Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de juny del 2013

800 PERSONES ES MANIFESTEN CONTRA L'AGRESSIÓ FEIXISTA D'IGUALADA. LA INVESTIGACIÓ APUNTA A QUE NO L'HA FET CAP GRUP ORGANITZAT D'EXTREMADRETA.


Prop de 800 persones s'han concentrat a les 8 de la tarda d'avui davant l'Ajuntament d'Igualada en l'acte de rebuig a l'agressió feixista de la matinada de dilluns, a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, on fou ferit de tres punyalades el jove Josep U, de 21 anys en acabar la revetlla de Sant Joan (clica).     
        Un membre de La Teixidora ha llegit un comunicat  de rebuig dels fets succeïts a l'Ateneu Igualadí on se celebrava la Festa dels Països Catalans. Així, passades les 5 de la matinada de dilluns, després que un grup de joves, amenacessin a diversos assistents i cantéssin "Que viva España!" quan sonava la canço de'n Titot "Això no és Espanya!", un d'ells va apunyalar al jove Josep U que es troba ingressat a l'hospital d'Igualada. 
        A la concentració hi han assistit els regidors de CiU, PSC, ERC, ICV i, també, el Sectretari General de Plataforma X Catalunya, Robert Hernado, que és regidor d'Igualada. Hernando s'ha mantingut en un discret segon pla i ha marxat només acabar el parlament. Entre els concentrats s'hi trobava el diputat de la CUP, Quim Arrufat.
       Acabada la concentració l'alcalde, Marc Castells, de CiU, ha agraït la col·laboració ciutadana per aclarir els fets.  I, si bé el cas està sota secret de sumari, ha insinuat que l'acció no l'hauria perpetrat cap grup organitzat espanyolista i que potser no tindria connotació política. Ha recalcat que Igualada és una ciutat segura amb poc índex de delinqüència i que el més important ara era la recuperació del ferit, que es troba estable,  que la investigació policial culminés amb la detenció dels presumptes autors, el seu judici i la seva condemna.
        Com ja informava jo aquest matí, sembla que els agressors no serien membres de cap grup d'extremadreta de l'Anoia, donat que els fets han passat en un local tancat. Més aviat sembla que els autors d'ideologia espanyolista, eren senzillament joves de la comarca sense cap vinculació amb cap de les tres organitzacions identitàries, socialpatriotes o d'extremadreta que actuen a l'Anoia: PxC, Movimiento Social Republicano (MSR) i Acción Nacional Revolucionaria. El MSR, on havien militat els dos encausats de l'Anoia pel cas Stroika de Manresa, ja m'ha recalcat aquest matí que no hi tenien res a veure.  


 
Un membre de La Teixidora, organitzadora de la revetlla, llegeix el comunicat de rebuig.

              

    L'alcalde, Marc Castells, de CiU, acompanyat dels caps de la policia municipal i mossos d'esquadra, declarant a la premsa.    
Robert Hernado de PxC, marxa en acabar la lectura del manifest





                       CRÒNICA DELS FETS

Passades les 5 de la matinada de dilluns, el jove igualadí Josep U,  de 21 anys, va resultar ferit greu en ser apunyalat tres vegades a l'interior de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera on Òmnium Cultural i el Casal Independentista, La Teixidora, organitzaven la revetlla en la que havien actuat els grups Pastorets Rok i Ressaka Ska, i en el moment dels fets un disjei punxava música. 
La tensió va començar quan va sonar la cançó "Això no és Espanya" de Francesc Ribera, Titot. Llavors un grup de quatre o cinc joves d'ambdos sexes, sembla no vinculats a cap dels grups d'ultradreta de l'Anoia, van començar a cantar "Que viva España" de Manolo Escobar, mostrant un d'ells una navalla amb actitud amenaçadora cap els membres del grup Ressaka Ska, si bé la cosa no va anar a més tot i que algun d'aquests joves d'ultradreta va continuar mostrant la navalla amb comentaris poc amigables cap els joves independentistes que el respongueren amb algun retret verbal. Però una estona més tard, quan ja s'acabava la revetlla i el disjei punxava música, un d'aquests joves va amenaçar amb actitud, sembla de ferir amb el ganivet, a un noi de 16 anys,  cosa que va motivar que Josep U., de 21 anys, es posés al mig i recriminés la seva acció a qui portava l'arma blanca, rebent llavors dues punyalades a l'esquena i una a la panxa, donant-se a la fuga els autors. El jove ferit va ser traslladat a l'hospital d'Igualada en estat greu.   
La Teixidora i l'Ajuntament que ha emès un comunicat de condemna, (clica)  convocant a la concentració a la que han participat unes 800 persones i regidors de tots els grups polítics (també Robert Hernando de PxC) 

APUNYALAT UN JOVE A L'ATENEU D'IGUALADA A MANS D'ULTRES A LA REVETLLA. El MSR NEGA CAP IMPLICACIÓ. AVUI A LES 8 CONCENTRACIÓ DE REBUIG.

Lloc de l'agressió
(ACTUALITZAT 17 h.: Podria ser que els autors no fossin de cap grup organitzat d'extremadreta)

Passades les 5 de la matinada de dilluns el jove igualadí Josep U,  de 21 anys, ha resultat ferit greu en ser apunyalat tres vegades a l'interior de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera on Òmnium Cultural i el Casal Independentista, La Teixidora, organitzaven la revetlla en la que havien actuat els grups Pastorets Rok i Ressaka Ska, i en el moment dels fets un disjei punxava música. 
La tensió va començar quan va sonar la cançó "Això no és Espanya" de Francesc Ribera, Titot. Llavors un grup de quatre o cinc joves d'ambdos sexes, sembla d'ultradreta, van començar a cantar "Que viva España" de Manolo Escobar, mostrant un d'ells una navalla amb actitud amenaçadora cap els membres del grup Ressaka Ska, si bé la cosa no va anar a més tot i que algun d'aquests joves d'ultradreta va continuar mostrant la navalla amb comentaris poc amigables cap els joves independentistes que el respongueren amb algun retret verbal. Però una estona més tard, quan ja s'acabava la revetlla i el disjei punxava música, un d'aquests joves va amenaçar amb actitud, sembla de ferir amb el ganivet, a un noi de 16 anys,  cosa que va motivar que Josep U., de 21 anys, es posés al mig i recriminés la seva acció a qui portava l'arma blanca, rebent llavors dues punyalades a l'esquena i una a la panxa, donant-se a la fuga els autors. El jove ferit va ser traslladat a l'hospital d'Igualada en estat greu.   
La Teixidora i l'Ajuntament que ha emès un comunicat de condemna, (clica) han convocat per avui a les 8 una concentració de rebuig. Caldrà veure si hi participen els regidors de tots els grups. 
La Divisió d'Informació de Comissària General d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra s'ha fet càrrec de la investigació. A l'esmentada Divisió d'Informació hi ha el grup d'ivestigació i seguiment de l'extremadreta. 
             
    COMUNICAT DE LA TEIXIDORA, ORGANITZADORA DE L'ACTE

Ahir, vigília de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans, com cada any celebràvem la revetlla a Igualada. Els actes de la jornada van començar amb la rebuda de la Flama del Canigó, el sopar popular, el correfoc i, per acabar, el concert de revetlla a la pista de l’Ateneu, gratuït i obert a la ciutat.
Malauradament, un jove va ser agredit amb arma blanca per un desconegut. A conseqüència de diverses ganivetades, el jove va haver de ser atès pels serveis d’emergència al mateix lloc dels fets i, ràpidament, traslladat a l’Hospital d’Igualada, on va ser intervingut d’urgència. Actualment, dins la gravetat de les lesions, es troba estable.
Des de les entitats organitzadores, Òmnium Cultural Anoia i el Casal Independentista d’Igualada La Teixidora, lamentem profundament els fets ocorreguts, que les mesures de seguretat establertes no van poder evitar.
Durant onze anys, aquest model de revetlla sempre ha tingut un tarannà pacífic, popular i festiu, amb absència d’incidents tan greus com els d’ahir, protagonitzats per un grup reduït de persones amb actitud agressiva, que van fer ostentació espanyolista i feixista sense cap provocació prèvia.
Volem agrair la ràpida intervenció dels equips d’emergència i mostrar tot el nostre suport a la família i amics del jove agredit, que esperem que es recuperi ben aviat. Exigim que s’aclareixin els fets i que els responsables d’aquesta agressió siguin detinguts el més aviat possible.
Finalment, instem a tots els igualadins i anoiencs a rebutjar aquesta agressió injustificada i gratuïta. Per això, els convidem a assistir a la concentració que tindrà lloc demà dimarts 25 de juny a les 8 del vespre a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada.
Anar a La Teixidora (clica)
 
    FORTA PRESÈNCIA DE L'ULTRADRETA A IGUALADA I L'ANOIA

Des de fa temps a Igualda, Capellades i altres municipis de l'Anoia i la Segarra, hi tenen una forta presència diferents grups de l'àrea identitària, extremadreta espanyolista, nacionalrevolucionaris o de "primer el de casa",  segons se'ls defineixi.

