JA TENIM GOVERN, APROFITEM-HO. Analitzo en aquest vídeo el moment històric del govern de coalició PSOE-Podemos, el fet que Iglesias hagi afirmat en el Ple d'investidura que hi ha presos polítics, l'oportunitat única que significa per destensionar i buscar una sortida i la necessitat que ERC i JuntsxCat abandonin l'independentisme màgic. Afirmo, també, que amb Ciudadanos i una Arrimadas incendiària, i un PP que s'acosta a un Vox que se sent més fort, si es desaprofita aquesta oportunitat vindrà un nou "A por ellos", sense cap mena de dubte legitimat també pel rei Felipe VI

Analitzo en aquest vídeo el moment històric del govern d'Espanya de coalició PSOE-Podemos, el fet que Iglesias hagi afirmat en el Ple d'investidura que hi ha presos polítics, l'oportunitat única que significa per destensionar i buscar una sortida i la necessitat que ERC i Junts x Cat abandonin l'independentisme màgic. Afirmo, també, que amb Ciudadanos i una Arrimadas incendiària, i un PP que s'acosta a un Vox  que se sent més fort, si es desaprofita aquesta oportunitat vindrà un nou "A por ellos", sense cap mena de dubte legitimat també pel rei Felipe VI.
Crec que la Generalitat, més enllà de la probable inhabitació del president Quim Torra, ha de saber valorar el moment en que ens trobem.

Més vídeos al meu canal de Youtube 

QUIM TORRA, PER LES SEVES PARAULES DESPECTIVES VERS "ELS ESPANYOLS", i LA SEVA PARTICIPACIÓ EN UN ACTE D'HOMENATGE A DANIEL CARDONA, NO CREC QUE SIGUI LA PERSONA IDÒNIA PER FER, ENCARA QUE SIGUI INTERINAMENT, DE PRESIDENT DE LA GENERALITAT. Crec que Puigdemont, a qui elements externs el tornen a afavorir, s'ha equivocat en nomenar a Torra que, pel seu perfil, pot perjudicar, sobretot a nivell internacional, la imatge de Catalunya. Explico aquí breument aquest sector minoritari independentista ultra "33" amb el que Torra va coincidir o flirtejar

Ho dic sense eufemismes, en començar l'article. Crec que no s'ha de jugar amb foc amb gestos o accions que podrien provocar un nou 155 que, si es repeteix, sí que podria fer molt de mal al model educatiu català, a TV3 i al paper dels Mossos com a policia integral. 

Estic més a prop del que voldrien ara ERC o el Comuns: Fer un govern que reverteixi tot el mal del 155 i aconsegueixi la llibertat del presos, mentre la justícia de Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya tomba el relat de la rebel·lió violenta que imagina el jutge Pablo Llarena.

I de la mateixa manera que no convocant Puigdemont eleccions el 2 d'octubre amb el suport mediàtic internacional per l'efecte de les injustificades i desproporcionades càrregues policials, es va entrar en un camí que va acabar amb els empresonaments i el 155, ara Puigdemont es torna a equivocar en nomenar Quim Torra com a President interí de la Generalitat. 

S'equivoca, no només perquè crec treu a la Presidència l'autoritat que com a tal necessita, sinó perquè pels seus escrits i tuïts, ha manifestat opinions que l'acostarien al independentisme para-feixista de l'àmbit "33". El fet que intervingués com a orador a l'homenatge al fundador el 1931 del grup filo-feixista "Nosaltres Sols", Daniel Cardona, el maig de 2014, i reivindiqués "la vigència avui més que mai del pensament de Cardona" crec que el desacredita per fer de president.

 

 

 

 Homenatge als germans Badia, amb les "camises pardes"

No entraré ara aquí a debatre si Cardona o els germans Badia amb els seus escamots i les seves camises verdes o pardes, eren o no el partit feixista català en l´epoca que sorgirà el nazisme alemany i el feixisme italià, ni cap on haguessin evolucionat si no hagués esclatat la Guerra d'Espanya o la FAI no hagués assassinat als Badia. Però, com reaccionaríem si un líder d'un partit d'àmbit espanyol digués avui que les paraules d'un dirigent dels anys trenta que afirmava que el crani dels castellans és superior al dels catalans, són més vives que mai? Cardona va dir que un crani d'Àvila, no serà mai com un de la Plana de Vic. Què passaria si el President de Castella i Lleó hagués anat a l'homenatge d'algú que afirmava que els carnis d'Àvila són superiors al dels catalans?
Vull recordar també que quan el dirigent d'ERC, Heribert Barrera, que havia conegut i lluita amb Cardona, en els anys vuitanta va fer comentaris similars als de Cardona cap a la immigració andalusa, se li va exigir des del partit que callés. I anys més tard, ja retirat de la política activa va fer declaracions en favor d'expulsar els immigrants musulmans, cosa que va tensionar molt la relació amb el seu partit que el va fer callar. I quan Barrera mor l'agost de 2011, a la capella ardent que s'instal·là al Parlament, s´hi va presentar a donar el condol el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, acompanyat del Secretari General, Robert Hernando, i del Vicepresident de PxC, August Armengol. I Anglada qualificà Barrera de patriota "per parlar sense pèls a la llengua sobre la immigració".

Armengol, Anglada i Hernando, a la capella ardent de Barrera

Però tornant a Torra, més enllà de si els tuïts i determinats escrits del 131 President de la Generalitat, amb comentaris despectius cap a una part dels catalans i contra els espanyols, són o no xenòfobs, que jo crec que sí, i si poden ser o no constitutius d'un delicte d'incitació al odi i la discrimanció, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, crec que una persona que diu que defensa o valora positivament el  pensament de Daniel Cardona, no pot ser president de la Generalitat. I aquest suport a Cardona sumat a determinats tuïts que va escriure, farà pedre suports a la causa catalana a Europa.  I és que avui només reivindiquen Cardona grups independentistes ubicats a la ultradreta "33" (el 3 és la "C" Catalunya Catalana) com el Moviment Identitari Català (MIC) o l'escissió independentista de Plataforma per Catalunya, SOM Catalans (Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana), fet que el desacredita per presidir la Generalitat.

  Llegir reportatge al Confidencial sobre el MIC i Daniel Cardona, on recullen opinions meves.

Llegir article meu actualitzat (30 de maig 2018) aquí al blog sobre l'independentisme xenòfob 33: De CEDADE a Unitat Nacional Catalana, CENC, Boixos Nois, sectors d'Estat Català, SOM Catalans, Moviment Identitari Català...

 Acte d'homenatge del MIC a Daniel Cardona, amb les camisses verdes-pardes dels "escamots" dels anys trenta.

Llegeix article resum històric de l'independentisme ultra 33. Clica

PER SALVAR LA DIGNITAT COM EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT I DE LA INSTITUCIÓ, DEMANO A JOSÉ MONTILLA, ÚNIC SENADOR DEL PSC, QUE RENUNCIÏ A L'ACTA DE SENADOR I EVITI VOTAR LA DESTITUCIÓ DEL GOVERN I SUSPENSIÓ DE FACTO DE LA GENERALITAT

Benvolgut ex-President o President, donat que el títol honorífic i rang institucional es manté un cop acabat el mandat.

Vostè va dir l'any 2009, que si el Tribunal Constitucional retallava l'Estatut, s'incrementaria la desafecció de la societat catalana cap a l'Estat espanyol. Les coses han anat com han anat, l'Estatut fou retallat, i les polítiques de Mariano Rajoy i PP, lluny d'intentar guanyar-se a la societat catalana, reparant el greuge en infraestructures o finançament, va continuar aplicant polítiques i gestos que li eren rentables per focalitzar de cara a bona part de la societat espanyola que hi havia un enemic insolidari que exigia privilegis (Catalunya) al que s'havia de mantenir a ratlla. Així, certament, mentre es mira a Catalunya, no es parla de la corrupció i la mala governança del PP. I simultàniament el govern central i certes sentències judicials continuaren qüestionant el model lingüístic i educatiu català.

Una part majoritària de la societat catalana ha demanat una i altra vegada poder votar, sense que el Govern centra i el PP oferissin cap proposta per seduir als milions de catalans que volen marxar d'Espanya o estarien disposats a quedar-s'hi en unes altres condicions. I com bé anunciava vostè, la desafecció ha anat creixent i ens ha portat on som ara, a les portes que el Senat, amb el vot del PP, Ciudadanos i el PSOE votin l'aplicació de l'article 155. Cosa que significarà la destitució del Govern, la suspensió de facto del Parlament, la intervenció de TV3 i Catalunya Ràdio, la desarticulació de la cúpula de la Policia de Catalunya i, potser, revertir el sistema educatiu català. I això passa mentre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó acusats de sedició, i amb procediments judicials que poden derivar les properes setmanes a l'empresonament del President de la Generalitat, Carles Puigdemont i els seus consellers, de la Mesa de Parlament i l'inici o acceleració de processos judicials que podrien acabar amb la inhabilitació, i potser la presó, per molts diputats i alcaldes catalans.

No defensaré aquí l'estratègia política de la majoria parlamentària de Carles Puigdemont ni valoraré els errors que segur que ha comés el Govern i la majoria que li dóna suport. Les coses han anat com han anat i vostè no n'és responsable.

Demà, 23 d'octubre de 2017, farà 40 anys del retorn del President de la Generalitat, Josep Tarradellas. Un retorn que no es va fer en base a la sagrada i intocable Constitució espanyola, que encara no s'havia aprovat, sinó en base la legalitat atacada per una rebel·lió militar el 1936 i expulsada de Catalunya el 1939. Però la legalitat va continuar a l'exili i amb el retorn del President Tarradellas es va reinstaurar.  

Vostè és ex-President de la Generalitat i com a tal ostentarà el títol de manera vitalícia. Lamentablement, per diferents motius, dos dels quatre ex-presidents de la Generalitat no el poden ara per ara ostentar o exercir amb orgull. Un, Jordi Pujol, que era un referent moral i polític, tant pels que el van votar, com pel que mai el vam votar, va haver de renunciar a continuar exercint del càrrec vitalici d'expresident pels motius prou coneguts. Un altre, Pasqual Maragall, a causa de la malaltia ja no el pot exercir i no ens pot donar el consell que molts desitjarem en aquests moments per saber què hem de fer. Resten Artur Mas i vostè. Mas, després de ser condemnat judicialment pel 9-N, el Tribunal de Cuentas, potser com un advertiment que pretenia aturar el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha castigat amb un procediment administratiu extrajudicial que pretén deixar-lo en una difícil situació de per vida. 

Vostè, que ostenta el títol vitalici de President de la Generalitat, és l'únic senador del PSC, i haurà de votar i donar el seu sí, probablement divendres, a l'aplicació de l'article 155 i a la destitució del President de la Generalitat. Sóc conscient de la complexa situació del PSC on s'estan aixecant veus importants demanant desmarcar-se del PP i del suport que ha decidir donar-li el PSOE. 

Per això li demano a vostè que, en el cas que el Partit del Socialistes de Catalunya continuï donant suport a l'acord del Consell de Ministres d'aplicar el 155, per salvaguardar la dignitat del càrrec que va exercir i ostenta de President de la Generalitat, eviti votar en favor de la destitució de l'actual President, Carles Puigdemont, del seu Govern i de la suspensió de facto de les institucions catalanes. Vostè, que com a persona que de jove militava en partits maoistes i leninistes, dóna una gran importància al valor de l'obediència. 

Per això no espero que desobeeixi al seu partit i voti contra aquesta mesura. Li demano, senzillament, que renunciï a l'acta de senador i eviti ser corresponsable dels fets lamentable i d'incalculables conseqüències que probablement viurà Catalunya els propers mesos, i salvaguardi el títol que l'honora com ex-President de la Generalitat.

Atentament,

Xavier Rius Sant    

 

 Li demano que no sigui coresponsable dels fets i temps obscurs que viurà Catalunya

Els 7 senadors del PSC fa menys de dos anys. Ara només ho és Montilla

EL SUPREM TOMBA LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA DE MADRID i IMPOSA PENES DE 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 AUTORS DE L'ATAC A BLANQUERNA, SEU DE LA GENERALITAT A MADRID, L'11 DE SETEMBRE DE 2013. La plataforma organitzadora, 'La España en Marcha, que aglutinava a Falange-FE, Alianza Nacional, DN i Nudo Patriota, estava de fet dissolta. Caldrà veure si aquests grups, força debilitats, es reactiven amb l'ingrés a presó dels seus membres. Ara ho poden recórrer al T Constitucional que podria suspendre l'ingrés a presó fins que valori la constitucionalitat de la sentència i de l'agreujant d'intolerància ideològica

 Imatge del judici

La Sala Penal del Tribunal Suprem, atenent els recursos de la Generalitat i de la Fiscalia, ha tombat la sentència de la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, que havia imposat penes d'entre sis i vuit mesos als 14 ultres autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, ocorregut l'11 de setembre de 2013. (Llegir article meu al Periódico, valorant el 25 de febrer passat la sentència de l'Audiència).

Així, en negar algun dels atenuants i considerar l'agravant d' intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal  (veure text a sota), ha imposat penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda, “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes superiors a dos anys.

Així, el el Tribunal Suprem condemna a Pedro Chaparro (Vicepresident de Democracia Nacional), a Paula Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE),  a Víctor D, Miguel B, Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11 mesos.  

I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem imposa ara un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. Però imposa un  any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a Juan Luis López García. 

S'ha de dir que Pedro Chaparro està pendent de ser jutjat a Barcelona per amenaces al periodista Jordi Borras i la Fiscalia li demana 5 anys de presó.

Les penes imposades pel Suprem s'acosten a les que van demanar en el judici el Fiscal y l'acusació de TV3 (de dos a cinc anys i mig), però són inferiors a les ssol·licitades en el judici per CiU i la Generalitat (de fins 14 anys) que incloïen delictes como l'ultratge a la bandera catalana. La sentència del Suprem estima el recurs de cassació interposat pel fiscal i parcialment els motius plantejats per la Generalitat. Així conclou que "tenint en compte que en el factum podem trobar la descripció dels elements constitutius de la circumstància agreujant, s'imposa l'aplicació d'aquest agreujament que haurà d'arribar als delictes que resultin comesos, donat el propòsit comú dels assaltants, intolerants amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent a totes les comunitats autònomes espanyoles”.

Respecte a aquest punt, el Suprem remarca que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I suprimeix l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda donat que, ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics, hi ha cap dada que permeti estendre aquest atenuant, ja que el mer fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, no afecta gens el delicte de desordres públics, en què el ben jurídic protegit és l'ordre públic, és a dir, un bé que no posseeix caràcter privat, sinó un caràcter públic i social que 'per se', no comporta una reparació patrimonial. El Suprem aplica la consideració agreujada del delicte de danys perquè els desperfectes van ser superiors als 400 euros i van tenir lloc en un espai de naturalesa pública.

S'ha de dir queLa España en Marcha, plataforma o coordinadora que va organitzar l'atac a Blanquerna, de fet s'havia dissolt,  La integraven La Falange-FE, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i Movimiento Católico Español. Però Democracia Nacional i Alianza primer Manuel Canduela, presidnet de Democracia Nacional, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional van desqualificar-se mútuament en públic,  i a les eleccions europees de 2014 Democracia Nacional va persentar-se per separat. Després el Nudo Patriota va dissoldre's, i finalment Alianza Nacional va perdre la majoria de militants a Madrid que van anar a l'Hogar Social Madrid. I de fet, ara fa un any, els dies d'inici i final del judici d'aquest fets a Madrid, DN, La Falange FE i Alianza Nacional, van convocar a manifestar-se davant l'Audiència Provincial i no van congregar a més d'una vintena de persones. Aquests grups van convocar diverses mobilitzacions contra al consulta independentista del 9-N, arribant a anunciar que la boicotejarien fins i tot per la força, però els seus actes a Barcelona cada cop van ser més minoritaris.
Els condemnats ara ho poden recórrer al Tribunal Constitucional, tant pel que fa a la sentència i la valoració de les proves, com per la constitucionalitat o no de l'agreujant de discrepància o intolerància ideològica.
Caldrà veure si la condemna i el probable ingrés a presó dels catorze ultres -que es presentaran com a defensors de la unitat d'Espanya- farà que aquests grups es reactivin, aparquin les discrepàncies personals, i convoquin mobilitzacions, i si algú tindrà la temptació de respondre fins i tot violentament, o si, pel contrari, encara els debilitarà més. De moment a la xarxa, tota la ultradreta, tret de l'Hogar Social Madrid, ha fet tuits contra la sentència. Evidentment la força i l'èxit o no de les protestes que es puguin convocar, dependrà també de si s'implica l'Hogar Social Madrid, grup ultra amb més capacitat real de mobilització i agitació. També està per veure com afectarà al procès independentista que hi hagi 14 persones a la presó per haver-s'hi oposat.

 Els acusats entrant a una de les sessions del judici

Artículo 22 del Código Penal.
Son circunstancias agravantes:
1.ª Ejecutar el hecho con alevosía.
Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido.
2.ª Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente.
3.ª Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4.ª Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, razones de género, la enfermedad que padezca o su discapacidad

ORIOL AMORÓS DEIXA L'ESCÓ AL PARLAMENT PER TORNAR A LA SECRETARIA D'IMMIGRACIÓ EN SUBSTITUCIÓ DE XAVIER BOSCH.

 Xavier Bosch, Secretari sortint

Oriol Amorós, deixar el Parlament per tornar a la Secretaria d'Immigració

El fins ara diputat, Oriol Amoros, que va ser l'anterior legislatura portaveu adjunt d'ERC al Parlament, i que va perdre les primàries d'ERC a l'alcaldia de Barcelona front Alfred Bosch, ha estat nomenat nou Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat. 

Amorós no només es retira de l'activitat parlamentària, sinó que torna així al càrrec que va ostentar entre  entre 2006 i 2010, quan amb el Tripartit va ser Secretari per a la Immigració. Durant aquella etapa va impulsar el Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, i va participar en la negociació de la transferència a la Generalitat de Catalunya de les autoritzacions de permisos de treball. 

El fet que la Conselleria d'Afers Social i Família recaigui ara en la militant d'ERC, Dolors Bassa, ja feia pensar que es cessaria a qui fins fa uns dies ocupava el càrrec, Xavier Bosch, vinculat a Convergència i la Fundació Nous Catalans i que ocupava el càrrec des de 2010. Bosch, que li ha tocat gestionar un període en el que el Govern central va reduir gairebé a cero els fons d'integració a les persones nouvingudes, i va viure episodes complexos com l'expulsió del dirigent de Nous catalans, Noureddine Ziani, ha publicat aquesta carta de comiat que adjunto a continuació:   

ESCRIT DE COMIAT DEL FINS ARA DIRECTOR D'IMMIGRACIÓ DE LA GENERALITAT

Quan un dia de finals de gener de 2011 l’aleshores conseller Josep Lluís Cleries em va presentar les persones de la Direcció General per a la Immigració amb les quals havia de començar a treballar vaig pronunciar unes paraules on, entre d’altres coses, em comprometia a treballar,en equip, com un bon servidor públic i amb lleialtat.

Cinc anys i dues legislatures després deixo el càrrec amb la confiança de pensar que he complert els meus compromisos d’aleshores. Des de la Direcció General per a la Immigració hem fet una feina col•lectiva lleial al govern, a la resta d’institucions i sobretot a la gent, a les persones a qui hem servit tant bé com hem sabut.

Amb aquesta feina he conegut molta gent i he après coses noves en un enriquiment personal que valoro moltíssim.

Però hem hagut de superar serioses dificultats. Per començar, el 2012 Madrid ens va escanyar econòmicament ja que el govern espanyol va deixar a zero els fons que des de feia anys ajudaven a finançar les nostres polítiques d’acollida i integració. Uns fons que no podien ser automàticament coberts per la Generalitat degut als problemes financers que llavors patia i que avui encara pateix. La crisi i la manca de liquiditat van provocar, a més, restriccions en els horaris i les retribucions dels treballadors públics, unes restriccions que no ajudaven precisament a mantenir un bon ritme de feina.

Malgrat aquestes limitacions, però, en aquests anys hem mantingut un bon ritme: hem creat un sistema que ha permès fer més de 100.000 informes d’estrangeria(d’integració social per a l’arrelament social a Catalunya, d’esforç d’integració,d’adequació de l’habitatge i de nacionalitat) d’acord amb el nou reglament de la Llei espanyola d’estrangeria. Hem desenvolupat la Llei d’Acollida de les Persones Immigrades i de les Retornades a Catalunya i hem començat a implementar arreu del país la creació del Servei de Primera Acollida. Un servei innovador per ajudar a les persones nouvingudes des del moment del seu empadronament en un municipi català un servei de formació en les llengües oficials, començant per la catalana,d’orientació laboral i, molt important, de coneixement de la societat catalana i el seu marc legal. Una gran eina per facilitar l’encaix al seu nou entorn social i nacional, posant les bases per a la seva integració al país.

Hem redactat, aprovat i desenvolupat plans i els hem començat a desenvolupar, com el Pla de Ciutadania i Migracions horitzó 2016, elaborat al llarg de tot un any amb la participació de centenars de persones, entitats i institucions; el Pla de Protecció Internacional de Catalunya que ha estat la base sobre la qual s’ha creat el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades, en plena activitat en aquests moments;i el Pla de Mobilitat Internacional, pensat per coordinar i impulsar mesures de suport als nostres emigrants, assessorant-los si volen marxar, acompanyant-los mentre són fora i proposant-los mesures perquè puguin tornar dignament.

