Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alianza Nacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alianza Nacional. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de juliol del 2024

Fallece Pedro Pablo Peña presidente del partido nacional socialista, Alianza Nacional. El pasado viernes ingresó en el hospital madrileño la Princesa en estado grave aquejado de un cáncer avanzado

                 Pedro Pablo Peña, en Barcelona, 9 de noviembre de 2014

Pedro Pablo Peña, brazo en alto el 11 de septiembre de 2014 en Barcelona 

Pedro Pablo Peña, presidente del partido de ideología nacional socialista Alianza Nacional, ha fallecido hoy jueves en el hospital de La Princesa de Madrid a la edad de 72 años, en el que ingresó el pasado viernes al detectársele un cáncer pulmonar con metástasis en otros órganos. 

Pedro Pablo Peña, natural de Córdoba y abogado de profesión, fue uno de los impulsores de la plataforma La España en Marcha, autora del ataque de Blanquerna de 2013, si bien el no participó en el mismo. Con posterioridad tuvo diversas causas judiciales por delitos de odio e incitación a la violencia si bien en la mayoría de causas fue absuelto o se le impuso una pena levey continuaba imputado por otras.    Ante el Procés independentista catalán defendió el uso de la violencia lo que le llevó a romper con otros grupos de la plataforma. Sus opiniones habitaulemente generaban una gran controversia.

Sí que estuvo en la cárcel antes de Blanquerna al ser condenado en 2005 junto a Íñigo Pérez de Herrasti y otros dos militantes de Alianza por la Unidad Nacional (AUN) a quince años de cárcel por intentar lanzar cócteles molotov en Madrid el 16 de septiembre de 2000 desde un puente en la M-30 contra un autocar en el que viajaban familiares de presos vascos recien detenidos en una operación policial acusados de colaborar o pertecer a ETA. 

                                                 

Peña que comenzó su militancia en Primera Línea de La Falange, lideró Alianza Nacional, partido sucesor de la Alianza por al Unidad Nacional de Ricardo Sáenz de Ynestrillas, y era muy crítico con quienes habiendo militado en AUN y en Alianza Nacional, habían renegado de sus orígenes y ahora defendían a Isarel y sus políticas. Este es el caso del dirigente de Vox, Kiko Méndez Monasterio ex dirigente de AN y AUN, que acompañó a Peña en las candidaturas de AUN y AN, siendo el número 4 al Congreso de los Diputados por Madrid en 1996, y número 3 en la lista al Parlamento Europeo de 1999.  

En estos momentos Alianza Nacional no aparece en la web del Registro de Partidos del Ministerio del Interior por lo que podría estar ilegalizada o tal vez sencillamente dado de baja si no ha respondido a requerimientos del Registro de Partidos para actualizar sus estatutos. Tras la irrupción del Hogar Social Madrid, muchos de los miltantes jóvenes de AN se pasaron al mismo. Posteriormente Bastión Frontal ocupó dicho espacio que podíamos llamarlo "nacional revolucionario patriota",  ahora lo está ocupando el grupo emergentre Núcleo Nacional surgido de las protestas de Noviembre Nacional


Pedro Pablo Peña, en la presentación de la coalición La España en Marcha, junto con Manuel Andrino de La Falange en la librería Europa de Barcelona el 17 de mayo de 2014
Pedro Pablo Peña en el acto de La España en Marcha del 12 de octubre de 2013 en Barcelona, un mes después de Blanquerna. Esta foto igual que el resto, excepto la inferior de joven, son mías.

Pedro Pablo Peña en su época de estudiante de derecho, militante de La Falange, Primera Línea y del sindicato SEU

A la salida de una de las sesiones del juicio del caso Blanquerna en la Audiencia Provincial de Madrid



dissabte, 12 de febrer del 2022

L'Audiència de Barcelona anul·la la sentència absolutòria de Manuel Andrino i Pedro Pablo Peña per la crida que van fer el 12 d'octubre de 2103 a Montjuïc a oposar-se amb la violència a l'independetisme. Ara el Jutjat haurà de redactar una nova sentència.

 

Pedro Pablo Peña, el 12 d'octubre de 2013 a l'acte de Montjuïc

La Secció 22 de l'Audiència de Barcelona, en una sentència en què estima el recurs de la Fiscalia, anul·la  la sentència del Jutjat Penal 8 de Barcelona que va absoldre als dirigents de La Falange-FE, Manuel Andrino, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional , de ser autors d'un delicte d'odi per les declaracions que van fer el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc en l'acte ultra organitzat pels grups responsables de l'assalt de Blanquerna fet uns mes abans.  La Secció 22 de de l'Audiència ordena que el Jutjat 8 dicti una nova resolució en què tingui en compte les proves que va rebutjar per entendre que havien quedat contaminades. 

Manuel Andrino i Pedro Pablo Peña estaven acusats d'un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques per dec laracions que van der el 12 d'octubre de 2013 a l'acte ultra a Montjuïc juatificant utilitzar la violència per lluitar contra l'independentisme i evitar la secessió de Catalunya. Tot i que la sentència donava per provades aquestes intervencions, la jutgessa va absoldre els processats perquè el document que va donar peu a la investigació –signat per dos grups ultres que incitaven a realitzar actes violents el dia de la Hispanitat del 2013– era fals i donat que s'havia posat en circulació en anys anteriors. La magistrada ressaltava en la sentència absolutòria que, d'acord amb la declaració dels testimonis del judici, les institucions que van denunciar els fets a Fiscalia –l'Ajuntament de Sabadell, el de Barcelona i un sindicat– van obtenir el document a través de les xarxes socials, sense dur a terme comprovacions sobre la seva veracitat. Per aquest motiu, la jutgessa va concloure que existien «dubtes raonables sobre la culpabilitat» dels acusats i els va absoldre en aplicació del principi de «in dubio pro reo» -en cas de dubte, benefici per a l'acusat-. Ara s'haurà de dictar una nova sentència que tingui en compte les proves que va descartar atenent la teoria dels fruits de l'arbre enverinat, ja que, malgrat que no es qüestiona la falsedat del document, la sala no entén el raonament pel qual va rebutjar la resta de proves, que van ser practicades «sense cap relació amb el document inicial de denúncia falsa». 

