dimecres, 18 de juliol del 2018

L'AGRESSIÓ A JORDI BORRÀS I LA IMPUNITAT D'UN "A POR ELLOS" LEGITIMAT PEL MONARCA I LA PASSIVITAT JUDICIAL PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

No es pot entende la gratuïtat de l'agressió feta per un inspectors de la Brigada Provincial d'Informació del Cuerpo Nacional de Policia al fotoperiodista Jordi Borràs, sense el mantell d'impunitat que va significar el vistiplau donat pel monarca espanyol, Felipe de Borbón y Grecia,  al "a por ellos!" i les càrregues policials de l'1 d'octubre en el discurs que va fer el 3 d'octubre, i la complicitat d'alguns jutges desestimant i arxivant la majoria de denúncies per la desproporció de les actuacions policials d'aquell dia. La tergiversació dels delictes de rebel·lió i sedició feta pel Tribunal Suprem i la Fiscalia que permet mantenir en presó preventiva a nou polítics catalans també ha legitimitat la idea que cal mantenir a ratlla als independentistes encara que sigui amb mètodes poc ortodoxes.  

El fet que el policia agressor no fos un simple agent sinó un menbre de la Brigada d'Informació i ho fes al crit de "Viva España, Viva Franco", diu molt del retrocés democràtic i la pèrdua d'imparcialitat de bona part de la policia espanyola. Va ser el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, qui va dir que si algú es creuava amb Jordi Borràs li donés una hòstia. Tinc molt clar que si l'agressió injustificada i sense provocació prèvia hagués passat a Alemanya i l'agent hagués cridat "Heil Hitler" i amenaçat a la gent amb una navalla, avui estaria suspès cautelarment del servei actiu. Però ja se sap, i ho dic avui que és 18 de juliol, per a molts a Espanya, Franco no era un assassí com Hitler, va ser un dictador que va fer el que va fer per salvar a Espanya i pel bé de tots. 

Alguns autistes del que passa a Catalunya, com el ministre Borrell, diuen que a Catalunya hi ha violència i fractura social. Però els qui provoquen la violència no són precisament els independentistes. Han estat sectors o persones de la ultradreta que han trobat un espai buit per moure's i en alguns casos actuar amb violència, al Bages ho han comprovat aquestes últimes setmanes. És cert que en alguns entorns okupes, independentistes o llibertaris hi ha hagut persones que han exercit violència contra persones d'idees antagòniques o de la ultradreta, i jo sempre ho he condemnat. Però tota la mobilització del Procés ha estat pacífica i no violenta. El que cal desinfectar és una Jefatura de l'Estat que no és neutral, una policia que va vulnerar els protocols d'actuació i de proporcionalitat el passat octubre, i una judicatura i Fiscalia que s'ha inventat delictes inexistents.
No estic justificant aquí als líders del Procés que, com he dit diverses vegades, van errar l'estratègia i ho van fer sense la majoria i els suports i consensos necessaris per aconseguir els seus objectius. Estic denunciant una manera d'actuar legitimada per un suposat "derecho de conquista" que s'atribueixen bona part de la policia i sectors la judicatura espanyola i també de la classe política espanyola i el monarca Felipe. I ho dic jo que durant anys vaig condemnar sense matisos a ETA tant si atemptava contra veïns, polítics, miltars, policíes o guàrdies civils, i com a conseqüència dels meus articles vaig haver d'aprendre aquella rutina d'haver de mirar sota el cotxe abans d'arrencar. 

Esperem que la justicía i el Ministeri de l'Interior depurin les responsabilitats per aquesta agressió, vagi com vagi la denúncia o querella que presentarà Borràs i la seva advocada Carla Vall. Però més enllà que aquesta agressió sigui responsabilitat d'un únic agent, caldria per sortir de la situació actual que viu Catalunya, que es reconegessin no només els motius pels que la meitat dels catalans volen trencar amb Espanya, sinó també que les càrregues policials i el "a por ellos" van estar totalment fora de lloc, es reconegués l'error i es demanés perdó. I sense aquest reconeixement per part del govern -ara socialista- i dels propis cossos policials de la desproporció amb la que van actuar l'1 d'octubre, difícilment recuperan els agents el respecte -o al menys la indiferència- que tenien arreu de Catalunya per part dels seus veïns.

El presumpte agressor i la navalla que portava
Més informació:
Jordi Borràs denuncia amenaces de mort, 16 d'octubre 2103
Pedro Chaparro diu que si algú veu a Borràs li doni una hòstia, 12 d'octubre 2015
Pedro Chaparro condemnat a un any de presó per demanar que si algú es creua amb Borràs li doni una hòstia. 
Pintades amb amenaces cap a Jordi Borràs, a les portes de les seus de CDC i l'ANC a Granollers. 21 d'octubre de 2015  
Pintades amb amenaces de mort a Borràs a Gava, al local on presenta el seu llibre (oct 2015)
Noves amenaces a Jordi Borràs. Mataró, octubre 2016 
Pintades contra Jordi Borràs i contra mi a l'escola Ramon Llull, 23 novembre 2017


1 comentari:

  1. Dejemos actuar a la justicia, ellos dirán qué ha ocurrido realmente

    ResponElimina