va abandonar el Front Nacional per crear un altre partit, Aliança Catalana. Les lluites caïnites de la ultradreta espanyolista es repeteixen també en la independentista.

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa político, desde hace años existe una extrema derecha que exige una “Catalunya catalana, ni española, ni musulmana”

 Xavier Rius Sant, periodista 

La participación del vicepresidente del Parlament, Josep Costa, en una reunión en la que estaban el Front Nacional de Catalunya, grupo con posicionamientos hacia la inmigración similares a los de la ultraderecha, y del partido identitario Força Catalunya, ha motivado que ERC acusara a Junts de avenirse a explorar una coalición con grupos xenófobos. 

Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa político, desde hace años existe una ultraderecha independentista. No son unas ideas idénticas en todo a las de Vox dado que, como Marine Le Pen, hacen bandera de los derechos de las mujeres o los homosexuales para rechazar la inmigración islámica. Y añaden un pero a la inmigración latina. Debe dejar la lengua castellana en casa. Pero esta ultraderecha independentista exige dejar de subvencionar cualquier expresión cultural como la Feria de Abril. “Catalunya catalana, ni española, ni musulmana”. Y tienen como símbolo el número 33. Si los grupos neonazis tienen en sus emblemas los números 18 o 88, por la primera y octava letra del abecedario, la A y H, que significarían Adolf Hitler o Heil Hitler, los ultras independentistas tienen el 33 por las dos C de Catalunya Catalana. 

Y no solo recuperan momentos o ideas de sectores d’Estat Català de los años 30 y los hermanos Badia, cuando crearon unas juventudes con camisas pardas y escenografía parecida a las Juventudes Hitlerianas o al grupo Nosaltres Sols. Porque ya en este siglo XXI hubo algún dirigente del catalanismo que vivió la llegada de un millón de extranjeros en pocos años, como un invasión. Así Marta Ferrusola se despacharía en febrero de 2001 lamentado que “esta gente” hará que “de aquí diez años desaparezcan las iglesia románicas y solo servirán las mezquitas”. Y poco después el expresidente del Parlament Heribert Barrera propuso expulsar a los magrebís que trabajaban en el Ejido, dado que si se les daba trabajo y venían a Catalunya, Catalunya desaparecería. 

Dos exmiembros de CEDADE, el grupo neonazi español de los años 70 y 80, Enric Ravello y Xavier Andreu, han sido impulsores de dos de los grupos políticos xenófobos independentistas. Andreu sería hasta 2009 máximo dirigente de Unitat Nacional Catalana (UNC), cuyos militantes llegaban a las manos algunos Onze de Setembre en Barcelona con militantes del izquierdista MDT. UNC tenía como símbolo, además de la cruz de Sant Jordi, el número 33 y el ave fénix, el renacer. Y Andreu era uno de los organizadores habituales del homenaje anual a los hermanos Badia con una “guardia de honor” formada por jóvenes vistiendo camisas pardas. Enric Ravello por su parte, tras ejercer de responsable de relaciones internacionales de Plataforma per Catalunya, abandonó PxC en 2014 y creó Som Catalans que, pese a recibir apoyo del Vlaams Belang flamenco, no ha conseguido representación en ningún ayuntamiento. 

Ha habido otros intentos como Identitat Catalana, que se presentó a las elecciones de 2011 en diversos municipios, entre ellos L’Hospitalet, donde obtuvo 154 votos, que entre sus reivindicaciones proponía cerrar todas las mezquitas y solicitaba que no se diera ninguna ayuda a los extranjeros que llevaran menos de ocho años empadronados. Y posteriormente surgió el Moviment Identitari Català (MIC), que no disimula su pensamiento xenófobo y realiza sus actos con militantes vistiendo uniforme paramilitar y camisas pardas. 

Habiendo fracasado Som Catalans en las elecciones municipales de 2015 en Vic, cuya dirigente Ester Gallego solo obtuvo 56 votos, otros militantes independentistas recuperaron la sigla de Front Nacional de Catalunya, un partido del antifranquismo ya disuelto, para intentar hacer algo parecido a Frente Nacional francés. Y se presentaron en 2019 en Ripoll -confiando sacar rédito de la conmoción por los atentados-, donde su candidata Sílvia Orriols entró en el consistorio, no consiguiendo un segundo regidor dado que Ester Gallego decidió presentarse por Som Catalans en Ripoll, donde fracasó, pero restó votos al Front. Y poco después Orriols abandono el Front Nacional para crear otro partido, Aliança Catalana. Las luchas cainitas de la ultraderecha españolista se repiten también en la independentista.   

