dimarts, 31 de març de 2015

EL RETORN DELS SENSE PAPERS A LA SANITAT PÚBLICA



L'abril de 2012, cinc mesos després que Mariano Rajoy accedís a la presidència del Govern, i en un context de retallades generalitzades, la ministra de Sanitat, Ana Mato, va anunciar que, com a mesura d'estalvi, s'anava a retirar la targeta sanitària a els immigrants irregulars. I es va afirmar que això permetria estalviar en els dos anys següents uns 500 milions d'euros i acabar amb l'anomenat turisme sanitari. En aquell moment qualsevol estranger empadronat, amb o sense papers, obtenia ple accés a la sanitat pública i alguns dirigents del PP, no només García Albiol, havien criticat el suposat "bonisme" del govern socialista de Zapatero davant la immigració.

Malgrat les diverses matisacions que va fer la ministra els mesos següents, com que, evidentment, qualsevol persona sense papers, continuaria sent atesa a urgències, que es mantindria algun tipus de cobertura sanitària als menors i a dones embarassades, o que també s’atendria de manera continuada aquells que tinguessin alguna malaltia infecciosa, aquesta mesura va ser rebutja per la pràctica totalitat de la professió mèdica, en considerar que, més enllà de consideracions morals, retirar l'accés a l'atenció primària, a la medicació, i al seguiment postoperatori, l'únic que generaria seria col·lapsar les urgències, al marge que moltes patologies no podrien curar-se, generant a la llarga un cost més gran. A més, estadísticament semblava clar que l'estalvi no seria el que s'anunciava, atès que la mitjana d'edat dels immigrants és menor que la de la població espanyola, pel que la seva despesa sanitària és inferior.

Hi havia un cert consens en què s'havien de prendre mesures per acabar amb l'anomenat turisme sanitari, és a dir l'empadronament a Espanya de ciutadans comunitaris o extracomunitaris -com els russos- que podien accedir aquí a la gratuïtat de prestacions que al seu país podien ser de copagament. Però es rebutjava l'exclusió del sistema als immigrants irregulars.

La mesura va entrar en vigor el setembre de 2012, retirant-se 873.000 targetes sanitàries, si bé Euskadi, Catalunya i Andalusia van anunciar que, amb una cobertura menor, mantindrien la targeta sanitària a tots els estrangers empadronats sense permís de residència. En algunes comunitats es va exigir que l'estranger portés ja un temps empadronat per evitar precisament l'anomenat turisme sanitari. Finalment només Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, la Rioja, Madrid, Múrcia i Aragó van aplicar el decret en la seva totalitat.

Després posteriors decisions contradictòries, com anunciar que també s’atendria als malalts greus i crònics, negant això sí, l'accés gratuït a la medicació, o anunciar que als originaris de determinats països amb convenis de seguretat social amb Espanya, se'ls atendria plenament però es remetria les factures al seu país, al setembre de 2013 es va posar en marxa la possibilitat d'accés a la sanitat pública dels estrangers sense permís de residència, pagant 60 euros al mes els d’entre 18 i 64 anys, i 157 els més grans. Opció assequible potser per certs jubilats de l'Est d'Europa que passen part de l'any a Espanya, però no per els immigrants irregulars, molts dels quals ho són, per no haver pogut renovar el seu permís de residència en portar temps a l'atur. També es va exigir que paguessin aquesta pòlissa els familiars reagrupats legalment per estrangers amb papers.

Avui, en un moment que la immigració no és notícia, i com es va veure a les eleccions europees de maig, el discurs polític xenòfob afortunadament no ha arrelat a Espanya, el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ha sorprès positivament anunciant el retorn dels immigrants sense papers al Sistema Nacional de Salut. Posteriorment Mariano Rajoy ho ha confirmat, dient que "Sembla més sensat i més raonable que l'atenció primària es faci en els ambulatoris, perquè, entre altres coses, no es col·lapsin les urgències". És a dir ha donat la raó als que negaven l'eficàcia d'aquesta mesura, tant des del punt de vista mèdic com econòmic.

Està per veure encara amb quines restriccions reingressaran al sistema públic els immigrants irregulars, atès que no serà amb els mateixos drets que tenien fins a agost de 2012, i quines mesures continuaran prenent per evitar que ciutadans d'altres països vinguin a aquí a operar-se o tractar-se de determinades patologies. Però aquest cert "turisme sanitari" no justificava l'exclusió a la sanitat d'una població vulnerable com són els immigrants sense papers, ni la mesura que es va prendre el 2012 va significar cap estalvi a la sanitat espanyola.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada