Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amenazas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amenazas. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 d’abril del 2021

EMOCIONS i BALES A MADRID. Analitzo al Punt Avui la "Batalla de Madrid" i el debat de com informar i tractar a la ultradreta

 

El Punt Avui, dimecres 28 d'abril de 2021

Xavier Rius Sant, periodista 

Després del debatus interruptus de divendres a la Cadena SER amb Àngels Barceló, en què Rocío Monasterio posava en dubte l’autenticitat dels sobres amb bales enviats al ministre de l’Interior, a Pablo Iglesias i a la directora de la Guàrdia Civil, la campanya madrilenya i també la política espanyola han entrat en una nova dimensió. Tothom té clar que Madrid s’hi juga ara molt més que la presidència del govern autonòmic. I en vista de com va acabar el debat de candidats, s’aixequen moltes veus que retreuen als periodistes i als grups de comunicació certa responsabilitat per no haver fet, suposadament, el debat de com s’ha d’informar de la ultradreta, com s’han de tractar els discursos d’odi i com s’han de gestionar els missatges a l’estil de Trump, com els que fa la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso.

Els mitjans han d’evitar que siguin els ultres els que marquin l’agenda i els temes de debat. Però el problema és que, amb les seves provocacions, com hem vist a Madrid, la ultradreta pot ser capaç no sols de marcar l’agenda informativa, sinó també la política. Hi ha líders ultres que tenen una capacitat dialèctica que de vegades es menja l’entrevistador, atès que aquests líders, sobretot en mitjans que no els són afins, perceben qui fa l’entrevista o qui dirigeix el debat com un rival al qual contradir, desarmar i derrotar. I de vegades ho aconsegueixen. Evidentment, algunes mentides es poden desmentir, si no en el mateix moment, sí amb posterioritat, com les dades sobre les suposades pensions que cobrarien els menors estrangers no acompanyats. Però d’altres, sobretot quan es tracta d’un to desafiador, una gestualitat o insinuacions, són difícils de rebatre des de l’argumentació lògica i la veritat de les dades. Perquè la ultradreta sempre apel·la a les emocions, i alguns d’aquests líders saben com i quan ho han de fer.

Sí que hi ha mitjans digitals o a la xarxa, o alguna televisió, que poden difondre discursos d’odi i populistes plens de fake news. Però acostumen a ser mitjans privats escorats cap a la dreta o el sensacionalisme. Ho vam veure fa un any, quan alguns donaven oxigen a les teories conspiratives sobre la pandèmia. No té sentit preguntar-se si s’ha de convidar o no els líders dels partits parlamentaris ultres als debats de les televisions públiques durant la campanya, de la mateixa manera que, en una crònica escrita o televisiva sobre la discussió d’una proposta en qualsevol parlament o ajuntament, també s’ha d’informar del que defensa i el que vota un partit ultra, perquè probablement els vots d’aquests diputats o regidors seran clau perquè s’aprovi o es rebutgi. Passava en ajuntaments de Catalunya fa uns anys, quan Plataforma tenia 67 regidors, i els seus vots en molts municipis eren determinants perquè una proposta guanyés o perdés.

Comparem Vox amb el tractament que rep Le Pen a França i el cordó sanitari. Però entre Vox i Le Pen hi ha una diferència substancial. L’element nuclear de la irrupció de Vox no és el no a la immigració. És la defensa de la unitat d’Espanya i d’una Espanya totalment centralista. Per això, el PP i Ciutadans van legitimar Vox a Andalusia fent-lo soci des del primer minut. I aquí Vox i sectors del PP i els seus votants tenen el joc a favor, perquè Felip VI va legitimar el 3 d’octubre l’“A por ellos!”. La gent no vota Vox pel seu rebuig a la immigració i al matrimoni homosexual. Vota Vox perquè amb Catalunya té les coses clares, en contraposició amb els dubtes de Rajoy, que va ser derrotat l’1 d’octubre quan hi va haver urnes i paperetes. La gent vota Vox perquè creu que Pedro Sánchez ha pactat amb els “separatistes catalans” i els “bolivarians” de Podem.

I un últim apunt. A Madrid viuen una estratègia de tensió que a Catalunya va començar Ciutadans, quan deia que hi havia un enfrontament civil que trencava famílies i els nens eren castigats a l’escola perquè jugaven en castellà. Ho va fer, primer, Inés Arrimadas i, després, Cayetana Álvarez de Toledo des del Congrés. Veient la batalla de Madrid, el que fan i diuen Ayuso i Monasterio crec que les supera.

 Llegir al Punt Avui

        



dimecres, 18 de juliol del 2018

L'AGRESSIÓ A JORDI BORRÀS I LA IMPUNITAT D'UN "A POR ELLOS" LEGITIMAT PEL MONARCA I LA PASSIVITAT JUDICIAL PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

No es pot entende la gratuïtat de l'agressió feta per un inspectors de la Brigada Provincial d'Informació del Cuerpo Nacional de Policia al fotoperiodista Jordi Borràs, sense el mantell d'impunitat que va significar el vistiplau donat pel monarca espanyol, Felipe de Borbón y Grecia,  al "a por ellos!" i les càrregues policials de l'1 d'octubre en el discurs que va fer el 3 d'octubre, i la complicitat d'alguns jutges desestimant i arxivant la majoria de denúncies per la desproporció de les actuacions policials d'aquell dia. La tergiversació dels delictes de rebel·lió i sedició feta pel Tribunal Suprem i la Fiscalia que permet mantenir en presó preventiva a nou polítics catalans també ha legitimitat la idea que cal mantenir a ratlla als independentistes encara que sigui amb mètodes poc ortodoxes.  

