Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frente. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frente. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de desembre del 2023

El ciment substitueix les haimes al Sàhara. Article al Punt Avui

 


Xavier Rius Sant, 17 de desembre de 2023. El Punt Avui

L’antiga província espanyola del Sàhara, la major part ocupada pel Marroc, és el més gran dels 17 territoris pendents de descolonitzar segons l’ONU, i és l’únic d’aquests on hi ha conflicte armat i que pateix una greu crisi humanitària. Des del 1997, any en què s’havia de fer el referèndum d’independència, he estat reiterades vegades als campaments de refugiats sahrauís a Tindouf, Algèria, on he passat una setmana aquest desembre i he comprovat com les construccions de ciment i d’uralita substitueixen cada cop més les haimes, fet que és una confirmació que tenen clar que el conflicte va per llarg. I la situació que m’he trobat és pitjor de la que esperava. Fa tres anys el Marroc trencà l’statu quo amb el qual s’arribà el 1991 al pla de pau, i va ocupar i desplegar tropes en un tram al sud del mur de separació, fronterer amb Mauritània. El Polisario ho va denunciar i, en no recular el Marroc, va donar per trencat l’alto el foc. Una decisió que, per justificada que fos, a curt termini podria haver estat un error. Ara els sahrauís ja no lluiten contra soldats marroquins desmotivats que queien en emboscades, sinó que s’enfronten a drons contra els quals no poden protegir-se. I el retorn a la guerra ha obligat milers de nòmades que vivien amb els seus ramats a la part de l’antic Sàhara espanyol que controla el Polisario a marxar cap als camps de refugiats on han mort moltes cabres i camells per manca de pastures. 

El president del Parlament sahrauí, Hamma Salama, m’explicà: “Malgrat el silenci informatiu sobre el retorn a les hostilitats que hi ha al Marroc, hem iniciat una guerra a llarg termini per demostrar al Marroc que el conflicte que deia que havia resolt va llarg.” Però el principal problema que es pateix als campaments de Tindouf no ve donat per la guerra, sinó per la disminució de l’ajuda humanitària. La covid va tallar en sec el desplaçament de nens sahrauís a passar l’estiu a l’Estat espanyol, pràctica que s’ha recuperat en part des del 2022 però amb un nombre molt menor de nens. I aquests nens quan tornaven al Sàhara ho feien amb un donatiu de les famílies acollidores, moltes de les quals viatjaven després als campaments amb més ajuts. Però el que ha fet disminuir més l’abastament ha estat la pujada de preus dels aliments amb la guerra d’Ucraïna, fet que ha coincidit amb la disminució d’aportacions dels països donants. Segons m’explicà Yahia Buhabeini, president de la Mitja Lluna Sahrauí, la cistella mensual de menjar aportat per l’ONU i els donants s’ha retallat una quarta part, però el pitjor vindrà ara amb les noves pujades de preus i el desviament que faran els donants per afrontar el desastre de Gaza. De moment el 30 d’octubre el Consell de Seguretat de l’ONU va instar de nou a aconseguir una solució política acceptada per les parts. Però, cada cop que Espanya fa un petit gest en favor dels sahrauís, el Marroc respon amb la immigració, a Ceuta i Melilla. Recordem que quan el maig del 2021 Espanya va acollir el president sahrauí, Brahim Ghali, malalt de la covid, el Marroc llençà sis mil joves cap a Ceuta que saltaren la tanca o arribaren nadant. El conflicte va per llarg i potser per això la uralita i el ciment substitueix cada cop més les haimes.

 Llegir al Punt Avui




Hamma Salama
Yahia Buhabeini, president de la Mitja Lluna Roja Sahrauí,


 
Un nòmada que va haver de deixar les pastures a causa del retorn a la guerra i el ramat se li va morir

dijous, 23 de març del 2023

La campanya electoral d'ERC i Vox a Santa Coloma de Gramenet, amb els diputats de Gabriel Rufián (ERC) i Juan Carlos Segura Just (Vox), candidats a l'alcaldia, comença al Congrès del Diputats a la moció de censura. Si Segura Just i Rufián aconsegueixen representació a la ciutat, es pot tornar a viure situacions de molta tensió com va passar entre 2011 i 2015, en que es barrejaven antagonismes, lo personal i lo polític

           


                   Juan Carlos Segura Just replicant dimarts a Rufián al Congrés
                                      


La pugna electoral a Santa Coloma de Gramenet entre els diputats al Congrés, Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana de Catalunya, i Juan Carlos Segura Just, de Vox, va començar dimarts al Congrés dels Diputats, quan Rufián va recordar en la seva intervenció el passat ultra de Segura i va citar les detencions d'aquest els anys 1980 i 1982 per participar en l'assalt a la seu de la UCD a Barcelona (partit d'Adolfo Suárez que governava a Espanya) i la crema de la figura del rei Joan Carles al Museu de Cera de Barcelona. Fets certs, si bé Rufián va dir que Segura militava llavors al Frente Nacional, i on militava era al Frente de la Juventud (dit inicialment a Barcelona, Frente Nacional de la Juventud) de Juan Ignacio González i Ernesto Milá. Grup escindit de Fuerza Nueva, que practicava l'acció directa, fins i tot violenta, en rebutjar l'acceptació de la via parlamentària que havia fet Fuerza Nueva.

Segura Just va demanar en el ple de la moció de censura de Tamames i Vox, replicar, en haver fet Rufián una al·lusió personal. La presidenta Meritxell Batet, li va donar la paraula i, com es veu al vídeo, va reconèixer haver participat en la manifestació, segons ell pacífica, a la seu de la UCD,  sent condemnat a un any de presó, segons ell, només per tallar l'Avinguda Diagonal, afimació falsa . I afirmà també que ell va ser sobresegut, és a dir no va ser jutjat, per la crema de la figura del rei al Museu de Cera, cosa que és certa. 

L'advocat Juan Carlos Segura Just, que va anar de número tres a la llista de Vox el novembre de 2019 i va ocupar escó al Congrés el març de 2011 quan Ignacio Garriga va renunciar al seu per ocupar el del Parlament de Catalunya, certament va militar al Frente de la Juventud, dit inicialmente Frente Nacional de la Juventud.  Va ser condemnat l'any 1984 a un any de presó per la seva participació el 19 de juny de 1980 -llavors tenia 20 anys d'edat-  en l'assalt a la seu del partit Unión de Centro Democrático (UCD). Acció que va ser feta per militants de la  neonazi CEDADE i del Frente de la Juventud que liderava a Barcelona Ernesto Milá.

