La crisi de Vox a les Illes que ha explosionat avui amb l'expulsió del grup parlamentari al Parlament balear de dos diputats, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i de la diputada i presidenta del Comité Executiu Provincial (CEP) Patricia de las Heras, és una conseqüència palpable de la despòtica manera de funcionar que ha imposat al partit Santiago Abascal i el seu nucli més proper, cosa que no significa que uns siguin menys ultres que els altres. Le Senne y De las Heras han rebut el suport immediat de Vicepresident del partit i Secretari General, Ignacio Garriga, qui anunciat que els cinc diputats díscols seran expulsats de Vox. Una crisi que és la demostració clara del caràcter autoritari amb que funciona Vox. Partit que tot i ser una formació ultra, no pot ser governat amb una estructura totalitària, infantil i xucladora dels recursos econòmics dels grups municipals i parlamentaris, ni tractar als diputats i regidors com a simples àlfils sense donar-los un lloc, és a dir uns organismes, on puguin debatre amb els seus companys de partit el dia a dia de les seves propostes, accions, negociacions i iniciatives. I demostra que Abascal mentia dissabte quan va carregar contra els mitjans de comunicació i els perodistes per dir falsetats com que Vox pateix una greu crisi i que molts militants i dirigents deixen el partit en sentir-se maltractats per la direcció.
Dit això cal deixar clar que el que ha passat avui, l'expulsió del grup parlamentari de la presidenta provincial i del president del Parlament per part dels diputats que tenen majoria al Grup Paramentari, no és un acte defensiu dels militants de Vox bons i menys ultres, front els qui pretenen controlar als militants i diputats que són més ultres. És el desbordament de les discrepàncies entre dos sectors en que el sector parlamentàriament majoritari, però més ultra, s'ha rebel·lat contra els potser no tant ultres que obeixen les ordres d'Abascal, Buxadé i Garriga. És la resposta del sector més ultra liderat pel diputat a Madrid Jorge Campos que mai s'expressa en català o mallorquí, idioma que anomeni, com s'anomeni considera propi de paletos i catalanistes, front el sector també ultra i espanyolista que encapçala el regidor i general retirat, Fulgencio Coll, que de vegades utilitza aquesta llengua que ell anomena mallorquí i més a més, com a militar disciplinat, obeix el que decideixen els superiors jeràrquics, és a dir el Comité d'Acció Política de Vox que presideix Abascal on també hi son Ignacio Garriga y Jorge Buxadé.
Les discrepàncies van començar a l'octubre quan el Comité d'Acció Política de Vox des de Madrid va ordenar als 8 diputats de Vox que donessin suport als pressupostos i al sostre de despesa del Govern balear. Govern del PP, presidit per Marga Prohens, que va ser investida amb els vots dels vuit diputats de Vox, i a diferència d'altres governs en que el PP necessitava Vox per ser investit exigint Vox la vicepresidència, Vox no va entrar al govern autonòmic, obtenint però la presidència del Parlament i la vicepresidència del Consell de Mallorca. Gabriel Le Senne, el nou president de Parlament s'havia destacat durant la pandèmia per difondre fake news antivacunes i conspiranòiques. Sembla que Abascal, Garriga i Buxadé van prefereir que no entressin a Govern balear perquè ja no es fiava d'alguns dels diputats que no volien ser manats per Madrid. Després la majoria de diputats autonòmics, amb el suport tàcit del diputat a Madrid, Jorge Campos, van anunciar el seu vot contrari a la tramitació dels presupostos i al sostre de despesa si el PP balear i el Govern de les Illes no es comprometia a derogar el model lingüístic educatiu que estableix un mínim del 50% en català. És a dir, Vox exigia imposar un model educatiu amb escoles les que, si els pares ho demanaven, es pogués fer tot en castellà, excepte les hores de llengua catalana. Cosa que obligaria a segregar als alumnes segons la llengua i impediria que es continués fent majoritàriament en català a pobles o barris on només hi ha una escola d'una línia. Finalment el PP balear ho va acceptar de cara el curs vinent, i els vuit diputats de Vox van votar a favor del sostre de despesa i la tramitació del presupostos. Tot i això un diputat Francisco José Cardona que va sentir-se desautoritzat, va abandonar Vox i va passara ser diputat "no adscrit".
La tensió va continuar entre la presidenta provincial, Patricia de la Heras i el president de la cambra, Gabriel Le Senne, d'una banda, que havien estat partidaris de votar d'entrada el sostre de despesa sense tensar la corda amb el PP obedients amb les directrius de Madrid, i els altres cinc diputats, Agustín Nicolás Buades, Manuela Cañadas, Sergio Rodriguez, María José Verdú i Idoia Ribas, portaveu del grup parlamentari. Per contradictori que sembli alguns dels diputas díscols, que van aconseguir el compromís de garantir l'opció d'escolaritzar en castellà pel curs vinent, no van considerar priori com volia Abascal que es creés l'Oficina de Defensa de l'Espanyol que hauria de vetllar per tal que tots els ajuntaments fessin tota la documentació i rotulació també en castellà. Fa dues setmanes, Ignacio Garriga va viatjar a Mallorca i es va reunir amb Le Senne i de las Heras, amb el regidor Fulgencio Coll i també amb el vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, però no va reunir-se amb els diputats autonòmics que avui han fet el cop de força, ni amb el diputat al Congrès, Jorge Campos.
Així estan les coses, i més enllà que Garriga ha anunciat l'expulsió del partit dels cinc diputats díscols, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, serà cesat com a president de la cambra tal com es va fer amb altres casos similars. I evidentment la majoria parlamentària de Marga Prohens i el PP ara estarà constantment en perill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada