Bastión Frontal cumple dos años de existencia y se consolida con nuevos liderazgos o caras públicas, como "Armando Bastión" ocupando el espacio del desaparecido Hogar Social en Madrid y manteniendo buenas relaciones con Democracia Nacional Joven y España 2000. Continúa activo "Hacer Nación" impulsado por concejales y militantes que abandonaron España 2000

   (Actualizado 24 de agosto: Amando Bastión, nuevo líder o cara pública del grupo, abandona la militancia. Ver al final del artículo)

                                            

 

Se cumplen dos años de la creación del grupo ultra, neonazi o nacional revolucionario Bastión Frontal. Dicho grupo ha consolidado su espacio con la implantación de grupos locales además de Madrid en Castilla La Mancha, Extremadura, Sevilla, Valencia, Castellón, Navarra y Cataluña, y ha sabido sopreponerse  a situaciones como la detención y entrada en prisión a finales de enero su líder Rodrigo, y a polémicas e imputaciones judiciales como la motivada por las declaraciones de su lideresa, Isabel Medina Peralta, realizadas en homenaje a la División Azul en el cementerio de la Almudena.  El grupo en dos años ha conseguido una docena de imputaciones o inicio de acciones judiciales por denuncias de la policía o la fiscalia por declaraciones o manifestaciones antisemitas, contra los musulmanes y los menores no acompañados y por amenazas a la policía.

Tras la detención de su primer líder Rodrigo y una cierta pérdida de protagonismo de Isabel Medina Peralta, el grupo, tiene ahora como de sus portavoces a  "Armando Bastión". Su sede son unos bajos del barrio de Tres Olivos en el distrito madrileño de Fuencarral, edita la revista llamada El Molino, en relación a su símbolo. (Actualización a 24 de agosto de 2022: Armando Bastión abandona su militancia en Bastión Frontal ) Por los escritos que publican parece que Bastión se está acercando al Falangismo original y a la ultraderecha católica, apartándose del paganismo propio del nacional socialismo. Se da la circunstancia que Bastión Frontal utiliza en sus carteles y escritos también la lengua catalana y el euskera. 

En estos momento mantien buena relación con el vocalista Alberto Gonzalo "Alberto Pugilato" que disponía de un canal de Youtube recientemente clausurado, así como con Democracia Nacional Joven y con España 2000. También realizaba acciones conjuntamente con asociaciones vecinals de ámbito ultra o naciopnal revolucionario, como la de San Blas Cañillejas, impulsada por el histórico Ultras Sur, Alberto Ayala de Cantalicio,  Pinar de Chamartín, Hortaleza Carlomagno o Getafe N.R.,  si bien estas han disminuido su actividad y presencia y también afrontan una causa penal por la manifestación que realizaron en Chueca el 18 de de septiembre pasado en la que Bastión Frontal decicidió no participar como grupo.

 

Bastión de alguna manera compite con el espacio de Hacer Nación, impulsado por ex dirigentes y ex militantes de España 2000, como su ex presidente Rafa Ripoll o los concejales de Velilla de San Antonio y San Fernando de Henares.  De hecho sólo continúan en España 2000 los tres concejales de los Santos de la Humosa, también en el Corredor de Henares, siendo Lázaro Polo el alcalde de la localidad. 

Y evidentemente Bastión Frontal, se ha comido el espacio del, parece desaparecido, Hogar Social Madrid.

 

 

ACTUALIZACIÓN 24 DE AGOSTO 2022: ARMANDO BASTIÓN ABANDONA B.F.

Actualizado: En otoños de 2023 Bastión Frontal abandonará su actividad para acabar disolviéndose. Ocupará el espacio un años después, Núcleo Nacional. 