Leer en El Periódico en castellano

Mapa de la ultradreta catalana independentista.



dimarts, 31 de març del 2020

La regidora de Ripoll del FNC, partit independentista contrari a la immigració i a la multiculturalitat, trenca amb el partit si bé continuarà com a regidora no adscrita. Desitjava que el FNC tingués una actitud més dura front el fenòmen migratori i també front la legalitat espanyola




 (Actualitzat a 1 d'agost de 2020: Sílvia Orriols legalitza en el Ministeri de l'Interior el partit Aliança Catalana)
 
Sílvia Orriols, regidora del Font Nacional de Catalunya a Ripoll, partit identitari, contrari a la immigració, de l'àmbit 33, "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana", ha anunciat aquest matí que deixa el partit, si bé continuarà com a regidora no adscrita.  En el comunicat que reprodueixo a sota íntegre, lamenta que “la por i els complexes de l’actual directiva del partit a l’hora d’afrontar la greu crisi nacional i el problema de la immigració, he decidit no fer-me’n militant i sortir del grup municipal”. “El que no han pogut aturar a les urnes de Ripoll no ho podran desfer en passadissos a Barcelona”. 
A Ripoll el FNC, amb el seu programa contrari a la immigració, sobretot la islàmica, en favor de la indepèndència de Catalunya i partidari de limitar les expressions i manifestacions culturals espanyoles o en castellà, va obtenir fa deu mesos  503 vots, el 9,44%, entrant Orriols com a regidora. I hagués aconseguit un segon representant si no hagués hagut de competir amb una altra candidatura independentistas contària també a la immigració, Som Catalans, d'Ester Gallego, que va obtenir 112 votos, un 2,10%. I és que tant la candidatura d'Orriols com la de Gallego van voler rendabilitzar la por de part de la ciutadania de Ripoll pel fet que els autors dels atemptats de Barcelona I Cambrils de l'agost de 2017 fossin o visquessin a Ripoll.
I Orriols volia enfatitzar més el discurs contrari a la immigració i a l'acollida refugiats i de trencar ja amb Espanya en l'actual crisi sanitària i econòmica del Covid-19 o coronavirus, però la direcció del partit, segons ella, no estava d'acord en agafar unes postures més radicals, entenc similars a les del Front Nacional de Le Pen, ni de ser més crítics amb el president Quim Torra per no trencar amb Espanya. Sembla que altres membres de la candidatura del FNC a Ripoll també han deixat el partit.


El projecte de recuperar la sigla del desaparegut Front Nacional de Catalunya, partit d'esquerres independentista i autogestionari, per convertir-lo en un partit independentista amb un missatge similar al Front Nacional de Marine le Pen vers la immigració, es va gestar l'abril de 2013, presentant-se un manifest pel que reapareixia amb unes idees properes a l'identitarisme xenòfob, però que no va concretar-se fins fa un any i mig, quan va crear grups locals a diversos municipis com Sabadell, Llagostera, Sant Feliu de Guixols o Ripoll, on van presentar-se a les eleccions. 
Així reivindicava el català com a única llengua oficial i la "voluntat d’aglutinar tothom que vulgui viure en una societat més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana, recuperant la vigència dels usos i costums propis del país". El manifest afegia que "no estem disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam del nostre territori esperant passivament la integració. La garantia de la convivència es fonamenta en el respecte de tothom a les normes, i a fer-les complir".
I pel que fa a seguretat propugnava "la creació d’una nova policia i d’una milícia, enteses com a instrument de participació i de corresponsabilització dels ciutadans propi de les societats democràtiques avançades com la suïssa o l’escandinava".  Proposava "reforçar la seguretat pública recuperant la institució tradicional i centenària del sometent allí on calgui. Pel que fa a la defensa, ha de ser  garantida per professionals i reservistes voluntaris".
El projecte va ser impulsat inicialment per Pere Soler i Miquel Àngel Rodríguez, exmembres d'Unió Democràtica de Catalunya, de l'exregidor de PxC a Olot, Moisés Font i de Jordi Casacuberta, exdirigent d'Estat Català. Segons el Registre de Partits Polítics, Jordi Casacuberta és el seu responsable i Secretari General. Fa dos mesos el FNC va convocar un acte a Girona que motivà que es fes una  contramanifestació antifeixista.  I és l´únic partit xenòfob de l'àmbit 33 amb representació municipal. 





dijous, 18 de juliol del 2019

CONDEMNA DE CONFORMITAT DE 15 MESOS A UN INDEPENDENTISTA DE L'ÀMBIT 33 (CATALUNYA CATALANA, NI ESPANYOLA NI MUSULMANA) DE L'ANOIA, PER ESCRITS A FACEBOOK EN DEFENSA DE TERRA LLIURE, FER CRIDES A "ANAR DE A REBENTAR ESPANYOLS" i COMENTARIS ISLAMÒFOBS.

La Secció 6ª de l'Audiència Provincial de Barcelona ha imposat una condemna de quinze mesos de presó i cinc anys d'inhabilitació per treballar en l'àmbit educatiu i del lleure, a un militant independentista de l'Anoia vinculat grups ultres de l'àmbit "33" (independentistes islamòfobs, contraris a la immigració estrangera, i xenòfobs vers els castellanoparlants). 
La condemna, va sert pactada i acceptada en conformitat per l'acusat, el passat 12 de juny, que es va declarar culpable, evitant una pena major. El cas va ser iniciat als Jutjat nº 1 d'Igualada.
Se'l condemna per un delicte contra els drets fonamentals, d'incitació a l'odi tipificat en els apartats 1-a, 3 i 5 de l'article 510 del Codi Penal, d'incitació a l'odi o la violència, per haver insertat missatges i continguts en el seu Facebook el novembre i desembre de 2017 "amb una clara i manifesta incitació" a "cometre actes violents contra persones, en defensa de l'us d'armes". En el seu Facebbok també compartia imatges i missatges de grups com el Moviment Indetitari Català (MIC), que en el seus actes van sovint uniformats amb camises pardes, imitant les milícies i joventuts d'Estat Català del 1936, dels Escamots Catalans, i dels Boixos Nois.
La sentència considera provat que el 5 de novembre de 2017 va demanar qui s'apuntava a anar "de festa per l'Anoia a rebentar espanyols. Qui s'apunti  evidentment que estigui preparat." Aquest missatge anava acompanyat d'una imatge dels "Escamots catalans".  Dies més tard, el 17 de desembre va fer un altre escrit en favor de Terra Lliure amb el lema de "Poble armat, poble respectat".  

EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ Nº 1 DE BARCELONA INSTRUEIX UNA CAUSA CONTRA EL MIC 

D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona està instruïnt una causa penal contra els dirigents del MIC, demanat la Fiscalia que cautelarment se suspengui o tanqui la web de l'entitat.








diumenge, 28 d’octubre del 2018

ELS BOIXOS NOIS REAPAREIXEN AMB MOTIU DEL CLÀSSIC I ES PRODUEIXEN CÀRREGUES POLICIALS A LES CORTS

Els Boixos Nois, que tenen prohibit el seu accés al Camp Nou, però sí que entren en grup a altres estadis espanyols, han tornat a provocar incidents a la Travessera de les Corts de aquest migdia, on prop de mig miler de seguidors s'han concentrat, seguint la convocatòria d'un "Corteo" que es va fer fa uns dies des de les xarxes socials. 
A la capçalera de la marxa portaven una gran foto de l'expresident del club, Josep Lluís Núñez, que des del 1981 els hi va donar unes facilitats logístiques (entrades als partits, local dins l'estadi, ajut pels desplaçaments...) que Joan Gaspart va mantenir.  Va ser Joan Laporta qui els va fer fora de l'estadi la temporada 2003/2004.  I amb Sandro Rosell van estar a punt d'arribar un acord per poder tornar a entrar. Posteriorment amb Josep Maria Bartomeu van intentar retornar en el marc del projecte de la Grada d'Animació, fet que va molestar als Mossos d'Esquadra.
 
Si bé inicialment no s'han produït incidents mentre corejaven les seves consignes, encenien bengales i tallaven la Travessera de les Corts, poc abans de les dues s'ha produit una baralla, cosa que ha fet intervenir a la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra que ha fet diverses càrregues. 
El 6 de maig, amb motiu també del clàssic van fer una marxa o "corteo" similar als barris de Sants i Les Corts de Barcelona. El 21 d'abril van provocar incidents als voltants de l'estadi del Metropolitano a Madrid, amb motiu de la final de la Copa del Rei, agredint a seguidors del Sevilla i apedregant una autobús. Al Wanda Maetropolitano, on no tenen prohibida l'entrada van seguir el partit des del Fondo Sur.
El passat 7 d'abril alguns membres dels Boixos van implicar-se en una baralla a Cornellà amb membres del clan gitano "Los Carmelos" de Gavà, que sembla que es va produir per un tema de deutes o rivalitats vinculats a les activitats dels Casuals, que van ser condemnats el 2013 per extorsions a discoteques, robo amb violència, tràfic de drogues i agressions que sovint feien joves cachorros o cadells del Boixos seguint ordres. Tot i que els Boixos se l'ha ubicat en l'àmbit  de la ultradreta independenstista 33, alguns dels condemnats  eren exmilitants de l'extremadreta espanyolista.

 Imatges d'aquest migdia
 Foto@perelorente1





Vídeo de la manifestació o "Corteo" dels Boixos el 6 de maig a Barcelona, també amb motiu del clàssic

Los Boixos Nois se concentraron este domingo antes del clásico del Camp Nou, donde FC Barcelona y Real Madrid se ven las caras en partido de Liga. El grupo radical tiene prohibido el paso al estadio desde hace más de una década, cuando el entonces presidente, Joan Laporta, les expulsó. Sin embargo, los Boixos aprovecharon la gran cita deportiva del fin de semana en la capital catalana para hacerse visibles. Para ello, no escatimaron humo ni bengalas, como se puede apreciar en varios vídeos publicados en las redes sociales. La concentración se produjo en Travessera de Les Corts, vía de acceso al coliseo azulgrana. Tampoco faltaron petardos, pancartas de autorreividicación (“No Boixos, no party”, en alusión a su destierro) y cánticos contra el eterno rival; incluso se prendió fuego a una bufanda blanca con el escudo madridista.

Ver más en: https://www.20minutos.es/deportes/noticia/concentracion-boixos-nois-clasico-3332911/0/#xtor=AD-15&xts=467263