Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llei d'estrangeria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llei d'estrangeria. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de juliol del 2022

Mejoras en extranjería. Analizo en El Periódico el nuevo Reglamento de Extranjería que introduce algunas mejoras.

 


El Periódico, viernes 29 de julio de 2022

Xavier Rius Sant

 

Bienvenidas sean las mejoras del Reglamento de la Ley de Extranjería aprobadas el pasado martes. Cambios que han visto la luz pese a algunas reticencias del Ministerio del Interior y sin que el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones se prestara a negociar su contenido ni con los sindicatos ni con las organizaciones empresariales que, desde hacía tiempo, solicitaban algo tan básico como mecanismos ágiles de contratación de extranjeros, o que quienes ya poseen permiso de residencia o de estudios en España puedan acceder fácilmente al permiso de trabajo. Y es que, históricamente, la gestión de la inmigración en España, en lugar de priorizar la lógica demanda de que sea fácil contratar, regularizarse o traer de su país a un inmigrante para que esté con papeles desde el primer día, y que estos, una vez han adquirido permiso de trabajo y residencia, no caigan en la irregularidad sobrevenida, ha optado muchas veces por el punto de vista digamos policial, de que hay que ponerlo difícil para evitar un supuesto efecto llamada. Vimos claramente esta contradicción con los menores no acompañados que, a los 18 años, tras formarse en España, se topaban con la dificultad o imposibilidad de conseguir permiso de trabajo, lo que abocaba a muchos de ellos no solo a la irregularidad, sino a tener que buscarse la vida de otra manera. Algo que afortunadamente se subsanó hace unos meses.


Más allá de que sea cierto que en determinados sectores hay empresarios que se aprovechan de la mano de obra irregular, la mayoría de ellos desean que la contratación en origen sea ágil, y que los requisitos para regularizar a un extranjero que lleva tres años sin papeles en España no exijan, como ocurría hasta ahora, un compromiso de empleo por un periodo de un año. Compromiso que en muchos sectores los empresarios no pueden ofrecer hoy en día a nadie.

Afortunadamente, esta exigencia de comprometerse a contratar al inmigrante por un mínimo de un año desaparece con el nuevo articulado, lo que facilitará la regularización y permitirá que salgan de la economía sumergida muchos extranjeros. Pero, en cambio, el reglamento no ha modificado la situación de los demandantes de asilo, que, a excepción de los ucranianos, deben esperar al menos medio año para poder trabajar. Ni tampoco ha flexibilizado los trámites para que las mujeres empleadas sin papeles en trabajo doméstico, cuidado de ancianos y dependientes accedan más fácilmente a su regularización. Hace 20 años se decía que el modelo tácito por el que había optado España para hacer compatible la maternidad con el empleo de buena parte de las mujeres españolas era tener a una inmigrante sin papeles que todavía no podía regularizase por arraigo, a la que se pagaba un sueldo más bajo. Y gracias a que no se abonaba su cuota de la Seguridad Social y el sueldo era menor, a muchas madres españolas trabajadoras les salía a cuenta compatibilizar su tardía maternidad con el mantenimiento del empleo o su proyecto profesional.

Pero pese a estas y otras lagunas, el nuevo reglamento tiene elementos notablemente positivos, como permitir trabajar a aquellos jóvenes con permiso de residencia por estudios y evitar la irregularidad sobrevenida, es decir la pérdida de los permisos de trabajo y residencia de aquellos inmigrantes que en el último año no habían podido acreditar un mínimo de seis meses trabajando. Así, hasta ahora, si tras pasar dos o tres años trabajando de manera continuada, se perdía el empleo y se estaba seis meses sin trabajo, no solo el trabajador perdía los papeles, también los familiares que tenía a su cargo. Ahora, con el nuevo redactado se exigirá que el año anterior a la renovación se haya trabajado y cotizado tres meses, no seis.

El reglamento supera el llamado 'catálogo de empleos de difícil cobertura', primer sistema real de contratación en origen que ciertamente funcionaba, introducido en 2007, pero hoy en día obsoleto al ser útil solo para empleos como deportista o en la marina mercante. Y con la reforma se podrá contratar directamente para cualquier sector a un extranjero que está en su país, si tras ocho días de ofertarse en el servicio público de empleo no accede al mismo ningún español o extranjero con papeles. 
         
