(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
- - -
L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Ataouil, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.
És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc. El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions.
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito.
En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.
Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.
A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.
En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins, formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins, formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
L'UCCIC EN SEU DE CDC
Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.
Quan ara fa un any CDC obre la seu a Santa Coloma de Gramenet de la Fundació Nous Catalans on ubica l'Espai Catalano-marroquí, que presidirà Ziani, jo vaig ser convidat a intervenir en el congrés constituent de l'Espai i vaig felicitar a CDC per aquella iniciativa (clica). En aquell moment el PSC creava la Plataforma Nova Ciutadania i vaig dir que calia que tots els partits tinguessin espais o sectorials d'immigració. El que sí vaig criticar en privat a Colom i altres dirigents de Nous Catalans és que es creés la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) com una alternativa al Consell Cultural Islàmic de Catalunya, la FEERI, la UCIDE i el Consejo Islámico d'España i s'ubiqués a la seu de Nous Catalans-CDC.
La UCCIC la va crear Colom i Nourenddine Ziani per aglutinar les mesquites, més enllà de l'Espai Catalanomarroquí en el que no caben algerians, pakistanesos, senegalesos o els catalans conversos, i ajudar a les mesquites a adaptar-se a les normatives de la Llei catalana de Centres de Culte i fer cursos als imams per tal que coneguin la realitat de Catalunya i a donar un discurs adaptat al Segle XXI, cosa que em semblava bé, però no que s'ubiqués a la seu d'un partit polític. Evidentment també Nous Catalans ho feia per guanyar-se el suport dels col·lectius d'immigrants musulmans í dels ja nacionalitzats al procés sobiranista de Catalunya.
Segons expliquen membres de la UCIDE de Catalunya, la intervenció dels mossos d'esquadra a la mesquita de Terrassa per gravar l'imam, Abdeslam Laarusi, el dia que anava a parlar de les dones, hauria estat gràcies a un avís de Ziani a la policia, després que la comunitat islàmica de Terrassa es negués a entrar a la UCCIC.
En aquest context, l'exdiputat socialista, Mohammed Chaib, allunyat ja del PSC, i residint part del temps al Marroc sembla que establiria lligams amb el Partit Justícia i Desenvolupament del Ministre islamista, Abdelilah Benkirane. Benkirane va visitar Barcelona el maig de 2012 , i organitzaria una conflictiva trobada al Prat on membres de Nous Catalans denunciarien l'organització de l'acte i la restricció del dret d'entrada. Evidentment Chaib i Benkirane no compartirien l'estratègia sobiranista de l'UCCIC, però com se sap, al Marroc una cosa és el que pensi el Primer Ministre i l'altra el que diguin el responsables de seguretat i els consellers reals. I aquests començaran a discrepar de Nureddine Ziani després de la manifestació de l'11 de setembre i inici del procés sobiranista pel dret a decidir i la crida a votar sí a la independència, pel que podria significar per les reivindicacions dels sahrauís.
Des d'algunes mesquites es criticava a Ziani per afavorir econòmicament a aquelles que entraven a la UCCIC, i s'ha arribat a dir que ara tenia un compte amb dos milions d'euros de saldo aportats pel Marroc, però sembla que al Marroc discreparia de la manera que els distribuia, i no compartia que defensés la independència de Catalunya.
Personalment penso que l'ordre d'expulsió de Ziani, que jo no comparteixo, tot i que hi ha molta informació que no sabem, i que dins de Nous Catalans s'havien viscut tensions les últimes setmanes i alguns imams discrepaven per qüestions personals i polítiques de l'Àngel Colom. El que tinc clar és que no és cert que Ziani afavorís l'islamisme radical, per més s'acostés al salafisme per controlar-lo o, i això és una hipòtesis, oferís diners a les associacions o mesquites.
Que passava a informació -o treballava- pel Marroc era tema del que sempre se n'havia parlat i com he dit abans Israel, Algèria, Estats Units, Qatar, Síria, Aràbia Saudita o Pakistan també tenen centenars d'agents i informadors a les mesquites i entre els col·lectius de treballadors d'immigrants. I els agents marroquins sempre han combatut el terrorisme passant després els serveis secrets marroquins part de la informació als espanyols.
