Parlem al programa "i bona lletra" de El 9TV amb Jordi Vilarrodà del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres"

 

Parlem al programa "I bona lletra" de El 9TV amb Jordi Vilarrodà del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" de Xavier Rius Sant

Vídeo de l'entrevista al "Quatre Paraules" d'El9TV amb Jordi Vilarrodà sobre el meu llibre "Els ultres són aquí. De PxC a Vox"

 

Vídeo a Youtube de l'entrevista al Quatre Paraules El9TV amb Jordi Vilarrodà sobre el meu llibre "Els ultres són aquí. De PxC a Vox" 

TERTÚLIA A "EL 9TV" SOBRE COMARCA DEL MOIANÈS

Clica aquí per veure al vídeo a El 9TV

Vídeo de la tertúlia del programa De bat a bat, que presenta i modera Jordi Vilarrodà al 9TV, on es tracta de la creació de la nova comarca del Moianès, després de la consulta de diumenge (minut 15), amb la participació de Pep Palau, Vicenç Pasqual, David Oliva i jo mateix. També parlem de l'accident aeri de dimarts, del nou logo de la ciutat de Vic i de les llistes de Plataforma X Catalunya i les altres dues candidatures anti-immigració que es presentaran a la capital d'Osona

Clica aquí i ves al minut 15 per veure debat sobre el Moianès

VÍDEO DEL PROGRAMA DE BAT A BAT SOBRE LA CRSIS DE PxC AHIR AL VESPRE AN 9 TV. Mentre gravàvem J C Fuentes denunciava la retirada de 32.000 euros i Anglada feia comunicat impugnant la reunió de l'Executiu. Es posa en marxa el ventilador!

http://el9tv.xiptv.cat/de-bat-a-bat/capitol/montse-ayats-guillem-lopez-victor-palomar-xavier-rius

 CLICA AQUÍ PER VISUALITZAR EL VÍDEO

Vídeo del progama De bat a bat del 9TV, en el que intervenim Jordi Vilarrodà, Guillem López, Montse Ayats, Victor Palomar i jo. 
Mentre gravàvem el programa el regidor de PxC, Joan Carles Fuentes, era al pis de dalt explicant fets de la nit de diumenge i la retirada de  32.000 euros d'un compte corrent del Grup Municipal de Vic.
Anglada respon que només va treure 12.000 eros i va ser per "evitar que Fuentes que l'anaven a desnonar del seu pis al Baix Penedès, els agafés per pagar els seus deutes"

 ARA SEMBLA QUE ANGLADA, ELS DE L'EXECUTIVA I ELS QUE VAN MARXAR FA TEMPS POSARAN EN MARXA EL VENITALDOR. PREPARE'M-NOS!
 El dissabte vaig publicar un article a La Directa amb aquest inici que crec que es força actual:

"Quan els periodistes que fa anys que seguim Josep Anglada intercanviàvem, sense escandalitzar-nos, les últimes excentricitats i novetats de caire personal, econòmic, social o polític, que ens arribaven d’Anglada i Plataforma per Catalunya (PxC), sempre dèiem que, encara que només donéssim veracitat a la tercera part del que ens arribava, no seria versemblant per a una pel·lícula o novel·la que pretengués recollir la complexitat i la diversitat de les passions, debilitats i contradiccions humanes. Semblaria exagerat o inventat. (Llegir article de La Directa)


LLEGIR ARTICLE D'ARMANDO ROBLES  "NULIDADES X CATALUNYA" ALERTA DIGITAL 
 "A. Robles.- Es indudable que de lo que hoy se acusa a Josep Anglada era conocido por esta colección de nulidades encabezada por Robert Hernando, traicioneros sin moral, sin honor, sin altura humana, sin dignidad y sin principios, que aparentaron durante años no percatarse de lo que era una evidencia a gritos: la utilización de PxC como un chiringuito económico por parte de Josep Anglada. Es indudable que las pulsiones cleptomaníacas de Josep Anglada no fueron obstáculo para que muchos de los Brutos hoy conjurados contra él recorrieran juntos el camino en armónica apariencia, con fingida lealtad, haciendo oídos sordos a las múltiples evidencias que retrataban al vicense como un trincón y un oportunista sin escrúpulos elevado a la máxima potencia..."

Veure twitt del nou compte de l'Anglada preguntant-se quina bandera (germànica) té l'August Armengol a casa seva
(El ventilador es posa en marxa!)


I mentre el J C Fuentes denunciava la retirada de 32.000 euros, Josep Anglada va fer aquest comunicat:

COMUNICAT DE PREMSA
 
Vic, 12/02/20104; Anglada impugna els acords adoptats  pel Consell Executiu de PxC
 
Anglada reclama una assemblea general perquè els militants i regidors decideixin el futur del partit.
 
Anglada ha fet arribar a August Armengol, Vicepresident Primer, Xavier Simó , Vicepresident Segon, y Robert Hernando, Secretari General, un escrit d'impugnació dels acords adoptats pel Consell Executiu de Plataforma per Catalunya en la sessió celebrada el passat dia 8 febrer de 2014 a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.

Per Anglada, els acords adoptats en l'últim Consell Executiu "són contraris   a la Llei o als estatuts, reconegut a tots els afiliats a l'article 8.2, f) de la Llei Orgànica 6/2002 de 27 de juny que regula l'organització i el funcionament dels partits polítics d'acord amb els principis democràtics, sol·licitant s'acordi la nul·litat dels mateixos, entenen que els acords adoptats s'han pres de manera il·legítima".

En aquest sentit, Anglada ha insistit  en que  "no està disposat a donar el braç a tòrcer, i reclama la reposició de les institucions del partit al moment anterior a la celebració de la sessió esdevinguda de manera il·legítima".
 
Anglada, que està disposat arribar allà on calgui,  insisteix que "tot ha estat un complot per apartar-me de  les regnes del partit", assenyalant que "he tramès als de PxC una oferta, demanant que es convoqui  una assemblea nacional on les dues parts ens puguem expressar d'una manera democràtica, i els regidors i militants del partit puguin decidir el futur del mateix".

Finalment, Anglada reclama "la restitució immediata del càrrec de president  i a la Sra. Marta Riera Camps com a secretària d'actes i membre del Consell Executiu".
  
Vic, 12 de febrer de 2013 

 

SOPAR TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" EN ELS ACTES PREVIS DEL CERTAMEN DE CARTES D'AMOR DE ST JOAN DE LES ABD.

 
Ahir dissabte 18 de maig, va tenir lloc el sopar tertúlia sobre la novel·la "Amor a la carta" al Cafè de l'Abadia de St. Joan de les Abadesses en el marc dels actes previs del 1r Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Cafè de l'Abadia i la Regidoria de Cultura de St Joan.

 Jose Alguacil, impulsor del certamen, Jordi Vilarrodà, jo mateix, i Maite Gallifa que llegí 3 de els cartes.

Informació al 9 Nou de divendres 24:

      

    Hi van assistir 25 persones i abans de sopar, a les nou del vespre, Jose Alguacil, del Cafè de l'Abadia, i impulsor del certamen va explicar perquè s'havia decidit a fer el concurs al que superant les expectatives s'han presentat més de 200 cartes. Segons Alguacil tot va començar mig en broma quan un dia li va dir al carter, fart que només li portés factures, si li portava alguna carta d'amor (clica).  Algualcil explicà que fins i tot Correus ha fet un segell de curs legal sobre el certamen (clica per llegir-ho).

      Tot seguit Jordi Vilarrodà, cap de Cultura de El 9 Nou, va presentar-me destacant el pas del treball periodístic en la faceta d'articles i reportatges sobre política internacional i drets humans o en llibres com "Xenofòbia a Catalunya", al de la narrativa amb un registre totalment diferent. Sense desvetllar els girs inesperats que hi ha a la història, ambientada a L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, el municipi imaginari de Puig d'Empordà i Sarajevo els anys 1996-97, va comentar l'inici de la història de com un en Joan, el protagonista, un carter que ha canviat de ruta de repartiment a L'Hospitalet, es mostra estranyat de que arribin periòdicament cartes a una casa que s'ha enderrocat a nom d'un tal Andreu Roca i de remitent només hi posi "Olga". Cartes que, en no tenir adreça per retornar, van a unes saques que al cap dels temps es destrueixen. Vilarrodà explicà com el carter, en veure que són cartes manuscrites, un dia n'acabarà obrint una iniciant una cerca obsessiva d'aquesta misteriosa Olga. Comentà la trama i el fet que tant els protagonistes principals, com els secundaris resultaven molt humans i molt propers i com la història enganxava amb una narrativa àgil. També apuntà alguns possibles paral·lelismes entre el protagonista masculí i l'autor i si Puig d'Empordà podia tenir semblances amb Moià. 

     Jo vaig explicar el procés de creació de la novel·la, que de fet, la vaig escriure abans que "Xenofòbia a Catalunya", i vaig destacar l'agrat que m'acompanyés -és qui va fer les fotos que poso- la Montse Rius Almonyer, de Sant Joan de les Abadesses -no som família!- amb qui vaig coincidir fa anys a l'Aula de Lletres i l'Escola de Literatura de l'Ateneu Barcelonès. Vaig parlar del fet que les noves tecnologies han fet perdre el valor de la carta manuscrista, el plaer d'escriure-la, enviar-la, i l'espera de la resposta. Vaig fer esment que en un carta, i més si és d'amor, es poden dir coses d'una tirada, ben tramades, sense interrupcions, i amb la mesura que permet redactar-la poc a poc.  

      Per fer més amena la presentació la meva bona amiga, Maite Gallifa, que ha seguit el llarg procés de construcció d'aquesta novel·la, va llegir les tres primeres cartes de l'Olga que en Joan, el carter, obre, i faran que inici la cerca d'aquesta Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver salvat la relació. En aquest punt es va començar a sopar, i  cap a les onze de la nit, a l'hora dels cafès es va fer una tertúlia sobre el valors de les cartes d'amor, sobre si havien o no estat substituïdes pels mails i sms, o com aquests nous formats digitals es perdien amb el temps o l'avaria de l'ordinador o mòbil, o mort de la persona sense desvetllar la contrasenya, mentre les cartes d'amor en paper, sempre perduraven. 

     Alguacil va explicar algunes de les cartes rebudes, algunes escrites fa molts anys i enviades al concurs pels seus autors o destinataris, o els seus nets, molts anys després, parlant d'amors prohibits o impossibles, recollint paraules no dites cara a cara en el seu temps; cartes moltes reals, d'altres potser fetes exprés pel certamen. En el colloqui Vilarrodà em demanà també que parlés una mica del contingut de "Xenofòbia a Catalunya". Passades les 12 de la nit alguns anàrem a fer un copeta a un altre bar de St Joan. Jo com havia de conduir fins Centelles i Moià, em vaig haver de resignar amb una cocacola. El dissabte vinent hi haurà un nou sopar tertúlia amb una grafòloga que explicarà com les lletres i la cal·ligrafia diuen molt dels seus autors, o de si el que s'escriu és cert o pot ser fals. El 15 de juny es farà el sopar d'entrega de premis i probablement les cartes seran publicades.    

 Informació d"Amor a la carta" i el certamen de cartes a La Vanguardia

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA". A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia

FRAGMENT DEL CAPÍTOL SEGON:
 Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a  la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar  i  m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

             Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet  quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

            Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

            No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

            He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig  perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després

DISSABTE, PRESENTACIÓ TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" A ST JOAN DE LES ABADESSES EN EL MARC DELS ACTES DEL CERTAMEN DE CARTES D'AMOR AL QUE S'HAN PRESENTAT MÉS DE 200

Amb motiu del Primer Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Jose Alguacil del  Cafè de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses i la Regidoria de Cultura, el proper dissabte 18 de maig a les 9 del vespre presento la novel·la Amor a la carta al Cafè de l'Abadia (Plaça Abadessa Emma s/n), acompanyat del cap de Cultura de El 9 Nou, Jordi Vilarrodà, i de José Alguacil. Després de la presentació hi haurà el sopar habitual de les tertúlies del Cafè de l'Abadia (10 o 12 euros) i tot seguit la tertúlia.
Un petit cicle al voltant del certamen Abans de conèixer els guanyadors d'aquest concurs literari de cartes d'amor, el dissabte 15 de juny s'han programat dos sopars-tertúlies per anar escalfant motors. El primer es farà aquest dissabte 18 de maig a partir de les 21 h i comptarà amb la presentació del llibre Amor a la carta de l'escriptor barceloní resident a Moià Xavier Rius, una novel•la que explica la història d'un carter que sent curiositat per unes cartes dirigides a un tal Andreu Roca i que reparteix a una adreça d'una casa que s'ha enderrocat fa temps i amb l'única informació que al remitent hi apareix el nom d'Olga. Intrigat obrirà una de les cartes, s'identificarà amb el que hi diu i iniciarà un cerca d'aquesta Olga. El segon sopar-tertúlia portarà la professora de grafologia i especialista en manuscrits, signatures, falsificacions i anònims, Francina Alsina i Canudas, que explicarà les característiques d'aquest art i el posarà en pràctica amb els escrits dels assistents a la xerrada.

El I Certamen de Cartes d'Amor de Sant Joan s'ha tancat superant les expectatives més ambicioses. El seu impulsor, en José Alguacil del Cafè de l'Abadia, ha rebut més de 200 missives. Un fet que farà treballar de valent a un jurat que abans d'acabar aquest mes ha d'emetre el veredicte.

Alguacil va impulsar el concurs fart que el carter “només li portés factures”. El que va començar sent –mai millor dit- una idea de bar va anar traspassant fronteres i ha rebut l'atenció de mitjans no només comarcals sinó també nacionals i estatals. Tot plegat ha acabat suposant una incessant arribada de cartes escrites a mà. “Al principi les llegia totes però quan van començar a ser vuit o deu diàries va ser impossible” explica l'impulsor de la iniciativa. El punt àlgid va ser un dia on el carter en va dur 23. “Estava molt emocionat” assenyala tot recordant que en el fons “ho feia per ell” perquè veia que la seva feina cada dia perd més el sentit original.

El concurs ha rebut el suport de l'Ajuntament de Sant Joan. Quan van redactar les bases comptaven, sent optimistes, rebre entre 50 i 80 participants. Finalment han estat més de dos centenars provinents de poblacions d'arreu del Principat però també d'altres punts dels Països Catalans com Mallorca, Andorra i València. De participants n'hi havia de totes les edats, “des d'adolescents a viudes” assenyala Jose Alguacil. A més, considera que en molts casos ha servit de teràpia. “Es desfoguen, és com enviar un missatge a dins d'una ampolla” afegeix.

El jurat té molta feina per endavant per llegir cartes d'un màxim de 800 paraules. Algunes són realment emocionats com la d'una dona de 93 anys que des de l'hospital es dirigeix al seu enamorat amb qui mai va tirar endavant una relació perquè estava casat. “Es mostra la repressió dels sentiments de temps enrere” assenyala l'impulsor de la iniciativa. Una altra nonagenària s'adreça al seu nét de dos anys i posa feina als organitzadors: enviar-li la carta d'aquí cinc anys –quan compta no ser-hi- perquè ja haurà après a llegir.

Alguns dels participants han aprofitat per enviar cartes que havien quedat literalment en un calaix. Per exemple la d'un combatent al front de la Terra Alta que el 1938 va assegurar a la seva dona que estava perfectament però que va acabar morint. Quasi 30 anys després un company de l'exèrcit que havia trobat la missiva la va acabar enviant a una destinatària que, curiosament, era de Sant Joan de les Abadesses.

Activitats relacionades amb l'art d'escriure

De cara al 15 de juny s'està preparant un acte on es lliuraran els premis del concurs. A més, s'han organitzat diverses activitats relacionades amb l'art d'escriure. El proper 18 de maig es farà la presentació del llibre Amor a la carta del periodista Xavier Rius-Sant mentre que el 25 de maig hi haurà una xerrada a càrrec d'una grafòloga i pèrit judicial.

Les dues millors cartes d’amor podran gaudir d’un sopar romàntic al Palau de l’Abadia i d’un cap de setmana a la casa de turisme rural El Reixac o a la casa de turisme rural Can Camps. A més, l'Editorial Neurosi en publicarà una selecció en forma de llibre digital. Fins i tot, Correus s'ha afegit a la iniciativa editant un segell especial dissenyat pel dibuixant Arnau Sanz, resident a Espinavell i responsable de l'Estudio Acuático.

Llegir a Ripollés Info, Nació Digital
Llegir al web de l'Ajuntament

COMENTARI D"AMOR A LA CARTA" AL 9 NOU DIGITAL

Ahir l'edició digital de El 9 Nou publicava un comentari de la novel·la "Amor a la carta". La presento a Girona el divendres 11 a les 19 hores a Llibreria 22

última actualització: 28-12-2012 (8:13)

Jordi Vilarrodà

Conegut fins ara pel seu treball periodístic i, en concret, les seves investigacions sobre partits xenòfobs, el moianès Xavier Rius fa la seva primera incursió en la literatura amb la novel·la 'Amor a la carta' (Raima Edicions).

La novel·la té com a protagonista en Joan, un carter de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat que Xavier Rius coneix bé perquè hi va exercir com a mestre durant més de 20 anys. Un dia que el canvien de ruta, el carter descobreix que regularment arriben cartes a una adreça que no correspon a ningú. Endut per la curiositat, n’obre una i descobreix que les escriu una dona, l’Olga, i que les adreça a un home, l’Andreu, “a qui enyora”. El carter es veu atrapat per la història i comença a esbrinar qui és la misteriosa Olga, a qui finalment creu localitzar i seguir, i amb qui estableix relació. “Però les coses no són el que semblen”, diu l’autor, i el relat acaba donant un gir del tot inesperat. Temes com els maltractaments de gènere i la pedofília, amb les seqüeles vitals que deixen, les relacions entre víctimes i botxins o la corrupció política emergeixen dins de la trama, mentre el carter intenta descobrir quin és el motiu que porta algú “a enviar unes cartes sabent que ningú no les rebrà”. “Tot i això, no és una novel·la trista, s’ha d’arribar al final per entendre’n tot el sentit”, diu Xavier Rius. En el relat hi apareix també com un dels escenaris un poble imaginari –Puig d’Empordà– però que en algunes característiques s’inspira en Moià. L’acció se situa als anys 90, “un moment en què encara s’enviaven cartes”, afirma l’autor.

Llegir a El 9 Nou, clica
On trobar "Amor a la carta"?, clica

COMENTARI D'AMOR A LA CARTA A EL 9 NOU

El 9 Nou publica avui un comentari sobre "Amor a la carta". D'altra banda amb motiu de la novel·la i per parlar de les querelles que m'ha posat PxC per Xenofòbia a Catalunya i valorar les eleccions i la situació a Vic, m'entrevisten al 7 Dies de El 9 TV. Penjaré l'entrevista de TV dimecres quan es pengi a la xarxa.

Obrir pdf de El 9Nou i llegir comentari, clica 

 

Clica aquí al link per veure entrevista "7 Dies" de El 9 TV, minut 59 fins al final