Hem continuat les polítiques de retorn voluntari, d’inclusió sòciolaboral (PRT), de convalidació de títols universitaris (SARU), d’alfabetització de persones adultes (Lletres per a tothom), hem desenvolupat el protocol contra les Mutilacions Genitals Femenines i hem reunit les entitats municipalistes i les diputacions en una estratègia antirumors i de lluita contra el racisme i la xenofòbia per tot Catalunya.

Tot i les estretors pressupostàries hem distribuït 8 milions euros a les entitats socials del país en concepte de subvencions per ajudar-les a dur a terme la seva feina integradora.També hem fet aportacions importants al Consorci per la Normalització Lingüística per apropar els cursos de català a les entitats de persones migrades.

Un punt i a part es mereixen els ens locals: són una peça clau en les polítiques d’acollida i d’integració de les persones migrades. Hem dedicat molts esforços a ajuntaments i consells comarcals i amb ells hem fet coses junts. I moltes més se n’han de continuar fent. A ells hem dedicat més de 18 milions d’euros a través dels contractes programa anuals.

Tot això i moltes coses més les hem fet un reduït equip humà absolutament vocacional. Vocacional en el sentit de servir, ajudar i comprendre les necessitats però també els anhels d’aquesta gran part de la nostra població vinguda d’arreu del món.

Moltes gràcies a l’equip de direcció: Llorenç, Orland, Rosa Maria, Xavier, a les adjuntes Montse i Maria Rosa, a la meva secretària Esther, a la Rosa i Arantxa. A l’Àngel, al capdavant del comitè d’acollida de refugiats.

Moltes gràcies també a: Jordina, dues Cristines, Xavier, dues Laures, Àurea, Bernat, dues Mireies, Gemma, dos Jordis, Alícia, Pilar, Sabrina,Muntsa, Abdul, Agustí, Elisabet, Pere, Toni, Joan, Anna, Magda, Najat, Ricard, dos Sergis, Artur, dues Martes, Mayte, dues Núries i Maria.

Poca gent per fer una feina enorme. Una feina ha anat encaminada, d’una banda, a facilitar que el 20% de la població catalana que té origen en la immigració recent se senti acollida i faci els passos necessaris per integrar-se en una societat diversa, plural, variada però catalana al cap i a la fi. I, de l’altra,ha estat treballar perquè l’altre 80% entengui la necessitat d’aquesta acollida i faciliti la integració de tothom en una societat cohesionada. La tan esmentada “cohesió social”, és necessària per progressar però saber-la gestionar des de la diversitat d’orígens (tenim persones de 178 nacionalitats diferents), de llengües (se’n parlen 270 a Catalunya), religions i maneres de fer i de pensar és un repte. Un repte immens que hem de continuar assumint. En un país com el nostre, avesat històricament a créixer per la via dels moviments migratoris aquesta tasca és perfectament factible.

Deixo la Direcció General amb una sensació de recança però amb la consciència d’haver fet una bona feina i la confiança que qui em substitueix ho farà amb la mateixa determinació i ganes sota la direcció de la nova consellera Dolors Bassa.

Vull acabar agraint el suport rebut per part de la consellera Neus Munté, des d’ara consellera de la Presidència. Va saber crear un gran equip humà al Departament de Benestar Social i Família basant-se en la confiança. Neus: moltes gràcies.

Ara mateix no sé quina serà la meva propera dedicació. Continuaré, sens dubte en l’entorn de la Fundació Nous Catalans –on hi sóc des de la seva creació, molt abans de ser nomenat director general- treballant amb persones i entitats per aconseguir entre tots la construcció d’una Catalunya millor.

Em podeu localitzar fàcilment a través de Facebook i a twitter (@xavierboschg) des d’on podem estar en contacte de forma àgil.

He començat parlant de lleialtat i vull acabar aquestes paraules manifestant la meva lleialtat però també confiança i compromís amb els presidents Puigdemont i Mas als quals seguiré en el camí de construir una Catalunya, pròspera, justa i lliure. És a dir, independent.

Adéu i fins ben aviat.

Xavier Bosch i Garcia
Barcelona, 26 de gener de 2016

EL PÒQUER DEL PP, AMB GARCÍA ALBIOL DEIXANT BADALONA.

La decisió de que Xavier García Albiol sigui el cap de llista de les eleccions catalanes del 27 de setembre, i la seva retirada de la política local badalonina, és un pòquer pel PP català. No pel millor o pitjor resultat que pugui tenir el PP amb Albiol com a cap de cartell enlloc de l'amortitzada Sánchez Camacho, sinó per la possibilitat que té el PP de recuperar l'alcaldia de Badalona, tercera ciutat de Catalunya. Fa dos mesos el PP va guanyar les eleccions municipals a Badalona per segona vegada, tot i que, un pacte entre Guanyem Badalona en Comú, Iniciativa i ERC, avalat des de fora pel PSC i CDC,  va fer de Dolors Sabater l'alcaldessa. 

Després de sacsejar una i altra vegada el discurs xenòfob, una sèrie d'escàndols de  presumpte corrupció i certs gestos poc amables vers la cultura catalana, hi havia un acord tàcit entre la majoria de partits d'evitar que Albiol repetís com alcalde. I tot i que ell va obtenir deu regidors, es va nomenar alcaldessa Dolors Sabater que en va treure només cinc.