GESTIÓ MIGRATÒRIA i CORONAVIRUS. Analitzo al Punt Avui la problemàtica anunciada dels temporers i l'origen del brot a Lleida i la Franja

Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, diumenge 11 de juliol de 2020

El brot de Covid-19 del Segrià ha posat de manifest la irreal política d’estrangeria espanyola que aboca milers de persones a la irregularitat, sigui per la dificultat d’obtenir papers, sigui per la dificultat a l’hora de renovar-los, sigui perquè molts col·lectius, com els ex-menors no acompanyats, alguns familiars reagrupats o els refugiats, obtenen permís de residència, però no de treball, amb exigències impossibles, com una proposta de contracte d’un any de durada. La irregularitat i l’economia submergida porta molta gent a viure en situacions precàries, i la precarietat és incompatible amb el compliment de les mesures de contenció de l’epidèmia.

Perquè no és culpa dels alcaldes per haver planificat un insuficient nombre d’allotjaments per als temporers que es preveia que arribarien. La realitat és que hi ha una bossa de sensepapers, estructural amb el model de gestió migratòria, i que l’anunci que amb les fronteres tancades seria difícil la vinguda de temporeres que arriben cada any amb papers, motivaria, com va passar a l’abril a Andalusia, una manca de mà d’obra. I això va generar un efecte crida. Però els sensepapers que van acabar dormint als carrers del Segrià no havien arribat feia uns mesos del Marroc o el Senegal, sinó que eren persones que ja eren a l’Estat espanyol feia anys. I els sensepapers que treballaven en negre no tenien dret a ERTO. La política d’estrangeria és competència de l’administració central. I més enllà que en la crisi del Segrià ha estat absent la delegada del Govern, Teresa Cunillera, tampoc en les rodes de premsa de Fernando Simón, en les quals hi havia molts uniformes, no hi va comparèixer la secretaria d’estat d’Immigració explicant si es donarien papers, encara que fos de manera temporal, als irregulars per tal que poguessin treballar, o com es gestionarien les demandes de mà d’obra i la mobilitat per les collites agrícoles, fos a Andalusia, fos a Catalunya. Potser no ho van fer perquè amb els CIE tancats no podien anunciar mà de ferro. Però estar amb els braços plegats ha abocat que sorgissin bosses de població als carrers del Segrià i la Franja, causa del confinament actual.

La Covid-19 ha fet aflorar també una altra problemàtica derivada de la gestió migratòria, la dels ex-menors tutelats. Els ex-menors tutelats tenen permís de residència, però no de treball. I no tenir permís de treball aboca alguns, una minoria, a delinquir. L’any 2015 el Codi Penal va establir que qui fes tres furts en mig any seria condemnat a d’1 a 3 anys de presó. Però el Tribunal Suprem ho va tombar, motivant que els furts reiterats de menys de 400 euros caiguin de nou en la impunitat. I la manca de turistes ha fet que aquests furts hagin estat fets amb més violència o a les proximitats d’on viuen, cosa que ha motivat respostes sovint racistes que han criminalitzat milers de joves magribins que només volen treballar. Diuen que ara no és motiu de replantejar la política migratòria, però si hi ha sectors socials en la indigència i insalubritat, el virus no podrà ser contingut.

Llegir al Punt Avui. 

L'AUDIÈNCIA NACIONAL DESIMPUTA L'ULTRA FRÍAS DEL CAS DE LA CÈL·LULA GIHADISTA DESARTICULADA PELS MOSSOS i PROCESSA A 10 QUE CONTINUEN A LA PRESÓ. La investigació va motivar una polèmica entre Mossos i Policia Nacional

 Frías, en una imatge de fa anys

El jutge  Santiago Pedraz,  del Jutjat Central d'Instrucció de l'Audiència Nacional, ha desimputat al militant ultra, Diego José Frías, de la causa de la cèl·lula gihadista "Fraternidad islámica", fidel a l'Estat Islàmic o Daesh, desarticulada a Sabadell, Terrassa i Sant Quirze del Vallès el 8 d'abril passat.

Frías que havia anat de número dos a la llista del MSR per Lleida a les catalanes de 2006 i de quatre a la de PxC de Canovelles el 2011, va ser acusat de posar un arsenal d'armes municions i explosius a disposició del seu amic Antonio Sáez, Alí el Peluquero, líder del grup, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona. 

Frías i el seu entorn van negar aquest fet, argumentant que les armes que li van incautar eren de col·lecció i estaven desactivades, com és el cas de la granada de l'exèrcit espanyol. Per altres tenia l'oportuna llicència, i les que podien ser il·legals eren només la pistola elèctica Tàser i punys americans, que es compren lliurament a Andorra. I pel que fa a la seva relació amb Antonio Sáez, va reconèixer que es coneixien des de d'abans que aquest es convertís a l'Islam, que era el seu perruquer i que havien intercanviat documents escrits sobre Palestina i l'ocupació israeliana.

El passat 20 de juliol, tot i continuar imputat, va ser posar en llibertat amb una fiança de 3.000 euros. Ara amb la interlocutòria del 27 de gener pel que es processa a deu dels empresonats, ell queda definitivament desimputat i apartat del cas.

Així el jutge diu: "De otro lado, pese a que a Diego José Frías Álvarez se les ocupó una granada, escopetas de balines, culata, cuchillos, defensa eléctrica, pistolas, puño americano, cartuchos, katana y libro Islam, además de cartuchos de escopeta, dado el informe pericial, no son aptos para constituir delito, y no consta la disposición del mismo para colaborar con la célula, ni aún para suminstrarles material".

OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA

La posada en llibertat i desimputació de Frías genera més interrogants sobre l'operació, duta a terme pels mossos amb el nom d' Operació Caronte. L'operació va culminar el 8 d'abril amb la detenció de deu homes i una dona, la majoria d'ells conversos a l'islam, que formaven part d'una anomenada "Fraternitat Islàmica" i que segons la investigació pretenien fer diversos atemptats a Catalunya i enviar gent a Síria i l'Irak.  En concret eren cinc espanyols (quatre conversos al islam), un paraguaià i, la resta, marroquins. I el que va sorprendre va ser que es detingués també al militant ultra, Diego Frías, a Sant Quize del Vallès, que va ser acusat de passar un arsenal d'armes municions i explosius al seu amic Antonio Sáez, Alí, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.

L'endemà de les detencions, el conseller Ramon Espadaler va manifestar en roda de premsa que es tractava d’una de les operacions contra el terrorisme yihadista més importants de les realitzades a Catalunya, i més encara quan la cèl·lula tenia voluntat d’atemptar a Catalunya. 

Tres dies més tard de la detenció, el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius.

Però després de diversos recursos al seu processament i a l'auto de presó, el 29 de juliol l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, en esvair-se a ulls per l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius.

Aquesta operació del mossos va ser notícia també, perquè dies més tard es va conèixer que els Mossos van denunciar a l'Audiència Nacional que la Policia Nacional havia alertat al grup gihadista que els Mossos els estaven vigilant, els hi havien intervingut els telèfons i hi tenien un infiltrat.

Així dos agents de la Policia Nacional es van reunir a Mataró amb un musulmà convers al que van demanar que contactés amb els uns musulmans de Terrassa per posar sobre avís a la cèl·lula terrorista de Sabadell i Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos. Segons la versió dels Mossos, aquest convers va reunir-se a primers de novembre amb els membres de la cèl·lula en una reunió que també hi era el mossos d'esquadra infiltrat.

Després d'aquest avís els membres de la cèl·lula van canviar la manera d'actuar i van avançar la marxa a Síria de tres dels seus membres que foren detinguts amb la col·laboració del CNI i l'Audiència Nacional qua  ja eren a Bulgària.

Així mateix els Mossos van comunicar al jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional que el mosso infiltrat a la cèl·lula havia estat a la reunió on un convers els va informar que la Policia Nacional els avisava que estaven sent investigats pels Mossos. No obstant la fiscal de l'Audiència, Blanca Rodríguez, va decidir arxivar la denúncia dels Mossos en entendre que en tot cas el que havia passat era que tant la policia catalan com l'espanyola estaven seguint simultàniament i tenien infiltrats o informadors en el grup. Aquest suposada xivatada de la Policía Nacional va motivar una agra resposta del ministre Jorge Fernández Díaz que afirmà que "no es podia deixar la lluita antiterrorista en mans de qui no té sentit d'estat", referint-se al paper de CDC amb relació a la immigració islàmica i la Fundació Nous Catalans i al procés independentista català.  

Ara, amb la desimputació de Frías sobren nous interrogants sobre la investigació i desarticulació d'aquest grup. 

CONVOCADA CONCENTRACIÓ A LLEIDA CONTRA L'AGRESSIÓ FETA PER UNS NAZIS

El jutge de guàrdia de Lleida va decretat dimecres de la setmana passada l'ingrés a presó sota fiança de 3.000 euros per dos dels tres joves neonazis de Lleida detinguts com a presumptes autors d'haver apallissat un altre noi, d'ideologia independentista el passat 5 de maig al Parc de l'Aigua de Lleida.  Els acusats són Damian P E i Andrés P E (germans) i Pel tercer detingut s'ha imposat llibertat amb ordre d'allunyament de la víctima. Durant l'atac, els agressors van cridar "catalufo de mierda" a la víctima, al que li van trencar la mandíbula..

També hi ha un menor d'edat implicat, que està imputat, com els altres tres, de temptativa de robatori amb violència i un delicte de lesions amb l'agreujant de motivació ideològica.  S'ha de dir que un dels agressors va ser detingut el 2013 per un delicte d'incitació a l'odi i discriminació. Els detinguts van reconèixer ser al llocs dels fets i veure l'agressió, però neguen haver-hi participat.

Per demà divendres 5 de juny, unitat contra el Feixisme convoca una concentració a la Paeria de rebuig a l'atac feixista i de solidaritat amb la víctima

 

EL PRESUMTE AUTOR DE L'ATAC A 5 PERSONES A LLEIDA TÉ ANTECEDENTS DE VIOLÈNCIA RACISTA. 14 HORES DESPRÉS DE LA SEVA DETENCIÓ PxC ENCARA DIFON QUE L'AUTOR VA SER UN ÀRAB.

Segons La Memòria 2013 de la Fiscalia de La Rioja Alejandro Ruiz Vidal, el jove de 21 anys detingut ahir a la tarda quan es va inculpar de les agressions d'abans d'ahir amb arma blanca a cinc persones a Lleida, havia estat detingut amb 7 joves vinculats o simpatitzants de l'associació ultra Nueva Época el 23 de sembre de 2012, estant actualment pendents de judici. El grup o alguns dels seus membres són propers a Liga Joven i Acción Nacional Revolucionaria (ANR) i haurien participat a les Jornades Canillejas (Madrid) del passat cap de setmana.

Aquesta agressió -tot i que 4 dels cinc agredits eren estrangers-, va ser aprofitada per alguns per culpabilitzar a un suposat ciutadà estranger i sacsejar política i socialment la xenofòbia, cosa que va motivar que l'alcalde de Lleida Ángel Ros, demanés que s'aprofités per encendre la xenofòbia.

Aquest migdia tant Plataforma x Catalunya de Lleida com el seu Secretari General Robert Hernando, el compte del partit, i altres grups locals encara tenien penjats diversos tuïts atribuint l'agressió a un immigrant àrab i criticant a TV3 d'amagar informació.
Per divendres a la tarda UCFiR i altres entitats han convocat una concentració a Lleida

 Tuit encara actiu amb comentaris irònics dient que no és certa la seva versió

 

