Netanyahu i Putin els únics que de moment surten guanyant, Analitzo al Triangle la guerra d'Isarel i Estats Units contra l'Iran

 

Xavier Rius Sant, El Triangle 10 de març de 2026

Després que Trump declarés ahir dilluns en una entrevista a CBS i a la roda de premsa que va fer a Miami que la guerra amb l’Iran gairebé s’havia acabat en haver-se aconseguit els objectius d’evitar l’atac que suposadament l’Iran preparava per destruir Israel i d’haver eliminat els arsenals de míssils, tota la seva marina i aviació i haver destruït també el programa nuclear, la Guàrdia Revolucionaria iraniana ha replicat avui dimarts afirmant que Trump no ha guanyat i que serà l’Iran qui decidirà quan acabarà la guerra. De moment l’Estret d’Ormuz continua tancat mentre l’Iran segueix llençant míssils cap a Israel i els països veïns on hi ha tropes o bases americanes.

En dir Trump des de fa dotze dies una cosa i la contrària, ningú no sap, ni el seu Secretari de la Guerra, el presentador de televisió, Peter Brian Hegseth, ni el Secretari d’Estat, Marco Rubio, quins objectius realment tenia. I si no sabem quins objectius tenia, no es pot saber tampoc si s’han aconseguit i si s’està guanyant. Probablement Trump, en contra dels analistes i caps del Pentàgon i la CIA, va decidir sumar-se a la guerra eterna a la que aspira Netanyahu. Potser també ho va fer per debilitar, més que acabar amb el programa armamentístic i nuclear iranià. Segurament Trump també aspirava a aconseguir el control del petroli d’Iran sense derrocar el règim, encara que va dir que era l’hora que els iranians aprofitessin la situació i el fessin caure. També va dir que després de matar al líder Suprem Ali Khamenei, el seu successor havia de fer com la veneçolana Delcy Rodríguez que, mantenint intacte l’aparell de l’estat, actua ara com a virrei de Trump sota l’amenaça de ser capturada o assassinada.

Siguin quins siguin els objectius d’aquesta guerra, més enllà de sotmetre’s Trump al que demana Netanyahu, l’Iran no sembla haver perdut la seva capacitat ofensiva, ni que el règim s’hagi debilitat i estigui a punt de caure. Per més que hi hagi una majoria de la població iraniana que, carregada de raons, detestava a Alí Khamenei i detesta també al seu fill Mojtaba, nomenat per l’Assemblea d’Experts nou Líder Suprem, no sembla que hi hagi cap grup d’aiatol·làs ni de comandants de la Guàrdia Revolucionaria disposats a pactar amb els Estats Units per fer caure el règim. I encara que existissin, necessitarien del suport de tropes terrestres dels Estats Units per combatre els que es mantinguessin lleials. El règim ha vessat massa sang de civils i sap que si es rendeix, molts d’ells poden acabar afusellats o penjats de les mateixes grues que ells utilitzaven per escarmentar els qui protestaven.

No se què diria el periodista i escriptor Ryszard Kapuscinski si fos viu, del que està passant a l’Iran, país que coneixia molt bé i del que va escriure el llibre “El Sha o a la desmesura del poder” on mostrava la ferotge repressió del règim de l’últim sha, Reza Pahlavi, que fugí l’any 1979, pare del qui ara es presenta com l’abanderat de la llibertat i la democràcia i voldria tornar-hi com a salvador. Kapuscinski, en els seus llibres sobre la caiguda de dictadors i tirans, descrivia amb la seva ploma magistral com podien enfonsar-se d’un dia a un altre molts règims assassins. La policia i l’exèrcit disparava contra els manifestants, els enterraments i funerals dels morts esdevenien dies després noves manifestacions que l’exèrcit i la policia intentava dissoldre a força de fer més morts i més sang. Amb més morts les protestes després d’un dies de calma ressorgien incrementant-se fins que un dia la guàrdia presidencial, quan la massa avançava cap el palau del rei o del president, es negava a disparar, o es quedava sense munició, la multitud la superava, i el dictador si encara era palau, fugia o intentava fugir.

Altres vegades, sobretot una força guerrillera deixava de trobar oposició, els soldats es treien els uniformes per camuflar-se amb els civils, i el dictador si tenia temps i mitjans, fugia, però si no el tenia era capturat i executat. I la força guerrillera que es feia amb el comandament del país, provocava sovint un purga de funcionaris, cosa que generava un temps de caos i terror. La fugida fa setze mesos de Baixar al-Assad i l’enfonsament del seu règim segueix aquest esquema si bé els insurgents gihadistes que es van fer amb el poder, alliçonats pel seu mentor Turquia i també pels Estats Units i coneixedors dels errors de la caiguda de règims com el de Gaddafi a Líbia, un cop Assad fugia cap a Moscou van pactar amb membres del règim el traspàs de poder sense combats a la capital ni execucions sumàries. Al Assad, a diferència del règim del aiatol·làs, no tenia les mesquites ni els líders religiosos en favor seu ja que ell era alauita, una branca diguem més laica del xiisme, en un país on les mesquites i la majoria de la població són sunnites.

Sembla que Mojtaba Khamenei, fill d’Alí Khamenei, nou Líder Suprem de l’Iran triat pels vuitanta-vuit membres de l’Assemblea d’Experts, té un perfil dur o continuista similar al del seu pare assassinat fa uns dies per bombes dels Estats Units. I encara que Trump aconsegueixi matar-lo, l’entramat constitucional iranià no s’elimina o neutralit

za assaltant un palau ni matant a un grup de generals o aiatol·làs que creuen fermament en el poder del martiri consubstancial amb el xiisme, en espera de que torni a la terra el dotze imam, el Mahdi, l’ocult o l’esperat, que creuen que portarà la pau i la justícia.

No sabem si algú ha guanyat, però Trump va parlar fa uns dies amb Vladimir Putin, aliat de Teheran. Van pactar potser desescalada? No ho sabem. El que està clar és que amb una Europa dividida, i una Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea que afirma que l’ordre internacional construït amb l’ONU després de la Segona Guerra Mundial ha mort, sembla que Netanyahu aconsegueix més impunitat i Putin, sí que seran dos dels guanyadors. La guerra d’Ucraïna ha deixat de ser una prioritat, i com més s’allargui el conflicte d’Iran amb el tancament d’Ormuz i danys a les instal·lacions petrolieres d’uns i altres, més fàcil ho tindrà Putin per superar les sancions i tornar a exportar el seu petroli i gas. I Ucraïna en el nou ordre o desordre internacional lamentablement serà abandonada per molts.