Dos dels detinguts i processats per l'atac nazi d'Stroika a Manresa del 23 de març de 2012,  són el llavors dirigent local del Movimiento Social Republicano (MSR) d'Igualada, Víctor E.G, i Cristian T.S. del municipi proper de Capellades. Aquest dos no són a la presó donat que no van participar físicament en l'atac ja que van ser aturats en un control de la Guardia Civil entre Manresa i Igualada i, en sentir-se descoberts, van trucar per telèfon a la resta de membres del comando dient que tornaven cap a Igualada. Jo dubto que aquell control de la Guardia Civil fos casual i penso que poster havien obtingut informació per les xarxes socials que els membres de MSR d'Igualada i Anoia anaven aquell vespre a "derramar sangre guarra en Manresa". Segons el MSR, Víctor E.G. i Cristian T.S, haurien estat expulsats del partit i el partit rebutja tota violència (clica).


Un altre grup amb presència a l'Anoia i la Segarra (i també al Vallès) és Acción Nacional Revolucionaria (ANR) amb implantació a determinats llocs de l'Estat i estaria format per membres del Movimiento Patriótico Socialista que no es van sentir còmodes amb el MSR quan aquest grup es va integrar al mateix, i seria proper al gimnàs La Vieja Escuela de Madrid i Alianza Nacional. Precisament havia estat vinculat a Alianza Nacional el qui es considerat principal responsable de l'atac d'Stroika. ANR ha fet pintades a diverses seus d'ERC i altres grups independentistes, i places i carrers a Guissona, Igualada i altres municipis de la Nacional II, i està integrada a la coordinadora La España en Marcha (clica).   

El tercer grup identitari amb implantació a Igualada és Plataforma X Catalunya, d'on és regidor el Secretari General del partit, Robert Hernando. També té regidors a Santa Margarida de Montbui, Piera, Vilanova del Camí, Calaf i Mediona. Robert Hernado va ser denunciant i denunciat (clica)   per una incidents de fa un any i mig a la discoteca Vintatge d'Igualada. 
Ara caldrà veure si el regidor de PxC, Robert Hernando participa o no a l'acte de condemna d'aquest vespre. Recordem la polèmica de PxC a Manresa si condemnava o no l'atac d'Stroika.

El MSR, tot i haver expulsat al responsable local d'Igualada i haver trencat amb el crecle de joves que anaven amb Víctor E. G, en llibertat però imputat pel cas Stroika, ha continuat aquests mesos una serie d'accions al barri de Fàtima d'Igualada repartint menjar i joguines a famílies necessitades. Aquestes accions del MSR a Igualada ha motivat una forta rivalitat amb PxC.
Segons m'ha comunicat aquest matí el MSR "el partit no té cap vinculació amb els autors de l'apunyalament" i ha insistit que l'acció social al barri de Fàtima, no la fa el cercle de Víctor E.G, expulsat del partit, sinó les comissions d'Ajuda Social del MSR de Barcelona i Lleida.

diumenge, 19 de maig del 2013

SOPAR TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" EN ELS ACTES PREVIS DEL CERTAMEN DE CARTES D'AMOR DE ST JOAN DE LES ABD.

 
Ahir dissabte 18 de maig, va tenir lloc el sopar tertúlia sobre la novel·la "Amor a la carta" al Cafè de l'Abadia de St. Joan de les Abadesses en el marc dels actes previs del 1r Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Cafè de l'Abadia i la Regidoria de Cultura de St Joan.
 Jose Alguacil, impulsor del certamen, Jordi Vilarrodà, jo mateix, i Maite Gallifa que llegí 3 de els cartes.

Informació al 9 Nou de divendres 24:




      
    Hi van assistir 25 persones i abans de sopar, a les nou del vespre, Jose Alguacil, del Cafè de l'Abadia, i impulsor del certamen va explicar perquè s'havia decidit a fer el concurs al que superant les expectatives s'han presentat més de 200 cartes. Segons Alguacil tot va començar mig en broma quan un dia li va dir al carter, fart que només li portés factures, si li portava alguna carta d'amor (clica).  Algualcil explicà que fins i tot Correus ha fet un segell de curs legal sobre el certamen (clica per llegir-ho).

      Tot seguit Jordi Vilarrodà, cap de Cultura de El 9 Nou, va presentar-me destacant el pas del treball periodístic en la faceta d'articles i reportatges sobre política internacional i drets humans o en llibres com "Xenofòbia a Catalunya", al de la narrativa amb un registre totalment diferent. Sense desvetllar els girs inesperats que hi ha a la història, ambientada a L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, el municipi imaginari de Puig d'Empordà i Sarajevo els anys 1996-97, va comentar l'inici de la història de com un en Joan, el protagonista, un carter que ha canviat de ruta de repartiment a L'Hospitalet, es mostra estranyat de que arribin periòdicament cartes a una casa que s'ha enderrocat a nom d'un tal Andreu Roca i de remitent només hi posi "Olga". Cartes que, en no tenir adreça per retornar, van a unes saques que al cap dels temps es destrueixen. Vilarrodà explicà com el carter, en veure que són cartes manuscrites, un dia n'acabarà obrint una iniciant una cerca obsessiva d'aquesta misteriosa Olga. Comentà la trama i el fet que tant els protagonistes principals, com els secundaris resultaven molt humans i molt propers i com la història enganxava amb una narrativa àgil. També apuntà alguns possibles paral·lelismes entre el protagonista masculí i l'autor i si Puig d'Empordà podia tenir semblances amb Moià. 




     Jo vaig explicar el procés de creació de la novel·la, que de fet, la vaig escriure abans que "Xenofòbia a Catalunya", i vaig destacar l'agrat que m'acompanyés -és qui va fer les fotos que poso- la Montse Rius Almonyer, de Sant Joan de les Abadesses -no som família!- amb qui vaig coincidir fa anys a l'Aula de Lletres i l'Escola de Literatura de l'Ateneu Barcelonès. Vaig parlar del fet que les noves tecnologies han fet perdre el valor de la carta manuscrista, el plaer d'escriure-la, enviar-la, i l'espera de la resposta. Vaig fer esment que en un carta, i més si és d'amor, es poden dir coses d'una tirada, ben tramades, sense interrupcions, i amb la mesura que permet redactar-la poc a poc.  
      Per fer més amena la presentació la meva bona amiga, Maite Gallifa, que ha seguit el llarg procés de construcció d'aquesta novel·la, va llegir les tres primeres cartes de l'Olga que en Joan, el carter, obre, i faran que inici la cerca d'aquesta Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver salvat la relació. En aquest punt es va començar a sopar, i  cap a les onze de la nit, a l'hora dels cafès es va fer una tertúlia sobre el valors de les cartes d'amor, sobre si havien o no estat substituïdes pels mails i sms, o com aquests nous formats digitals es perdien amb el temps o l'avaria de l'ordinador o mòbil, o mort de la persona sense desvetllar la contrasenya, mentre les cartes d'amor en paper, sempre perduraven. 
     Alguacil va explicar algunes de les cartes rebudes, algunes escrites fa molts anys i enviades al concurs pels seus autors o destinataris, o els seus nets, molts anys després, parlant d'amors prohibits o impossibles, recollint paraules no dites cara a cara en el seu temps; cartes moltes reals, d'altres potser fetes exprés pel certamen. En el colloqui Vilarrodà em demanà també que parlés una mica del contingut de "Xenofòbia a Catalunya". Passades les 12 de la nit alguns anàrem a fer un copeta a un altre bar de St Joan. Jo com havia de conduir fins Centelles i Moià, em vaig haver de resignar amb una cocacola. El dissabte vinent hi haurà un nou sopar tertúlia amb una grafòloga que explicarà com les lletres i la cal·ligrafia diuen molt dels seus autors, o de si el que s'escriu és cert o pot ser fals. El 15 de juny es farà el sopar d'entrega de premis i probablement les cartes seran publicades.    
 Informació d"Amor a la carta" i el certamen de cartes a La Vanguardia

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA". A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia

FRAGMENT DEL CAPÍTOL SEGON:
 Fragment del capítol segon:



...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a  la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar  i  m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

             Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet  quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

            Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

            No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

            He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig  perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després