          

Manuel Andrino, el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc

 En aquest sentit, l'Audiència remarca que sí s'han de tenir en compte les altres proves van ser obtingudes sense vulnerar-se drets fonamentals i que consten enregistraments de la manifestació i de les declaracions dels acusats, que van ser realitzades a la llum pública, en un context mediàtic en què els Mossos d' Esquadra van actuar «en el marc d'un seguiment de seguretat ciutadana», i per això cap d'aquestes proves té res a veure amb el document fals. Per aquest motiu, l'Audiència conclou que es va generar al judici una «greu indefensió» que va poder ser «determinant» en el resultat, en ometre la valoració de les proves.

Un dels dos encausats, Manuel Andrino, Cap Nacional de La Falange-FE, es troba actualment en presó a Madrid complint condemna per l'atac de Blanquerna

Andrino i Peña el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïs escoltant al general Blas Piñar Gutiérrez

 

dissabte, 1 d’agost del 2020

SURGE "BASTIÓN FRONTAL", NUEVO GRUPO ULTRA, UBICADO EN EL ESPACIO IDENTITARIO NEONAZI, QUE PRETENDE OCUPAR EL ESPACIO DE AGITACIÓN DEL HOGAR SOCIAL

                                             




El cambiante mundo de la ultraderecha tiene desde hace dos o tres meses un nuevo grupo en Madrid, Bastión Frontal. Grupo que estaría ocupando el espacio de agitación callejera del Hogar Social Madrid de Melisa Domínguez, colectivo que con la irrupción de Vox perdió su oportunidad de entrar en la política y cuyos militantes, centrados sobretodo en la ayuda a familías españolas autóctonas necesitadas, han disminuido su acciones de agitación o protesta callejera. Precisamente uno de sus líderes o impulsores, llamado Rodrigo, había militado antes en el Hogar Social, y anteriormente en Alianza Nacional. Además en este momento de cierre de los estadios de fútbol y de suspensión de las competiciones, Bastión Frontal se estarían acercando a este nuevo grupo jóvenes hooligans del Real Madrid o del Atlético de Madrid. Pese a que muchos de los miembros de este nuevo grupo son muy jóvenes, pretenderían ocupar también el espacio que en su día tuvo el entorno de La Vieja Escuela y de Alberto Ayala de Cantalicio en Madrid o el de los jóvenes de Alianza Nacional. Y el hecho de elegir como nombre "Bastión" podría indicar que estan más cerca del Bastion Social francés, ahora ilegalizado, que de la Casa Pound italiana. De hecho el símbolo de Bastión Frontal es muy parecido al de Bastión Social. La joven ex falangista, Isabel Medina Peralta, es otra de sus líderes.


 Este nuevo grupo no visten como skin heads, con botas y tirantes, sino que optan  por la estética casual. Así, más allá de los tautuajes que ocultarían bajo la ropa, llevan prendas de la marca Stone Island, con unlogotipo parecido a la a la cruz céltica o celta usada por los nazis, y camisetas Helly Hansen que en su marca tiene las iniciales HH, que para los ultras significa Heil Hitler.




 


dimarts, 1 d’octubre del 2019

La ultraderecha extraparlamentaria convoca movilizaciones para el fin de semana contra la exhumación de Franco, llama a impedirla físicamente y adelantará a esta semana las convocadas para la semana próxima. El PP en su viaje al centro no opina sobre la exhumación, mientras Vox lo condena con dureza pero en principio parece que no se suma a las manifestaciones de protesta


Tras la publicación de la sentencia del Tribunal Supremo que permite la inminente exhumación del Valle de los Caídos del cuerpo momificado del dictador Francisco Franco, para trasladarlo al cementerio del Pardo, se han convocado diferentes actos y manifestaciones de protesta por parte de los grupos de ultraderecha y la Fundación Francisco Franco, mientras la coalición ADÑ, que agrupa a las dos Falanges y a Alternativa Española (AES), que ya habían convocado una concentración ante la sede del PSOE en Madrid para el jueves de la setmana próxima,  adelantará a esta semana su protesta, y posiblemente se sumará a las otras convocatorias en el Valle para el sábado y domingo.  Así lo ha anunciado en Twitter Martín Sáenz de Ynestrillas que hace de coordinador de la coalición
En concreto la Fundación Francisco Franco convoca a una misa multitudinaria para el sábado a las 11 de la mañana en la basílica, mientras que Pedro pablo Peña, líder de Alianza Nacional -grupo que hace unos años formaba parte de La España en Marcha, autora del ataque de Blanquerna- ha convocado a concentrarse el domingo por al tarde y noche en la basílica,  e impedir  la exhumación, que según filtraciones publicadas podría producirse la madrugada del lunes. Por otro lado Democracia Nacional, que formó parte de la coalición ADÑ con las Falanges y AES, y se distanció de la misma ha anunciado que se sumará a las distintas convocatorias de #ElVallenoSeToca.
Por su parte Vox no ha dicho si sus dirigentes acudirán o no al Valle de los Caídos los próximos días ni han llamado a sus militantes a manifestarse, pero Santiago Abascal y otros dirigentes del partido han expresado su disconformidad con la exhumación con diversos twits y en decalraciones a los medios de comunicación. 
El Partido Popular, que políticamente está viajando al centro y desea desmarcase de Vox, se mantiene al margen de la polémica.  
En la misa del pasado domingo, día 29, cuando todavía no se conocía el texto completo d ela sentencia del Supremo, y algunos confiaban que no abordaría el tema de la supuesta necesidad de licencia de obras para levantar la lápida, ya acudió mucha más gente de lo habitual, la mayoría nostálgicos del franquismo y en las puertas de la basílica habían agentes antidisturbios de la policía. 
ADÑ convocaba par la semana próxima, el jueves día 10, pero parece que lo adelantará a esta misma semana y se sumará a los actos del sábado y domingo en el Valle