L'atac va ser perpetrat en acabar una manifestació a l'Avinguda Diagonal amb motiu del "Dia de la Patria Española", quan membres de les dues organitzacions van anar cap a la seu del partit, on després de fer pintades a la façana, entre elles una creu gamada, van llançar pedres, ampolles, còctels molotow i una llauna de benzina, provocant un incedi a l'exterior. Com informava La Vanguardia, en els registres policials que es van fer a casa dels detinguts es van trobar armes de diferents tipus.  

Segura Just també va ser detingut el 9 de juny 1982, per la crema de la figuar del Rei que hi havia al Museu de Cera de Barcelona i se li va aplicar la legislació antiterrorista. El jutjat mesos després el va apartar del cas, perquè malgrat ser al lloc ambels autors materials, ell no va ser qui va ruixar amb líquid inflamable la figura de Juan Carlos I i li va prendre foc. De fet des del Ministeri de l'Interior es va voler acabar amb aquest grup que feia atracaments i atemptats, formats per nois, la majoria de casa bona de Barcelona i Madrid, i que tenia armes facilitades per sectors ultres de la policia i els seveis d'intel·ligència. Com es diuen les noticíes sobre els fets publicades per la Vanguardia que recullo aquí, a diversos membres del grup se'ls hi va trobar armes a casa seva o a la seu del grup. I tot i la gravetat d'alguns dels atemptats, segrestos, atacs a estudiants democràtes i atracaments, la policia i la judicatura, tampoc va voler investigar a fons aquest grup donades les seves connexions. Vull dir que les condemnes van ser minses donat que es volia acabar amb el grup, que s'havia anat de les mans als estaments ultres del règim i aparells policials, sense aplicar-los llargues condemnes de presó.

Tothom té el seu passat, evoluciona, canvia i el temps tot ho cura. Però està bé saber com va començar políticament l'ara nou diputat. Juan Carlos Segura va arribar a Vox de la mà de Jorge Buxadé, que va formar part de la candidatura que encapçalava l'ara diputat per presidir el Col·legi d'Advocats de Barcelona  l'any 2013. 

Crec problable que tant Rufián amb ERC, com Segura amb Vox, obtinguin l'acta de regidors de Santa Coloma de Gramenet. Ciutat ara governada en solitari per la socialista Núria Parlón que té 17 dels 27 regidors. Ciutadans en té 4, que probablement desapareixeràn, En Comú Podem 3 i ERC 3. Segura ha reconegut en diverses entrevistes que sap que d'aquí tres mesos no serà l'alcalde, però però que confia ser-ho d'aquí quatre anys, ocupant un espai com el que té Albiol amb el PP a Badalona. Així podria donar-se el cas que en el cas que no reavalidí l'acta de diputat al Congrés al desembre -tot depèn del lloc que vagi a la llista i de si Vox puja o baixa-, i es plantegi centrar-se en la seva tasca de regidor a l'oposició a Santa Coloma i a la vegada tornar al seu bufet d'advocat. De Rufian sembla poc problable que pugui compatibilitzar liderar un dels grups d'oposició a Santa Coloma i, a la vegada, continuar com a cap d'ERC al Congrés dels Diputats.  

En el mandat 2011-2015, la ultradreta amb Plataforma per Catalunya va tenir tres regidors a Santa Coloma, on es van viure situacions impensables dins i fora de l'Ajuntament, per temes polítics,  i personals, circulació i enviament de dossier relatius a qüestions personals, alguns potser falsos, altres, potser certs,  amb diverses agressions físiques repetides, desautoritazció pública al Ple Municipal per part del número 2 de PxC, Juan Gómez Montero, cap el número 1, Sergio Palomo Chillerón, que finalment va acabar renunciant a l'acta en demnar-li Josep Anglada que busqués alguna excusa i deixés l'ajuntament ja que faria mal a uns i altres. I després de deixar d'assistir a algun ple, finalment Palomo va renunciar, en un context que la realitat potser superava la ficció. Potser al juny amb Rufián i Segura Just a l'ajuntament de Santa Coloma, que sembla que es tenen ganes, torni la tensió al Ple Municipal d'aquesta ciutat.   Gabriel Rufién va néixer a Santa Coloma on hi va viure fins fa uns anys, i Juan Carlos Segura, va néixer i viu a Barcelona.





  


 

 

 

dilluns, 18 d’octubre del 2021

El cost d'una descolonització pendent. Analitzo al Punt Avui el conflicte del Sàhara Occidental, la ruptura de relacions entre Algèria i Marroc i les conseqüències pel subministrament del gas

 

 El Punt Avui, dilluns 10 d'octubre de 2021

 Xavier Rius Sant, periodista

Si no fos perquè el gas és un dels elements del conflicte entre Algèria i el Marroc, i entre el Marroc i els sahrauís del Front Polisario, amb Espanya a punt de perdre els bancs de pesca sota Canàries i amb la incertesa de si patirem un increment del preu del gas, podríem dir que la situació és més explosiva que mai. Els sahrauís que fa un any van donar per trencat l’alto el foc amb el Marroc tornant a les hostilitats, van aconseguir fa tres setmanes una victòria diplomàtica amb la sentència del Tribunal de Luxemburg que anul·lava els acords de pesca entre la Unió Europea (UE) i el Marroc. Acords anul·lats per haver-hi inclòs les aigües i el territori de l’antic Sàhara Occidental. Sentència que, sense tenir-hi relació, va dictar-se després que el Marroc llancés milers de joves a les aigües de Ceuta amb la voluntat d’emigrar a Europa, com a resposta a l’acollida a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Gali, que va ser ingressat en un hospital.

El Marroc creia fa un any que ho tenia tot a favor per consolidar l’ocupació de l’antiga província espanyola. Sense el vistiplau de l’ONU s’havia apropiat d’un tram de carretera que comunica amb Mauritània, i Donald Trump, desmarcant-se de la consideració que fa l’ONU de l’antiga província com un dels disset territoris pendents de descolonitzar, va reconèixer l’annexió marroquina amb l’anunci que hi obriria un consolat. Simultàniament amb les negociacions a les Nacions Unides, totalment aturades, feia dos anys que el representant del secretari general de l’ONU, l’expresident d’Alemanya Horst Köhler, havia renunciat al càrrec, vetant Rabat tots els candidats a substituir-lo. Joe Biden no s’ha fet enrere de moment al reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara però va forçar el Marroc que acceptés com a nou representant l’italià Staffan de Mistura, que anteriorment ha estat representant de l’ONU a Síria, l’Iraq i l’Afganistan.

Brahim Gali

 

Coincidint amb l’anul·lació dels acords de pesca amb la Unió Europea, el president d’Algèria, Abdelmajid Tebboune, en el context de la propera commemoració de 60 aniversari de la independència del país, ha marcat perfil davant França protestant per unes declaracions del president Macron que va considerar ofensives, i va trencar relacions diplomàtiques amb el Marroc. Trencament de relacions amb Rabat que coincideixen amb la caducitat de l’acord de vendre gas al Marroc que Alger no renovarà. I el tancament del gasoducte que va cap al Marroc i Espanya pot provocar un desabastiment d’Espanya, ja que el gasoducte que va directe d’Algèria a Almeria no podrà absorbir el que arriba passant pel Marroc.

