Vídeo de la conversa entrevista al FAQS de TV3 sobre ultradreta amb Jordi Borràs i Cristina Puig

 

Jordi Borràs, Xavier Rius Sant amb Cristina Puig al FAQS de TV3, i els periodistes Jordi Barbeta, Iva Anguera, Joan Julibert i Odei A Etxearte

                             

SE SUSPÈN L'INGRÉS A PRESÓ DEL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO, PER LA CONDEMNA PER AMENACES A JORDI BORRÀS, EN ENTENDRE'S QUE NO ES REINCIDENT EN HAVER ADMÈS EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EL RECURS CONTRA LA CONDEMNA PER BLANQUERNA. Chaparro juga ara un paper important en la direcció de DN, després de la dimissió del seu president, Manuel Canduela

 Pedro Chaparro a Montjuïc el 12 d'octubre de 2015

Segons un comunicat emès per Democracia Nacional, el Jutjat Penal 12 de Barcelona ha resolt supendre l'ingrés a presó de Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, condemnat a un any de presó per les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs. 

Chaparro  va ser condemnat pel Jutjat Penal 26 de Barcelona a un any de presó per les declaracions  que va fer el 12 d'octubre de 2015 a Montjuïc, demanant des de la tribuna que, si algú veia a aquesta "rata de Jordi Borràs li doni un capón (un cop) i una hòstia no gaire forta per que marxi". També va ser condemnat a una multa de 1.800 euros, a dos anys d'allunyament de Borràs, a la prohibició de comunicar-s'hi per les xarxes socials també per dos anys, i a la prohibició a participar durant dos anys a manifestacions de DN a la província de Barcelona. Com Chaparro havia estat condemnat previament pel Tribunal Surprem a 3 anys i 11 mesos per l'atac de Blanquerna,  la Fiscalia de delictes d'odi Barcelona va entendre que era reincident i va demanar que, tot i ser la condemna per les amenaces a Borràs inferior a dos anys, la complís. Però el compliment de la condemna del Suprem per Blanquerna, que havia incrementat la interposada en primera instància per l'Audiència Provincial de Madrid, va quedar suspesa en admetre el Tribunal Constitucional el recurs d'empara contra la sentència del Suprem.

I per això, a petició de la defensa de Chaparro, que ha al·legat que la condemna per Blanquerna no es ferma i no es pot considerar que sigui reincident, el Jutjat Penal 12 de Barcelona, que havia d'executar el compliment de la condemna, ha decidit revocar l'ingrés de Chaparro a la presó pel cas "Borràs" sempre i quan en els propers tres anys no sigui condemnat per un altre delicte d'odi. 

Chaparro ara juga un paper important en la direcció de  DN, donat que el seu president i fundador, Manuel Canduela, va dimitir fa un mes i mig. Democracia Nacional ha arribat a un acord per les eleccions europees amb partits de l'àmbit ultra fins no fa gaire rivals com Falange Españaola de la JONS i Alternativa Española (AES) per presentar-se junts en la coalició "Identidad Española ADÑ" 

 Pedro Chaparro a la dreta mirant enrere, al judici per Blanquerna
  

Jordi Borràs en un acte ultra

L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL REBUTJA EL RECURS DEL FISCAL QUE DEMANAVA REPETIR EL JUDICI AL DIRIGENT DE DNJ, JUAN DE HARO, PER AMENACES I COACCIONS A ENRIC BORRÀS I ALTRES PERIODISTES EL 12 D'OCTUBRE DE 2016 A MONTJUÏC

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs del Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que demanava la repetició del judici en el que es va absoldre al màxim dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, de les presumptes amenaces i agressions a Enric Borràs (Diari Ara), Rebeca Carranco (El País), Guillem Sànchez (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) que van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. la sentència només va condemnar a l'altre acusat, José M. P, que digué a Borràs "Como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza!" a una multa per un delicte lleu d'amenaces. El fiscal justificava el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar o valorar malament la proves: el vídeo i les declaracions dels testimonis. L'advocat de l'acusació particular es va adherir a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.
La sentència del Penal 27 justificava una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constituïen "un anunci serio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs.

Imatge del juduci

L'Audiència justifica el seu rebuig a ordenar la repetició del judici argumentant que "No ha quedado acreditado que Juan de Haro y J. M. P, participaran a modo de inductores de una conducta delictiva , no siendom posible pretender para ellos ninguan responsabilidad penal más allá de la (multa) interpuesta a J.M.P, por la expresa amenaza dirigida a Enric Borràs".

Així mateix en relació a les arugumentacions del fiscal que no es van valorar adequadament les proives diu que "la valoración (de la prueba) no es arbitaria, ilógica, irrazonable o absurda, por lo que no cabe estimar las pretensiones anulatorias del recurso".

Text complert de la sentència eliminant cognoms d'un dels acusats:

 

 

 

 +

L'AGRESSIÓ A JORDI BORRÀS I LA IMPUNITAT D'UN "A POR ELLOS" LEGITIMAT PEL MONARCA I LA PASSIVITAT JUDICIAL PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

No es pot entende la gratuïtat de l'agressió feta per un inspectors de la Brigada Provincial d'Informació del Cuerpo Nacional de Policia al fotoperiodista Jordi Borràs, sense el mantell d'impunitat que va significar el vistiplau donat pel monarca espanyol, Felipe de Borbón y Grecia,  al "a por ellos!" i les càrregues policials de l'1 d'octubre en el discurs que va fer el 3 d'octubre, i la complicitat d'alguns jutges desestimant i arxivant la majoria de denúncies per la desproporció de les actuacions policials d'aquell dia. La tergiversació dels delictes de rebel·lió i sedició feta pel Tribunal Suprem i la Fiscalia que permet mantenir en presó preventiva a nou polítics catalans també ha legitimitat la idea que cal mantenir a ratlla als independentistes encara que sigui amb mètodes poc ortodoxes.  

El fet que el policia agressor no fos un simple agent sinó un menbre de la Brigada d'Informació i ho fes al crit de "Viva España, Viva Franco", diu molt del retrocés democràtic i la pèrdua d'imparcialitat de bona part de la policia espanyola. Va ser el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, qui va dir que si algú es creuava amb Jordi Borràs li donés una hòstia. Tinc molt clar que si l'agressió injustificada i sense provocació prèvia hagués passat a Alemanya i l'agent hagués cridat "Heil Hitler" i amenaçat a la gent amb una navalla, avui estaria suspès cautelarment del servei actiu. Però ja se sap, i ho dic avui que és 18 de juliol, per a molts a Espanya, Franco no era un assassí com Hitler, va ser un dictador que va fer el que va fer per salvar a Espanya i pel bé de tots. 

Alguns autistes del que passa a Catalunya, com el ministre Borrell, diuen que a Catalunya hi ha violència i fractura social. Però els qui provoquen la violència no són precisament els independentistes. Han estat sectors o persones de la ultradreta que han trobat un espai buit per moure's i en alguns casos actuar amb violència, al Bages ho han comprovat aquestes últimes setmanes. És cert que en alguns entorns okupes, independentistes o llibertaris hi ha hagut persones que han exercit violència contra persones d'idees antagòniques o de la ultradreta, i jo sempre ho he condemnat. Però tota la mobilització del Procés ha estat pacífica i no violenta. El que cal desinfectar és una Jefatura de l'Estat que no és neutral, una policia que va vulnerar els protocols d'actuació i de proporcionalitat el passat octubre, i una judicatura i Fiscalia que s'ha inventat delictes inexistents.

No estic justificant aquí als líders del Procés que, com he dit diverses vegades, van errar l'estratègia i ho van fer sense la majoria i els suports i consensos necessaris per aconseguir els seus objectius. Estic denunciant una manera d'actuar legitimada per un suposat "derecho de conquista" que s'atribueixen bona part de la policia i sectors la judicatura espanyola i també de la classe política espanyola i el monarca Felipe. I ho dic jo que durant anys vaig condemnar sense matisos a ETA tant si atemptava contra veïns, polítics, miltars, policíes o guàrdies civils, i com a conseqüència dels meus articles vaig haver d'aprendre aquella rutina d'haver de mirar sota el cotxe abans d'arrencar. 

Esperem que la justicía i el Ministeri de l'Interior depurin les responsabilitats per aquesta agressió, vagi com vagi la denúncia o querella que presentarà Borràs i la seva advocada Carla Vall. Però més enllà que aquesta agressió sigui responsabilitat d'un únic agent, caldria per sortir de la situació actual que viu Catalunya, que es reconegessin no només els motius pels que la meitat dels catalans volen trencar amb Espanya, sinó també que les càrregues policials i el "a por ellos" van estar totalment fora de lloc, es reconegués l'error i es demanés perdó. I sense aquest reconeixement per part del govern -ara socialista- i dels propis cossos policials de la desproporció amb la que van actuar l'1 d'octubre, difícilment recuperan els agents el respecte -o al menys la indiferència- que tenien arreu de Catalunya per part dels seus veïns.

El presumpte agressor i la navalla que portava

Més informació:
Jordi Borràs denuncia amenaces de mort, 16 d'octubre 2103
Pedro Chaparro diu que si algú veu a Borràs li doni una hòstia, 12 d'octubre 2015
Pedro Chaparro condemnat a un any de presó per demanar que si algú es creua amb Borràs li doni una hòstia. 
Pintades amb amenaces cap a Jordi Borràs, a les portes de les seus de CDC i l'ANC a Granollers. 21 d'octubre de 2015  
Pintades amb amenaces de mort a Borràs a Gava, al local on presenta el seu llibre (oct 2015)
Noves amenaces a Jordi Borràs. Mataró, octubre 2016 
Pintades contra Jordi Borràs i contra mi a l'escola Ramon Llull, 23 novembre 2017

CRONOLOGIA DE JUDICIS i SENTÈNCIES PER AGRESSIONS, ENFRONTAMENTS I AMENACES FETES ELS 12 D'OCTUBRE, DES DE 2011 FINS 2017

Donat que els judicis, condemnes i absolucions, autos de processament per les amenaces i agressions fetes per ultres els 12 d'octubre des de 2011, així com també judicis i condemnes per agressions fetes per antifeixistes a militants ultres són una realitat, i sovint unes agressions o amenaces s'han fet com venjança o resposta a una d'un 12 d'octubre anterior, i fins i tot els mitjans barregen o confonen agressions o amenaces d'un any amb les d'un altre, faig aquí una cronologia, segur incomplerta, de les denúncies, judicis i condemnes per fets ocorreguts un 12 d'octubre, o fets com a resposta a quelcom que va passar un 12 d'octubre.

12 D'OCTUBRE 2011. THE OTHER PLACE.  El 12 d'octubre de 2011 Democracia Nacional pretén organitzar un acte i concert de musica RAC a Sabadell. L'ajuntament anuncia que no el permetrà i finalment es fa per la tarda al local privat del grup de moters Ángeles del Infierno o club de fumadors, The Other Place, del Poble Nou a Barcelona. Un grup d'un centenar d'antifeixistes que han assistit a la manifestació de la tarda "Hispanitat, res a celebrar", van cap allà, algunes persones comencen a apedregar la porta del local i l'ultra Alejandro Fernández, fins poc abans dirigent del MSR, i en aquells moments molt proper a PxC, en obrir la porta rep diverses pedrades, una d'elles al cap, i un quan és a terra rep diverses patades. Fernández va haver de ser operat dues vegades del carni i porta un implant cobrint l'os danyat.

Per aquest fets seran portats a judici Rubén -que no polititzarà el judici- i Sergi, que protagonitzarà una forta campanya de suport cap a ell. El judici s'havia de celebrar el 9 d'octubre de 2014, però se suspén per incompareixença de l'advocat de Rubén. Aquell dia es produeixen incidents a la porta de l'Audiència.

El judici finalment se celebra el 24 d'octubre de 2014, i el fiscal demanava cinc anys de presó per cada un, però rebaixa la petició a tres i mig. Seran condemnats a dos anys de presó, però el Tribunal Suprem estimarà el recurs de la Fiscalia i posarà una condemna de 3 anys. Sergi i Rubén complirant condemna de presó. 

 

STROIKA, VENJANÇA PER L'AGRESSIÓ A FERNÁNDEZ. 10 CONDEMNES D'ENTRE 16 i 19 ANYS DE PRESÓ

El divendres 23 de març de 2012 una quinzena d'ultres amb la cara tapada amb passamuntanyes i provistos de barres de ferro i bengales irrumpeixen davant la Sala Stroika de Manresa on aquell vespre, una hora i mitja més tard, es feia un concert de la gira Antifa Kombat Tour. I mentre uns colpegen brutalment a un noi amb aspecte de punk que era amb una altre amic a la porta, altres ataquen a uns joves que eren dins del seu vehicle introduint bengales enceses dins del cotxe, i bloquejant les portes perquè no les puguin treure. El punk queda greument ferit amb fortes lessions al crani quedant incosncient en mig d'un bassal de sang, donant-lo els atacants sembla per mort. Els agressors fugen en diversos cotxes. L'atac contundent i estructurat amb ganes de fer molt mal als primers joves que eren allà esperant l'obertura del local, sorprén per la seva preparació i brutalitat. La víctima principal es debatrà entre la vida i la mort i quedarà amb una sèrie de lesions cerebrals i motrius, sembla, irreversibles.  
Jo ja publico quatre dies més tard, aquí al blog, que aquest atac a Manresa és la venjança per l'atac antifeixista del 12 d'octubre al Poble Nou. Jo tinc molt clar que algun sector ultra tria el concert de Manresa i els seus assistents com el lloc per "derramar sangre guarra" com a venjança. Quan a finals de juny de 2012 els Mossos fan les primeres 12 detencions de militants nenonazis de diferents llocs de Catalunya, confirmen que l'acció va ser una reposta planificada i organitzada per membres de diferents grups ultres per venjar l'atac del 12 d'octubre passat a Barcelona. Els detinguts són membres dels CUSOS de les Brigades Blaquiazules i dels Ultras Sur, alguns militants o ex militants o candidats a les eleccions de Plataformna per Catalunya, MSR i Alianza Nacional.

16 persones foren jutjades el juny i juliol de 2014, de les que sis foren absoltes i deu condemnades a penes de 16 a 19 anys de presó pels delictes de dos intents d'assassinat, lesions, incendi i, en el cas de tres dels processats, tinença d'armes prohibides. A més, van ser condemnats a pagar 180.000 euros en indemnitzacions i multes. Aquestes condemnes varen ser ratificades pel Tribunal Suprem. 

12 D'OCTUBRE DE 21013, ELS DE BLANQUERNA VENEN A BARCELONA I PEDRO PABLO PEÑA FA CRIDES A LA LLUITA VIOLENTA

L'11 de setembre de 2013, el mateix dia que es fa la cadena humana o Via Catalana que travessa Catalunya de nord a sud, des del Pertús a Vinaròs,una quinzena de militants i dirigents de Democracia Nacional, Falange-FE, Alianza Nacional, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española irrumpeixen violentament a les oficines o Delegació de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna.

Un mes més tard, el 12 d'octubre totes aquestes formacions agrupades sota la sigla o plataforma de La España en Marcha, fan a Montjuïc, l'acte ultra del 12 d'octubre. Simultàniament hi ha a l'acte de grups contitucionalistes a Plaça Catalunya en el que hi participa també Plataforma per Catalunya, el Casal Tramuntana i Falange Española de la JONS.  Si bé els anys anteriors aquest acte de Motjuïc havia estat organitzat de fet només per Democracia Nacional, aquest cop venen en quatre autocars militants ultres des de València i Madrid i de cinc partits o grups diferents. Són prop d'unes cinc-centes persones que pugen fins la Plaça Sant Jordi i en els parlament que es fan allà els dirigents d'Alianza Nacional i Falange-FE, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino fan una crida o defensen que hi hagi una reposta violenta amb sang, front l'intent de Catalunya d'independintzar-se. Per aquestes declaracions es processarà a Peña i Andrino i la fiscalia de delictes d'odi els hi demana tres anys de presó. El judici encara no s'ha fet.

El 12 d'octubre de 2014, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino tornaran a fer crides a una resposta violenta si el 9 de novembre es fa la consulta o referèndum preguntant si Catalunya vol ser un estat independent. La Fiscalia obre diligències.
D'altra banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, té una causa pendent per la pistola que se li va trobar a la seva bossa el 10 de maig de 2015 quen va tenir un accident d emoto a Madrid. La Policia Nacional que el va auxiliar, la va trobar en deterctar un objecte estrany a la bossa. Pistola per la que hauria aconsegyuit il·legalment per mitjà de la xarxa del coronel de la Guàrdia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conegut en els ambient ultres com Rudolf. Aquest cap de la Benemérita està investigat per pertànyer a una trama que sumistrava armes a grups ultres, feia pallisses per encàrrec o per cobraments de deutes, i ajudà a delinqüents a fugisr d'Espanya.    



12 D'OCTUBRE DE 2013. AGREDITS UNS ULTRES QUE EREN A UN  BAR DE SANTS DESPRÉS D'HAVER ASSISTIT A L'ACTE DE MONTJUÏC.

Un cop acabat l'acte ultra de Montjuïc, cap a les 4 de la tarda, un grup de set ultres que estaven prenent unes cerveses a un bar de Sants a la Carretera de la Bordeta, són agredits amb barres de ferro, pals i pedres per uns antifeixistes que han vingut des del centre social autogestionari de Can Vies. 

Els atacants van cap allà després de veure un twitt de Jordi Borràs, alertant que allà hi havia un grup d'ultres. He d'aclarir que aquell dia, que els de Blanquerna venen a Barcelona amb quatre autocars hi ha molta por que hi hagin atacs. I per això a traves de twitter es fan advertiments tot el dia de llocs on es concentren o es troben grups d'ultres. La ultradreta responsabilitzarà Jordi Borràs de ser el responsable o inductor de l'agressió -cosa que no va fer- i a partir d'aquest dia rebrà incontables amenaces de tota mena, també de mort.  

Per aquestes agressions seran processades sis persones per les que el Fiscal de Delictes Odi demanarà cinc anys de presó. El judici es farà el novembre de 2017 i en el mateix hi haurà un interessant debat entre el Fiscal Aguilar i l'advocada Làia Serra sobre si els delicte i agravant d'odi o antagonisme ideològic s'ha d'aplicar només als ultres o també als antifeixistes.   Tres seran absolts i els altres tres condemnats a un any i mig de presó. Vull que quedi clar que a Borràs cap de les parts el cita com a testimoni ni li atribueix cap responsabilitat.

12 D'OCTUBRE DE 2015. EL VICEPRESIDENT DE DN, PEDRO CHAPARRO, DIU DES DE LA TRIBUNA QUE SI ALGÚ VEU A "LA RATA DE JORDI BORRÀS" LI DONI UNA HÒSTIA PERQUE MARXI

El 12 d'octubre de 2015 el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, parla des de la tribuna a Montjuïc i després de fer referència a l'agressió que van patir uns militants ultres el 2013 a Sants, abans comentada, diu que que si algú veu a "esa rata de Jordi Borràs li doni un capon, una hòstia perquè marxi".  Una hora abans, quan Borràs era a la Plaça Espanya i Passeig Maria Cristina, fotografiant l'inici de la marxa dels ultres cap a Montjuïc ell i algun altre periodista són insultats i amenaçats. Borràs directament amb crits com "Jordi Borràs, cámara de gas", i d'altres amb frases com "periodistas, terroristas". Aquell dia el dirigent de SOMATEMPS, José Alsina, que es manifesta als costat del MSR i PxC amb els dits constitucionalistes a Plaça Catalunya  fa un  tuit advertint que "es controli" als periodistes tòxics com Jordi Borràs que s'infliltren per fer fotos a les manifestacions unionistes".  El Sindicat de Periodistes, el Grup Ramon Barnils donarà suport a Borràs

i denunciarà les amenaces i intimidacions a periodistes.

El Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, en base a l'informe dels Mossos d'Esquadra, un vídeo de la intervenció de Chaparro i el que denuncia Borràs, imputa i processa per amenaces a Pedro Chaparro i al cap de seguretat de Democracia Nacional, Jorge del Valle 

 Chaparro a l'esquerra de la imatge, i Del Valle al mig

El judici se celebra el 15 de setembre de 2017 i la fiscalia demana cinc anys de presó per Chaparro i tres per Del Valle. Testifica el periodista Quico Sallés, que era al costat de Borràs quan va ser assenyalat per Del Valle i Chaparro en començar la manifestació, que explica com  Chaparro va assenyalar Borràs i, mentre part dels manifestant cridaven insults cap a Borràs, Chaparro i del Valle es dirigiren cap a ells amb actitut semblant amenaçadora, havent d'abandonar l'acte. Chaparro, per la seva part declara que el que va dir des de la tribuna  de donar a Borràs "un capón no muy violento" y "una buena hostia" van ser "unes declaracions desafortunades" motivades per un "arravatament". Pedro Chaparro serà condemnat a una any de presó  i del Valle absolt. Posterioment l'Audiència de Barcelona confirmarà la pena.

Vídeo amb les declaracions de Chparro que es gravat per Enric Borràs, germà de Jordi Borràs.


12 D'OCTUBRE DE 2016. EL PERIODISTA ENRIC BORRÀS I ALTRES TRES REDACTORS HAN D'ABANDONAR L'ACTE DE MONTJUÏC ENTRE INSULTS I AMENACES

 El 12 d'octubre de 2016, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, des de la tribuna fa esment a Jordi Borràs i a la causa penal que pateix Pedro Chaparro, alguns assistent confonen al redactor del Periódico, Guillem Sánchez, amb Jordi Borràs, i comencen a insultar-lo. Llavors el nou responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, diu que aquell no és Jordi Borràs, però el del costat, és Enric Borràs, germà de Jordi.

Alguns assistents comencen a insultar a Enric Borràs i a Rebeca Carranco del País, Guillem Sànchez del Periódico, i Benet Íñigo de RAC-1, que són amb ell. Els quatre, vista la situació, decideixen marxar. Llavors diversos militants ultres segueixen amb crist cada vegada més amenaçadors als periodistes. Algú els llença una llauna i José Miguel P. li diu a Borràs diverses vegades "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza". La parella de José Miguel P s'interposa diverses vegades entre aquest i Borràs, fins que els quatre periodistes arriben on són els Mossos de la BRIMO.  

 

José Miguel P intentarà arribar a un acord per evitar el judici, acceptant una pena que no impliqui ingrés a presó, però Juan de Haro ho rebutja. En el judici José Miguel P demana disculpes, i Juan de Haro declara que va expulsar als quatre periodistes, no per periodistes, sinó per separatistes.

 Juan de Haro serà absolt, i José Miguel P condemnat a una multa de 240 euros. El jutge ho justificarà a la sentència dient que no hi ha delictes de coaccions ni amenac(es greus, en entendre que la frase "como me hagas una foto te arranco la cabeza" que va dir J.M.P. "no significa un anunci serio de voler fer una decapitació", sinó només "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs.

 El fiscal Aguilar interposarà recurs demanant la repetició del judici amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada pel jutge o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència"

12 DE OCTUBRE DE 2017. BARALLA ENTRE ULTRAS SUR I HOOLIGANS D'ALTRES GRUPS EN ACABAR ACTE CONSTITUCIONALISTA DE PLAÇA CATALUNYA

El 12 d'octubre de 2017 es produeix a la Plaça Catalunya, on s'acabava de celebrar l'acte unionista de grups constitucionalistes i de grups ultres com Falange Española de la JONS, Hogar Social Madrid, Plataforma per Catalunya i Somatemps, una baralla a la terrassa de la cafeteria Zurich amb taules i cadires pels aires. Participen a la baralla seguidors del Centre Esports Sabadell  (ara a Segunda B) i membres destacats dels  Outlaw-Hammerskin dels Ultras Sur del Real Madrid, entre els que s'hi trobava el seu líder Antonio Menéndez, "Antonio el Niño" i els seus lloctinents  Javi "el Bombero", y Francisco J. Antuñano, "el Fichaje", tots tres amb múltiples antecedents penals i policials, ademés d'alguns seguidors de l'Atlético de Madrid però sense rlació  amb el Frente Atlético y del Espanyol. Todos los detenidos quedaron en libertad el mismo martes por la noche tras prestar declaración. 

Agents del Grup XXX (30) de la Prefectura de la Policia Nacional de Madrid i agents de la brigada d'Informació de la caserna barcelonina de la Verneda detindran el 14 de novembre  a 14 ultres a Madrid i 7 a Barcelona implicats en aquesta baralla. S'obren diligències judicials que ignoro en quin estat es troben. 

 Llegir comunicat del CNP

  
(Si em deixo alguna causa pendent, sentència o alguna denúncia d'agressió, m'ho afegeixes com a comentari o m'envies un mail: xrius1@gmail.com)

 L'ACTE ULTRA, QUE FINS 1999 ES FEIA A SANTS, VA PASSAR A CELEBRAR-SE A MONTJUÏC DESPRÉS DELS GRUS INCIDENTS DE 1999

L'acte ultra es va començar a fer a Montjuïc a la Pla´ça Sant Jordi, amb o sense manifestació prèvia des de les torres venecianes de la Pç Espanya, després que la majoria d'anys hi haguessin incidents a Sant per la manifestació antifeixista o perquè alguns ultres anaven després cap el centre de Barcelona fent alguna agressió. No tinc el recull de les causes judicials d'aquella època.  Link aquí un article meu de 13 d'octunre de 2001 al País, titulat "Abonados a Sants"i poso un parell de fotos de l'acte ultra a Sants del 12 d'octubre de 1998 (o del 1999?).

 Tenderol d'Estado Nacional Europeo

LA FISCALIA DEMANA LA REPETICIÓ DEL JUDICI PEL QUE ES VA ABSOLDRE AL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, EN ENTENDRE QUE EL JUTGE VA ERRAR EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Si es repetís el judici també es tornaria a jutjar l'altre militant ultra condemnat a una multa

 

El fiscal de delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha interposat recurs a la sentència absolutòria del dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, feta pel Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, per les amenaces i coaccions a cinc periodistes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc en que els periodistes Enric Borràs (ARA), Rebeca Carranco (El País),   Guillem Sànchez  (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. Més a més el fiscal entenia que també es va amenaçar al germà del redactor del diari ARA, Jordi Borràs.

El fiscal justifica el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar la prova, el vídeo que poso més avall i les declaracions dels testimonis, pel que demana que el judici es repeteixi amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència". L'advocat de l'acusació particular s'ha adherit a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.

La sentència ara recorreguda, a més d'absoldre a De Haro, va condemnar a una multa de 240 euros al militant ultra, José Miguel P, per haver dit a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza". I el jutge va justificar una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs. 

Així doncs, si s'accepta el recurs, també es tornaria a jutjar a José Miguel P. i el fiscal tornaria a demanar pel dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanava inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes. 

d

 A la foto de dalt, Juan de Haro, amb megàfon, a la concentració de diumenge passat demanant el tancament de TV3 i l'empresonament dels seus directius

 

 

DIUMENGE EL "30 MINUTS" DE TV3 TRACTA EL CREIXEMENT DE LA ULTRADRETA A CATALUNYA. Entrevista als líders de Falange, Democracia Nacional, Melisa d'HSM, Anglada, i diversos analistes donem el nostre punt de vista de per què ha guanyat espai oposant-se al moviment independentista i com evolucionaran aquest grups ultres

 Clica aquí per veure anunci resum del programa
Clica per anar a la web del "30 minuts" i veure el programa complert 
 

 

 Imatge de l'enregistrament del programa
Vídeo anunci del programa

"Arriba España", a "30 minuts"

El programa analitza el fenomen de l'extrema dreta i de la ultradreta a Catalunya, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12 d'octubre a Montjuïc, però que davant del repte independentista a Catalunya s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i també de la ciutadania.

"Con Francisco Franco, al menos se vivía tranquilo." Aquesta és l'opinió d'Albert Bruguera, el delegat del partit Democracia Nacional. "Creo que lo que se hizo en Blanquerna no es nada más ni nada menos que lo que debe hacer un español bien nacido por la defensa de su patria", afirma Manuel Andrino, cap nacional de la Falange i un dels protagonistes de l'atac a la delegació a Madrid de la Generalitat al setembre del 2013. Andrino i 13 encausats més s'enfronten ara a penes d'entre 3 i 4 anys de presó per un delicte d'odi. Melisa Ruiz, portaveu d'Hogar Social Madrid, trenca la nostàlgia pel franquisme i centra el seu discurs en la xenofòbia i l'oposició a l'acollida de refugiats: "Nosotros somos España, y 'ellos' son el triste fenómeno de la inmigración. Y por tanto, hay que ayudarnos entre nosotros, sí."

Tots aquests grups, esperonats pel procés independentista, s'han mobilitzat a Catalunya durant els últims mesos com mai ho havien fet abans. "El que ara està en joc és la indivisibilitat territorial de l'Estat, que és un dels pilars bàsics de l'extrema dreta des dels anys 70.", explica el professor d'Història Carles Viñas. La reacció és lògica, considera Xavier Casals, que també és professor d'Història: "Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i fins i tot es fa una proclamació d'una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol."

Casals també afronta la pregunta del creixement d'aquests grups: "La meva percepció del tema és que a Catalunya l'extrema dreta és una presència absent. És a dir, electoralment i institucionalment, no existeix, però se'n parla de forma recurrent." Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en la ultradreta, afegeix: "Amb el tema del 'no' a la independència i la unitat d'Espanya, aquests grups han liderat les manifestacions al carrer. També intervé el fotoperiodista Jordi Borràs que fa anys que fotografia i investiga els grups ultres.

 Però la pregunta és: quan això s'afluixi, aguantaran aquesta gent? Seguiran militant? O serà rendible per fer candidatures a les municipals?"

Hogar Social no descarta presentar-se a unes eleccions. Josep Anglada, a qui van expulsar del partit que va fundar, Plataforma per Catalunya, també està convençut que hi ha espai electoral per a un discurs obertament contrari a la immigració. "Ens ha de preocupar, això?", l'hi preguntem a Xavier Casals. L'historiador respon: "El que ens hauria de preocupar és l'escenari general. És a dir, quan els partits tradicionals deixin de funcionar, quan la política institucional no sap donar respostes als ciutadans, doncs, apareixen nous actors."

Un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra

Càmera i muntatge: Txus Navarro

Producció: Carles Fernández

  Anar a la web del 30 Minuts, TV3

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA CONFIRMA LA CONDEMNA A UN ANY DE PRESÓ, MULTA i ALLUNYAMENT, AL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO, PER DIR EL 12-Oct-15 DES DE LA TRIBUNA QUE ES DONÉS UNA BONA HÒSTIA A JORDI BORRÀS. No podrà participar durant dos anys a actes públics de DN a Barcelona. Ara es troba en llibertat condicional per la condemna a 4 anys pels fets de Blanquerna recorreguda al Constitucional

La Secció Cinquena de l'Audiència de Barcelona, ha ratificat la pena d'un any de presó al Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, condemnat per un delicte contra l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques tipificat a l'article 510 del Codi Penal, per les declaracions que va fer el 12 d'octubre de 2015 a l'acte ultra de Montjuïc que, des de la tribuna, va demanar que si algú veia al fotoperiodista Jordi Borràs, li donés una "bona hòstia", "un capón" per tal que marxés.  

El judici es va celebrar el passat  15 de setembre, i tant el fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, com l'advocada de l'acusació, Eva Lavarta, van demanar cinc anys de presó per Pedro Chaparro pels delictes d'amenaces, coaccions i contra l'exercici dels drets fonamentals. També demanaven per Jorge del Valle, llavors cap de seguretat de DN, tres anys per haver amenaçat juntament amb Chaparro a Borràs durant la manifestació prèvia. Però la jutgessa del Penal 26 de Barcelona va absoldre a Del Valle, condemnant només a Chaparro a un any de presó, a més  d'una multa de 1.800 euros i a dos anys d'allunyament de Borràs, a la prohibició de comunicar-s'hi per les xarxes socials també per dos anys, i a la prohibició a participar durant dos anys a manifestacions de DN a la província de Barcelona.

La sentència va ser recorreguda per Chaparro al·legant que havia fet aquelles declaracions en el marc de la llibertat ideològica i d'expressió fruit d'un avarratament i de la provocacuió prèvia per la inadversío personal de Borràs cap a Chaparro. També argumentava que no hauria de ser aplicable el tipus delictiu de l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació. 

Però en la sentència dictada el passat 27 d'abril i comunicada avui a les parts confirma la sentència del Jutjat Penal 26, negant que Chaparo actués impulsivament per  arravatament,  i ratifica que sí s'ha d'aplicar el tipus delictiu de l'article 510, donat que Chaparro va actuar incitant de forma directa a l'odi, la violència i la discriminació cap a Borràs i els independentistes "per ser d'ideologia diferent als convocants de l'acte" que allà s'hi feia.  

Chaparro que va ser condemnat a 4 anys de presó pel Trribunal Suprem per l'atac a Blanquerna de l'11 de setembre de 2013  hagués hagut d'ingressar a presó  el passat més d'octubre, però el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'empara dels condemnats i va suspendre el seu ingrés a presó. Caldrà veure ara si aquesta condemna que ja es ferma podria motivar que Chaparro ingrés a presó, bé per l'any ara confirmat, bé per la de Blanquerna.

 Jordi Borràs en un acte de la ultradreta a Barcelona

Pedro Chaparo, a la dreta de la imatge, mirant a càmera, en el judici de Blanquerna.

EL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, ABSOLT DE LES AMENACES I COACCIONS A PERIODISTES EL 12 D'OCTUBRE DE 2016 A MONTJUÏC, i EL MILITANT ULTRA J.M.P, QUE JA VA INDEMNITZAR AMB MIL EUROS ALS PERIODISTES, CONDEMNAT A UNA MULTA DE 240 EUROS PER UN DELICTE LLEU D'AMENACES. El jutge justifica l'absolució dels delictes de coaccions i amenaces greus en entendre que la frase "como me hagas una foto te arranco la cabeza" que va dir J.M.P. no significa un anunci sèrio de voler fer una decapitació.

Vídeo de La Directa

El dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, ha estat absolt dels delictes d'amenaces i coaccions als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Guillem Sànchez (El Periódico), Rebeca Carranco (El País) i Benet Iñigo (RAC1) que van haver d'abandonar l'acte ultra del 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc, després que algú confongués a Sànchez amb Jordi Borràs, i De Haro digués que aquell no era Jordi Borràs, però el del costat era el seu germà, Enric. 

L'altre militant ultra, José Miguel P, que reconeixent certa culpabilitat en haver dit aquell dia a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza" ja va indemnitzar abans del judici amb mil euros als periodistes, ha estat condemnat a una multa de 240 euros, per un delicte lleu d'amenaces (antiga falta), tipificat a l'article 171.7 del Codi Penal. També el condemna a pagar una dècima part de les costes del judici.

Així el Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, ha rebutjat la petició  del fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar i de l'advocat de l'acusació particular, que demanaven pels dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificats a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs (amb qui confonen a Sànchez), tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. Fiscal i acusació també demanaven inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.

Aquesta sentència absolutòria m'ha sorprès, perquè en el torn d'última paraula al final del judici, de Haro va reconèixer i justificar la seva actuació, dient que sí que els havia expulsat, però no per ser periodistes, sinó per ser independentistes.  I pel que fa a la imposició d'una pena tan lleu a l'altre acusat, em sorprèn com ho justifica el jutge quan diu que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs.
La sentència no és ferma i probablement serà recorreguda pels denunciants.

    

EL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, DESMONTA LA SEVA PRÒPIA DEFENSA EN DIR EN EL TORN D'ÚLTIMA PARAULA DEL JUDICI PER LES AMENACES I COACCIONS A PERIODISTES EL 12-Oct-16, QUE VA EXPULSAR A ENRIC BORRÀS i ELS ALTRES DE L'ACTE PERQUÈ EREN SEPARATISTES. Amb aquesta afirmació ha tirat per terra tota l'argumentació de la seva advocada i les seves pròpies declaracions anteriors. La sentència es farà pública el 2 de maig

Imatge del judici

Aquest migdia s'ha celebrat al Jutjat Penal 27 la segona i última sessió del judici al dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i a un altre militant ultra per les amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. I després d'escoltar els informes finals del Fiscal de Delictes d'Odi, i de les  defenses, tot feia pensar que el màxim responsable de Democracia Nacional Joven seria absolt o condemnat a una pena molt inferior als quatre anys que demana el fiscal i l'acusació, mentre que l'altre militant ultra,  J.M.P.G, que com es recull en el vídeo i l'audio va amenaçar d"arrencar el cap" al periodista Enric Borràs,  donat que ja ha indemnitzat als periodistes i s'ha disculpat al·legant que es va posar nerviós en veure que Borràs fotografiava reiteradament a la seva dona, sí que seria condemnat, però a una pena menor a la que demana el fiscal. 

Però en el torn d'última paraula de Haro, contradient l'argumentació de l'advocada i el que ell havia declarat de que no va amenaçar ningú, sinó que s'havia limitat a dir quan la gent va increpar al redactor del Periódico, Guillem Sànchez, que confonen amb Jordi Borràs,  que no era Jordi Borràs però que el del costat era el seu germà, ha afirmat avui que "no vaig expulsar ni amenaçar a periodistes, jo vaig  procedir a expulsar de l'acte a separatistes".     

En dir això en el minut final del judici, les dues advocades de la defensa han posat cara d'estupefacció, mentre el jutge, que estava escoltant amb cara d'avorriment les paraules anteriors de De Haro de que "Jordi Borràs era un filoetarra de la CUP, amic d'Otegui i els de les errikotabernas", ha agafat el bolígraf i ha començat a copiar en els seus apunts el que estava sentint. No és el mateix demanar a una persona que millor que marxi -com va declarar a la primera sessió-, que considerar-se responsable i autor de "l'expulsió" de quatre persones. Amb aquesta autoinculpació de De Haro, tot fa pensar que serà condemnat.  

S'ha de recordar que la primera sessió del judici,  el 14 de març, va començar una hora tard, donat que tant els periodistes denunciants, com el Fiscal, com la defensa de J.M.P.G, van arribar a un acord de conformitat pel que es declaraven culpables i s'imposava una pena d'un any i mig, enlloc dels quatre que demanava el fiscal, i així  no ingressarien a presó. Però De Haro, tot i els precs de J.M.P.G i de les dues advocades, ho va rebutjar. Ara, després d'un judici que a De Haro li havia sortit força bé, en inculpar-se avui d'expulsar, s'entén sota coaccions, als periodistes Enric Borràs de l'ARA, Rebeca Carranco del País, Guillem Sànchez  del Periódico i Benet Íñigo de RAC1,  estic convençut que serà condemnat. 
El fiscal Miguel Ángel Aguilar i l'advocat de l'acusació particular demanen pels dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanen inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes. La sentència es farà pública el 2 de maig.

Vídeo dels fets

FISCAL I ACUSACIÓ PARTICULAR MANTENEN LA PETICIÓ DE 4 ANYS PEL DIRIGENT DE DNJ, JUAN DE HARO, I PER UN ALTRE MILITANT ULTRA PER LES AMENACES I COACCIONS A PERIODISTES EL 12-10-16. DE HARO HA REBUTJAT UN PACTE DE CONFIRMITAT AMB UNA PENA MENOR. TAL COM HA ANAT EL JUDICI SEMBLA QUE DE HARO SORTIRÀ MÉS BEN PARAT QUE L'ALTRE ACUSAT. Queda pendent per una propera sessió els al·legats finals de les parts

L'advocat de l'acusació particular i el fiscal de delictes d'odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, han mantingut la petició de pena de 4 anys de presó pel dirigent de Democracia Nacional Joven ( DNJ)  Juan de Haro i pel simpatitzant ultra, J.M.P.G, en el judici celebrat a avui a Barcelona per les amenaces i coaccions que van patir quatre periodistes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc.  Tot i això el judici haurà de continuar l'onze d'abril per tal que les parts facin els al·legats finals o exposició detallada de les seves peticions i els acusats puguin exercir el dret d'última paraula. 

Tant l'acusació particular, com el fiscal i la defensa de José Miguel P.G. estaven d'acord amb una condemna de conformitat que oscilava entre un any i mig o dos de presó i una indemintzació de 3.000 euros, però el dirigent de DNJ, Juan de Haro, s'ha negat rotundament a declara-se culpable de res. Tant el jutge com el fiscal i la defensa de J.M.P.G li han recomenat a De Haro que ho acceptés, donat que en principi no ingressaria a presó, cosa que sí passarà si és condemnat a més de dos anys. Però en rebutjar-ho, finalment s'ha celebrat el judici, i podria ser que a De Haro li acabi sortint bé la jugada, donat que els diferents testimonis i els vídeos dels fets han inculpat més a J.M.P.G. que  diu, sembla més d'una vegada, al  periodista Enric Borràs que "si me haces una foto y se la mandas a tu hermano (Jordi) te arranco la cabeza" i, en canvi, la participació de De Haro sembla menor, sense haver quedat gaire acreditat que, més enllà que ell formés part del grup que  fa marxar, empaita o segueix amb crits als periodistes, ell hagi amenaçat individualment a Enric Borràs o els altres tres periodistes.  

Juan de Haro ha reconegut que quan un grup de gent va començar a insultar al periodista del Periódico, Guillem Sànchez, que van confondre amb fotoperiodista Jordi Borràs, i ell va dir que no era el fotoperiodista però que l'altre era el seu germà, li va demanar que marxés, i va seguir al grup de periodistes fins el cordó de mossos, però que no els va agredir ni amenaçar. 

Per la seva banda l'altre acusat, J.M.P.G, ha reconegut haver dit a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes, a tu hermano os arranco la cabeza a los dos", però ho ha justificat amb l'argument que Enric Borràs estava fent fotos de manera descarada a la seva dona que era al seu costat a l'acte. 

Enric Borràs ha negat que estigués prenent imatges de ningú concret, sinó que s'estava limitant a enregistrar l'acte amb el mòbil quan el president de DN, Manuel Canduela es va referir a Pedro Chaparro, imputat llavors per haver dit a l'acte de Montjuïc de 2015, que si algú veia a Jordi Borràs, li donés un cop "un capón" per tal que marxés. Llavors ha explicat Enric Borràs que molta gent va començar a cridar "Jordi Borràs, hijo de puta" i "Jordi Borràs, cámara de gas!". Que algú va confondre a Guillem Sànchez, que era al seu costat, amb el seu germà i la cosa es va anar esclafant, fins que De Haro va dir que Sànchez no era Jordi Borràs, però que ell era el seu germà. Ha negat que De Haro intentés posar pau o interposar-se, que van decidir abandonar l'acte i ha explicat que mentre marxaven J.M.P.G. li va cridar "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, te abro la cabeza!".  

El periodista Guillem Sànchez ha declarat que, poc després que el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, fes des de la tribuna uns comentaris cap a Jordi Borràs, no va entendre perquè un grup de gent van començar a encerclar-lo i fer comentaris hostils, fins que un altre ultra va dir allò que "este no es Jordi Borràs, pero este otro -Enric- es su hermano". I que llavors les mirades i paraules hostils cap els  quatre periodistes es van intensificar i van decidir marxar mentre eren seguits amb crits, entre els que hi havia els dos acusats i algú els va llençar una llauna de cervesa, arribant fins el cordó de mossos de la Brigada Mòbil. 

Menys concrets han estat els testimonis dels altres dos periodistes que van haver de marxar, Rebeca Carranco del País, Benet Íñigo de RAC1.  Del vídeo que s'ha aportat com a prova i poso aquí sota, queda clara l'actuació de J.M.P.G, que és aturat i agafat pel braç per la seva dona mentre empaita i amenaça a Enric Borràs. Per aixó penso que la condemna pot ser més severa per aquest militant que pel dirigent de DNJ, Juan de Haro. 

A les quatre de tarda, un cop les parts -fiscalia, acusació i defenses- han informat sobre les seves peticions de sentència definitives, com la seva exposició es preveu que duri unes dues hores, el jutge ha suspès la sessió fins l'onze d'abril a les 12 del migdia.

Avui entre el públic hi havia diversos militants de Democracia Nacional, entre els que estava el seu president Manuel Canduela. Caldrà veure si l'11 d'abril en el torn d'última paraula els dos condemnats és disculpen o no per les amenaces o per fer marxar als periodistes de l'acte. Com he dit J.M.P.G. en acceptar la fallida proposta de pacte, d'alguna manera reconeixia una certa culpabilitat i ja ha indemnitzat anticipadament als periodistes, gest que és un atenuant, cosa que no ha fet De Haro que sembla que surt més ben parat, tal com ha anat el judici. De Haro està imputat actualment per diverses causes i si és condemnat per aquest fets, encara que la pena sigui petita, pot trobar-se que l'ha de complir si també és condemnat per les altres causes.  

La petició del Fiscal Miguel Ángel Aguilar i de l'acusació particular pels dos acusats són tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  Les defenses demanen l'absolució o condemnes menors alternatives que justificaran en la propera i última sessió del judici que serà el proper dimecres 11 d'abril a les 12 hores.

DEMÀ SERAN JUTJATS EL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, JUAN DE HARO, I UN SIMPATITZANT, PER LES AMENACES i COACCIONS A PERIODISTES ELS 12 D'OCTUBRE DE 2016 A MONTJUÏC. El fiscal els dema 4 anys de presó. El segon acusat va intentar arribar a un acord de conciliació amb els denunciants, que el dirigent de D.N. va rebutjar

Demà dimerces 14 de març a les 10 del matí tindrà lloc en el Jutjat Penal número 27 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, el judici al coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i a l'exmilitant i simpatitzant ultra, José Miguel P.G, pels qui la Fiscalia demana 4 anys de presó. Se'ls acusa de dos delictes de coaccions i amenaces, fetes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc cap els periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País), els quals després de ser insultats i amenaçats, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.

José Miguel P va al judici amb un advocat diferent que Juan de Haro, després que aquests últims mesos tots dos discrepessin de l'estratègia per afrontar una acusació que pot implicar una condemna amb ingrés a presó. Així José Miguel P va intentar aquest gener una conciliació amb els periodistes amenaçats per arribar a un acord que impliqués una compensació o una condemna molt inferior sense ingrés a presó, però ni Juan de Haro ni l'advocada d'aquest van presentar-se a l'acte al que van ser citats.  

Aquests periodistes estaven fent el seguiment informatiu de la celebració ultra del 12 d'octubre de 2016 a Barcelona, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, va demanar des de la tribuna un aplaudiment pel vicepresident del partit, Pedro Chaparro, que estava pendent de judici per haver dit des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015, que si algú veia al periodista Jordi Borràs li donés un cop, "un capón", per fer-lo fora de l'acte.

   

Imatge del vídeo de la Directa

El fet és que llavors, una part dels assistents es van girar cap aquest grup de periodistes i algú va confondre a Guillem Sánchez del Periódico amb Jordi Borràs, que no era allà. Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú  va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.

En l'escrit d'acusació contra Haro i J.M.P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  

Poso a sota part de l'escrit d'acusació, eliminant dades personals. De Juan de Haro poso els cognoms perquè és un càrrec dirigent del partit i ell mateix ha tuitejat la petició del fisal des dels eu compte de twitter.
Sobre Juan de Haro hi ha diverses causes judicials obertes. L'última és per les accions contra l'obertura d'un oratori islàmic al carrer Japó del barri de Prosperitat a Nou Barris, Barcelona.   Té una altra causa judicial per haver dit en un programa de ràdio que calen més accions com la de Blanquerna.  De Haro va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i interrogat per aquestes declaracions el passat 31 de maig. 

De Haro, en confirmar-se la data de celebració del judici de demà va fer un tuit dient:
"El 14 de marzo se celebrará en Barcelona el juicio por los hechos del pasado 12-O de 2016. Me enfrento hasta 4 años de cárcel por expulsar de nuestro acto a un separatista radical. No conseguirán encarcelar nuestras ideas por mucha represión que haya. ¡La bandera sigue alzada". Però aquest argument que ells només van expulsar de l'acte de Montjuïc a un "separatista radical", fererint-se a Enric Borràs, serà difíciment justificable donat que també van ser amenaçats i expulsats els redactors de diaris gens independentistes com El País i El Periódico.

 

 Juan de Haro, responsable de Democracia Nacional Joven