VOX INTENTA L'ABSORCIÓ DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC preferiria una coalició, però Vox vol adhesions individuals i que es dissolgui Plataforma

 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 18 de desembre de 2018
 Llegir a Nació Digital
Plataforma per Catalunya (PxC), el partit ultra que va obtenir 67 regidors a les municipals de 2011 -i que a les eleccions catalanes de novembre del 2010 va estar a punt d’entrar a Parlament- està en un punt crític de la seva existència. Segons ha pogut saber NacióDigital, ha de decidir si es dissol i s’integra en bloc a Vox -és el que desitja la formació de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith- o si continua lluitant per fer coalicions amb la formació d'extrema dreta espanyola d’igual a igual allà on PxC té regidors o militants.
El risc que afronta PxC és que continuï el degoteig de militants i exmilitants cap a Vox i trobar-se al mes de maig amb el fet que les poques candidatures que la formació presenti hagin de competir pel mateix espai amb l'ascendent partit d'Abascal. Fa un any, per exemple, qui exercia de delegat del partit xenòfob a l’Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, va passar-se a Vox. Va ser Clement qui va organitzar l’acte d'aquesta formació el 27 d’octubre al barri de Bellvitge, al qual van assistir unes 200 persones. El 2011, PxC havia obtingut dos regidors a la ciutat i el 2015 va quedar fora del consistori per pocs vots.

L’abril de 2016, Plataforma per Catalunya va teixir aliances amb el partit ultra España 2000 i amb l’insignificant Partido por la Libertad (PxL), i van crear la federació Respeto. L’home fort de la suma era el regidor d’España 2000 a Alcalá de Henares (Madrid) Rafa Ripoll. Ripoll mantenia un discurs més moderat que el del fundador del partit, el valencià José Luis Roberto, que més a més està mal vist als sectors catòlics de la ultradreta ja que havia estat vinculat a la patronal dels prostíbuls, ANELA.
Però la forta pujada de Vox a Andalusia (va aconseguir 12 escons el 2 de desembre i es dona per segura la seva entrada al Congrés i el Parlament Europeu) ha dinamitat el mapa de la ultradreta, també a Catalunya. A la concentració espanyolista que es va fer a Girona el 6 de desembre -on van coincidir la secretaria general de PxC, Mónica Lora, amb Javier Ortega Smith-, Lora ja va explicar a la premsa que que el seu partit volia presentar-se en coalició amb Vox a les municipals, atesa la coincidència de programes i projecte.

Candidats de Vox a les municipals
Però des de Vox van repetir en privat el que ja havien dit altres vegades: que els militants de PxC serien benvinguts, però que el partit ultra havia de trencar amb Respeto i dissoldre's. D'aquesta manera, els militants de PxC podrien entrar individualment al partit d'Abascal, com ja han fet aquest últim anys molts exmilitants de la formació. Ara mateix, PxC no té la garantia que, en el cas que es dissolgui i s’integri a Vox, els seus regidors puguin encapçalar la candidatura en el seus municipis.
Dos dies després, el dissabte 8 desembre, August Armengol va comunicar als altres membres de Respeto que PxC abandonava la federació. Una retirada que, de fet, a la formació ultra ja es covava dies abans de les eleccions andaluses. A la vegada, el president del Partido por la Libertad, José Maria Ruiz Puerta, va comunicar que es dissolia i que la majoria dels seus militants demanarien ingressar a Vox. Des d'España 2000 es va lamentar que Vox estigués fent, gràcies al seu bon moment electoral, una opa a tots els grups del que anomenen "àrea identitària".  

Estratègia negociadora
PxC guarda absolut silenci sobre les seves converses amb Vox i està anunciant candidatures a llocs on ara no té regidors, en un intent de negociar amb més força amb Vox, tot i que Abascal té molt clar que la via no és una coalició sinó l'absorció. Però més enllà de quina sigui la fórmula de confluència, si absorció o coalició, el que és segur és que els regidors de PxC, que s’havien "estovat" una mica als plens, recuperaran fins a les municipals un discurs més bel·ligerant, tant pel que fa al rebuig a la immigració amb plantejaments xenòfobs o racistes, com a la demanada d’un càstig exemplar als presos polítics i a la resta de dirigents independentistes.
Per la seva banda, Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsat del partit i que ara és regidor de Vic amb la marca Som Identitaris, intentarà marcar perfil propi. Camí de les municipals, Anglada pretén continuar sacsejant el discurs bel·ligerant amb la immigració -com sempre ha fet-, però pretén ser menys radical que els seus rivals de la ultradreta pel que fa al combat a l’independentisme i el catalanisme, conscient que les propostes de Vox d'abolir totes les autonomies, també la catalana, no agraden a la Catalunya interior, on confia obtenir alguns regidors.

El declivi de PxC... i d'Anglada

És una evidència que després que PxC expulsés al seu líder i fundador, Josep Anglada, el febrer de 2014, el partit va iniciar una decadència que va culminar a les municipals de 2015, quan només va obtenir 8 regidors arreu de Catalunya. El 2011 n'havia aconseguit 67. A la demarcació de Barcelona, on n'havia arribat a tenir 47, només va conservar Mónica Lora a Mataró, que va ser nomenada secretària general. Al Vendrell, el cofundador de PxC, el metge August Armengol, va aconseguir tres regidors a les últimes municipals, una resistència electoral que li va permetre ser nomenat president de PxC. A Salt, on PxC tenia tres electes, van aconseguir acta de regidors Sergi Fabri i Sergio Concepción. El partit també va esgarrapar un regidor al municipi empordanès de Sant Miquel de Fluvià i al tarragoní de Roquetes.

Res a veure amb els resultats de 2011, quan Anglada i la PxC disposaven de dos regidors a l'Hospitalet de Llobregat, tres a Santa Coloma de Gramenet, tres a Sant Boi, tres a Mataró o tres també a Manlleu. A Vic, epicentre de l'activitat d'Anglada, el líder xenòfob va passar de ser la principal força de l'oposició -cinc regidors el 2011- a ser l'únic representant d'una nova marca el 2015. Anglada intenta resistir al marge de les turbulències de PxC i l'aparició de Vox.