Després d’anys amb el conflicte del Sàhara estancat, les peces tornen estar en joc. I mentre el Polisario no renunciï a una autodeterminació que l’ONU li reconeix, el conflicte continuarà. Espanya fa cinquanta anys no va fer el que havia de fer, i continua presonera del xantatge marroquí. Però més enllà del perjudici que representarà l’encariment del gas o noves pressions a la frontera de Ceuta, els fets són que mentre el Polisario no es rendeixi, hi haurà per completar la descolonització d’un territori que, com ha recordat el Tribunal de Luxemburg, no pertany al Marroc.


 

dilluns, 4 d’agost del 2014

L'ACUSACIÓ POPULAR RECORRE L'ABSOLUCIÓ DELS 18 ENCAUSATS DEL FRENTE ANTISISTEMA (OPERACIÓ PANZER). Fiscalia recorre l'absolució d'alguns dels no condemnats d'Stroika. L'advocat de Javier C M, que es considera líder dels CUSOS, no recorre.

L'Acusació Popular del judici als 18 membres del Frente Antisistema de València, que foren absolts en invalidar-se les escoltes telefòniques, ha presentat avui dilluns a la Secció Quarta de l'Audiència de València, l'escrit d'inici del recurs de cassació. Aquest escrit s'ha de presentar els dies següents a fer-se pública la sentència, exposant els fonaments del mateix, si bé el text complert del recurs es presentarà al setembre. En l'escrit també es demana les gravacions de vídeo del judici que, en el que podria ser una irregularitat, no s'ha posat encara a disposició de les parts. 


El tribunal va justificar l'absolució donat que “no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les comunicacions", i com a conseqüència d'això, va anul·lar totes les gravacions de trucades telefòniques incorporades a la investigació i que eren un dels pilars de l'acusació pels delictes d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglamentàries. L'anul·lació de les gravacions de les escoltes telefòniques, sumat a la destrucció “errònia” de les armes comissades, entre les quals hi havia un llançagrandes, o la “mínima” concreció dels testimonis policials durant les sessions de la vista oral, van motivar la sentència absolutòria sense entrar a valorar converses intervingudes com les que s'emplacen per "vamos a cazar moros y guarros" i que "me llevo un pincho, vamos a hacer pupa (...) Hay que darles bien!". Els acusats van dir que les armes intervingudes estaven inutilitzades i ren de col·leccionista
La sentència (clica aquí per llegir-la sencera amb els cognom, dades personals i adreces esborrats) també posava en dubte que s'haguessin d'investigar les pàgines webs nazis, des de les que es feia apologia a la violència o es venien armes prohibides donat que "Es una obviedad vacía de contenido incriminatorio contra persona alguna, puesto que en internet existe ese tipo de sitios y es algo que ni necesita ser investigado ni añade nada a una investigación policial. Es obvio que existen esas páginas, como tantas otras de diferente tipo e ideología. Si eso es lo que ha obtenido la investigación de dos años no puede ser calificado más que de paupérrimo y ridículo". Aquesta sentència absolutòria  va ser celebrada per José Luis Roberto, president d'España 2000, formació de la que és regidor un dels encausats.  

L'acusació popular interposa el recurs per: 
1. Infracció de llei, donat que l'imputat  Pedro David M. G, es va incorporar al judici amb un dia i mig de retard. 
2, Per trencament de forma a l'empar de l'article 849 de la llei d'enjuiciament criminal donat que 
van existir errors en l'apreciació de les proves:
Error en la valoració dels oficis policials demanant les intervencions telefòniques; error en la valoració dels Autos del Jutjat d'Instrucció que ordenaren les intervencions;  error en la valoració de les pàgines webs en les que s'anunciava la venda d'armes prohibides; error en la valoració dels girs i cobraments postals que acrediten les vendes per mitjà de la web; error de fet en la valoració de les armes i substàncies anabolitazants trobades en els registres; error en la valoració dels documents i continguts de la web del Frente Antisitema; error de fet en la valoració de les gravacions telefòniques; error en la valoració de la totalitat dels testimonis i pèrits; y error de fet en les valoracions dels presumptes intents de robatori, agressions i estafa. 

3. Per denegació de diligències de proves . 
A) Així el testimoni William D V, que presumptement va comprar punys americans per internet, no va declarar malgrat haver estat acceptada la prova pel Tribunal.  I per la negativa a acceptar la declaració de 16 persones més.

B) Per no haver mostrat en el judici les armes no destruïdes ni els substàncies anabolitzants intervingudes. 
C) La sentència no aclareix si en la web de frente Antisitema s'esposava la venda d0'armes prohibides, sent aquest el motiu que va donar lloc a les intervencions telefòniques impugnades. tampoc no resol l'origen d eles armes intervingudes en els domicilis ni la seva rellevància penal. Tampoc resol si els continguts de la web del frente Antisistema vulneren o no algun principi constitucional i si són constitutius de delicte. 




LA SECCIÓ QUARTA JA VA ABSOLDRE ALS MEMBRE DE L'HERMANDAD NACIONAL SOCIALISTA ARMAGUEDÓN EN ANUL·LAR PELS PROVES. 

S'ha de dir que aquesta Secció Quarta de l'Audiència de València, amb el mateix magistrat de ponent, José Manuel Megía, ja va absoldre el 2005 als membres de l'Hermandad Nacional Socialista Armaguedón en anul·lar les escoltes telefòniques, tot i que aquest grup tenien armes sense llicència i eren els presumptes autors dels incendis de les seus del PP, PSPV i Esquerra Unida.   

FISCALIA RECORRE L'ABSOLUCIÓ D'ALGUNS DELS ABSOLTS DE L'ATAC D'STROIKA.  TAMBÉ HO RECORREN ELS ADVOCATS DE 6 DELS 10 CONDEMNATS. L'ADVOCAT DE JAVIER C M, CONSIDERAT EL LÍDER, NO FA RECURS
   
D'altra banda la Fiscalia de Barcelona ja ha registrat l'escrit en el que anuncia el recurs a l'absolució d'alguns dels encausats per l'atac nazi d'Stroika que foren absolts, entre els que sembla que està Ana M  que, segons les declaracions inculpatòries d'alguns acusats, va participar en la vigilància de la sala Stroika avisant a la resta del grup que ja podien anar-hi en haver arribat els músics.  El recurs serà per infracció de llei i per vuleneració constitucional.


També han presentat l'escrit informant que recorren, els advocats de 6 dels 10 condemnats: Genís V P,  Óscar R R, Daniel R. O, Antonio F. P, Cristian A H i José Manuel P. Un cop comunicada la voluntat de recórrer i els motius, el termini per formalitzar l'escrit complet del recurs és a finals de setembre. Sorprén que no hagi persentat la comunicació de recòrrer (el termini ja ha acabat), l'advocat Francesc Lluís Bonatti, que representa a Javier C M, que es considerat el líder del grup.

dimarts, 29 de juliol del 2014

TEXT COMPLERT ABSOLUCIÓ 18 ENCAUSATS FRENTE ANTISISTEMA (OPERACIÓ PANZER) PER ANUL·LACIÓ DE LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES




   AUDIENCIA PROVINCIAL
      SECCIÓN CUARTA
              VALENCIA


ROLLO 45/14.
JUZGADO. INSTRUCCIÓN Nº  20 de VALENCIA.
P.A.L.O. 163/11.


FISCAL ILMO. SR. D. GERARDO GAYETE   

                                                                                                                          

S E N T E N C I A  NÚM.  611 /14



============================================
ILTMOS. SEÑORES:
D. PEDRO CASTELLANO RAUSELL
D. JOSE MANUEL MEGÍA CARMONA
Dª. ESTHER ROJO BELTRÁN
============================================


En la ciudad de Valencia, a 29 de Julio de 2014.
                  
La Sección Cuarta de la Audiencia Provincial de Valencia, integrada por los Señores del margen, ha visto en juicio oral y público la causa instruida con el número P.A.L.O. 163/11 por el Juzgado de Instrucción número 20 de Valencia por delito de ASOCIACION ILICITA Y TENENCIA ILICITA DE ARMAS contra JOSÉ MANUEL G. A, con DNI XXXXX, hijo de xxx y xxxxx, nacido en Cádiz, el día xx de Julio de 1980, y  vecino de Valencia,  con domicilio en calle XXXXXX, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa. Representado por la Procuradora Dª Dolores XX y defendido por el Letrado D. Manuel Quijano; contra JOSE IGNACIO M. A, con DNI xxxxxxx, nacido el día XX de Febrero de 1976, hijo de xxxxx  y xxxx, vecino de Bétera (Valencia),  con domicilio en calle xxxxxx, con antecedentes penales no computables, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa, representado por el Procurador D. Emilio XX y defendido por el Letrado D. José Antonio Prieto;  contra PEDRO C. M, con DNI xxxxx,  hijo de xxxxx y xxxxx, nacido en Valencia, el día XX de Agosto de 1980, y  vecino de Valencia,  con domicilio en calle xxxxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa, habiendo estado en prisión los días 18 y 19 de septiembre de 2005 siendo puesto en libertad en libertad previo pago de una fianza de 10.000 €, representado por la Procuradora Dª Isabel XXX y defendido por el Letrado D. Carlos Rodríguez; contra JOAQUÍN S. P, con DNI xxxxxx,  hijo de xxxxx, nacido en Valencia, el día xx de Abril de 1970,  vecino de Valencia, con domicilio en calle xxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa ,habiendo estado en prisión entre los días 18 y 20 de septiembre de 2005, tras el pago de una fianza de 5.000 €, representado por el Procurador D. Rafael XXX y defendido por el Letrado D. Francisco Sans García; contra PEDRO DAVID M.  G, con DNI xxxxx, hijo de xxxxxx, nacido en xxxxx, el día xx de Febrero de1977, y vecino de Sagunto, con domicilio en calle xxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa habiendo permanecido en prisión entre los días 17 de septiembre a 7 de octubre de 2005, previo pago de una fianza de 10.000 €, representado por la Procuradora Dª Laura XXX y defendido por el Letrado D. Andrés Zapata; contra JOSÉ ANTONIO A. O,con DNI XXXXXX, hijo de xxxxx, nacido en Valencia, el día xx de Abril de 1975, y vecino de Valencia,  con domicilio en xxxxxx, con antecedentes penales no computables, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa, representado por el Procurador D. Ignacio XXX y defendido por el Letrado D. Vicente Boluda; contra LAURA F.J, con DNIxxxxx, hija de  xxxxx, nacida en Valencia , el día xx de Agosto de 1980, y  vecina de XXXXX (Madrid),  con domicilio en calle XXXX, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa habiendo estado en prisión entre los días 17 y 28 de septiembre de 2005, previo pago de una fianza de 4.000 €, representada por la Procuradora Dª Laura XXXX y defendida por el Letrado D. Andrés Zapata; contra CARLOS A. R, con DNIxxxxxx, hijo de xxxxxx, nacido en Valencia, el día xx de Julio de 1974, y  vecino de Valencia,  con domicilio en calle xxxxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa, representado por la Procuradora Dª Mercedes XXXX y defendido por el Letrado D. Pablo Cosin;  contra VÍCTOR MANUEL C. I, con DNI xxxx, hijo de xxxxxx, nacido en Valencia , el día xxx de Enero de 1977 y  vecino de Valencia ,  con domicilio enxxxxxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa,  representado por la Procuradora Dª Angeles XXXX y defendido por el Letrado D. Carlos Rodríguez; contra RAMÓN L.G, con DNIxxxxxxx, y sin antecedentes penales, hijo de xxxxx, nacido en xxxxx, el día xx de Diciembre de1982, y  vecino de Torrent (Valencia), con domicilio en calle xxxxxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa habiendo estado en prisión entre los días 17 de septiembre de 11 de octubre de 2005, previo pago de una fianza de 12.000 €, representado por el Procurador D. Moises XXXX y defendido por el Letrado D. Manuel Quijano; contra AGUSTÍN M. C, con DNI xxxxxxxxx- P, hijo de  xxxxxxx, nacido en Quart de Poblet, el día xxx de Agosto de 1973, y  vecino de  Valencia,  con domicilio en calle xxxxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa, representado por el Procurador D. Jorge XXX y defendido pr el Letrado D. Salvador Lucas; contra JOSÉ ALEJANDRO S. F, con DNI xxxxx hijo de xxxxx, nacido en Valencia , el día xxxx de Octubre de 1974, y  vecino de Silla,  con domicilio en calle xxxxxxxx, con antecedentes penales no computables, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa de la que estuvo privado los días 17 y 19 de septiembre de 2005, en que fue puesto en libertad previo pago de una fianza de 3.000 €,  representado por el Procurador Sr. XXXX y defendido por el Letrado D. Manuel Salazar; contra MARIA SANDRA R. M, con DNI xxxxxxx-, hija de xxxxxx nacido en Valencia , el día xxx de Diciembre de 1 975, y  vecina de Valencia,  con domicilio en calle xxxxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa, representada por el Procurador  D. Rafael XXXX y defendida por la Letrada Dª Isabel Ejarque; contra SERGIO B. M, con DNI xxxxxxx, y sin antecedentes penales, hijo dexxxxxx, nacido en Xátiva (Valencia) , el día xxx de Enero de 1981, y  vecino de xxxxxx,  con domicilio en calle xxxxxx, sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa habiendo permanecido en prisión entre los días 17 de septiembre y 13 de octubre de 2005, en que fue puesto en libertad previo pago de una fianza de 2.000 €, representado por la Procuradora Dª Luisa XXXX y defendido por el Letrado D. Manuel Quijano; contra PEDRO JOSÉ C. S, con DNI xxxxx, hijo de xxxxx, nacido en Valencia, el día xx de Septiembre de 1971, y vecino de Valencia, con domicilio en calle XXXXX , con antecedentes penales no computables, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa habiendo estado en prisión entre los días 18 de septiembre y 26 de octubre de 2005 en que fue puesto en libertad, representado por la Procuradora Dª Mar XXXX y defendido por la letrada Dª Amparo Martínez; y contra SERGIO G. P con DNI xxxxx, hijo dexxxxxxx, nacido en Valencia, el día 17 de Marzo de 1975, vecino de Torrent, con domicilio en calle xxxxxxx , sin antecedentes penales, cuya solvencia no consta y en situación de libertad provisional por esta causa, habiendo estado en prisión entre los días 18 de septiembre y 13 de octubre de 2005 en que fue puesto en libertad, representado por la Procuradora Dª Carmen XXXXX y defendido por el Letrado D. Vicente Montañana Ros.

Han sido partes el Ministerio Fiscal representado por el Iltmo. Sr. D. Gerardo Gayete y como acusación particular JARIT, S.O.S Racisme del País Valencia, B.L.O.C y Centre de Recursos Just Ramírez, Bloc Nacionalista Valencia, Comisión Española de Ayuda al Refugiado, Esquerra Republicana del País Valencia, Esquerra Unida del País Valencia y Movimiento Contra la Intolerancia, representados por el Procurador D. Vicente Adam Herrero  y defendidos por el Letrado D. Jesús López Gil, siendo ponente Ilmo. Sr. Magistrado Don JOSÉ MANUEL MEGÍA CARMONA, que expresa las razones del Tribunal.

I.-ANTECEDENTES DE HECHO

        PRIMERO.- En sesiones que tuvieron lugar los días 14, 15, 16 y 17 de Julio de 2014, se celebró ante este Tribunal juicio oral y público en la causa instruida con el número de Procedimiento Abreviado número 18/12 por el Juzgado de instrucción 2 de Sagunto, a la que correspondió el Rollo de Sala número 48/12, practicándose en el mismo las pruebas propuestas por las partes que habían sido admitidas.

SEGUNDO.-El Ministerio Fiscal en sus conclusiones definitivas calificó los hechos objeto del proceso, tal como estimó que habían quedado probados, como constitutivos de A) Un delito de asociación ilícita de los Arts. 515 nº 1 y 5 y 517- 1ºdel C.Penal, B)de otro delito de asociación ilícita de los Arts. 515 nº 1 y 5, 517-1º y 521del C.Penal, C)de otro delito de asociación ilícita de los Arts. 515 nº 1 y 5 y 517- 2º del C.Penal, D)de otro delito de tenencia de armas prohibidas del Art. 563en relación con un delito de tenencia de armas de fuego reglamentada del Art. 564.1.2ºdel CP, en aplicación del Art. 8.3del mismo cuerpo legal. Todo ello en relación a los Arts. 3 y 4.1, apartados a), d) y e) del Reglamento de Armas, E)de otro delito de tenencia de armas prohibidas del Art. 563 del CP en relación con el Art. 4.1, apartados a) y d) del Reglamento de Armasy F)de otro delito de tenencia de armas de fuego reglamentadas del Art. 564.1.2ºdel CP en relación con el Art. 3 del Reglamento de Armas.
Estimó que del delito del apartado A)eran autores los acusados JOSÉ MANUEL G.A, IGNACIO M.A, PEDRO C.M, JOAQUÍN S. P, JUAN MANUEL S.M, del delito del apartado B)consideró autores los acusados PEDRO DAVID M.G y JOSÉ ANTONIO A.O, por su condición de militares.
Del delito del apartado C)estimó que eran autores el resto de los acusados LAURA F J, CARLOS A R, VÍCTOR MANUEL C I, RAMÓN L G, AGUSTÍN M C, JOSÉ ALEJANDRO S F, SANDRA R M, SERGIO B M, PEDRO JOSÉ C S y SERGIO G P.
Consideró el Ministerio Fiscal que el acusado PEDRO C M era autor del delito del apartado D), queel acusado JOSÉ ANTONIO A Oera autor del delito del apartado E) yel acusado JOSÉ ALEJANDRO S F lo era del delito del apartado F),no concurriendo circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal en ninguno de los acusados.
Solicitó la imposición a los acusados de las siguientes penas:
- A los acusadosJOSÉ MANUEL G A, IGNACIO M A, PEDRO C M, JOAQUÍN S P, JUAN MANUEL S Munas penas, a cada uno de ellos, de prisión de tres años, multa de 20 meses con cuota diaria de10 €con la responsabilidad personal subsidiaria prevista en el Art. 53.1 del CPe inhabilitación especial para empleo o cargo público durante 10 años y de derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, por el delito del apartado A).
   - A los acusados PEDRO DAVID M G y JOSÉ ANTONIO A Ounas penas a, cada uno de ellos, de prisión de tres años, multa de 20 meses con cuota diaria de10 €con la responsabilidad personal subsidiaria prevista en el Art. 53.1 del CPe inhabilitación absoluta por tiempo de 15 años, por el delito del apartado B).
         - A los acusados LAURA F J, CARLOS A R, VÍCTOR MANUEL C I, RAMÓN L G, AGUSTÍN M C, JOSÉ ALEJANDRO S F, SANDRA RO M, SERGIO B M, PEDRO JOSÉ C Sy SERGIO G P, unas penas, a cada uno de ellos,  de prisión de dos años (y accesoria de inhabilitación especial de derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena) y multa de 18 mesescon cuota diaria de 10 €con la  responsabilidad personal subsidiaria establecida en el Art. 53.1 del C.Penal, por el delito del apartado C)
         - Al acusado PEDRO C Muna pena de prisión de tres años y accesoria de inhabilitación especial de derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, por el delito del apartado D).
         - Al acusado JOSÉ ANTONIO A O una pena de prisión de tres años y accesoria de inhabilitación especial de derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, por el delito del apartado E).
         - Al acusado JOSÉ ALEJANDRO S F una pena de prisión de 18 meses y accesoria de inhabilitación especial de derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, por el delito del apartado F).
Solicitó así mismo la condena en costas y que se acordase el comisode todos los efectos y armas incautados.

TERCERO.-  La acusación popular, en el mismo trámite, calificó los hechos tal como entendió que habían quedado probados coincidiendo con la calificación del Ministerio Fiscal, sin que el intento de cambiar la calificación que efectuó en el informe sea procesal ni materialmente admisible.  

CUARTO.- Las defensas de los acusados en sus conclusiones definitivas solicitaron, reiterando la petición que al inicio del juicio por la vía de infracciones constitucionales habían denunciado, la absolución de sus defendidos negando la existencia de prueba de cargo en base a la nulidad del la decisión judicial de acordar la intervención telefónica iniciadora de la causa, que se reputa nula y contraria a los derechos de los encausados, así como de todas las demás diligencias de instrucción que de ella traen causa, incluidas las entradas y registros en el domicilio de algunos de los domicilios y empresas de los encausados, solicitando las defensas, tanto las que lo contenían ya en sus escritos de calificación como ordinaria como las que no, de manera alternativa y para supuestos de condenas, la concurrencia de la atenuante de dilaciones indebidas del artículo 21,6º del C.Penal, como muy cualificada. 


II.-HECHOS PROBADOS


Desde al menos finales del año 2003 la Guardia Civil venía recopilando información acerca de un grupo de personas que podían formar parte de una organización denominada  “Frente Antisistema” (FAS) que se reunían en un local sito en el nº 69 de la Avenida tres Cruces denominado “Centro Cultural Thule”, de ideología neonazi dedicada, al parecer, a realizar proselitismo y adoctrinamiento de la ideología nacional socialista difundiendo informaciones que justifican el uso de la violencia contra determinados grupos de población por razón de sus creencias y origen racial (moros, homosexuales, inmigrantes...), a la vez justificaban las medidas que adoptó el gobierno alemán dirigido por Adolf Hitler contra el pueblo judío negando numerosas evidencias demostradas ante los Tribunales de Justicia Internacionales después de la II Guerra Mundial.
En base a esas informaciones se interesó por la Guardia civil del  Juzgado de Instrucción nº 1 de Carlet, en oficio de 11 de marzo de 2005 la intervención de las comunicaciones telefónicas de los teléfonos de Ignacio M A, Joaquín S P, María Sandra R M, José Alejandro S F y  Sergio B M, lo que fue acordado por Auto del mismo día 11 de marzo de 2005, desacordarse como consecuencia de ello,posteriores prórrogas y dictándose otras  resoluciones acordando la intervención de mas números telefónicos,
Como consecuencias de esas intervenciones telefónicas acordadas, por la Guardia Civil se intereso del Juzgado de Instrucción la practica de ciertos registros, lo que fue acordado por Auto del día 14 de septiembre de 2005, llevándose a cabo diligencias de entrada y registro judicialmente acordadas en los domicilios de los acusados Ignacio M A en c/ xxxxxxxxxx de Valencia, en el domicilio de los acusado Pedro David M G  y su compañera Laura F J en la c/ xxxxx de Sagunto, en los domicilios del acusado José Antonio A O en xxxxx de Valencia y xxxxxx de Puzol, en el domicilio de Juan Manuel S M en la c/ xxxxx de Chiva, en el domicilio del  acusado Carlos A R sito en  la c/ xxxxx  de La Pobla de Farnals, en el domicilio del acusado Ramón L G en la c/ xxxxxxxx de la localidad de Torrente, en el domicilio del acusado Pedro C M en la c/ xxxxxx de Valencia, en el domicilio del acusado José Alejandro S F en c/ xxxxx de Silla, en el domicilio de Joaquín S P y María Sandra R M sito en xxxxx de Silla y en el domicilio de la empresa de ambos denominada XXXXXX sita en la c/ xxxxxx de la misma localidad, en el domicilio del acusado Sergio B M en c/ xxxxxxx de la localidad de xxxxx, en el domicilio del acusado Pedro José C S en la c/ xxxxx de Valencia, en el domicilio del acusado Sergio G P en la c/ xxxxxxxxxx de Burjassot y en el “Centro Cultural Thule” sito, en la calle Tres Cruces nº 69 bajo de Valencia.


  III.-FUNDAMENTOS DE DERECHO


PRIMERO.- Cumple, con carácter previo y tal

dilluns, 5 de maig del 2014

SÀHARA, EL CONFLICTE PENDENT. Tot i les traves a les delegacions que intenten visitar l'antiga província espanyola, molts ciutadans de l'Aaiun mostren la voluntat de ser independents. Aprovada una nova resolució de l'ONU prorrogant la missió sense donar-li atribucions sobre drets humans.


 

De vegades alguns conflictes bèl·lics territorials s'han resolt o apagat, després que la part militar o demogràficament guanyadora aconsegueix que passi una o dues generacions, invertint en el territori, i desplaçant-hi població nova. També es pot resoldre amb el cansament i envelliments del qui varen lluitar fa 30 o  40 anys, confiant que el nets d'aquests oblidaran el passat i apostaran per un futur en el que les antigues ferides quedaran en l'oblit. També pot acabar-se amb la pèrdua de suports externs o quan les condicions regionals fan que aquell conflicte sigui un llast pels països de la regió.

Sovint quan a Espanya, França, la Unió Europea o a Estats Units algú planteja la solidaritat amb el poble sahrauí o la necessitat de fer complir el dret internacional vulnerat per Marroc, escolta respostes com "encara amb el Sàhara?" o "per què no es conformen amb que el Marroc els doni una autonomia? o "no s'adonen que estan sols i han perdut?" Però la realitat, més enllà que l'ONU no tingui voluntat de pressionar al Marroc, que França recolzi incondicionalment la política marroquí i que Espanya -potència colonial que en tindria legalment la sobirania- no faci cap gest en favor dels sahrauís, és que el pas dels anys no ha fet minvar el rebuig de la majoria dels sahrauís que viuen sota l'administració marroquina a les ciutats de l'Aaiun, Smara o Dajla, i que, fins i tot, molts dels fills dels que varen ser portats com a colons des de 1976 a viure al territori, abracen la causa independentista.

Aquests primers dies de maig he pogut visitar l'antiga província espanyola del Sàhara Occidental, i parlant amb la gent te n'adones que Marroc no només no ha aconseguit guanyar-se als sahrauís, sinó que també, molts de qui arribaren al territori després de l'ocupació marroquina de 1976, o els seu fills han abraçat la causa independentista. Certament hi ha un cansament entre part dels cent mil refugiats que viuen als campaments de Tinduf, a Algèria, però la situació política i social al territori ocupat i administrat pel Marroc no fa pensar que el conflicte pugui acabar a curt termini amb un jurament de vassallatge i submissió dels sahrauís al rei Mohammed VI.


UN TERRITORI PENDENT DE DESCOLONITZAR


Encara que la classe política i la premsa marroquí ho negui, el Sàhara, abandonat per Espanya el 1976,  es un dels 17 territoris d'arreu del món pendent de descolonitzar segons l'ONU. Després d'anys d'una guerra que només es va estabilitzar amb la construcció d'un mur de 2.700 kilómetres amb cent mil soldats desplegats, que divideix el territori, i representa un sagnia econòmica pel Marroc, el 1990  el Consell de Seguretat va reafirmar-se que era un problema de descolonització que devia ser resolt per la seva població. Es va signar un acord amb Marroc i els independentistes del Frente Polisario per enviar cascos blaus i celebrar un referèndum que s'hagués hagut de fer el 1996. La Missió pel Refèndum al Sàhara Occidental, MINURSO, es va desplegar al territori el 1991, però el referèndum es va suspendre en exigir Marroc a última hora que votessin també els nous habitants traslladats al territori després de l'ocupació marroquí. I quan anys més tard el Polisario va acceptar que els anomenats colons també poguessin votar, Marroc també es va oposar a que es fes, donat que bona part de la nova població del Sàhara, originaris de les zones del sud del Marroc, entre Sidi Ifni i Tarfaya, són cultural i lingüísticamnent també sahrauís, i estaven abraçant les tesis independentistes. 

MANIFESTACIONS A LES CIUTATS DE L’AAIUN, SMARA I DAJLA
La proposta que sense gaire convicció fa Marroc de donar autonomia al Sàhara no resulta gens convincent, donat que ni hi ha les llibertats polítiques i d'expressió prèvies per tal que aquesta oferta sigui creïble, ni Marroc està disposat a acceptar una administració autònoma governada pels independentistes que probablement guanyarien les eleccions. Però, sobretot, Marroc no sabria com encabir en el territori els cent mil sahrauís que haurien de tornar des dels campaments de Tinduf a Algèria. I una mostra d'aquesta manca de llibertats prèvia, per fer creïble qualsevol proposta d'autonomia del Marroc, és que de manera reiterada reprimeix totes les manifestacións al territori, i la policia marroquí no deixa entrar, confina o expulsa a les delegacions d'observadors que es desplacen a l'Aaiun. L'última el passat 15 d'abril d'un grup de diputats i regidors catalans que varen ser confinats a l'hotel.

La resposta de l'exèrcit i la policia marroquina el novembre de 2010 a la protesta pacífica de Gdeim Izik, prop de l'Aaiun, on unes vint mil persones van acampar desmanant millores social i llibertats polítiques i d'expressió, que va acabar amb una dura repressió i deu morts, va demostrar la incapacitat de les autoritats marroquines per gestionar el conflicte, donat que el que inicialment era només una protesta ciutadana va acabar com una demostració de la força de l'independentisme sahrauí.  
 
 El que més em va sorprendre de la meva visita a l'Aaiun va ser com, sense por als vehicles i agents de policia marroquina que patrullen constantment per la ciutat, on la setmana passada van haver-hi diverses manifestacions independentistes coincidint amb l'aprovació d'una nova resolució de l'ONU, molta gent se m'atansava espontàniament per explicar-me el seu punt de vista. Uns em convidaven a casa seva a menjar o a prendre un te i poder parlar. Altres a anar a un cibercafè a veure vídeos de les manifestacions dels dies passats reprimides per la policia a l'Aaiun, Smara o Dajla. Tots explicaven sense embuts que molts joves -alguns fills de colons- anaven via Mauritània als campaments de Tinduf a fer instrucció amb el Polisario. I cada persona que s'atansava a parlar desmentia la versió oficial marroquina que l'independentisme saharauí és fruit dels interessos d'Algèria i dels líders del Frente Polisario que tenen com a ostatges als refugiats de Tinduf. I Internet i la telefonia mòbil no només facilita la convocatòria de manifestacion contra l'ocupació, sinó que ha reforçat el vincle i el sentiment de ser un sol poble entre els que viuen als camps de refugiats a Algèria i els que són a la part que controla el Marroc.

La resolució aprovada el passat dimarts pel Consell de Seguretat de l'ONU prorroga un any el mandat de la Missió de l'ONU pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO), en la línia del que proposava l'infome del passat 10 d'abril, que no recollia la proposta d'atorgar a la MINURSO la competència de vetllar del compliment dels drets humans i les violacions als mateixos, com si tenen la majoria de missions de l'ONU en els conflictes o processos en que s'han desplegat tropes i/o observadors. Una resolució que no va agradar als independentistes sahrauís perquè no aporta res de nou, més que parlar de fer noves converses realistes, amb un nou enfoc, i sense condicions prèvies. 
Ningú no sap quan serà el proper esclat al territori, més enllà de les manifestacions habituals, i sembla evident que les noves converses dels enviats de l'ONU amb el Marroc i el Polisario no aportaran res. Afortunadament, ara per ara, el Polisario descarta tornar a la guerra, però el Marroc no pot continuar eternament administrant o ocupant un territori amb una població que diu que no és marroquina, sota la vigilància de tres cents mil soldats. Sí, ja sé que se'm dirà que políticament per la regió el millor seria que els sahrauís acceptessin tenir una autonomia dins del Marroc. Però, a manca d'un referèndum que digui el contrari, sembla que la majoria no volen ser marroquins i el dret internacional no reconeix a Marroc la sobirania del territori. 38 anys d'administració o ocupació marroquina d'una part, i d'exili de l'altra no han, ara per ara, doblegat la voluntat de que es culmini el procés de descolonització. El conflicte continua latent. 
Leer el artículo en castellano en El Periódico 

L'Aaiun, Laayoune, el passat 1 de maig

Un sahrauí mostra el documenst de l'ONU que l'acreditava per votar al referèndum que no s'ha fet.