            

                                             

Leer en castellano en El Triangle

RIPOLL i SALT, O COM LA ULTRADRETA A CATALUNYA NEIX DE LES PORS A LA IMMIGRACIÓ, SOBRETOT ISLÀMICA. Analitzo amb motiu del segon aniversari dels atemptats del 17-A, l'entrada d'una força independentista xenòfoba a l'Ajuntament de Ripoll, que si no s'hagués dividit en dues llistes, tindria dos regidors. Salt i Manlleu són els altres dos municipis catalans on la ultradeta té representació sacsejant les pors a la immigració islàmica

La ultradreta ultracatòlica, antiimigració i antiautonomies de Vox, que va obtenir un un diputat per Barcelona a les eleccions generals d'abril, l'hispano-guineà Ignacio Garriga, va fracassar estrepitosament a les eleccions municipals on, tot i tenir a favor seu l'embranzida de ser un partit emergent i formar algunes llistes amb regidors o exregidors de Plataforma per Catalunya (PxC), va patir un absolut daltabaix obtenint només representació a Salt, amb tres regidors, dos dels quals ja ho eren de PxC. 

Aquests regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción, van fer una campanya molt diferent a la que va protagonitzar Vox a la resta de Catalunya que la va centrar en consignes genèriques de "Pugidemont a prisión", unitat d'Espanya, demanar l'escolartització en castellà, tancar TV3 i la baixada d'impostos, sense programa específic per cada múnicipi. Però a Salt van focalitzar la campanya en les crítiques a la gestió de l'alcalde d'ERC, Jordi Viñas en general, a la seguretat al municipi i en el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica, i la mesquita que presideix un imam d'idees salafistes.

 El fundador destronat de PxC, Josep Anglada, que havia creat un nou partit, Som Identitaris, va quedar-se fora de l'ajuntament de Vic en anul·lar a mitja campanya la Junta Electoral la seva presència candidatura en considerar ferma una sentència d'inhabilitació per un any. Tot i això el partit d'Anglada va obtenir un regidor a Manlleu, Paco Zambrana, un excaporal de la policia municipal jubilat, que va fer campanya, no centrant-se en la qüestió catalana, sinó en la seguretat i la immigració magribina, molt present a Manlleu. 

L'imam de Ripoll cervell dels atemptats

LA XENOFÒBIA, ARA INDEPENDENDISTA, TORNA A L'AJUNTAMENT DE RIPOLL

I Ripoll és el tercer municipi on ha obtingut representació una força xenòfoba anitiimmigració, el Front Nacional de Catalunya, Sílvia Orriols, que va obtenir 503 vots, el 9,44%. Orriols es va presentar amb aquesta sigla congelada d'un partit independentista d'esquerres, nom del qual s'ha recuperat fa sis anys en coincidir amb el Front Nacional de Le Pen, però que a diferència de PxC, Vox o Som Identitaris, és manifesta favorable de la independència de Catalunya i pertanyeny al corrent dit "33", Catalunya catalana ni espanyola ni musulmana, en el que sense éxit fins ara hi ha hagut altres grups como Unitat Nacional Catalana, el MIC o SOM-Catalans.  

A dalt, Sílvia Orriols, regidora del FNC. A sota Esther Gallego, ex PxC, candidata de Som Catalans a Ripoll. Té el suport el del Vlaam Belang de Filip Dewinter.

Precissament la presidenta de SOM Catalans, Esther Gallego,  exmilitant de PxC i que ja es va presentar per SOM Catalans a Vic fa quatre anys, va presentar-se també aquest juny a l'alcaldia de Ripoll, competint amb el FNC d'Orriols, aconseguint només 112 vots, un 2,10% dels vots. Gallego, resident a Vic però filla de Ripoll no va voler  fer una candidatura unitària amb Orriols, però si s'haguessin juntat en una sola llista haguessin tingut dos regidores. Totes dues volien per elles el rèdit polític de la tragèdia que la majoria dels autors del atemptats de Barcelona i Cambrils de fa dos anys eren o vivien a Ripoll.   

El fet que el sentiment antiimmigració islàmica hagi portat tres regidors a l'ajuntament de Salt, a Orriols a Ripoll i a Zambrano a Manlleu, front el fracàs de les altres 51 candidatures de Vox a Catalunya que es van centrar en el no a les autonomies, l'escolarització en castellà i la baixada d'impostos, confirma que el vot conservador espanyolista centralista ja està ocupat pel PP i Ciudadanos. I, en canvi, hi ha un espai polític i sociològic que pot donar rèdits, que és al no a la immigració que fa vuit anys va ocupar Plataforma per Catalunya. Espai que pot aglutinar gent de diferents sensibilitats vers la qüestió nacional. De fet als que fa anys que seguíem a PxC, ens va costar entendre com la fins fa uns mesos Secretaria General de PxC, Mónica Lora, donés suport a les propostes de Vox pel que fa a l'ensenyament en castellà, quan ella havia votat sempre a l'Ajuntament de Mataró en favor de l'ensenyament en català i la immersió lingüística.

Després dels atemptats de La Rambla i Cambrils les forces polítiques de Ripoll van pactar fer un cordó sanitari a les propostes xenòfobes i no llençar-se acusacions, sobretot des dels tres partits de l'oposició, socialistes, ERC i la CUP cap a l'equip de govern de CiU de l'alcalde Jordi Munell. El 2011 PxC va entrar a l'ajuntament de Ripoll amb Xavier Fernández que a mig mandat deixaria Plataforma quedant com a no adscrit. A les eleccions de 2105 la llista de PxC, encapçalada pel mosso d'esquadra Pep Sort, amb una semblança molt germànica, no va obtenir representació en aconseguir només 122 vots. Sembla que la postura de PxC front el Procés independentista li va passar factura. Part del possibles votants antiimmigració eren també independentistes.

Pep Sort candidat de PxC el 2015 Ripoll. La postura espanyolista centralista de PxC li va restar vots

Així en no tenir representació PxC i no presentant-se ni el PP ni C'S havia de ser fàcil. Però sí que va sacsejar les pors a la immigració i el rebuig a les polítiques d'integració i cohesió durant la campanya de les municipals les noves candidatures d'Orriols i Gallego. Les eleccions les va tornar a guanyar Munell, si bé va baixar d'11 a 8 regidors, governant en solitari. I tant ERC, com el PSC i la CUP donen suport a grans trets al pla de convivència que prepara l'equip de govern. Però  en els primers plens d'aquest mandat Orriols ha destacat per la seva duresa vers els immigrants, els ajuts, la pràctica de l'islam o el fet que l'ajuntament donés ajuda psicològica als familiars dels nois autors dels atemptats. En el ple de constitució del nou consitori una vintena de persones van mostrar cartells amb el lema "Tots som ripollesos", dirigit a la regidora del FNC.

