Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àlex Pastor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àlex Pastor. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 d’abril del 2020

LA FI D'ÀLEX PASTOR, LA PITJOR CARA DEL SOCIALISME CATALÀ. SI S'ACABA EL FOC CREUAT DINS LES EQUERRES, DOLORS SABATER RECUPERARÀ L'ALCALDIA DE BADALONA. SI LES ESQUERRES CONTINUEN LES LLUITES CAÏNITES, i EL PSC NO DÓNA SUPORT A SABATER, SERÀ ALBIOL QUI TORNARÀ A L'ALCALDIA COM A LLISTA MÉS VOTADA



 Sabater i Albiol, un del dos recuperà abans de l'estiu l'alcaldia


 L'actual alcalde, Àlex Pastor detingut avui conduint en aparent estat d'embriagadesa 

Si alguna ciutat de Catalunya viu des de fa més de dotze anys un clima polític enrarit, ple de pactes difícils d'entendre, i confrontació sovint sacsejada per interessos partidistes o gairebé personalistes, és Badalona. I la detenció ahir al vespre de l'alcalde del PSC, Àlex Pastor, en negar-se a fer el control d'alcoholèmia a l'Eixample de Barcelona i, sembla en un estat d'alteració, resistir-se o agredir als agents, té com a consecuència segura l'elecció d'un nou alcade o alcadessa que el més probable és que serà l'exalcaldessa Dolors Sabater, o el també exalcalde Xavier García Albiol.

Fa cinc anys, Dolors Sabater amb un candidatura formada per un sector de Podem, sectors de l'antiga Iniciativa-Esquerra Unida Alternativa i  de la CUP, tot i quedar en segon lloc per darrera d'Albiol, que va ser la llista més votada, va aconseguir l'alcaldia gràcies al suport d'ERC, PSC, Iniciativa i un regidor de CiU. La voluntat d'evitar que continués governant Albiol que feia propostes que sovint es podien considerar xenòfoves, va aconseguir que totes les esquerres donessin suport a Sabater que havia obtingut 5 regidors, front els 10 del PP.
Recordo que la llei diu que si cap candidat obté en el ple de constitució el vot de la majoria absoluta, sigui només amb regidors seus, o per la suma i l'acord entre diferents partits que voten al mateix candidat, el secretari nomena alcalde al cap de llista de la candidatura que ha obtingut més vots a les urnes. I com va haver-hi acord entre diferents partits, aconseguint la majoria absoluta, Albiol  no revalidà l'alcaldia. El dia del ple de juny de 2015, la plaça de l'Ajuntament estava plena de manifestants favorables a Albiol amb banderes espanyoles, i d'independentistes en favor de Sabater.


 Badalona molt tensionada


Però el mandat de Sabater no va ser fàcil per discrepàncies internes i entre els partits, acusant el PSC -que havia donat suport a Sabater sense entrar a l'equip de govern- que sense haver-hi una majoria independentista,  ella havia posat l'ajuntament al servei del Procés, fet que a mi Sabater sempre em va negar. I quan faltava un any per a les noves eleccions, el PSC va votar contra dels pressupostos del govern municipal i també tombava la qüestió de confiança de Sabater per aprovar-los en última instància. Els socialistes acusaven l'alcaldessa d'haver-se posicionat massa clarament a favor del dret a l'autodeterminació i també es recriminava a Sabater que busqués més el suport en assemblees o processos participatius, que en el necessari consens entre les forces polítiques i regidors de l'Ajuntament.



El fet és que Pastor, que havia anat de número dos a la llista del PSC, que havia obtingut quatre regidors, front  els cinc de Badalona en Comú (Sabater), aconseguiria l'alcaldia el juny de 2018 gràcies a una moció de censura presentada por el PSC, pero animada per Albiol, que amb el seus deu regidors i els quatre del PSC tenien assegurada la majoria absoluta. Maniobra que em consta que a molts dirigents del PSC no va agrada gens. Albiol amb deu regidors, regalava l'alcaldia al PSC amb només quatre per tal que Badalona es desempallegués d'una alcaldessa propera a la CUP, si bé Sabater no milita a la CUP.



I en les eleccions de maig de 2019, en les que, amb un major participació Albiol tornà a guanyar, incrementant a onze el nombre de regidors, mentre la coalició de Guanyem Badalona en Comú coaligada amb ERC van obtenir 7 regidors, front el 8 que havien obtingut quatre anys abans per separat, el PSC pujava i n'obtenia cinc, la de Badalona en Comú-En Comú Guanyem, formada per sectors de Podem i l'antiga Iniciativa n'obtenia dos, i Junts per Cat un.