Pel que fa als motius exposats per justificar l'expulsió trobo una equivocació de poca intel·ligència reobrir el tema de la mesquita de Salt o de si Mohammed Ataouil de Salt és salafista, cosa que pot tornar a tensionar Salt o encendre el debat sobre les mesquites.
Ataouil mai ha negat ser proper a certs valors del salafisme però sempre ha rebutjat tota violència i ha actuat com a mediador eficaç per desactivar focus de conflictivitat a Salt, en contacte sempre amb mossos d'esquadra i el mateix CNI. Quan Jaume Torramadé convoca un ple extraordinari l'agost de 2011, durant el ramadà, per suspendre la l'obertura d'una església africana i el certificat de compatibilitat urbanística dels terrenys de la mesquita, tramitats per la socialista Pineda, Ataouil va aturar una concentració multitudinària que centenars de joves musulmans de Salt i Girona volien fer, pregant al voltant de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple.
Ziani creia que la UCCIC i la Generalitat havia de portar també a aquests presidents d'associacions i imams dits alafistes als cursos que preparaven. Les crítiques que jo sempre he fet a Ziani i Colom és que s'ubiqui la UCCIC a la fundació de CDC com si estiguéssim en un règim de partit únic. També puc discrepar de les certes maneres clientelars de funcionar quan Ziani tenia el ple suport de Marroc.
Així que en aquest context, sembla que Ziani serà expulsat, si no s'atura l'ordre, en part com una advertència als imams que s'apropin al sobiranisme català. Però crec que hi ha motius de més pes i potser poden sortir altres informacions donada la complexitat del tema, o que el Marroc també hagi donat el vistiplau al CNI per tal que l'expulsi. Els serveis secrets posen diners i mitjans als seus agents i, tot fa pensar, que Ziani estaria anant totalment per lliure del que li hauria dit el Marroc. I en defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, d'alguna manera legitimava que el sahrauís poguessin autodeterminar-se amb un referèndum. I potser el Marroc amb el vistiplau de Madrid vulgui canviar les seves "antenes" a Catalunya, quan sembla proper el relleu del cònsol. Potser a CDC hi ha sectors que no es fien del poder que ha obtingut. Potser només és una lluita entre serveis secrets, no només de l'espanyol i el marroquí. Hi ha qui diu que a causa del seu distanciament amb Marroc, s'havia apropat o se li havia apropat algun altre servei d'inteligència com podria ser el saudita o d'altres països del Golf. O potser, sobretot el Marroc no vol, si fos ell un agent com es diu, espies que vagin per lliure o agafin tanta notorietat (president de la UCCIC i Espai catalano-marroquí) i potser no gestionen els recursos o les línies d'acció tal com se li havia ordenat. El fet que la premsa marroquí d'avui (clica) informi de la seva expulsió sense condemnar-la, podria ser una vista del pacte CNI-Marroc. I donat que estava a punt d'obtenir la nacionalitat espanyola, si al Marroc no li agradava la feina que presumptament feia amb diners dels serveis secrets i hagués arribat on havia arribat: president de la UCCIC i Director de l'Espai catalanomarroquí, se l'havia de "retirar" abans que fos ja "espanyol" i lliure de quedar-se aquí per sempre. De tota manera deixo clar que jo no justifico ni defenso la seva expulsió.
LA VERSIÓ DE VENJANÇA PER L'EXPULSIÓ DE DOS AGENTS DEL CNI AL MARROC
Hi ha també una versió diferent o complemantària a aquesta sobre la motivació per la que se'l vol expulsar. Fa uns mesos el govern marroquí, a instàncies del serveis secrets, la DGED, va expulsar a dos agents espanyols del CNI que estaven com "agregats" a l'ambaixada espanyola a Rabat. I segons aquesta versió l'expulsió de Ziani seria la resposta del govern espanyol.
L'ambaixador Ahmed Ould Souilem, ex líder polisari defensant la marroquinitat del Sàhara. Ell i el cònsol estaven ara enfrontats amb Ziani. Si defensava el dret a l'autoderminació de Catalunya, reconeixia la legitimitat del Sàhara per fer-ho. Pacte CNI i Marroc per expulsar-lo abans que Ziani tingués ja la nacionalitat i es quedés aquí per sempre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada