Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ortega smith. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ortega smith. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 d’octubre del 2024

IMMIGRACIÓ, ULTRES i ETA, Article a La Vanguardia sobre la sintonia entre Vox i Aliança Catalana al Parlament, i com el PP torna a posar ETA al centre del debat polític

                                         
  
 



La Vanguardia, martes 15 de octubbre de 2024
Xavier Rius Sant, periodista

El pasado miércoles, mientras arrancaba en el Parlament el debate de política general en el que Sílvia Orriols abocó la culpabilidad de casi todos los males sobre los inmigrantes, el Congreso de los Diputados iniciaba un debate solicitado por el PP para hablar de inmigración. Y a la misma hora, en Estrasburgo, el primer ministro húngaro, Viktor Orbán, exponía sus prioridades para el semestre en que preside la Unión. Propuestas que van en dirección contraria a los acuerdos comunitarios en cuestiones como inmigración o Ucrania. Y la presidenta de la Comisión, Ursula von der Leyen, que pertenece al mismo grupo que el PP de Feijóo, rebatió las propuestas del premier húngaro. Para Orbán, como para Abascal y Orriols, la causa de la inmigración que llega a Europa no son unas guerras y una miseria similar a la que empujó hace un siglo a millones de europeos a emigrar, sino un plan de poderes ocultos para destruirnos.

Hasta cinco años se decía que España era uan excepción, al ser uno de los pocos estados de la Unión Europea en que la ultraderecha no tenía representación. Y se decía que el sentiminesto xenófobo estaba menos arraigado que en otros países de nuetro entorno. Ciertamente, Vox no irrumpió en el 2019 con el no la inmigración, sino sacudiendo otro sentimiento identitario: “España se rompe”, con Ortega Smith ganándose su cuota de telediario, ejerciendo de acusación en los tribunales. Recordemos que Vox surgió en el 2014 de exdirigentes del PP como Abascal o Vidal-Quadras que acusaban a Rajoy de no defender la unidad de España y someterse a supuestas concesiones que Zapatero habría pactado con ETA. Y tras el gol que se metió el PP en la votación sobre convalidación del tiempo de prisión cumplido por etarras en otros países, Feijóo convirtió la sesión solicitada para hablar de inmigración y un reparto de menores que el PP rechaza en un ataque al Gobierno, al que acusa de claudicar ante ETA. Y es que sobreactúa, ya que lo que le preocupa a Feijóo es la amenaza de Abascal de tumbarle los presupuestos en las comunidades que gobierna gracias a Vox.el Parlament de Catalunya, en cambio, Vox no se mostró distante con Aliança, pese a que quiera romper España. Aliança se negó a votar a favor propuestas de Vox cuyo contenido dijo que asumía por estar redactadas en castellano. En cambio, Vox sí votó cuatro propuestas de resolución de Aliança. Aliança Catalana y Vox, más allá de su rechazo a la inmigración, tienen una característica propia de la extrema derecha más autoritaria: el caudillaje de su líder, que puede tomar decisiones que desconciertan a la militancia sin que sean cuestionadas. Así, el pasado 18 de agosto, el Ayuntamiento de Ripoll inauguró un monumento de homenaje a las víctimas de los atentados del 2017 al que Orriols invitó a asistir a los responsables de la Guardia Civil y la Policía Nacional en el Ripollès, cuerpos que aceptaron acudir pese a que Orriols da verosimilitud a las teorías conspiranoicas sobre el papel de la Policía Nacional y el CNI por su relación con el imán de Ripoll. Y para sorpresa de muchos, tanto la alcaldesa como el resto de los concejales de Aliança aplaudieron efusivamente a los agentes mientras realizaban la ofrenda. Vox también tiene funcionamiento autocrático, como vimos el miércoles cuando Abascal se desprendió de Rocío Monasterio, o en julio, cuando ordenó que dimitieran los consejeros y todos los cargos de Vox de las seis comunidades en las que gobernaba con el PP y dejó en la estacada al centenar de militantes que sólo hace año dejaron sus empleos para asumir un cargo público.
                                                    











Dimecres, mentre arrencava al Parlament el debat de política general en què Sílvia Orriols va abocar la culpabilitat de gairebé tots els mals als immigrants, el Congrés dels Diputats començava un debat sol·licitat pel PP per parlar d’immigració. I a la mateixa hora a Estrasburg, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, exposava les seves prioritats per al semestre en què presideix la Unió. Propostes que van en direcció contrària als acords comunitaris en qüestions com la immigració i Ucraïna. I la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que pertany al mateix grup que el PP de Feijóo, va rebatre les propostes del premier hongarès. Per Orbán, com per Abascal i Orriols, la causa de la immigració que arriba a Europa no són unes guerres ni una misèria semblant a la que va empènyer fa un segle milions d’europeus a emigrar, sinó un pla de poders ocults per destruir-nos

Fins fa cinc anys es deia que Espanya era una excepció perquè és un dels pocs estats de la Unió on la ultradreta no tenia representació. I s’afirmava que el sentiment xenòfob estava menys arrelat que en altres països del nostre entorn. Certament, Vox no va irrompre el 2019 amb el no la immigració, sinó sacsejant un altre sentiment identitari: “ Espanya es trenca”, amb Ortega Smith guanyant-se la seva quota de telenotícies i exercint d’acusació als tribunals. Recordem que Vox va sorgir el 2014 d’exdirigents del PP com Abascal i Vidal-Quadras que acusaven Rajoy de no defensar la unitat d’ Espanya i sotmetre’s a suposades concessions que Zapatero hauria pactat amb ETA. I després del gol que es va marcar el PP en la votació sobre convalidació del temps de presó complert per etarres en altres països, Feijóo va convertir la sessió sol·licitada per parlar d’immigració i un repartiment de menors que el PP rebutja en un atac al Govern central, a qui acusa de claudicar davant ETA. I sobreactua, ja que el que amoïna Feijóo és l’amenaça d’ Abascal de tombar-li els pressupostos a les comunitats que governa gràcies a Vox.

Al Parlament de Catalunya, en canvi, Vox no es va mostrar distant amb Aliança, encara que vulgui trencar Espanya. Aliança es va negar a votar a favor propostes de Vox, el contingut de les quals va dir que assumia, perquè estaven redactades en castellà. En canvi, Vox sí que va votar quatre propostes de resolució d’ Aliança. Aliança Catalana i Vox, més enllà del rebuig de la immigració, tenen una característica pròpia de l’extrema dreta més autoritària. El lideratge del seu líder, que pot prendre decisions que desconcerten la militància sense que siguin qüestionades. Així, el 18 d’agost l’Ajuntament de Ripoll va inaugurar un monument d’homenatge a les víctimes dels atemptats del 2017 a què Orriols va convidar a assistir els res­ponsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al Ripollès, cossos que van acceptar anar-hi, malgrat que Orriols dona versemblança a les teories conspira­noiques sobre el paper de la Policia Nacional i el CNI per la seva relació amb l’imam de Ripoll. I, per a sorpresa de molts, tant l’alcaldessa com la resta de regidors d’ Aliança van aplaudir efusivament els agents mentre feien l’ofrena. Vox també té funcionament autocràtic, com vam veure dimecres, quan Abascal es va desprendre de Rocío Monasterio, o al juliol, quan va ordenar que dimitissin els consellers i tots els càrrecs de Vox de les sis comunitats on governava amb el PP, i va deixar a l’estacada el centenar de militants que només fa any van deixar la feina per assumir un càrrec públic


diumenge, 16 de juliol del 2023

Abascal, Todo por la Patria o todo por la Pasta? Buxadé, el falangista, cabeza pensante, con obetivos a medio y largo plazo. Ignacio Garriga, ungido por Dios y dio un paso al frente. Ortega Smith, el joven falangista y boina verde que lo dio todo por Vox y ha sido relegado

 

 


Lo explico en mi libro "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" (Akal),  de dónde surgen, cómo piensan y cómo funcionan los líderes de Vox, partido que aspira a formar parte del gobierno de España tras las elecciones del 23 de julio. 

Santiago Abascal, Todo por la Patria o todo por la Pasta? Jorge Buxadé, el falangista y jurista, miembro del Opus Dei cabeza pensante, con objetivos a medio y largo plazo que suele conseguir. Ignacio Garriga, también del Opus, el chico mulato que nació y vivió en el clasista Sant Cugat del Vallès, que se sentía más aceptado dentro de la iglesia, donde todos somos iguales a los ojos de Dios, y bendecido y ungido por Dios, dio un paso al frente para recuperar la libertad arrebatada los últimos 45 años. Ortega Smith, el joven falangista y boina verde de las COE, que lo dio todo por Vox y temporalmente ha sido relegado. Iván Espinosa de los Monteros, el ultraliberal en lo económico que pierde peso ante el ascenso del falangista Buxadé.

 

dilluns, 19 de juny del 2023

Continuidad en las candidaturas de Vox del Congreso, más allá que no repita el ultraliberal Víctor Sánchez Real afín a Espinosa, reemplazado por el nuevo Vicesecretario Ignacio Hoces. Pese a que Ortega Smith pasa del segundo al cuarto puesto por Madrid, sus compañeros de la COE-13, Julio Utrilla y el ex vicesecretario de Organización, Tomás Fernández, repiten en el mismo puesto por Valencia y Huelva. Sorprendentemente ni el Sectretario General, Ignacio Garriga, diputado autonómico, ni el Vicepresidente Primero Jorge Buxadé, eurodiputado, van en las listas. La hermana de la popular Esperanza Aguirre va de 8 por Madrid. Este sábado en la Asamblea General podría haber cambios

                   



(Texto actualizado miércoles 21 de junio tras la publicación d elas candidaturas provisonales en el BOE) Las candidaturas Congreso de los Diputados para el 23 de julio, publicadas parcialmente en la web del partido sólo con los nombres de los primeros puestos el pasado viernes  hoy, son bastante similares a las de noviembre de 2019, más allá que Javier Ortega Smith que dejó de ser Secretario General en octubre pasado, tras la marcha de Macarena Olona y una ola de críticas a su gestión, pasa del segundo puesto por Madrid al cuarto. En octubre también fue cesado el poderoso Vicesecretario de Organización, Tomás Fernádez Ríos, compañero de la COE13 (boinas verdes) de Ortega que vuelve a encabezar la candidatura por Huelva. El otro diputados compañero de las COE de Ortega Smith, Julio Utrilla, que siendo el tercero por Valencia consiguió el escaño, repite también en dicho puesto. Otro afín a Ortega, el abogado Pedro Fernández repite como cabeza de lista por Zaragoza. Como se ve Vox continua con la práctica de nombrar paraciadistas, es decir dirigentes residentes en Madrid que caen del cielo en diversas provincias con las que no tienen vinculación para encabezar la candidatura y así asegurar escaño a los miembros de núcleo dirigente en Madrid.

Ortega y sus compañeros de la COE-13, como el ex Vicesecretario de Organización, Tomás Fernández Ríos y Julio Utrilla, repiten en las listas
 

Este es también el caso de Ignacio de Hoces Iníguez, nombrado hace un año Vicesecretario Institucional que no era diputado y ahora encabeza la lista en Badajoz, cayéndose de la lista el histórico Víctor Sánchez Real. La salida de las listas de Sánchez Real y también de Rubén Manso, responsable de política económica, pertenecientes al sector ultraliberal en lo económico, que lidera Iván Espinosa de los Monteros, se podría entender como un victoria del sector falangista proteccionista en lo económico y social y más ultra o reivindicativo del franquismo. Pero habrá que esperar a la Asamblea General de este sábado para ver si se anuncian cambios en el Comité Ejecutivo Nacional, el Comité de Acción Política o las poderosas Vicesecretarias. De hecho en ese momento el núcleo duro de Vox no es sólo el Comité de Acción Política (CAP) que preside Buxadé, del que forman parte Abascal, Buxadé, Espinosa, Garriga y el cargo sin nombre que ejerce Kiko Méndez Monasterio, sino también el círculo de Méndez Monasterio, Enrique Cabanas, Buxadé e Ignacio Hoces, conocidos ahora como “el búnker de Bambú” (Bambú es la sede del partido)

Víctor Sánchez Real

Al no haberse hecho público hasta este mediodia quiénes encabezan las listas, en provincias como Barcelona, generó especulaciones sobre el futuro del Secretario General, Ignacio Garriga, diputado autonómico en Cataluña, y sobre el Vicepresidente Primero y portavoz del Comité de Acción Política (CAP) Jorge Buxadé, que es eurodiputado. Mientras Buxadé, que para que se trasladó a vivir a Madrid hace tres años, es fácil compaginar la tarea de eurodiputado con uno o dos viajes mensuales a Estrasburgo,  con el cargo de Vicepresidente y Portavoz, para Garriga, siendo diputado en el Parlament catalán, no le resulta fácil gestionar el cargo de Secretario General por más que pase dos días a la semana en Madrid. Tal vez por ello ha tomado parte del poder el llamado "Búnker de Bambú". Pero como se ha conocido este mediodía al hacerse pública la candidatura de Barcelona y las provincias que faltaban, ni Buxadé no Garriga van a ir al Congreso de los Diputados. Los puestos uno y dos de la candidatura en la capital catalana son para el ya diputado, Juan José Aizcorbe, y el dos, está ha sido la sopresa para la ex diputada y ex concejala del PP y Ciudadanos, Carina Mejías, lo que muestra un intento de hacerse con parte de los votos del muerto pero no enterrado, Ciudadanos.    

De las listas se han caído otros como los generales Agustin Rosety (que fue número uno por Cádiz) y Manuel Mestre (que lideróa la candicatura por Alicante), o la joven Mireia Borrás, que con un perfil de influencer, pese a ser quien tras la marcha de Olona rebatía a la vicepresidente Irene Montero, también ha sido relegada hacia atrás en la candidatura. Rocío Aguirre Gil de Biedma, hermana de la ex presidneta d ela Comunidad, Esperanza Aguirre irá en el puesto número 8 por Madrid. En las pasadas elecciones generales Vox obtuvo siete diputados al Congreso por Madrid. Tampoco repite en las listas el abogado Juan Carlos Segura Just e histórico de la ultraderecha y el Frente de la Juventud, que en 2019 fue de tres por Barcelona, y tras la renuncia de Garriga para encabezar la candidatura al parlamento catalán, obtuvo el escaño. En total 13 de los actuales 52 diputados no repiten en las listas o han sido relegados, como es el caso de Borrás, más atrás.


Rocío Aguirre Gil de Biedma, hermana d ela ex presidenta madrileña, número 8 por Madrid

 


Mireia Borràs, va en de número 12 por Madrid, por lo que en principio no repetirá en el escaño      

¿Habrán cambios en los cargos el sábado?

ACTUALIZADO miércoles 21: Listas provisonales presentadas y publicadas hoy en el BOE. El martes se publicarán las definitivas.

MADRID:

1. Santiago Abascal Conde. 2. María de la Cabeza Ruiz Solás. 3. Iván Espinosa de los Monteros de Simón. 4. Francisco Javier Ortega Smith-Molina. 5. María José Rodríguez de Millán Parro. 6. Juan Luís Steegmann Olmedillas. 7. Carla Toscano de Balbín. 8. Rocío Aguirre Gil de Biedma. 9. Inés Lucía Cuartero Lorenzo. 10. Jorge Martín Frías. 11. Mireia Borrás Pavón. 12. Rosalba Atilana Guerrero Sánchez. 13. Javier Pérez Gallardo. 14. Javier Cipriano Viviente Solé. 15. Beatriz Tejero Oller. 16. María Teresa López Divasson. 17. José Ignacio Ignacio Arias. 18. Raquel Barrero Alba. 19. Pablo Pérez Gallardo. 20. Laura Cid Grueso. 21. Víctor Manuel Acosta Hernández. 22. María Isabel Pueyo García. 23. Fernando José Montenegro Álvarez de Tejera. 24. Ana Isabel de Dompablo Guerrero. 25. Alejandro Caro Manzanero. 26. María Susana Jiménez Aibar. 27. Juan Carlos Vicente Martínez. 28. Salomé Nieto Tárraga. 29. Daniel Molina Martínez. 30. María del Pilar Baos Revilla. 31. Francisco de Paula Serrano Caballero. 32. Sonsoles Palacios Moreno. 33. Miguel Maldonado Caballero. 34. Ignacio Menéndez Medrano. 35. Amaya Acosta Barrera. 36. Oscar González Samos. 37. Katiuska de los Ángeles García Ramírez. Suplentes: 1. Santiago Antonio Ribas Sáez. 2. Eliana Palacios Albornoz. 3. Felipe Moreno Morera.

BARCELONA:

 1. Juan José Aizcorbe Torra. 2. Carina Mejías Sánchez. 3. José Antonio Gilabert Delgado. 4. Alicia Tomás Martínez. 5. Susana Palomino López. 6. Francisco Javier González Priego. 7. Nuria Alejandra Acacio Montesinos. 8. Mónica Lora Cisquer. 9. Marcos Rodríguez Font. 10. Iván Cánovas Casanova. 11. Juan José García Carré. 12. Inmaculada Cervilla Galera. 13. Nerea Andrés Antón. 14. Marina Ferrer Sánchez. 15. Rafael Millán Carracedo. 16. María Cristina Tarrés Martínez. 17. Óscar Conde Alonso. 18. Guadalupe Santiago Coto. 19. Marc Cívico Morales.20. Daniel Lafuente Arbós. 21. Jordi Rangel Villatoro. 22. Argyris Hortas Gozalbo. 23. Antonio Balboa Sánchez. 24. Gina Ayde Clavijo Pinzón. 25. Rosa Tajadura Ochoa. 26. Santiago Hernández Gurri. 27. Francisco Javier Corbacho Jiménez. 28. Francisco Javier Mira Hernández. 29. Joana Robles Navarro. 30. Ester López Sancho. 31. Mireya Navarro Andreu. 32. Ignacio Garriga Vaz de Concicao. Suplentes: 1. Antonio López Plasencia. 2. Judith Cortés Cortés. 3. Nora Eugenia Villafranca Carrillo.

 MACARENA OLONA PRESENTA CANDIDATURAS EN  12 PROVINCIAS:

 Alicante, Barcelona, Cádiz, Granada, Madrid, Málaga, Murcia, Palencia, Salamanca, Segovia, Sevilla y Valencia.

Pero es posible que algunas candidaturas sean rechazadas si no han aportado los avales que se exige para las fuerzas extraparlamentarias. El 0,1% del censo en la provincia. 4.500 firmas para Barcelona o 6.000 por Madrid y dudo que las haya conseguido todas. Las 700 de Granada o Alicante sí que las ha podido conseguir


dijous, 25 de maig del 2023

Vox puede triplicar el número de concejales pese a las trabas e inoperancia de la sede central de Bambú, con Abascal que ha dejado de pelear por Madrid, apostando todo por las autonómicas de Castilla la Mancha y otras comunidades en las que desea ser la clave para la derrota de la izquierda y forzar a Feijóo a dar a Vox las vicepresidencias. Si no lo consigue, la crisis que arrastra desde el fracaso de Andalucía y el descontento de militantes por las malas maneras de la dirección, se acentuará

    



Hasta la crisis que se visibilizó en Vox tras el fracaso en Andalucía de hace once meses, en que Macarena Olona no consiguió que Vox entrara en el gobierno regional como sí había ocurrido meses antes en Castilla y León, Vox tenía una carrera ascendente. El abandono del partido por parte de Olona amplificó el malestar de parte de la militancia y de muchos concejales y diputados autonómicos que se sentían ninguneados por la dirección de Vox. Malestar que, con un Abascal que simulaba estar al margen, focalizaban en el Secretario General, Javier Ortega Smith y la Vicesecretaría de Organización a cargo del compañero de Ortega Smith de la COE 13 -los Boinas Verdes-, Tomás Fernández Ríos, diputado por Huelva -sin relación alguna con dicha provincia-, y del también ex compañero de la COE 13, Ignacio Ansaldo. Eran ellos quienes desde 2019 remitían los mails o hacían la llamada o la visita a los grupos y a los Comités Ejecutivos Provinciales y locales, anunciando que habían sido disueltos y se  nombraba una gestora. Eran ellos quienes advertían a los militantes y dirigentes locales que debían resignarse y obedecer al Comité Ejecutivo Nacional (CEN) y aceptar que personas como Olona, sin vinculación con Granada, hubiera encabezado la candidatura al Congreso en 2019 por dicha provincia, que el otro ex miembro de la COE 13, Julio Utrilla, lo hiciera por Valencia y consiguiera el escaño, o que el abogado Pedro Fernández, mano de derecha de Ortega en los tribunales, pese a no tener vinculación con Zaragoza, encabezara la candidatura y obtuviera el escaño al Congreso por al capital aragonesa. 

La renuncia de Olona amplificó ciertamente la información que algunos ya sabíamos,  de que casi la mitad de los 525 concejales que obtuvo en partido en 2019 o bien habían dimitido o bien, conservando el acta, habían dejado Vox. Algo que también habían hecho algunos diputados autonómicos como los cuatro de la Asamblea de Murcia, que se negaron a aceptar que la asignación económica que otorgaba el parlamento autonómico se ingresara íntegramente en una cuenta de Madrid que controlaba Javier Ortega Smith. Dinero con el que el CEN pagaba a los asesores y asistentes de los parlamentos autonómicos que nombraba, y eran quienes informaban a los diputados qué debían votar o proponer en cada pleno. Funcionamiento que también se daba en los ayuntamientos.

Dado que malestar era notorio y además había la preocupación de no saber cuándo se nombraría a los cabezas de lista para las municipales, y ello ocurría pocos días ante de las Fiesta de Vox "Viva 22" en la que podría visibilizarse el malestar, para calmar los ánimos Ortega Smith fue cesado de Secretario General, quedando como Vicepresidente segundo, y se nombró al diputado autonómico catalán Ignacio Garriga, nuevo secretario general del partido. Cargo que Garriga ha ejercido desde una evidente invisibilidad. También se cesó al Vicesecretario de Organización, Tomás Fernández Ríos, asumiendo el cargo la diputada María Ruiz.         

 

Ortega Smith, en Vic durante la campaña electoral catalana de 2021, junto a Garriga y del centro a la izquierda de la foto, los excompañeros de la COE-13 de Ortega, Tomás Fernández Ríos, Julio Utrilla e Ignacio Ansaldo

Nombrando Vox tarde y por a capítulos semanales los candidatos para las municipales y autonómicas del domingo, Vox comenzó a repartir los folletos "Cuida Tu Ciudad, Cuida lo tuyo" como documento de campaña que eran iguales para los 1.936 municipios en que se presenta. Por cierto un número no inocente (¿Recuerdas aquello que se cantó en el Viva 22 de Vamos a volver al 36?). Ello generó absurdos que en pueblos y ciudades que no tienen metro, se proponía ampliar su red. Finalmente se acordó permitir a  todas la candidaturas redactar un folleto de diez puntos con la problemática y reivindicaciones de su localidad. Pero como dichos programas debían ser aprobados por un departamento de la sede nacional de la calle Bambú, muchas candidaturas no recibieron la autorización para imprimirlos y se han tenido que conformar con los panfletos genéricos de Cuida lo Tuyo, Cuida tu Ciudad y La Patria comienza en los barrios, que hablan de combatir la delincuencia, inmigración ilegal y okupaciones. Y lo único que han recibido los electores en su buzón es la papeleta con esta carta genérica que sólo se diferencia por el nombre del municipio que hay que cuidar: 


 Otros han tenido más suerte y han obtenido la autorización de la dirección para editar estos folletos con diez reivindicaciones y el nombre y foto del candidato.



                                                                 


Dado que domingo se presenta en 1936 municipios, frente a los 752 de 2019, creo que multiplicará por tres el número de concejales obtenidos, es decir alrededor de unos mil quinientos. Ello le permitirá afirmar la noche electoral que es el partido que más habrá crecido. Pero dónde Vox se juega su futuro es en las autonómicas, dado que desea que en alguna autonomía que se derrote ahora a la izquierda, el PP consiga la investidura de su candidato gracias al apoyo de Vox que debería recibir a cambio la vicepresidencia, como com ocurrió en Castilla y León. 

Por ello Santiago Abascal ha realizado los principales actos en comunidades como la valenciana, Castilla la Mancha,  además la ciudad de Ceuta. Ciudad autónoma que está gobernada por el PP gracias al apoyo indirecto del PSOE y en la que se declaró persona non grata a Abascal por sus declaraciones tras la crisi con Marruecos de hace dos años y por considerar Abascal quinta columnistas de Marruecos a esa mitad de su población de cultura o religión musulmana. 

Así Abascal apenas ha pisado Madrid para apoyar a Ortega Smith y Roció Monasterio, al dar por segura la victoria aplastante de Díaz Ayuso. Ha pisado poco Andalucía donde no se celebran elecciones autonómicas, acudiendo sí a Sevilla, confiando que tal vez PP y Vox puedan desbancar al PSOE en el ayuntamiento. Y hará mañana el acto central de fin de campaña en Toledo, confiando entrar con suficientes diputados en el parlamento autonómico y tener la llave para que el PP se haga con el gobierno de la comunidad ahora en manos del PSOE y, a cambio, obtener Vox la vicepresidencia. Abascal quiere que si consigue ahora una o dos vicepresidencias gobernando con el PP, nada podrá evitar que en diciembre, si las izquierdas no revalidad su mayoría, Feijóo (¿o Ayuso?) se hará con la Moncloa, con él de vicepresidente.

                                         


Abascal ha abandonado a su suerte a Rocío Monasterio y Ortega Smith

El problema será si el domingo no consigue junto al PP desbancar a los socialistas y sus socios de ninguna comunidad o que el PP no necesite a Vox para hacerlo, y que por el abandono de la campaña en Madrid,  Ortega Smith y Rocío Monasterio obtengan menos concejales y diputados de los que tienen ahora. Ello además tendría consecuencias en el organigrama de Vox dado que tras apartar a Ortega Smith de la Secretaria General y a su excompañeros de la COE 13 de la Vicesecretaría de Organización la sede de Bambú no funciona mejor, ni los grupos se sienten mejor tratados. Como he dicho muchos no obtuvieron el permiso ni la transferencia económica para editar sus propios folletos electorales y viven el ridículo proponer ampliar el metro en municipios que no tiene. Continua siendo una loteria conseguir que desde Bambú, donde se ubican las cuentas corrientes de todos los Comités Ejecutivos Provinciales, se autorice a una ejecutiva provincial comprar una impresora, unos armarios nuevos de IKEA o una cámara de vídeo. Así funciona Vox, un partido que no reconoce las autonomías y propone un modelo centralizado de gestión que es incapaz de autorizar a tiempo a los distintos grupos locales y provinciales el folleto electoral o la compra de un escritorio.     

Y si Ortega Smith no mantiene al menos los concejales que ahora tiene en Madrid, puede acabar cayendo también él en desgracia junto a sus ex compañeros de la COE 13, Ansaldo, Utrilla y Fernández Ríos que fueron, por cierto, quienes legalizaron Vox en 2013. Como he dicho Ignacio Garriga parece un secretario general que pinta poco, y pronto comenzarán los nervios por la confección de las listas electorales del Congreso de los Diputados para diciembre.     

    




dijous, 16 de febrer del 2023

Ya en las librerías mi nuevo libro, "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" Akal Ediciones. Detallo el pasado falangista y ultra de Ortega Smith, Jorge Buxadé, Kiko Méndez Monasterio y otros dirigentes de Vox, la creación, evolución y crisis del partido, las ansias de Abascal y porque Vox puede ser un peligro para la democracia

 

 

Ya está disponible en la librerías mi nuevo libro, Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron". Akal Ediciones.  No es la traducción del que publiqué en catalán hace un año, El ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox".

Detallo el pasado falangista y ultra de Ortega Smith (el joven falangista), Jorge Buxadé (que abomina del sistema de partidos), Kiko Méndez Monasterio (ex dirigente de Alianza por la Unidad Nacional) y otros dirigentes de Vox, la creación, evolución y crisis del partido, las ansias de Santiago Abascal (el Último Patriota que tras perder escaño, negocio, embargo de la casa y divorciarse, se conjuró para tener el futuro un sueldo de al menos 5.000 euros) y porque Vox puede ser un peligro para la democracia. Muestro la similitud entre las ideas y popuesta de Vox de 2021 con aspectos fundamentales del ideario de la Falange de 1934.  

En el primer capítulo se recoge el pasado falangista de Ortega Smith con artículos suyos publicados en el boletín de Falange Española de la JONS, donde militó cuatro años.

El libro se presentará en Barcelona el 7 de marzo, y en una fecha todavía no cerrada en Madrid 

Leer en castellano la entrevista que me hace Nicolás Tomás en El Nacional  

Artículo publicado en el boletín Así, númeo 10, enero 1987

Leer fragmento del libro en Infolibre



 


diumenge, 12 de febrer del 2023

Infolibre publica un fragmento del libro "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron"

'Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron'

dissabte, 30 de març del 2019

L'ASSISTÈNCIA MOLT MENOR DE LA PREVISTA A L'ACTE DE VOX A MONTJUÏC, TOT I QUE HAN VINGUT AUTOCARS D'ALTRES LLOCS D'ESPANYA, MOSTRA QUE EL DISCURS ULTRANACIONALISTA CENTRALISTA I DEMANANT LA SUPRESSIÓ DE LES AUTONOMIES, EL TANCAMENT DE TV3, CAPGIRAR LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ULTRACATÒLIC, TÉ POC SUPORT ENTRE ELS VOTANTS UNIONISTES A CATALUNYA. Vox, més enllà de la mà dura amb Catalunya, vol assemblar-se més als ultralliberals Trump o Bolsonaro, que a Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya



L'acte de Vox d'aquest migdia a l'avinguda Maria Cristina ha aplegat molta menys gent de la que s'esperava, més tenint en compte que han vingut militants i simpatitzants de Vox d'altres parts d'Espanya en cotxe, AVE i autocars. Només cinc mil persones segons la Guàrdia Urbana, quinze mil segons el organitzadors. Però donat que no omplien ni la tercera part de l'avinguda, crec que la xifra de la Guàrdia Urbana és bastant realista.  L'alcaldessa Ada Colau els hi ha fet un gran favor negant-lis el Palau Sant Jordi, perquè si haguessin fet l'acte al Palau, que té una capacitat d'entre 18.000 o 20.000 persones, la foto de la punxada hagués estat monumental.
A l'acte entre el públic hi havia membres de la bona part de la ultradreta catalana, ara integrats o simpatitzant amb Vox. Des de brigades GDR de Tabàrnia, fins als militants i regidors de Plataforma per Catalunya que han entrat a Vox; des d'antics militants del Casal Tramunatna, i del MSR, a membres de Generación Identitaria; des de Javier Barraycoa -aquest dies enfeinat amb l'obertura del nou local patriòtic, el Club Empel- i altres membres de Somatemps, a defensors dels llegat requetè i dels Terços de Flñandes, visible amb diverses banderes,  I també moltes banderes de la Guàrdia Civil i la Legió de la que s'ha cantit l'himne "Soy el novió de la muerte" en començar l'acte.

Però més enllà de l'entusiasme que han mostrat els assistents per les paraules de Juan José Aizcoirbe, de Lola Martín, de Santiago Abascal, del cap de llista per Barcelona Ignacio Garriga, i l'advocat Javier Ortega Smith, demanant més mà dura, la presó pels polítics catalans -també Quim Torra-, la supressió de la Generalitat, el tancament de TV3 i la dissolució del cos de Mossos d'Esquadra, i els reiterats retrets a la "derechita cobarde" del PP, Ciudadanos i alguna entitat que se suposa que era Societat Civil Catalana, el fet és que aquest discurs té pocs suports entre l'unionisme conservador a Catalunya. Potser donarà vots a Madrid o Andalusia, però no a Catalunya. Abascal, però, ha dit una cosa curiosa. Ha dit que calia treure la Generalitat als qui ara la governen i "retornar-la als catalans". Vol dir això que es repensa la proposta de dissóldre l'estat autonòmic?

Avui els oradors s'han centrat en com afrontar el problema amb Catalunya i no han dit res dels altres temes estrella de Vox: l'avortament, les polítiques de gènere, el rebuig al matrimoni gai, etc.  Sí que s'ha parlat una mica d'immigració i dels lligams amb Llatinoamèrica, però no han parlat d'economia, ni de pensions, ni de política tributària, ni educativa, més enllà de denunciar l'adoctrinament a les escoles. No sé com els hi anirà amb les seves propostes a la resta de l'estat, ni si hi ha suficients votants per les tres dretes que centren els seus programes amb la mà dura amb Catalunya. Però de la mateixa manera que dies abans de les eleccions andaluses vaig dir que Vox treuria millors resultats del que dien les enquestes i així va ser, ara dic que els seus resultats a Catalunya no seran bons. 

I acabo amb una reflexió. El capde llista per Barcelona és l'odontòleg de Sant Cugat, hispano-guineà, Ignacio Garriga, exmilitant del PP i d'idees ultracatòliques. Garriga va militar al PP com el seu cosí i mentor, Joan Garriga, tots dos amb Montserrat Nebrera. Quan Nebrera per el 2009 el Congrés en el que va disputar la presidència del partit a Sánchez Camacho, Joan Garriga va anar a PxC, mentre que Ignacio va formar part del partit i candidatura Alternativa de Govern de Nebrera al Parlament el novembre de 2010, anant de número 18 a la candidatura.
Avui Ignacio Garriga que ha fet un emotiu discurs defensant la identitat espanyola, ha acabat amb un "¡Que Dios os bendiga!" cosa que fa pensar que el model de Vox, més enllà de l'Espanya centralista i la presó pels polítics catalans, és més Bolsonaro o Trump que Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya. I jo em pregunto, te cabuda una ultradreta ultracatòlica i antiavortista a la Catalunya i Espanya del Sigle XXI. Jo sincerament ho dubto. Tot i aixó haurem de veure com evoluciona la campanya electoral de les generals, i com afecten els resultats de Vox a les generals, si no són tan bons com esperen,  a la campanya de les municipals, autonòmiques i europees.  
Pel que fa a les protestes violentes que s'han donat a l'altra banda de la plaça, ho he dit reiterades vegades. Considero un error contramanifestar-se al mateix lloc on la ultradreta fa els seus actes. Els actes violents deslegitimen a l'antifeixisme. I poden fer baixar la testosterona d'alguns, però són accions totalment contraproduents i equivocades.



 Ignacio Garriga


 Javier Ortega Smith




Alberto Tarradas, cap de llista per Girona, Javier Ortega Smith, l'advocat Pedro Fernández, i el número dos per Barcelona Juan José Aizcoirbe

Ignacio Garriga amb Jorge Buxadé. Buxadé será cap de llista a l'ajuntament de Barcelona o anirà a la llista del Parlament Europeu? 

ANALITZO AL SUPLEMENT DE CATALUNYA RÀDIO EL CREIXEMENT DE VOX. Aquest migdia Vox farà un acte a la Pça Espanya de Barcelona



Aquest matí he participat al Suplement de Catalunya Ràdio a un debat amb Roger Escapa i l'Helena Castellà sobre la ultradreta i el creixement de Vox. Partit que aquest migdia fa un acte a Barcelona.



 Els caps de llista de Vox per Madrid i Barcelona, Santiago Abascal i Ignacio Garriga 
 Javier Ortega Smith
Clica per escoltar l'àudio

divendres, 28 de desembre del 2018

VOX, ELS ULTRES QUE VAN BÉ AL PARTIT POPULAR. Analitzo al Punt Avui l'entrada de Vox al Parlament andalús i com el PP es beneficia, malgrat la seva baixada de vots, de la irrupció del partit ultra


Xavier Rius, El Punt Avui, 28 de desembre de 2018
Amb l’entrada dels dotze diputats de Vox al Parlament andalús, l’Estat espanyol ha deixat de ser una de les poques excepcions d’Europa, ja que la majoria de països feia anys que tenien diputats d’ultradreta als seus parlaments. En alguns llocs és una ultradreta neonazi i negacionista de l’Holocaust, com a Grècia amb Alba Daurada; en d’altres clarament pro-israeliana, com l’holandès Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, que considera Israel com el baluard d’Occident enfront de l’islam; altres transiten d’una posició a l’altra, com fa Marine Le Pen; en alguns països de l’antiga Europa de l’Est són ultracatòlics i antisemites, i a Àustria i Itàlia formen part del govern. I tant els uns com els altres rebutgen la immigració, volen recuperar el control de les fronteres perdut amb la integració europea i s’oposen a les polítiques econòmiques de la Comissió Europea.
A l’Estat espanyol la ultradreta va perdre la seva oportunitat l’any 2010, quan Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i mig anys més tard obtenien 67 regidors. Però les lluites caïnites habituals d’aquests grups o el fet que la societat sigui poc permeable a propostes racistes, el partit es va enfonsar quatre anys després. I la majoria de grups ultres espanyols estaven més preocupats per combatre l’independentisme, amb accions com l’atac a Blanquerna, que pel rebuig a la immigració. Mentre a Alemanya l’any 2016, quan va acollir el flux de refugiats, van haver-hi 3.500 atacs racistes, i el 2017, 2.200 amb agressions, pintades i incendis a centres d’acollida o mesquites, a l’Estat espanyol aquests atacs han sigut gairebé anecdòtics. Sembla que és cert que l’Estat espanyol és menys racista que altres veïns europeus.

La ultradreta acostuma a ocupar espais buits que deixen altres partits, i amb Mariano Rajoy se’n va crear un. Rajoy va prometre que derogaria la llei de l’avortament de Zapatero, però quan va ser a La Moncloa, no la va derogar. I aquí és on Vox, que havia quedat en la irrellevància el 2014 després de no aconseguir entrar al Parlament Europeu, comença a treballar-se aquests sectors de la dreta ultracatòlica, contrària a l’avortament o el matrimoni homosexual. Després, com també va fer el Front National a França, s’adreça a col·lectius sectorial com els defensors dels toros o la caça. I quan és detingut el president de Manos Limpias per les seves extorsions, l’advocat de Vox, Javier Ortega Smith, ocupa l’espai i comença a posar querelles contra l’independentisme, aconseguint rellevància mediàtica. Amb José María Aznar lloant Santiago Abascal, i Pablo Casado assumint els seus plantejaments, Vox va sortir reforçat. Ara el PP i Ciudadanos se serviran de Vox per governar Andalusia i no es plantegen aïllar-lo. Si tot i la davallada del PP, gràcies a Vox s’ha mobilitzat tota la dreta aconseguint la majoria, ja els anirà bé que Vox creixi en les municipals i autonòmiques del maig.


dimarts, 18 de desembre del 2018

VOX INTENTA L'ABSORCIÓ DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC preferiria una coalició, però Vox vol adhesions individuals i que es dissolgui Plataforma


 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 18 de desembre de 2018
 Llegir a Nació Digital
Plataforma per Catalunya (PxC), el partit ultra que va obtenir 67 regidors a les municipals de 2011 -i que a les eleccions catalanes de novembre del 2010 va estar a punt d’entrar a Parlament- està en un punt crític de la seva existència. Segons ha pogut saber NacióDigital, ha de decidir si es dissol i s’integra en bloc a Vox -és el que desitja la formació de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith- o si continua lluitant per fer coalicions amb la formació d'extrema dreta espanyola d’igual a igual allà on PxC té regidors o militants.
El risc que afronta PxC és que continuï el degoteig de militants i exmilitants cap a Vox i trobar-se al mes de maig amb el fet que les poques candidatures que la formació presenti hagin de competir pel mateix espai amb l'ascendent partit d'Abascal. Fa un any, per exemple, qui exercia de delegat del partit xenòfob a l’Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, va passar-se a Vox. Va ser Clement qui va organitzar l’acte d'aquesta formació el 27 d’octubre al barri de Bellvitge, al qual van assistir unes 200 persones. El 2011, PxC havia obtingut dos regidors a la ciutat i el 2015 va quedar fora del consistori per pocs vots.
L’abril de 2016, Plataforma per Catalunya va teixir aliances amb el partit ultra España 2000 i amb l’insignificant Partido por la Libertad (PxL), i van crear la federació Respeto. L’home fort de la suma era el regidor d’España 2000 a Alcalá de Henares (Madrid) Rafa Ripoll. Ripoll mantenia un discurs més moderat que el del fundador del partit, el valencià José Luis Roberto, que més a més està mal vist als sectors catòlics de la ultradreta ja que havia estat vinculat a la patronal dels prostíbuls, ANELA.
Però la forta pujada de Vox a Andalusia (va aconseguir 12 escons el 2 de desembre i es dona per segura la seva entrada al Congrés i el Parlament Europeu) ha dinamitat el mapa de la ultradreta, també a Catalunya. A la concentració espanyolista que es va fer a Girona el 6 de desembre -on van coincidir la secretaria general de PxC, Mónica Lora, amb Javier Ortega Smith-, Lora ja va explicar a la premsa que que el seu partit volia presentar-se en coalició amb Vox a les municipals, atesa la coincidència de programes i projecte.

Candidats de Vox a les municipals
Però des de Vox van repetir en privat el que ja havien dit altres vegades: que els militants de PxC serien benvinguts, però que el partit ultra havia de trencar amb Respeto i dissoldre's. D'aquesta manera, els militants de PxC podrien entrar individualment al partit d'Abascal, com ja han fet aquest últim anys molts exmilitants de la formació. Ara mateix, PxC no té la garantia que, en el cas que es dissolgui i s’integri a Vox, els seus regidors puguin encapçalar la candidatura en el seus municipis.
Dos dies després, el dissabte 8 desembre, August Armengol va comunicar als altres membres de Respeto que PxC abandonava la federació. Una retirada que, de fet, a la formació ultra ja es covava dies abans de les eleccions andaluses. A la vegada, el president del Partido por la Libertad, José Maria Ruiz Puerta, va comunicar que es dissolia i que la majoria dels seus militants demanarien ingressar a Vox. Des d'España 2000 es va lamentar que Vox estigués fent, gràcies al seu bon moment electoral, una opa a tots els grups del que anomenen "àrea identitària".  

Estratègia negociadora
PxC guarda absolut silenci sobre les seves converses amb Vox i està anunciant candidatures a llocs on ara no té regidors, en un intent de negociar amb més força amb Vox, tot i que Abascal té molt clar que la via no és una coalició sinó l'absorció. Però més enllà de quina sigui la fórmula de confluència, si absorció o coalició, el que és segur és que els regidors de PxC, que s’havien "estovat" una mica als plens, recuperaran fins a les municipals un discurs més bel·ligerant, tant pel que fa al rebuig a la immigració amb plantejaments xenòfobs o racistes, com a la demanada d’un càstig exemplar als presos polítics i a la resta de dirigents independentistes.
Per la seva banda, Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsat del partit i que ara és regidor de Vic amb la marca Som Identitaris, intentarà marcar perfil propi. Camí de les municipals, Anglada pretén continuar sacsejant el discurs bel·ligerant amb la immigració -com sempre ha fet-, però pretén ser menys radical que els seus rivals de la ultradreta pel que fa al combat a l’independentisme i el catalanisme, conscient que les propostes de Vox d'abolir totes les autonomies, també la catalana, no agraden a la Catalunya interior, on confia obtenir alguns regidors.


El declivi de PxC... i d'Anglada

És una evidència que després que PxC expulsés al seu líder i fundador, Josep Anglada, el febrer de 2014, el partit va iniciar una decadència que va culminar a les municipals de 2015, quan només va obtenir 8 regidors arreu de Catalunya. El 2011 n'havia aconseguit 67. A la demarcació de Barcelona, on n'havia arribat a tenir 47, només va conservar Mónica Lora a Mataró, que va ser nomenada secretària general. Al Vendrell, el cofundador de PxC, el metge August Armengol, va aconseguir tres regidors a les últimes municipals, una resistència electoral que li va permetre ser nomenat president de PxC. A Salt, on PxC tenia tres electes, van aconseguir acta de regidors Sergi Fabri i Sergio Concepción. El partit també va esgarrapar un regidor al municipi empordanès de Sant Miquel de Fluvià i al tarragoní de Roquetes.

Res a veure amb els resultats de 2011, quan Anglada i la PxC disposaven de dos regidors a l'Hospitalet de Llobregat, tres a Santa Coloma de Gramenet, tres a Sant Boi, tres a Mataró o tres també a Manlleu. A Vic, epicentre de l'activitat d'Anglada, el líder xenòfob va passar de ser la principal força de l'oposició -cinc regidors el 2011- a ser l'únic representant d'una nova marca el 2015. Anglada intenta resistir al marge de les turbulències de PxC i l'aparició de Vox.

dilluns, 5 de novembre del 2018

EXPLICO AL TELENOTÍCIES DE TV3 COM VOX AGAFA L'ESPAI D'INTERPOSAR ACUSACIONS POPULARS QUE FEIA "MANOS LIMPIAS", I COM A PARTIR D'AQUÍ AMB EL PROCÉS CATALÀ EL PARTIT D'ABASCAL, GRÀCIES A LA TASCA ACUSATÒRIA DE DE JAVIER ORTEGA AGAFA PROTAGONISME MEDIÀTIC I SURT DE LA MARGINALITAT EN LA QUE ESTAVA DES DE LES ELECCIONS EUROPEES DE 2014. Crec que Vox amb la defensa de la unitat d'Espanya, el rebuig a les lleis d'avortament, violència de génere i Memòria Històrica, i exigint millor defensa de les fronteres front la immigració ocuparà l'espai polític i parlamentari ultra





Explico al Telenotícies Migdia de TV3  (clica per veure el vídeo) com VOX agafa l'espai deixat per Manos Limpias quan es desarticulada l'abril de 2016 per les extorsions que feia i, gràcies a que es personen com acusació contra els líders independistes catalans i del Procés, el seu Secretari General, Javier Ortega Smith, agafa protagonisme mediàtic postulant-se per ocupar l'espai d'ultradreta a Espanya. Un espai que, després de l'enfonsament de Plataforma per Catalunya, i la marginalitat d'altres grups com  Democracia Nacional, no era ocupat per cap grup polític amb possibilitats d'entrar als parlaments autonòmics i el Congrés dels Diputats.
Manos Limpias va intentar fer el pas a la política amb els socis espanyols de Plataforma per Catalunya, el Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias, del qui va ser finacer de PxC i Josep Anglada,  l'advocat José María Ruiz Puerta. Però aquest intent d'entrar en política de Manos Limpias s'acaba quan l'advocat Miguel Bernad es empresonat per extorsions i xantages.

Així VOX que, amb l'exVicepresident del Parlament Europeu, el popular, Alejo Vidal Quadras, de cap de llista,  no va entrar al Parlament Europeu el 2014 i molts del personatges d'ultradreta que en formaven part com l'ex-Secretari General de PxC, Pablo Barranco, o la vinculada al Casal Tramuntana, Ariadna Hernández, van abandonar el partit, després d'estar quatre anys sota mínims sostingut per persones com Santiago Abascal i Ortega Lara, amb les querelles i acusacions presentades per Ortega Smith han agafat un  protagonisme mediàtic amb un discurs la lluita contra l'independentisme, contra les negatives del tribunals europeus a extraditar a Puigdemont, el rebuig a la llei de la Memòria Històrica, a la llei de l'avortament i a la immigració il·legal.
Personalment crec que VOX aconseguirà eurodiputats, diputats autonòmics i regidors a les eleccions europees, municipals i autonòmiques de maig. 
 Llegeig notícia al 3/24
 Clica per veure el vídeo i entrevista a TV-3

video

dijous, 11 d’octubre del 2018

DEMOCRACIA NACIONAL I LA FALANGE-FE CONVOQUEN DEMÀ A MONTJUÏC, MENTRE SOMATEMPS, ESPANYA I CATALANS, ALIANZA NACIONAL, VOX, PxC i ALTRES GRUPS, SENSE SOCIETAT CIVIL CATALANA, HO FAN A PASSEIG DE GRÀCIA. VOX CONVOCA TAMBÉ UN ACTE PER DISSABTE A SANT VICENÇ DELS HORTS.

Aquest divendres, 12 d'octubre, dia de La Hispanitat, s'han convocat les habituals manifestacions de l'extremadreta sense la participació de Societat Civil Catalana, que ja va fer el seu acte diumenge passat.

DN I FALANGE A MONTJUÏC I LA SEVA CANDIDATURA EUROPEA "ADÑ"
D'una banda Democracia Nacional i La Falange-Fe - els grups autors de l'atac de Blanquerna sense Alianza Nacional-  convoquen com cada anys a les 11 a Plaça Espanya i a les 12 a la Plaça Sant Jordi a Montjuïc on faran els parlaments, la cremada d'estelades i la jura de la bandera espanyola. Aquest any hi ha la novetat que no hi serà el president de DN, Manuel Canduela, donat que va dimitir del càrrec fa un mes. Tampoc no hi serà el fins agost, delegat de DN a Catalunya, Albert Bruguera que va ser cessat del càrrec.
 Imagino que explicaran que DN i La Falange-FE, han arribat a un acord amb López Diéguez d'Alternativa Española (AES) i amb Norberto Pico de Falange de las JONS, per fer una candidatura unitària a les europees que s'anomenarà "ADÑ-Identitad Española".  Aquests grups no es plantegen en cap cas un acostament o pacte amb Vox al que acusen de sionista i lligat a les elits econòmiques espanyoles i mundials.  
Alianza Nacional, que diu que va se exclosa de participar a la coalició ADÑ, no convoca a Montjuïc, sinó a Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya.



Democracia Nacional i La Falange-FE presentaran la candidatura ADÑ-Identitat Española

 VOX SERÀ A PLAÇA CATALUNYA
Per la seva banda Somatemps, el Movimiento Cívico Espanya i Catalans,  (sense Societat Civil Catalana) convoquen a sortir en manifestació a Passeig de Gràcia-Provença fins Plaça Catalunya, on hi hauran els parlaments. Han creat una web de la convocatòria anomenada EspañaSomosTodos.es,  on hi ha el manifest i publicaran els grups i partits que s'hi han adherit. Plataforma per Catalunya i Som Identitaris -el partit de Josep Anglada- i Alianza Nacional hi seran. 
Finalment Vox hi ha donat suport explicit i hi serà present, però no diu si hi participaran els sues líders, Javier Ortega Smitz i Santiago Abascal. Però l'acte important de Vox serà dissabte a Sant Vicenç dels Horts -ciutat d'Oriol Junqueras- on Ortega Smith parlarà al costat de l'exregidor de Ciudadanos, ara no adscrit, Santos Mateo Franco.  
Per demà també s'han convocat diverses manifestacions antifeixistes a Barcelona

MOVIMENTS A LA ULTRA DRETA DAVANT EL TSUNAMI D'ORTEGA SMITH?
No es cap secret que hi ha una evident preocupació a Plataforma per Catalunya i la federació Respeto, suma de PxC, España 2000 i el Partido por la Libertad (PxL) per aquesta irrupció de Vox. Respeto i España 2000, amb 7 regidors al Corredor d'Henares a Madrid i el seu líder Rafa Ripoll, han agafat una línia diferent a la d'España 2000 a València on abans d'ahir els ultres valencians van mostrar la seva cara i maneres habituals. Aquestes diferències podrien ser la causa que Respeto y España 2000 tinguin dues sectorials de juventut diferents: Juventud IdentitariaJuventud Nacional.  
 I mentre PxC té clar que la possibilitat de repetir o no bons resultats a Salt i el Vendrell no depén ni es veurà afectada pel tsunami d'Ortega Smith, España 2000 de Madrid i el Partido por la Libertad de José María Ruiz Puerta són conscients que Vox se'ls pot menjar, i això els obligarà a prendre decissions (entrar a Vox o pactar-hi) per sobreviure.
Per la seva banda Anglada, que ha creat el nou partit Som Identaris, i que fa uns mesos va rebre propostes d'estendre el seu partit fora de Catalunya, sembla que es conformarà en intentar obtenir regidors a diferents municipis de Catalunya. Ahir va ser a Badalona, on difícilment pot competir amb Albiol, però va haver-hi manifestació antifeixista contra ell i un fort cordó policial, cosa que ell sempre agraeix perquè li dóna notorietat mediàtica.








 Vox ha publicat avui un twit convocant a l'acte de Plaça Catalunya, però el seu acte important serà dissabte a Sant Vicenç dels Horts, ciutat on Oriol Junqueras ha sigut alcalde.