Quan dies després de les eleccions, es va fer public que ERC, ICV-EUiA i PSC donarien suport a Sabater com a nova alcaldessa, Albiol va fer diverses crides al PSC i al PSOE per tal que impedissin que "una independentista de la llista de la CUP i Podem" es fes amb l'alcaldia. Llavors l'ara regidor i Primer Secretari del PSC de Badalona, Àlex Pastor va declarar que el PSC s'havia compromés durant la campanya a no donar l'alcaldia a Albiol pel seu discurs xenòfob i racista, però que la postura dels socialistes podia ser una altra si el candidat que proposés el PP era un altre regidor o regidora. Finalment Dolors Sabater va ser investida alcaldessa amb els vots dels regidors de GBC, ERC, ICV-EUiA, PSC i CDC, formant-se un equip de govern en minoria, donat que ni CiU ni el PSC hi van entrar.

I en el ple municipal del passat dia 10, l'equip de govern va patir la seva primera derrota, donat que els 10 regidors del PP, els 4 PSC, els 2 de CiU i el de Ciutadans van imposar el seu criteri en l'aprovació de part del cartipàs municipal. I des del PSC i CiU es va exigir a Sabater més diàleg per obtenir el seu suport, imprescindible per la governabilitat.

 Ara, amb la retirada d'Albiol, s'obre un escenari que faria possible després de les eleccions catalanes i espanyoles, una moció de censura de Sabater si aquesta  no aconsegueix més suports per governar. El PSC podria argumentar que no es bo per la ciutat un equip de govern en minoria que no té en compte ni a ells ni CiU, i perd totes les votacions, pel que apostarien per facilitar que governés la llista més votada. I aritmèticament el PP més el PSC i Ciutadans sumarien la majoria absoluta, si bé el PSC evidentment no entraria al govern. 

 Però la partida de Badalona pot acabar d'una altra manera. Que Dolors Sabater, conscient de la seva minoria, arribi a acords amb CiU i el PSC, enforteixi el seu lideratge, i el resultat dels quatre anys sigui més que satisfactori. I llavors un PP sense Albiol, que s'haurà passat quatre anys a l'oposició, ho tingui molt més difícil per tornar a guanyar a  Badalona. 

En resum, la marxa d'Albiol de Badalona, per intentar esgarrapar algun escó a Ciutadans i evitar un resultat tan dolent el 27-S, signifiqui que malgasten la seva majoria a la tercera ciutat de Catalunya i la probabilitat de que Albiol en tornés a ser alcalde el 2019     

 Leer en El Periódico en castellano
 Llegir en català al Periódico   

RECUPEREM EL DISTRICTE-11 PER LES VÍCTIMES DE SÍRIA?

Dues fotos mitjans de després de la guerra, que van ser símbol de la reconstrucció

El passat dissabte 11 de juliol, amb motiu de complir-se el vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, en la que van ser assassinats en tres dies, 8.373 bosnians que eren a l’enclavament teòricament protegit pels cascos blaus holandesos, es va fer un emotiu acte a Barcelona al Born, de lectura dels noms dels qui allà varen morir.

El primer que va pujar a l’escenari per llegir el nom d’algunes de les víctimes va ser Pasqual Maragall que, com alcalde de la ciutat olímpica de Barcelona, va liderar diverses iniciatives de solidaritat durant la guerra amb la també ciutat Olímpica de Sarajevo, que el 1984 havia acollit el jocs d’hivern. I el 1996, acabada la guerra, Maragall va declarar Sarajevo, Districte 11 de Barcelona –que en té deu-, iniciant-se una sèrie de projectes de col·laboració en els que van implicar-se molts altres ajuntaments catalans, ONG, i entitats de tota mena. I per tal de dur-ho a terme, Barcelona va obrir una oficina o ambaixada, sota l’empara del Consell d’Europa, que durant molt temps va ser l’únic representat de l’Estat espanyol a la capital de Bòsnia. Oficina que donava cobertura i oferia suport tècnic i logístic a molts dels projectes solidaris de tot l’Estat.

El primer any aquest oficina o ambaixada va està dirigida pel llavors periodista de TV3, Carles Bosch, i més tard pel de l’AVUI, Eric Hauck. Dos periodistes que es van implicar per explicar el món què passava, molt coneixedors de la complexa situació d’aquell país  i, per un temps van voler canviar de rol, implicant-se amb la reconstrucció. Hauck va perdre allà el 1992 al seu company, el fotògraf Jordi Pujol Puente, que va ser el primer dels molts periodistes que moririen en aquella conflicte.  

Des de Districte 11, en coordinació amb el Comitè Olímpic Internacional, que presidia Joan Antoni Samaranch i més tard amb Javier Solana, que seria el màxim responsable de la diplomàcia europea, es va teixir una xarxa de contactes i fonts de finançament de les institucions internacionals, que va permetre desenvolupar una sèrie de projectes de tota mena, dels que destaquen la reconstrucció integral del barri olímpic de Mojmilo, ubicat al que va ser línia de front durant el setge, o del Palau Olímpic dels Jocs d’Hivern de 1984. Però el més important de tot va ser la xarxa de complicitats humanes que es va generar. Uns arquitectes de Lleida, amb el suport del seu ajuntament, van implicar-se en la reconstrucció del centre mèdic del barri de Mojmilo. La facultat d’optometria de Terrassa, amb l’ajut també del seu consistori i ONG locals, van desenvolupar un projecte tan senzill i necessari, com el proveïment d’ulleres, un producte que no és cap luxe que no acostuma a estar a l’abast de les víctimes i desplaçats en una guerra. Ajuntaments i entitats de Sabadell i Cornellà van impulsar projectes al barri veí de Dobrinja, i l’Hospitalet a la ciutat de Tuzla. No segueixo la llista perquè no cabria en aquest article i seria parcial i incomplerta.  I ONGs que ja existien o que es van crear amb motiu d’aquest conflicte, des de Mestres X Bòsnia a Pallassos sense Fronteres van assumir projectes de tot tipus, tenint sempre l’oficina de Barcelona a Sarajevo, com a punt logístic des d’on operar o que els facilitava intèrprets o domicilis particulars on allotjar-se, creant unes relacions d’amistat entre persones i famílies d’aquí i d’allà, que encara perduren.

I el rol que va jugar Barcelona ha estat recongut per la ciutat de Sarajevo que va atorgar la distinció de ciutadans d’honor de la mateixa a Pasqual Maragall i a Manel Vila, que va ser el gerent d’aquest Districte11 de Barcelona. Tot i que posteriorment la cooperació de Districte 11 es va fer present a la guerra de Kosovo i es va iniciar un projecte d’agermanament amb Gaza, l’alcalde Joan Clos, més preocupat en els focs artificials i efímers del Fòrum de les Cultures, va menystenir aquest tarannà i aquestes sinèrgies, sense donar-li la continuïtat que s’esperava.

L’acte de dissabte de lectura dels noms dels morts a Srebrenica, més enllà de l’emotivitat de veure llegint a Pasqual Maragall o d’escoltar el testimoni de reconciliació la jove bosniana, Amina Pasic, de 21 anys, nascuda a Srebrenica, que va sobreviure la matança  en la que van morir bona part de la seva família, va ser motiu de trobada no només de molts de que vam participar en les campanyes de solidaritat amb Bòsnia, sinó també de polítics de CiU, PSC, ERC, ICV i la CUP, i de l’alcaldessa Ada Colau, que van pujar a l’escenari a llegir el nom d’algunes víctimes. I en les converses molts dels que van participar aquells projectes de fa quinze o vint anys als Balcans sortia la necessitat de recuperar aquell esperit i aquella manera de treballar en el complex món actual que continua patint conflictes, el més proper del qual és el de Síria, que ha generat quatre milions de refugiat i desplaçats.

Als ajuntaments i les ONG no els pertoca ni la diplomàcia ni l’exercici de la força militar contra monstres com és ara l’Estat Islàmic, i les barbaritats del règim d’Al Assad. Però hi ha camps de refugiats a Turquia, Jordània o el Líban que esperen l’ajuda i l’apadrinament real d’algú. Potser seria una manera concreta de recuperar aquell esperit, aquella confluència de sinergies de la que Barcelona i Catalunya va donar exemple a Bòsnia. Si Barcelona, Sabadell, Cornellà, L’Hospitalet van ser capaços de declarar simbòlicament districte seu un barri o uns carrers de Bòsnia, ara seria hora de ser solidari amb víctimes del Pròxim Orient. Hi ha milions de refugiats que esperen.

Xavier Rius, periodista   

Llegir en català al Periódico (clica)
 Leer en castellano en El Periódico

 Manel Vila, Raül Romeva i Amia Pasic, dissabte a l'acte del Born. A sota Pasqual Maragall   

ELS FEIXISTES NO SÓN NOMÉS GAMBERROS, publico al Periódico sobre el debat d'il·legalitzar grups franquistes i neonazis, i els articles 510 i 607 del C Penal

                 

L'atac perpetrat per un grup de militants d'extrema dreta a la celebració de la Diada a Madrid ha despertat en sectors de la classe política la consciència del perill que aquests partits i associacions franquistes, nazis o xenòfobes suposen, cosa que ha reobert el debat sobre si han de ser il·legalitzats i sobre la lleugeresa amb què la justícia respon. L'atac es va produir després que la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va advertir a Espanya que la passivitat davant l'exhibició de símbols feixistes, en relació amb el diploma que va donar la delegada del Govern a Catalunya a la Hermandad de la División Azul, podria ser sancionada per la Comissió a partir del mes de desembre de l'any que ve, segons la decisió marc 913/2008 de la Unió Europea.

AIXÒ PASSA TAMBÉ després d'un estiu en què diversos militants del Partit Popular s'han fotografiat amb símbols franquistes o nazis, davant els quals la direcció del partit ha respost amb lleugeresa o comparat la seva exhibició amb la que fan altres forces de l'estelada o la bandera republicana. A més a més, té lloc en el context en què en àmbits mediàtics o polítics s'utilitza el terme nazi amb l'objectiu de desqualificar el sobiranisme català, però consideren simplement una gamberrada l'exhibició de símbols nazis.

L'avantprojecte de reforma del Codi Penal redactat pel Ministeri de Justícia ha introduït la modificació dels articles 510 i 607, relatius a la incitació a l'odi i la violència per motius de raça, origen, religió o ideologia i el d'apologia dels règims o idees genocides, per donar compliment a aquesta norma europea. Articles que, per la seva ambigua redacció i després de sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional, que van prioritzar el dret a la llibertat d'expressió, havien quedat buits de contingut. Va ser escandalosa la sentència emesa fa un any per l'Audiència de Barcelona en què revocava la condemna del regidor de Plataforma X Catalunya de Vic, Juan Carlos Fuentes, que, malgrat haver-se reconegut l'autor de la impressió i la distribució de pamflets islamòfobs firmats per un col·lectiu inexistent, va ser absolt al considerar-se que en aquell cas primava la llibertat d'expressió.

L'avantprojecte dóna un nou contingut a l'article 510, a l'imposar penes d'un a quatre anys als que «fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o contra una persona» i als que «lesionin la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups o persones a què es refereix l'apartat anterior». A més a més, penalitza la negació de l'Holocaust, castigant els que «neguin, facin apologia, o trivialitzin greument els delictes de genocidi» que hagin estat declarats provats pel tribunal de Nuremberg o altres tribunals internacionals posteriors. El que no recull l'avantprojecte és la penalització de la defensa del franquisme, però sí que podrien ser perseguides les seves idees al proposar la supressió dels drets fonamentals.

La llei de partits del 2002, feta per il·legalitzar Batasuna, inclou a l'article 9 la persecució dels que pretenguin vulnerar les llibertats i els drets fonamentals, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l'exclusió o la persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual i aquelles que «fomenten, propicien o legitimen la violència». Malgrat això, en l'apartat següent ho circumscriu a la pràctica i la justificació del terrorisme. Però al marge que es modifiqui la llei per poder prohibir partits feixistes i xenòfobs, a molts d'aquests grups no els seria aplicable al ser només una associació. Per aquesta raó, la manera més eficaç de perseguir aquestes conductes és fent-ho en el marc del delicte d'associació il·lícita i dels articles comentats del Codi Penal que ara es reformaran.

MÉS ENLLÀ  que es defineixin més bé aquests delictes al Codi Penal, es necessita la conscienciació de la maquinària judicial i policial per qualificar aquestes accions. Així la pintada d'una esvàstica o del número 88 -que significa Heil Hitler- a la porta d'un bar gai, una sinagoga, una mesquita o un ateneu independentista no ha de ser qualificada com una falta de danys, sinó com un delicte d'amenaces, incitació a l'odi i apologia del genocidi. Quan en algunes ocasions s'han produït atacs de l'extrema dreta a militants d'esquerres, independentistes o immigrants, des dels cossos policials s'han presentat com a simples baralles de bandes. Però l'11 de setembre vam veure com actuen, i han anunciat que pensen continuar fent-ho. 
Xavier Rius, periodista

 

Llegir en català a El Periódico
Leer en castellano en El Periódico

TRAMUNTANA VA INTENTAR DESPENJAR UNA PANCARTA L'11-S A LES 17h A LA SGD FAMÍLIA

.

El passat dimecres, 11 de setembre, dia que més d'un milió de persones van participar a la Via Catalana per la Idependència, es va desconvocar la concentració "Trenquem les cadenes" del Moviment 12 d'octubre, un cop la Conselleria d'Interior la va prohibir i no acceptar els organitzadors celebrar-la en un altre lloc. No obstant el Moviment 12 d'Octubre va animar a anar a missa a la cripta de la Sagrada Família a les 5 de la tarda. Aquell dia va haver-hi un acte del MSR a Barcelona -pacíficament i amb permís- i l'atac de La Espanya en Marcha a la delegació de la Generalitat a Madrid (clica)

 El Casal Tramuntana va anunciar que penjaria pancartes en favor de l'espanyolitat de Catalunya a diversos llocs de Barcelona i sembla que una d'aquestes pancartes es va intentar posar, sense aconseguir-ho, a la Sagrada Família a les 5 de la tarda. 

Així Tramuntana va penjar al seu blog (clica) les fotos de les pancartes posades de matinada del dia 11 a la Meridiana i la Trinitat, explicant que "Esta madrugada decenas de patriotas de varios rincones de Catalunya han salido a la calle para realizar diferentes acciones contra el separatismo.
Aquí tenéis las primeras fotos, a modo de pequeña muestra, que nos acaban de enviar algunas de las cuadrillas de activistas que anoche salieron para dejar claro que no vamos a permitir que nos silencien".  Pero les fotos que anunciaven que posarien al blog més tard no les han posat.

El fet és que el Departament d'Interior i el Patronat de la Sagrada Família va acordar que es tanqués el temple a turistes i que no es fes la missa a la cripta, per evitar algun acte contra la Via Catalana o es pengés alguna pancarta des de dins. Però poc abans de les 17 hores diversos membres de Tramuntana eren pels voltants del Temple. Sembla que algun va entrar-hi amb anterioritat, altres es van trobar amb la porta tancada i no van poder despenjar la pancarta. Jo vaig parlar amb un conegut militant de Tramuntana i d'un partit "identitari" que era davant la Sagrada Família a la Pç Gaudí, com si esperés alguna cosa, i vaig identificar altres militants de Tramuntana a la porta de la cripta, que era tancada.

Un conegut militant de Tramuntana a les 17 hores davant la Sagrada Família esperant.

 

 Es va tancar la porta per on s'accedeix a la cripta on es fan les misses i també les d'entrada de turistes

La Brigada Mòbil estava desplegada per intervenir en cas d'incidents o confrontació.

 Pancartes a la Meridiana i la Trinitat que, tal com s'anuncia al blog i Facebook del Casal Tramuntana, havien de ser les primeres, que es van penjar dimecres de matinada. Les de la tarda, sembla a la Sagrada Família, no es van poder posar.

 

D'altra banda el cap de llista de PxC a Cornellà, Sergio Serralvo, va fer un comentari al seu Facebbok el mateix dia 11, després de l'atac a l'acte de la Generalitat a Madrid, justificant l'acció i negant que fos violenta, que va ser clicada amb "me gusta" per membres de Joventuts Identitàries X Catalunya o joventuts de PxC.