El fet que el policia agressor no fos un simple agent sinó un menbre de la Brigada d'Informació i ho fes al crit de "Viva España, Viva Franco", diu molt del retrocés democràtic i la pèrdua d'imparcialitat de bona part de la policia espanyola. Va ser el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, qui va dir que si algú es creuava amb Jordi Borràs li donés una hòstia. Tinc molt clar que si l'agressió injustificada i sense provocació prèvia hagués passat a Alemanya i l'agent hagués cridat "Heil Hitler" i amenaçat a la gent amb una navalla, avui estaria suspès cautelarment del servei actiu. Però ja se sap, i ho dic avui que és 18 de juliol, per a molts a Espanya, Franco no era un assassí com Hitler, va ser un dictador que va fer el que va fer per salvar a Espanya i pel bé de tots. 

Alguns autistes del que passa a Catalunya, com el ministre Borrell, diuen que a Catalunya hi ha violència i fractura social. Però els qui provoquen la violència no són precisament els independentistes. Han estat sectors o persones de la ultradreta que han trobat un espai buit per moure's i en alguns casos actuar amb violència, al Bages ho han comprovat aquestes últimes setmanes. És cert que en alguns entorns okupes, independentistes o llibertaris hi ha hagut persones que han exercit violència contra persones d'idees antagòniques o de la ultradreta, i jo sempre ho he condemnat. Però tota la mobilització del Procés ha estat pacífica i no violenta. El que cal desinfectar és una Jefatura de l'Estat que no és neutral, una policia que va vulnerar els protocols d'actuació i de proporcionalitat el passat octubre, i una judicatura i Fiscalia que s'ha inventat delictes inexistents.
No estic justificant aquí als líders del Procés que, com he dit diverses vegades, van errar l'estratègia i ho van fer sense la majoria i els suports i consensos necessaris per aconseguir els seus objectius. Estic denunciant una manera d'actuar legitimada per un suposat "derecho de conquista" que s'atribueixen bona part de la policia i sectors la judicatura espanyola i també de la classe política espanyola i el monarca Felipe. I ho dic jo que durant anys vaig condemnar sense matisos a ETA tant si atemptava contra veïns, polítics, miltars, policíes o guàrdies civils, i com a conseqüència dels meus articles vaig haver d'aprendre aquella rutina d'haver de mirar sota el cotxe abans d'arrencar. 

Esperem que la justicía i el Ministeri de l'Interior depurin les responsabilitats per aquesta agressió, vagi com vagi la denúncia o querella que presentarà Borràs i la seva advocada Carla Vall. Però més enllà que aquesta agressió sigui responsabilitat d'un únic agent, caldria per sortir de la situació actual que viu Catalunya, que es reconegessin no només els motius pels que la meitat dels catalans volen trencar amb Espanya, sinó també que les càrregues policials i el "a por ellos" van estar totalment fora de lloc, es reconegués l'error i es demanés perdó. I sense aquest reconeixement per part del govern -ara socialista- i dels propis cossos policials de la desproporció amb la que van actuar l'1 d'octubre, difícilment recuperan els agents el respecte -o al menys la indiferència- que tenien arreu de Catalunya per part dels seus veïns.

El presumpte agressor i la navalla que portava
Més informació:
Jordi Borràs denuncia amenaces de mort, 16 d'octubre 2103
Pedro Chaparro diu que si algú veu a Borràs li doni una hòstia, 12 d'octubre 2015
Pedro Chaparro condemnat a un any de presó per demanar que si algú es creua amb Borràs li doni una hòstia. 
Pintades amb amenaces cap a Jordi Borràs, a les portes de les seus de CDC i l'ANC a Granollers. 21 d'octubre de 2015  
Pintades amb amenaces de mort a Borràs a Gava, al local on presenta el seu llibre (oct 2015)
Noves amenaces a Jordi Borràs. Mataró, octubre 2016 
Pintades contra Jordi Borràs i contra mi a l'escola Ramon Llull, 23 novembre 2017


dimarts, 19 de juny del 2018

CRONOLOGIA DE JUDICIS i SENTÈNCIES PER AGRESSIONS, ENFRONTAMENTS I AMENACES FETES ELS 12 D'OCTUBRE, DES DE 2011 FINS 2017

Donat que els judicis, condemnes i absolucions, autos de processament per les amenaces i agressions fetes per ultres els 12 d'octubre des de 2011, així com també judicis i condemnes per agressions fetes per antifeixistes a militants ultres són una realitat, i sovint unes agressions o amenaces s'han fet com venjança o resposta a una d'un 12 d'octubre anterior, i fins i tot els mitjans barregen o confonen agressions o amenaces d'un any amb les d'un altre, faig aquí una cronologia, segur incomplerta, de les denúncies, judicis i condemnes per fets ocorreguts un 12 d'octubre, o fets com a resposta a quelcom que va passar un 12 d'octubre.

12 D'OCTUBRE 2011. THE OTHER PLACE.  El 12 d'octubre de 2011 Democracia Nacional pretén organitzar un acte i concert de musica RAC a Sabadell. L'ajuntament anuncia que no el permetrà i finalment es fa per la tarda al local privat del grup de moters Ángeles del Infierno o club de fumadors, The Other Place, del Poble Nou a Barcelona. Un grup d'un centenar d'antifeixistes que han assistit a la manifestació de la tarda "Hispanitat, res a celebrar", van cap allà, algunes persones comencen a apedregar la porta del local i l'ultra Alejandro Fernández, fins poc abans dirigent del MSR, i en aquells moments molt proper a PxC, en obrir la porta rep diverses pedrades, una d'elles al cap, i un quan és a terra rep diverses patades. Fernández va haver de ser operat dues vegades del carni i porta un implant cobrint l'os danyat.

Per aquest fets seran portats a judici Rubén -que no polititzarà el judici- i Sergi, que protagonitzarà una forta campanya de suport cap a ell. El judici s'havia de celebrar el 9 d'octubre de 2014, però se suspén per incompareixença de l'advocat de Rubén. Aquell dia es produeixen incidents a la porta de l'Audiència.
 

STROIKA, VENJANÇA PER L'AGRESSIÓ A FERNÁNDEZ. 10 CONDEMNES D'ENTRE 16 i 19 ANYS DE PRESÓ

El divendres 23 de març de 2012 una quinzena d'ultres amb la cara tapada amb passamuntanyes i provistos de barres de ferro i bengales irrumpeixen davant la Sala Stroika de Manresa on aquell vespre, una hora i mitja més tard, es feia un concert de la gira Antifa Kombat Tour. I mentre uns colpegen brutalment a un noi amb aspecte de punk que era amb una altre amic a la porta, altres ataquen a uns joves que eren dins del seu vehicle introduint bengales enceses dins del cotxe, i bloquejant les portes perquè no les puguin treure. El punk queda greument ferit amb fortes lessions al crani quedant incosncient en mig d'un bassal de sang, donant-lo els atacants sembla per mort. Els agressors fugen en diversos cotxes. L'atac contundent i estructurat amb ganes de fer molt mal als primers joves que eren allà esperant l'obertura del local, sorprén per la seva preparació i brutalitat. La víctima principal es debatrà entre la vida i la mort i quedarà amb una sèrie de lesions cerebrals i motrius, sembla, irreversibles.  
Jo ja publico quatre dies més tard, aquí al blog, que aquest atac a Manresa és la venjança per l'atac antifeixista del 12 d'octubre al Poble Nou. Jo tinc molt clar que algun sector ultra tria el concert de Manresa i els seus assistents com el lloc per "derramar sangre guarra" com a venjança. Quan a finals de juny de 2012 els Mossos fan les primeres 12 detencions de militants nenonazis de diferents llocs de Catalunya, confirmen que l'acció va ser una reposta planificada i organitzada per membres de diferents grups ultres per venjar l'atac del 12 d'octubre passat a Barcelona. Els detinguts són membres dels CUSOS de les Brigades Blaquiazules i dels Ultras Sur, alguns militants o ex militants o candidats a les eleccions de Plataformna per Catalunya, MSR i Alianza Nacional.



16 persones foren jutjades el juny i juliol de 2014, de les que sis foren absoltes i deu condemnades a penes de 16 a 19 anys de presó pels delictes de dos intents d'assassinat, lesions, incendi i, en el cas de tres dels processats, tinença d'armes prohibides. A més, van ser condemnats a pagar 180.000 euros en indemnitzacions i multes. Aquestes condemnes varen ser ratificades pel Tribunal Suprem

12 D'OCTUBRE DE 21013, ELS DE BLANQUERNA VENEN A BARCELONA I PEDRO PABLO PEÑA FA CRIDES A LA LLUITA VIOLENTA

Un mes més tard, el 12 d'octubre totes aquestes formacions agrupades sota la sigla o plataforma de La España en Marcha, fan a Montjuïc, l'acte ultra del 12 d'octubre. Simultàniament hi ha a l'acte de grups contitucionalistes a Plaça Catalunya en el que hi participa també Plataforma per Catalunya, el Casal Tramuntana i Falange Española de la JONS.  Si bé els anys anteriors aquest acte de Motjuïc havia estat organitzat de fet només per Democracia Nacional, aquest cop venen en quatre autocars militants ultres des de València i Madrid i de cinc partits o grups diferents. Són prop d'unes cinc-centes persones que pugen fins la Plaça Sant Jordi i en els parlament que es fan allà els dirigents d'Alianza Nacional i Falange-FE, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino fan una crida o defensen que hi hagi una reposta violenta amb sang, front l'intent de Catalunya d'independintzar-se. Per aquestes declaracions es processarà a Peña i Andrino i la fiscalia de delictes d'odi els hi demana tres anys de presó. El judici encara no s'ha fet.
El 12 d'octubre de 2014, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino tornaran a fer crides a una resposta violenta si el 9 de novembre es fa la consulta o referèndum preguntant si Catalunya vol ser un estat independent. La Fiscalia obre diligències.
D'altra banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, té una causa pendent per la pistola que se li va trobar a la seva bossa el 10 de maig de 2015 quen va tenir un accident d emoto a Madrid. La Policia Nacional que el va auxiliar, la va trobar en deterctar un objecte estrany a la bossa. Pistola per la que hauria aconsegyuit il·legalment per mitjà de la xarxa del coronel de la Guàrdia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conegut en els ambient ultres com Rudolf. Aquest cap de la Benemérita està investigat per pertànyer a una trama que sumistrava armes a grups ultres, feia pallisses per encàrrec o per cobraments de deutes, i ajudà a delinqüents a fugisr d'Espanya.    



12 D'OCTUBRE DE 2013. AGREDITS UNS ULTRES QUE EREN A UN  BAR DE SANTS DESPRÉS D'HAVER ASSISTIT A L'ACTE DE MONTJUÏC.

Un cop acabat l'acte ultra de Montjuïc, cap a les 4 de la tarda, un grup de set ultres que estaven prenent unes cerveses a un bar de Sants a la Carretera de la Bordeta, són agredits amb barres de ferro, pals i pedres per uns antifeixistes que han vingut des del centre social autogestionari de Can Vies. 
Els atacants van cap allà després de veure un twitt de Jordi Borràs, alertant que allà hi havia un grup d'ultres. He d'aclarir que aquell dia, que els de Blanquerna venen a Barcelona amb quatre autocars hi ha molta por que hi hagin atacs. I per això a traves de twitter es fan advertiments tot el dia de llocs on es concentren o es troben grups d'ultres. La ultradreta responsabilitzarà Jordi Borràs de ser el responsable o inductor de l'agressió -cosa que no va fer- i a partir d'aquest dia rebrà incontables amenaces de tota mena, també de mort.  




12 D'OCTUBRE DE 2015. EL VICEPRESIDENT DE DN, PEDRO CHAPARRO, DIU DES DE LA TRIBUNA QUE SI ALGÚ VEU A "LA RATA DE JORDI BORRÀS" LI DONI UNA HÒSTIA PERQUE MARXI

El 12 d'octubre de 2015 el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, parla des de la tribuna a Montjuïc i després de fer referència a l'agressió que van patir uns militants ultres el 2013 a Sants, abans comentada, diu que que si algú veu a "esa rata de Jordi Borràs li doni un capon, una hòstia perquè marxi".  Una hora abans, quan Borràs era a la Plaça Espanya i Passeig Maria Cristina, fotografiant l'inici de la marxa dels ultres cap a Montjuïc ell i algun altre periodista són insultats i amenaçats. Borràs directament amb crits com "Jordi Borràs, cámara de gas", i d'altres amb frases com "periodistas, terroristas". Aquell dia el dirigent de SOMATEMPS, José Alsina, que es manifesta als costat del MSR i PxC amb els dits constitucionalistes a Plaça Catalunya  fa un  tuit advertint que "es controli" als periodistes tòxics com Jordi Borràs que s'infliltren per fer fotos a les manifestacions unionistes".  El Sindicat de Periodistes, el Grup Ramon Barnils donarà suport a Borràs
i denunciarà les amenaces i intimidacions a periodistes.
El Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, en base a l'informe dels Mossos d'Esquadra, un vídeo de la intervenció de Chaparro i el que denuncia Borràs, imputa i processa per amenaces a Pedro Chaparro i al cap de seguretat de Democracia Nacional, Jorge del Valle 
 Chaparro a l'esquerra de la imatge, i Del Valle al mig
El judici se celebra el 15 de setembre de 2017 i la fiscalia demana cinc anys de presó per Chaparro i tres per Del Valle. Testifica el periodista Quico Sallés, que era al costat de Borràs quan va ser assenyalat per Del Valle i Chaparro en començar la manifestació, que explica com  Chaparro va assenyalar Borràs i, mentre part dels manifestant cridaven insults cap a Borràs, Chaparro i del Valle es dirigiren cap a ells amb actitut semblant amenaçadora, havent d'abandonar l'acte. Chaparro, per la seva part declara que el que va dir des de la tribuna  de donar a Borràs "un capón no muy violento" y "una buena hostia" van ser "unes declaracions desafortunades" motivades per un "arravatament". Pedro Chaparro serà condemnat a una any de presó  i del Valle absolt. Posterioment l'Audiència de Barcelona confirmarà la pena.



Vídeo amb les declaracions de Chparro que es gravat per Enric Borràs, germà de Jordi Borràs.


12 D'OCTUBRE DE 2016. EL PERIODISTA ENRIC BORRÀS I ALTRES TRES REDACTORS HAN D'ABANDONAR L'ACTE DE MONTJUÏC ENTRE INSULTS I AMENACES

 El 12 d'octubre de 2016, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, des de la tribuna fa esment a Jordi Borràs i a la causa penal que pateix Pedro Chaparro, alguns assistent confonen al redactor del Periódico, Guillem Sánchez, amb Jordi Borràs, i comencen a insultar-lo. Llavors el nou responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, diu que aquell no és Jordi Borràs, però el del costat, és Enric Borràs, germà de Jordi.
Alguns assistents comencen a insultar a Enric Borràs i a Rebeca Carranco del País, Guillem Sànchez del Periódico, i Benet Íñigo de RAC-1, que són amb ell. Els quatre, vista la situació, decideixen marxar. Llavors diversos militants ultres segueixen amb crist cada vegada més amenaçadors als periodistes. Algú els llença una llauna i José Miguel P. li diu a Borràs diverses vegades "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza". La parella de José Miguel P s'interposa diverses vegades entre aquest i Borràs, fins que els quatre periodistes arriben on són els Mossos de la BRIMO.  
 
José Miguel P intentarà arribar a un acord per evitar el judici, acceptant una pena que no impliqui ingrés a presó, però Juan de Haro ho rebutja. En el judici José Miguel P demana disculpes, i Juan de Haro declara que va expulsar als quatre periodistes, no per periodistes, sinó per separatistes.
 Juan de Haro serà absolt, i José Miguel P condemnat a una multa de 240 euros. El jutge ho justificarà a la sentència dient que no hi ha delictes de coaccions ni amenac(es greus, en entendre que la frase "como me hagas una foto te arranco la cabeza" que va dir J.M.P. "no significa un anunci serio de voler fer una decapitació", sinó només "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs.
 El fiscal Aguilar interposarà recurs demanant la repetició del judici amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada pel jutge o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència"


12 DE OCTUBRE DE 2017. BARALLA ENTRE ULTRAS SUR I HOOLIGANS D'ALTRES GRUPS EN ACABAR ACTE CONSTITUCIONALISTA DE PLAÇA CATALUNYA
El 12 d'octubre de 2017 es produeix a la Plaça Catalunya, on s'acabava de celebrar l'acte unionista de grups constitucionalistes i de grups ultres com Falange Española de la JONS, Hogar Social Madrid, Plataforma per Catalunya i Somatemps, una baralla a la terrassa de la cafeteria Zurich amb taules i cadires pels aires. Participen a la baralla seguidors del Centre Esports Sabadell  (ara a Segunda B) i membres destacats dels  Outlaw-Hammerskin dels Ultras Sur del Real Madrid, entre els que s'hi trobava el seu líder Antonio Menéndez, "Antonio el Niño" i els seus lloctinents  Javi "el Bombero", y Francisco J. Antuñano, "el Fichaje", tots tres amb múltiples antecedents penals i policials, ademés d'alguns seguidors de l'Atlético de Madrid però sense rlació  amb el Frente Atlético y del Espanyol. Todos los detenidos quedaron en libertad el mismo martes por la noche tras prestar declaración. 
Agents del Grup XXX (30) de la Prefectura de la Policia Nacional de Madrid i agents de la brigada d'Informació de la caserna barcelonina de la Verneda detindran el 14 de novembre  a 14 ultres a Madrid i 7 a Barcelona implicats en aquesta baralla. S'obren diligències judicials que ignoro en quin estat es troben. 
  
(Si em deixo alguna causa pendent, sentència o alguna denúncia d'agressió, m'ho afegeixes com a comentari o m'envies un mail: xrius1@gmail.com)

 L'ACTE ULTRA, QUE FINS 1999 ES FEIA A SANTS, VA PASSAR A CELEBRAR-SE A MONTJUÏC DESPRÉS DELS GRUS INCIDENTS DE 1999

L'acte ultra es va començar a fer a Montjuïc a la Pla´ça Sant Jordi, amb o sense manifestació prèvia des de les torres venecianes de la Pç Espanya, després que la majoria d'anys hi haguessin incidents a Sant per la manifestació antifeixista o perquè alguns ultres anaven després cap el centre de Barcelona fent alguna agressió. No tinc el recull de les causes judicials d'aquella època.  Link aquí un article meu de 13 d'octunre de 2001 al País, titulat "Abonados a Sants"i poso un parell de fotos de l'acte ultra a Sants del 12 d'octubre de 1998 (o del 1999?).

 Tenderol d'Estado Nacional Europeo

dimarts, 13 de març del 2018

DEMÀ SERAN JUTJATS EL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, JUAN DE HARO, I UN SIMPATITZANT, PER LES AMENACES i COACCIONS A PERIODISTES ELS 12 D'OCTUBRE DE 2016 A MONTJUÏC. El fiscal els dema 4 anys de presó. El segon acusat va intentar arribar a un acord de conciliació amb els denunciants, que el dirigent de D.N. va rebutjar

Demà dimerces 14 de març a les 10 del matí tindrà lloc en el Jutjat Penal número 27 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, el judici al coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i a l'exmilitant i simpatitzant ultra, José Miguel P.G, pels qui la Fiscalia demana 4 anys de presó. Se'ls acusa de dos delictes de coaccions i amenaces, fetes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc cap els periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País), els quals després de ser insultats i amenaçats, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.
José Miguel P va al judici amb un advocat diferent que Juan de Haro, després que aquests últims mesos tots dos discrepessin de l'estratègia per afrontar una acusació que pot implicar una condemna amb ingrés a presó. Així José Miguel P va intentar aquest gener una conciliació amb els periodistes amenaçats per arribar a un acord que impliqués una compensació o una condemna molt inferior sense ingrés a presó, però ni Juan de Haro ni l'advocada d'aquest van presentar-se a l'acte al que van ser citats.  
Aquests periodistes estaven fent el seguiment informatiu de la celebració ultra del 12 d'octubre de 2016 a Barcelona, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, va demanar des de la tribuna un aplaudiment pel vicepresident del partit, Pedro Chaparro, que estava pendent de judici per haver dit des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015, que si algú veia al periodista Jordi Borràs li donés un cop, "un capón", per fer-lo fora de l'acte.
   
Imatge del vídeo de la Directa

El fet és que llavors, una part dels assistents es van girar cap aquest grup de periodistes i algú va confondre a Guillem Sánchez del Periódico amb Jordi Borràs, que no era allà. Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú  va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.

En l'escrit d'acusació contra Haro i J.M.P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  
Poso a sota part de l'escrit d'acusació, eliminant dades personals. De Juan de Haro poso els cognoms perquè és un càrrec dirigent del partit i ell mateix ha tuitejat la petició del fisal des dels eu compte de twitter.
Sobre Juan de Haro hi ha diverses causes judicials obertes. L'última és per les accions contra l'obertura d'un oratori islàmic al carrer Japó del barri de Prosperitat a Nou Barris, Barcelona.   Té una altra causa judicial per haver dit en un programa de ràdio que calen més accions com la de Blanquerna.  De Haro va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i interrogat per aquestes declaracions el passat 31 de maig. 
De Haro, en confirmar-se la data de celebració del judici de demà va fer un tuit dient:
"El 14 de marzo se celebrará en Barcelona el juicio por los hechos del pasado 12-O de 2016. Me enfrento hasta 4 años de cárcel por expulsar de nuestro acto a un separatista radical. No conseguirán encarcelar nuestras ideas por mucha represión que haya. ¡La bandera sigue alzada". Però aquest argument que ells només van expulsar de l'acte de Montjuïc a un "separatista radical", fererint-se a Enric Borràs, serà difíciment justificable donat que també van ser amenaçats i expulsats els redactors de diaris gens independentistes com El País i El Periódico.

 

 Juan de Haro, responsable de Democracia Nacional Joven







 
 

dijous, 22 de febrer del 2018

EL 14 DE MARÇ SERÀ JUTJAT EL COORDINADOR DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, PER QUI LA FISCALIA DEMANA 4 ANYS DE PRESÓ PER COACCIONS i AMENACES A DIVERSOS PERIODISTES EL 12 D'OCTUBRE DE 2106 A MONTJUÏC




El proper dimecres 14 de març a les 10 del matí tindrà lloc en el Jutjat Penal número 27 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici al coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i al també militant o simpatitzant ultra, José Miguel P.G, pels qui la Fiscalia demana 4 anys de presó. Se'ls acusa de dos delictes de coaccions i amenaces, fetes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc cap els periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País), els quals després de ser insultats i amenaçats, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.
Aquest periodistes estaven fent el seguiment informatiu de la celebració ultra del 12 d'octubre a Barcelona, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, va demanar des de la tribuna un aplaudiment pel vicepresident del partit, Pedro Chaparro, que estava pendent de judici per haver dit des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015, que si algú veia al periodista Jordi Borràs li donés un cop, "un capón", per fer-lo fora de l'acte.
 
El fet és que llavors, una part dels assistents es van girar cap aquest grup de periodistes i algú va confondre a Guillem Sánchez del Periódico amb Jordi Borràs, que no era allà. Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú  va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.
En l'escrit d'acusació contra Juan de Haro i José Miguel P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  José Miguel P.G va intentar fa uns dies arribar a un pacte amb els periodistes denunciants, que no ha estat possible en no presentar-se ni Juan de Haro ni l'advocat d'aquest a l'acte de conciliació.
Poso a sota part de l'escrit d'acusació, eliminant dades personals. De Juan de Haro poso els cognoms perquè és un càrrec dirigent del partit i ell mateix ha tuitejat la petició del fisal des dels eu compte de twitter.
Sobre Juan de Haro hi ha una altra causa judicial oberta per haver dit en un programa de ràdio que calen més accions com la de Blanquerna.  De Haro va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i interrogat per aquestes declaracions el passat 31 de maig. 
 Aquesta tarda de Haro, en confirmar-se la data de celebració del judici ha fet un tuit dient:
"El 14 de marzo se celebrará en Barcelona el juicio por los hechos del pasado 12-O de 2016. Me enfrento hasta 4 años de cárcel por expulsar de nuestro acto a un separatista radical. No conseguirán encarcelar nuestras ideas por mucha represión que haya. ¡La bandera sigue alzada!"



















 




 

divendres, 24 de novembre del 2017

UN GRUP NEONAZI FA PINTADES CONTRA JORDI BORRÀS I CONTRA MI A L'ESCOLA RAMON LLULL DE BARCELONA. Aquesta escola va patir una de les càrregues més brutals l'1-O, i ja hi van fer pintades fa unes setmanes. L'Escola, Borràs i jo posarem la pertinent denúncia. També hi ha pintades contra el Mossos.


(Fotos: Jordi Borràs)
Aquest matí han aparegut a la paret de l'edifici i al mur exterior de l'Escola Ramon Llull de Barcelona, diverses pintades de caire feixista i neonazi contra el fotoperiodista Jordi Borràs i contra mi, escola que va patir fortes càrregues policials l'1 d'octubre, en les que un veí va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma, s'ha convertit d'alguna manera en un símbol. Davant de l'escola s'hi va fer un dels actes més emotius el migdia del 3 d'octubre, dia de la vaga general de protesta per la repressió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Per fer les pintades de dins, han hagut de saltar la tanca del perímetre de l'edifici que ocupa la petita illa de la confluència dels carrers Aragó i Diagonal, Consell de Cent, Sardenya i Marina. I amb la seva acció han fet mal a la façana d'un edifici noucentista catalogat com a patrimoni històric i artístic. Façana que va ser restaurada fa dos anys.
Les pintades acompanyades de creus gamades -un feta al revés- i creus celtes diuen: "Esto es España", "Sieg Heil", "Presos políticos, muerte", "Puta ETA", "Xavier Rius, maricón", "Jordi Borràs, judío", "Jordi Borrás, camara de gas", "Hitler fans", etc.. I també n'hi ha una que diu "Mossos traidores".  També s'ha pintat la sigla "AMAB" que no és el nom o acrònim de cap grup sinó sembla que signifiquen, All Mossos Are Bastards, versió catalana d'All Cops Are Bastards, ACAB, Tots els policies són bastards. No se sap hores d'ara qui és o qui són els autors, però aquesta és la segona vegada que es fan pintades a l'exterior o interior del Ramon Llull després de l'1 d'octubre. El 10 d'octubre se'n van fer, i també hi van posar "AMAB".
Tant el director de l'Escola Ramon Llull, com Jordi Borràs i jo posarem les corresponents denúncies als Mossos d'Esquadra, que ho hauran d'investigar com un delicte d'odi ideològic, exaltació del nazisme, coaccions per exercir de periodista i amenaces, al marge dels danys al patrimoni protegit que pugui reclamar el Consorci d'Educació de Barcelona i l'Ajuntament.
Jordi Borràs i jo estem especialitzats en la ultradreta i hem patit diverses vegades amenaces i insults a les xarxes socials. Jo també he sigut objecte de diverses querelles criminals per part d'aquest grups. El Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, ha estat condemnat recentment a un any de presó per amenaces a Borràs.  
 Fotos: Jordi Borràs

Pintades d'aquesta matinada (J Borràs)

 Fotos meves del Ramon Llull l'1 d'octubre

Concentració del 3 d'octubre davant el Ramon Llull

Llegir informació a La Vanguardia 
Llegir informació a "El Món"
Llegir al Nacional 
Llegir al Punt Avui
-------
Xavier Rius, Sant, Jordi Borràs, Qui és? Qui són? ¿quién es? quién soy? ultras, nazis, pintades, casal Tramuntana, independència, antifes, periodista, informació, notícies, pintades, fotos, Ramon Llull, 1 d'octubre, i, a, e, de, 

dilluns, 31 de juliol del 2017

LA ULTRADRETA ACAPARA LA CONTRAMANIFESTACIÓ EN FAVOR DE LA GUÀRDIA CIVIL D'AQUEST MIGDIA A BARCELONA, CONVOCADA A LA MATEIXA HORA QUE LA DE LA CUP. COM JA ÉS HABITUAL DETERMINATS MILITANTS ULTRES AMENCEN D'AGREDIR FÍSICAMENT A LA PREMSA

A la concentració en favor de la Guàrdia Civil d'aquest migdia a Barcelona, convocada extraoficialment per diferents entitats de l'àmbit espanyolista com l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Convivència Cívica Catalana o Somatemps, a la mateixa hora que la CUP havia convocat la seva en contra dels interrogatoris de l'Institut Armat a diferents polítics i responsables de Generalitat per la convocatòria de referèndum, s'han tornat a repetir les amenaces d'agressió física cap a periodistes.
"Te encontraré y te mataré", "ven aquí, cobarde hijo de puta", "perra hija de puta", "te voy a cortar el cuello", són amenaces que s'ha fet contra diversos periodistes alguns dels concentrats, la majoria dels qual pertanyien a grups i partits d el'àmbit ultra com Democracia Nacional, La Falange, Somatemps,  Plataforma per Catalunya i Som Identitaris de Josep Anglada. La reportera de TV3 que cobria la informació també ha estat increpada en directe i com es veu al es veu i se sent al minut 57 d'aquest vídeo de Vilaweb, un ultra amenaça a un periodista amb "te voy a meter una puñalada que te rajo el cuello"
Aquests insults i amenaces no són res nou, donat que ja s'han produït els últims 12 d'octubre als actes de l'extrema dreta a Montjuïc. Dos dirigents de Democràcia Nacional estan imputats amb una petició de 4 anys de presó, per les amenaces fetes el 12 d'octubre de 2016, i el vicepresident de DN, Pedro Chaparro, està pendent de judici i se li demana 5 anys de presó per les paraules que va dir des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015.
Jo mateix vaig ser amenaçat a la manifestació contra la mesquita de Sant Feliu de Llobregat del passat 8 de juliol per dues persones, una de les qual em va dir que si no marxava "te abriré en canal". Aquesta persona em responsabilitzava del text d'una octaveta repartida a Nou Barris  (Barcelona) contra la campanya contra la mesquita del carrer Japó. Octaveta que jo ne he vist ni he escrit i  en la que hi havia una foto que diuen que he fet jo, d'un acte dels manifestants anti-mesquita.  
Crec que aquestes amenaces són intolerables i que Departament d'Interior hauria de prendre més mesures per protegir als informadors i més ara en el context del 1 d'Octubre en que hi hauran manifestacions en un o altre sentit.Tothom té dret a manifestar-se en un o altre sentit i els periodistes, encara que manifestin opinions que agradin a uns i molestin a altres, han de poder fer la seva feina.


dimarts, 27 de setembre del 2016

MOHAMED GEREHOU, PRESIDENTE DE SOS RACISMO MADRID, DENUNCIA LAS AMENAZAS DE MUERTE CONTRA ÉL REALIZADAS POR TWITTER


El presidente de SOS Racismo Madrid, el periodista Mohamed Gerehou, ha denunciado a la policía las amenazas de muerte contra él realizadas por medio de twitter. Amenazas explícitas, que llegan tras la denuncia que puso en julio por otros tuits racistas contra su persona, de los que destaca uno en el que se les subastaba com esclavo por 1.000 euros.  
Los tuits de estos últimos días, denunciados por Gerehou, van acompañados de una foto con tres balas, otra de un cadáver con la advertencia que "tú serás el próximo", y una tercera de un joven al que no se les ve la cara, con un fusil automático.
Estas amenazas están claramente tipificadas en el artículo 510 del Códgo Penal, reformado hace algo más de un año, y las Fuerzas de Seguridad tienen erraminetas para rastrear y localizar a sus autores. Reproduzco aquí el comuicado emitido hoy por SOS Racismo y muestro mi total apoyo a mi colega @mohagerehou








Amenazas de muerte al presidente de SOS Racismo Madrid: No a la impunidad de las agresiones racistas

Madrid, 27 de septiembre de 2016
"Por segunda vez en menos de tres meses, nuestro compañero,  Mohamed Gerehou, periodista y activista, y Presidente de SOS Racismo Madrid, ha sido objeto de graves insultos y amenazas de índole racista a través de Twitter.
A pesar de haber interpuesto una denuncia ante la Brigada de Investigaciones Tecnológicas de la Policía Nacional por los mensajes contra su persona recibidos a mediados de julio (ver enlace), los mensajes no sólo se han repetido, sino que ahora son si cabe aún más graves, pasando a amenazas directas contra su vida (ver enlace).
No se trata de un caso aislado. Nuevamente se demuestra un hecho en el que llevamos tiempo insistiendo, y que volvíamos a poner sobre la mesa hace menos de diez días en la presentación del Informe 2016 sobre el estado del racismo en el Estado español (ver enlace): la ausencia de mecanismos efectivos de denuncia en el Estado español no sólo limita las posibilidades de que las víctimas denuncien, sino que genera una situación de impunidad, favorece la exacerbación de los discursos racistas y xenófobos, y favorece el incremento de delitos de odio, una gran parte de los cuales o no se denuncia, quedando fuera de las estadísticas, o, si se denuncia, no tiene el recorrido que debiera tener una conducta con agravante.
Desde SOS Racismo Madrid no sólo queremos mostrar el apoyo a Mohamed Gerehou y denunciar su caso, instando a la Fiscalía para Delitos de Odio para que actúe de oficio, sino mostrar nuestro apoyo y denunciar la desprotección de todas las víctimas de delitos de odio de índole racista y xenófobo en el Estado español. 
La ausencia de una acción decidida de repulsa y persecución por parte de las instituciones se liga a cierta tendencia a negar la gravedad de estos delitos en una sociedad, la española, que, como ya sucedió en el pasado con otros fenómenos como puede ser la violencia machista, cierra los ojos a la evidencia de la existencia de actitudes racistas y xenófobas en su seno, y a los delitos que de ellas se generan.


Cerrar los ojos no en la solución. Es necesario actuar.

Es por ello que reclamamos:
-          Mecanismos claros de denuncia de delitos y de protección a las víctimas, que sean conocidos por las potenciales víctimas y por la sociedad en general, y que generen confianza, una confianza que sólo puede surgir de su efectividad. Faltan medios, a nivel estatal, autonómico y municipal, así como coordinación entre las diferentes administraciones. Además, la mayor parte de los servicios existentes se centran en el momento de la denuncia, con muchos menos medios para dos elementos claves, el paso previo (la prevención) y el inmediatamente posterior (la protección y atención a la víctima).
-          Una acción rápida y efectiva de persecución de los delitos por parte de autoridades policiales y judiciales, con una mayor proactividad de la Fiscalía para Delitos de Odio y una mejora en los protocolos policiales para la identificación de delitos con agravante de odio.
-          Voluntad política para la elaboración urgente de una Ley Integral contra la discriminación así como una Ley de protección de víctimas de delitos de odio–que proteja a ésta independientemente de su situación administrativa- que amplíe el concepto de delito de odio a otros supuestos recogidos en el Código Penal.
Igualmente, hacemos un llamamiento a toda la ciudadanía a que abra los ojos antes este problemática, apoyando a las víctimas y haciendo patente su rechazo a las actitudes racistas y xenófobas en todos los ámbitos de la vida, para que desaparezca la sensación de impunidad, de ausencia de reprobación social, de actos racistas y xenófobos."