Aquest 12 d'octubre tampoc hi ha convocatòria ultra a Montjuïc. A Barcelona Somatemps i Denaes, amb el suport de Vox, convoquen primer a Colom, i després hi ha la manifestació més àmplia de P de Gràcia cap a Pç Catalalunya. Fa dos anys DN convocà en solitari a Montjuïc, però després de la condemna dels seus dirigents i militants per la campanya de la mesquita del carrer Japó, el grup gairebé no té activitat a Barcelona i ha deixat d'organitzar l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc

Manifestació del 12 d'octubre fa dos anys, que va ser convocada només per DN

L'any 2013, en plena efervescència del procés, va ser l'any més multitudinària

Aquest 12 d'octubre, com ja va passar l'any passat, no hi haurà manifestació ultra a Plaça Espanya i Montjuïc. Una manifestació que es feia des de l'any 2000 cada 12 d'octubre a la Plaça Sant Jordi (fins el 1999 es feia a Sants)i que va viure el 2013 la més multitudinària a la que hi van assistir molts dels autors del'atac de Blanquerna i els màxims dirigents d'Alianza Nacional, Nudo Patriota, La Falange-FE, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional, organitzats en que s'anomenva La España en Marcha. Amb els anys la convoctatòria de Montjuïc la van mantenir només Democracia Nacional i La Falange-FE. Falange Española de la JONS, participava a la manifestació de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya.

Amb motiu de la Covid el 2020 no es va fer l'acte que es va recuperar el 2021. Però poc després la Falange-FE, liderada per Manuel Andrino, va distanciar-se de Democracia Nacional i va convergir i recuperà la unitat d'acció amb Falange Española de las JONS, liderada per Norberto Pico, deixant de participar a l'acte de Montjuïc. Aquest any les dues Falanges convoquen a manifestar-se diumenge a Vitoria. 

El 2023 convocat només per Democracia Nacional, es va fer per última vegada l'acte i manifestació a la Plaça Espanya i Montjuïc amb una assistència de poc més d'un centenar de persones. Alguns dels militants habituals van preferir anar a l'acte de Somatemps i l'entonr de Vox a Colom que també es repetirà els anys següents.

Tres setmanes després d'aquell últim 12 d'octubre a Montjuïc de 2023, catorze militants de Democracia Nacional, entre ells els seus màxims dirigents a Catalunya, van acceptar la comdemna de conformitat d'entre un i dos anys i mig de presó, declarant-se culpables, però evitant així entra a presó, per les accions contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona. A partir d'aquí Democracia Nacional passarà a està gairebé inactiva a Barcelona, més enllà que a Madrid se li hagi endut part de la militància i de simpatitzants Núcleo Nacional, que registrat com associació té com a responsable legal a l'ex dirigent de DN, Enrique Lemus. Aquest grup fara un acte a la seva seu a Madrid.

Així doncs aquest 12 d'octubre a Barcelona hi ha la convocatòria de Somatemps i DENAES, fundació vinculada a Vox a l'ofrena al monument de Colom, i després aniran a la manifestació de Passeig de Gràcia i acte de Plaça Catalunya  convocat per entitats unionistes com "Cataluña Suma" y "Espanya i Catalans". Ignoro si el PP hi participarà o no.

Per la seva banda Somatemps, DENAES i Valentia Forum organitzen dissabte un acte en un hotel. I com he dit abans, les dues Falanges convoquen diumenge a la Plaça d'Espàña de Vitoria 

 

l

                                    

Imatge de l'acte al monument de Colón de 2023 que s'ha consolidat

           

Les dues Falanges que abans es manifestaven a Barcelona, convoquen a manifestar-se a Vitoria

Núcleo Nacional farà un acte a la seva seu de Madrid

Ada Colau i la desmemòria de les associacions jueves catalanes. El Triangle. Va ser el govern d’Ada Colau el que el juliol de 2018 va proposar i aprovar canviar el nom del carrer dit fins llavors Sant Domènec del Call, nom que lloava la matança de l'any 1.391, pel de Salomó Ben Adret. Una petició que les entitats jueves havien demanat sense èxit a anteriors equips de govern de Convergència i del PSC sense ser escoltades.

 

Xavier Rius Sant, El Triangle, diumenge 5 d'octubre de 2025 dilluns

Un servidor discrepa d’algunes de les coses que proposen els Comuns, Sumar i Podem, però m’indigna que els representants de les comunitats i entitats jueves catalanes, juntament amb associacions catalanes d’amistat amb Israel, qualifiquin a l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, coordinador de l’equip jurídic de la Flotilla, i a l’exalcaldessa Ada Colau que hi ha participat, d’antisemites o judeofòbics, mentre les autoritats israelianes qualifiquen Colau a més d’antisemita de terrorista. Però ja se sap, les persones que han perdut qualitats o característiques humanes com el pensament crític i la capacitat d’empatitzar, com Netanyahu i els qui li donen suport i com li va passar a Hitler, Stalin o Milosevic i els líders paramilitars serbis que assetjaven Sarajevo, ho tenen fàcil per desqualificar als adversaris polítics insultant la memòria col·lectiva.