Demà Ripoll viurà amb dolor i silenci el segon aniversari del 17-A amb la participació també de molts ripollesos musulmans -que se senten vigilats- que tenen a Mohammed El Oncre com a nou imam. No és cap secret que després dels atemptats el CNI, els Mossos, els Servei d'Informació de la Guàrdia Civil i el CNI -que de vegades actua sota la credencial del la Benemèrita o el CNP- hi tenen els seus informadors. La teoria de la conspiració sobre si el CNI hagués pogut aturar els atemptats, no ajuda a fer el dol. I més enllà de si Orriols i els que li donen suport respecten demà el dol, a l'Ajuntament i al carrer hi ha qui sap que a Ripoll i fora de Ripoll sacsejar la por a la immigració islàmica pot ser rentable políticament, més enllà que les propostes que facin aquests siguin inaplicables o no ajudin en res a solucionar els problemes.

 Foto@CorisaMediaGrup del ple de Constitució el nou consitori

Llegir article Els nois de Ripoll, al Nou 9

Llegir a article NacióDigital, El viatge de Younes-Jonàs 

SUSPESA L'ORDRE D'EXPULSIÓ DE MOHAMED ATTAOUIL PRESIDENT DEL CENTRE ISLÀMIC DE SALT, DONAT QUE JA TENIA LA NACIONALITAT ESPANYOLA CONCEDIDA. EL MINISTERI DE JUSTÍCIA LI HA INICIAT UN EXPEDIENT DE REVOCACIÓ DE LA NACIONALITAT QUE HAURÀ DE DECIDIR L'AUDIÈNCIA NACIONAL. En el cas que l'Audiència consideri lesiva als interesos nacionals l'atorgament de la nacionalitat, llavors podria fer-se efectiva l'ordre d'expulsió

El president del Centre Cultural Iman Malik de Salt, Mohamed Attaouil, a qui la Direcció General de la Policia li va obrir un expedient d'expulsió fa mig any -fet que no va transcendir fins setembre-, acusant-lo d'haver comés dos delictes indeterminats de terrorisme -pels no ha estat imputat ni se li ha especificat quins són-, va aconseguir el passat desembre la suspensió de l'esmentada ordre d'expulsió. El fet que ja tingués concedida la nacionalitat espanyola per la Direcció General dels Registres i el Notariat, tot i que estava pendent de fer l'acte formal de jura o promesa de la Constitució, ha estat el motiu de la suspensió. 

Tot i això se li ha comunicat que el Ministeri de Justícia ha iniciat un procediment de revocació de la concessió de la nacionalitat considerada "lesiva als interessos públics",  al·legant que es va valorar equivocadament el seu grau d'integració a la societat espanyola i, potser també, al·legant motivacions de seguretat nacional. Aquest procediment en el cas que conclogui la via administrativa acordant que l'atorgament de la nacionalitat a Attaouil es lesiva als interessos públics, serà aprovat pel Consell de Ministres i portada a l'Audiència Nacional per l'Advocacia de l'Estat que interposarà un contenciós administratiu contra l'acord inicial de la Dirección General de Registros y el Notariado. Llavors serà l'Audiència qui decidirà si se li retira la nacionalitat -fet que reobriria l'ordre d'expulsió suspesa- o si se li manté la nacionalitat.

Com ja he explicat aquí, el passat juny la Direcció General de la Policia  va notificar a Attaouil -que ja havia obtingut la resolució del Ministeri de Justícia comunicant-li la concessió de la nacionalitat espanyola i ja tenia data per l'acte de jurament de la Constitució- que se li obria un procediment amb proposta administrativa per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc. I es justificava l'expulsió en base  haver fet dos delictes de terrorisme, que no li deien quins eren,  per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. 

Attaouil, per mitjà del seu advocat, Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citaven en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país al que ell mai no ha estat. Sí que va anar a La Meca com diu la policia, cosa que mai no ha negat, donat que va fer allà el peregrinatge, el hajj o hadjch que estableix l'Alcorà que es faci al menys un cop a la vida. Així mateix Attaoluil es va dirigir a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme, sense que se'l cridés a declarar. Coincidint amb el canvi de govern i de ministres de l'Interior i Justícia, durant dos mesos el procediment va restar aturat, però el passat setembre es va reactivar. Ara caldrà esperar el final de l'expedient de revocació per lesivitat i el que decideixi  l'Audiència Nacional.

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. I va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 

Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat fa dos anys a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.

Però més enllà d'aquest fets, és o era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites
Lluites que es va intuir quan Espanya va expulsar fa sis anys a Noureddine Ziani, home que, amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya, donant comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'ambaixada, com als serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol. El cas de Ziani es diferent al de Attaouil perquè Ziani encara no havia rebut la notificació de concessió de la nacionalitat que sí que té Attaouil.

L'any passat el Ministeri de l'Interior va expulsar a diversos imams o presidents de de centres islàmics com l'iman Abdelouahb E, de 40 anys d'edat, que predicava a una mesquita del Ejido (Almeria), expulsat l'1 de novembre. També va ser expulsat a l'abril el president de la Unión Islámica de Imanes y Guías de España, Alaa Mohamed Saíd, que residia a Logronyo. I al març Yassine Lafraiki, de 33 años, que anava a construir una mesquita a Corella (Navarra)

6 DIES DESPRÉS, L'EXPULSIÓ DE N ZIANI NO HA GENERAT CAP PROTESTA OFICIAL AL MARROC. I LA RESTA D'ORGANITZACIONS ISLÀMIQUES CATALANES I ESPANYOLES TAMBÉ HAN GUARDAT SILENCI

(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
 -  -  -
Sis dies després de fer-se efectiva l'expulsió al Marroc del president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -amb seu a la Fundació Nous Catalans de CDC- i de l'Espai Catalanomarroquí, Noureddine Ziani, faig constar que no hi ha hagut cap resposta ni protesta oficial del Govern del Marroc ni de l'entorn de Rei Mohammed VI, ni ha tingut gaire ressò a la premsa, cosa que confirma el que ja vaig dir fa deu dies que el Marroc estava també interessat de treure-se'l del mig abans que tingués ja la nacionalitat espanyola. Tampoc han protestat, limitant-se a guardar silenci, les altres entitats islàmiques catalanes i espanyoles alienes a la UCCIC com la  UCIDE-CAT, Consell Cultural Islàmic de Catalunya, o  el portal de notícies Web Islam 

En tot cas, el fet que el CNI, a més d'acusar-lo de ser agent marroquí, hagi justificat l'expulsió dient que propagava el salafisme ha fet mal als col·lectius islàmics catalans, en ubicar-los en l'òrbita del salafisme. Ès cert que el president de l'associació Al Hilal, de Salt, Mohammed Attaouil, que defensa des d'una postura noviolenta algunes idees del salafisme, li havia demanat ajut econòmic per les obres de la mesquita de Salt que construeix Al Hilal i l'associació Magribins per  la Pau. Podria ser que Ziani un cop perduda la confiança del govern marroquí, que no estava d'acord en la defensa de la independència de Catalunya per l'analogia que es pot fer amb el Sàhara i els amazics, s'hagués apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. També hi ha les queixes de certes mesquites pel fet que Ziani tingués ara, segons diuen, dos milions d'euros donats pel govern marroquí, i ni el Marroc ni algunes mesquites estaven d'acord en que lligués les subvencions a sumar-se al procés independentista català. 
 Però el fet que s'hagi justificat l'expulsió pels contactes de Ziani amb Attaouil (o Atauil) és un acte altament imprudent per les conseqüències que pot tenir, tant a Salt com a Barcelona, on es torna a plantejar la necessitat de tenir una nova mesquita de dimensions adequades.

Si se l'ha expulsat és pels motius que ja explicava o analitzava jo fa deu dies, i continuo dient que va ser una gran equivocació ubicar la UCCIC, que es volia que fos l'aglutinador de les mesquites catalanes, a la seu de la sectorial d'immigració i fundació d'un partit polític.  

Alif Post
lepetitjournal.com

REPRODUEIXO EL QUE JA VAIG ESCRIURE FA 10 DIES AL BLOG. Alguns mitjans fa cinc dies van fer aquest mateix anàlisis:

13 de maig de 2013

L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Attaouil - o Atauil-, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.

      És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc.  El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. 
                  Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani

     Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito. 

          En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.              

         Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.  

      A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.

      En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i  també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
       Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins (es parla ara de dos milions d'euros),  formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.

      

                                  L'UCCIC EN SEU DE CDC 

      Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.
   Ara, però, podia ser que Ziani, perduda la confiança del Marroc, s'hagué apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. De fet, fa uns mesos, Ziani va peregrinar a la Meca.  

ES PODEN CRITICAR ALTRES COSES A NOUREDDINE ZIANI, PERÒ NO QUE SIGUI SALAFISTA. Si se l'expulsa per treballar, com semblaria cert pel Marroc, i es fes el mateix amb altres líders islàmics i immigrants contraris al terrorisme que han treballat pel Marroc, Israel, Qatar, Aràbia S, Síria o Pakistan, no cabrien en 20 avions. I és un error de poca "intel·ligència" treure el tema de la mesquita de Salt. Probablement Marroc ha donat el vistiplau per que l'expulsin, en no ser-li ja útil, anar per lliure o per alguna altra qüestió ara que estava a punt d'obtenir la nacionalitat. També podria ser la resposta a l'expulsió de dos agents del CNI assignats a l'ambaixada espanyola a Rabat.

Noureddine Ziani, ara fa un any al congrés de constitució de l'Espai Catalano-marroquí, a la seu de Nous Catalans-CDC a Santa Coloma de Gramenet

(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
 -  -  -

L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Ataouil, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.

      És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc.  El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. 

                  Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani

     Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito. 

          En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.              

         Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.  

      A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.

      En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i  també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
       Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins,  formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.

      

                                  L'UCCIC EN SEU DE CDC 

      Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.

      Quan ara fa un any CDC obre la seu a Santa Coloma de Gramenet de la Fundació Nous Catalans on ubica l'Espai Catalano-marroquí, que presidirà Ziani, jo vaig ser convidat a intervenir en el congrés constituent de l'Espai i vaig felicitar a CDC per aquella iniciativa (clica). En aquell moment el PSC creava la Plataforma Nova Ciutadania i vaig dir que calia que tots els partits tinguessin espais o sectorials d'immigració. El que sí vaig criticar en privat a Colom i altres dirigents de Nous Catalans és que es creés la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) com una alternativa al Consell Cultural Islàmic de Catalunya, la FEERI, la UCIDE i el Consejo Islámico d'España i s'ubiqués a la seu de Nous Catalans-CDC. 
       La UCCIC la va crear Colom i Nourenddine Ziani per aglutinar les mesquites, més enllà de l'Espai Catalanomarroquí en el que no caben algerians, pakistanesos, senegalesos o els catalans conversos, i ajudar a les mesquites a adaptar-se a les normatives de la Llei catalana de Centres de Culte i fer cursos als imams per tal que coneguin la realitat de Catalunya i a donar un discurs adaptat al Segle XXI, cosa que em semblava bé, però no que s'ubiqués a la seu d'un partit polític. Evidentment també Nous Catalans ho feia per guanyar-se el suport dels col·lectius d'immigrants musulmans í dels ja nacionalitzats al procés sobiranista de Catalunya.
      Segons expliquen membres de la UCIDE de Catalunya, la intervenció dels mossos d'esquadra a la mesquita de Terrassa per gravar l'imam, Abdeslam Laarusi, el dia que anava a parlar de les dones, hauria estat gràcies a un avís de Ziani a la policia, després que la comunitat islàmica de Terrassa es negués a entrar a la UCCIC. 
       En aquest context, l'exdiputat socialista, Mohammed Chaib, allunyat ja del PSC, i residint  part del temps al Marroc sembla que establiria lligams amb el Partit Justícia i Desenvolupament del Ministre islamista, Abdelilah Benkirane. Benkirane va visitar Barcelona el maig de 2012 , i organitzaria una conflictiva trobada al Prat on membres de Nous Catalans denunciarien l'organització de l'acte i la restricció del dret d'entrada. Evidentment Chaib i Benkirane no compartirien l'estratègia sobiranista de l'UCCIC, però com se sap, al Marroc una cosa és el que pensi el Primer Ministre i l'altra el que diguin el responsables de seguretat i els consellers reals. I aquests començaran a discrepar de Nureddine Ziani després de la manifestació de l'11 de setembre i inici del procés sobiranista pel dret a decidir i la crida a votar sí a la independència, pel que podria significar per les reivindicacions dels sahrauís. 
Des d'algunes mesquites es criticava a Ziani per afavorir econòmicament a aquelles que entraven a la UCCIC, i s'ha arribat a dir que ara tenia un compte amb dos milions d'euros de saldo aportats pel Marroc, però sembla que al Marroc discreparia de la manera que els distribuia, i no compartia que defensés la independència de Catalunya.  
       Personalment penso que l'ordre d'expulsió de Ziani, que jo no comparteixo, tot i que hi ha molta informació que no sabem, i que dins de Nous Catalans s'havien viscut tensions les últimes setmanes i alguns imams discrepaven per qüestions personals i polítiques de l'Àngel Colom. El que tinc clar és que no és cert que Ziani afavorís l'islamisme radical, per més s'acostés al salafisme per controlar-lo o, i això és una hipòtesis, oferís diners a les associacions o mesquites. 
       Que passava a informació -o treballava- pel Marroc era tema del que sempre se n'havia parlat i com he dit abans Israel, Algèria, Estats Units, Qatar, Síria, Aràbia Saudita o Pakistan també tenen centenars d'agents i informadors a les mesquites i entre els col·lectius de treballadors d'immigrants. I els agents marroquins sempre han combatut el terrorisme passant després els serveis secrets marroquins part de la informació als espanyols. 
        Pel que fa als motius exposats per justificar l'expulsió trobo una equivocació de poca intel·ligència reobrir el tema de la mesquita de Salt o de si Mohammed Ataouil de Salt és salafista, cosa que pot tornar a tensionar Salt o encendre el debat sobre les mesquites. 
       Ataouil mai ha negat ser proper a certs valors del salafisme però sempre ha rebutjat tota violència i ha actuat com a mediador eficaç per desactivar focus de conflictivitat a Salt, en contacte sempre amb mossos d'esquadra i el mateix CNI.  Quan Jaume Torramadé convoca un ple extraordinari l'agost de 2011, durant el ramadà, per suspendre la l'obertura d'una església africana i el certificat de compatibilitat urbanística dels terrenys de la mesquita, tramitats per la socialista Pineda, Ataouil va aturar una concentració multitudinària que centenars de joves musulmans de Salt i Girona volien fer, pregant al voltant de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple. 
       Ziani creia que la UCCIC i la Generalitat havia de portar també a aquests presidents d'associacions i imams dits alafistes als cursos que preparaven. Les crítiques que jo sempre he fet a Ziani i Colom és que s'ubiqui la UCCIC a la fundació de CDC com si estiguéssim en un règim de partit únic. També puc discrepar de les certes maneres clientelars de funcionar quan Ziani tenia el ple suport de Marroc. 
       Així que en aquest context, sembla que Ziani serà expulsat, si no s'atura l'ordre, en part com una advertència als imams que s'apropin al sobiranisme català. Però crec que hi ha motius de més pes i potser poden sortir altres informacions donada la complexitat del tema, o que el Marroc també hagi donat el vistiplau al CNI per tal que l'expulsi. Els serveis secrets posen diners i mitjans als seus agents i, tot fa pensar, que Ziani estaria anant totalment per lliure del que li hauria dit el Marroc. I en defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, d'alguna manera legitimava que el sahrauís poguessin autodeterminar-se amb un referèndum. I potser el Marroc amb el vistiplau de Madrid vulgui canviar les seves "antenes" a Catalunya, quan sembla proper el relleu del cònsol. Potser a CDC hi ha sectors que no es fien del poder que ha obtingut. Potser només és una lluita entre serveis secrets, no només de l'espanyol i el marroquí. Hi ha qui diu que a causa del seu distanciament amb Marroc, s'havia apropat o se li havia apropat algun altre servei d'inteligència com podria ser el saudita o d'altres països del Golf.  O potser, sobretot el Marroc no vol, si fos ell un agent com es diu, espies que vagin per lliure o agafin tanta notorietat (president de la UCCIC i Espai catalano-marroquí) i potser no gestionen els recursos o les línies d'acció tal com se li havia ordenat. El fet que la premsa marroquí d'avui (clica) informi de la seva expulsió sense condemnar-la, podria ser una vista del pacte CNI-Marroc. I donat que estava a punt d'obtenir la nacionalitat espanyola, si al Marroc no li agradava la feina que presumptament feia amb diners dels serveis secrets i hagués arribat on havia arribat: president de la UCCIC i Director de l'Espai catalanomarroquí, se l'havia de "retirar" abans que fos ja "espanyol" i lliure de quedar-se aquí per sempre. De tota manera deixo clar que jo no justifico ni defenso la seva expulsió.

LA VERSIÓ DE VENJANÇA PER L'EXPULSIÓ DE DOS AGENTS DEL CNI AL MARROC
Hi ha també una versió diferent o complemantària a aquesta sobre la motivació per la que se'l vol expulsar. Fa uns mesos el govern marroquí, a instàncies del serveis secrets, la DGED, va expulsar a dos agents espanyols del CNI que estaven com "agregats" a l'ambaixada espanyola a Rabat. I segons aquesta versió l'expulsió de Ziani seria la resposta del govern espanyol. 
        

    
L'ambaixador Ahmed Ould Souilem, ex líder polisari defensant la marroquinitat del Sàhara. Ell i el cònsol estaven ara enfrontats amb Ziani. Si defensava el dret a l'autoderminació de Catalunya, reconeixia la legitimitat del Sàhara per fer-ho. Pacte CNI i Marroc per expulsar-lo abans que Ziani tingués ja la nacionalitat i es quedés aquí per sempre?

Article al Periódico de demà, Entre Toulouse y Terrassa

 

 

Demá  dijous, em surt aquest article a El Peródico.

Casulament el 29 de setembre de 2010, també dia de vaga general, em va sortir un altre article a El Periódico....

 El islam y Occidente

Entre Toulouse y Terrassa

La masacre de Merah y la imputación de un imán alimentan los discursos que legitiman la xenofobia

XAVIER RIUS SANT La coincidencia de los asesinatos perpetrados por Mohamed Merah contra ciudadanos judíos y musulmanes en Toulouse y sus alrededores y la imputación judicial del imán de Terrassa, Abdeslam Laaroussi --por realizar sermones aconsejando pegar a las mujeres si se desvían de lo que él considera el camino correcto, manifestando además su inferioridad ante el hombre y la necesidad de evitar que la mujer trabaje fuera de casa--, ha vuelto a poner sobre la mesa el debate sobre la compatibilidad del islam con los valores democráticos. Han aparecido de nuevo opiniones que sin medias tintas culpan de los hechos al supuesto buenismo de las administraciones con la inmigración, convierten en presuntos sospechosos a los ciudadanos de origen magrebí y legitiman una islamofobia que, lejos de ayudar a solucionar los problemas de encaje cultural y precariedad que existen, solo benefician políticamente a quienes hacen de la xenofobia la base de su discurso electoral, y a aquellos que desde las propias colectividades de inmigrantes se oponen a la interculturalidad.

EL PERIÓDICO

LA MANERA de actuar de Mohamed Merah, con su planificación, frialdad, meticulosidad y falta de remordimientos, recuerda la de Anders Behring Breivik, autor de la masacre de Utoya y Oslo. La clase política y la sociedad noruegas reaccionaron unidas deslegitimando los argumentos de Breivik sobre el islam, defendiendo la esencia constitucional de la libertad religiosa en general y del islam en particular, y reafirmando la pertenencia de los inmigrantes a la sociedad local.
En el caso de Francia, a un mes de las elecciones presidenciales, Nicolas Sarkozy, ante unos crímenes que han segado la vida por igual de ciudadanos franceses judíos y musulmanes, ha realizado diversos gestos explícitos e implícitos, dando la razón a quienes desean convertir en sospechosos a los inmigrantes musulmanes. Así, ha hecho propuestas de difícil aplicación y de dudosa efectividad, como incluir en el Código Penal la consulta de ciertas webs o los viajes a ciertos países, asumiendo un lenguaje de sospecha más propio de la candidata del xenófobo Frente Nacional, ahora liderado por la más moderna Marine Le Pen. Un tono con tintes xenófobos que ya usó en verano del 2010 con sus propuestas inaplicables de expulsión de gitanos. Y está por ver si el anuncio de estas medidas le beneficiará electoralmente frente al socialista François Hollande o si, por contra, legitimará el discurso de Le Pen a quien, de alguna manera, Sarkozy está dando la razón.
Y es que, una vez más, cuando se lanzan mensajes de sospecha y se critica a quienes dudan de sus propuestas, como ha hecho Sarkozy con la izquierda a la que tacha de blanda, se está olvidando que el 95% de las víctimas que ha causado Al Qaeda en los últimos diez años son musulmanes, como también lo son, volviendo al debate generado en Catalunya por el imán, los principales perjudicados por sus prédicas..
El islam padece una dificultad institucional para adaptarse a los descubrimientos de la ciencia del último siglo, los avances sociales universales y la sustantividad de los derechos humanos porque, desde 1924, carece de la figura del Califa de la comunidad de creyentes, antes encarnada por el sultán de Estambul. Cuando la Turquía moderna de Atatürk abolió la figura del Califa, los musulmanes del mundo entero quedaron huérfanos de su cabeza visible que reinterpretara el Corán, como se hizo con el Antiguo Testamento. Reinterpretación que sí han hecho algunos países musulmanes sus propias leyes y constituciones.
Evidentemente, la mayoría de países islámicos tienen carencias a la hora de reconocer la libertad religiosa, sobre todo la de los nacidos musulmanes para dejar de serlo. Pero si comparamos la ley de la imperfecta democracia marroquí con lo que predica el imán de Terrassa, natural de Marruecos, sus palabras van en contra no solo del Código Penal marroquí, que prohíbe castigar a las mujeres, sino del Código de Familia o Mudawana del 2003. Un texto que equiparó en derechos y deberes a hombres y mujeres, en un país donde en las ciudades gran parte de ellas trabajan, algo que no gusta al imán de Terrassa. Y donde muchos admiten que han dejado de creer en Alá, mientras la mayoría aún cree: unos, relativizando sus preceptos; otros, siguiéndolos al pie de la letra.
ES CIERTO que en las banlieus francesas y en barrios de Terrassa, Mataró o Salt se mezclan situaciones sociales complejas con los problemas de identidad de muchos hijos de inmigrantes. Pero lo que ocurre en Terrassa y en otros lugares es que hay imanes que quieren imponer aquí a las mujeres unas costumbres que ya no cumplen en las ciudades marroquís. Y, ante esta disyuntiva, todos los discursos islamófobos, sean en contra de las palabras del imán, sean como respuesta al terrorismo de Merah, lo que generan es que las comunidades se cierren y que se refuerce el papel de guardianes como el imán de Terrassa, por lo que van en contra de la irreversible interculturalidad de ciudadanos iguales en derechos y obligaciones.
 link article a El Periódico

L'IMAM DE TERRASSA IMPUTAT EN BASE L'ARTCLE 510

Tal com avançava fa una setmana (clica aquí) les proves aportades pels mossos d'esquadra contra l'imam de Terrassa eren significatives. Ahir es va  fer pública la imputació per un delicte d'incitació a la violència i la discriminació per raons de sexe.

 I pels que ara aprofitaran aquest fet per dir que l'Islam i democràcia són incompatibles, recordo que al Marroc amb la Mudawana o Llei de Família de 2003, va prohibir aquest tipus de maltractaments i valoracions de que la dona sigui inferior.
L'Alcorà es pot -i s'ha- de reinterpretar.

 Link de la Mudawana o Codi de família, (aquí)

 

        
 
 Josep Comajoan comenta al 9 Nou el meu blog

Fiscalía Provincial de Barcelona, Diligencias de investigación nº 32/2012   Servicio de Delitos de Odio  y Discriminación

AL JUZGADO DECANO DE TERRASSA

EL FISCAL, de conformidad con lo previsto en el art. 5 de la Ley 50/1981, de 30 de Diciembre, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, y en los arts. 271 y ss y 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, interpone QUERELLA CRIMINAL contra Abdeslam LAAROUSSI, (datos personales), por los siguientes:

ANTECEDENTES

PRIMERO:  En fecha 22/02/2012, tuvo entrada en la Fiscalía Provincial de Barcelona informe del Área Central d’Informació Exterior de la Comissaria General d’Informació de Mossos d’Esquadra, poniendo en conocimiento la grabación efectuada por la policía de dos sermones impartidos en fechas 16 y 20 de enero de 2012 por un imán musulmán en la localidad de Terrassa  con expresiones que pudieran ser constitutivas de un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la constitución del art. 510 del código penal por su incitación a la violencia y a la discriminación contra las mujeres.

SEGUNDO: Por si los hechos pudieran ser constitutivos de delito, de conformidad con los arts. 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y 5 de la Ley 50/81 de 30 de Diciembre, modificada por Ley 14/03 de 26 de Mayo, la Fiscalía acordó la apertura de diligencias de investigación penal nº 32/2012, a fin de proceder al esclarecimiento de los hechos, librándose oficio al Cuerpo de Mossos d’Esquadra a fin de que continuaran las diligencias necesarias para el esclarecimiento definitivo de los hechos confeccionando el correspondiente atestado y concretamente la práctica de las siguientes diligencias:

-          Declaración de los agentes de policía que presenciaron y grabaron los dos sermones y en la cual deberán describir expresamente y con sumo detalle los gestos del imán al explicar cómo se ha de golpear a la mujer (folio 8 del informe.).

-          Facilitar la identidad profesional de las personas que hayan traducido las citadas grabaciones, indicando la titulación que tengan sobre sus conocimientos de lengua árabe clásico.

-          Aportar copia íntegra de la grabación en el correspondiente soporte.

-          Recibir declaración en calidad de denunciado con asistencia preceptiva de letrado a Abdelasm Laaroussi.

-          Finalizadas las diligencias correspondientes,  remitir el atestado a Fiscalía con el resultado final de la investigación.

HECHOS

En cumplimiento de lo anterior en fecha 9/03/2012 ha tenido entrada en Fiscalía atestado nº 79120/2012 de Mossos d’Esquadra con los resultados definitivos de la investigación llevada a cabo. Del contenido del atestado se desprenden los siguientes hechos:

PRIMERO: El pasado mes de diciembre de 2011, el Área Central de Información Exterior de la Comisaría General de Información de la Policía de la Generalidad-Mossos d'Esquadra recibió una información según la cual el imán de la mezquita situada en la calle doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa, estaría aprovechando su condición de líder religioso dentro de la comunidad musulmana de Terrassa para proferir mensajes claramente discriminatorios y vulneradores del principio de igualdad y del derecho a la integridad física y moral de la mujer.

Estos mensajes habrían sido pronunciados por el imán con ocasión de los sermones que predica ante los fieles que asisten a la mezquita los viernes al mediodía, el día de la semana de referencia del colectivo musulmán y que congrega el volumen de fieles más elevado en la mezquita.

Los días 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012, en ambos casos día viernes, agentes no uniformados de Mossos d’Esquadra asistieron a la mezquita situada en la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa, con la finalidad de registrar los sermones que habitualmente imparte el imán en este centro de culto los viernes al mediodía para analizar su contenido, constatar la veracidad de las informaciones recibidas y, dado el caso, determinar la posible conducta delictiva del imán al proferir los mensajes, siendo grabados por un agente en soporte de audio los sermones que impartió el imán estos dos días en este centro, mientras otro agente, desde el exterior del local, comprobaba la asistencia y el perfil de los fieles que estaban presentes en la mezquita en el momento de los sermones.

SEGUNDO.- La importancia del Imán en la religión musulmana.

La persona que impartió los sermones en ambos días fue Abdeslam Laaroussi, contratado por la Asociación Cultural Musulmana de Terrassa y la Comunidad Musulmana de Terrassa, ajenas a estos hechos, para dirigir los sermones y las oraciones de la mezquita de la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa. Por lo tanto, es la persona que habitualmente desarrolla las funciones de imán en este centro de culto.

En este punto, cabe hacer referencia al papel fundamental que para los musulmanes representa la figura del imán dentro de este colectivo.
El imán no sólo es la persona encargada de presidir y dirigir la oración colectiva, sino que es la persona a la que acuden los fieles para obtener respuesta tanto las cuestiones religiosas como las cotidianas, ya que dentro de la religión islámica estos dos conceptos están estrechamente ligados. Por lo tanto, el imán se convierte en el guía espiritual de la comunidad y en la autoridad moral y conductual de los fieles musulmanes, hasta el punto que suele ser el encargado de velar por las buenas costumbres de los musulmanes del barrio donde radica la mezquita. En consecuencia, esta figura goza de un elevado poder de convicción y de un eminente estatus de liderazgo dentro de la propia comunidad.

TERCERO.- La mezquita.

Los dos sermones cuyo contenido se expondrá en el apartado siguiente tuvieron lugar en la mezquita de la calle Doctor Pearson, núm. 149, de Terrassa.

Es relevante resaltar la importancia del lugar físico y contexto en el que el querellado profirió los sermones, ya que la mezquita constituye el centro de referencia de los musulmanes en todo el mundo.
Este hecho cobra especial relevancia en las comunidades islámicas de origen inmigrante que residen en Occidente, las cuales encuentran en la mezquita no sólo su espacio de referencia religiosa, sino también un lugar socializador e identitario.

La mezquita es así el espacio en el cual se organiza no sólo la vida religiosa de la comunidad musulmana de Terrassa, sino también el lugar a través del cual se organiza buena parte de la actividad social, cultural y conductual de este colectivo.

En este sentido, hay que tener en cuenta que la mezquita de la calle Dr. Pearson también que es la única mezquita existente en Terrassa y que la comunidad musulmana de esta ciudad es muy importante, lo que convierte este centro de culto como el lugar de referencia y el único territorialmente hablando donde pueden reunirse los fieles musulmanes del municipio para la práctica de su confesión y ritos religiosos.

En relación a los días concretos en los que el querellado pronunció los sermones, hay que decir que tanto el día 16 de diciembre de 2011 (sermón 1) como el 20 de enero de 2012 (sermón 2) coincidieron con la oración del viernes al mediodía, día de la semana de referencia del colectivo musulmán y cuando se congrega el volumen más elevado de fieles en la mezquita.

Concretamente, tanto el día del sermón 1 como el día del sermón 2 se pudo constatar con fechas 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012 respectivamente como la mezquita estaba absolutamente llena en si interior y como muchos fieles tuvieron que escuchar el sermón y realizar las oraciones en el exterior del centro. Según estimaciones policiales, teniendo en cuenta que el aforo del local es de 1.200 personas aproximadamente, se puede determinar que ambos días la asistencia aproximada fue en torno a las 1.500 personas.

Cabe mencionar también que casi la totalidad de los asistentes en estos dos días eran hombres y niños de todas las edades y la presencia de mujeres fue meramente testimonial, unas 50 aproximadamente, en proporción al número total de asistentes de género masculino.

CUARTO.- Análisis de los sermones.

En los días 16 de diciembre de 2011 y 20 de enero de 2012 el señor Abdeslam Laaroussi en su calidad de imán impartió los sermones en árabe, por lo que los archivos de audio grabados tuvieron que ser traducidos al castellano en sede policial para poder constatar y analizar su contenido.

Del contenido de las traducciones se desprenden expresiones que serían penalmente relevantes, donde directamente en algunas de ellas se incitaría a la violencia física y psíquica contra la mujer, y en otras se promovía entre los fieles asistentes la discriminación contra la mujer, con un tono donde el hombre ostentaría una posición de absoluta superioridad y de control sobre la mujer, discordante con el principio de igualdad (art. 14 CE) y la igualdad de derechos y obligaciones entre cónyuges (arts. 15,  19 y 41 del Estatuto de Autonomía de Catalunya, arts. 14 de la Constitución, arts 231 y ss del Código Civil de Catalunya y arts. 66 y ss del Código Civil) y haciendo una perturbadora e inquietante crítica de las leyes españolas que reconocen la igualdad entre hombres y mujeres, así como de los sistemas de protección de la mujer para la defensa de sus derechos y contra la violencia de género.

Los fragmentos más relevantes son los siguientes:

Sermón 1 día 16 de diciembre de 2011

“Vamos hablar de algunos problemas que pasan dentro del hogar y vamos a tratar algunas soluciones que el Islam ha propuesto para estos conflictos...”

“...En efectivo según lo recogido por ABOU HOURAIRA, nuestro profeta dijo:

 “Tratar bien a las mujeres y otorgarles sus derechos, sin duda la mujer ha nacido de una costilla torcida, y lo mas torcido de una costilla es la parte delantera” y otro discurso del profeta dice “la mujer es como una costilla, si intentas poner la costilla recta la rompes, y si quieres disfrutar con ella, disfruta a pesar de estar torcida” y otro discurso del profeta “antes de romperla, mejor el divorcio”.

