Sílvia Orriols y Aliança Catalana, de Ripoll al Parlament. Analizo su irrupción en LaSexta Columna

 

Sílvia Orriols y Aliança Catalana, de Ripoll al Parlament. Analizo su irrupción en LaSexta Columna.  Ver el programa completo, aquí

Escucha aquí algún fragmento

                  

La ruptura de Vox a les Illes Balears: ultres contra ultres. La manca de democràcia interna fa que les discrepàncies es canalitzin amb expulsions, tot es redueix a la pugna entre uns ultres obedients al que ordena Abascal, que de vegades utilitzen el català-mallorquí, amb altres ultres totalment contraris a la llengua pròpia, o la pugna entre els seguidors de Fulgencio Coll, derrotats transitòriament a les Illes pels de Jorge Campos. Abascal va preferir que no entressin al Govern amb el PP perquè no se'n fiava

La crisi de Vox a les Illes que ha explosionat avui amb l'expulsió del grup parlamentari al Parlament balear de dos diputats, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i de la diputada i presidenta del Comité Executiu Provincial (CEP) Patricia de las Heras, és una conseqüència palpable de la despòtica manera de funcionar que ha imposat al partit Santiago Abascal i el seu nucli més proper, cosa que no significa que uns siguin menys ultres que els altres. Le Senne y De las Heras han rebut el suport immediat de Vicepresident del partit i Secretari General, Ignacio Garriga, qui anunciat que els cinc diputats díscols seran expulsats de Vox. Una crisi que és  la demostració clara del caràcter autoritari amb que funciona Vox. Partit que tot i ser una formació ultra, no pot ser governat amb una estructura totalitària, infantil i xucladora dels recursos econòmics dels grups municipals i parlamentaris, ni tractar als diputats i regidors com a simples àlfils sense donar-los un lloc, és a dir uns organismes, on puguin debatre amb els seus companys de partit el dia a dia de les seves propostes, accions, negociacions i iniciatives. I demostra que Abascal mentia dissabte quan va carregar contra els mitjans de comunicació i els perodistes per dir falsetats com que Vox pateix una greu crisi i que molts militants i dirigents deixen el partit en sentir-se maltractats per la direcció.   

Dit això cal deixar clar que el que ha passat avui, l'expulsió del grup parlamentari de la presidenta provincial i del president del Parlament per part dels diputats que tenen majoria al Grup Paramentari, no és un acte defensiu dels militants de Vox bons i menys ultres, front els qui pretenen controlar als militants i diputats que són més ultres. És el desbordament de les discrepàncies entre dos sectors en que el sector parlamentàriament majoritari, però més ultra, s'ha rebel·lat contra els potser no tant ultres que obeixen les ordres d'Abascal, Buxadé i Garriga.  És la resposta del sector més ultra liderat pel diputat a Madrid Jorge Campos que mai s'expressa en català o mallorquí, idioma que anomeni, com s'anomeni considera propi de paletos i catalanistes, front el sector també ultra i espanyolista que encapçala el regidor i general retirat, Fulgencio Coll, que de vegades utilitza aquesta llengua que ell anomena mallorquí i més a més, com a militar disciplinat, obeix el que decideixen els superiors jeràrquics, és a dir el Comité d'Acció Política de Vox que presideix Abascal on també hi son Ignacio Garriga y Jorge Buxadé.   

                          

Els 5 diputats díscols, amb Idoia Ribas al mig

Les discrepàncies van començar a l'octubre quan el Comité d'Acció Política de Vox des de Madrid va ordenar als 8 diputats de Vox que donessin suport als pressupostos i al sostre de despesa del Govern balear. Govern del PP, presidit per Marga Prohens, que va ser investida amb els vots dels vuit diputats de Vox, i a  diferència d'altres governs en que el PP necessitava Vox per ser investit exigint Vox la vicepresidència, Vox no va entrar al govern autonòmic, obtenint però la presidència del Parlament i la vicepresidència del Consell de Mallorca. Gabriel Le Senne, el nou president de Parlament s'havia destacat durant la pandèmia per difondre fake news antivacunes i conspiranòiques. Sembla que Abascal, Garriga i Buxadé van prefereir que no entressin a Govern balear perquè ja no es fiava d'alguns dels diputats que no volien ser manats per Madrid.  Després la majoria de diputats autonòmics, amb el suport tàcit del diputat a Madrid, Jorge Campos, van anunciar el seu vot contrari a la tramitació dels presupostos i al sostre de despesa si el PP balear i el Govern de les Illes no es comprometia a derogar el model lingüístic educatiu que estableix un mínim del 50% en català. És a dir, Vox exigia imposar un model educatiu amb escoles les que, si els pares ho demanaven, es pogués fer tot en castellà, excepte les hores de llengua catalana. Cosa que obligaria a segregar als alumnes segons la llengua i impediria que es continués fent majoritàriament en català a pobles o barris on només hi ha una escola d'una línia. Finalment el PP balear ho va acceptar de cara el curs vinent, i els vuit diputats de Vox van votar a favor del sostre de despesa i la tramitació del presupostos. Tot i això un diputat Francisco José Cardona que va sentir-se desautoritzat, va abandonar Vox i va passara ser diputat "no adscrit". 

La tensió va continuar entre la presidenta provincial, Patricia de la Heras i el president de la cambra, Gabriel Le Senne, d'una banda, que havien estat partidaris de votar d'entrada el sostre de despesa sense tensar la corda amb el PP obedients amb les directrius de Madrid, i els altres cinc diputats, Agustín Nicolás Buades, Manuela Cañadas, Sergio Rodriguez, María José Verdú i Idoia Ribas, portaveu del grup parlamentari. Per contradictori que sembli alguns dels diputas díscols, que van aconseguir el compromís de garantir l'opció d'escolaritzar en castellà pel curs vinent, no van considerar priori com volia Abascal que es creés l'Oficina de Defensa de l'Espanyol que hauria de vetllar per tal que tots els ajuntaments fessin tota la documentació i rotulació també en castellà. Fa dues setmanes, Ignacio Garriga va viatjar a Mallorca i es va reunir amb Le Senne i de las Heras, amb el regidor Fulgencio Coll i també amb el vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, però no va reunir-se amb els diputats autonòmics que avui han fet el cop de força, ni amb el diputat al Congrès, Jorge Campos.

Així estan les coses, i més enllà que Garriga ha anunciat l'expulsió del partit dels cinc diputats díscols, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, serà cesat com a president de la cambra tal com es va fer amb altres casos similars. I evidentment la majoria parlamentària de Marga Prohens i el PP ara estarà constantment en perill.     

                

Gabriel Le Senne, haurà de deixar la Presidència del Parlament

El general i regidor de Palma, Fulgencio Coll està amb Le Senne i De las Heras, obedient com sempre és lleial a Abascal. De vegades parla, ratlla, en mallorquí 

El diputat a Madrid, Jorge Campos, és proper als 5 díscol i absolutament hostil al català o mallorquí

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, deixa el partit. Va anar de segon a la llista per Barcelona, i després del nomenament d'Ignacio Garriga com secretari general, cosa que l'obligarà a absentar-se molts dies del Parlament, en lloc d'agafar Gallego més protagonisme al grup com a segon de la llista, ha vist com era marginat. En una carta als seus companys critica les maneres de fer de Vox. Fins 2015 Gallego va ser regidor del PP al Prat, diputat al Congrés, i durant uns dies diputat al Parlament d'on va dimitir al cap d'una setmana per discrepàncies amb Albiol

 

 

Antonio Gallego a l'esquerra de la foto al costat dels cosins Garriga

 

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, que va anar de número 2 a la llista del Parlament per Barcelona a les passades eleccions i fins fa un mes era Portaveu adjunt del grup parlamentari, s'ha donat de baixa de Vox, passant a ser diputat no adscrit. 

Gallego fins 2015 va militar al Partit Popular, sent regidor del Prat de Llobregat de 1999 a 2015, diputat al Congrés fins octubre de 2015. I durant una setmana va ser diputat al Parlament de Catalunya, dimitint el 2 de novembre de 2015. Ara també ha acabat malament a Vox.  Gallego va ser notícia el passat 9 de febrer al Parlament per dir fill de puta al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

L'encara diputat ha enviat una carta als seus ex companys de Vox al Parlament explicant que "Em sento fora de lloc, apartat, assenyalat, decebut, frustrat, infrautilitzat i gens integrat", lamentant el partit  l'ha relegat en "un rol de diputat d'usar i llençar". En la carta Gallego  critica les maneres de fer del partit, explicant que se li fa difícil "adoptar l'obediència cega" i que rebutja "la humiliació com a mètode de correcció". "Lamento de tot cor no haver pogut encarar millor les desavinences acumulades, que jo no airejaré en públic per respecte a la vostra feina i als votants de Vox", afirma Gallego en el seu escrit, que diu que a partir d'ara, buscarà "nous reptes professionals" que no posin en joc la seva "salut mental i el respecte cap a si mateix".

Ara caldrà veure si es pensa sumar a algun altre projecte polític com el que estaria preparant Macarena Olona, en un moment que molts ex militants i ex dirigents locals de Vox i gairebé la meitat de regidors que va obtenir el maig de 2019 han deixat Vox.

Quan Gallego va dimitir de diputat del PP al Parlament el novembre de 2015, sembla que ho va fer per discrepàncies amb Albiol, que era president del grup parlamentari, i anant Gallego de número 3 a la llista no el va nomenar portaveu del grup. 

Més enllà de patir Antonio Gallego la manera autoritària de funcionar de Vox amb els diputats i regidors que insinua en el seu escrit, maneres que han estat explicades per molts militants arran de la marxa de Macarena Olona, es repetiria la situació. Amb el nomenament d'Ignacio Garriga com a nou secretari general del partit, fet que obliga a aquest a ser molts dies a Madrid, Gallego esperava que com a segon de la llista pujaria d'escalafó a Vox, més quan ell va ser durant els primers mesos de Vox al Parlament l'únic que sabia com s'havien de fer les coses, en ser coneixedor de la dinàmica parlamentaria. Però no ha estat així donat que havia caigut en desgràcia abans que Ignacio Garriga fos nomenat nou secretari general.  Fa un mes i mig per decisió de la vicesecretaria d'Organització de Tomás Fernández Ríos, del mateix Ortega Smith i potser també per voluntat d'Ignació Garriga, va ser destituït con a portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, i nomenat portaveu a las comissions d'economia i acció climàtica.

Durant la seva etapa de regidor del PP al Prat de Llobregat  Gallego de 1999 a 2015 es va destacar per tenir un discurs molt dur amb la immigració, emulant a Josep Anglada del que va afagar el el seu lema "Primer els de casa". Anteriorment havia simpatitzat amb Convergència i Unió, anant a la candidatura de CiU del Prat a les municipals de 1995.

 

Antonio Gallego creia que en marxar Ignacio Garriga molts dies a Madrid tindria més rellevància al Parlament, però és de fet el cosí Joan Garriga qui agafarà més protagonisme. A sota escrits seus quan era regidor del PP

 

  Gallego el 1995 va anar a la candidatura de Convergència i Unió al Prat de Llobregat

 

 

 

Abascal mou fitxa per afermar el seu cabdillatge a Vox. Nomena Ignacio Garriga nou secretari general i aparta a Ortega Smith. Ho explico a Nació Digital

 

Xavier Rius Sant, Nacio Digital, dissabte 8 d'octubre de 2022

La destitució, presentada com a renúncia voluntària, de Javier Ortega Smith com a secretari general de Vox, és només un intent d'aturar el descontentament generalitzat de bona part de la militància i càrrecs públics amb la manera de funcionar manu militari de la direcció de Vox, liderada per Santiago Abascal, i el malestar per la manera en què s’estaven confeccionant des de Madrid les llistes electorals.

La decisió de prescindir d'Ortega, que serà candidat a Madrid i que ha estat substituït pel català Ignacio Garriga, pel timó organitzatiu del partit es va fer pública dos dies abans de la festa Viva 22 que celebra el partit aquest cap de setmana a Madrid on es presentaran alguns dels caps de llista de les municipals i autonòmiques de maig.

Les maneres de fer que incomoden alguns dels quadres i dirigents han transcendit amb la marxa de Macarena Olona després del seu fracàs a Andalusia, però venen de lluny i han provocat que gairebé la meitat dels 530 regidors que va obtenir Vox a les passades municipals hagin trencat amb el partit i s’hagin legalitzat ja fins a cinc partits polítics formats per exmilitants de la formació ultra.

Coherentment amb la ideologia franquista i falangista que comparteixen aquells que van prendre el control de Vox després de la marxa del seu primer líder, el català i exidirgent del PP Alejo Vidal-Quadras, Vox ha esdevingut un partit sense democràcia interna i on ningú pot qüestionar ni censurar l'autoritat d'Abascal, que actua com un cabdill. S'han suprimit les primàries tant per triar les executives provincials i locals com per la confecció de llistes electorals, que són decidides pel comitè executiu nacional (CEN). Al seu torn, un complex sistema d'avals telemàtics fa pràcticament impossible presentar una candidatura alternativa per presidir Vox.

I atès que Vox per la supressió de les autonomies no té executives regionals, evitant així Abascal que puguin sorgir-li barons, i ni els regidors ni els diputats autonòmics tenen cap òrgan on decidir les seves polítiques. Són uns coordinadors o comissaris polítics designats pel CEN els qui informen els diputats i regidors de què han de votar i quines iniciatives o propostes han de presentar. Fins i tot els diputats i regidors quan tenen un acte públic han de presentar al coordinador el text del discurs o intervenció perquè els donin el seu vistiplau.

Això és així des que Vox va entrar al parlament andalús el desembre de 2018, quan la direcció va amonestar al candidat a la Junta, el jutge Francisco Serrano per haver-se trobat per fer cafè amb el líder del PP andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que havia quedat segon per darrere de la socialista Susana Díaz i que va voler tenir un primer contacte amb l’efímer líder de Vox a Andalusia. Sondejava així el pacte, al que també se sumaria Ciutadans, que li donaria la presidència de la Junta.

Negocien els homes d'Abascal

 
Fa vuit mesos, després de les eleccions de Castella i Lleó, en que Vox va presentar un desconegut, l'ara vicepresident de la Junta, Juan García Gallardo, no va ser ell qui va negociar amb el líder regional del PP, Alfonso Fernández Mañueco, les condicions per formar govern de coalició. Ho va fer el periodista Kiko Méndez Monasterio, mà dreta d’Abascal.

Una altra de les queixes dels regidors i diputats és que el CEN obligava a obrir un compte corrent del que era apoderat Ortega Smith on s'ingressaven tots els diners que donaven ajuntaments i parlaments autonòmics pel funcionament dels grups i per contractar assessors. I era el CEN qui triava i contractava els assessors i assistents. Precisament Vox es va trencar a Múrcia quan tres dels quatre diputats autonòmics va retirar els poders a Ortega Smith per gestionar aquests diners.

S'aparta Ortega Smith, que deixa pas a Garriga, president de Vox al Parlament, però de fet qui aplicava la manu militari contra els dirigents locals i càrrecs electes era el vicesecretari d’organització, Tomás Fernández Ríos, un excompany de les boines verdes que van fer el servei militar amb Ortega i que l'han acompanyat des de la creació de Vox. Era l'encarregat d'enviar els mails pels quals es destituïen executives locals o provincials i dir qui presidia les noves gestores.


L'accent català de l'extrema dreta

 
El relleu d'Ortega s'ha justificat dient que ara podrà centrar-se en la candidatura de Madrid, on ja és regidor, i se l'ha nomenat vicepresident econòmic, per darrere del vicepresident primer, el barceloní Jorge Buxadé. Abascal ha nomenat a Garriga nou secretari general. El cap de files a Catalunya va fer d’escolà durant la seva infància i joventut i és totalment lleial a Abascal. Des que Vox va fer el salt el 2018, el líder ha tingut sempre al seu costat al seu cosí i mentor, el també diputat Joan Garriga.

Però caldrà veure si podrà compatibilitzar la secretaria general amb l’escó al Parlament o si hi renunciarà per traslladar-se a Madrid, amb l'horitzó de tornar a ser diputat al Congrés d'aquí poc més d'un any. Abascal va indicar que no cal viure a la capital espanyola per ocupar el càrrec. El que ja es dona com segur és que no podrà tornar a ser, tal com s'havia previst, candidat a l'alcaldia de Barcelona. Amb ell centrat en la secretari general, Abascal haurà de nomenar un nou líder per Vox a Catalunya. 

 

Llegir a Nació Digital

VOX JA ÉS AL PARLAMENT. No repetim els errors

 
    

El Parlament de Catalunya té des d'avui onze diputats d'un partit ultra, Vox. Dos que van intentar entrar-hi el 2010 amb Anglada i Plataforma de Catalunya, Mónica Lora i Joan Garriga, ho han aconseguit avui amb Vox. L'operació de liquidació de PxC els hi ha sortit bé. Un altre va ser diputat fa cinc anys i mig durant una setmana amb el PP, i va dimitir sense explicar el perquè. I amb el mig centenar de simpatitzants que els acompanyaven han desplegat la pancarta "Ja hem passat!" com a resposta als que cridaven als seus actes "No passaran!". Aquestes últimes setmanes Vox ha fet un petit gir d'estratègia i deixant enrere l'al·lèrgia a la llengua catalana i la senyera que tenen Ignacio Garriga, Alberto Tarradas i Jorge Buxadé, ja porten la bandera catalana al costat de l'espanyola i utilitzen el català juntament amb el castellà, com hem vist amb la pancarta que han desplegat a la porta de la parc de la Ciutadella, o com es va veure en l'acte de final de campanya d'avui fa quatre setmanes a la Plaça Artós.

 Onze diputats són molts, i ja vaig dir reiterades vegades abans i durant la campanya que les contramanifestacions als seus actes que acabaven amb incidents i intervenció dels Mossos, eren un greu error que només aconseguia donar-los més publicitat i fer que guanyessin més vots. Les imatges d'avui d'una persona acostant-se a Santiago Abascal per parlar amb ell o per increpar-lo, apartat i reduït no sé si per seguretat privada de Vox, o pels Mossos d'Esquadra, i també per coneguts militants, com José Casado, el que fora dirigent dels Segadors del Maresme, agafant-lo pel coll, victimitzen el partit. I com continuïn produint-se imatges com aquesta, només aconseguiran generar més victimisme i empatia cap a Vox de persones que en altres ocasions havien votat el PP o Ciudadanos i de joves que voten per primera vegada.

 Junts, ERC, la CUP, Comuns i PSC han pactat fer un cordó sanitari a Vox i evitar caure en les seves provocacions, i no deixar que Vox acapari els debats i les normals diferències que hi haurà entre els partits. És una bona iniciativa però cal veure ara com es porta a la pràctica, a la que lamentablement no s'han sumat Ciutadans ni el PP. I afortunadament l'aritmètica parlamentària no dóna de moment als onze vots de Vox, la clau per aprovar o rebutjar el que proposi el Govern o els grups d'oposició.

Ara caldrà veure com són les intervencions d'Ignacio Garriga, que a la campanya ha dit amb plena impunitat coses com que els barris son "estercoleros multiculturales", que si ho hagués dit Albiol, potser ja estarien a la Fiscalia. I també veure com actua el número dos per Barcelona, Antonio Gallego Burgos, que com a regidor del PP al Prat de Llobregat,igualava o superava a Albiol amb la seva demagògia vers la immigració.  Gallego ha estat també diputat al Congrés i va ser durant només una setmana diputat del Parlament l'octubre de 2015, en començar l'XI legislatura. Després de prendre possessió de l'acta, va dimitir per un motius que no se sap si van ser només discrepàncies personals o ideològiques i estratègiques amb Enric Millo i la direcció del partit.

Esperem que el PSC, ERC, Junts, Comuns i la CUP evitin caure en el seu joc i les seves provocacions en temàtiques com immigració, terrorisme, avenços de la dones, igualtat i persones LGTBI. Però si els partits majoritaris no són capaços de governar uns, i de fer oposició altres, i la legislatura embarranca, pot créixer també el sentiment antipolítica. I és en aquest altre espai on Vox, com totes les ultradretes i els populismes poden aconseguir més vots. Sembla probable que els tres diputats del PP i els sis de Citadans aniran de piròmans per competir amb Vox. Però si la legislatura resulta estèril per la impossibilitat d'uns i altres d'arribar acords, sigui per estar anclats alguns en l'indepentisme màgic que saben que ara per ara no porta enlloc, o perque altres no siguin capaços de dir en veu alta que la repressió de l'1 d'octubre i la persecució judicial va ser injusta i desproporcionada, sigui pels vetos d'uns partits a altres, Vox continuarà creixent.      

                        

Els onze diputats de Vox   

 

ELS VOTS ENVERINATS DE VOX, Explico al Triangle que fa un any el liberal Kemmerich va haver de dimitir l'endemà de ser escollit president de Turingia amb els vots de l'AfP. Ara aquí Vox podria decidir qui és President de la Generalitat, si matemàticament hi ha altres sumes, a part del blog independentista

   

El Triangle, 3 de febrer de 2021

 Xavier Rius Sant, periodista

El 5 de febrer de l’any passat, el liberal Thomas Kemmerich va ser elegit president de l’Estat alemany de Turíngia en tercera votació, gràcies als vots del seu partit, l’FDP, els de la CDU i els dels ultres d’Alternativa per Alemanya (AfP). A les eleccions havia guanyat l’esquerrà Die Linke amb el 31% dels vots. Els ultres d’AfP van quedar segons amb el 23,4%; la CDU, tercera amb el 21,7%; en quart lloc els socialdemòcrates del SDP; en cinquè, els Verds; i en últim lloc, amb un 5% i cinc diputats, els liberals de Kemmerich. Amb aquella elecció, feta després de múltiples negociacions fallides, es trencava a Alemanya el cordó sanitari als ultres, i es generava un terrabastall tan gran, amb una desautorització explícita de la cancellera Àngela Merkel, que Kemmerich va dimitir 24 hores després. I al cap d’un mes va ser elegit president el líder de Die Linke, amb el suport dels Verds i l’SPD, i l’abstenció de l’FDP i la CDU.

L’Estat espanyol no és Alemanya i Franco va morir al llit. A diferència d’Alemanya, que a les casernes no hi ha estàtues de Hitler ni de Göring, o d’Itàlia o França, que no n’hi ha de Mussolini ni de Pétain, aquí ha costat molt treure-les dels carrers, i a les acadèmies militars encara hi ha bustos de Franco i Millán Astray. A diferència d’Alemanya, on no es recorda de grat “allò de bo que va fer Hitler”, com promoure l’esport dels joves o facilitar a les famílies comprar el seu Volkswagen, aquí hi ha molta gent que creu que Franco va fer coses bones, i li perdonen la guerra civil i una llarga dictadura. Durant molts anys aquest sentiment estava políticament latent dins el PP. Però des de fa dos anys, de manera desacomplexada, l’expressa Vox als mitjans i a les institucions. I en estar Espanya doblement en perill pels pactes socialcomunistes del PSOE, Podem, Esquerra i Bildu, i pels intents dels independentistes de trencar Espanya, el PP i Ciutadans no han tingut cap problema de pactar amb Vox investidures a ajuntaments i governs autonòmics.

