Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santiago Abascal. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de juliol del 2025

Abascal aprieta, Orriols espera. La Vanguardia

Xavier Rius Sant, periodista.

Miércoles 9 de julio de 2025

No pasaron ni 24 horas de la clausura del congreso del PP en el que Núñez Feijóo se postuló para ser el próximo presidente de España sin hacer cordón sanitario a Vox, es decir aceptando sus votos, pero excluyendo gobernar en coalición con Santiago Abascal, que la portavoz de Emergencia Demográfica y Políticas Sociales de Vox, Rocío de Meer, expuso la propuesta de expulsar a ocho millones de extranjeros e hijos de extranjeros, muchos de ellos ya nacionalizados españoles. Una propuesta imposible de realizar sin modificar la Constitución por lo que se refiere a los hijos de extranjeros que obtuvieron previamente la nacionalidad española, como es el caso de muchos latinoamericanos. Y que exigiría para el resto la modificación del Código Civil, ya que actualmente sólo se puede retirar la nacionalidad a personas de origen extranjero condenados por delitos muy graves. Y retirar el permiso de residencia permanente en España, que es a la vez un permiso para todo el territorio de la Unión Europea, sin una condena judicial o una acusación de terrorismo, tampoco es posible. Posteriormente ante el revuelo creado Abascal matizó que no proponía expulsar ocho millones sinó únicamente “a los que no respetan a las mujeres, importan una religión extraña, delinquen o han venido a vivir del esfuerzo de los demás”

Siendo los partidos ultras y nacioalpopulistas euroescépticos primera o segunda fuerza política en muchos estados de la Unión, Abascal no quiere conformarse en continuar como tercera y comodín de investidura del PP. Ya lo demostró hace un año cuando abandonó los ejecutivos regionales en los que gobernaba con el PP. Pese a que el futuro de Pedro Sánchez puede cambiar si el caso Koldo, Ábalos y Cerdán aporta indicios que tras la trama estaba la financiación del partido, no parece que los socios de investidura vayan a provocar su caída. Así en las próximas elecciones, sean anticipadas o en 2027, lo que pretende Vox si continua como tercera fuerza y los escaños del PP y Vox suman la mayoría, investir a Feijóo pese a que rechace la mayoría de sus condiciones programáticas, pero quedándose en la oposición. Abascal sabe que confrontando como ahora desde la tribuna del Congreso con Pedro Sánchez, poco rédito puede obtener. Pero en cambió si a quien rebate cada semana es un presidente del gobierno del PP, al que reprochará continuar obedeciendo a Bruselas en inmigración, agenda verde, etc., confía que eso sí le permitiría dar el sorpaso y superar en las siguientes elecciones al PP.

En Cataluña parece que Salvador Illa sí aguantará los tres años que quedan de legislatura, siempre y cuando el PSC no se vea salpicado por la trama. Y será en dichas elecciones catalanas previstas para 2028 en las que las encuestas auguran un exponencial incremento de Aliança Catalana. Pero previamente habrá elecciones municipales en las que Aliança espera conseguir bastantes alcaldías. La duda que tiene Aliança es hasta dónde hacer crecer el partido y el número de municipios en los que presentar candidaturas sin que se les vaya de las manos con listas nutridas de nuevos afiliados. Elecciones en las que competirá con Vox con propuestas similares, pero también con Junts. Por ello Sílvia Orriols el pasado febrero cuando presentó la moción de confianza que abría la puerta a una moción de censura, en el fondo deseaba perder temporalmente la alcaldía para victimizarse, centrarse en la extensión del partido y poder estar más días en el Parlament que es donde obtiene visibilidad.

dimarts, 1 de juliol del 2025

Feijóo i Abascal eperen els seus moments. El Triangle

Xavier Rius Sant, El Triangle, 1 de juliol de 2025

En cinc dies, de dissabte 5 de juliol al dimecres 9, la política espanyola ha viscut un dels períodes més intensos dels últims anys. Dissabte, la reunió del Comitè Federal del PSOE on Pedro Sánchez remodelava la direcció i exposava el full de ruta del partit, després de l’empresonament del nou secretari d’organització Santos Cerdán. Diumenge, el PP celebrava el seu congrés en el que revalidada a Núñez Feijóo com a líder del partit i candidat a la presidència del govern. L’endemà la roda de premsa habitual del dilluns a la seu de Vox, no la feia ni Abascal ni el portaveu nacional, José Antonio Fúster, sinó que qui intervenia era la responsable de Demografia i Polítiques Socials, la diputada Rocío de Meer, que potser inconscientment patinava i ficava la pota, potser deliberadament calculat a l’estil Trump, per provocar, afirmava que s’haurien d’expulsar d’Espanya vuit milions de migrants i fills de migrants ja nacionalitzats. Concepte batejat com “reimmigració” amb bitllet d’avió cap el país d’origen per Alternativa per Alemanya, adoptat ràpidament per Vox i Aliança Catalana. Proposta que generava un rebuig generalitzat i Vox contraatacava acusant a la premsa de manipular les paraules de De Meer.

Dimecres, Pedro Sánchez compareixia al Congrés dels Diputats per donar explicacions i presentar les seves noves mesures del govern contra la corrupció. Compareixença i debat que va ser, de fet, una moció de confiança sense que es votés, en la que Pedro Sánchez va constatar que continua tenint el suport dels socis d’investidura tret de Podem, que sembla que vol emular els pitjors moments del que fa més de dues dècades s’anomenava amb sarcasme “Izquierda Hundida”. I aguantant de moment Sánchez, Núñez Feijóo va utilitzar un to molt dur amb el PSOE amb acusacions de tota mena com que s’havia lucrat de la prostitució, a la vegada que deixava clar que no faria cordó sanitari a Vox, de qui acceptaria els seus vots per ser investit president del govern, però sense fer-lo entrar al govern. Una entrada a l’executiu que Abascal crec que tampoc desitja.

Mentre a la majoria de països europeus com França, Itàlia, Àustria, Holanda, Polònia, Hongria o Alemanya, la ultradreta xenòfoba i euroescèptica és la primera o segona força política, a Espanya amb Vox, és la tercera. Aquí la ultradreta va més endarrerida ja que exceptuant la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada que va fracassar en el seus intents de fer el salt al Parlament de Catalunya i al Congrés del Diputats, no va irrompre a les institucions amb Vox fins desembre de 2018 a Andalusia i l’abril de 2019 al Congrés dels Diputats. A Catalunya fa dos anys Aliança Catalana i Sílvia Orriols, amb un discurs igual de xenòfob que el de Vox, però independentista, va fer-se amb l’alcaldia de Ripoll. I fa un any Orriols va entrar al Parlament. I també tenim Se Acabó la Fiesta d’Alvise Pérez amb tres eurodiputats.

Aliança no té pressa, ja que a no ser que el PSC acabi esquitxat per la trama Koldo, Ábalos y Cerdán, res fa pensar que Salvador Illa hagi d’avançar les eleccions. Mentrestant el discurs d’Orriols penetra poc a poc en la ment de molts independentistes, i el partit es centra en l’extensió territorial de cara a les eleccions municipals. Unes candidatures que estaran formades per molts militants nouvinguts, i el partit té por que se li puguin descontrolar alguns regidors després de les eleccions. Fa dos anys Aliança només es va presentar a Ripoll on va ser la força més votada amb sis regidors i on governa en minoria, a Manlleu, on va obtenir un regidor que ha estat reemplaçat per un membre de la llista amb més carisma, i a Ribera d’Ondara, on el regidor d’Aliança, que va assumir temporalment l’alcaldia, va trencar amb Orriols abandonant el partit.

Vox, que vol deixar de ser la tercera força espanyola i el comodí del PP per les investidures, creu que no podrà incrementar el seu sostre electoral –ara té 33 diputats al Congrés, i l’anterior legislatura en va tenir 52— fins que Feijóo, o qui sigui del PP, arribi a la Moncloa i presideixi un govern del PP en solitari. Vox no vol la vicepresidència per ser la Yolanda Díaz de Feijóo, d’Ayuso o de Moreno Bonilla. Vol que Feijóo, o qui lideri el partit d’aquí dos anys, sigui investit president gràcies també al vot dels diputats de Vox per, des de l’oposició, confrontar-se al govern del PP i acabar superant-lo en les següents eleccions. Confia poder retreure-li que, tot i haver fet fora a Pedro Sánchez, continua fent unes polítiques d’immigració, ambientals o de gènere molt semblants a les seves. Abascal acusaria a aquest hipotètic govern del PP de complir dòcilment tot el que dicten des de Brussel·les i no defensar prou la unitat d’Espanya. Així doncs, a curt termini el que volen tant Vox com el PP és que en les eleccions d’aquí dos anys, o abans si Sánchez les avança, sumar entre els dos la majoria necessària per evitar que els socialistes continuïn sent els inquilins de la Moncloa.

Essent la retallada de la llengua catalana a l’administració i l’escola una de les condicions que ha posat i aconseguit Vox als governs del PP del País Valencià i les Illes, no sembla probable que Junts facilités per activa o per passiva aquest executiu del PP condicionat per Vox. El que em costa entendre és com Feijóo i el PP, fent ara un discurs semblant al de Vox, demanant la presó per Pedro Sánchez, i amb un Vox radicalitzat que proposa expulsions de milions de ciutadans d’origen estranger, aconseguiran ampliar el nombre de votants. Per que el que ara sembla que fa PP és voler robar-li vots a Vox mentre sembla que els d’Abascal els vol robar al PP. I si Se Acabo la Fiesta també s’hi presenta, més enllà que certament pugui aconseguir algun diputat per Madrid, restarà vots a les altres províncies a Vox i el PP, que perdran diputats.

Ah! Sílvia Orriols nega que es plantegi presentar-se a unes eleccions espanyoles. Però si ho fes trauria vots i diputats a Junts i Esquerra. Ella diu que no ho farà, però també assegurava fa dos anys que no es presentaria com a candidata d’Aliança al Parlament ja que segons ella tècnicament seria incompatible amb fer d’alcaldessa i mirem ara on és. No sabem quan Sánchez convocarà eleccions, que serà en el moment que ell cregui que els resultats li poden ser més favorables. Però si no les avança, les eleccions municipals potser coincidiran amb les generals. I seria estranya una campanya en que Orriols que demanés el vot per Aliança per salvar Catalunya a la urna de les municipals i demanar l’abstenció a les generals. Si això passés, estaria temptant als seus votants a tornar al peix al cove i votar de nou als “processistes” Junts i Esquerra pel Congrés i el Senat.

Arribat aquí em pregunto, seria ciència ficció que Aliança amb dos o tres diputats a Madrid, si fossin determinants, que pactés amb el PP i Vox una investidura de Feijóo si s’aprova una llei d’estrangeria que faciliti les expulsions, restringeixi l’empadronament i retalli drets socials i ajuts pels immigrants, i en contrapartida el PP es comprometés a no fer reformes per retallar el català?

clica aquí para leer en castellano en El Triangle

dimarts, 25 de febrer del 2025

El general y ex diputado de Vox, Agustín Rosety, se da de baja del partido rechazando el alineamiento de Abascal con Trump y Putin, cuatro días després que cien cargos públicos de Vox hicieran público el manifiesto de Barajas denunciando la autocracia con la que lo gobierna Abascal, el abandono del grupo de Meloni, y el desvio de fondos hacia empresas y la fundación Disenso. Las críticas se producen días después que Abascal nombre los nuevos 12 portavoces nacionales, algunos muy jóvenes.

Agustín Rosety, militar retirado y ex diputado de Vox ha hecho pública hoy su baja en el partido por discrepancias con el alineamiento de Santiago Abascal con Putin y Trump, cuatro días después que un centenar de cargos electos y orgánicos de Vox de 31 provincias se reunieran en Barajas presentando un manifiestio exigiendo la refundación del partido y el fin de la autocrácia con la que lo dirige Santiago Abascal, acompañado de Gabriel Ariza y Kiko Méndez Monasterio y del desvio de millones de euros de parido hacia la Fundación Disenso y fondos hacia empresas controladas por Méndez Monasterio y Ariza. Agustín Rosety ha calificado a Santiago Abascal de ser un "limpiabotas de Trump" y "aplaudir acríticamente todo lo que dice y hace".

De izquierda a derecha presentando el manifiesto de Barajas, el general Antonio Budiño; Idoia Ribas, diputada balear; Sonia Lalanda, concejal de Palencia; Ana Rosa Hernando, procuradora de Burgos; Javier Teira, procurador de Salamanca; Mª Ángeles Guardiola, edil de Rivas Vaciamadrid, y Alejandro Pérez de la Sota, concejal de Salamanca, con la Declaración de Barajas.

En la reunión del pasado sábado en un hotel de Barajas, participaron 95 afiliados y exmilitantes de 31 provincias, la mayoría de ellos cargos o ex cargos públicos o orgánicos del patido, entre los que había oncejales de Sevilla, Jaén, Málaga, Alicante, Zaragoza, Cantabria, Palencia, Salamanca, Toledo, Albacete, Guadalajara, Tarragona y Madrid; además de dos procuradores o diputados autonómicos de Castilla y León y dos de Baleares. En la reunión tomaron la palabra el general retirado Antonio Budiño, candidato al Congreso por Pontevedra en 2019; los concejales Alejandro Pérez de la Sota (Salamanca) y Mari Ángeles Guardiola (Rivas Vaciamadrid), la exdiputada madrileña Alicia Alonso y los diputados autonómicos Idoia Ribas y Javier Teira.

En la declaración firmada, leída por la concejal de Palencia Sonia Lalanda, se afirma que, en el documento fundacional, Vox se comprometió a mantener un “funcionamiento democrático” y una “financiación transparente”; así como a “no coartar nunca la libertad de expresión” de los miembros del partido. Frente a ello, denuncian que “la democracia interna es inexistente”; “la libertad de opinión es perseguida”; la “cúpula se ha bunkerizado”; “la dirección estratégica se ha subcontratado” y “existen dudas públicas sobre el origen y destino de los fondos del partido”.

El manifiesto también critica la ruptura sin debate previo de los cinco gobiernos autonómicos con el PP, “destrozando la esperanza de millones de españoles” y el abandono en el Parlamento Europeo del grupo presidido por la primera ministra italiana Giorgia Meloni “para abrazar al grupo de extrema derecha Patriotas por Europa” de Viktor Orban favorable a Rusia.

El abandono de Rosety y el manifiesto de Barajas, se produce días después del abandono del partido del que fuera vicepresidente de la Junta de Castilla y León, Juan García Gallardo, y de que Santigo Abascal nombra doce nuevos portavoces nacionales, algunos de ellos muy jóvenes o con poca experiencia. No es el caso de José Antonio Fúster, portavoz nacional, de Jorge Buxadé (Europa), ni de Pepa Millán como portavoz parlamentaria, ni de Rodrigo Alonso (Trabajo y campo) -todavía secretariogeneral de Solidaridad-, ni de Rocío de Meer (Emergencia Demográfica), pero sí del resto: Son Samuel Vázquez (Interior, Inmigración y Seguridad), Isabel Pérez Moñino (Agenda España), Carlos H. Quero (Vivienda), José María Figaredo (Economía y Energía), Alberto Rodríguez Almeida (Industria), Júlia Calvet (juventud) y Ainhoa García (Familia).

Estas deserciones de dirigentes locales de Vox pueden ser irrelevantes electoralmente. Ya vimos hace dos años como pese a legalizarse siete partidos por parte de disidentes de Vox, unos con la voluntad de concurrir a las elecciones en unos pocos muncipios, otros con más pretensiones, como Libres de la ex diputada andaluza Belinda Rodríguez o Caminado Juntos de Macarena Olona, el éxito electoral de los mismos, salvando alguna candidatura a nivel muncipal, fue nulo.

Presentación de los nuevos portavoces, algunos de ellos muy jóvenes

diumenge, 9 de febrer del 2025

La ultradreta d’Abascal, Orban i Le Pen, lloa Trump i Netanyahu des de Madrid. El Triangle

Xavier Rius Sant, El Triangle, diumenge 9 de febrer de 2025

Aquest divendres i dissabte Santiago Abascal ha aplegat a Madrid als líders del grup Patriots, tercera força del Parlament Europeu, amb la presencia de l’hongarès Viktor Orbán, la francesa Marine Le Pen, l’holandès Gert Wilders, l’italià Matteo Salvini, i el portuguès André Ventura, que enlluernats per la victòria i el múscul mostrat aquests primers dies per Donald Trump, han cridat a Make Europa Great Again, fer Europa gran de nou, i a trencar com ell amb tots els consensos aconseguits a Europa i bona part del món els últims vuitanta anys. Des del Tribunal Penal Internacionals a la Organització Mundial de la Salut, la UNESCO, els Acords del Clima i el acords de lliure mercat que suprimien aranzels.

Podria sorprendre que Patriots triés el novembre passat Abascal com a president, qui com es veu en els vídeos dels corrillos i salutacions abans dels actes de dissabte i del sopar de divendres, Abascal estava en tot moment acompanyat d’algun altre dirigent de Vox perquè li fes de traductor, ja que el seu nivell d’anglès i altres idiomes europeus és tant bo com el del Mariano Rajoy de qui la història ha deixat memorables imatges amb ell sol assegut a la taula de les cimeres internacionals, mentre la resta de mandataris conversaven de forma distesa en anglès o francès. Una situació que Abascal no patia quan era un membre més de l’altre gran bloc ultra del Parlament Europeu, els Conservadors i Reformistes, que lidera Giorgia Meloni perquè Meloni, que va viure de jove uns anys a Canàries, parla un fluid castellà. Però es que després de les eleccions europees de fa nou mesos i amb la intuïció que Trump seria el nou president dels Estats Units, Abascal trencà amb Meloni i els ultracatòlics polonesos i se sumà al grup de Le Pen, Gert Wilders i Salvini, al qual entrà victoriós Viktor Orbán, després de ser expulsat del Partit Popular Europeu. Tots molts més propers a Putin que a Zelensky, i contraris a l’alineament de Meloni i Varsòvia amb l’OTAN i Brussel·les, que donaven i demanaven suport incondicional a Ucraïna per aturar Putin i les pretensions del Kremlin de ser el far d’un continent que va del Bàltic i el Mediterrani fins l’Oceà Pacífic, anomenat Euràsia.

A la cimera hi va intervenir per videoconferència l’argentí Javier Milei que com vol fer ara Trump aplica la moto serra a l’administració, acomiada funcionaris i elimina subsidis socials. L’abraçada d’Abascal amb Milei i a les propostes de Trump són l’estocada final al sector falangista de Vox que abanderaven l’ex vicepresident Jorge Buxadé i l’ex secretari general Javier Ortega Smith. I és que, incomplint la lògica i els mateixos estatuts del partit, el diputat del parlament català, Ignacio Garriga és ara simultàniament vicepresidet i secretari general de Vox. I com Garriga només pot anar a Madrid dos o tres dies a la setmana, Abascal té el comandament únic del partit; això sí, acompanyat de persones sense càrrec orgànic i amb un notable historial ultra i feixista com Kiko Méndez Monasterio.

Abascal, que el passat estiu va decidir sense consultar-ho amb el Comitè Executiu del partit, que ja no pinta res, abandonar els governs regionals de Castella i Lleó, Extremadura, Aragó, Comunitat Valenciana, Múrcia i Consell Insular de Mallorca als quals havia entrat, provocant un gran perjudici al centenar de militants o simpatitzants que havien abandonat feia uns mesos els seus llocs de treball per assumir direccions generals, gabinets de comunicació i ocupar càrrecs de confiança de les diferents conselleries. Abascal vol governar Espanya però no per acabar com Meloni, que cada cop s’acosta més a Brussel·les. I va fer una jugada que de moment li ha sortit bé.

A la cimera ultra el diferents líders van lloar Trump i les seves ordres executives disruptives en immigració, acords internacionals i aranzels, i també amb la proposta de convertir Gaza en una Riviera, un ressort turístic per estrangers rics com els de Dubai o un Hard Rock, expulsant d’allà a dos milions de persones. Unes propostes que també lloa Sílvia Orriols i el secretari d’Estudis i Programes d’Aliança Catalana, Jordi Aragonès, que es comença a plantejar presentar-se a les properes eleccions europees per seure al mateix grup que Vox.

Ara bé, més allà de les simpaties que desperten a casa nostra les dues propostes de Trump, si les mirem bé no ajudarien a fer Europa ni més gran, ni millor. Si aplica aranzels els europeus exportarem menys i pagarem molt més per les importacions i es generarà atur i inflació. I si es pretén expulsar dos milions de persones de Gaza, molts acabarien venint a Europa ja que la majoria de palestins tenen un germà o un cosí al Vell Continent, cosa que no beneficia les propostes de fer de nou la Reconquesta i expulsar els musulmans, una reconquesta que, pel que fa a Catalunya, voldria liderar Sílvia Orriols que, com ella diu, va néixer un 9 d’octubre dia que Jaume I va expulsar els sarrains, o sigui els “moros” de València fa uns segles.

I ironies a part, l’anunci d’intentar una deportació de ciutadans musulmans de Gaza és benzina pels islamistes més radicals partidaris d’atacar als qui fan la proposta, la qual cosa posaria totes les societats occidentals en el punt de mira de les franquícies d’Al Qaida, l’Estat Islàmic o de les que pugin néixer.

La ultraderecha de Abascal, Orban y Le Pen, alaba desde Madrid a Trump y Netanyahu

Xavier Rius Sant, El Triangle, domingo 9 de febrero de 2025

Este viernes y sábado Santiago Abascal ha reunido en Madrid a los líderes del grupo Patriots, tercera fuerza del Parlamento Europeo, con la presencia del húngaro Viktor Orbán, la francesa Marine Le Pen, el holandés Gert Wilders, el italiano Matteo Salvini, y el portugués André Ventura, que deslumbrados por la victoria y el músculo mostrado estos primeros días por Donald Trump, han llamado a Make Europa Great Again, hacer Europa grande de nuevo, y a romper como él con todos los consensos conseguidos en Europa y buena parte del mundo en los últimos ochenta años. Desde el Tribunal Penal Internacionales a la Organización Mundial de la Salud, la UNESCO, los Acuerdos del Clima y los acuerdos de libre mercado que suprimían aranceles.

Podría sorprender que Patriots eligiera en noviembre pasado a Abascal como presidente, quien como se ve en los vídeos de los corrillos y saludos antes de los actos del sábado y de la cena del viernes, Abascal estaba en todo momento acompañado de algún dirigente de Vox para que le hiciera de traductor, ya que su nivel de inglés y otros idiomas europeos es tan bueno como el del Mariano Rajoy de quien la historia ha dejado memorables imágenes con él solo sentado en la mesa de las cumbres internacionales, mientras el resto de mandatarios conversaban de forma distendida en inglés o francés. Una situación que Abascal no sufría cuando era un miembro más del otro gran bloque ultra del Parlamento Europeo, los Conservadores y Reformistas, que lidera Giorgia Meloni porque Meloni, que vivió de joven unos años en Canarias, habla un fluido castellano. Pero es que tras las elecciones europeas de hace nueve meses y con la intuición de que Trump sería el nuevo presidente de Estados Unidos, Abascal rompió con Meloni y los ultracatólicos polacos y se sumó al grupo de Le Pen, Gert Wilders y Salvini, al que entró victorioso Viktor Orbán, tras ser expulsado del Partido Popular Europeo. Todos muchos más cercanos a Putin que a Zelensky, y contrarios al alineamiento de Meloni y Varsovia con la OTAN y Bruselas, que daban y pedían apoyo incondicional a Ucrania para detener a Putin y las pretensiones del Kremlin de ser el faro de un continente que va del Báltico y el Mediterráneo hasta el Océano Pacífico, llamado Eurasia.

En la cumbre intervino por videoconferencia el argentino Javier Milei que como quiere hacer ahora Trump aplica la motosierra a la administración, despide funcionarios y elimina subsidios sociales. El abrazo de Abascal con Milei y a las propuestas de Trump son la estocada final al sector falangista de Vox que abanderaban el ex vicepresidente Jorge Buxadé y el ex secretario general Javier Ortega Smith. Y es que, incumpliendo la lógica y los mismos estatutos del partido, el diputado del parlamento catalán, Ignacio Garriga es ahora simultáneamente vicepresidente y secretario general de Vox. Y como Garriga sólo puede ir a Madrid dos o tres días a la semana, Abascal tiene el mando único del partido; eso sí, acompañado de personas sin cargo orgánico y con un notable historial ultra y fascista como Kiko Méndez Monasterio.

Abascal, que el pasado verano decidió sin consultarlo con el Comité Ejecutivo del partido, que ya no pinta nada, abandonar los gobiernos regionales de Castilla y León, Extremadura, Aragón, Comunidad Valenciana, Murcia y Consejo Insular de Mallorca a los que había entrado, provocando un gran perjuicio al centenar de militantes o simpatizantes que habían abandonado hacía unos meses sus puestos de trabajo para asumir direcciones generales, gabinetes de comunicación y ocupar cargos de confianza de las diferentes consejerías. Abascal quiere gobernar España pero no para acabar como Meloni, que cada vez se acerca más a Bruselas. E hizo una jugada que de momento le ha salido bien.

En la cumbre ultra los diferentes líderes alabaron a Trump y sus órdenes ejecutivas disruptivas en inmigración, acuerdos internacionales y aranceles, y también con la propuesta de convertir a Gaza en una Riviera, un ressort turístico para extranjeros ricos como los de Dubai o un Hard Rock, expulsando de allí a dos millones de personas. Unas propuestas que también alaba Sílvia Orriols y el secretario de Estudios y Programas de Alianza Catalana, Jordi Aragonès, que se empieza a plantear presentarse a las próximas elecciones europeas para sentarse en el mismo grupo que Vox.

Ahora bien, más allá de las simpatías que despiertan aquí las dos propuestas de Trump, si las miramos bien no ayudarían a hacer Europa ni más grande, ni mejor. Si aplica aranceles los europeos exportaremos menos y pagaremos mucho más por las importaciones y se generará desempleo e inflación. Y si se pretende expulsar a dos millones de personas de Gaza, muchos acabarían viniendo a Europa ya que la mayoría de palestinos tienen un hermano o un primo en el Viejo Continente, lo que no beneficia las propuestas de hacer de nuevo la Reconquista y expulsar a los musulmanes, una reconquista que, con respecto a Cataluña, querría liderar Sílvia Orriols que, como ella dice, nació un 9 de octubre día que Jaume I expulsó a los sarracenos, o sea los «moros» de Valencia hace unos siglos.

E ironías aparte, el anuncio de intentar una deportación de ciudadanos musulmanes de Gaza es gasolina para los islamistas más radicales partidarios de atacar a quienes hacen la propuesta, lo que pondría a todas las sociedades occidentales en el punto de mira de las franquicias de Al Qaeda, el Estado Islámico o de las que puedan nacer.

Lee en castellano en El Triangle

dissabte, 8 de febrer del 2025

Entrevista al Més 324 amb Marina Romero sobre la cimera ultra del grup Patriotas, organitzada per Vox a Madrid i de la probable moció de censura a Sílvia Orriols a Ripoll

Entrevista al Més 324 sobre la cimera ultra a Madrid i de la possible moció de censura a Ripoll a Sílvia Orriols. Último vídeo, últim video de Xavier Rius Sant parlant amb Marina Romero de la cimera ultra (cumbre Patriotas) a Madrid organitzada per Vox amb Santiago Abascal, Matteo Salvivini, Viktor Orban, Marine Le Pen. També parlo de la probable moció de censura a Sílvia Orriols a l'ajuntament de Ripoll.

TV, TV3, Més_324, 324, Rius, Xavier

dimarts, 15 d’octubre del 2024

IMMIGRACIÓ, ULTRES i ETA, Article a La Vanguardia sobre la sintonia entre Vox i Aliança Catalana al Parlament, i com el PP torna a posar ETA al centre del debat polític

La Vanguardia, martes 15 de octubbre de 2024

Xavier Rius Sant, periodista

El pasado miércoles, mientras arrancaba en el Parlament el debate de política general en el que Sílvia Orriols abocó la culpabilidad de casi todos los males sobre los inmigrantes, el Congreso de los Diputados iniciaba un debate solicitado por el PP para hablar de inmigración. Y a la misma hora, en Estrasburgo, el primer ministro húngaro, Viktor Orbán, exponía sus prioridades para el semestre en que preside la Unión. Propuestas que van en dirección contraria a los acuerdos comunitarios en cuestiones como inmigración o Ucrania. Y la presidenta de la Comisión, Ursula von der Leyen, que pertenece al mismo grupo que el PP de Feijóo, rebatió las propuestas del premier húngaro. Para Orbán, como para Abascal y Orriols, la causa de la inmigración que llega a Europa no son unas guerras y una miseria similar a la que empujó hace un siglo a millones de europeos a emigrar, sino un plan de poderes ocultos para destruirnos.

Hasta cinco años se decía que España era uan excepción, al ser uno de los pocos estados de la Unión Europea en que la ultraderecha no tenía representación. Y se decía que el sentiminesto xenófobo estaba menos arraigado que en otros países de nuetro entorno. Ciertamente, Vox no irrumpió en el 2019 con el no la inmigración, sino sacudiendo otro sentimiento identitario: “España se rompe”, con Ortega Smith ganándose su cuota de telediario, ejerciendo de acusación en los tribunales. Recordemos que Vox surgió en el 2014 de exdirigentes del PP como Abascal o Vidal-Quadras que acusaban a Rajoy de no defender la unidad de España y someterse a supuestas concesiones que Zapatero habría pactado con ETA. Y tras el gol que se metió el PP en la votación sobre convalidación del tiempo de prisión cumplido por etarras en otros países, Feijóo convirtió la sesión solicitada para hablar de inmigración y un reparto de menores que el PP rechaza en un ataque al Gobierno, al que acusa de claudicar ante ETA. Y es que sobreactúa, ya que lo que le preocupa a Feijóo es la amenaza de Abascal de tumbarle los presupuestos en las comunidades que gobierna gracias a Vox.el Parlament de Catalunya, en cambio, Vox no se mostró distante con Aliança, pese a que quiera romper España. Aliança se negó a votar a favor propuestas de Vox cuyo contenido dijo que asumía por estar redactadas en castellano. En cambio, Vox sí votó cuatro propuestas de resolución de Aliança. Aliança Catalana y Vox, más allá de su rechazo a la inmigración, tienen una característica propia de la extrema derecha más autoritaria: el caudillaje de su líder, que puede tomar decisiones que desconciertan a la militancia sin que sean cuestionadas. Así, el pasado 18 de agosto, el Ayuntamiento de Ripoll inauguró un monumento de homenaje a las víctimas de los atentados del 2017 al que Orriols invitó a asistir a los responsables de la Guardia Civil y la Policía Nacional en el Ripollès, cuerpos que aceptaron acudir pese a que Orriols da verosimilitud a las teorías conspiranoicas sobre el papel de la Policía Nacional y el CNI por su relación con el imán de Ripoll. Y para sorpresa de muchos, tanto la alcaldesa como el resto de los concejales de Aliança aplaudieron efusivamente a los agentes mientras realizaban la ofrenda. Vox también tiene funcionamiento autocrático, como vimos el miércoles cuando Abascal se desprendió de Rocío Monasterio, o en julio, cuando ordenó que dimitieran los consejeros y todos los cargos de Vox de las seis comunidades en las que gobernaba con el PP y dejó en la estacada al centenar de militantes que sólo hace año dejaron sus empleos para asumir un cargo público.

Llegir en català a La Vanguardia. Dimarts 15 d'octubre de 2024

Dimecres, mentre arrencava al Parlament el debat de política general en què Sílvia Orriols va abocar la culpabilitat de gairebé tots els mals als immigrants, el Congrés dels Diputats començava un debat sol·licitat pel PP per parlar d’immigració. I a la mateixa hora a Estrasburg, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, exposava les seves prioritats per al semestre en què presideix la Unió. Propostes que van en direcció contrària als acords comunitaris en qüestions com la immigració i Ucraïna. I la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que pertany al mateix grup que el PP de Feijóo, va rebatre les propostes del premier hongarès. Per Orbán, com per Abascal i Orriols, la causa de la immigració que arriba a Europa no són unes guerres ni una misèria semblant a la que va empènyer fa un segle milions d’europeus a emigrar, sinó un pla de poders ocults per destruir-nos

Fins fa cinc anys es deia que Espanya era una excepció perquè és un dels pocs estats de la Unió on la ultradreta no tenia representació. I s’afirmava que el sentiment xenòfob estava menys arrelat que en altres països del nostre entorn. Certament, Vox no va irrompre el 2019 amb el no la immigració, sinó sacsejant un altre sentiment identitari: “ Espanya es trenca”, amb Ortega Smith guanyant-se la seva quota de telenotícies i exercint d’acusació als tribunals. Recordem que Vox va sorgir el 2014 d’exdirigents del PP com Abascal i Vidal-Quadras que acusaven Rajoy de no defensar la unitat d’ Espanya i sotmetre’s a suposades concessions que Zapatero hauria pactat amb ETA. I després del gol que es va marcar el PP en la votació sobre convalidació del temps de presó complert per etarres en altres països, Feijóo va convertir la sessió sol·licitada per parlar d’immigració i un repartiment de menors que el PP rebutja en un atac al Govern central, a qui acusa de claudicar davant ETA. I sobreactua, ja que el que amoïna Feijóo és l’amenaça d’ Abascal de tombar-li els pressupostos a les comunitats que governa gràcies a Vox.

Al Parlament de Catalunya, en canvi, Vox no es va mostrar distant amb Aliança, encara que vulgui trencar Espanya. Aliança es va negar a votar a favor propostes de Vox, el contingut de les quals va dir que assumia, perquè estaven redactades en castellà. En canvi, Vox sí que va votar quatre propostes de resolució d’ Aliança. Aliança Catalana i Vox, més enllà del rebuig de la immigració, tenen una característica pròpia de l’extrema dreta més autoritària. El lideratge del seu líder, que pot prendre decisions que desconcerten la militància sense que siguin qüestionades. Així, el 18 d’agost l’Ajuntament de Ripoll va inaugurar un monument d’homenatge a les víctimes dels atemptats del 2017 a què Orriols va convidar a assistir els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al Ripollès, cossos que van acceptar anar-hi, malgrat que Orriols dona versemblança a les teories conspiranoiques sobre el paper de la Policia Nacional i el CNI per la seva relació amb l’imam de Ripoll. I, per a sorpresa de molts, tant l’alcaldessa com la resta de regidors d’ Aliança van aplaudir efusivament els agents mentre feien l’ofrena. Vox també té funcionament autocràtic, com vam veure dimecres, quan Abascal es va desprendre de Rocío Monasterio, o al juliol, quan va ordenar que dimitissin els consellers i tots els càrrecs de Vox de les sis comunitats on governava amb el PP, i va deixar a l’estacada el centenar de militants que només fa any van deixar la feina per assumir un càrrec públic

Leer en La Vanguardia en castellano

dijous, 9 de maig del 2024

ALIANÇA CATALANA i VOX, FILLS BASTARDS DEL PROCÉS. Publico al Triangle. L'Estat espanyol era fins fa cinc anys una excepció en no haver-hi partits ultres als paralments. Ni Vox ni Aliança haguessin fet el salt només sacsejant la immigració, necessitaven un segon element identitari. Espanya està en perill i l'hem de salvar, Espanya ens vol destruir i no hem marxat perquè Junts i Esquerra es van acovardir

El Triangle, dijous 9 de maig de 2024

Xavier Rius Sant, periodista

No sabem encara quants escons tindrà la ultradreta al Parlament que sortirà de les eleccions d’aquest diumenge 12 de maig. De la ultradreta espanyolista recentralitzadora de Vox les enquestes diuen que podria perdre un dels onze escons que va aconseguir fa tres anys, i d’Aliança Catalana diuen que en pot obtenir entre un i set.

Si mirem els actes d’aquesta campanya, els partits que han omplert en la majoria d’actes els espais on els feien són PSC, Vox, Aliança Catalana i el PP. Aquest últim sobretot amb els banys de masses d’Isabel Díaz Ayuso i Feijóo als carrers i les places. També els ha omplert Puigdemont a Argelés amb militants i simpatitzants arribats en autocar de l’altra banda del Pirineus. L’assistència als actes d’Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP està sent molt menor que en anteriors campanyes i auguren la baixada que apunten totes les enquestes. Baixada que per la CUP i els Comuns pot ser letal. De fet, crec que Aliança Catalana podria superar en vots i escons a la CUP i els Comuns sent una de les sorpreses de la nit.

No hi ha fuga de vots dels Comuns cap a Aliança, però sí que n’hi haurà de la CUP cap a Orriols. I també hi haurà fuga de Vox cap a Aliança. Perquè no és cap secret que els partits diguem més transgressors o folloneros sempre atrauen el vots de joves, d’abstencionistes i de desencantats que trien la seva papereta com a vot de protesta. I ara el vot follonero és sense cap mena de dubte Aliança Catalana. Vox en anteriors comicis ha obtingut el vot de molta gent que no comparteix aspectes del seu ideari com els valors morals ultramuntans d’Ignacio Garriga i Jorge Buxadé ni el seu rebuig a l’Agenda 20/30, però votaven Vox bé per ser l’únic que tenia una postura sense matisos en favor de la unitat d’Espanya, contra el separatisme i l’estat autonòmic, bé per ser l’únic que té un discurs dur vers la immigració. Un fenomen semblant al d’Aliança Catalana que rebrà vots de persones, independentistes o no, molt emprenyades amb la gestió de la immigració o per la problemàtica de seguretat als seus barris, i també de persones que creuen que se’ls va enganyar amb el Procés i la independència de vuit segons que pensen que s’hagués hagut de continuar endavant.

A Salt, per exemple, Vox a les passades eleccions va quedar en tercer lloc obtenint quatre regidors, i em consta que molts dels que van votar Vox a les municipals, les passades eleccions generals o autonòmiques havien votat partits independentistes i van decidir-se per la papereta de Vox per la seva postura front la immigració. I ara molts d’aquests votants tindran diumenge una papereta independentista que fa plantejaments similars als de Vox pel que fa a immigració i seguretat. Abascal ho sap i per això està fent aquesta setmana actes cada dia a Catalunya i fent carrer a llocs com Manresa o Salt.

Abans de la irrupció de Vox Espanya era una excepció europea pel que fa a la presència de partits ultres als parlaments autonòmics i el Congrés dels Diputats. Sí que hi havia hagut Plataforma per Catalunya però no va passar de l’àmbit municipal. Jo mateix deia i dic que la gent a l’Estat espanyol i també a Catalunya és menys xenòfoba que a altres països europeus i fins fa cinc anys cap partit ultra havia arribat a cap parlament. I és que amb la por a perdre la identitat a causa dels que venen de fora, les problemàtiques certes derivades de la precarietat o costums diferents, el rebuig a la immigració i fent propostes simplistes davant de problemes complexos, no n’hi havia prou per consolidar aquí un projecte polític com el del Front Nacional de França o la Lliga Nord d’Itàlia.

Aquí ha calgut un altre element que afecta també a la identitat i la por de perdre-la. Vox no va fer el salt mediàtic i electoral fins que Ortega Smith va començar a sortir als mitjans fent d’acusació popular en les causes del Procés, mostrant Vox com el veritable defensor front els que volien trencar Espanya. I, un cop el Procés ha punxat, Sílvia Orriols ha aconseguit quelcom semblant: rendibilitzar l’efecte emocional front els bàrbars atemptats del 17 d’agost, ficant gairebé tots els immigrants al mateix sac. No dient que tots siguin terroristes, sinó que la majoria venen aquí a jeure i viure dels nostres subsidis. I, a més, en tenir altres valors i no aprendre català, dir que volen acabar amb Catalunya. Orriols, afegint l’altre component d’acusar a Junts i Esquerra de fer-se enrere a l’hora de trencar amb Espanya quan teníem la independència que molts creien imminent a tocar, ha construït com Vox un argumentari de dues cares. I és que en el fons Vox i Aliança Catalana s’assemblen, en ser, per dir-ho d’alguna manera, fills bastards del Procés.

Aliança Catalana y Vox, hijos bastardos del ‘Procés’

Xavier Rius Sant, El Triangle 9 de mayo de 2024

No sabemos aún cuántos escaños tendrá la ultraderecha en el Parlament que saldrá de las elecciones de este domingo 12 de mayo. De la ultraderecha españolista recentralizadora de Vox las encuestas dicen que podría perder uno de los once escaños que logró hace tres años, y de Aliança Catalana dicen que puede obtener entre uno y siete.

Si miramos los actos de esta campaña, los partidos que han llenado en la mayoría de actos los espacios en los que se hacían son PSC, Vox, Aliança Catalana y el PP. Éste último sobre todo con los baños de masas de Isabel Díaz Ayuso y Feijóo en las calles y plazas. También los ha llenado Puigdemont en Argelés con militantes y simpatizantes llegados en autocar del otro lado del Pirineo. La asistencia a los actos de Esquerra Republicana, Comuns y la CUP está siendo mucho menor que en anteriores campañas y auguran el descenso que apuntan todas las encuestas. Descenso que para la CUP y los Comunes puede ser letal. De hecho, creo que Aliança Catalana podría superar en votos y escaños a la CUP y los Comunes siendo una de las sorpresas de la noche.

No hay fuga de votos de los Comunes hacia Aliança, pero sí que habrá de la CUP hacia Orriols. Y también escaparán de Vox hacia Aliança. Porque no es ningún secreto que los partidos digamos más transgresores o folloneros siempre atraen los votos de jóvenes, de abstencionistas y de desencantados que eligen su papeleta como voto de protesta. Y ahora el voto follonero es sin lugar a dudas Aliança Catalana. Vox en anteriores comicios ha obtenido el voto de mucha gente que no comparte aspectos de su ideario como los valores morales ultramontanos de Ignacio Garriga y Jorge Buxadé ni su rechazo a la Agenda 20/30, pero votaban a Vox bien por ser el único que tenía una postura sin matices a favor de la unidad de España, contra el separatismo y el estado autonómico, bien por ser el único que tiene un discurso duro hacia la inmigración. Un fenómeno parecido al de Aliança Catalana que recibirá votos de personas, independentistas o no, muy cabreadas con la gestión de la inmigración o por la problemática de seguridad en sus barrios, y también de personas que creen que se les engañó con el ‘Procés’ y la independencia de ocho segundos que piensan que tendría que haber seguido adelante.

En Salt, por ejemplo, Vox en las pasadas elecciones quedó en tercer lugar obteniendo cuatro concejales, y me consta que muchos de los que votaron a Vox en las municipales, habían votado en las pasadas elecciones generales o autonómicas a partidos independentistas y se decidieron por la papeleta de Vox por su postura frente a la inmigración. Y ahora muchos de estos votantes tendrán el domingo una papeleta independentista que realiza planteamientos similares a los de Vox en cuanto a inmigración y seguridad. Abascal lo sabe y por eso está haciendo esta semana actos todos los días en Catalunya y dejándose ver en lugares como Manresa o Salt.

Antes de la irrupción de Vox España era una excepción europea en lo que se refiere a la presencia de partidos ultras en los parlamentos autonómicos y el Congreso de los Diputados. Sí que hubo Plataforma per Catalunya pero no pasó del ámbito municipal. Yo mismo decía y digo que la gente en España y también en Cataluña es menos xenófoba que en otros países europeos y hasta hace cinco años ningún partido ultra había llegado a ningún parlamento. Y es que con el miedo a perder la identidad debido a los que vienen de fuera, las problemáticas ciertas derivadas de la precariedad o costumbres diferentes, el rechazo a la inmigración y haciendo propuestas simplistas ante problemas complejos, no era suficiente para consolidar aquí un proyecto político como el del Frente Nacional de Francia o la Liga Norte de Italia.

Aquí ha sido necesario otro elemento que afecta también a la identidad y al miedo a perderla. Vox no dio el salto mediático y electoral hasta que Ortega Smith empezó a salir a los medios haciendo de acusación popular en las causas del ‘Procés’, mostrando a Vox como el verdadero defensor frente a quienes querían romper España. Y, una vez el ‘Procés’ ha pinchado, Sílvia Orriols ha conseguido algo parecido: rentabilizar el efecto emocional frente a los bárbaros atentados del 17 de agosto, metiendo a casi todos los inmigrantes en el mismo saco. No diciendo que todos sean terroristas, sino que la mayoría vienen aquí a no dar golpe y vivir de nuestros subsidios. Y, además, al tener otros valores y no aprender catalán, decir que quieren acabar con Cataluña. Orriols, añadiendo el otro componente de acusar a Junts y Esquerra de echarse atrás a la hora de romper con España cuando teníamos la independencia que muchos creían inminente a la vuelta de la esquina, ha construido como Vox un argumentario de dos caras. Y es que en el fondo Vox y Aliança Catalana se parecen, al ser, por decirlo de algún modo, hijos bastardos del ‘Procés’.

dijous, 15 de febrer del 2024

Entrevista que em fa Pau Saiz García a Diari de Barcelona sobre la última crisi a Vox

Entrevista que em fa @pausaizgarcia al Diari de Barcelona sobre la última crisi a Vox amb la ruptura i reconcicliació del partit a les Illes Balears

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és un periodista, mestre i escriptor català. Està especialitzat en l’extrema dreta, però també tracta temàtiques com els drets humans, conflictes internacionals, el món àrab o la migració, entre d’altres. Rius és dels màxims experts en l’extrema dreta fent un seguiment constant a cada pas que dona el moviment i els grups neonazis a Espanya. Malgrat les amenaces i les coaccions ha continuat la seva investigació.

De fet, la publicació del seu llibre Xenofòbia a Catalunya, centrat en l’auge electoral del partit xenòfob Plataforma per Catalunya a les eleccions municipals del 2011 va causar que patís reiterades amenaces a les xarxes socials. Més tard, l’any 2012 el president del partit, Josep Anglada, va interposar contra ell diverses querelles i denúncies, que van ser desestimades per l’Audiència Provincial de Barcelona.

En el seu web, el periodista aporta la seva mirada d’especialista i opinió on traça cada moviment de Vox. Precisament, Rius, va publicar el 2022 el llibre Els ultres són aquí i el 2023 Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron on tracta al detall cada aspecte del partit d’ultradreta. En aquesta entrevista, el periodista aprofundeix en les arrels de Vox, el passat de Santiago Abascal, els motius de les constants crisis i l'espectre ideològic del partit.

Per què Vox va entrar en crisi a les Balears?
A les Balears cinc diputats autonòmics trenquen amb la direcció nacional perquè les subvencions rebudes per l’Assemblea les enviaven a un compte d’Ortega Smith. Recordem que Vox no reconeix les autonomies i tots els diners s’envien a Madrid. Això provoca que, encara que simpatitzis ideològicament, si et sents humiliat, acabis explotant.

De quina manera?
Per exemple, un líder del partit no pot seure a fer un cafè amb el líder regional del PP sense el permís del comissari polític de Madrid. Abascal no permet que els diputats a les illes entrin al govern perquè no se’n fia. Els rebels són encara més anticatalanistes, llavors quan Abascal ordena aprovar els pressupostos i el sostre de despesa deixant al costat que s’eduqui plenament en castellà, tot esclata.

Qui ha guanyat la guerra civil dins de Vox?
Va marxar el sector liberal-econòmic liderat per Espinosa de los Monteros i diuen que va guanyar el sector falangista, però no és veritat, perquè van fer costat a Milei i de falangista no en té res. Els falangistes tenen un component social que a Espanya es tradueix durant la dictadura de Franco amb la seguretat social, les vacances, el ministeri d’habitatge o la paga del 18 de juliol. En canvi, Milei suprimeix les ajudes, subvencions i l’estructura de l’estat. Qui ha guanyat la guerra civil és Abascal.

Quin és el funcionament del partit?
Vox té un funcionament peculiar. Va començar que els militants elegien els candidats, i que els militants treien les executives provincials, i ara això ho han eliminat. Actualment, la composició de les llistes electorals i les comitives provincials les nomena el Comitè Executiu Nacional (CEP). Ara bé, l’òrgan que realment mana és el Comitè d’Acció Política (CAP). Fins fa un mes el portaveu era Buxadé, i està compost per Kiko Méndez-Monasterio, Abascal i Garriga. Tant és el poder del CAP que les executives provincials no poden decidir res sense el seu permís.

"Un líder de Vox no pot fer un cafè amb un del PP o canviar una impressora sense el permís de Madrid"

Per què Abascal va convocar l’assemblea dos mesos abans del que li tocava?
De fet, no és una assemblea, sinó una autoproclamació. Per presentar-s’hi s’ha de recollir el 10% dels avals de manera telemàtica. Si ningú els té es prova amb el 5%, i com a límit amb el 3%. Per tant, si no obté la xifra establerta un candidat no es pot presentar. Si només una candidatura els aconsegueix, aquesta queda proclamada. En canvi, quan a Casado el van fer fora del PP, el Comitè Executiu Nacional va proposar a la militància a Núñez Feijóo com a nou líder a una assemblea de 300 persones. El 98,5% van votar per Feijóo i l’altre 1,5% va votar que no o blanc. En el cas d'Abascal és obtenir els avals i quedar proclamat davant la manca de candidats.

Què significa relegar Ortega Smith i Buxadé del partit?
Primerament, a Ortega Smith l’han salvat perquè estava mort. Quan Vox a les generals passa de 52 a 33 diputats tots els líders donen la cara, però ell no apareix perquè algú va filtrar que es volia presentar a liderar Vox. El van rescatar i va passar a vocal. Darrere de Smith hi ha una sèrie de persones que són els fontaners, persones amb més d’una tasca a la formació. Per contra, Buxadé ha passat de vicepresident a vocal i s’ha de veure quin paper tindrà al CAP.

I ascendir Ignacio Garriga?
Abascal ha ascendit a Ignacio Garriga a vicepresident, cosa inaudita. L’article 14 dels estatuts de Vox diuen que la formació tindrà vicepresidents, en plural, cosa que ara mateix hi ha un incompliment. Garriga és molt obedient, i per això els seus rivals a Vox comenten que és un escolanet. Quan era petit ja ho era a algunes esglésies de Sant Cugat del Vallès. No obstant, si és diputat al Parlament de Catalunya ha de passar la meitat de la setmana a Barcelona. El vicepresident i secretari general es perd mitja setmana l’ambient del Congrés, per tant, tot queda en mans del líder suprem: Santiago Abascal.

Quines diferències hi ha entre Buxadé i Espinosa de los Monteros?
Buxadé és falangista i autoritari, mentre Espinosa és ultraliberal. Buxadé critica en el seu llibre Soberanía el sistema autonòmic que ha produït que l’home espanyol estigui desarrelat amb Espanya. Espinosa s’assimila a Thatcher en el sentit de no qüestionar el sistema i la independència judicial, i buscar que es paguin pocs impostos i la fi de subvencions de l’estat. Espinosa surt perquè l’humilien, però es queda com a militant de base perquè no decapitin la seva dona, Rocío Monasterio.

Quin paper té ara Rocío Monasterio?
Rocío Monasterio ho té fatal a l’Assemblea de Madrid: Ayuso té majoria absoluta i no té protagonisme. És seca i distant i demanava anar al Congrés, però no està a l’executiu. Si la mantenen al partit és perquè a l’Abascal no li interessa que marxin tots els pioners de Vox.

"La designació de Garriga com a vicepresident i secretari general produeix que tot quedi en mans del líder suprem: Santiago Abascal"

Vox entrarà al Parlament de Galícia? Pot fer que el PP perdi la majoria absoluta?
Té pinta que no. És l’única autonomia on no han entrat, a més té un candidat que té un discurs que no se’l creu ni ell. Els votants a Galícia són conservadors, però gallecs. Quan un partit vol suprimir l’estat autonòmic i la llengua a una regió plurinacional no tindrà èxit. Vox neix com Ciutadans, denunciant la discriminació basada en el fet que si un ciutadà de Móstoles vol treballar a les administracions de Catalunya o Galícia no pot per l’idioma.

A què es deu la sortida de Macarena Olona?
Olona era una persona preparada i en el Congrés dels Diputats despunta massa. Com tenia un prestigi massa bo, l’envien a Andalusia, que pensaven que el PP necessitaria a Vox i seria vicepresidenta. Durant la campanya, un candidat de la formació no pot anar amb un foli i quatre apunts, sinó portar escrit el que dirà, i ella no accedeix, fet que provoca enrenous. Juanma Moreno i el PP treuen majoria absoluta, el partit és irrellevant al Parlament i tampoc és presidenta de Vox Andalusia perquè no existeix. Està sola i decideix plegar per formar una candidatura que es diu Caminando juntos, després escriu el seu llibre Soy Macarena i ara ha tornat a l’Audiència Nacional.

Quines informacions destapa Olona sobre el finançament de Vox?
Olona denuncia el desviament de fons d'11 milions que ha rebut Vox de les quotes, de les aportacions dels Parlaments autonòmics i ajuntaments. Els diners van a parar a la fundació Disenso i Tizona Comunicación. Kiko Méndez-Monasterio juntament amb Gabriel Ariza, fill de Julio Ariza, encapçalen Tizona Comunicación i reben quatre milions mentre que la fundació del partit, Disenso, en rep set. Un fet curiós és que qualsevol fundació d'una formació diu que el president honorari serà el president del partit, que és normal, però els estatuts de Disenso diuen que el president vitalici és Santiago Abascal Conde.

"Mentre que a qualsevol altra fundació el president honorari és el del partit, Santiago Abascal és el president vitalici de Disenso, vinculada a Vox"

Què impulsa a Abascal a arribar fins on és ara?
Sí, a l’Abascal del 2009 li passen quatre coses: és diputat al Parlament d’Euskadi pel PP i a les eleccions perd l’escó, tenia un bar musical amb la seva dona i abaixa la persiana, cosa que provoca l’embargament de la casa família, i es divorcia. En aquest punt, es jura a si mateix que mai més passarà fam i el rescata l’Esperanza Aguirre amb un sou de 80.000 euros anuals a l’Agència Madrilenya de Protecció de Dades. Arriba la crisi i suprimeixen aquest càrrec, però va a parar a una fundació fantasma del Mecenazgo y Patrocinio Social amb el mateix sou. Més tard, comença el seu pas per Vox i es carrega a Vidal Quadras per ser ell president.

És lògic que totes les branques de la ultradreta hagin conviscut tant de temps a la mateixa formació sense escissions?
Han conviscut perquè és un partit obedient. El que ha fet esclatar la situació ha estat l’excessiva intervenció de Madrid i la manca democràcia interna. Fins i tot per canviar una impressora s’ha de demanar permís al comissari polític i la gent plega per la humiliació constant. Hi ha persones que saben xerrar en públic i no les deixen. La legislatura passada va marxar la meitat dels regidors municipals i es van presentar set escissions i cap ha tingut èxit. Cap pot fer ombra a Abascal.

"Vox no desapareixerà, sigui amb 10 o 15 escons, perquè les seves reivindacions encara existiran"

La fusió amb el PP és el futur de Vox?
Vox no pot tornar al PP perquè hi ha massa diferències. La ultradreta vol derogar l’estat autonòmic, acapara els agricultors i critica la UE per no complir la normativa de les granges. També cal tenir en compte el sector ultracatòlic, que defensa la unitat d’Espanya i arraconar el català perquè es parli només a la intimitat. Pot ser que tingui menys escons, però aquestes reivindicacions encara existiran. No importa si Vox té més o menys diputats, 15 o 10, perquè Abascal continuarà sent president vitalici de la fundació Disenso

Segon article de Pau Saiz. Les crisis internes que eclipsen Vox. 15 de febrer de 2024

Clica per llegir