Si hay cosas de desobediencia y de actitudes malas, el hombre musulmán no debe precipitarse al divorcio, ni que se deje llevar en los momentos de tensión. Tiene que meditar, tiene que reflexionar y sobre todo tiene que aplicar lo que el Islam nos ha dictado. Hay métodos y soluciones para estos conflictos.

Dios todopoderoso nos indicó como comportarnos con la esposa y como solucionar los conflictos conyugales.

Estas soluciones están citadas en el sagrado Corán, especialmente en la Surrat número 4 AN- NISSAE (Las mujeres). En esta surrat, Dios dice:

“¡Amonestad a aquéllas de quienes temáis que se rebelen, dejarlas solas en el lecho, pegarlas! si os obedecen, no os metáis más con ellas, Alá es excelso, grande”

... Si desean reconciliarse, Alá hará que lleguen a un acuerdo. Alá es omnisciente, está bien informado”

¡Hermano! lo que no debes hacer es utilizar soluciones o métodos que el Islam no nos ha aconsejado, y que tu comportamiento con tu esposa no sea el que está recogido en el Corán y la Sunna.   Efectivamente el hombre le tiene que enseñar a su esposa las obligaciones y los deberes que Dios nos ha dictado. Si no acata estas obligaciones, el paso siguiente es que el hombre deje sola a su esposa en el lecho, solamente en el lecho, negándole las relaciones sexuales pero no debe dejarla sola y abandonarla en el resto de las habitaciones del hogar.

Es una solución, hermanos, para el conflicto que puede haber con la esposa.

Y sí, hermanos, con este método no se soluciona el conflicto, pues tienes que acudir a los golpes, ¿cómo son estos golpes? los golpes no son lo que provocan las fracturas de los huesos, no son los que hacen correr la sangre, no son los golpes en la cara... no. El Islam te dice:

No afeas, no golpees en la cara, no hagas correr la sangre, esto es el Islam, puede ser que en algunos momentos los golpes se limitan a dar golpes con el Siwak, a veces se limitan así.

Los gestos que en ese momento hace el Imán explicando a los fieles cómo se ha de golpear a la mujer son descritos por el agente de Mossos d’esquadra que estuvo presente en el sermón, identificado con número profesional (dato personal), el cual en declaración prestada en el atestado señala  “Que en ningún momento el imán ha leído ningún texto escrito mientras profería este sermón. Que seguidamente el imán levanta la mano derecha, la abalanzó hacia delante y de exterior a interior como un tipo de golpe que debe utilizarse para castigar a la mujer”. Seguidamente dijo:

“...En el Islam los golpes son una practica tolerable, pero los golpes tienen límites a los que se llega cuando las otras soluciones no son efectivas.

Estos métodos o vías que utiliza la persona para solucionar estos conflictos tienen que ser discretos, que nadie sepa de ellos fuera de la vida conyugal...”

“... La relación conyugal esta basada en derechos y obligaciones, el hombre tiene obligaciones con su mujer y también la mujer tiene obligaciones con su marido como se dice en el Corán “ellas tienen derechos equivalentes a sus obligaciones, conforme al uso, pero los hombres están un grado por encima de ellas, Alá es poderoso, sabio.”

“... Hoy en día una de las causas del divorcio es que la mujer sale a la calle a trabajar y se convierte en una mujer independiente, con su propia cuenta bancaria quedándose los niños sin educación.

Esta mujer que tiene su propia independencia, que tiene trabajo y dinero, mira al hombre con una mirada de desprecio. El hombre en este caso tiene que trabajar también en casa, como preparar la comida y lavar la ropa, y esto conlleva a una ruptura y conflicto entre el hombre y la mujer.

Por eso, hermano musulmán, tienes que ser orgulloso, debes proteger tu fe y tu honor...”

Sermón 2 día 20 de enero de 2012-03-14.
Los fragmentos del sermón más relevantes son los siguientes:

"...Tienes que saber, hermano musulmán, hermana musulmana, que esta tierra está dotada de unas leyes contrarias a las leyes islámicas. Estas leyes protegen…¿a quién protegen? Protegen a la mujer, lo que se hace llamar los derechos de la mujer, lo que se hace llamar el derecho del niño. Protege a lo que se hace llamar derecho de tal y cual."
"La mujer puede llamar a la policía y hacer que estos acudan a su casa, a la casa de sus padres, y así la policía amenaza a su padre y a su madre. Les amenaza ¿con qué?, les amenaza ¿con qué hermanos?, con el castigo, un castigo carcelario o algo parecido,o un castigo educativo si ellos se meten en los asuntos de sus hijos, así la chica tiene libertad, la chica va donde le da la gana, a cualquier lugar que quiera, vuelve a la hora que le da la gana, bebe alcohol y no pasa nada, toma drogas y no pasa nada, tiene a un amigo y lo trae a casa y no pasa nada, tiene a un perro como mascota y no pasa nada, da igual lo que haga si tiene más de 16 años, y tal y cual..]"

“Esta ley protege, ¿a quién?, protege a esta gente pero, hermana musulmana, debes saber que sea una niña o una mujer, y este asunto se refiere sobre todo a la mujer y a la hija, un hijo que amenaza a su padre con llamar a la policía, o que la mujer amenaza, ¿con qué?, amenaza a su marido con llamar a la policía, o con que tiene un número de  teléfono particular..."

“... Que la mujer, que la chica, que el hijo sepan todos que en el día del juicio final no habrá nadie que les pueda cubrir.

Que la persona, en el día del juicio final, no tendrá ni dinero, ni hijos, ni policía, ni gendarme  que le puede ayudar. Se tendrá en cuenta la fe, la buena obra, la obediencia al marido, la obediencia al marido y la obediencia a los padres.

PERSONA QUERELLADA

Abdeslam LAAROUSSI (datos personales), como persona que pronunció los dos discursos expuestos en los puntos anteriores.

COMPETENCIA TERRITORIAL

            La denuncia que dio origen a los presentes hechos fue presentada ante la Fiscalía Provincial de Barcelona, Servicio de Delitos de Odio y Discriminación, con sede en la ciudad de Barcelona pero los sermones fueron impartidos en la ciudad de Terrassa y por tanto el presunto delito fue cometido en dicho partido judicial.

DELITO IMPUTADO

Artículo 510.1 del código penal.

 Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la perteniencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.

PETICIÓN DE DILIGENCIAS

(reservado)

                        En Barcelona a 14 de marzo de 2012

                                               EL FISCAL, M.A. AGUILAR  

---