Així les coses sense el PSC i  aquest sector d'En Comú Podem que havia anat per separat, Sabater no podia obtenir la majoria absoluta. I el PSC es va negar a donar suport a Sabater, però va decidir com si fos una partida de Pòquer, mantenir la seva candidatura, amb el seus cinc regidors aspirant a l’alcaldia, en el Ple de constitució. I això va fer que la llista de Sabater, Guanyem Badalona, amb set regidors, en l´últim moment donés suport com també va fer l'altra llista de l'entorn d'Iniciativa i Podem a Àlex Pastor, que amb només 5 regidors esdevenia alcalde i governaria en en coalició amb els dos d'En Comú-Podem, llista encapçalada per Aida Llauradó. I la coalició de Sabater amb Oriol Lladó d'ERC es va donar per finiquitada formant dos grups municipals separats, perdent així Sabater part del seu estatus com a líder de l'oposició.



Si Jordi Serra va perdre l’alcaldia en 2011, per una dificultat d'aproximar-se al veïns i pel desgast i lluites caïnites atàviques del PSC,  a Dolors Sabater se li criticava que hipervalorava el processos participatius enlloc de buscar consensos dins del ple municipal, si bé amb Albiol era impossible cap consens. I Pastor, després de la retirada de Jordi Serra, ja volia al preu que fos ser alcalde de Badalona, com va aconseguiral cap de tres anys gràcies al suport, gratis o no d'Albiol. Les lluites internes dins de l'antic espai d’Iniciativa i Podem va fer que un sector no volgués anar fa un any amb Sabater. I tot i colaigar-se Sabater amb ERC, després de els eleccions ERC, liderada per Oriol Lladó van decidir fer, com he explicat, grup municipal propi.

De Pastor es deia que a nivell personal no donava la talla per fer d’alcalde. I quan va estar de baixa un mes a començament d'any per problema d’arítmies, es van llençar rumors que el motiu era més aviat un problema d'adiccions. El fet que aquesta nit hagi estat aturat circulant en fent esses en aparent estat d'haver consumit força alcohol o altres substàncies, s'hagi negat a fer la prova d’alcoholèmia i, hagi agredit uns agents, posa fi a la seva carrera política, i el PSC, que tampoc li agradaven les seves aliances amb Albiol i altres elements de la seva figura l'ha suspès de militància.



Ara si Dolors Sabater és capaç de guanyar-se la confiança del PSC -dono per sentat que Lladó d'ERC tot i haver fer grup municipal separat acceptarà tornar a governar amb Sabater- i també els dos regidors d'En Comú Podem -ara al govern amb el PSC- que lidera Aida Llauradó, sumarien la majoria absoluta, i podria haver-hi un govern d'esquerres de nou regidors, si el PSC no hi entrava, o de quinze amb el PSC. També estaria per veure que faria el regidor de Junts X Cat. Però repeteixo serà el PSC qui tindrà la clau perquè Albiol governi com a llista més votada o que ho sigui Sabater amb un govern  de tres o quatre partits. I si fracasa una hipotètica coalició d'esquerres, l'alcaldia serà per Albiol.
(Actualitzat: Aida Llauradò d'En Comú Podem, que ja era ara Tinent d'Alcalde, esdevé alcadessa accidental) 

  
El PSC retreia a Sabater que s'aliniés amb el Procès independentista 


De moment sembla que, més enllà que Pastor renuncií a l'alcaldia (ja ho ha fet a primera hora del matí), sembla que Albiol prendrà la iniciativa i presentarà una moció de censura postulant-se ell a l'alcaldia que només tindria èxit amb els vots del PSC. I caldrà veure si també la presenta Sabater postulant-se ella que només guanyaria amb el suport del PSC. I Albiol sempre tindrà a favor seu haver estat la llista més votada si no hi acord o consens perquè un o altre obtingui la majoria absoluta. La greu crisis social que es viu i viurà a causa del Covid-19 fa que Badalona no es pugui permetre ara un buit de poder o que s'allargui un govern municipal en funcions amb un alcalde accidental sense legitimitat ni suport. Caldrà que totes els esquerres tinguin humilitat i capacitat de pacte, sempre i quan el PSC vulgui o pugui pactar.    

