L'alcalde de Sant Feliu de Codines, Pere Pladevall, diu que deixarà el càrrec d'alcalde -no el de regidor- després del tuit xenòfob anunciant que no aniria a comprar a cap establiment de xinesos fins que Xina no aclareixi l'origen del virus "que van amagar" "posant en risc a tot el món". La Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona està estudiant el cas

(Article actualitzat divendres 22 a les 14.00)
Pere Pladevall, alcalde de Sant Feliu de Codines, ha anunciat aquest vespre que deixarà el càrrec d'alcalde -no el de regidor-, després del polèmic tuit que va fer dimecres en que deia "Jo no aniré a comprar a cap botiga de Xinos fins que la Cina no aclareixi l'origen del VIRUS que va amagar que va possibilitar que tot el món estigui en risc..." A Sant Feliu de Codines hi ha un bar i un basar regentats per ciutadans d'origen xinès. Aquest tuit, fet des del compte de tuitter d'un alcalde, seria susceptible de ser considerat un possible delicte delicte d'incitació a l'odi o la discriminació per motius d'origen o nacionalitat, tipificat en l'article 510 del Codi Penal amb una pena d'un a quatre anys de presó i inhabilitació.  La Fiscalia de Barcelona i el seu Servei de Delictes d'Odi i Discriminació està estudiant els fets per si s'haguessin d'iniciar accions legals.
Hores després de fer aquest tuit n'ha fet un altre, anunciant que esborrava el primer, però que penso que encara va embolicar més la troca perquè responsabilitzava als xinesos o fills de xinesos que viuen aquí, de coses que passen allà.  

Pladevall, que és alcalde d'aquest municipi del Vallès Oriental des de juny de 2007, primer pel PSC i després per la candidatura independent Junts per Sant Feliu (no vinculada a Junts x Cat), ha afirmat aquest dijous al vespre a Ona Codinenca que renunciaria al càrrec d'alcalde, no al de regidor, i ha tancat el compte de Twitter. I simultàniament el seu grup, Junts per Sant Feliu ha fet un comunicat que donaria compliment a l'acord pactat amb el PSC fa un any, que té un regidor i va donar suport en el ple d'investidura de juny de 2019 a Pladevall a canvi que aquest renunciés el juny de 2020 al càrrec i fos rellevat per un altre regidor de Junts, en creure el PSC que Pladevall no havia de continuar a l'alcaldia. Així doncs no sabem si Pladevall dimitirà ara, o si ho farà d'aquí un mes. I si ho fa en compliment d'aquell pacte amb el PSC o com a conseqüència dels tuits relatius als ciutadans i establiments xinesos.

A les eleccions de maig de 2019 Junts per Sant Feliu va obtenir 6 regidors, Primàries Codines (candidatura local independent) 5 regidors,  ERC 1 regidor, i PSC 1 regidor. Pladevall que va entrar a l'ajuntament l'any 2003, abans d'exercir d'alcalde era actor, intervenint en sèries com "Makinavaja, el último choriso" d'Andrés Pajares i Pepe Rubianes.

Personalment crec que, donat que en compliment al pacte d'investidura havia de renunciar properament al càrrec d'alcalde que ha ostentat tretze anys, Pladevall que globalment ha estat un bon alcalde, ha acabat la seva carrera política de la pitjor manera possible, amb un desenllaç inesperat com passa sovint al cinema i al teatre.

Aquest cas em recorda el "No queremos rumanos" de Xavier García Albiol. Si bé Albiol no va fer exactament aquestes declaracions, sinó que va repartir un díptic amb una foto amb un cartell amb aquest text a una casa, i ell no era llavors alcalde. Sí que va fer declaracions barrejant romanesos amb inseguretat.

I el tuit de Pladevall no es pot comparar amb les campanyes de no comprar cava o altres productes catalans,  productes fets a un lloc determinat, donat que el que diu o incita és a boicotejar uns establiments per l'origen ètnic dels seus propietaris, no a boicotejar uns productes.  

Article 510 del Codi Penal: «1. Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses: 

a)Quienes públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.
b) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.

LA FI D'ÀLEX PASTOR, LA PITJOR CARA DEL SOCIALISME CATALÀ. SI S'ACABA EL FOC CREUAT DINS LES EQUERRES, DOLORS SABATER RECUPERARÀ L'ALCALDIA DE BADALONA. SI LES ESQUERRES CONTINUEN LES LLUITES CAÏNITES, i EL PSC NO DÓNA SUPORT A SABATER, SERÀ ALBIOL QUI TORNARÀ A L'ALCALDIA COM A LLISTA MÉS VOTADA

 Sabater i Albiol, un del dos recuperà abans de l'estiu l'alcaldia

 L'actual alcalde, Àlex Pastor detingut avui conduint en aparent estat d'embriagadesa 

Si alguna ciutat de Catalunya viu des de fa més de dotze anys un clima polític enrarit, ple de pactes difícils d'entendre, i confrontació sovint sacsejada per interessos partidistes o gairebé personalistes, és Badalona. I la detenció ahir al vespre de l'alcalde del PSC, Àlex Pastor, en negar-se a fer el control d'alcoholèmia a l'Eixample de Barcelona i, sembla en un estat d'alteració, resistir-se o agredir als agents, té com a consecuència segura l'elecció d'un nou alcade o alcadessa que el més probable és que serà l'exalcaldessa Dolors Sabater, o el també exalcalde Xavier García Albiol.

Fa cinc anys, Dolors Sabater amb un candidatura formada per un sector de Podem, sectors de l'antiga Iniciativa-Esquerra Unida Alternativa i  de la CUP, tot i quedar en segon lloc per darrera d'Albiol, que va ser la llista més votada, va aconseguir l'alcaldia gràcies al suport d'ERC, PSC, Iniciativa i un regidor de CiU. La voluntat d'evitar que continués governant Albiol que feia propostes que sovint es podien considerar xenòfoves, va aconseguir que totes les esquerres donessin suport a Sabater que havia obtingut 5 regidors, front els 10 del PP.
Recordo que la llei diu que si cap candidat obté en el ple de constitució el vot de la majoria absoluta, sigui només amb regidors seus, o per la suma i l'acord entre diferents partits que voten al mateix candidat, el secretari nomena alcalde al cap de llista de la candidatura que ha obtingut més vots a les urnes. I com va haver-hi acord entre diferents partits, aconseguint la majoria absoluta, Albiol  no revalidà l'alcaldia. El dia del ple de juny de 2015, la plaça de l'Ajuntament estava plena de manifestants favorables a Albiol amb banderes espanyoles, i d'independentistes en favor de Sabater.

 Badalona molt tensionada

Però el mandat de Sabater no va ser fàcil per discrepàncies internes i entre els partits, acusant el PSC -que havia donat suport a Sabater sense entrar a l'equip de govern- que sense haver-hi una majoria independentista,  ella havia posat l'ajuntament al servei del Procés, fet que a mi Sabater sempre em va negar. I quan faltava un any per a les noves eleccions, el PSC va votar contra dels pressupostos del govern municipal i també tombava la qüestió de confiança de Sabater per aprovar-los en última instància. Els socialistes acusaven l'alcaldessa d'haver-se posicionat massa clarament a favor del dret a l'autodeterminació i també es recriminava a Sabater que busqués més el suport en assemblees o processos participatius, que en el necessari consens entre les forces polítiques i regidors de l'Ajuntament.

El fet és que Pastor, que havia anat de número dos a la llista del PSC, que havia obtingut quatre regidors, front  els cinc de Badalona en Comú (Sabater), aconseguiria l'alcaldia el juny de 2018 gràcies a una moció de censura presentada por el PSC, pero animada per Albiol, que amb el seus deu regidors i els quatre del PSC tenien assegurada la majoria absoluta. Maniobra que em consta que a molts dirigents del PSC no va agrada gens. Albiol amb deu regidors, regalava l'alcaldia al PSC amb només quatre per tal que Badalona es desempallegués d'una alcaldessa propera a la CUP, si bé Sabater no milita a la CUP.

I en les eleccions de maig de 2019, en les que, amb un major participació Albiol tornà a guanyar, incrementant a onze el nombre de regidors, mentre la coalició de Guanyem Badalona en Comú coaligada amb ERC van obtenir 7 regidors, front el 8 que havien obtingut quatre anys abans per separat, el PSC pujava i n'obtenia cinc, la de Badalona en Comú-En Comú Guanyem, formada per sectors de Podem i l'antiga Iniciativa n'obtenia dos, i Junts per Cat un.

Així les coses sense el PSC i  aquest sector d'En Comú Podem que havia anat per separat, Sabater no podia obtenir la majoria absoluta. I el PSC es va negar a donar suport a Sabater, però va decidir com si fos una partida de Pòquer, mantenir la seva candidatura, amb el seus cinc regidors aspirant a l’alcaldia, en el Ple de constitució. I això va fer que la llista de Sabater, Guanyem Badalona, amb set regidors, en l´últim moment donés suport com també va fer l'altra llista de l'entorn d'Iniciativa i Podem a Àlex Pastor, que amb només 5 regidors esdevenia alcalde i governaria en en coalició amb els dos d'En Comú-Podem, llista encapçalada per Aida Llauradó. I la coalició de Sabater amb Oriol Lladó d'ERC es va donar per finiquitada formant dos grups municipals separats, perdent així Sabater part del seu estatus com a líder de l'oposició.

Si Jordi Serra va perdre l’alcaldia en 2011, per una dificultat d'aproximar-se al veïns i pel desgast i lluites caïnites atàviques del PSC,  a Dolors Sabater se li criticava que hipervalorava el processos participatius enlloc de buscar consensos dins del ple municipal, si bé amb Albiol era impossible cap consens. I Pastor, després de la retirada de Jordi Serra, ja volia al preu que fos ser alcalde de Badalona, com va aconseguiral cap de tres anys gràcies al suport, gratis o no d'Albiol. Les lluites internes dins de l'antic espai d’Iniciativa i Podem va fer que un sector no volgués anar fa un any amb Sabater. I tot i colaigar-se Sabater amb ERC, després de els eleccions ERC, liderada per Oriol Lladó van decidir fer, com he explicat, grup municipal propi.

De Pastor es deia que a nivell personal no donava la talla per fer d’alcalde. I quan va estar de baixa un mes a començament d'any per problema d’arítmies, es van llençar rumors que el motiu era més aviat un problema d'adiccions. El fet que aquesta nit hagi estat aturat circulant en fent esses en aparent estat d'haver consumit força alcohol o altres substàncies, s'hagi negat a fer la prova d’alcoholèmia i, hagi agredit uns agents, posa fi a la seva carrera política, i el PSC, que tampoc li agradaven les seves aliances amb Albiol i altres elements de la seva figura l'ha suspès de militància.

Ara si Dolors Sabater és capaç de guanyar-se la confiança del PSC -dono per sentat que Lladó d'ERC tot i haver fer grup municipal separat acceptarà tornar a governar amb Sabater- i també els dos regidors d'En Comú Podem -ara al govern amb el PSC- que lidera Aida Llauradó, sumarien la majoria absoluta, i podria haver-hi un govern d'esquerres de nou regidors, si el PSC no hi entrava, o de quinze amb el PSC. També estaria per veure que faria el regidor de Junts X Cat. Però repeteixo serà el PSC qui tindrà la clau perquè Albiol governi com a llista més votada o que ho sigui Sabater amb un govern  de tres o quatre partits. I si fracasa una hipotètica coalició d'esquerres, l'alcaldia serà per Albiol.
(Actualitzat: Aida Llauradò d'En Comú Podem, que ja era ara Tinent d'Alcalde, esdevé alcadessa accidental) 

  

El PSC retreia a Sabater que s'aliniés amb el Procès independentista 

De moment sembla que, més enllà que Pastor renuncií a l'alcaldia (ja ho ha fet a primera hora del matí), sembla que Albiol prendrà la iniciativa i presentarà una moció de censura postulant-se ell a l'alcaldia que només tindria èxit amb els vots del PSC. I caldrà veure si també la presenta Sabater postulant-se ella que només guanyaria amb el suport del PSC. I Albiol sempre tindrà a favor seu haver estat la llista més votada si no hi acord o consens perquè un o altre obtingui la majoria absoluta. La greu crisis social que es viu i viurà a causa del Covid-19 fa que Badalona no es pugui permetre ara un buit de poder o que s'allargui un govern municipal en funcions amb un alcalde accidental sense legitimitat ni suport. Caldrà que totes els esquerres tinguin humilitat i capacitat de pacte, sempre i quan el PSC vulgui o pugui pactar.    

Vull deixar clar que m'entristeix força la manera com ha acabat el mandat o carrera política d'Álex Pastor. Els polítics estan sotmesos a molta pressió i com tothom han d'afrontar problemàtiques personals com el divorci que havia viscut. No sóc qui per jutjar les seves adiccions a l'alcohol o al que sigui. I no crec que si un polític dóna positiu en un control d'alcholèmia hagid e dimitir. Però sembla que el que ha passat ha sigut molt més greu, i és un mal epitafi per un polític socialista que va arribar a l'alcaldia gràcies a la moció de censura que en la pràctica va fer Albiol. Aquell sí que va ser per mi un gest molt greu.  

QUI HA GUANYAT LA CONSULTA CONVOCADA PER LA CUP A MONISTROL DE CALDERS? Publico a Nació Digital, Nació Manresa

Publicat a Nació Digital-Nació Manresa, 20 de setembre de 2016 
Xavier Rius

Diumenge, en acabar el recompte de la consulta convocada per la CUP a Monistrol de Calders (Moianès), per tal de conèixer l'opinió dels veïns a la moció de censura de PDC i ERC-MDI, que el passat juliol va desbancar a Ramon Vancells de la CUP de l'alcaldia, l'ex alcalde va valorar com una victòria el resultat de la mateixa. 146 veïns van manifestar el seu suport a que tornés a governar la CUP, 23 van triar la casella d'altres opcions i 9 que van optar per l'actual govern PDC-ERC. Amb cares serioses de la majoria dels allà presents, Vancells va afirmar que "el poble no ens ha retirat la confiança". I davant les preguntes relatives a la poca participació, només un 30% del cens, i de la baixada de vots a la proposta de la CUP, 146, front els 193 que va obtenir la CUP el maig de 2015, respongué que si Convergència i Artur Mas havien considerat vàlida la consulta del 9-N, tot i haver-hi participat només un 30% del cens, també havia de ser vàlida la de Monistrol. I anant més lluny, l'endemà dilluns Vancells va manifestar que es plantejaven demanar en el proper ple la dimissió de l'alcaldessa Sílvia Sànchez, entenent la CUP que la gent que no va votar en aquest consulta -que la resta de partits no li reconeixien validesa- no eren tampoc favorables al govern de coalició de PDC amb ERC-MDI, i acceptaven el resultat que havia sortit favorable a la CUP.
I aquí és on la CUP enganya a la gent i –això seria més molt trits- s'enganya a ella mateixa, en comparar el 9-N amb la consulta d'ahir. Al 9-N els partits independentistes: CDC, ERC i la CUP, donaven suport o convocaven una consulta que els partits no independentistes no recolzaven i no s'hi van sentir vinculats ni obligats a participar-hi. I conseqüentment el que va ser significatiu no va ser el nombre de vots negatius, donat que els partidaris del no van mantenir-se al marge i no van cridar a anar a votar, sinó si els del "Sí" tenien molt o poc suport. I el Sí-Sí va tenir 1.897.274 vots, front els 232.848 del Sí-No i els 105.245 del No.
La lectura política del 9-N no va ser que el "Sí" a la independència era 17 vegades més que els no la volen –cosa que no era certa donat que la majoria dels del "No", no van participar-hi-, sinó que prop 1.900.000 catalans volien la independència tal com proposaven uns partits –passem per alt el tema d'Unió i contem els vots de Solidaritat- que a les eleccions de 2012 havien tingut 1.787.656 vots. En resum el 9-N no valorava els seguidors de l'opció del "No", que majoritàriament no hi van participar. El que de veritat mesurava era el pes del "Sí". El suport a la proposta d'uns partits que el 2012 havien obtingut prop de 1.800.000 vots, havia estat validada per 1.900.000 de ciutadans. El 9-N ens deia que la proposta de caminar cap a la independència no només era avalada pels antics votants dels partits que la proposaven i s'hi mantenien fidels, sinó també per unes cent mil persones més. 
Doncs bé, tornant a Monistrol, després d'una moció de censura, oportuna o inoportuna, molt justificada o poc justificada, precipitada o madurada, però totalment legal i legítima, per la que els dos regidors del PDC i els dos d'ERC-MDI desbanquen de l'alcaldia a la CUP que governava amb 3 regidors (Ramon Vancells, Alba Baró i Gustau Erill) la CUP preguntava als veïns si recolzaven o rebutjaven la moció de censura, oferint que triessin entre tres opcions: Que la CUP torni al govern; que governi PDC amb ERC-MDI; i una tercera no especificada d'altres. Però el vot que seria quantitativament significatiu, en no sentir-se vinculats a participar-hi la resta, era el dels partidaris que continuï governant la CUP. Opció que se suposava que havien de triar no només les 193 persones que l'havien votat ja el 2015, sinó també aquella gent d'altres opcions, que segons creia i afirmava la CUP, estaven contents amb la gestió feta per l'equip de Vancells i els altres dos regidors, i també aquells monistrolencs que, tot i no ser de la CUP, consideraven antidemocràtica la seva destitució. A l'igual que el 9-N la xifra a valorar seria la dels que donaven a suport la proposta dels grups que el convocaven. I aquesta xifra, encara que ho disfressin de victòria, mostra que han perdut el suport del 24% dels monistrolencs que els van votar, i no existia aquella "bossa" de bona gent que tot i no ser cupera estaven indignats per la destitució de Vancells.
I acabo l'article reconeixent que no crec que la CUP estigués governant amb propostes equivocades i li reconec que van dinamitzar molt la participació dels veïns. Però van oblidar que ells només eren tres d'un Ple municipal que és sobirà i on hi havia quatre regidors més als que s'havia de tenir en compte i crec que ignoraven. Jo d'ells m'oblidaria de la proposta ridícula de demanar la dimissió de l'alcaldessa, Sílvia Sànchez, amb l'argument que la CUP ha guanyat la consulta. I es que sí una sensació trista vaig tenir diumenge al vespre escoltant a Vancells i Julià de Jodar, que amb cara de pomes agres deien que havien guanyat, va ser que em va recordar a tants polítics dels partits tradicionals que en rebre una clatellada electoral, neguen la derrota i es feliciten posant cara de circumstàncies, per "l'èxit de la festa de la democràcia".

Llegir a Nació Manresa 

 L'exalcalde de la CUP, Ramon Vancells, i l'ex diputat Julià de Jodar, valorant el resultat com un victòria. La seva cara i la dels miltants de la CUP no semblen, però, la de celebració d'una victòria.

DOLORS SABATER, LA NOIA QUE PORTAVA UN CAMIÓ PER BADALONA

Llegir en català al Periódico (clica) 

 Llegir en castellà al Periódico

Dissabte al migdia el Ple Municipal de Badalona nomenarà per majoria absoluta a Dolors Sabater nova alcaldessa, gràcies al pacte acordat entre Guanyem Badalona en Comú, PSC, ERC, ICV-EUiA i CDC. Així es posaran punt i final als quatre anys de mandat del popular Xavier García Albiol, el qual no ha parat de denunciar des del 25 de maig, el que anomena pacte de perdedors, donat que el PP va ser la llista més votada. Des del seu entorn s’ha convocat una concentració el dia del ple per intentar evitar que Sabater sigui alcaldessa.

La llei electoral i de règim local és com és i, evidentment, pot modificar-se. Però cada sistema té els seus pros i contres i s’han d’acceptar les regles del joc. Hi ha països on hi ha una segona volta que, si s’apliqués a Badalona, Sabater com a segona que va quedar, hi hagués concorregut amb el suport dels altres partits “perdedors” que ara li fan costat, pel que, probablement, seria la guanyadora. Hi ha països com Itàlia, amb una gran pluralitat de partits, en que la llista que té més vots rep per llei uns escons de regal que li ajuden a aconseguir una majoria més estable per a la governabilitat; i aquest fet obliga sovint a fer coalicions electorals, donat que junts, si es guanya, es té molts més escons que per separat. Tot sistema és modificable i de vegades beneficia a uns i en altre moment o en un altre lloc als altres. Però amb la campanya d’agitació mediàtica que ha fet Xavier García Albiol contra els pacte de cinc forces per investir Sabater alcaldessa, i després fer un govern de coalició de tres o quatre forces, pretén deslegitimar quelcom que és plenament legal. I qüestionar-ne la legitimitat, fent sortir gent al carrer, és una repetició d’allò que Albiol sap fer tan bé: trencar la cohesió, dividir la ciutadania i intentar enfrontar uns veïns contra els altres. També es critica des de l’entorn d’Albiol el fet que al nou equip de govern hi haurà una regidora musulmana, la Fátima Taleb. Quina paradoxa! Primer des de l’oposició, i aquest quatre anys batallant per impedir que a Badalona els musulmans visibilitzin i normalitzin el seu culte, i ara n’hi haurà una amb vel al govern municipal.

Albiol va guanyar les eleccions fa quatre anys gràcies a sacsejar problemes, identificant certs comportaments a certs orígens ètnics, negant el dret a practicar en espais públics o privats el culte religiós a una part de la ciutadania. I ja en el govern, fent actuacions com precintar acompanyat de la premsa, una sèrie de comerços d’estrangers per l’incompliment d’alguna normativa o alguna irregularitat que, en la majoria de casos i de municipis es resol amb un advertiment o una multa acompanyada d’un termini per solventar aquella deficiència. I encara que els comerços precintats reobririen al cap d’uns dies en resoldre el problema, Albiol aconseguia el que volia, presentar-se com un justicier cap una part de la ciutadania, que, casualment, no pot votar, front una altra que sí que pot fer-ho.

Dolors Sabater, la dona que encapçalarà el govern de coalició de Badalona, no és una dona feble a la que, l’avui alcalde en funcions pugui doblegar fàcilment. És una dona forta i sensible, que fa com ningú allò que creu. Tossuda i generosa, que defensa el que pensa que és just, solidària amb els altres, que considera el treball en equip un valor en si mateix, i profundament vinculada al teixit social, associatiu i polític de Badalona, més enllà de sigles i consignes.

Vaig conèixer a Sabater a finals dels anys setanta al Casal de la Pau de Barcelona i el Moviment d’Objectors de Consciència on tots dos militàvem. Ella era de les poques noies que hi havia, donat que la mili, com el conyac Soberano, era coses d’homes. I ella no era allà per ser la parella d’algun objector. Hi militava perquè creia en la lluita pacifista i antimilitarista, i la coneixíem tots com “la noia del camió de Badalona”. I és que aquella noia de dinou anys portava el camió de l’empresa del seu pare i, conduït per ella, l’utilitzàvem sempre que ens feia falta. Per les primeres rues de carnestoltes que es van fer a Barcelona els anys vuitanta, temps que a Europa hi havia la lluita contra la instal·lació de míssils americans, disfressàvem el seu camió de blindat llança míssils i carrossa pacifista. Un any, crec que va ser el 1983, vam guanyar un dels premis de millors carrossa, que ens el va lliurar la llavors regidora de Cultura, Maria Aurèlia Capmany. Dos anys abans, aquell mateix camió el vam fer servir, no per disfressar-lo de vehicle militar, sinó per fugir-ne. El 23 de febrer de 1981, el dia del cop d’estat, ella va venir de Badalona amb el camió en el que vam carregar i amagar tots els arxius del Casal de la Pau. Si el cop militar triomfava els que dèiem no a la mili teníem molt a perdre.

Recordo que ella llavors ja ens parlava amb tendresa del seu germà gran, Frederic, que tenia una minusvalia de naixement, i que només era capaç de dir una vintena de paraules. I Miozz, manera com ell pronunciava Maria Dolors i se li dirigia, era una d’aquestes. I precisament Miozz és el nom que la Dolors Sabater va posar al seu blog digital fa uns anys.

I combinant la seva vida laboral com a professora d’institut, la vida familiar de mare i esposa, i la social en diferents entitats i projectes, dedicava –i dedica- moltes hores al seu germà gran.

La vida de vegades sorprèn repetint cops dolorosos, i el seu altre germà, Daniel, ara fa dotze anys va patir un íctus que el va obligar a necessitar una cadira de rodes. Ell també estava molt vinculat al món associatiu, era membre dels Castellers, i ella el portava a actes socials i culturals. La invisibilitat i inactivitat és una patologia afegida amb la que els familiars i l’entorn acostuma a castigar als discapacitats –com també ho fa amb els que viuen en la pobresa- i ella hi lluitava cada cap de setmana per trencar-la. I el fet de dedicar molt del seu temps als dos germans amb discapacitat fa que conegui molt bé els murs de la burocràcia i la incomprensió administrativa que sovint pateixen, com també coneix el carrers, els parcs i els equipaments de Badalona on una persona amb cadira de rodes hi pot accedir fàcilment i aquells que no. Quan el germà petit va morir ara fa mig any, els Castellers de Badalona li van aixecar un pilar de dol. La Dolors reconeix aquests dies que, quan li van proposar fa quatre mesos la bogeria d’encapçalar la candidatura de Guanyem Badalona en Comú, hagués dit que no si aquest germà fos viu.    

Ara es fa difícil saber si el govern de coalició que ella encapçalarà des de dissabte a Badalona, estarà en el seu dia a dia més o menys encertat. En els governs de coalició s’ha d’escoltar, dialogar, negociar, pactar, fixar un rumb i acceptar l’acord final. Però per sobre de tot l’alcaldessa i el plenari municipal tenen l´última paraula, encara que sigui d’una candidatura que porta el procés participatiu en el seu ADN. Probablement l’alcalde sortint, Xavier García Albiol continuarà amb la seva estratègia de desqualificació personal cap a ella i cap els partits que han fet pacte. Ella ha encapçalat la llista de Guanyem Badalona en Comú que agrupa a la CUP i Podem, i tindrà el ple d’investidura el suport, també, del regidor i diputat de CDC, Ferran Falcó, el qual ha deixat clar que tot i les seves diferències ideològiques amb aquests dos grups, donarà suport a Sabater per la seva trajectòria i la seva capacitat de treballar i aglutinar.

Que sàpiga Albiol si continua amb la campanya de desqualificació i deslegitimació del nou equip de govern, que tindrà davant una dona que, a diferència d’ell, que no té el suport de ningú més tret del PP, sap teixir complicitats i suports, i que creu que el que divideix a la gent de Badalona no és l’origen ètnic, sinó les desigualtats i la pobresa que molts pateixen o poden patir. Tindrà al davant aquella noia forta i sensible, que amb dinou anys portava un camió per Badalona.

Sabater portant el camió a la Rua de Carnestoltes de Barcelona el 1983

Convocatòria del PP no signada per ningú "per evitar que Badalona caigui en mans de la CUP"

Tanques publicitàries del PP negant la legitimitat de l'acord

 Llegir en castellà al Periódico

ALBIOL OMPLE BADALONA DE CARTELLS QUE NEGUEN LA LEGITIMITAT A L'ACORD QUE FARÀ ALCALDESSA A SABATER I CONVOCA CONCENTRACIÓ A L'HORA DEL PLE PER EVITAR-HO

En una acció desesperada front l'evidència que Dolors Sabater serà anomenada alcaldessa de Badalona amb els vot dels regidors de Guanyem Badalona en Comú, PSC, ERC, ICV-EUiA i CDC, l'alcalde en funcions Xavier García Albiol i el PP de Badalona han omplert la ciutat de tanques publicitàries i cartells negant la legitimitat d'aquest acord i convocant a una concentració davant l'ajuntament el proper dissabte al matí a l'hora del ple per imperdir-ho.

 Albiol ja va convocar una primera concentració contra el pacte el dimarts de la setmana passada a la que van assistir prop de mil persones.  A les xarxes socials des de l'entorn del PP també es fan comentaris islamòfobs cap a la regidora Fátima Taleb pel fet de ser d'origen magribí i musulmana.

La llei electoral i de règim local estableix que és nomenat alcalde el cap de llista que en el ple de constitució rep el vot de la majoria absoluta dels regidors, i en el cas que cap cap de llista obtingui aquest suport es nomena alcalde el cap de llista de la candidatura que va obtenir més vots a les urnes.

Com Sabater obtindrà el vot de 15 dels 27 regidors serà la nova alcaldessa. ERC i ICV-EUiA entraran al govern. El PSC encara no està clar.

Des de Guanyem Badalona en Comú i ERC s'ha convocat a una celebració festíva i cívica a la plaça. S'ha de dir que hi ha preocupació en l'estament policial per tal que els esdeveniments es descontrolin.

     Cartells del PP contra la el nou govern de Badalona.

Dolors Sabater, ahir a la porta de l'Ajuntament de Badalona

Xavier García Albiol, alcalde en funcions.

La situació a la Plaça de la Vila dissabte pot ser molt tensa

800 PERSONES ES CONCENTREN AL BARRI DE LA SALUT DE BADALONA EN L'ACTE DE SUPORT A ALBIOL

(Actualitzat dimarts 9 de juny: La informació feta pública ahir al vespre de que el PSC es plantejaria acceptar un govern municipal del PP a Badalona, sense Albiol, crec que és un farol. De totes formes Albiol veu compatible ser cap de l'oposició a Badalona amb anar dels primers a la llista del PP al Congrés del Dipultats, i a la direcció estatal del PP de Madrid li semblaria bé tenir l'Albiol al Congrés del Diputats (i a les tertúlies de TV) donant canya contra els socialistes i l'independentisme. 
Albiol ha convocat una concentració dissabte davant l'ajuntament per evitar que "caigui en mans de la CUP" Clica aquí
--------------
(Actualitzat dia 7 de juny: Es prepara una concentració "especial" de suport a Albiol el dissabte dia 13 a l'hora del ple d'investidura davant i dins l'ajuntament, i diferents accions pels dies posteriors. Hi ha recollida de signatures,  i el traspàs de poders sembla que no serà armoniós ni pactat)
 -------------------------------------------------
Unes 800 persones s'han concentrat avui  al barri de la Salut de Badalona en l'acte organitzat per l'alcalde Xavier García Albiol, sota el lema "Para que lo que no han ganado en las urnas no lo ganen en los despachos" contra el pacte dels partits d'esquerra de la ciutat per formar un govern de progrés amb majoria absoluta encapçalat per Dolors Sabater.

L'alcalde ha fet un parlament, entre crits d'aclamació i aplaudiments, denunciant el que ell considera "pacte de perdedors" que farà que Dolors Sabater sigui alcaldessa, a la que ha qualificat com una militant independentista d'extrema esquerra de Podemos i la CUP. Ha demanat al PSC que reflexioni  i ha fet una crida als assistents per tal que parlin amb amics, veïns i familiars socialistes per tal que el PSC no voti a favor de Sabater. I ha afirmat que en cas que el proper dia 13 abandoni l'alcaldia, treballarà des de l'oposició contra la política d'aquest nou govern municipal i per recuperar el govern de la ciutat. 

Albiol ha parlat al costat d'una pancarta amb el lema "Keremos Albiol alqualde". Alguns veïns portaven les mateixes samarretes "Albiol no te rindas, tu lucha es mi lucha" que el PP va distribuir fa dos anys i mig als seus seguidors per manifestar-se quan van esclatar diversos escàndols de corrupció, i que es van veure per primera vegada el 29 d'octubre de 2012 davant l'Ajuntament, quan se celebrava un ple en el que el PP va perdre el regidor David Gómez. En aquell ple Gómez va passar a ser no adscrit, i va acusar a Albiol de pretendre fer-lo responsable d'una sèrie de casos de presumpta corrupció o irregularitats de les que Gómez responsabilitzava a altres regidors. Irregularitat que aquell dia es van tractar en el ple a petició de l'oposició. També va mobilitzar els seus seguidors el 20 de novembre del 2013 a l'Audiència de Barcelona quan va ser jutjat pels pamflets xenòfobs. 

Faltant onze dies pel ple de constitució del nou ajuntament, ja es dóna per segur que PSC, ERC, i Iniciativa votaran a favor de la investidura de la cap de llista de Guanyem Badalona en Comú, si bé està per determinar els acords programàtics i si el PSC formarà o no part del govern.  El cap de llista d'ERC Oriol Lladó, va deixar clar durant la campanya que donaria suport a un pacte que fes fora a Garcia Albiol de l'alcaldia. En el cas de que el socialistes en formessin part, probablement no hi serà l'ex alcalde Jordi Serra.  El PP té 10 regidors i és la llista més votada, i la llei diu que serà alcalde aquell cap de llista que tingui en el ple de constitució la majoria absoluta dels regidors, i en el cas que ningú la obtingui és alcalde el cap de la llista més votada a les urnes. 
Com Guanyem Badalona en té 5, PSC 4, ERC 3 i Iniciativa 2, sumen 14 que és la majoria absoluta. Està per veure que farà CiU que ha baixat i en té 2, si bé el seu vot no canviarà res. 

Albiol parlant amb la pancarta darrera seu d"KEREMOS ALBIOL ALQUALDE"

Imatges de la concentració d'aquesta tarda.

MANIFESTACIONS ANTERIORS DELS SEGUIDORS D'ALBIOL:

Manifestants en favor d'Albiol el dia del judici pel pamflets xenòfobs
 

Manifestants amb les mateixes samarretes que avui en el ple del 29 d'octubre de 2012

CONVOCATÒRIA  CONTRA EL NOU EQUIP DE GOVERN:

"NOSALTRES HEM FET ELS DEURES, ARA LI TOCA AL GOVERN ENVIAR LA LLEI AL PARLAMENT", DIU DIONÍS GUITERAS, ALCALDE DE MOIÀ. Els 10 alcaldes mostren la seva satisfacció per la victòria del sí als deu municipis

L'alcalde de Santa Maria d'Oló, Ramon Vilà, l'últim en arribar amb el resultats, es rebut amb aplaudiments a la seu del Consorci

 El deu alcaldes s'abracen

El sí ha guanyat als 10 municipis del Moianès. La majoria dels ciutadans, doncs, han votat a favor que aquest territori es constitueixi com a comarca. Ara el Lluçanés farà un procés similar.
5.146 persones han votat dels 10.861 electors cridats a les urnes. On la participació ha estat més alta és Collsuspina amb un 68,48%. A Sant Quirze Safaja és on menys ciutadans han votat, amb un 31, 31%. La participació global ha estat del 47,37%, amb 4.147 sí, i 841 no .
La participació per municipis és la següent: A Calders, 41,26% (335); a Castellcir, 46,54% (262); a Castellterçol, 43,40% (871); a Granera, 59,46% (44); a L'Estany, 63,74% (225); a Moià, 45,74% (2.180); a Monistrol de Calders,45,21% (274); a Santa Maria d'Oló, 67,22% (611), a Sant Quirze Safaja, 31,31% (155) i a Collsupina 68,48% (189).
Aquests són els resultats finals:
- Calders: 281 sí / 51 no / 1 blanc / 2 altres
- Castellcir: 237 sí / 23 no/ 1 blanc
- Collsuspina: 95 sí / 84 no / 7 blanc
- Castellterçol: 629 sí / 227 no / 16 blanc / 8 altres
- Monistrol de Calders: 178 sí / 84 no / 4 blanc / 7 altres
- L’Estany: 195 sí / 18 no / 9 blanc / 3 altres
- Granera: 42 sí / 2 no
- Sant Quirze Safaja: sí 136 / 16 no / 3 blanc
- Santa Maria d’Oló: 326 sí / 266 no / 11 blanc / 8 altres
- Moià: 2.028 sí / 70 no / 42 blanc / 40 altres

Un cop ha arribat l'alcalde de Santa Maria d'Oló, s'ha fet una roda de premsa en la que han intervingut els deu alcaldes que han mostrat la importància d'haver anat pelgats, han recordat les persones, alcaldes, regidors i entitats que durant 20 anys han lluitat per aconseguir que el Moianès esdevingués comarca.  
Ha tancat les intervencions l'alcalde de Moià i president del Consorci del Moianès, Dionís Guiteras, que ha dit que "nosaltres hem fet els deures, ara cal que ho faci el Govern i envii la llei al Parlament per tal que pugui aprovar-se ja!".  

La propera setmana tots els ajuntament faran plens municipals per ratificar o nova loluntat d'integra-se a la nova comarca, i en haver guanya el sí a tots, no hi ha dubte que tots els plenaris hi donaran suport.

Els deu alcaldes i alcaldesses i el personal del Consorci brinden després de la roda de premsa

Dionís Guiteras, alcalde de Moià ha demanat al Govern que faci els deures i enviï la llei al Parlament ja.

l'alcalde de Calders, Lluís Cerarols

Maties Ponsa, alcalde de Monistrol de Calders

Oriol Batlló, alcalde de Collsuspina, municipi on la participació ha estat més alta i el resultat més ajustat

Carles Ibáñez, alcalde de Castellcir

Carme Tantiñà, alcaldessa de Castellterçol

Ramon Banús, alcalde de Sant Quirze Safaja

Pere Genesca, alcalde de Granera

Salvador Tresserra, alcalde de l'Estany que animat al Lluçanès a constituir-se en comarca

Ramon Vilà, alcalde de Santa Maria d'Oló, on fa uns anys es va votar majoritàriament en contra d'integrar-se al Moianès i avui el sí s'ha imposat.