Tant és el seu discurs franquista i xenòfob. Pactar amb Vox per evitar que governi el PSOE  amb Podem, o que els independentistes se surtin amb la seva, és políticament justificable. El PP i Ciutadans no han tingut problemes per pactar amb ells, i han rebutjat la idea de cordó sanitari, fins i tot en l’àmbit municipal, on no es posa en joc la unitat d’Espanya. Si una cosa ha sabut fer Vox des que va entrar al Parlament andalús, ha estat controlar l’agenda informativa, posar sobre la taula polèmiques de les quals tothom acabarà parlant. I com deia el líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, “l’important és que tothom parli de mi, encara que sigui malament”.

El número dos de Vox, Javier Ortega Smith, va anunciar fa uns dies que podrien votar al Parlament de Catalunya a favor de Salvador Illa per “recuperar Catalunya, que no estigués més temps en mans dels independentistes”. La proposta, tot i que va ser desautoritzada per altres membres de Vox i retirada pel mateix Ortega Smith, va ser el tema de debats i tertúlies amb acusacions al PSC. I ara pesa com una culpa sobre la candidatura d’Illa.

Recordo que l’any 2011 quan Plataforma per Catalunya va irrompre amb dos o tres regidors a municipis com Salt, Mataró, Sant Boi, l’Hospitalet, i no parlem de Vic i el Vendrell, on tenien cinc regidors, ningú no va pactar governar amb ells. Però en aquells ajuntaments, on l’equip de govern no tenia una majoria ampla, el sí, el no o l’abstenció de PxC feia guanyar o perdre totes les votacions. Això és el que va passar la setmana passada al Congrés amb l’abstenció de Vox al decret de fons europeus.

Les enquestes no donen la majoria a la suma de diputats del PSC i Comuns. Però podria passar a última hora que la irrupció, si es dona, del PDECat d’Àngels Chacón, i els vots que pugui tenir Primàries, restessin escons a Junts, a Esquerra i a la CUP, i sortissin diverses majories possibles. Encara que Vox no demani res a canvi i que el PSC no vulgui els seus vots, si treu un nombre significatiu d’escons, superant PP i Cs, i decidís a última hora votar Illa, res ni ningú podria impedir-ho. I si continuar com ara, amb Junts i Esquerra barallats, amb el suport de la CUP, marejant la perdiu de si eixamplar la base o aixecar ja la suspensió de la DUI, ens mantindria en el dia de la marmota, que Illa sigui president amb molta abstenció i gràcies al vot regalat de Vox trauria tota la legitimitat a l’alternança i faria més sagnant la divisió del país

       

Leer en castellano en El Triangle

 

CAP PARTIT D'ULTRADRETA ES PRESENTA A LES ELECCIONS DEL 27-S. La debilitat i divisions d'aquests partits i l'exigència d'avals fa que no hi concorrin. A les catalanes de 2012, tot i l'exigència d'avals es van presentar PxC i Via Democrática, mentre el MSR va incloure dirigents seus a la d'Hartos. Els partits parlamentaris intenten evitar el joc d'Albiol que vol posar al centre del debat la immigració.

Tal com ja s'esperava, cap candidatura d'ultradreta s'ha presentat a les eleccions del proper 27 de setembre, com es recull avui en el llistat provisional de candidatures que publica el  Diari Oficial de la Generalitat (clica). 

Els motius pels que no hi concorren són tres. El primer i més important és la debilitat d'aquest grups després del seu fracàs a les eleccions municipals i la ruptura dels mateixos. Així PxC fortament debilitada després de l'expulsió de Josep Anglada, va passar dels 67 regidors de 2011 a només 8 el passat mes de maig, dels qual només un a la demarcació de Barcelona on en tenia 47. Josep Anglada, que va ser reelegit com a regidor de Vic per Plataforma Vigatana, ara intenta reconstruir l'espai amb ex regidors i militants de PxC decebuts amb l'actual direcció, i discrepants amb l'acord de confluir amb España 2000. I pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR) i la seva escissió Soberanía y Libertad, impulsada per alguns dels seus màxims dirigents, no tenen capacitat ni recursos. 

Desde La España en Marcha y Democracia Nacional, grups que tenen dirigents i militants imputats per la seva irrupció violenta a la seu de Generalitat a Madrid, i que han estat presents a Catalunya aquests últims dos anys, manifestant-se l'11 de setembre, el 12 d'octubre i el 9-N, tot i que alguns dels seus dirigents s'havien manifestat favorables a presentar-se, per ser a la trinxera contra la secessió de Catalunya, l'exigència d'avals els ho ha fet impossible. Més a més a nivell logístic i organitzatiu els resultava molt difícil per manca de gent a Catalunya i de recursos.   

El segon motiu és l'exigència d'avals, siguin firmes del 0,1% del cens electoral de cada demarcació, sigui d'un mínim de regidors o diputats. A les passades eleccions catalanes PxC tenia l'aval dels seus regidors, i el MSR va cedir els avals que va aconseguir a Hartos.org-FARTS.cat, presentant-se alguns militants seus en aquesta llista llista, dels que destacava l'ex cap de llista a les eleccions europees, Carmen Martín Padial que va anar a la candidatura d'Hartos.org-Farts.cat per Lleida. S'ha de dir que el MSR va jugar llavors una doble estratègia, donat que sí que va presentar candidatura que va ser publicada a les llistes provisionals com les d'avui, però va ser rebutjada a les llistes definitives per la manca d'avals, interposant després aquest partit un recurs que va perdre a l'exigència legal dels avals.

El tercer motiu és que, en centrar-se el debat en l'eix independència sí o no, no deixa espai a altres qüestions com la immigració, tot i que Xavier García Albiol està posant ara la qüestió sobre la taula aprofitant fets com la crisis dels refugiats que arriben a Europa o els incidents de Salou amb el top manta i les opinions sobre el mateix de l'alcaldessa de Barcelona.

A les eleccions catalanes de 2012 s'hi van presentar PxC, que va obtenir 60.107 vots, front els 75.134 de 2010; i Vía Democrática, partit de l'ex-Secretari General de PxC, Pablo Barranco, que en va obtenir només 5.984. El MSR, com he dit, es va presentar dins la llista anticapitalista i antisitema d'Hartos.org-Farts.cat que en va obtenir 11.702.

Ni la España en Marcha amb DN, ni el MSR i Soberanía y Libertad és presenten.

PxC, totalment debilitada i que ha acordat confluir amb España 2000, tampoc s'hi presenta

L'objectiu de Josep Anglada és crear una nova formació d'àmbit català de cara a les municipals de 2019

LLIURAMENT DEL PREMI DE LA PAU AL GENERAL DIVJAK, EL SERBI QUE ES QUEDÀ AMB EL SEUS VEÏNS, I DIRIGÍ LA DEFENSA DE SARAJEVO. Hi van ser presents P Maragall que declarà Sarajevo Districte 11 de Bcn, i molts dels que vam participar en aquell projecte

Jovan Divjak amb Paqual Maragall, que sent alcalde de Barcelona, va declarar Sarajevo Districte 11 de Barcelona i viatjà reiterades vegades a la capital de Bòsnia, liderant en acabar la guerra diversos projectes de reconstrucció de la ciutat

 Ahir va tenir lloc al Parlament de Catalunya l'emotiu acte de lliurament del premi "Constructors de la Pau, 2103" de l'Institut Català per la Pau al general Jovan Divjak, cap de la defensa de Sarajevo durant el setge de maig de 1992 fins octubre de 1995. Divjak, nascut a Belgrad, tot i ser serbi, en esclatar la guerra de Bòsnia, va desobeir les ordres de l'Exèrcit Federal Iugoslau i, enlloc d'anar-se'n a les muntanyes que encerclen Sarajevo, per atacar des d'allà la ciutat, es va quedar a Sarajevo dirigint la defensa de la ciutat i l'exèrcit de majoria musulmano i croata, en el que també hi havia serbis com ell que lluitaven per una Bòsnia multiètnica.

(A la foto la Vicepresidenta del Parlament, Anna Simó -emocionada-, i Rafael Grassa lliuren el premi a Divjak)

Manel Vila, en el seu parlament

L'acte es va iniciar amb la intervenció de Rafael Grasa de l'Institut Català de la Pau que es va remuntar a fa un segle quan l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, va ser l'excusa per l'inici de la Primera Guerra Mundial, evocant com s'utilitzen sovint excuses per iniciar els conflictes. Parlà també de com els acords de Dayton de 1995, que van legitimar les línies de front, són avui un obstacle per normalitzar Bòsnia. 

Grasa va posar Divjak com un exemple de militars que lluiten per la pau i comparà el seu paper de defensor de Sarajevo, que desobeí les ordres de marxar a les muntanyes per atacar la ciutat, amb la del grups dels anomenats Generals per la Pau de la fi de la Guerra Freda. 

Manel Vila, que va ser gerent de Districte 11 de l'Ajuntament de Barcelona quan Pasqual Maragall va declarar Sarajevo districte de Barcelona, i ara impulsa la Fundació Districte 11, va recordar com des de Barcelona i Catalunya de les olímpiades de 1992 va sorgir tot un moviment de solidaritat amb la capitat de Bòsnia. Evocà el viatges que van fer a la ciutat durant el setge els acaldes Maragall i Antoni Farrés (Sabadell) i explicà anècdotes i records de com es mantenia la normalitat en aquell setge del que Divjak deia que es resistia "amb imaginació i sentit de l'humor". 

Comentà que Sarajevo és l´única capital europea que té en un radi de quatre cents metres la catedral catòlica, l'ortodoxa, la sinagoga i la gran mesquita. Temples símbols de la Bòsnia multiètica que el govern de Sarajevo va protegir. També va voler explicar la detenció que va patir Divjak a Austria el 2011 per una acusació de la justícia sèrbia que el considera un traïdor, i va lamentar que acabada la guerra es desconfiés d'ell i se'l passés a la reserva, cosa que va motivar que ell es reiventés i creés la Fundació Obrazovanje gradi BiH, L'Educació Construeix Bòsnia i Hercegovina

Per últim va enumerar anècdotes que mostren que Divjak és una persona molt estimada a Bòsnia, on tothom el saluda per carrer pel que és i pels valors que representa.

 

Divjak i Maragall observen atents a les imatges dels fets de maig de 1992, quan s'intercanvia la llibertat del president Alia Izetbegovic, per la de soldats serbis retinguts. Divjak va ser el mediador, les coses no van anar com s'havia pactat i ell va rebre per les dues bandes. La seva detenció a Viena el 2011 va ser imputació de la justícia sèrbia per aquest fets (Sota vídeo que inclou les imatges que es van veure)

"GRÀCIES BARCELONA I CATALUNYA PER TOT EL QUE VAN FER PER SARAJEVO. LLUITARÉ PER UNA PAU DURADORA COM L´ÚNIC OBJECTIU QUE DÓNA SENTIT A LA VIDA HUMANA"

Després de rebre el premi va fer el seu parlament Jovan Divjak, que va començar les seves paraules d' agraïment dient que ho rebia "com un homenatge a tota la gent que va lluitar contra l'agressió brutal de 1992-1995 contra la diversitat i la llibertat de la capital de Bòsnia". I en diferents moments es va desfer amb elogis cap a Manel Vila, que ara impulsa la Fundació Districte 11 i la tasca feta llavors per la Barcelona de Pasqual Maragall.

Tot seguit, en un to pacifista, poc habitual en un general, va parlar dels qui es fan rics amb les guerres i les armes, criticant les corporacions industries i governs "que no els hi agrada la idea de pau permanent donat que ni la indústria militar ni els exèrcits tindrien sentit". Lamentà que "mentre a Brussel·les es fan resolucions i acords de pau i desenvolupament, continuen les guerres, la fam, les malalties i les armes, també les prohibides".

Apel·lant a la consciència individual digué que "tots tenim que decidir si volem optar per la pau o la guerra", afirmant que "jo vaig créixer en una família que creia en el respecte. Però la pau i l'amor no són un regal, és quelcom que troba molts obstacles". I mirant al futur es referí a la tasca que impulsa ara des de la seva fundació pels més vulnerables, per l'educació a Bòsnia i Hercegovina. I amb l'auditori emocionat va concloure afirmat que "lluitaré per una pau duradora com l´únic objectiu que dóna sentit a la vida humana". 

 L'acte fou tancat per la Vicepresidenta del parlament, Anna Simó que qualificà a Divjak com "un home investit en tots els sentits d'autoritat"

Diputats de tots els grups del Parlament aplaudeixen l'emocionada abraçada del President Pasqual Maragall amb el general Divjak

Manel Vila i l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral de l'associació d'Alcaldes per la Pau, conversen amb Divjak. 

 Amb Jovan Divjak. A sota una foto amb ell, l'octubre de 1999 quan es va inaugurar la reconstrucció del barri de Mojmilo i l'estadi Olímpic, reconstruïts des del Districte 11 de Barcelona.Com passa el temps..!

va venir tanta gent que es va habilitar una altra sala del Parlament per seguir l'acte i veure-ho per TV

Amb la Maite Sirera, que cooperant al Balcans, que va codirigir l'ajuda humanitària de Districte 11 i el Barcelona Team durant la guerra de Kosovo.

Divjak amb l'Anna Harder, cooperant a Bòsnia, i la seva família

Manel Vila i Anna Harder

Fotos, Bòsnia, 20 anys

PLATAFORMA, L'ÚNICA CANDIDATURA DE L'EXTREMA DRETA, IDENTITÀRIA O XENÒFOBA (la del MSR finalment no fou acceptada i Vía Democrática eludeix la immigració)

Tal com explicava fa un mes, i recollia el Diari Oficial de la Generalitat, inicialment eren tres les candidatures del que s'anomenaria àrea identitària, extremadreta, islamòfobes o antiimmigració que es presentaven a les eleccions de demà.
PxC presenta candidatures a les quatre demarcacions, també ho va fer inicialment el Movimiento Social Republicano (clica) , però no van ser proclamades per la Junta Electoral per la manca o defectes de forma dels avals. Via Democràtica, liderada per l'ex Secretari General de PxC, Pablo Barranco (clica), només es presenta a Barcelona. No es presenta el Partit per Catalunya, escissió lleidatana de PxC de l'ex Vicepresident Segon, Mateu Figuerola, i regidor de Cervera.Tampoc es presenten Democracia Nacional (clica) ni les falanges. 

VÍA DEMOCRÁTICA
La candidatura de Via Democràtica, liderada per l'exSecretari General de PxC, Pablo Barranco, malgrat que manté o mantenia bones relacions amb l'islamòfob holandès, Geert Wilders, ha eliminat tota referència a la immigració en la propaganda enviada a tot els votants. "Stop quiebra social" és el seu lema, i a la propaganda critica les retallades, la corrupció, els desnonaments, etc. Demana bonificacions a la PIMES, morat`ria als desnonaments, ma`dura amb els corruptes, eliminar subvencions a partits i sindicats, retalllar a la meita el sou dels políctics (cosa que voldria dir que un professor d'institut amb 20 anys de servei que fos alcalde d'un municipi de 15.000 habitants amb dedicació complerta, acabaria cobrant la meitat del que cobrava a l'institut!)
No fa discurs antieuropeu, antieuro, ni per eliminar la lliure circulació de persones. Definiria jo el seu discurs, senzillament de populista, 

  Barranco en un dels dibuixos o cartell de precampanya de PxC, poc abans que l'octubre de 2010, deixi PxC. "Plataforma entrarà com una moto al Parlament" es deia al web de PxC.
                             
 Barranco a G. Wilders fa 14 mesos.
Amb el lema "Stop quiebra social" es presenta amb un discurs contra la corrupció, els bancs i la calsse política.
Vídeo de l'acte central de campanya:

EL MSR EXCLÒS
Consultant la web del Movimiento Social Republicano de Catalunya (clica) no deia res de les eleccions, tot i que sí que en el Diari Oficial de la Generalitat del 24 doctubre, apareixia com la candidatura n.20 de Barcelona, amb Jordi de la Fuente com a cap de llista per Barcelona,  però finament no va ser admesa a cap circumscripció per la manca d'avals. No obstant, Mari Carmén Martín Padial, cap de llista del MSR a les últimes europees i destacada dirigent del partit forma va de número 2 a la candidatura d'Hartos.org per Lleida (clica) 
A l'últim congrés Martín Padial foun nomenada Coordinadora General 

Foto de la cimera de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals a Milà el passat juliol, a la que no es va permetre que intervingués Enrique Ravello, de PxC i Px La Libertad. De La Fuente, a l'esquerra de la foto

El MSR és el membre espanyol de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals que presideix el líder històric de Front Nacional francés, Bruno Gollnisch, i De la Fuente ha participat recentment a diferentes cimeres de l'Aliança amb el MSR, el Jobbik hongarés, la Fiama Tricolore i el Democratic Nationale belga. 

 C Martín Padial a l'acte del MSR el 12 d'octubre de 2010 a Barcelona i actual Coordinadora General del partit, ara candidata d'Hartos.
AFEGIT A 1 de desembre: El MSR reconeix que ha format part d'Hartos.org (clica)

PLATAFORMA PER CATALUNYA
Plataforma és doncs l'única candidatura que es presenta amb discurs antiimigració. Aquesta vegada, segons fons de l'extremadreta espanyola, en no rebre els 80.000 euros que li hauria facilitat fa un any per les eleccions espanyoles J.M Ruiz Puerta (ex CEDADE, defensor de Pedro Varela i acusador de Manos Limpias contra Garzón), no ha disposat de les furgonetes de fa una any. Juga a favor seu que aquest cop no s'ha vist involucart durant la campanya en cap escàndol -com les denúncies del seu fill per agressions)  i que en el minut que li ha donat TV3 als informatius, no apareixia, com fa dos anys, un cap rapat amb la creu gamada tatuada al clatell, fet que crec que li va fer perdre milers de vots.

En aquelles eleccions (nov 2010) va obtenir 57.381 a la circumscripció de Barcelona. N'hi van faltar uns 12.000 per entrar amb el 3%, però durant una estona el recompte li donava tres diputats. A municipis com Vic va baixar de tres mil a mil vots. Sembla que molts dels votants de PxC osonencs haurien votat CiU per fer fora al "xarnego" que presidia la Generalitat. Le imatges del programa de Jordi Évole amb Anglada per Vic, amb l'advocat Ramon Figueras són prou eloqüents. Del "moro de merda" al "xarnego de merda" hi ha un pas...

Minut 5, "Xarnego de merda!"
A les municipals de maig de 2011 va treure a tot Catalunya 52.824 vots, però només es va presentara a 108 municipis. A llocs com Vic va tornar als tres mil vots, i va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, molts a l'àrea metropolitana amb candidatures encapçalades algunes per militants de l'antiga extremadreta (Moviment Patriòtic Català, skins, Estado Nacional Europeo, etc...) A alguns llocs hi va haver un traspàs matemàtics de vots del PSC cap a PxC. A Mataró que  van tenir el suport de membres destacables de la comunitat gitana que va formar part de les llistes. A L'Hospitalet, sembla que també, tot i no ser a les llistes, certs caps gitanos del Gornal va dir que s'havia de votar PxC (la tradicional rivalitat dels gitanos cap els magribins). A les generals de fa un any va obtenir a tot Catalunya 59.998 vots. Ara per entrar a Barcelona hauria de superar el 75.000 vots a la demarcació.
El vídeo electoral de l'actual campanya, en que un autòcton demana sucre a un veí magribí, penso jo que vulnera l'article 510.2 del Codi Penal, en dir que "a Mohammed no lo da todo gratis los políticos". Anglada emfatitza contra l'islam. també va emfatitzar contra l'islam en el míting d campanya a Barcelona, si bé en el díptic enviat a les cases diu que "els de casa són els ciutadans catalans, els andalusos, els gallecs, els murcians,  etc. "que no tenen res a veure amb la immigració de fora d'Europa que patim avui". 
En el fulletó critica el comerç magribí, xinés i paquistanès, demana el tancament de les mesquites, es manifesta per solucions pels afectats pels desnonaments per impagament d'hipoteques i defensa el afectats per les preferents. Eludeix el debat nacional sobre independència, federalisme amb dret a decidir, o autunomisme i critica la corrupció dels partits. Evita el discurs dur contra la Unió Europea, la lliure circulació de persones i l'euro que sí fan altres grups identitaris. També critica a CiU i Àngel Colom per la tasca feta per la sectorial de Nous Catalans.
Personalment penso que, en quedar fora del debat que ha centrat la campanya, l'ha perjudicat molt, però també és cert que hi ha votants descontents amb el PP i CiU per les retallades que podria votar PxC com una mena de vot de protesta. Més a més el PP, a diferència de fa dos anys no ha volgut fer de la immigració tema de campanya, un cop ja tenen Albiol d'alcalde de Badalona. Tampoc cap líder d'UDC ha saccejat la immighració com si va passar en anteriors campanyes.   

  A dalt, vídeo de la informació a les notícies de TV3 de l'acte central del passat dissabte que, en contra del que havia anunciat setmanes abans, no hi va assitir Marine Le Pen. Com confirmaria Le Monde, i jo explico ja fa mesos al blog, no es refiaria d'Anglada pel seu discurs massa groller i radical, per discrepàncies amb les idees d'Enrique Ravello (esoterisme pagà, defensa de l'Euro-Sibèria blanca, etc...) i pel fet que PxC hagués obert seu a Perpinyà, sense consultar-li. (Clica aquí per veure relacions Anglada-Le Pen)
 Primers candidats de PxC:

BARCELONA

1. Sr. Josep Anglada i Rius

2. Sr. Robert Hernando Ortiz (Secretari General i regidor d'Igualada)

3. Sr. David Parada Pérez (Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi)

4. Sra. Marta Riera Camps (Secretària de Presidència i regidora de Vic)

5. Sra. Mónica Lora Cisquer (Regidora de Mataró)

6. Sr. Joan Garriga Doménech (Advocat i ex número 2 de la candidatura de M. Nebrera al PP)

7. Sra. Mònica Granados Samón

8. Sr. Miguel Ángel Chiquillo Lázaro

9. Sr. Jaime Padilla Rubio

10. Sra. Carmen Martí Matas.

GIRONA:

1. Sr. Ignasi Mulleras Vinzia (Regidor d'Olot, excap de Catalunya de Democracia Nacional)

2. Sr. Francesc Bueno Celdran (Advocat que porta les querelles d'Anglada contra mi)

3. Sra. Maria Osuna Bueno (Regidora de Salt)

4. Sr. Enric Juan Romero

5. Sra. Rosa Maria Llandrich Costa

6. Sr. Sergi Fabri Llavero.

LLEIDA: 

 1. Sr. Eduard Pallerola Mora (Regidor de St Martí de Riucorb i home fort de PxC a Lleida)

2. Sr. Josep Anton Ortiz Cambray

3. Sra. Karen Martínez Moyà

4. Sr. Antonio Lara Lopez

5. Sra. Julia Borrell Larriba

6. Sr. Pere Grau Sala.

TARRAGONA:

1. Sr. Joan Carles Fuentes Linares (regidor de Vic, que assumí la responsablitat de l'octaveta falsa de 2007, fou condemnat pel jutjat de Manresa, però absolt per l'Audiència, sense negar l'autoria, en dir que només eren pamflets sarcàstics  )
2. Sr. Jordi Pere Casanova Panisello
3. Sra. Anabel Nieto Cabello
4. Sr. Jesús Fernández Adell
5. Sra. Ana de la Torre Moya
6. Sr. Albert Tafalla Arisa
18. (últim)  August Armengol. (Vicepresident de PxC i regodor del Vendrell)