               



Llegir en català al Periódico

 MILLORES EN ESTRANGERIA

Benvingudes siguin les millores del reglament de la llei d’estrangeria aprovades dimarts. Canvis que han vist la llum malgrat algunes reticències del Ministeri de l’Interior i sense que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions es prestés a negociar el seu contingut ni amb els sindicats ni amb les organitzacions empresarials que, des de feia temps, sol·licitaven una cosa tan bàsica com mecanismes àgils de contractació d’estrangers, o que els qui ja posseeixen permís de residència o d’estudis a Espanya puguin accedir fàcilment al permís de treball. I és que, històricament, la gestió de la immigració a Espanya, en lloc de prioritzar la lògica demanda que sigui fàcil contractar, regularitzar-se o portar del seu país un immigrant perquè tingui papers des del primer dia i que aquests, una vegada han adquirit permís de treball i residència, no caiguin en la irregularitat sobrevinguda, ha optat moltes vegades pel punt de vista diguem-ne policial, que cal posar-ho difícil per evitar un suposat

Més enllà que sigui cert que en determinats sectors hi ha empresaris que s’aprofiten de la mà d’obra irregular, la majoria d’ells volen que la contractació en origen sigui àgil i que els requisits per regularitzar un estranger que fa tres anys que està sense papers a Espanya no exigeixin, com fins ara, un compromís d’ocupació per un període d’un any. Compromís que, en molts sectors, els empresaris no poden oferir avui dia a ningú.

Afortunadament, aquesta exigència de comprometre’s a contractar l’immigrant per un mínim d’un any desapareix amb el nou articulat, el que facilitarà la regularització i permetrà que molts estrangers surtin de l’economia submergida. Però, en canvi, el reglament no ha modificat la situació dels demandants d’asil, que, a excepció dels ucraïnesos, han d’esperar almenys mig any per poder treballar. Ni tampoc ha flexibilitzat els tràmits perquè les dones ocupades sense

papers en treball domèstic, cura d’avis i dependents accedeixin més fàcilment a la seva regularització. Fa 20 anys es deia que el model tàcit pel qual havia optat Espanya per fer compatible la maternitat amb l’ocupació de bona part de les dones espanyoles era tenir una immigrant sense papers que encara no podia regularitzar-se per arrelament, a qui es pagava un sou més baix. I gràcies que no s’abonava la seva quota de la Seguretat Social i el sou era menor, a moltes mares espanyoles treballadores els sortia a compte compatibilitzar la seva tardana maternitat amb el manteniment de l’ocupació o el seu projecte professional. Però, malgrat aquestes i altres llacunes, el nou reglament té elements notablement positius, com permetre treballar a aquells joves amb permís de residència per estudis i evitar la irregularitat sobrevinguda, és a dir, la pèrdua dels permisos de treball i residència d’aquells immigrants que l’últim any no havien pogut acreditar un mínim de sis mesos treballant. Així, fins ara, si després de passar dos o tres anys treballant de manera continuada es perdia la feina i s’estava sis mesos sense treballar, no només el treballador perdia els papers, sinó també els familiars que tenia a càrrec seu. Ara, amb el nou redactat s’exigirà que l’any anterior a la renovació s’hagi treballat i cotitzat tres mesos, no sis.

El reglament supera l’anomenat «catàleg de llocs de treball de difícil cobertura», primer sistema real de contractació en origen que certament funcionava, introduït el 2007, però avui dia obsolet al ser útil només per a llocs de treball com a esportista o en la marina mercant. I amb la reforma es podrà contractar directament en qualsevol sector un estranger que viu al seu país si, després de vuit dies d’oferir-se en el servei públic d’ocupació, no hi accedeix cap espanyol o estranger amb papers.



dissabte, 11 de juliol del 2020

GESTIÓ MIGRATÒRIA i CORONAVIRUS. Analitzo al Punt Avui la problemàtica anunciada dels temporers i l'origen del brot a Lleida i la Franja

Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, diumenge 11 de juliol de 2020

El brot de Covid-19 del Segrià ha posat de manifest la irreal política d’estrangeria espanyola que aboca milers de persones a la irregularitat, sigui per la dificultat d’obtenir papers, sigui per la dificultat a l’hora de renovar-los, sigui perquè molts col·lectius, com els ex-menors no acompanyats, alguns familiars reagrupats o els refugiats, obtenen permís de residència, però no de treball, amb exigències impossibles, com una proposta de contracte d’un any de durada. La irregularitat i l’economia submergida porta molta gent a viure en situacions precàries, i la precarietat és incompatible amb el compliment de les mesures de contenció de l’epidèmia.

Perquè no és culpa dels alcaldes per haver planificat un insuficient nombre d’allotjaments per als temporers que es preveia que arribarien. La realitat és que hi ha una bossa de sensepapers, estructural amb el model de gestió migratòria, i que l’anunci que amb les fronteres tancades seria difícil la vinguda de temporeres que arriben cada any amb papers, motivaria, com va passar a l’abril a Andalusia, una manca de mà d’obra. I això va generar un efecte crida. Però els sensepapers que van acabar dormint als carrers del Segrià no havien arribat feia uns mesos del Marroc o el Senegal, sinó que eren persones que ja eren a l’Estat espanyol feia anys. I els sensepapers que treballaven en negre no tenien dret a ERTO. La política d’estrangeria és competència de l’administració central. I més enllà que en la crisi del Segrià ha estat absent la delegada del Govern, Teresa Cunillera, tampoc en les rodes de premsa de Fernando Simón, en les quals hi havia molts uniformes, no hi va comparèixer la secretaria d’estat d’Immigració explicant si es donarien papers, encara que fos de manera temporal, als irregulars per tal que poguessin treballar, o com es gestionarien les demandes de mà d’obra i la mobilitat per les collites agrícoles, fos a Andalusia, fos a Catalunya. Potser no ho van fer perquè amb els CIE tancats no podien anunciar mà de ferro. Però estar amb els braços plegats ha abocat que sorgissin bosses de població als carrers del Segrià i la Franja, causa del confinament actual.

La Covid-19 ha fet aflorar també una altra problemàtica derivada de la gestió migratòria, la dels ex-menors tutelats. Els ex-menors tutelats tenen permís de residència, però no de treball. I no tenir permís de treball aboca alguns, una minoria, a delinquir. L’any 2015 el Codi Penal va establir que qui fes tres furts en mig any seria condemnat a d’1 a 3 anys de presó. Però el Tribunal Suprem ho va tombar, motivant que els furts reiterats de menys de 400 euros caiguin de nou en la impunitat. I la manca de turistes ha fet que aquests furts hagin estat fets amb més violència o a les proximitats d’on viuen, cosa que ha motivat respostes sovint racistes que han criminalitzat milers de joves magribins que només volen treballar. Diuen que ara no és motiu de replantejar la política migratòria, però si hi ha sectors socials en la indigència i insalubritat, el virus no podrà ser contingut.

Llegir al Punt Avui. 

dimecres, 23 de maig del 2018

CONVOCADA MANIFESTACIÓ PER DIUMENGE A BARCELONA PER DONAR SUPORT A LA TANCADA D'IMMIGRANTS I CONTRA LA LLEI D'ESTRANGERIA


La Tancada Antiracista, per la regularització d'immigrants i contra la Llei d'Estrangeria que va començar el dissabte 21 d'abril a l'antiga Escola Massana de Barcelona, que pretén dinamitzar la lluita dels sense papers i aconseguir regularitzacions com es va fer amb les tancades a Barcelona de l'any 20012005 ha convocat una manifestació per aquest diumenge 27 de maig al migdia a la Plaça Catalunya de Barcelona. A la convocatòria s'han adherit més de 400 entitats organitzacions, entre les que hi ha Barcelona en Comú i En Comú Podem. 
Els representants de la tancada s'han reunit amb diverses administracions i partits polítics demanant aconseguir la derogació de la llei d'estrangeria, més facilitat per l'empadronament i l'aplicació de qüestions que no nega la llei d'estrangeria, però si limita el seu reglament, com la possibilitat de regularitzar-se amb contractes inferior a l'any o de menys de 40 hores setmanals. 
A sota hi ha el vídeo de la presentació de la manifestació feta avui. Personalment crec que perquè una campanya així tingui èxit, s'ha de fer en un moment en que les administracions: Delegació del Govern Central, Congrés dels Diputats, Govern Central, partits polítics, Generalitat i Ajuntament puguin estar receptius, i els mitjans de comunicació se'n facin ressò i, des del meu punt de vista, aquest no és el moment més idoni.