Web de l'associació a la segons Fiscalia i mossos pertany l'agressor

CONVOCATÒRIA ACTE ANTIRACISTA A LLEIDA:
Concentració: Feixisme Mai Més! Ni a Lleida ni enlloc
divendres 26 de setembre, 18h, Plaça de la Pau de Lleida
Davant les agressions racistes i feixistes a cinc persones (quatre d’origen estranger) ocorregudes el passat dilluns a la tarda a Lleida, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Lleida vol expressar la seva més contundent condemna i repulsa. El detingut i presumpte culpable, Alejandro Ruiz Vidal, amb antecedents penals per agressions racistes i feixistes a Logronyo no presentava trastorns psiquiàtrics però sí un vincle amb l’organització feixista Nueva Época, associació de característiques molt similars i de naturalesa neonazi com el Casal Tramuntana a Barcelona o Casa Pound a Itàlia.
UCFR Lleida lamenta especialment que davant els fets, els mitjans de comunicació donessin com a bona una mala descripció (pell fosca i barret musulmà) i que això desencadenés en múltiples comentaris racistes tant a les xarxes socials com en mitjans convencionals. Aquesta no és una agressió feixista aïllada sinó que forma part d’un entramat de fets que transcendeixen cada cop amb més freqüència donada la crescuda de la ultradreta a Europa. Per aquest motiu cal fer una reflexió conjunta com a societat lleidatana que som per evitar comentaris i actituds racistes que no fan més que alimentar les organitzacions feixistes i d’ultradreta.
Cal fer memòria i tenir present que el nazisme a Alemanya no va ser fruit de la casualitat sinó de les expressions de racisme de baixa intensitat que creixien exponencialment mentre tothom mirava cap a una altra banda o bé hi contribuïa directament. Quan els nazis van arribar al poder els genocidis que es van cometre van ser imparables. Aquest fet demostra que la discriminació i segregació racials poden ser un primer pas per justificar les agressions feixistes com la que hem hagut de lamentar a Lleida aquesta setmana.
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a Catalunya continua lluitant per denunciar les agressions constants de la ultradreta i per construir una societat més justa, més equitativa i de convivència pacífica entre diferents, per aquest motiu convoquem a tota la societat lleidatana a la concentració que es farà divendres 26 a les 18:00h a la Plaça de la Pau de Lleida.
Feixisme Mai Més! Ni a Lleida ni enlloc.
Anar a la web d'UCFiR 

PxC, MARXEN REGIDORS A LLEIDA I ST COLOMA, I ENTREN MILITANTS DE C'S A VILADECANS. PxC debat la proposta del FPO de fer candidatura a les europees. Manquen diners i PxL dubta de la viabilitat i del candidat. El FPO es reuneix també amb l'Asociación de Amigos de Leon Degrelle. Candidatura de Manos Limpias?

PxC, entren a Viladecans, marxen a Lleida 

Ahir va al vespre es va celebrar al restaurant La Cantina de Coarella de Sant Boi del Llobregat, l'acte pel que la majoria de militants de Ciutadans de Viladecans, encapçalats pel cap de llista a les últimes municipals, Manuel García Florido, passaven a militar a PxC.

       A les passades eleccions municipals PxC va obtenir a Viladecans 1.271 vots i un regidor, Alberto Delgado, mentre que C'S es va quedar fora del consistori amb 812 vots. No obstant a les eleccions catalanes del 25 de novembre PxC va baixar, amb només 949 vots, mentre que C'S va quintuplicar els vots, obtenint-ne 4.312. No obstant, amb visió de cara a les properes municipals, la major part de militants de C'S oficialitzaren ahir el seu pas a PxC

       En el sopar una de les militants qualificar PxC com "més que un partit, com una família", un comentari que han fet tantes vegades nous militants de PxC arreu de Catalunya, tot i que alguns després deixin el partit, sigui per la incoherència ideológica, sigui per discrepàncies en temes econòmics, sigui per incompatibilitat amb les maneres de fer d'Anglada i altres dirigents, sigui denunciant que PxC és d'extremadreta i racista. 

      Anglada, per la seva banda en el parlament que va fer, digué que PxC feia política sense "menyspreus ni insultar ningú", va reafirmar-se com a català i espanyol i repetí que "han de marxar els immigrants invasors. Primer el de casa, segon el de casa, tercer els de casa!" Així mateix denuncià que "els moros i els sudamericans es queden la major part de les ajudes" 

Imatge del sopar d'ahir a St Boi amb les noves militants de PxC de Viladecans i les regidores de Mataró i Olot, Mònica Lora i Rosa M Llandrich.

            

REUNIÓ PER DEBATRE LA PROPOSTA DEL FPO DE FER CANDIDATURA EUROPEA 

      Prèviament al sopar, es va reunir el Consell de Presidència (bé, cada dos per tres li canvien el nom) amb la presència d'Anglada, del Secretari General, Robert Hernado, l'advocat Joan Garriga, la secretària de Presidència, Marta Riera, el responsable de Relacions Nacionals i Internacionals, Enric Ravello, el Secretari d'Organització, David Parada, el regidor d'Olot, Nacho Mulleras, i el regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, entre d'altres. a la reunió es va debatre la proposta feta pel  FPO austríac, dimecres passat en una trobada a un hotel de Barcelona, per tal que PxC encapçali una candidatura a les eleccions europees amb altres grups identitaris espanyols, donat que a les eleccions de primavera totes les enquestes anuncien una forta pujada del partits identitaris populistes, antiislàmics, xenòfobs o neonazis.

     A la reunió de dimecres a Barcelona hi assistiren el diputat Jörg Jenewein i Briggite Schnild, secretària del partit i tia del president del FPO, Heinz Christian Strache. El FPO juntament amb el Vlaams Belang, belga i un sector del Front Nacional, formen part de l'Aliança Europea per la Llibertat. S'ha de dir, però, que Marine Le Pen discrepa força del discurs excessivament radical i etnicista d'Angalda i d'Enric Ravello, i de les maneres de fer d'Anglada. Tot i que Anglada va anunciar que ella vindria a l'acte final de les eleccions catalanes de novembre, ella no ho va fer. (clica)

     Els dirigents del FPO també han aprofitat el viatge per reunir-se a Madrid amb dirigents de l'Asociació Cultural de Amigos de Leon Degrelle (cap belga de les SS que es refugià a Espanya fins la seva mort) i de Partido x La Libertad.

 Foto de la trobada de fa un any a Xipre de l'Aliança Europea per la Llibertat

       La possibilitat de fer una llista per tot Espanya a les eleccions europees xoca amb diversos problemes. L'un és l'econòmic. A les eleccions catalanes de 2010 el FPO va aportar uns diners, part dels quan encara no ha recuperat; a les espanyoles de 2012 va posar diners l'advocat José M Ruiz Puerta, creador amb Anglada de Plataforma X La Libertad, però el passat abril Ruiz Puerta decidí posar distàncies amb PxC (clica) i va crear el Partido por La Libertad, no convidant a Anglada al Congrés de constitució. 

        No és cap secret que els que lideren Partido X La Liberdad, que provenen de l'extremadreta clàssica, discrepen del discurs pancatalanista que fan sovint Anglada i Ravello (PxC va expandir-se a la Catalunya Nord fa un any), i del discurs etnicista amb tocs paganoesotèrics de Ravello. Accions d'Anglada, com haver votat fa un mes en favor de posar un carrer al militant de Maulets, Guillem Agulló, o que fa dos Anglada votés la moció de l'Associació de Municipis per la Independència per suprimir o que marxin la Delegació i Subdelegacions del Govern espanyol, i que s'eliminin les multes a ajuntaments que s'han negat a posar la bandera espanyola i pengen només l'estelada, ha distanciat encara més a PxC i PxL, tot i que es defineix com partits germans.

      Per últim, Anglada no té la més mínima noció d'anglés ni francés i es fa difícil imaginar-se'l a Estrasburg. I el candidat que voldria Anglada, o en tot cas de posar-lo de número 2 si encapçalés ell, Enric Ravello, no està ben vist per certs sectors del Partido X La Libertad. 

      Per fer una llista a les eleccions europees, única per a tot l'Estat, cal l'aval de 50 càrrecs públics que només els té PxC, o recollir 15.000 avals ciutadans, però el problema real és l'econòmic i el fet que sectors de PxL desconfiïn de Ravello i Anglada.