 


Vox condena la exhumación pero no dice si se sumará a las protestas



dimecres, 31 de gener del 2018

EL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR) INACTIVO DESDE HACE TIEMPO, HACE PÚBLICA SU DISOLUCIÓN. Algunos militantes desde otra cuenta de twitter niegan que se haya disuelto


El partido político ultra, Movimiento Social Republicano (MSR), que estaba de hecho inactivo o "congelado" desde la ruptura que vivió en julio de 2014, cuando la mayoría de dirigentes históricos, encabezados por Juan Antonio Llopart lo abandonaron e intentaron sin éxito crear formación llamada "Soberanía y Libertad," podría haberse disuelto, según el comunicado hecho público esta pasada noche a través del Facebook y Twitter del mismo. No obstante, desde otra cuenta de twitter, gestionada, creo, por Felipe Tamarit desde Valencia que se reivindica como la auténtica de MSR, se niega su disolución.
La crisis del MSR, que coincidió con la creación del Hogar Social Madrid y un fallido Hogar Social Zaragoza, impulsado por la mediática ex militante del MSR, Melisa Domínguez Ruiz, se intentó  clarificar con la celebración de su VII Congreso, en el que parecía que sería nombrado Secretario General o Presidente, Jordi de la Fuente. Pero no se consiguió elegir a nadie para dichos cargos, nombrando transitoriamente tres Secretarios Nacionales: Fancisco Javier Bueno Pons, Francisco Calderón Alvarez y Jordi Alberto de la Fuente. 
El comunicado de disolución, hecho público la pasada noche, está firmado por la "Comunidad militante del Movimiento Social Republicano",  pero como he dicho, desde otra cuenta de twitter con menos seguidores, que dice ser la oficial, y que no linka ninguna web ni facebook, se afirma que tal disolución no existe. Algunos de los que dejaron el MSR hace dos o tres años podrían apoyar ahora el nuevo grupo Somos Pueblo.
 
El MSR fue creado los años 1999 y 2000 y se definía como nacional revolucionario, renegaba del franquismo, pero defendía el programa económico "social" de la ideología fascista o nacionalsocialista. Algunos de sus dirigentes como el número uno, Juan Antonio Llopart, decían ser de izquierdas, mientras que el que fue de hecho, número dos, Jordi de la Fuente, se llegó a definir como "nacional-bolchevique".  Ambos manifestaban que frente a la concepción tradicional de clasificación de partidos en un semicírculo, que abarcaba de la extrema izquierda a la extrema derecha, proponían la "teoría de la herradura", según la cual extrema izquierda y extrema derecha casi se tocaban en lo económico y lo social. Algunas de sus propuestas económicas y críticas al liberalismo y a las políticas de Bruselas y la banca, podían parecerse a les que posteriormente hizo Podemos. Pero mientras Podemos defendía el derecho de autodeterminación de Catalunya o Euskadi y proponía un estado plurinacional, el MSR defendía una España centralista organizada en forma de república, con un presidente elegido por sufragio universal con máximos poderes.
La crítica constante del MSR a la "usura" de la banca y al loby judío sionista, era una de las características que ubicaba a este partido cerca del nacional-socialismo alemán.
El MSR perdió parte de la militancia joven cuando quiso distanciarse de los grupos ultras del fútbol a los que no consideraba serios y, como le ocurrió a la hitleriana Alianza Nacional, perdió buena parte de sus militantes jóvenes  al crearse el Hogar Social Madrid 
 Juan Antonio Llopart y Jordi de la Fuente. De la Fuente ahora es Secretario de Organización de PxC
 Melisa Domínguez Ruiz en un acto del MSR. Ahora lidera el Hogar Social Madrid que propone que la ayudas sociales sean preferentemente para gente de sangre española, cosa que genera comentarios curiosos entre sus excompañeros.