Als Balcans vaig conèixer molta gent que negava o justificava per exemple el setge de Sarajevo i les matances diàries de civils que provocaven, apel·lant al que havien viscut i patit els seus avantpassats a la primera o segona guerra mundial o fins i tot a la batalla de Kosovo contra el turcs de 1389. Moltes vegades persones o pobles que han estat maltractats esdevenen maltractadors. Molts homes o dones maltractadors van ser maltractats de nens, i d’adults repeteixen el mateix patró. Així esdevenen uns agressors que maltracten sense sentiment de culpa en ser incapaços de dissociar la seva violència de la que van patir els seus avantpassats. I tot i ser botxins i agressors, es creuen que ells són les víctimes, sense ser capaços de percebre les víctimes de la violència que ara exerceixen, no són els qui els van agredir a ells o als seus avantpassats fa tres generacions o sis segles.

Israel, lamentablement, es va construir sobre l’expulsió de part dels legítims habitants de Palestina, sense que els que van anar allà com a víctimes de l’Holocaust, fossin capaços d’adonar-se que estaven fent una nova neteja ètnica i unes deportacions de població en la que ells passaven a ser els agressors. I això és el que fa ara bona part de la societat israeliana que és incapaç de reconèixer que a Gaza estan fent un genocidi, mentre a Cisjordània, on aquests últims dos anys s’ha assassinat mil palestins i cada dia són cremades cases palestines per part dels colons o les forces policials i militars que actuen amb plena impunitat, estan perpetrant una nova neteja ètnica contra civils innocents.

L’atac del 7 d’octubre de fa dos anys enderrocant les defenses d’Israel a Gaza i assassinant Hamàs més d’un miler de civils i segrestant-ne 250, evidentment és condemnable, però el futur que vindrà amb tanta mort i destrucció a Gaza i l’expansió a Cisjordània i l’odi que ha engendrat, serà molt pitjor pels palestins que el que els oferien les propostes anteriors. Però aquella acció del 7 d’octubre que condemno, va demostrar a l’arrogant societat israeliana que mai podrà tenir pau sinó dona una alternativa de futur realista als palestins. Alternativa que només pot ser un estat palestí o un estat binacional únic per palestins i jueus, a no ser que Israel vulgui convertir-se en un estat d’apartheid com era Sudàfrica.

Perquè dic que és un insult que es qualifiqui Colau d’antisemita o anti jueva? Doncs perquè va ser el govern d’Ada Colau el que el juliol de 2018, en el seu primer mandat, va proposar i aprovar canviar el nom del carrer dit fins llavors Sant Domènec del Call pel de Salomó Ben Adret. Una petició que les entitats jueves havien demanat sense èxit a anteriors equips de govern de Convergència i del PSC sense ser escoltades. Aquest carrer del call jueu de Barcelona s’anomenava “Sant Domènec del Call” per commemorar la matança de mes de tres-cents jueus en el carrer que era una de les entrades del call. Assalt instigat i permès per les autoritats catalanes cristianes que va tenir lloc del 5 al 8 d’agost del 1391, dia de Sant Domènec. Així doncs, Barcelona en haver posat al carrer d’entrada al call el nom del sant del dia en que van haver-hi més jueus morts, donava a entendre que aquella matança va ser justa protegida i beneïda pel sant del dia. I a petició de les entitats jueves -les mateixes que ara acusen l’ex-alcaldessa d’antisemita- Ada Colau va proposar al ple municipal canviar-lo pel de Salomó Ben Adret (1235-1310) que va ser rabí de Barcelona durant més de 40 anys i es considera una figura cabdal de la història de la cultura catalana medieval i referent de convivència a Barcelona d’aquells temps.

                                       

Ada Colau embarcant a la Flotilla cap a Gaza el passat 31 d'agost a Barcelona

Leer en castellano en El Triangle

Fotos de la manifestació de més de cent mil persones a Barcelona en suport de Palestina, Gaza i els membres de la Flotilla

 Aquest migdia ha tingut lloc a Barcelona una maifestació multitudinària en suport de Gaza, Palestina i els membres d ela Flotiga detinguts a Israel. Segons la Guàrdia Urbana hi  han participat setanta mil persones segons la Guàrdia Urbana, tres-cents mil, segons els organitzadors. Jo qcrec que han superat els cent mil. 

La manifestació en el moment de començar.

.