L'entrada a l'Aaiun

Vídeo de les manifestacion de dimecres passat
   


Vídeos de EMSAHARA.COM


Mapa oficial de l'ONU, sobre el Sàhara. La línia vermella és el mur que separa la part occidental que controla Marroc, de la oriental en mans del Frente Polisario. Cent mil refugiats viuen als campaments de Tinduf, Algèria

divendres, 24 de gener del 2014

EL FRENTE X ESPAÑA TRENCA AMB ALIANZA NACIONAL I S'APROPA A ACCIÓN NACIONAL REVOLUCIONARIA. La convocatòria de dos actes simultanis el 8-F a Madrid d'homenatge a la División Azul, motiu de la rupura i tensiona l'extrema dreta madrilenya

Des del passat 12 d'octubre, que el grup Frente X España va anunciar des de la tribuna de l'acte de La España en Marcha a Montjuïc, que convocava per aquella tarda una manifestació des de Plaça Universitat a Pç d'Espanya, moltes persones m'han preguntat qui és aquest grup. 
Grup que ha organitzat ja cinc manifestacions a Barcelona: El 12 d'octubre, el 16 de novembre i el 22 de desembre d'Universitat a Pç Espanya; el 30 d'octubre davant la Delegació del Govern espanyol, al carrer Mallorca, contra la posada en llibertat de membres d'ETA;  i  el 6 de novembre FxE va fer una concentració davant del consolat grec de Barcelona, a la que també hi van participar militants de Democracia Nacional, en solidaritat als dos membres d'Alba Daurada assassinats.   Més a més han fet pintades a diverses ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona




Fa tres setmanes dins de l'àrea ultra, identitària, social-patriota, nacional-revolucionària, o de l'extrema dreta catalana i espanyola, es donava per fet que FxE s'integrava a al partit Alianza Nacional, que presideix l'advocat Pedro Pablo Peña, passant a ser, de fet, el grup juvenil d'AN a Barcelona. Però la divisió i enfrontaments que hi ha a Madrid entre Acción Nacional Revolucionaria (ANR), que va formar part uns mesos a La España en Marcha, i Alianza Nacional, ha motivat que finalment el Frente x España ha trencat el preacord amb Alianza Nacional  (AN) i ha optat per aliar-se amb ANR. 
Aquesta divisió ha provocat que ANR i AN hagin convocat dos actes paral.lels el 8 de febrer al cementiri de l'Almudena de Madrid d'homenatge als soltats espanyols que van lluitar a Rússia a la División Azul. 
Mentre ANR convoca com l'any passat manifestació des del metro d'Ascaso -a la que el 2013 s'hi va sumar La España en Marcha- fins el cementiri, AN convoca a un acte privat del partit al mateix cementiri. I si bé inicialment semblava que els dos actes serien compatibles, Pedro Pablo Peña ha advertit que qui vagi a la manifestació d'ANR, no només no podrà assistir a l'acte d'AN, sinó que serà expulsat del partit.

FxE, que té bones relacions amb ANR i el gimnàs i escola de boxa La Vieja Escuela,  en no estar d'acord en "l'actitud dictatorial de Pedro Pablo Peña", segons m'ha explicat el seu portaveu David Castillo, han decidit no entrar a AN i legalitzar-se com un partit polític d'àmbit català. Recullo a sota el comunicat públic de FxE. 
El proper acte a Barcelona de FxE serà una manifestació o concentració el 16 de febrer en memòria dels soldats espanyols de la División Azul  
(llegir actualització 16 d'agost 2014: FxE s'apropa a Democracia Nacional) 


La divisió a Madrid entre AN i ANR ha motivat la ruptura de FxE amb AN


 Convocatòria del proper acte a Barcelona de FxE el 16 de febrer.

 Comunicat oficial del Frente por España (FxE):
El Frente por España (FxE) nació de la indecisión de muchos que no sabían o no querían formar parte de ningun partido, asociación u organización politica. Dada esta situación, se decidió emprender este proyecto basado en una revolucion social, la lucha por salvar la identidad española combatiendo el capital-marxismo dispuesto a destruir todo cuanto tenemos y cuanto poseemos. En poco tiempo hemos marchado, hemos combatido, aglutinando en nuestras filas con un numero de guerreros que hasta ahora yo no había visto en Barcelona.

Primero fue el 12 de octubre, hemos condenado ante la delegacion del Gobierno en Cataluña la victoria de E.T.A. al ser puestos en libertad sus asquerosos asesinos terroristas. Homenajeamos a nuestros camaradas de amanecer dorado, asesinados por el judaísmo y el capital-marxismo, hemos marchado por la unidad de españa ante la apuñalada a la madre patria por parte del gobierno catalán y una mayoría de sus rata políticas. En breves haremos activismos de concienciación al pueblo de lo que se precisa para preservar aquello cuanto tenemos, nuestra cultura, nuestra identidad, nuestro futuro, el de los nuestros, nuestra garra.

Nuestro sistema de financiación para hacer actos, activismo y continuar en la lucha salia del bolsillo de los integrantes. Con mas obstáculos que ayudas nos hemos mantenido en la primera linea de combate, y hay seguiremos. Se redirigirá el proyecto, contando con el gran y necesario apoyo de otras organizaciones, como ANR, colectivo pionero en lucha, activismo y guerreros en ESPAÑA.
Desde ahora se marcaran unos puntos a seguir, partiendo del inminente registro en la dirección general de politica interior. Hecho que acontecerá una vez finalizado el correspondiente estatuto Siendo nuestra posición que sobran partidos y falta unidad. Pero vista la lucha que mantienen una mayoría de lideres de los principales partidos por montárselo por su cuenta y joder a el de al lado nos decidimos a crear una nueva formacion politica.

1.- Seriedad, es un pilar fundamental en el proyecto, la cual en algunas ocasiones no se ah cumplido. Prohibido asistir a los actos con cualquier tipo de bebida alcohólica o en estado de embriaguez, quien se presente así no marchara junto a nosotros, desentendiéndose el fxe de esta persona

2.-Comportamiento.- Somos el enemigo publico, los malos, no esperemos cordialidad y buen trato, menos en Barcelona, ignorancia a provocaciones y a nuestra lucha.Cualquier respuesta por nuestro lado dará lugar a intervenciones policiales, sabiendo ya que sucederá después. Actas, denuncias y a quienes provocan, agreden o crispan el ambiente una reverencia

3.-Vestimenta y simbologia: Vivimos en los días que vivimos, en los tiempos que corren una imagen vale mas que mil palabras, lo superficial esta al día, sus centros de ''educación'' enseñan a que la simbologia fascista haya ser repulsada solo verla. Pedimos que se asista a los actos lo mas casual posibles. Nada de botas, bombers ni banderas con célticas, esvásticas ni águilas. Soy el primero a quien jode el no poder hacerlo, cabeza y vista. Evitar asistir con armas, ya que son la excusa perfecta para ilegalizar formaciones y asociaciones políticas dañar su imagen y acabar con ellas.

4.-Abriremos una cuenta para todo aquel que quiera afiliarse a nuestras filas o colaborar con nosotros, quienes decidan afiliarse tienen libre derecho como personas libres que son a asistir a cuanto acto crea oportuno, sin importar las siglas.

5.- Nosotros estamos dispuestos a marchar, colaborar y llevar a cabo actos conjuntamente con cualquier partido asociación u organización politica. Partiendo siempre desde la cooperación, la unión y el respeto.

La lucha y la victoria estan en las calles, luchar creer obedecer combatir vencer o morir. Frente por España

David Castillo: Responsable de la organizacion

Barcelona, 23 de enero de 2014