         De tota manera podria ser que es faci una candidatura a partir de Sindicat ultradretà, Manos Limpias amb la participació de Partido X La Libertad

MARXA DE REGIDORS A LLEIDA I DESPRÉS DE 4 MESOS ENCARA NO HI HA CAP MEMBRE DE LA LLISTA QUE ACCEPTI L'ACTA VACANT A S.COLOMA DE GRAMENET 

         Tan cert com que entra gent nova a PxC, com els militants de Ciutadans, que qualifiquen PxC com una "gran família" i repeteixen que no són xenòfobs ni d'extremadreta, continuen marxant militats regidors de PxC sigui per disconformitat amb les maneres de fer d'Anglada, sigui per discrepàncies ideològiques, sigui per la gestió econòmica, sigui denunciant que s'adonen que PxC és feixista i xenòfoba.

           Així a ple de demà dilluns a Santa Coloma de Gramenet, es farà per quarta vegada amb una cadira buida (clica), en no haver acceptat cap membre de la llista el lloc vacant del tercer regidor de PxC. A Santa Coloma presideix PxC Juan Gómez Montero, que ha estat motiu de diverses condemnes i crispa d'una manera exagerada els plens.

LLISTA DE PxC DE SANTA COLOMA I BALL DE REGIDORS I RENUNCIES. Obtenen 3 regidors.

1. SERGIO PALOMO CHILLERÓN (dimiteix fa quinze mesos) Va militar a Estado Nacional Europeo
2. JUAN GOMEZ MONTERO (Esdevé cap del Grup Municipal) Va militar a Estado Nacional Europeo
3. GERARDO ESTEBAN SERRANO CORPAS (Dimiteix fa sis mesos)
4. RAQUEL MONREAL GOMEZ (Renuncia a ser regidora)
5. VERONICA GOSENDE ESTEVEZ (Renuncia a ser regidora)
6. LUIS MUÑOZ MUÑOZ (Es nomenat regidor en el lloc de Sergio Palomo, però plega als 5 mesos)
7. ESTEBAN ESCRIBANO SAAVEDRA (Substitueix a L. Muñoz) Va ser candidat  de Democracia Nacional
8. JOSE LUIS MIRANDA CARMONA (Renuncia a ser regidor)
9. CHRISTIE DEMEULDRE GUYAUX (S'havia anunciat com a nova regidora en plegar Gerardo Esteban, però fa un mes es va anunciar que no accepta el càrrec

   MOLLERUSSA I TÀRREGA

    A la demarcació de Lleida PxC va patir fa 5 anys l'escissió del seu líder, el regidor de Cervera i Vicepresident del partit, Mateu Figuerola, que juntament amb altres dos regidors va crear el Partit X Catalunya. Figuerola va denunciar que Anglada li havia cobrat per anticipat per ser cap de llista 3.000 euros i denuncià que ningú tenia accés als comptes del partit. 

      Va passar a liderar PxC a Lleida l'únic regidor que conservava PxC, Eduard Pallerola, de Sant Martí de Riucorb. I el fet que a diferents municipis de Lleida es presentés al maig de 2011 també la llista de Figuerola -que seria de nou regidor de Cervera-  va impedir que a Ponent PxC tingués un creixement similar a la resta de Catalunya, i Eduard Pallarola no revalidà l'acta de regidor. 

     Aquestes últims mesos PxC de Lleida ha viscut una nova crisis i al febrer dimitiria la regidora de Mollerussa, M Carmen Sabater, que seria seria substituïda per Maria Teresa Niubó, que al ple de juny es va passar al Grup de no adcrits, deixant PxC. El mateix ha fet el regidor i cap de llista per Tàrrega, Josep M Estadella, ara no adscrit. I es comenta que és probable que un dels dos regidors que conserva PxC a la demarcació de Lleida facin el mateix.

      En els últims mesos també han deixat PxC, conservant però l'acta, els regidors de Ripoll, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Vicenç de Castellet. En algun cas ha sigut també discrepant amb la postura de PxC contra el dret a decidir. Poc després de les eleccions municipals ho van fer dos dels tres regidors de PxC a Salt denunciant el caràcter racista de PxC.

       Per últim, si bé li veig poc espai, Gerard Bellalta, que fou cap de llista per Vilanova i la Geltrú, ha creat ara el Partit Espanyol de Catalunya.  El partit Via Democrática, del regidor de Sant Just Desvern, Pablo Barranco, ex Secretari General de PxC, va anunciar que celebrarà un nou congrés el proper 11 de setembre, si bé podria ser que finalment el partit es dissolgui.  

ACCIÓN NACIONAL REVOLUCIONARIA, nou grup d'extremadreta autor de les pintades feixistes a Guissona

(Actualitzat a sota: sí que tenen vincles amb Alianza Nacional i La Vieja Escuela) 
Aquest juliol s'ha creat un nou grup d'extremadreta (o socialpatriota identario) anomenat Acción Nacional Revolucionaria (ANR). Sembla que estaria format per antics militants del Movimiento Patriota Socialista (MPS) d'arreu de l'Estat que no s'havien integrat al MSR, alguns membres d'Ultra Sur, alguns militants i simpatitzants de partits existents que a la vegada volen formar part d'un grup d'acció directa i gent nova (skins o no) que no havien militat abans. Pel que m'han dit alguns dels seus membres serien de l'àrea del Vallès Occidental i la comarca de la Segarra. Ideològicament estan més a prop del antisemitisme (encara que ells parlen d'antisionisme) que de la islamòfobia. No he pogut confirmar si l'aparació d'aquesta nova sigla podria estar relacionada amb la situció d'impàs que viuria Alianza Nacional després de les detencions i empresonaments de gent propera o vinculada a Alianza Nacional per diversos fets com l'atac a Stroika a Manresa. Mira els vídeos de presentació d'ANR que he linkat a sota. ANR, que en el comunicat que linko aquí (clica), es presenta com una coordinadora, està convocant a manifestar-se també a Madrid el 15 de setembre, dia que grups socials i sindicals d'esquerres convoquen una gran manifestació a la capital d'Espanya contra les retallades.

     Pintades a la seu d'ERC de Guissona
Aquest diumenge 19 d'agost a la matinada, ANR va fer pintades a la seu d'ERC a Guissona a vidres i parets amb lemes espanyolistes i la creu celta i es van endur l'estelada. També van fer pintades a l'Ateneu de Guissona. 
Guissona, és el municipi amb més percentatge d'immigració de Catalunya, sense problemes importants d'atur ni convivència, governat per ERC. Des de fa 15 mesos el seu alcalde és Xavier Casoliva. Sembla que aquest cap de setmana també es van fer pintades signades per ANR a Igualada.
La secció local d'ERC ha fet public aquest comunicat:

"Aquest matí la façana de la seu d'ERC a Guissona ha aparegut recoberta de pintades. Aquest tipus d'actes vandàlics, no són més que el reflex d'una actitud covarda i decadent, en un món on els valors de la llibertat i la democràcia haurien de ser els referents per a tothom.

Avui més que mai, condemnem aquests actes i fem un crit a la llibertat.

Visca Catalunya lliure!! "

 

  Fotos: ERC Guissona

ACTUALITZAT, ABRIL 2013. ANR  estaria vinculada a Alianza Nacional i el gimnàs La Vieja Escuela de Madrid d'Alberto Ayala (clica per per veure mapa actualitzat de l'extremadreta a Espanya i Catalunya)

Videos de presentació d'ANR

  Blog d'ANR, aquí
Vídeo manifestació dissabte 15-9-2012 amb La Falange i Nudo Patriota
 Actualitzat:
EL 6 D'OCTUBRE ANR FA PINTADES SIMILARS A LA SEU D'ERC DE CERDANYOLA
Llegir pintades i atac a la seu d'ERC de Cerdanyola, clica
Llegir a El periódico atac a la seu d'ERC a Cerdantola, clica

Pintades a la seu d'ERC de Cerdanyola el 6 d'octubre fetes per ANR
ANR a la manifestació a Madrid en memoria de la División Azul o Divisón 250, els espanyols que lluitaren a Rússia amb els alemanys, el 9 de febrer de 2013: