dijous, 10 de gener de 2019

SUSPESA L'ORDRE D'EXPULSIÓ DE MOHAMED ATTAOUIL PRESIDENT DEL CENTRE ISLÀMIC DE SALT, DONAT QUE JA TENIA LA NACIONALITAT ESPANYOLA CONCEDIDA. EL MINISTERI DE JUSTÍCIA LI HA INICIAT UN EXPEDIENT DE REVOCACIÓ DE LA NACIONALITAT QUE HAURÀ DE DECIDIR L'AUDIÈNCIA NACIONAL. En el cas que l'Audiència consideri lesiva als interesos nacionals l'atorgament de la nacionalitat, llavors podria fer-se efectiva l'ordre d'expulsió



El president del Centre Cultural Iman Malik de Salt, Mohamed Attaouil, a qui la Direcció General de la Policia li va obrir un expedient d'expulsió fa mig any -fet que no va transcendir fins setembre-, acusant-lo d'haver comés dos delictes indeterminats de terrorisme -pels no ha estat imputat ni se li ha especificat quins són-, va aconseguir el passat desembre la suspensió de l'esmentada ordre d'expulsió. El fet que ja tingués concedida la nacionalitat espanyola per la Direcció General dels Registres i el Notariat, tot i que estava pendent de fer l'acte formal de jura o promesa de la Constitució, ha estat el motiu de la suspensió. 
Tot i això se li ha comunicat que el Ministeri de Justícia ha iniciat un procediment de revocació de la concessió de la nacionalitat considerada "lesiva als interessos públics",  al·legant que es va valorar equivocadament el seu grau d'integració a la societat espanyola i, potser també, al·legant motivacions de seguretat nacional. Aquest procediment en el cas que conclogui la via administrativa acordant que l'atorgament de la nacionalitat a Attaouil es lesiva als interessos públics, serà aprovat pel Consell de Ministres i portada a l'Audiència Nacional per l'Advocacia de l'Estat que interposarà un contenciós administratiu contra l'acord inicial de la Dirección General de Registros y el Notariado. Llavors serà l'Audiència qui decidirà si se li retira la nacionalitat -fet que reobriria l'ordre d'expulsió suspesa- o si se li manté la nacionalitat.


Com ja he explicat aquí, el passat juny la Direcció General de la Policia  va notificar a Attaouil -que ja havia obtingut la resolució del Ministeri de Justícia comunicant-li la concessió de la nacionalitat espanyola i ja tenia data per l'acte de jurament de la Constitució- que se li obria un procediment amb proposta administrativa per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc. I es justificava l'expulsió en base  haver fet dos delictes de terrorisme, que no li deien quins eren,  per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. 
Attaouil, per mitjà del seu advocat, Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citaven en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país al que ell mai no ha estat. Sí que va anar a La Meca com diu la policia, cosa que mai no ha negat, donat que va fer allà el peregrinatge, el hajj o hadjch que estableix l'Alcorà que es faci al menys un cop a la vida. Així mateix Attaoluil es va dirigir a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme, sense que se'l cridés a declarar. Coincidint amb el canvi de govern i de ministres de l'Interior i Justícia, durant dos mesos el procediment va restar aturat, però el passat setembre es va reactivar. Ara caldrà esperar el final de l'expedient de revocació per lesivitat i el que decideixi  l'Audiència Nacional.


Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.
Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. I va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat fa dos anys a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.
Però més enllà d'aquest fets, és o era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites
Lluites que es va intuir quan Espanya va expulsar fa sis anys a Noureddine Ziani, home que, amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya, donant comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'ambaixada, com als serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol. El cas de Ziani es diferent al de Attaouil perquè Ziani encara no havia rebut la notificació de concessió de la nacionalitat que sí que té Attaouil.

L'any passat el Ministeri de l'Interior va expulsar a diversos imams o presidents de de centres islàmics com l'iman Abdelouahb E, de 40 anys d'edat, que predicava a una mesquita del Ejido (Almeria), expulsat l'1 de novembre. També va ser expulsat a l'abril el president de la Unión Islámica de Imanes y Guías de España, Alaa Mohamed Saíd, que residia a Logronyo. I al març Yassine Lafraiki, de 33 años, que anava a construir una mesquita a Corella (Navarra)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada