Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris i. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris i. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de juliol del 2023

Entrevista sobre el libro en El Salto Diario. "Para Vox el enemigo no está fuera, sino que es de casa". Chema Seglers

 

ddd

Chema Seglers, El Salto Diario, 10 de julio de 2023 (Leer en El Salto, clica)


Xavier Rius i Sant (Barcelona, 1959) lleva años investigando a la ultraderecha. La conoce bien. Se encuentra con muchos ultras, habla con ellos, conversa, los escucha. Y luego, este atento y riguroso periodista, escribe libros tan exhaustivos y necesarios como Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal, 2023). ¿Qué hay en la entraña de Vox? ¿Cómo se financia? ¿Dónde estaba agazapada esa extrema derecha hasta la irrupción del partido de Abascal? Todas esas preguntas las responde Xavier Rius i Sant, dando algunas claves de la particularidad de la ultraderecha en España. Sin embargo, y Rius i Sant lo explica en esta entrevista, parte de una izquierda no ha sabido confrontar el discurso ultra. Quizá, contando la historia de estos nostálgicos franquistas, podamos desmontar la telaraña.

Lo primero que me llamó la atención fue el subtítulo del libro: ‘El retorno de los ultras que nunca se fueron’. Cuéntame.
En España, a diferencia de su entorno europeo, los verdes y la ultraderecha nunca obtuvieron representación. Jamás ha habido un diputado de un partido verde que por sí solo haya tenido escaños; y, desde Blas Piñar, nunca había habido ultraderecha como fuerza política. Por eso, en parte, se decía que en España no había tanto racismo ni xenofobia como en otros países de Europa.

Sí, se decía.
Después de los atentados del 11-M en Madrid, no se asaltaron mezquitas ni locutorios de inmigrantes ni carnicerías halal. Podíamos ser clasistas, pero no racistas. ¿En cambio, recuerdas Alemania en 2015 con la llegada de refugiados de Siria? Cada semana había ataques a albergues de inmigrantes. En España, la ultraderecha no reacciona solo por la cuestión de la inmigración o por el rechazo a algunas imposiciones europeas, sino, sobre todo, por aquella idea de que España es una y no cincuenta y una.

Comprendo. Herencia franquista y alusión a las provincias de España. En su jerga, ¿la idea del territorio y la unidad de la patria?
Exacto. Si para Le Pen el enemigo son los migrantes, para Vox el enemigo reside dentro del territorio. No está fuera, sino que está dentro. El enemigo es de casa.

Siguiendo el hilo del subtítulo del libro, ¿dónde estaba agazapada esa ultraderecha que terminará en Vox?
Cuando Fraga Iribarne acepta la Constitución y el Estado Autonómico, la legalización del Partido Comunista, el consenso, etcétera y etcétera; los ultras desaparecen o se quedan calladitos dentro del PP. Son esos que ahora dicen que con Franco no había violadores y que se vivía mejor. Con el tiempo, muchos de ellos fallecerán. Sin embargo, en 2013, la ultraderecha empieza a reaparecer, justo cuando Rajoy lleva un año gobernando. Para ciertos sectores del PP, como Abascal y Vidal-Quadras, Rajoy era blando y no hacía nada contra la memoria histórica, el matrimonio homosexual, etcétera. Y ante esa tibieza, este sector duro decide crear un partido para las europeas: Vox, con el cual pretende recuperar esa idea de un PP auténtico. Vox surge de la confluencia de dos sectores. Primero, de gente del PP, como Vidal-Quadras; y luego de Denaes, en la que existen tres corrientes. Abascal, recuperado por Esperanza Aguirre; Ortega Smith y los de las Compañía de Operaciones Especiales [del ejército], y finalmente, el ultraliberal Espinosa de los Monteros. Y al irse Vidal-Quadras del partido, Abascal se convierte en el presidente permanente de Vox.

¿Qué pasó entre Abascal y Vidal-Quadras? Su relación se rompe.
Abascal le reprochó a Vidal-Quadras que hubiera continuado de vicepresidente del Parlamento Europeo hasta el último día cobrando como eurodiputado del PP, sin abandonar el partido; y le argumentó que así habían dado la impresión de que eran casta. En fin, tras algunas diferencias, Abascal decidió prescindir de Vidal-Quadras, y emprendió esa línea trumpista de irreverencia, focalizada sobre todo en lo identitario.

Buxadé es el cabeza pensante que desplaza al sector ultraliberal representado por Espinosa de los Monteros. Es el sentido de la patria y la familia

Dentro de la ultraderecha de Vox, tu destacas dos figuras. La primera es la de Ortega-Smith, uno de los cabecillas. Destacas su pasado de joven falangista.

Sí. De hecho, para que el Ministerio no detectara que Vox era una escisión del PP, Ortega Smith y sus chicos de los boinas verdes legalizan Vox. Ahora bien, lo que interesa saber es cuándo Ortega Smith consigue acaparar ese espacio de la ultraderecha. Justo cuando queda desarticulada Manos Limpias. Y entonces Ortega Smith ya tiene el territorio despejado para comparecer como acusación contra el ‘procés’, y empieza a recolectar dinero entre las diferentes corrientes ultras.

La otra figura que destacas es la de Jorge Buxadé: la mente pensante de Vox, el ideólogo.
Sí, sí. Buxadé fue candidato de Falange dos veces. Ha dado charlas sobre la moralidad del sistema de partidos en el Casal Tramuntana, un local neonazi en Barcelona. Él ha sido secretario de la Fundación Juan Boscán, por la que legalmente entra dinero de empresarios para financiar Societat Civil Catalana. Buxadé redactará junto a Ortega Smith las cien medidas de la España Viva de Vox, el corpus ideológico del partido. Es el cabeza pensante que desplaza al sector ultraliberal representado por Espinosa de los Monteros. Buxadé es el sentido de la patria y la familia.

En los primeros capítulos del libro sitúas al lector en este universo ultra, y cuentas el devenir de las principales formaciones. Hay un fragmento que incluyes muy interesante del ultra Ernesto Milá, líder del Frente de la Juventud, que permite comprender este fenómeno. Milá reflexiona acerca de los problemas que ha encontrado la extrema derecha. Dice Milá: “La extrema derecha no entendió que, con la muerte de Franco, terminaba el franquismo para siempre; no entendió que el 23-F, la vía golpista se cerraba para nunca más abrirse; no entendió que la misma transición se realizó contra la extrema derecha y que para superar ese aislamiento debía copiar modelos europeos”.
Claro, porque los falangistas estaban peleados entre ellos. El Falangismo es un movimiento que quiere derogar los partidos e ilegalizarlos a todos. Entonces, ¿por qué el falangismo pretende crear un partido? Y esa contradicción es la que Milá señala. Al mismo tiempo, advierte de que el comunismo ya no es el enemigo. En ese sentido, Vox ha sabido jugar sus cartas. No critica el comunismo, sino el consenso progre, el independentismo, los podemitas, la bandera LGTBI, etcétera. Para Vox el peligro es que España se rompa, y el ‘procés’ fue el regalo. La ultraderecha falangista clásica es antimonárquica, aunque Vox se presente como el más monárquico de todos. La ultraderecha, finalmente, saldrá de ese aislamiento cuando se produzca el gran salto, a primeros de junio del 2018, con la censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy con el apoyo de ERC y Bildu. Ciudadanos denunciará que el PSOE gobierna con los enemigos de España; y luego vendrá por fin la foto de Colón.

Antes de hablar sobre la financiación de Vox, quiero preguntarte acerca de tus encuentros con muchos ultras. Los conoce a todos y te cuentan cosas. ¿Cómo son esas charlas con los ultras?
La relación con ellos suele ser divertida, con bastante ironía. Sucede la paradoja de que nunca se consideran a sí mismos como ultraderecha. Se definen como identitarios, o nacionales, o revolucionarios, o patriotas españoles; incluso, ‘preferencialistas para los de casa’, y cosas por el estilo. Ellos quieren explicarte lo malos que son los otros. De hecho, ellos vienen a mí porque, en sus guerras cainitas, si yo afirmo que algo de lo que me cuentan es verdad, ellos se sienten reafirmados, y se consideran los buenos. Lo importante es saber siempre qué es verdad y qué es mentira, de los chismes que te cuentan.

Cuando Vidal-Quadras pretende crear Vox, los Muyahidines le devuelven el favor con donaciones de máximo 15.000 euros

 Lo que intentan, entonces, es instrumentalizarte?

Sí, claro. Tú debes obviar lo que te dicen. Por ejemplo, si tu das la cifra de muertos por el nazismo, ellos te responderán que el comunismo asesinó a muchos más. Y esa es su lógica.

Te entiendo. Vamos ahora a punto que me parece clave y que explicas con detalle en el libro. ¿Cómo se financia Vox?
Los antiguos Muyahidines de Irán, que son los comunistas de Irán que se exilian a Irak, arrastran la etiqueta de grupo terrorista. Vidal-Quadras, como vicepresidente del Parlamento Europeo, saca legítimamente a este grupo chiita excomunista de la lista de grupos terroristas. Cuando Vidal-Quadras pretende crear Vox, los Muyahidines le devuelven el favor con donaciones de máximo 15.000 euros. Este asunto se destapará cuando Vox entre en el Parlamento Andaluz. Pero, lo grave de la financiación de Vox es que Vox es el negocio de Abascal, porque como es un partido sin estructuras autonómicas porque niega las autonomías, no hay presidente de Vox en Andalucía o en Cataluña; y quien decide qué se vota en el parlamento catalán o andaluz es un comisario político nombrado por Madrid con el dinero que paga el parlamento de turno para su funcionamiento. Y así se quitan los barones territoriales. Todo ese dinero va a Vox. Esto lo denunció Macarena Olona. Durante el último año Vox ha traspasado cinco millones a la Fundación Disenso. ¿Y quién es el presidente vitalicio de Disenso?

¿Quién?
Santiago Abascal Conde.

Háblame de Abascal.
Cuando Abascal pierde el escaño, quiebra el bar de su mujer, le embargan la casa, se divorcia y se queda tirado, él parece a Scarlett O’Hara de Lo que el viento se llevó y proclama la célebre frase de ‘A Dios pongo por testigo de nunca volveré a pasar hambre’.

¿Y luego Esperanza Aguirre se apiada de él y se lo lleva a Madrid?
Exacto. Primero, con la Agencia Madrileña de Producción de Datos, y luego con la Fundación del Patrocinio y el Mecenazgo Social, dos chiringuitos donde Abascal cobraba unos cinco mil euros al mes por no dar golpe. Después, la fundación se disuelve cuando él da el salto para centrarse en Vox. Pero, Abascal vive del sueldo como número dos de los iraníes, hasta que rompe con Vidal-Quadras y se convierte en presidente. La dirección de Vox no ha sido votada. Todo lo decide su Comité de Acción Política, el núcleo duro, cuyo portavoz es Buxadé.

Antes has hablado de tus encuentros con ultras, de como funciona su lógica. Pero, desde una perspectiva de escena política, de espectacularización de la realidad, ¿cómo funciona el discurso de Vox?
Vox pretende provocar. Hace dos años, en las autonómicas madrileñas con pandemia, los ultras decidieron celebrar la presentación de candidatos en la Plaza Roja de Vallecas. Había más manifestación antifascista que simpatizantes de Vox. ¿Qué pasó? Que empezaron a saltar los botellazos, y lo que hubiera sido un minuto de televisión se convierte en carne de actualidad. A Vox le gusta ir a actos donde haya ‘merder’. Ellos provocan, y con sus provocaciones pretenden que hablemos de ellos. Es importante que Podemos, por ejemplo, comprenda que no se trata de ir a reventar los actos de Vox. Vox es un partido legal y no debemos impedir sus actos, ni contramanifestarnos, porque si hay violencia, siempre ganan ellos mediáticamente. Es un gran error esa idea de que a la ultraderecha se la combate.

Será más útil desmontar su discurso.
Sí. Se trata de no utilizar sus argumentos.

¿Cuál es el peligro de Vox?
Que, si condicionan los gobiernos, pueden influir a nivel judicial, como Orbán, y dinamitar el Estado Autonómico. Mira los casos de Mallorca y Valencia. Piensa en cuestiones como el aborto, el matrimonio homosexual. Más que pensamiento, lo que me preocupa son los cambios legales que pueden suceder si están en lugares de poder. Se lee en su programa de 381 medidas. Quieren derogar avances sociales, ilegalizar a sus oponentes, etcétera.


Leer en El Salto, martes 18/07/2023


dijous, 21 de març del 2019

DISSABTE, MANIFESTACIÓ A BARCELONA PER ATURAR VOX

Pel proper dissabte a les 17 hores, s'ha convocat una manifestació antifeixista a Barcelona, sota el lema "Aturem l'extrema dreta, #STOP VOX". Aquest és el manifest de la convocatòria:

L’alarmant pujada del partit d’extrema dreta, VOX, se suma al creixement del feixisme arreu d’Europa i l’auge dels discursos d’odi a escala mundial.
A més, la situació a les fronteres segueix sent de barbàrie: les devolucions en calent a la frontera sud, la vulneració dels drets dels refugiats i les refugiades, les morts a la Mediterrània… i també el racisme que impregna la nostra societat: la islamofòbia als mitjans, les identificacions per perfil ètnic o les persecucions policials…
També s’està vivint un augment del masclisme i de la LGTBIfòbia. Des de les declaracions retrògrades de Trump i Bolsonaro fins als atacs contra els drets i les llibertats de les dones i les persones LGTBI que impulsa VOX (i ara sovint el PP i Cs), ens trobem davant d’un greu intent de tornar a un passat més opressiu.
El nacionalisme ultra i excloent de VOX només planteja el retorn a la “Una, Grande y Libre” del franquisme.
Tot això evidencia el que es venia anunciant feia temps: el creixement de l’extrema dreta i del racisme és una realitat i cal fer-hi front.
Però de res serveix el derrotisme, és hora de demostrar que nosaltres som més.
L’estratègia de silenci i inacció davant les campanyes i violències de l’extrema dreta —per “no donar-los publicitat”— ha fracassat. En canvi, organitzar una resposta unitària des de baix sí que pot aturar-la.
És aquí on rau el sentit de la mobilització del 16-23 de març, una mobilització internacional que denunciï, de forma coordinada i unitària, l’auge del feixisme, les polítiques racistes de barbàrie i els discursos d’odi —islamofòbia, antisemitisme, romafòbia , masclisme, LGTBIfòbia…— que abonen el feixisme i la ultradreta.
Amb l’espai worldagainstracism.org, proposem lluitar de forma conjunta i global contra una extrema dreta que, malgrat tingui una expressió peculiar a cada país o regió, també s’està organitzant internacionalment i comparteix trets comuns.
A Barcelona ens manifestarem el dissabte, 23 de març de 2019, amb una sèrie de demandes urgents:

  • StopVOX! Ni VOX ni qui defensi les mateixes polítiques.
  • No al racisme institucional; drets cívics i drets humans per a tothom.
  • Prou impunitat per al feixisme. Prou criminalització de l’antifeixisme.
  • Cap pas enrere en la igualtat: no al masclisme, no a la LGTBIfòbia.
  • Contra la islamofòbia, l’antisemitisme, la romafòbia i la negrefòbia.
  • Per la convivència en la diversitat
  • Per un món sense racisme.
Nosaltres hi serem. I tu?

 

 Signants:

 Abrera en Comú
ACATHI, Migració, refugi i diversitats LGTBI+
Almena Cooperativa Feminista
Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya
Amical de Mauthausen i altres camps
AMIC-UGT
Antonete Vive, Colectivo Federalista
Aragón Si Puede
Arran Barberà
Asamblea contra el Racismo y la Discriminación de Cantabria
Asociació de transsexuals, intersexuals y transgéneres de Catalunya
Asociación de Permacultura ATTA
Asociación Humanista, Elda
Asociación Intercultural Nakeramos
Asociación Musulmana por los Derechos Humanos
Asociación Social Cultural de Honduras en la Provincia de Girona
Asociación Uruguayo Catalana Los Botijas
Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi
Assemblea de Cambrils
Assemblea de Joves del Besòs
Assemblea Nacional de Joves Independentistes
Assemblea pels drets socials del Garraf
Assemblea Territorial de Nou Barris de l’Assemblea Nacional Catalana
Associació 17 de Maig, entitat LGTBI
Associació 500×20
Associació AltraItalia
Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme
Associació d’Estudiants de l’Hospitalet
Associació d’olotins i olotines per la convivència
Associacio de Comerciants Trinitat Vella
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP)
Associació Encara en Acció, moviment afectiu, sexual i de gènere
Associació Feminista Les Bruixes
Associació Festival de Cinema Jueu
Associació Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG)
Associació IMPLICAT – Immigrants x la Integració a CAT
Associació Intercultural Llatins
Associació Juvenil Sàhara Dempeus
Associació Juvenil Sociocultural Roket Project, Kasal de Joves de Roquetes
Associació Sociocultural Refugiarte
Asturies Pa Toes
Ateneu de Memòria Popular
Ateneu Popular 9 Barris
Ateneu Vilanoví
Atzavara-arrels
Avalot – Joves de la UGT
AVV Riu Sud, Asociación de vecinos y vecinas Riu Sud
AVV. Sant Marti de Provençals
Badia en Comú
Bar Coral
Barcelona En Comú
Barri Obert Gràcia
Batzac, Joventuts Llibertàries
Be Artsy
Bluebeat FM, Programa radiofònic
Boulder Rocodrom a BCN
Brasileiras Contra o Fascismo – Bcn
Ca la Dona
Canal Migrantes
Cantautora y activista Espacio del inmigrante
Caravana Obrim Fronteres, Catalunya
Casal Popular 3 Voltes Rebel
Castellers de Barcelona
Catàrsia, Col.lectiu d’asiàticdescendents
CCOO de Catalunya
CDR La Marina
Centre Cultural Islàmic Català
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
Centre Islàmic Camí de la Pau
CGT de Catalunya
Círculo Podem Masies Catalanes-L’Albiol
Colectic
Colectivo Anticapitalista de Burgos
Colectivo editorial de Kaosenlared.net
Colectivo Perromuerto Santa Coloma de Gramenet
Colectivo Salou LGTBI
Comissió Antifeixista 27 de Gener
Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
Comitè de solidaritat Oscar Romero
Comunidad Activa, Cooperativa
Comunistes #Polinya
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya-Sabadell
CONFAVC
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Convivim Sant Marti Espacio de Convivencia Intercultural
Coordinadora Euia Sabadell
Cornellà Sense Fronteres
Crida Constituent
Crida LGBTI
Crida Premianenca, Candidatura Municipal
CUP – Candidatura d’Unitat Popular
CUP Capgirem Barcelona
CUP Castellbisbal
Dones ANC
Dones x Dones
Ecolectia, plataforma de Comercio Justo
Emergencia Frontera Sur
ENTREPOBLES
EQUIS-MGF
ERCGramenet
Espacio del Inmigrante
Espai País Valencià
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa
FAGC
FAVB
Favgram, Federación de asociaciones de vecinos de Santa Coloma de Gramenet
Federació Besòs 4.0 de la Joventut Obrera Cristiana
Federació d’Associacions de Veïns de Manresa
Fem Manresa
Feministes autonomes
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
Gender and LGBT Lab (Gayles.tv)
Generació del Ritme, Asociación Cultural
Ger, entitat cultural i esportiva
GOAC. Germanor Obrera d’Acció Catolica
Grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat
Guanyar Alcoi
Guanyem Badalona en Comú
Guanyem Cerdanyola
Guanyem Sant Boi
Hèkates col.lectiu feminista
HU-Entiende LGTB+, Huesca
IAC
Iaioflautas
ICV
ICV Montcada
Irídia
Itacat – Agència de Comunicació Intercultural
Joventut Comunista de Catalunya
Joventut Multicultural Musulmana (JMM)
Joventut Socialista de Barcelona
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
Joventuts d’Esquerra Republicana
Joves d’Esquerra Verda
Joves En Comú Badalona
Juventut Comunista de Catalunya
L’Espai roig del Bages
La Binza, Asociación cultural murcianista
La Ciutat Invisible, SCCL
La Clau (casal popular del Baix Montseny)
La Conca Terra d’Acollida
La Diversa, cooperativa d’habitatge
La Masia de la Guineueta
La Tremenda · Comunicació Cultural
La Troca: escola comunitària de formació permanent
LaFundició, Cooperativa cultural
Lliga dels Drets dels Pobles
Lluita Internacionalista
Marea Pensionista
Marx21.net, xarxa anticapitalista
Marxa Mundial de Dones
Metromuster SCCL
MigrantasRacializadas8M
Moolaade col.lectiva feminista
Movem Martorell
Mulheres brasileiras em Barcelona contra o Fascismo
My Name is Not Refugee
Obrir Escletxa
Observatorio de los derechos humanos de los pueblos
Òmnium Cultural
Paicam Maresme
Partit de l’Esquerra Europea
Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC viu)
Plataforma Aturem la Guerra
Plataforma d’Afectats per la Crisi (P.A.C) de Mataró
Podem Manresa
Podem Reus
Procés Constituent
Raíces Solidarias
Red de Solidaridad Popular-Murcia
Rubí Solidari
Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
SEPC Badalona
Sindicat Co.bas comissions de base, Catalunya
Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
Sinistra Italiana Barcellona
Soisloscerdos Netlabel
Solidaritat Obrera Sindicat Oficis Varis Barcelona
Som VNG, Candidatura municipalista de Vilanova i la Geltrú
Somsó Batucada – Associació Dones i Repercussió
SOS Racisme Catalunya
Sota el mateix cel
Stop Mare Mortum
TAMAIA viure sense violència sccl, Ámbito de las violencias machistas
Tanquem els CIE
Teatracció
Tras la Manta
UCFR Garraf
UCFR Henares
UCFR Reus – A Reus Primer les Persones
UCFR Valles Oriental
UGT de Catalunya
UM9-CUP
Unió de comunitats islàmiques de Catalunya (UCIDCAT)
Unió de Pacients per la Regularització del Cànnabis
USTEC-STEs
Veus Gitanes
VOLEMataró, partido político
Women’s March Barcelona – Barcelona Resisters
Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament
Xarxa Europea de dones periodistes
Xarxa internacional de periodistes amb visió de Gènere
Fundació Solidària Flama
Asociación La Tregua. Arte y Transformación Social
XAMIGRA Xarxa migrades i refugiades de Gràcia
MiA Barcelona
Orquestra de Ermesinde
Forn de teatre Pa’tothom
Solidaritat Catalana Terrassa
Centre d anàlisi i programes Sanitaris (CAPS)
Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge




dijous, 27 d’octubre del 2016

ANGLADA PARTICIPA A LA PROTESTA EN EL PLE DE PINEDA CONTRA LA NOVA MESQUITA O ORATORI, CONFIANT QUE LI DONI VISIBILITAT DE CARA L'EXTENSIÓ DEL SEU NOU PARTIT SOM IDENTITARIS. La campanya impulsada per l'Associació de Veïns de Can Bel, no té el suport d'altres entitats i associacions del barri


L'ex-president i fundador de Plataforma per Catalunya, ara impulsor del nou partit SOM Identitaris, Josep Anglada, acompanyat d'altres membres del seu partit ha participat aquest vespre a la protesta contra la nova mesquita o oratori que està prevista construir a Pineda de Mar (Maresme), al barri de Can Bel, en un solar proper al local que utilitzen des de fa quinze anys. Així, una trentena de persones han assistit com a públic al ple municipal d'avui, portant pancartes i samarretes amb texts contraris a la mateixa. Si bé en una anterior mobilització hi va participar la regidora de Plataforma X Catalunya a Mataró i Secretària General del partit, Mònica Lora, finalment van contactar amb el fundador de PxC i regidor de Vic, Josep Anglada, per tal que s'hi sumi i doni visibilitat a protesta. 
Precisament Anglada va participar activament l'any 2002 a les protestes contra la construcció d'un oratori a Premià de Mar, i la difusió mediàtica d'aquella protesta li va ser  molt útil de cara a la creació aquell any de PxC.
L'Ajuntament de Pineda, tal com va confirmar el regidor d'Urbanisme, Jordi Masnou (PSC) en el ple del 29 de setembre, ja ha atorgat els permisos per l'enderroc de l'actual oratori al carrer Eivissa, al barri del Carme, i el de construcció d'un nou oratori prop del que s'enderroca en el mateix carrer, impulsat per la Comunitat Islàmica de Pineda de Mar (CIMP).
Aquest pas d'un local a un altre va topar amb l'oposició d'una part del veïns del barri de Can Bel, que van convocar diferents mobilitzacions quan es va tenir notícies de la sol·licitud de la Comunitat Islàmica del municipi, com una tallada de la Nacional II d e la que es van desvincular les associacions de Veïns del Carme i Bellamar. Els opositors volen que aquesta sigui construïda en una altra zona del municipi. 
Donat que si ja s'han donat els permisos, l'Ajuntament no pot fer-se enrere, és important que el consitori, govern i oposició -també el PP- no cedeixin ni se sumin a pressions, com ha passat en altres mobilitzacions xenòfobes a altres municipis, per fer desistir a la comunitat islàmica d'executar aquest canvi d'ubicació.

dimecres, 26 de juny del 2013

EL JUTJAT DEL VENDRELL ABSOL RUBÉN SUAN D'INJÚRIES, EN SENTENCIAR QUE DIR QUE PxC ÉS FEIXISTA I RACISTA NO ÉS FALTA NI DELICTE

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 1 del Vendrell ha absolt Rubén Suan, membre del col·lectius La Trinxera i de la CUP,  de la denúncia per injúries interposada pel regidor de PxC del Vendrell, Juan Carrasco, en considerar que dir que PxC és racista i feixista no és falta ni delicte:

"Les manifestacions fetes pel denunciat qualifiquen el partit de Plataforma per Catalunya de racista i feixista. Es tracta, en tot cas, de qualificacions genèriques dirigides a la formació política  a la qual pertany el Sr Carrasco. Tenint en compte, com ha declarat el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que en l'àmbit del debat polític qualsevol restricció de la llibertat d'expressió té poca cabuda dins dels límits de l'article 10.2 del Conveni Europeu dels drets Humans, i que els adjectius feixista i racista es dirigeixen a una formació política i no en l'afany de malmetre la reputació particular del Sr. Carrasco, cal considerar que els fets són atípics, que són propis del debat polític en el sí d'una societat democràtica i plural, i que, per tant, s'ha d'acordar l'absolució del denunciat"

 El judici va tenir lloc el passat 11 de juny. Juan Carrasco va comparexer en nom de PxC sense anar acompanyat ni per cap advocat, ni tampoc pel Vicepresident del partit i cap de llista del Vendrell, August Armengol.
       L'advocada de Suan, Carla Vall, va fer una àmplia argumentació de sentències similars, segons les quals aquestes manifestacions no serien injurioses, i el fiscal va coincidir amb la defensa en dir que no hi havia falta ni delicte i ha reprovat a PxC per portar el cas als tribunals.
           A la sortida de la vista Carrasco va lamentar l’actitud del fiscal, que “no defensa la veritat, persegueix la PxC” i va dir que era fals que PxC "fos racista, perquè ser-ho a Espanya és un delicte i no ho som. Una altra cosa seria ser feixista que és una opció política com qualsevol altra" (clica per escoltar declaracions de Carrasco sobre ser feixista)
     Rubèn Suan, en acabar el judici es va reafirmar en les seves declaracions i repetí que "PxC és un partit racista i feixista, no ens cansarem de dir-ho independentment de la sentència del judici. És qüestió de dignitat i no farem servir eufemismes perquè seria un acte de covardia”.


 TEXT ÍNTEGRE DE LA SENTÈNCIA:





Obrir document sentència com a pdf i llegir (clica)
                
I DISSABTE A LES 11,30 MANIFESTACIÓ CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME AL VENDRELL (CLICA)

dissabte, 15 de juny del 2013

ACTE POLÍTIC I SOCIAL DE PRESENTACIÓ DE LA MANIFESTACIÓ DE 29-J AL VENDRELL

Si la manifestació antiracista de Vic del 26 de maig de l'any passat (clica), tot i acabar sent un èxit de participació i de civisme, no va aconseguir el consens polític necessari, i alguna força política de govern va dir que portaria joves antisistema a la ciutat a cremar contenidors, la que es convoca al Vendrell pel 29 de juny al migdia, sí que està aconseguint amplis suports. 
Després haver-se celebrat diverses xerrades actes previs, aquest dimarts hi haurà un acte de presentació amb la participació de SOS Racisme, Unitat Contra el Feixisme, el sindicat USTEC,  i diputats d'ERC, PSC, ICV, EUiA i la CUP.

  Anar al blog dels actes de la campanya i la manifestació
Anar al Facebook de la manifestació i els actes previs

I AVUI JORNADES D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME A BARCELONA al Centre Cultural Islàmic del Clot.
 Imatges de la manifestació del 26 de maig de l'any passat a Vic


divendres, 24 de maig del 2013

El suposat fill del rei Joan Carles, Albert Solà, entra a Plataforma per Catalunya (PxC) per ser el cap de llista de les municipals a La Bisbal d'Empordà

 

 

Segons s'informa a la web de Plataforma per Catalunya (PxC) Albert Solà, el veí de la Bisbal que afirma ser fill del rei Juan Carlos I, ha decidit sumar-se al projecte polític del partit ultra o xenòfob, Plataforma per Catalunya per ser candidat a l'alcaldia de La Bisbal les properes eleccions muncipals de maig de 2015.

 “No ens importa que l'Albert sigui fill del rei o d'un pagès, el que valorem és la seva capacitat de sacrifici i la confiança que ha posat en el nostre projecte”, deia Anglada en el comunicat. Per la seva banda, Albert Solà ha afirmat que s'havia afiliat al partit perquè la PxC l'havia anat a buscar, i va admetre que és conscient que la PxC s'aprofita políticament de la seva figura, fent-lo una icona del partit. Aquest advocat serà Francisco Bueno Celrdán. 

                            

Amb Nacho Mulleras, coordinador de PxC a Girona i regidor d'Olot

                                          




diumenge, 19 de maig del 2013

SOPAR TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" EN ELS ACTES PREVIS DEL CERTAMEN DE CARTES D'AMOR DE ST JOAN DE LES ABD.

 
Ahir dissabte 18 de maig, va tenir lloc el sopar tertúlia sobre la novel·la "Amor a la carta" al Cafè de l'Abadia de St. Joan de les Abadesses en el marc dels actes previs del 1r Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Cafè de l'Abadia i la Regidoria de Cultura de St Joan.
 Jose Alguacil, impulsor del certamen, Jordi Vilarrodà, jo mateix, i Maite Gallifa que llegí 3 de els cartes.

Informació al 9 Nou de divendres 24:




      
    Hi van assistir 25 persones i abans de sopar, a les nou del vespre, Jose Alguacil, del Cafè de l'Abadia, i impulsor del certamen va explicar perquè s'havia decidit a fer el concurs al que superant les expectatives s'han presentat més de 200 cartes. Segons Alguacil tot va començar mig en broma quan un dia li va dir al carter, fart que només li portés factures, si li portava alguna carta d'amor (clica).  Algualcil explicà que fins i tot Correus ha fet un segell de curs legal sobre el certamen (clica per llegir-ho).

      Tot seguit Jordi Vilarrodà, cap de Cultura de El 9 Nou, va presentar-me destacant el pas del treball periodístic en la faceta d'articles i reportatges sobre política internacional i drets humans o en llibres com "Xenofòbia a Catalunya", al de la narrativa amb un registre totalment diferent. Sense desvetllar els girs inesperats que hi ha a la història, ambientada a L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, el municipi imaginari de Puig d'Empordà i Sarajevo els anys 1996-97, va comentar l'inici de la història de com un en Joan, el protagonista, un carter que ha canviat de ruta de repartiment a L'Hospitalet, es mostra estranyat de que arribin periòdicament cartes a una casa que s'ha enderrocat a nom d'un tal Andreu Roca i de remitent només hi posi "Olga". Cartes que, en no tenir adreça per retornar, van a unes saques que al cap dels temps es destrueixen. Vilarrodà explicà com el carter, en veure que són cartes manuscrites, un dia n'acabarà obrint una iniciant una cerca obsessiva d'aquesta misteriosa Olga. Comentà la trama i el fet que tant els protagonistes principals, com els secundaris resultaven molt humans i molt propers i com la història enganxava amb una narrativa àgil. També apuntà alguns possibles paral·lelismes entre el protagonista masculí i l'autor i si Puig d'Empordà podia tenir semblances amb Moià. 




     Jo vaig explicar el procés de creació de la novel·la, que de fet, la vaig escriure abans que "Xenofòbia a Catalunya", i vaig destacar l'agrat que m'acompanyés -és qui va fer les fotos que poso- la Montse Rius Almonyer, de Sant Joan de les Abadesses -no som família!- amb qui vaig coincidir fa anys a l'Aula de Lletres i l'Escola de Literatura de l'Ateneu Barcelonès. Vaig parlar del fet que les noves tecnologies han fet perdre el valor de la carta manuscrista, el plaer d'escriure-la, enviar-la, i l'espera de la resposta. Vaig fer esment que en un carta, i més si és d'amor, es poden dir coses d'una tirada, ben tramades, sense interrupcions, i amb la mesura que permet redactar-la poc a poc.  
      Per fer més amena la presentació la meva bona amiga, Maite Gallifa, que ha seguit el llarg procés de construcció d'aquesta novel·la, va llegir les tres primeres cartes de l'Olga que en Joan, el carter, obre, i faran que inici la cerca d'aquesta Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver salvat la relació. En aquest punt es va començar a sopar, i  cap a les onze de la nit, a l'hora dels cafès es va fer una tertúlia sobre el valors de les cartes d'amor, sobre si havien o no estat substituïdes pels mails i sms, o com aquests nous formats digitals es perdien amb el temps o l'avaria de l'ordinador o mòbil, o mort de la persona sense desvetllar la contrasenya, mentre les cartes d'amor en paper, sempre perduraven. 
     Alguacil va explicar algunes de les cartes rebudes, algunes escrites fa molts anys i enviades al concurs pels seus autors o destinataris, o els seus nets, molts anys després, parlant d'amors prohibits o impossibles, recollint paraules no dites cara a cara en el seu temps; cartes moltes reals, d'altres potser fetes exprés pel certamen. En el colloqui Vilarrodà em demanà també que parlés una mica del contingut de "Xenofòbia a Catalunya". Passades les 12 de la nit alguns anàrem a fer un copeta a un altre bar de St Joan. Jo com havia de conduir fins Centelles i Moià, em vaig haver de resignar amb una cocacola. El dissabte vinent hi haurà un nou sopar tertúlia amb una grafòloga que explicarà com les lletres i la cal·ligrafia diuen molt dels seus autors, o de si el que s'escriu és cert o pot ser fals. El 15 de juny es farà el sopar d'entrega de premis i probablement les cartes seran publicades.    
 Informació d"Amor a la carta" i el certamen de cartes a La Vanguardia

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA". A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia

FRAGMENT DEL CAPÍTOL SEGON:
 Fragment del capítol segon:



...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a  la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar  i  m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

             Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet  quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

            Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

            No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

            He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig  perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després

dimecres, 15 de maig del 2013

DISSABTE, PRESENTACIÓ TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" A ST JOAN DE LES ABADESSES EN EL MARC DELS ACTES DEL CERTAMEN DE CARTES D'AMOR AL QUE S'HAN PRESENTAT MÉS DE 200


                                                                                                                                                   Amb motiu del Primer Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Jose Alguacil del  Cafè de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses i la Regidoria de Cultura, el proper dissabte 18 de maig a les 9 del vespre presento la novel·la Amor a la carta al Cafè de l'Abadia (Plaça Abadessa Emma s/n), acompanyat del cap de Cultura de El 9 Nou, Jordi Vilarrodà, i de José Alguacil. Després de la presentació hi haurà el sopar habitual de les tertúlies del Cafè de l'Abadia (10 o 12 euros) i tot seguit la tertúlia. 






Un petit cicle al voltant del certamen
Abans de conèixer els guanyadors d'aquest concurs literari de cartes d'amor, el dissabte 15 de juny s'han programat dos sopars-tertúlies per anar escalfant motors.
El primer es farà aquest dissabte 18 de maig a partir de les 21 h i comptarà amb la presentació del llibre Amor a la carta de l'escriptor barceloní resident a Moià Xavier Rius, una novel•la que explica la història d'un carter que sent curiositat per unes cartes dirigides a un tal Andreu Roca i que reparteix a una adreça d'una casa que s'ha enderrocat fa temps i amb l'única informació que al remitent hi apareix el nom d'Olga. Intrigat obrirà una de les cartes, s'identificarà amb el que hi diu i iniciarà un cerca d'aquesta Olga.

El segon sopar-tertúlia portarà la professora de grafologia i especialista en manuscrits, signatures, falsificacions i anònims, Francina Alsina i Canudas, que explicarà les característiques d'aquest art i el posarà en pràctica amb els escrits dels assistents a la xerrada.


El I Certamen de Cartes d'Amor de Sant Joan s'ha tancat superant les expectatives més ambicioses. El seu impulsor, en José Alguacil del Cafè de l'Abadia, ha rebut més de 200 missives. Un fet que farà treballar de valent a un jurat que abans d'acabar aquest mes ha d'emetre el veredicte.

Alguacil va impulsar el concurs fart que el carter “només li portés factures”. El que va començar sent –mai millor dit- una idea de bar va anar traspassant fronteres i ha rebut l'atenció de mitjans no només comarcals sinó també nacionals i estatals. Tot plegat ha acabat suposant una incessant arribada de cartes escrites a mà. “Al principi les llegia totes però quan van començar a ser vuit o deu diàries va ser impossible” explica l'impulsor de la iniciativa. El punt àlgid va ser un dia on el carter en va dur 23. “Estava molt emocionat” assenyala tot recordant que en el fons “ho feia per ell” perquè veia que la seva feina cada dia perd més el sentit original.

El concurs ha rebut el suport de l'Ajuntament de Sant Joan. Quan van redactar les bases comptaven, sent optimistes, rebre entre 50 i 80 participants. Finalment han estat més de dos centenars provinents de poblacions d'arreu del Principat però també d'altres punts dels Països Catalans com Mallorca, Andorra i València. De participants n'hi havia de totes les edats, “des d'adolescents a viudes” assenyala Jose Alguacil. A més, considera que en molts casos ha servit de teràpia. “Es desfoguen, és com enviar un missatge a dins d'una ampolla” afegeix.

El jurat té molta feina per endavant per llegir cartes d'un màxim de 800 paraules. Algunes són realment emocionats com la d'una dona de 93 anys que des de l'hospital es dirigeix al seu enamorat amb qui mai va tirar endavant una relació perquè estava casat. “Es mostra la repressió dels sentiments de temps enrere” assenyala l'impulsor de la iniciativa. Una altra nonagenària s'adreça al seu nét de dos anys i posa feina als organitzadors: enviar-li la carta d'aquí cinc anys –quan compta no ser-hi- perquè ja haurà après a llegir.

Alguns dels participants han aprofitat per enviar cartes que havien quedat literalment en un calaix. Per exemple la d'un combatent al front de la Terra Alta que el 1938 va assegurar a la seva dona que estava perfectament però que va acabar morint. Quasi 30 anys després un company de l'exèrcit que havia trobat la missiva la va acabar enviant a una destinatària que, curiosament, era de Sant Joan de les Abadesses.

Activitats relacionades amb l'art d'escriure

De cara al 15 de juny s'està preparant un acte on es lliuraran els premis del concurs. A més, s'han organitzat diverses activitats relacionades amb l'art d'escriure. El proper 18 de maig es farà la presentació del llibre Amor a la carta del periodista Xavier Rius-Sant mentre que el 25 de maig hi haurà una xerrada a càrrec d'una grafòloga i pèrit judicial.

Les dues millors cartes d’amor podran gaudir d’un sopar romàntic al Palau de l’Abadia i d’un cap de setmana a la casa de turisme rural El Reixac o a la casa de turisme rural Can Camps. A més, l'Editorial Neurosi en publicarà una selecció en forma de llibre digital. Fins i tot, Correus s'ha afegit a la iniciativa editant un segell especial dissenyat pel dibuixant Arnau Sanz, resident a Espinavell i responsable de l'Estudio Acuático.

Llegir a Ripollés Info, Nació Digital
Llegir al web de l'Ajuntament

dimarts, 12 de març del 2013

CURIOSA MANERA DE JOSEP ANGLADA PER ANUNCIAR QUE LI ARXIVEN O INADMETEN LES QUERELLES CONTRA MI

Fa uns dies el Jutjat d'Instrucció n 15 de Barcelona va rebutjar el recurs de reforma de Josep Anglada contra la inadmissió de la querella per injúries i calumnies que em va posar. Ara fa recurs a l'Audiència. També s'ha inadmès definitivament la denúncia que em va posar al Jutjat nº 1 de Vic contra mi, per haver insinuat jo que el perfil de twitter fals amb la meva foto que van difondre diferents dirigents de PxC a primers de juliol, que potser l'havien creat ells.
Així, enlloc d'anunciar que perd totes les querelles i denúncies contra mi, avui ha fet aquest twit:


 M'abstenc d'opinar sobre el seu contingut. Aquí sota teniu com a imatge la inadmissió del seu recurs de reforma a la inadmissió de la querella (tot i que pot anar a l'Audiència) 

diumenge, 3 de març del 2013

DIMECRES I DIVENDRES PRESENTO A PINEDA I MALGRAT EL LLIBRE DE POEMES DE LA MONTSE PELLICER "SOMNIS D'ESCARLATA"

Dimecres i divendres presento a Pineda de Mar (19 h) i Malgrat (19,30 h) el llibre de poemes, "Somnis d'escarlata" de la Montse Pellicer. Publicar en aquest temps que corren és tot un repte.

Event de Facebook de l'acte a Pineda de Mar
Event de Facebook de l'acte a Malgrat
FACEBOOK DE LA MONTSE PELLICER
Tinc un vers escrit en el cos,
que es belluga i no fa soroll
perquè el recitis amb els teus llavis,
mentre em sobreescrius cada paraula.
Tinc l'ànima perduda
assedegada de poesia
que flueix mentre reposo sobre el mar
atrapada entre les ones.
I no puc esborrar les petjades,
deixades sobre la sorra
mentre m'he anat traient la roba,
per deixar pas a l'essència.

Montse Pellicer Mateu

Podeu llegir alguns poemes al blog, Paraules d'escarlata (clica)
Actualitzat dimecres. Foto de la presentació: La regidora de Cultura, Sònia Moraleda, la Montse Pellicer i un servidor.
 Presentació de divendres a Malgrat

 

dimecres, 21 de novembre del 2012

PUBLICO AL PERIÓDICO AQUEST ARTICLE SOBRE LA PROPOSTA DE DONAR PERMÍS DE RESIDÈNCIA INDEFINIT A QUI COMPRI UN PIS DE 160.000 euros


UNA INICIATIVA POLÉMICA 
¿Pisos per papers?
   Llegir en català, clica (no s'obrirà complert fins dijous a mig matí)
 La proposta de regulació que estudia el Govern central establirà dues classes d’immigrants


XAVIER
RIUS
 De vegades, tan important com les mesures que es prenen, ho és el moment i la manera com s’expliquen. Espanya viu una crisi sense precedents, i els desnonaments de famílies que ho han perdut tot i queden amb el deute de per vida han protagonitzat la polèmica política d’aquestes últimes setmanes. Polèmica que ha augmentat després de frustrar-se les esperances que va generar el Govern del PP amb el decret aprovat en una sèrie de contactes amb l’oposició, i després d’un nou suïcidi.

 Analitzant les causes de la crisi que pateix Espanya, hi ha acord que la principal va ser la bombolla immobiliària i la facilitat amb què els bancs donaven hipoteques de pisos sobretaxats a famílies espanyoles o estrangeres que firmaven sense complir les condicions objectives per garantir-ne el pagament en el cas que veiessin disminuïts els seus ingressos.
 Al mateix temps que el totxo i el creixement econòmic del període 1990-2007, va arribar a Espanya una gran quantitat de mà d’obra estrangera requerida no només pel sector de la construcció, sinó també per allò que l’exministre de Treball del PP, Manuel Pimentel –que dimitiria per discrepàncies amb Aznar –, definia com a « hidalguía laboral». És a dir, la negativa de molts autòctons a canviar de feina o treballar per sous inferiors a 1.000 euros. Arribava una mà d’obra, generalment ben remunerada, per a la construcció, mentre que una altra acceptava a les cases, en la dependència, l’hostaleria, el comerç i l’agricultura leseines que molts autòctons rebutjaven. El mètode que es va triar
 –excepte en el breu període del ministre Jesús Caldera – va ser que arribessin sense papers i que es regularitzessin després.
 El Partit Popular, que amb Aznar va fer les regularitzacions més nombroses, va acusar després els socialistes quan van fer l’última obrint la porta a màfies de l’Est i a la penetració del comerç xinès, que a poc a poc guanyava espai en molts sectors. I es denunciava que grups financers, alguns de capital gens honest, aprofitaven la bombolla per al blanqueig de diners, fàcilment rendible a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, un dels seus paradisos de la Unió Europea. I un cop aquí, controlaven negocis i sectors gens honestos.
 També hi havia una gran quantitat de ciutadans d’altres països de la UE que compraven vivendes a la costa, Canàries o Balears i, com a comunitaris, tenien el dret a residència garantit. Evidentment, de cap manera es pot generalitzar, donat que al costat de la majoria de ciutadans xinesos o de l’Europa de l’est que treballaven més que ningú els seus negocis, hi havia màfies de blanqueig de diners, extorsió i evasió d’impostos. La detenció fa un mes d’un magnat xinès i la seva xarxa n’és una mostra clara. Però la majoria dels empresaris estrangers treballen de manera honrada i legal.
 Amb la proposta que llança ara el Govern de donar automàticament permís de residència a qui compri una vivenda de més de 160.000 euros, que segons s’ha dit va dirigida a ciutadans xinesos i russos, s’obre una porta incerta. Si fins ara hi havia espanyols i estrangers que es lucraven i extorsionaven amb la venda de contractes de treball, ara les màfies estrangeres tindran un nou mercat d’extorsió per penetrar a Espanya. Prestar diners, vinguts ningú sap d’on, a nous immigrants o als que ja són a Espanya, que poden perdre els seus papers, a canvi de quedar lligats per sempre a la seva xarxa gràcies a la compra d’un pis amb recursos d’altri.
 Ara que la UE intenta lluitar contra l’economia submergida, a Espanya no solament es promulguen amnisties fiscals, sinó que s’anima a venir amb diners a comprar pisos i tenir permís de residència permanent o de llarga durada.

 No es pot generalitzar, i igual que hi ha molts jubilats europeus que passen part de l’any a la costa mediterrània, molts podran ser jubilats russos o xinesos aliens a qualsevol negoci mafiós. Però això obligarà a modificar la llei d’estrangeria, que exigeix, per exemple, de cara a les renovacions, uns períodes mínims de permanència a Espanya i uns ingressos econòmics determinats. Com que s’haurà de modificar la llei, ¿s’aplicaran els mateixos requisits al treballador ucraïnès, pakistanès o xinès que cotitza des de fa dos o quatre anys i paga la seva hipoteca que als que arribin amb 200.000 euros a la mà i un contracte de compra? ¿Hauran de ser compres al comptat amb diners que aparentin ser blancs o nets, o no es preguntarà d’on vénen?
 Massa dubtes i greuges per llançar aquesta proposta que, segons com s’apliqui, servirà només perquè diner negre estranger s’estableixi amb els qui n’aconsegueixen de manera opaca a Espanya, i serà un greuge per als estrangers que van comprar un pis i no saben si en cas de quedar en atur perdran els papers.

 Periodista.

Leer en castellano en El Periódico, pincha aquí

diumenge, 28 d’octubre del 2012

CONCENTRACIÓ DE MILITANTS DE PxC A LA TELEFÒNICA DE BARCELONA

 
Ahir dissabte prop d'un centenar (hi ha qui va comptar 70 persones) de militants i simpatitzants de Plataforma X Catalunya, amb una presència inportant de regidors i de membres de les Joventuts Identitàries, es van concentrar a les portes d ela seu de Telefònica Movistar de la Plaça Catalunya-Portal de l'Àngel de Barcelona sota el lema "Primer els de casa" en un acte de caire preelectoral. Un fort dispositiu policial va rodejar els militants de PxC que van ser increpats per vianants que passaven per allà, militants antifeixistes i persones que anaven a la manifestació convocada a la Pça Urquinaona contra les retallades a l'Ensenyament. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va repartir octavetes contra PxC a Urquinaona abans de la sortida de la manifestació de l'Ensenyament i va llegir una declaració.

Josep Anglada, entre crits de "Fora racistes!" de gent que era a l'altra banda del cordó policial, va fer un breu parlament a la porta de l'edifici de Telefònica dient que:  "des del nostre partit, des de la nostra lluita identitària, no podem tolerar que empreses nacionals amb grans beneficis com Telefónica, Gas Natural o Endesa, deslocalitzin serveis fora del nostre país perquè els hi surt més barat, fregant els 6.000.000 d'aturats, qualsevol govern seriós no permetria tal disbarat. Estem davant d'una botiga de Telefònica per dir prou, estem farts que es maltracti laboralment a la bona gent de casa, prefereixen deslocalitzar els centres d’atenció telefònica




Hi eren presents entre d'altres Josep Anglada, el Vicepresident del partit i regidor del Vendrell, August Armengol; el regidor de Vic i cap de llista per Tarragona, Juan Carlos Fuentes (condemnat en base l'article 510 del Codi Penal per haver haver imprés i difós els panflets falsos de 2007 i ara absolt per l'Audiència de Barcelona que no nega els fets, però els considera un acte de llibertat democràtica); pel cap de llista de Girona, Ignacio (Nacho) Mulleras, (ex cap de Democracia Nacional a Catalunya); el Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi, David Parada (que em va posar una denúncia per amenaces i coaccions a causa d'un mail que li vaig enviar quan Anglada va començar la campanya de twits i denúncies contra mi, recondant-li jo a Parada que en el llibre m'havia callat coses, algunes pactant-ho amb PxC); el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez (que va tramitar el lloger de Militia-Tramuntana i fou agredit el passat mes de maig, agressió de la que  responsabilitza intel·lectualment a mi Anglada anunciant una querella per incitació a l'odi en base l'article 510), per la regidora de Sant Adrià, Menchu Martí; l'ex dirigent de l'Est d'Espanya del MSR,  Alejandro Fernández, ara responsable de PxC a Sabadell i membre del Casal Tramuntana;  l'advocat Joan Garriga, número 2 de la candidatura de Montserrat Negrera al PP; el Secretari General de PxC, el regidor d'Igualada Roberto Hernando, o la cap de llista de Mataró i regidora, Mònica Lora.  











COMUNICAT D'UCFiR:
Feines i serveis socials per a tothom!
El feixisme no és la solució!

Amb el suport del Comitè d’Empresa de Telefònica Bcn i Fedelatina
Amb intervencions d’un membre del Comitè d’Empresa de Telefònica Barcelona i de Javier Bonomi, Fedelatina
Es començarà la distribució dels 30.000 exemplars de la nova octaveta d’UCFR, Aturem el feixisme!!
El partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC) ha convocat una concentració davant de Telefònica a Portal de l'Àngel, el dissabte 27 d'octubre a les 18h, sota el lema: “El treball primer per als de casa”.
Queda clar en la seva argumentació que l’acció no té res a veure amb protegir les condiciones laborals, ni amb oposar-se a la privatització i la subcontractació. La seva proposta és clarament racista. L’Anglada diu que “em fa veritablement molta pena i llàstima passar per una obra i veure com la majoria dels treballadors són moros, negres o sud-americans”. La retòrica “obrerista” que fan servir quan els convé no ha de confondre ningú; els nazis als anys 20 i 30 també deien que defensaven els obrers, però al pujar al poder van destruir els sindicats i van intensificar l’explotació.
És millor fer aquesta feina per aturar els feixistes mentre són pocs, que no pas esperar i permetre que es converteixin en una amenaça molt més gran.
Anar al comunicat de PxC, clica
Twitter Setmanari Directa, clica
Informacio Akerta Digital