Vull deixar clar que m'entristeix força la manera com ha acabat el mandat o carrera política d'Álex Pastor. Els polítics estan sotmesos a molta pressió i com tothom han d'afrontar problemàtiques personals com el divorci que havia viscut. No sóc qui per jutjar les seves adiccions a l'alcohol o al que sigui. I no crec que si un polític dóna positiu en un control d'alcholèmia hagid e dimitir. Però sembla que el que ha passat ha sigut molt més greu, i és un mal epitafi per un polític socialista que va arribar a l'alcaldia gràcies a la moció de censura que en la pràctica va fer Albiol. Aquell sí que va ser per mi un gest molt greu.  


dimarts, 28 de juliol del 2015

EL PÒQUER DEL PP, AMB GARCÍA ALBIOL DEIXANT BADALONA.



La decisió de que Xavier García Albiol sigui el cap de llista de les eleccions catalanes del 27 de setembre, i la seva retirada de la política local badalonina, és un pòquer pel PP català. No pel millor o pitjor resultat que pugui tenir el PP amb Albiol com a cap de cartell enlloc de l'amortitzada Sánchez Camacho, sinó per la possibilitat que té el PP de recuperar l'alcaldia de Badalona, tercera ciutat de Catalunya. Fa dos mesos el PP va guanyar les eleccions municipals a Badalona per segona vegada, tot i que, un pacte entre Guanyem Badalona en Comú, Iniciativa i ERC, avalat des de fora pel PSC i CDC,  va fer de Dolors Sabater l'alcaldessa. 
Després de sacsejar una i altra vegada el discurs xenòfob, una sèrie d'escàndols de  presumpte corrupció i certs gestos poc amables vers la cultura catalana, hi havia un acord tàcit entre la majoria de partits d'evitar que Albiol repetís com alcalde. I tot i que ell va obtenir deu regidors, es va nomenar alcaldessa Dolors Sabater que en va treure només cinc.
Quan dies després de les eleccions, es va fer public que ERC, ICV-EUiA i PSC donarien suport a Sabater com a nova alcaldessa, Albiol va fer diverses crides al PSC i al PSOE per tal que impedissin que "una independentista de la llista de la CUP i Podem" es fes amb l'alcaldia. Llavors l'ara regidor i Primer Secretari del PSC de Badalona, Àlex Pastor va declarar que el PSC s'havia compromés durant la campanya a no donar l'alcaldia a Albiol pel seu discurs xenòfob i racista, però que la postura dels socialistes podia ser una altra si el candidat que proposés el PP era un altre regidor o regidora. Finalment Dolors Sabater va ser investida alcaldessa amb els vots dels regidors de GBC, ERC, ICV-EUiA, PSC i CDC, formant-se un equip de govern en minoria, donat que ni CiU ni el PSC hi van entrar.
I en el ple municipal del passat dia 10, l'equip de govern va patir la seva primera derrota, donat que els 10 regidors del PP, els 4 PSC, els 2 de CiU i el de Ciutadans van imposar el seu criteri en l'aprovació de part del cartipàs municipal. I des del PSC i CiU es va exigir a Sabater més diàleg per obtenir el seu suport, imprescindible per la governabilitat.
 Ara, amb la retirada d'Albiol, s'obre un escenari que faria possible després de les eleccions catalanes i espanyoles, una moció de censura de Sabater si aquesta  no aconsegueix més suports per governar. El PSC podria argumentar que no es bo per la ciutat un equip de govern en minoria que no té en compte ni a ells ni CiU, i perd totes les votacions, pel que apostarien per facilitar que governés la llista més votada. I aritmèticament el PP més el PSC i Ciutadans sumarien la majoria absoluta, si bé el PSC evidentment no entraria al govern. 
 Però la partida de Badalona pot acabar d'una altra manera. Que Dolors Sabater, conscient de la seva minoria, arribi a acords amb CiU i el PSC, enforteixi el seu lideratge, i el resultat dels quatre anys sigui més que satisfactori. I llavors un PP sense Albiol, que s'haurà passat quatre anys a l'oposició, ho tingui molt més difícil per tornar a guanyar a  Badalona. 
En resum, la marxa d'Albiol de Badalona, per intentar esgarrapar algun escó a Ciutadans i evitar un resultat tan dolent el 27-S, signifiqui que malgasten la seva majoria a la tercera ciutat de Catalunya i la probabilitat de que Albiol en tornés a ser alcalde el 2019     
 Leer en El Periódico en castellano
 Llegir en català al Periódico