COMUNICADO OFICIAL DEL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (M.S.R.)
Celebrado nuestro VIII Congreso extraordinario en Madrid el pasado 11 de Noviembre, donde fue aprobado por unanimidad de todos los presentes, con todo pesar, proceder a la disolución del Movimiento Social Republicano, dando por finalizado un proyecto que se inició a finales de 1.999.
Lamentamos no haber dado a nuestros simpatizantes y amigos una merecida explicación de todo lo ocurrido en estos últimos años ante la evidente inactividad de nuestro movimiento desde mediados de 2014, actividad sólo mantenida por unas pocas delegaciones que titánicamente intentaron dar continuidad a la organización.
Y es que habiendo sido el MSR el mejor y el más firme referente de las organizaciones Nacional-Revolucionarias españolas, así como una escuela de formación para distintas generaciones, no supimos encauzar todo el esfuerzo y trabajo realizado desde nuestra fundación.
Desde nuestras concentraciones iniciales contra la globalización capitalista, pasando por nuestro compromiso con la causa Palestina, nuestra oposición a la guerra de Iraq; hasta nuestra presencia en las primeras marchas por la educación y la sanidad dignas o con los trabajadores de Iberia; nuestro firme compromiso en defender los derechos sociales de la mujer; nuestro europeismo militante; nuestro efectivo trabajo por dotarnos de un frente cultural activo, ambicioso y sólido, que se ha convertido en referente para muchos; siendo pioneros en diversas campañas, como la que iniciamos contra la cadena VIPS, contra el fracking, el consumismo y por una banca pública, a favor de la introducción del oso pardo, contra las guerras por intereses económicos, así como, toda una serie de actividades y campañas solidarias que nos aportaron todo un material humano de nuevos militantes plenamente ilusionados, atraídos por nuestras propuestas y actos, de distintas procedencias ideológicas y con muchas ganas de cambiar todo aquello que les parecía injusto, aunando la idea social con el sentir nacional del pueblo.
La prensa no perdió ocasión para difamarnos, para tergiversar nuestras palabras, nuestros hechos. Los medios de comunicación nos persiguieron y calumniaron tanto como lo hicieron aquellos que siempre en nombre de una supuesta libertad quieren coartar derechos al pueblo libre que lucha por su dignidad.
Fuimos amenazados e insultados por derechas e izquierdas; militantes y colaboradores nuestros fueron agredidos, despedidos de sus trabajos, señalados en la universidad y atacadas sus familias. Nos mezclaron con lo que no éramos, con quienes nada teníamos que ver.
No nos quitamos la culpa de no haber sabido explicarnos correctamente en ocasiones ni de actuar de buena fe ante gentes que no la merecían. Sabemos que la política, el asqueroso fango de la política, no disculpa errores, ni distingue entre políticos que viven de la política y ciudadanos que se articulan altruistamente para intentar mejorar las cosas.
Crecer demasiado deprisa fue algo desgraciadamente nefasto, algo que no supimos asimilar ni gestionar, cometiendo el error fatal de ceder a la cantidad frente a la calidad. Pronto aparecieron los trepas y los marrulleros, más preocupados en alimentar sus egos y sus “poses”, que en fortalecer el trabajo silencioso en equipo en pos de unos objetivos comunes, huyendo de toda disciplina de partido e intoxicando nuestro proyecto y mensaje. Vimos cómo se alimentaban deslealtades e intrigas externas y cainitas, provocando conflictos y una convivencia imposible; lo que motivó la dimisión en bloque de importantes cargos y fundadores de nuestro movimiento, provocando un vacío de poder que motivó la desaparición paulatina de una delegación territorial tras otra.
Todo ello, dio lugar a que la última etapa del MSR, éste estuviera sostenido por miembros de su base militante, sin liderazgo alguno, pero unidos por una fe inquebrantable a unos ideales; etapa en la que se continuaron realizando actividades bajo la amenaza constante de colectivos 'prosistema', como fue la participación en diversas concentraciones de apoyo a Siria en Madrid, contra el terrorismo en Barcelona o por la defensa del lobo en Aragón, entre otras; pero era evidente que el proyecto se encontraba agotado, no por su programa y discurso, sino porque organizativa y políticamente se había debilitado demasiado, su llama, poco a poco, dejaba de transmitir ya la misma ilusión y las mismas ganas con las que nació.
En una área política, donde existe una desidia y un pesimismo generalizado, volcada a toda costa en vías electorales infames, donde prima el voto a la ética y a la ideología; donde no existe estrategia ni voluntad para un trabajo constante y a largo plazo, consistente, enraizado; donde se persiguen éxitos a costa de abandonar principios y valores; una opción revolucionaria, transformadora, como la que pretendía el MSR, donde se buscaban cambios radicales, no sólo en el “estar”, si no en el “ser” de nuestro pueblo, estaba condenada, no ya a no ser poco comprendida, sino a ser combatida por esa misma área.
Vivimos actualmente un punto de inflexión muy similar al de la transición, que exige de distintos análisis críticos, de una importante autocrítica. Son necesarias nuevas estrategias, entender el presente, así como, los cambios que penetran en nuestra sociedad provocados por la revolución robótica, la Cuarta Revolución Industrial. Prima el individualismo frente a lo comunitario, desaparece el arraigo para asumir una patria universal sin identidad dominada por las élites económicas. Nuestro deber era, y es, dar respuesta a ello; fuimos vanguardia y hemos de seguir siéndolo.
Sabemos que existen unas relaciones demasiado viciadas por intrigas y traiciones durante años en nuestra área, por ello, estamos convencidos de la necesidad de nuevos proyectos que tiendan nuevos puentes para llegar a tejer una masa social crítica y disidente, a la que actualmente ninguna fuerza política ha sabido aglutinar y movilizar, aunque ello, nos lleve a trabajar fuera de una área en la que nunca nos sentimos cómodos y en la cual hicimos, por convencimiento ideológico, gala de nuestra transversalidad. Nuestro deseo sería seguir trabajando para hacer posibles los sueños que nos movilizaron al inicio del presente siglo; pero hemos de cerrar una etapa, no sin dolor y tristeza, el MSR se merece un final digno, tan digno como el motivo que le vio nacer; no queremos verlo deambular por las redes sociales, posiblemente, a merced de los caprichos, fobias y filias de algunos que sin entender el porqué de su existencia y su fundamento ideológico lo puedan usar en un futuro de forma oportunista y equivocada.
Concluye una etapa del Movimiento NR en España, pero estamos convencidos de que habrá quien recoja el testigo, que vendrán jóvenes que se revelarán contra lo caduco y lo podrido, que plantaran cara a un sistema injusto y sin escrúpulos, que aprenderán de nuestros errores, que romperán con la nostalgia y apostaran por la transversalidad y la transgresión, frente a viejos posicionamientos obtusos que han llevado a la inmovilidad de las ideas.
Sólo nos queda agradecer con sinceridad a todos aquellos que confiaron en ese barco llamado Movimiento Social Republicano; aquellos que colaboraron desinteresadamente, que creyeron en el proyecto y dedicaron su tiempo y sus esfuerzos en él; aquellos que militaron de forma comprometida, que creyeron con fe en el movimiento, en sus propuestas e ideas, en sus anhelos y que dieron sentido a las palabras “camarada”, “compañero”, “hermano”; a todos ellos, con la esperanza de que el desánimo no les haya vencido, esperamos encontrarlos nuevamente, codo con codo, batallando a nuestro lado por lo que todo movimiento NR debe de luchar: la Patria y el Socialismo.
Comunidad militante del Movimiento Social Republicano.

dijous, 16 de novembre del 2017

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ADMET A TRÀMIT EL RECURS D'EMPARA DELS 6 DE BLANQUERNA MEMBRES DE FALANGE I A.N, i SUSPÈN L'ENTRADA A PRESÓ QUE S'HAVIA AJORNAT DIVERSES VEGADES. La mesura també acabarà afectant als de Democracia Nacional que havien demanat l'indult i encara no tenien ordre d'ingrés



El Tribunal Constitucional ha admès avui a tràmit els recursos d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a 4 anys de presó, interposats pels quatre dirigents de Falange i els dos membres d'Alianza Nacional que tenien ordre d'entrar a presó, però dimarts van aconseguir un nou ajornament a l'ingrés.  Així ho han informat els seus advocats i s'ha publicat després al Facebook Auxilio Azul. Entre aquests sis hi ha el Cap Nacional de La Falange, Manuel Andrino, i el dirigent d'Alianza Nacional, Íñigo Pérez de Herrasti. Pérez de Herrasti és cunyat de l'actual portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, casat amb María Pérez de Herrasti i  germà de Beatriz Méndez de Vigo, exsecretària del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) fins juny de 2017.
La Sala segona del Constitucional també ha admès que, mentre no es resolgui la petició de revisó de la sentència del Tribunal Suprem que va multiplicar per sis o per vuit les penes inicials imposades per l'Audiència de Madrid que ara valorarà, se suspengui la seva entrada a presó. Així doncs, aquest sis condemnats, que tenien una ordre d'ingrés ajornada diverses vegades des de finals de setembre, no hauran d'entrar a presó.  Ignoro quina és la situació legal del membre de Falange condemnat, Juan Luis López, que està des del mes de juny al Kurdistan iraquià combatent amb els peshmergues iazidites, en el grup que lidera l’ultra valencià Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort.
Pel que fa als cinc membres de Democracia Nacional, entre els que hi ha el Vicepresident, Pedro Chaparro, i els dos del desaparegut Nudo Patriota, que de moment no tenien ordre d'ingrés a presó en haver demanat l'indult -petició que encara no s'ha resolt-, també s'acabaran beneficiant de la revisió que farà el Constitucional de la sentència del Suprem que va apujar unes penes de sis o vuit mesos a tres anys i onze mesos o quatre anys i dos mesos.   

Llegir a Nació Digital

dimarts, 14 de novembre del 2017

ELS CONDEMNATS DE BLANQUERNA MILITANTS DE FALANGE O A.N, QUE DESPRÉS DE DIVERSOS AJORNAMENTS, HAVIEN D'ENTRAR A PRESÓ AVUI O DEMÀ, HAN OBTINGUT UN NOU AJORNAMENT EN ESPERA DE SI EL T. CONSTITUCIONAL ADMET EL RECURS D'EMPARA CONTRA L'INCREMENT DE PENES IMPOSAT PEL SUPREM QUE VA APUJAR LES PENES DE 6 o 8 MESOS A QUATRE ANYS. Els que militen a Democracia Nacional a més de recórrer al Constitucional van demanar l'indult i de moment no tenen ordre d'ingrés



Els sis condemnats per l'atac de Blanquerna, militants de La Falange o Alianza Nacional, que després de diversos ajornaments, havien d'entrar avui i demà a la presó, han obtingut un nou ajornament. Segons fonts de La Falange el motiu de l'ajornament seria esperar si el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs que van fer els catorze condemnats contra l'increment de penes imposat pel Tribunal Suprem, que va pujar les penes inicials de sis o vuit mesos, a tres anys i onze mesos o quatre anys i dos mesos. Els altres set condemnats, miltants de Democracia Nacional, entre els que hi ha el seu Vicepresident, Pedro Chaparro, i els del desaparegut Nudo Patriota, a més de recórrer al Constitucional van demanar l'indult i, de moment, no han rebut cap ordre d'ingrés a presó. 
Els tres o quatre ajornaments a l'ordre d'ingrés a presó de fa dos mesos, fan pensar que el Govern de Mariano Rajoy potser es plantejaria indultar-los o seria partidari que el Tribunal Constitucional suspengués l'increment de penes dictades pel Suprem. En el cas hipotètic que la Moncloa vulgués afluixar la pressió judicial a l'independentisme, sigui via la Fiscalia General de l'Estat, sigui mitjançant un futur indult, perdonar o suspendre les condemnes als ultres de Blanquerna seria la torna perfecte per justificar-ho. Tot i que l'indult només l'ha demanat la meitat dels condemnats, el Govern el pot concedir també a aquells que no l'han sol·licitat.
Entre els que havien d'entrar a presó avui o demà hi ha el Cap Nacional de La Falange, Manuel Andrino, i Íñigo Pérez de Herrasti, d'Alianza Nacional, que va complir condemna de presó per un intent d'atemptat a un autocar que portava familiars de presos d'ETA. Pérez de Herrasti és cunyat de l'actual portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, casat amb María Pérez de Herrasti i  germà de Beatriz Méndez de Vigo, exsecretària del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) entre el 2012 i el juny d'aquest 2017. Hi ha un condemnat de Falange -Juan Luis López- que estaria actualment a l'Irak combatent amb els kurds yazidites a la unitat que lidera l'utra valencià  Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Monfort (o Simón de Montfort)
 

dimarts, 31 d’octubre del 2017

ELS CONDEMNATS A 4 ANYS DE PRESÓ PER L'ATAC DE BLANQUERNA QUE HAVIEN D'ENTRAR A PRESÓ DEMÀ, REBEN UN NOU APLAÇAMENT PEL 14 i 15 DE NOVEMBRE. Havien d'entrar a presó fa un mes i mig però se'ls hi va donar dos aplaçaments i aquesta tarda un tercer. En el cas que dijous passat s'hagués formalitzat l'acord entre Rajoy i Puigdemont per convocar eleccions i no fer la DUI, que hagués implicat l'alliberament dels Jordis, i afluixar la pressió judicial i penal al 9-N i 1-O, l'indult dels 14 de Blanquerna hagués estat la contrapartida per fer callar als que volen més mà dura amb l'independentisme



Finalment els condemnats per l'atac de Blanquerna de l'onze de setembre de 2013, que havien d'entrar demà a la presó de Madrid-4 a Navalcarnero, han rebut aquesta tarda un nou ajornament de l'ordre d'ingrés dictat per la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid. És el tercer ajornament que obtenen, i es fa mentre el Tribunal Constitucional estudia si admet a tràmit el seu recurs d'empara, cosa que confirmaria la idea que hi ha voluntat des de cercles del poder polític i judicial d'evitar que entrin a presó. 
Si bé l’Audiència de Madrid imposà en primera instància sis mesos de presó a dotze dels autors, de l'atac i vuit mesos als altres dos, el Tribunal Suprem, que va estimar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, va incrementar les condemnes a 3 anys i onze mesos per dotze, i a 4 anys i un mes als altres dos.  Altres tres condemnats que entraven també demà, han rebut un nou ajornament de dues setmanes.
La coordinadora o plataforma "La España en Marcha", que agrupava als partits i associacións autores de l'acció, es va trencar, trencant-se també l'estratègia jurídica comuna. Així,  els cinc militants de Democracia Nacional i dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l’indult, però els 5 de Falange i els dos de Alianza Nacional es van negar a fer-ho.  Els qui sí van fer els catorze va ser un recurs d’empara al Tribunal Constitucional al·legant que quan un tribunal superior multiplica la pena per sis o per vuit aplicant un agravant que no es va considerar en la sentència inicial, cal fer una “vistilla” per tal que els advocats defensors puguin oposar-s’hi. Aquest recurs d’empara encara no s'admès formalment a tràmit.

Tot i que La Falange va informar a primers de setembre que els seus militants i els de Alianza Nacional havien rebut l’ordre d’ingrés a presó, se’ls hi va concedir un primer ajornament que acabava el 10 d’octubre. Però van aconseguir un nou ajornament fins el dimecres 1 de novembre, i tres d’ells, Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, Jesús Fernando Fernández, el que va actuar amb la cara tapada, i Sergio R, van ser a la manifestació ultra de Montjuïc del 12 d’octubre. I aquesta tarda, instants abans de fer la roda de premsa, de la que poso el vídeo a sota, han rebut un tercer ajornament.
 Imatge del judici

El fet és que si s’hagués tirat endavant l'acord frustrat pel que dijous el president Carles Puigdemont convocava eleccions autonòmiques, posant fi al procés i renunciant a la DUI, una de les contrapartides que amb més o menys garanties hauria rebut del Govern central, és una disminució de la pressió de la Fiscalia per l’1-O, la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, un possible indult o marxa enrere de la multa del Tribunal de Cuentas a Artur Mas. I evidentment si el Consell de Ministres i la Fiscalia acompanyava els alliberaments del Jordis, l’arxivament de causes obertes a l’independentisme, i un possible indult o anul·lació de la multa als del 9-N amb l’indult dels 14 ultres de Blanquerna, ho hagués pogut justificar millor davant dels que des dins i fora del PP criden “A por ellos!” i  “Puigdemont a prisión”.

Caldrà veure si el Tribunal Constitucional admet o no el seu recurs d'empara, però  en el cas que se'ls hi confirmi la pena, el fet que la meitat dels condemnats no hagin demanat l’indult no impedeix obtenir aquesta gràcia, ja que l’article 21 de la llei que ho regula permet concedir-ho a persones condemnades que no ho han demanat. 
Així doncs, si no hi ha més ajornaments, sis del de Blanquerna entreran a presó els dies 14 i 15 de novembre. N’hi ha un setè de la Falange amb ordre d’ingrés, Juan Luis López, que està des del mes de juny al Kurdistan iraquià combatent amb els peshmergues en el grup que lidera l’ultra valencià Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort (o Simón de Monfort).
(Actualitzat a les 19 hores!)
 Video roda de premsa dels condemnats d'aquesta tarda on expliquen el nou ajornament d'ingrés a presó.

dissabte, 21 de gener del 2017

FALANGE-FE, DEMOCRACIA NACIONAL I ALIANZA NACIONAL CONVOQUEN MANIFESTACIONS EL PROPER DISSABTE A BARCELONA I MADRID CONTRA LA SENTÈNCIA DEL SUPREM QUE IMPOSA 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 ULTRES DE L'ATAC A BLANQUERNA

En resposta a la sentència del Tribunal Suprem que ha anul·lat la sentència inicial de l'Audiència de Madrid, imposant penes de 4 anys de presó als 14 ultres autors de l'atac a Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, els partits polítics que van impulsar l'acció, han convocat dues manifestacions de protesta pel dissabte vinent al matí, una a Barcelona davant el Tribunal Superior de Justícia, i una altra a Madrid des de la Puerta del Sol fins la seu de Blanquerna. 
Si amb la sentència inicial de la Secció 30 de l'Audiència de Madrid, que havia imposat penes de 6, 7 i 8 mesos als condemnats, en principi ningú no havia d'ingresar a la presó, ara amb la pena de 3 anys i 11 mesos per dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als altres dos, tots hauran d'ingresar a la presó, a no ser que ho recorrin al Tribunal Constitucional i aquest suspengui l'execució de la sentència fins que dictamini sobre la mateixa. 
El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna, seu de la Generalitat, fet l'11 de setembre de 2013, es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I més enllà que els advocats del ultres ara recorrin l'increment de penes en relació als fets, el Constitucional s'hauria de pronunciar sobre la constitucionalitat de l'agravant d'intolerància i discriminació ideològica en el que se sustenta el Suprem per imposar quatre anys de presó.
Si bé la plataforma que agrupava als partits i organitzacions que van fer l'atac, La España en Marcha, ja no existeix, tant La Falange-FE, com Democracia Nacional, han fet per separat comunicats de rebuig de a la sentència del Suprem. 
Per La Falange "La sentencia que amplia las penes als patriotes que es van manifestar en defensa de la Unitat Nacional és una concessió política de la Vicepresidenta Soraya Saéz de Santamaria als representant autonòmics catalana amb els que ara negocia", per Democracia Nacional "aquesta condemna va dirigida cap a tot aquell que s'atreveixi a defensar Espanya". 
Els cartells convocant a les dues manifestacions de dissabte, no van signat per cap partit o organització.
Com vaig dir fa uns dies, aquest grups han perdut molta de la seva capacitat de mobilització amb l'actual enfonsament i estancament dels grups ultres espanyols, havent marxat part dels seus militants a l'anomenat l'Hogar Social Madrid, i hi ha una rivalitat entre aquests partits i la lideressa de l'Hogar Social, Melisa Domínguez, a la que desqualifiquen.
Convocatòria de Barcelona

 Convocatòria de Madrid
                        
Imatge del judici, ara fa un any

dijous, 28 de gener del 2016

ACABA EL JUDICI ALS ULTRES DE BLANQUERNA. ELS ADVOCATS HO REBAIXEN A UN ESCRACHE EN DEFENSA DE LA UNITAT D'ESPANYA I NEGUEN QUE ELS AUTORS SAPIGUÉSSIN QUE SÀNCHEZ LLIBRE i BOSCH EREN AUTORITATS. Només 2 dels 15 han exercit el dret a dir l´última paraula. Explico al Trencadís les peticions de pena del Fiscal

Aquest migdia ha quedat vist per sentència el judici als quinze ultres jutjats per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l'onze de setembre de 2013. Judici que  que ha durat dues setmanes, amb unes peticions de pena del Fiscal de dos anys de presó  per 13 dels acusats, quatre anys i mig de presó pel que hauria sacsejat i amenaçat al delegat de la Generalitat, Josep M. Bosch, i cinc anys i mig pel que, amb la cara tapada, va agredir al diputat Sànchez Llibre i llençar el gas irritant que va obligar a desallotjar el local. El Fiscal també demana multes diverses pels quinze i una de 900 euros pel líder de DN, Pedro Chaparro que va agredir al càmera de TV3. 
La acusació particular de TV3, pel càmera agredit, se suma a la petició de la Fiscalia, mentre que els advocats de la Generalitat i el grup parlamentari de CiU demanen entre 10 i 14 anys, donat que afegeixen altres delictes com ultratge a la bandera catalana.
Avui han fet el seu informe final els advocats de la defensa que faltaven i, tot seguit, només dos dels quinze acusats han exercit el seu dret a dir l'última paraula per replicar quelcom que haguessin dit els testimonis o pèrits o per defensar la seva innocència. Simultàniament s'ha convocat una concentració de suporta als acusats que fins que no ha acabat la sessió i han sortit al carrer els acusats i el públic, no eren més de deu persones.

 Militants de La Falange FE defensant als acusats a les portes de l'Audiència mentre dins acabava el judici.

Seguint en la línia del que ja va dir ahir el defensor de Pedro Chaparro i Paula Mijares, de Democracia Nacional, els advocats han argumentat que no s'havia fet res més que un acte pacífic de defensa de la unitat d'Espanya el dia que a Madrid es feia un acte independentista. I, com ha dit un d'ells, "només la malaptesa o mala pata d'alguns i uns frecs, van desdibuixar el to pacífic i polític de l'acte". 
Un altre dels advocats ha afirmat que "més que un crim, l'acte va ser una estupidesa". Per això tots els advocats han demanat l'absolució o que, com a molt, sigui considerat una falta de desordres públics. I donat que la Fiscalia demana que s'apliqui l'agravant de que es van cometre els delictes per motius de discrepància o odi ideològic, els defensors han afirmat que "protestar contra el separatisme  no és una opció ideològica, sinó una defensa de quelcom que està a la Constitució, com és la unitat d'Espanya".  Els defensors han qüestionat la investigació policial i que es tingui controlats als miltants dels anomenats grups ultres, i han recordat que el lletrat que defensa a la Generalitat, Rafa Entrena, també hauria militat fa anys a Fuerza Nueva.
L'acusat José Pedro Cruz, un dels que ha exercit el seu dret a parlar, ha manifestat que ell només havia defensat a Espanya i que també "estaria disposat a vessar sang per la bandera catalana", cosa que ha generat força rebombori i aplaudiments a la sala. Per la seva banda,el seu advocat ha rebatut l'afirmació del Fiscal i acusacions de que els acusats sabien que Sánchez Llibre era una autoritat en la seva condició de diputat, donat que és un personatge mediàtic i molt conegut. L'advocat ha afirmant que el democratacristià només tenia 1.200 seguidors de twitter, menys del que té ell que només és un lletrat. Es fet que es consideri o no que coneixien que Bosch i Sànchez Llibre eren càrrecs públics i autoritats, és important de cara a la pena que s'imposaria per l'agressió. 
Pel que fa a l'acusat Juan Luis López, a qui el Fiscal demana quatre anys i mig, en ser qui sacseja o amenaça al delegat de la Generalitat, Josep M Bosch, ha repetit que ell no va agredir-lo ni amenaçar-lo de mort, ha repetit que desconeixia que fos el delegat de la Generalitat, i ha lamentat que es tingui tan excés de cel per aquella acció, investigant fins i tot empremtes dactilars i ADN, i, en canvi, "no s'hagi fet le mateix per investigar els autors de cremar aquell mateix dia banderes espanyoles a Catalunya".   
Aproximadament d'aquí un mes es coneixerà la sentència.
El fet poca gent s'hagi mobilitzat avui a la porta dels jutjats és per a mi una constatació de la pèrdua de suport social i polític d'aquests sectors de la ultradreta que, el 2013 es van agrupar formant la ja dissolta o amortitzada España en Marcha. 
Militants i dirigents de Democracia Nacional, en acabar el judici, entre els que hi ha el seu president Manuel Canduela (segon per l'esquerra) i dos dels jutjats, Paula Mijares i Pedro Chaparro.

La meva valoració dels fets, al Periódico: "Molt més que un escrache"
Primera sessió del judici
Crònica de la segona sessió del judici

1r Anàlisis del judici i els fets a Trencadís, 8TV 
2n anàlisis a trencadís 8TV de com va el judici
7a sessió. Conclusions definitives del Fiscal i acusacions particulars, i 1r al·legat de la defensa 
Al·legats dels advocats defensors, i final del judici 


Clica i ves a 1 hora, 33 minuts per veure el meu comentari d'avui al Trencadís  de 8TV sobre les peticiones del fiscal, acusacions i defenses.

divendres, 15 de gener del 2016

DILLUNS COMENÇA JUDICI ALS 15 ATACANTS DE BLANQUERNA, QUE L'AFRONTEN DIVIDITS, EN HAVER DESAPAREGUT "LA ESPAÑA EN MARCHA". Tot i que no hi haurà postura comuna de les defenses, evitaran desqualificar-se els uns al altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Generalitat i CiU. La Generalitat demana 16 o 17 anys per cada un, mentre la Fiscalia ho rebaixa a dos per 13 acusats i a 4 anys pels autors de dues agressions

Dilluns a les 10 del matí comença a la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, el judici als quinze autors dels atacs a la seu de la Generalitat a Madrid l'onze de setembre de 2013. Acció que va ser perpetrada per la coordinadora o plataforma llavors existent,  La España en Marcha (LEM), formada per Alianza Nacional, Democracia Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español.  
El fet que La España en Marcha hagi desaparegut de facto per les discrepàncies personals i polítiques entre les diferents organitzacions, ha motivat que hores d'ara no hi hagi una estratègia comuna de les defenses, sigui per aconseguir l'absolució o que els fets siguin considerats només unes faltes de danys i desordres, sigui per polititzar el judici en l'actual context sobiranista que viu Catalunya, i reivindicar i assumir plenament la responsablitat de l'acció per tal de convertir les possibles condemnes a presó com un accte reivindicatiu dels defensor de la unitat d'Espanya.  
De totes formes evitaran desqualificar-se els uns als altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Genaralitat i el Grup Parlamentari de CiU.



Imatge de  l'acció en la que es veu en primer terme a Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, a Pedro Chaparro de Democracia Nacional Joven en segón, darrera seu el falangista Jesús F Fernández Gil amb la cara tapada, i en últim terme Javier Marcos del dirigent del desaparegut Nudo Patriota 

Els fets van passar el vespre de la Diada Nacional de Catalunya de 2013, quan una quinzena de membres d'aquestes organitzacions, enquadrades llavors en La España en Marcha, van irrompre a crits de "No nos engañan, Cataluña es España" a l'acte que es feia a la llibreria Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, interrompent l'acte, donant cops o empentes al diputat d'UDC, Josep Sánchez Llibre i al delegrat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, tirant a terra la senyera i el faristol, i agredint també a un càmera de TV3. Algú també va llançar un gas amb pebre que va obligar a desallotjar el local. 
La Generalitat que es presenta com a part perjudicada demana setze anys de presó per catorze dels atacants, tret d'un, Jesús Fernando Fernández Gil, militant de La Falange, al qual demana un any més que a la resta perquè anava amb la cara tapada i és reincident. A més dels delictes de desordres públics i danys, el govern català els atribueix els d'atemptat a l'autoritat, amenaces, injúries, ultratge a la bandera catalana i coaccions, a més de faltes de lesions i maltractament d'obra. És el mateix que demanen el diputat Sánchez-Llibre i la federació de CiU, personats com a acusació particular. Televisió de Catalunya també exerceix l'acusació particular.
Per la seva banda la fiscalia demana dos anys de presó per tretze del acusats, mentre que pels falangistes Fernández Gil i Juan Luis López en demana quatre en ser els responsables de les agressions a Sánchez Llibre, a Josep M Bosch i al càmera de TV3. També sel's hi demana a tots una multa de prop de 4.000 euros i les costes del judici.
Pedro Chaparro, parlant amb la prensa el 12 d'octubre de 2014 a Barcelona

Entre els que seuran a la banqueta dels acusats en el judici que durarà dues setmanes, hi ha el Jefe Nacional de Falange FE, Manuel Andrino, i el dirigent històric d'Alianza Nacional,  Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, que va ser detingut el 2000 i condemnat a 14 anys de presó per possessió d'armes i material per fabricar explosius quan volien atemptar contra un autocar en el que viatjaven familiras de presos d'ETA.


Andrino i Fernández Gil al cente de la imatge, a Barcelona el 12 d'octubre de 2013
  
Però la de Pérez d'Herrasti té una altra vertent. És fill de Ramón Pérez de Herrasti y Narváez, marqués de Albaida, i  de Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, de la família de los marquesos d'Urquijo, que va ser la tresorera d'Alianza Popular. La germana gran d'Íñigo Pérez de Herrasti, María, està casada amb Íñigo Méndez de Vigo, antic eurodiputat del PP i actual secretari de Estado para la Unión Europea. i la germana de Méndez de Vigo, Beatriz, es la secretaria general del Centro Nacional de Inteligencia (CNI).
Tot i que, de moment, no hi ha una estratègia conjunta de defensa dels acusats és probable que el cap de Falange, Manuel Andrino, i Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, aprofitaran el judici per defensar la seva acció i les seves idees.  Chaparro, poc després de l'acció la va reivindicar per Facebook, amb el comentari que poso aquí sota és dels meus bel·ligerants i el passat 12 d'octubre a Montjuïc va dir des de la tribuna que si algú veia al fotògraf Jordi Borràs, li donés un cop o una bona hòstia.

Pérez de Herrasti, a Barcelona, el 9 de novembre de 2014, dia que es feia la consulta sobre la independència

Les organitzacions enquadrades en La España en Marcha van fer entre l'octubre de 2013 i novembre de 2014 diversos actes a Catalunya en els que van defensar la lluita armada, a resultes de les quals  tenen diverses causes judicials obertes. 


 En haver desaparegut La España en Marcha, La Falange (FE) i Democracia Nacional (DN) recullen fons pel judici per separat. DN posa la foto de Chaparro, i sembla que ell sí que aprofitarà políticament el judici.