Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Districte 11. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Districte 11. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 d’octubre del 2025

Ada Colau i la desmemòria de les associacions jueves catalanes. El Triangle. Va ser el govern d’Ada Colau el que el juliol de 2018 va proposar i aprovar canviar el nom del carrer dit fins llavors Sant Domènec del Call, nom que lloava la matança de l'any 1.391, pel de Salomó Ben Adret. Una petició que les entitats jueves havien demanat sense èxit a anteriors equips de govern de Convergència i del PSC sense ser escoltades.

 




Un servidor discrepa d’algunes de les coses que proposen els Comuns, Sumar i Podem, però m’indigna que els representants de les comunitats i entitats jueves catalanes, juntament amb associacions catalanes d’amistat amb Israel, qualifiquin a l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, coordinador de l’equip jurídic de la Flotilla, i a l’exalcaldessa Ada Colau que hi ha participat, d’antisemites o judeofòbics, mentre les autoritats israelianes qualifiquen Colau a més d’antisemita de terrorista. Però ja se sap, les persones que han perdut qualitats o característiques humanes com el pensament crític i la capacitat d’empatitzar, com Netanyahu i els qui li donen suport i com li va passar a Hitler, Stalin o Milosevic i els líders paramilitars serbis que assetjaven Sarajevo, ho tenen fàcil per desqualificar als adversaris polítics insultant la memòria col·lectiva.

Als Balcans vaig conèixer molta gent que negava o justificava per exemple el setge de Sarajevo i les matances diàries de civils que provocaven, apel·lant al que havien viscut i patit els seus avantpassats a la primera o segona guerra mundial o fins i tot a la batalla de Kosovo contra el turcs de 1389. Moltes vegades persones o pobles que han estat maltractats esdevenen maltractadors. Molts homes o dones maltractadors van ser maltractats de nens, i d’adults repeteixen el mateix patró. Així esdevenen uns agressors que maltracten sense sentiment de culpa en ser incapaços de dissociar la seva violència de la que van patir els seus avantpassats. I tot i ser botxins i agressors, es creuen que ells són les víctimes, sense ser capaços de percebre les víctimes de la violència que ara exerceixen, no són els qui els van agredir a ells o als seus avantpassats fa tres generacions o sis segles.

Israel, lamentablement, es va construir sobre l’expulsió de part dels legítims habitants de Palestina, sense que els que van anar allà com a víctimes de l’Holocaust, fossin capaços d’adonar-se que estaven fent una nova neteja ètnica i unes deportacions de població en la que ells passaven a ser els agressors. I això és el que fa ara bona part de la societat israeliana que és incapaç de reconèixer que a Gaza estan fent un genocidi, mentre a Cisjordània, on aquests últims dos anys s’ha assassinat mil palestins i cada dia són cremades cases palestines per part dels colons o les forces policials i militars que actuen amb plena impunitat, estan perpetrant una nova neteja ètnica contra civils innocents.

L’atac del 7 d’octubre de fa dos anys enderrocant les defenses d’Israel a Gaza i assassinant Hamàs més d’un miler de civils i segrestant-ne 250, evidentment és condemnable, però el futur que vindrà amb tanta mort i destrucció a Gaza i l’expansió a Cisjordània i l’odi que ha engendrat, serà molt pitjor pels palestins que el que els oferien les propostes anteriors. Però aquella acció del 7 d’octubre que condemno, va demostrar a l’arrogant societat israeliana que mai podrà tenir pau sinó dona una alternativa de futur realista als palestins. Alternativa que només pot ser un estat palestí o un estat binacional únic per palestins i jueus, a no ser que Israel vulgui convertir-se en un estat d’apartheid com era Sudàfrica.

Perquè dic que és un insult que es qualifiqui Colau d’antisemita o anti jueva? Doncs perquè va ser el govern d’Ada Colau el que el juliol de 2018, en el seu primer mandat, va proposar i aprovar canviar el nom del carrer dit fins llavors Sant Domènec del Call pel de Salomó Ben Adret. Una petició que les entitats jueves havien demanat sense èxit a anteriors equips de govern de Convergència i del PSC sense ser escoltades. Aquest carrer del call jueu de Barcelona s’anomenava “Sant Domènec del Call” per commemorar la matança de mes de tres-cents jueus en el carrer que era una de les entrades del call. Assalt instigat i permès per les autoritats catalanes cristianes que va tenir lloc del 5 al 8 d’agost del 1391, dia de Sant Domènec. Així doncs, Barcelona en haver posat al carrer d’entrada al call el nom del sant del dia en que van haver-hi més jueus morts, donava a entendre que aquella matança va ser justa protegida i beneïda pel sant del dia. I a petició de les entitats jueves -les mateixes que ara acusen l’ex-alcaldessa d’antisemita- Ada Colau va proposar al ple municipal canviar-lo pel de Salomó Ben Adret (1235-1310) que va ser rabí de Barcelona durant més de 40 anys i es considera una figura cabdal de la història de la cultura catalana medieval i referent de convivència a Barcelona d’aquells temps.

                                       

Ada Colau embarcant a la Flotilla cap a Gaza el passat 31 d'agost a Barcelona


Leer en castellano en El Triangle


dimecres, 24 de setembre del 2025

Torna el Districte 11

 






El passat dilluns l’alcalde Jaume Collboni, acompanyat de l’ambaixador de Palestina a Espanya, Husni Abdel Wahed, va presentar la creació del nou Districte 11 de l’ajuntament de Barcelona que, amb un pressupost inicial d’un milió i mig d’euros, treballarà per la reconstrucció de les ciutats de Palestina. Recupera així el nom de la iniciativa creada per Pasqual Maragall el 1995, que tenint Barcelona deu districtes incorporava la ciutat germana de Sarajevo, que el 1984 havia estat seu dels Jocs Olímpic d’Hivern, com a districte 11 de Barcelona. Una iniciativa que va tenir el suport de tots els grups municipals, acompanyant el cap de l’oposició, Miquel Roca, a Maragall en un dels primers viatges a la ciutat que havia patit tres anys de setge.

Aquell primer Districte 11 va obrir una seu a Sarajevo, dirigint l’oficina primer el periodista Carles Bosch i després el també periodista Eric Hauck, sent el funcionari municipal Manel Vila, el seu gerent. I Barcelona amb el suport d’altres institucions espanyoles i internacionals com el Comitè Olímpic Internacional va reconstruir el barri olímpic de Mojmilo, el pavelló olímpic de Zetra i va servir de base logística des de la que van poder treballar altres ajuntaments, entitats i ONG catalanes i espanyoles en altres projectes humanitaris. Amb Joan Clos ja com alcalde, va liderar el 1999 l’ajuda als refugiats de Kosovo, obrint també una oficina a Pristina que va estar operativa més d’un any.

Ara bé, Joan Clos va perdre el seu interès en la iniciativa, desapareixent com a tal Districte 11 que va canviar de nom passant a ser reconvertit en Barcelona Solidària. Tot i això, l’Alt Representant de Política Exterior de la Unió Europea, Javier Solana, i el mateix Secretari General de l’ONU, Kofi Annan, cada cop que anaven a Bòsnia o abordaven la seva reconstrucció es referien al que havia fet Barcelona amb Districte 11 com a exemple, i van haver-hi intents contradictoris des del mateix ajuntament de Barcelona de recuperar l’empenta i el nom. Una de les accions que es va fer sota el paraigües de Barcelona Solidària i el Pla Municipal de Cooperació va ser l’agermanament amb les ciutat de Tel Aviv i Gaza, assumint Barcelona la construcció el 2004 del Parc de la Pau a Gaza, inaugurat el 2005 que quatre anys després seria totalment destruït per Israel en una de les seves ofensives.

En l’actual context del genocidi que està patint la franja i l’increment dels atacs i l’ampliació d’assentaments a Cisjordània, Jaume Collboni fa un mes havia de visitar les ciutats de Betlem i Ramallah, convidat pels seus alcaldes. Visita que no va poder fer en negar Israel el visat d’entrada. I des dels camps de refugiats palestins de Jordània, acompanyat de la regidora Maria Eugènia Gay, anuncià que Barcelona tornaria a crear un onzè districte des del que es gestionaria la solidaritat amb Palestina. Projecte que efectivament es va presentar dilluns en l’acte solemne al Saló de Cent en el que anuncià que la regidora Maria Eugènia Gay en seria la responsable i l’ara ja jubilat Manel Vila seria el president del Consell Assessor del Districte 11.

Benvingut sigui aquest projecte de reconstrucció a Gaza i Cisjordània. Però més enllà dels dubtes del grup de Junts sobre si donar-hi suport -el regidor Jordi Martí, va abandonar l’acte de dilluns mentre parlava l’ambaixador palestí evitant aplaudir-lo i unir-se a la foto final- i l’evident oposició de Vox i potser també del PP que no hi van assistir, el projecte pot trobar molts entrebancs en ser totalment diferent la situació de la Bòsnia de 1996 de la de la Palestina de 2025. D’entrada a Bòsnia les autoritats sèrbies van acceptar que l’ONU, l’OTAN i la Unió Europea jugués un paper determinant amb un Alt Representant reconegut per tothom i uns cascos blaus desplegats. Però ara, no només no s’ha acabat la guerra de destrucció i desplaçament de població a Gaza sinó que Israel està expandint els assentaments a Cisjordània, mentre l’exèrcit i els colons maten cada dia ciutadans desarmats i els cremen les cases.

I no perdonant Netanyahu que Espanya hagi liderat la nova onada de reconeixements internacionals de Palestina i que des de Barcelona sortís la Flotilla, està per veure si l’actual govern de l’estat jueu permetrà o no la presencia de funcionaris i cooperants de Barcelona. Evidentment sí que Barcelona podrà ajudar als refugiats palestins dels camps de Jordània i el Líban. Però reconstruir Gaza o Cisjordània in situ com ho va fer a la devastada Sarajevo, potser a curt termini no serà possible.




Husni Abdel Wahed, ambaixador de l'Estat de Palestina a Espanya


Jaume Collboni amb Manel Vila

M Eugènia Gay, Jaume Collboni i Husni Abdel Wahed

dijous, 8 d’abril del 2021

MOR EL GENERAL JOVAN DIVJAK, EL MILITAR NASCUT A BELGRAT QUE EN ESCLATAR EL SETGE DE SARAJEVO PERPETRAT PER L'EXÈRCIT IUGOSLAU I LES MILÍCIES SÈRBIES, ES POSÀ A LES ORDRES DEL PRESIDENT BOSNIÀ, IZETBEGIVIC, I COMANDÀ LA DEFENSA DE LA BÒSNIA MULTIÈTNICA

 

 



Avui ha mort a Sarajevo als 84 anys, víctima d'un càncer, l'ex general Jovan Divjak, que va ser cap de la defensa de la capital bosniaca entre 1992 i 1995, durant el setge de la ciutat,  segons ha informat l'associació Obrazovanje gradi BiH/Education builds B&H, que ell havia creat.

Divjak, serbi nascut a Belgrad el 1937, en esclatar la guerra de Bòsnia i el setge de Sarajevo l'abril de 1992, enlloc de marxar a les muntanyes per bombardejar la ciutat amb l'Exèrcit Fedrral Iugoslau i les milícies de Radovan Kardzic, es posà a les ordres del president de Bòsnia, Alija Izetbegovic, i organitzà i comandà l'exèrcit multiètnic de Bòsnia Herzegovina. I malgrat la inferioritat de condicions, d'armament i d'aliments, la ciutat aguantà el setge considerat més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna. Del 5 d'abril de 1992 al 29 de febrer de 1996, en signar-se els acords de pau Dayton. Va ser considerat un traïdor per molts serbis, però ell va decidí quedar-se i defensar als veïns de la ciutat on vivia des de feia dècades. 

Acabada la guerra es va jubilar i impulsava aprojectes d'educació a Bòsnia. L´última vegada que el vaig veure va ser  fa set anys, quan Parlament de Catalunya va rebre en un acte molt emotiu el premi "Constructors de la Pau, 2103" de l'Institut Català per la Pau.

A Catalunya hi tenia molts amics dels anys del  Districte 11 en acabar la guerra ,i de Cataluya amb Bòsnia durant el conflicte. Projectes d'ajuda i cooperació de la ciutat olímpica de Barcelona amb la també olímpica de Sarajevo.  




Vídeo del 3 de maig de 1992, quan l'Exèrcit Iugoslau deté al president de Bòsnia, Alija Izetbvegocic, i Divjak aconsegueix amb els cascos blaus de l'ONU el seu alliberament

              

Divjak amb Paqual Maragall, artífex del projecte Districte 11, declarar Bònia distruicte de Barcelona i liderar un projecte internacional de reciostrucció de la ciutat

Lliurament del premi "Constructors de Pau" al Parlament de Catalunya fa set anys

                                                       

 

  Amb Divjak a Sarajevo l'any1999, fa 22 anys. Com passa el temps!


 Sarajevo, seu de les olimpiades d'hivern de 1984

 A sota tuit de l'alcadessa de Sarajevo amb motiu de la seva mort.

A les xares socials avui hi ha molta gent que demana que es posi el seu nom a alguna avinguda de Sarajevo 


 

 

dimecres, 6 de maig del 2020

L'Ana Alba, que va trobar el su lloc a Sarajevo i Jerusalem, cruïlles de civilitzacions, rodejades de checkpoints


 
(Foto del seu facebook)

Vaig conèixer l’Ana Alba a primers de juliol de 1997 a Sarajevo, a la seu de l’oficina de l’Ambaixada de la Democràcia Local del Consell d’Europa (ADL), que era el nom i cobertura legal internacional que tenia l’oficina de Districte-11-Barcelona a Sarajevo.  Barcelona tenia 10 districtes, i quan Pasqual Maragall va decidir que la capital catalana lideraria tot un esforç públic i privat de reconstrucció de la ciutat olímpica germana, va crear el 1996, un any després de la fi de la guerra de Bòsnia, dins l’organigrama administratiu de l’Ajuntament un nou districte, el Districte 11. Districte que tindria com a gerent al tècnic  municipal, Manel Vila, i al periodista de TV3, Carles Bosch, com a director de l’oficina i dels projectes allà a Sarajevo. Oficina que s’obriria al carrer Valtera Perica de la capital Bòsnia, a pocs metres de la Presidència i d’on acabava el barri històric, la Basharsha. 
A la Basharsha hi ha en un radi de menys de quatre-cents metres la Gran Mesquita, la Catedral catòlica, la Catedral ortodoxa –que va estar oberta i va ser respectada tota la guerra-, i la Sinagoga jueva.  Les quatre grans catedrals de les quatre religions de les que parlava el premi Nobel de literatura, Ivo Andric, molt a prop les unes de les altres.

El març de 1997, Bosch va tornar al periodisme, i el també periodista català, l’Eric Hauck, que havia cobert la guerra pel diari Avui amb el malograt Jordi Pujol Puente, seria nomenat director de l’ADL-Districte 11 a Bòsnia. I cap el mes de juny de 1997 arriba a Sarajevo una noia jove i menuda de 25 anys, l’Ana Alba, que feia poc havia acabat la carrera de periodisme i un parell d'anys abans ja havia treballat de voluntària en un camp de refugiats a Croàcia. I a Sarajevo més a més de col·laborar amb l'ADL, començarà a treballar per l’OSCE o Organització de Seguretat i Cooperació a  Europa, amb la missió d’acompanyar cada matí a un treballador o funcionari bosnià a la localitat de Pale, estació d’esquí de les olimpíades de 1984, capital de la zona serbobòsnia, on governava el criminal de guerra Radovan Karadzic i els seus seguidors que, teòricament acceptaven els acords de pau de Dayton que es començaven a implementar. I la presència d’aquella noia catalana acompanyant a l’empleat bosnià, era una garantia per la seguretat d’aquest i que no fos tirotejat, detingut, segrestat o tingués un desgraciat accident a la carretera de corbes sinuoses. 





I així la jove Ana cada dia feia d’anada i tornada els quinze quilòmetres de carretera que pujava l’antiga estació d’esquí i creuava el checkpoint de les tropes de l’OTAN, darrera del que hi havia els policies i els soldats de la República Sèrbia de Bòsnia. I ja a Pale acompanyava a aquell bosnià a fer les gestions burocràtiques a la zona sèrbia o s’asseia en una terrassa d’un bar prendre un cafè turc o una cervesa sèrbia mentre l’esperava, tot observant o xerrant amb aquells que se li acostaven.

Poc després ella va començar a fer col·laboracions periodístiques per l’AVUI sobre els Balcans. I durant alguns anys ella i jo vam fer articles primer sobre Bòsnia i també sobre Kosovo per l’Avui, sense trepitjar-nos l’un a l’altra. I no recordo en quin moment exacte, potser a l’any 2000,  ella va entrar a la plantilla fixa de la secció d’Internacional de l’Avui on li posaren el sobrenom d'Albic, acabat amb "ic", com la majoria de cognoms de l'antigua Iugoslàvia. Llavors jo era un freelance que oferia articles d’informació amb o sense fotos, i també articles d’anàlisi sobre els Balcans, el Sàhara i altres conflictes. I ella sovint era qui, ja com a redactora, me’ls editava a la redacció del carrer Consell de Cent. Altres articles me’ls editava el sots cap de Món, el David Caminada, mort en absurdes circumstàncies a Barcelona fa cinc mesos.

Quan ella va plegar de l’AVUI va continuar treballant de freelance seguint molt els conflictes d’Iraq i Palestina. I des de fa 9 anys treballava com a freelance amb regularitat  pel Periódico, l'agència russa Sputnik i últimament la cadena SER. I es va establir a Jerusalem, ciutat rodejada com el Sarajevo dels anys noranta de checkpoints, i que té també molt a prop unes de les altres la Mesquita d’Al Aqsa i la cúpula de la Roca amb la pedra d’Abraham-Ibrahim, les catedrals de totes les corrents dels cristianisme, el Mur de les Lamentacions dels jueus i les sinagogues. 

I va trobar a Jerusalem, els territoris palestins i Gaza, amb els seus murs i checkpoints la seva casa. I per la seva brillant tasca periodística va quedar finalista fa un any el Premi Cirilo Rodríguez, el més important de la premsa espanyola per periodistes especialitzats en cobertures internacionals i acabava de guanyar el XIII Premi Julio Anguita Parrado, que no va poder recollir en persona. Com tampoc no ha pogut veure estrenat projecte que estava fent amb la Beatriz Lecumberri, Condemades a Gaza, sobre les dones que com ella patien càncer, i no poden rebre tractament mèdic pel bloqueig israelià.

A la dividida  Bòsnia i a Palestina i Israel va trobar el seu lloc. I és que hi ha persones, com l’Ana Alba, que amb una sensibilitat especial per descriure el què passa a llocs com Jerusalem o Sarajevo, on dialoguen o lluiten civilitzacions i concepcions de la vida, llocs plens de murs i checkpoints que et fan passar cada dia a l'altra banda, hi troben casa seva i el seu lloc al món. Descansi en pau.

Publico aquest article a Comunicació 21
i també a Exterior.cat 



Emotiu comiat del periodista bosnià, Senad Hadžifejzović a Ana Alba, en bosnià, castellà i català, actualizat amb subtítols en català

dissabte, 11 de juliol del 2015

LECTURA DELS NOMS DELS 8.000 MORTS DE SREBRENICA FA 20 ANYS, A BARCELONA

Al llarg de dia d'avui s'està fent a Barcelona l'acte de lectura dels noms de les 7.291 persones identificades i de les que s'ha trobat el cos, assassinades fa 20 anys a Srebrenica, Bòsnia. A moltes ciutats d'Europa es fan actes semblants, si bé l'acte principal serà el de la mateixa Srebrenica que s'enterrarant els cossos identificats aquest any.
L'acte de Barcelona al Born, humil i contundent alhora, vol ser a més d'una nova demostració de solidaritat amb les nostres amigues i amics bosnis, un avís a Europa i a la resta del món de que cal seguir lluitant en favor de la vida i la humanitat cada dia. I que per guanyar la joia de viure cal aprendre a no oblidar tots aquells absents i als culpables dels genocidis. 
Durant el dia, persones anònimes i conegudes han anat llegint els noms de les persones identificades del genocidi. La lectura s’ha intercalat amb actuacions musicals en viu, com la de l’activista, César Lopez que ha tancat l’acte a les 9 del vespre.
Aquest matí han llegit noms molts ciutadans anònims i també persones fa fa dues dècades vam participar en el projecte de cooperació amb Bòsnia, Districte 11 que va crear Pasqual Maragall i Manel Vila.
La `primera persona que ha pujat a llegir ha estat l'ex alcalde Pasqual Maragall. Més tard ho han fet Jordi Hereu, l'alcaldessa Ada Colau, els regidors d'ERC Alfred Bosch i Juanjo Puigcorbé, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, els periodistes Carles Bosch i Eric Hauck, que van dirigir l'oficina o ambaixada de Barcelona a Sarajevo entre 1996 i l'any 2000 i coordinar des d'allà els projectes de Cooperació, entre d'altres. També han pujat a llegir moltes de les persones que van participar o col·laborar amb els projectes i campanyes de solidaritat a Bòsnia i Kosovo, que ens hem anat retrobant allà, quinze o vint anys després. També hi han participat una vintena de ciutadans bosnis que viuen a Catalunya. Sense cap mena de dubte la més emotiva ha estat la intervenció d'Amina Pasic, de 21 anys d'edat, nascuda a Srebenica el 21 d'abril de 1994, ciutat de la que fugiria quinze mesos després i on trobarien la mort el seu pare i els seus oncle.

Ja cap al tard han llegir diversos noms el diputat de CDC, Carles Campuzano, l'ex diputada socialista, Laia Bonet, o l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. També hi han participat regidors o ex regidors i tècnics municipals de molts ajuntaments que van impulsar projectes de cooperació amb Bòsnia.
La lectura de noms l'ha tancat diputat de la CUP, David Fernñandez, després del qual ha intervingut l'ex eurodiputat Raül Romeva que va ser vicedirector de la UNESCO a Bòsnia del 1995 al 1997, el qual ha recordat com es va produir la massacre, la passivitat dels Cascos Blaus holandesos -fet que va motivar una condemna judicial de l'estat holandès-, i s'ha referit al fet que enguant també es commemora el 70 aniversari de l'alliberament de Mauthausen i els altres camps nazis, i el centenari del genocidi armeni. Romeva ha acabat llegint el poema "11 de juliol" de la bosniana Aisha Mirza.
L' última intervenció l'ha fet la noia de Srebrenica, Amina Pasic, que ha explicat que tot i que hi qui diu que ella va néixer en el pitjor moment, en el pitjor lloc del món, no és cert, donat que més a més dels que van morir allà hi ha molta gent que va sobreviure com ella, a qui no han aconseguit encomanar-li l'odi, ni el desig de venjança. Ha explicat que en el camp de refugiats de Tuzla on ha viscut setze anys, sempre es preguntava què pensaven, què explicaven als seus fills els que van fer la matança, i que sense odi molts com ella, estiguin on estiguin, sempre explicaran el que va passar.
Manel Vila, Raül Romeva i la jove bòsnia, Amina Pasic, nascuda a Srebrenica, supervivent de la matança, en la que van morir el seu pare i els seus oncles
 
 Escolta intervenció de l'Amina
 Vídeo de la intervenció de Raül Romeva, Manel Vila i Amina Pasic
 
Manel Vila 
L'ex alcalde Jordi Hereu
Carles Bosch amb Diana Garrigosa i Pasqual Maragall
El regidor d'ERC, Alfred Bosch
Jo també he llegit diversos noms al matí i la tarda


Darrera, l'alcaldessa, Ada Colau
El periodista Carles Bosch, que després de cobrir la guerra per TV3, va treballar com a director de l'ADL o ambaixada de Barcelona a Sarajevo que coordinava el projectes de cooperació.
La regidora de cooperació de Sant Boi de Llobregat, Alba Martínez


La senadora d'ERC, Ester Capella
David Minoves, que va ser Director de Cooperació de la Generalitat durant el Tripartit
Xavier López d'UB Solidaritat
L'alcalde de Granoller, Josep Mayoral
 La cua per llegir al migdia
L'Olga Peña, un dels pilars del projecte de Districte 11. Va anar a Sarajevo en acabar la guerra, un dia de març que la ciutat estava en flames, en cremar les milícies sèrbies els barris de Harnso i Gravavica dels que s'havien de retirar en compliment dels acords de Dayton
l'ex regidor de Barcelona, Albert Batlle, i Director General de la Policia de Catalunya


 La cua per llegir a la tarda


L'ex diputada, Laia Bonet

 L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon


La Dolors i la Ona Grífols 


El diputat de la CUP, David Fernández, ha estat l´últim en llegir
Amb Pasqual Maragall

Escoltant les intervencions de Vila, Romeva i Amina Pasic



Imatge de la recuperació de cossos a una fossa comuna