Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és un periodista, mestre i escriptor català. Està especialitzat en l’extrema dreta, però també tracta temàtiques com els drets humans, conflictes internacionals, el món àrab o la migració, entre d’altres. Rius és dels màxims experts en l’extrema dreta fent un seguiment constant a cada pas que dona el moviment i els grups neonazis a Espanya. Malgrat les amenaces i les coaccions ha continuat la seva investigació.
De fet, la publicació del seu llibre Xenofòbia a Catalunya, centrat en l’auge electoral del partit xenòfob Plataforma per Catalunya a les eleccions municipals del 2011 va causar que patís reiterades amenaces a les xarxes socials. Més tard, l’any 2012 el president del partit, Josep Anglada, va interposar contra ell diverses querelles i denúncies, que van ser desestimades per l’Audiència Provincial de Barcelona.
En el seu web, el periodista aporta la seva mirada d’especialista i opinió on traça cada moviment de Vox. Precisament, Rius, va publicar el 2022 el llibre Els ultres són aquí i el 2023 Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron on tracta al detall cada aspecte del partit d’ultradreta. En aquesta entrevista, el periodista aprofundeix en les arrels de Vox, el passat de Santiago Abascal, els motius de les constants crisis i l'espectre ideològic del partit.
Per què Vox va entrar en crisi a les Balears?
A les Balears cinc diputats autonòmics trenquen amb la direcció nacional perquè les subvencions rebudes per l’Assemblea les enviaven a un compte d’Ortega Smith. Recordem que Vox no reconeix les autonomies i tots els diners s’envien a Madrid. Això provoca que, encara que simpatitzis ideològicament, si et sents humiliat, acabis explotant.
De quina manera?
Per exemple, un líder del partit no pot seure a fer un cafè amb el líder regional del PP sense el permís del comissari polític de Madrid. Abascal no permet que els diputats a les illes entrin al govern perquè no se’n fia. Els rebels són encara més anticatalanistes, llavors quan Abascal ordena aprovar els pressupostos i el sostre de despesa deixant al costat que s’eduqui plenament en castellà, tot esclata.
Qui ha guanyat la guerra civil dins de Vox?
Va marxar el sector liberal-econòmic liderat per Espinosa de los Monteros i diuen que va guanyar el sector falangista, però no és veritat, perquè van fer costat a Milei i de falangista no en té res. Els falangistes tenen un component social que a Espanya es tradueix durant la dictadura de Franco amb la seguretat social, les vacances, el ministeri d’habitatge o la paga del 18 de juliol. En canvi, Milei suprimeix les ajudes, subvencions i l’estructura de l’estat. Qui ha guanyat la guerra civil és Abascal.
Quin és el funcionament del partit?
Vox té un funcionament peculiar. Va començar que els militants elegien els candidats, i que els militants treien les executives provincials, i ara això ho han eliminat. Actualment, la composició de les llistes electorals i les comitives provincials les nomena el Comitè Executiu Nacional (CEP). Ara bé, l’òrgan que realment mana és el Comitè d’Acció Política (CAP). Fins fa un mes el portaveu era Buxadé, i està compost per Kiko Méndez-Monasterio, Abascal i Garriga. Tant és el poder del CAP que les executives provincials no poden decidir res sense el seu permís.
"Un líder de Vox no pot fer un cafè amb un del PP o canviar una impressora sense el permís de Madrid"
Per què Abascal va convocar l’assemblea dos mesos abans del que li tocava?
De fet, no és una assemblea, sinó una autoproclamació. Per presentar-s’hi s’ha de recollir el 10% dels avals de manera telemàtica. Si ningú els té es prova amb el 5%, i com a límit amb el 3%. Per tant, si no obté la xifra establerta un candidat no es pot presentar. Si només una candidatura els aconsegueix, aquesta queda proclamada. En canvi, quan a Casado el van fer fora del PP, el Comitè Executiu Nacional va proposar a la militància a Núñez Feijóo com a nou líder a una assemblea de 300 persones. El 98,5% van votar per Feijóo i l’altre 1,5% va votar que no o blanc. En el cas d'Abascal és obtenir els avals i quedar proclamat davant la manca de candidats.
Què significa relegar Ortega Smith i Buxadé del partit?
Primerament, a Ortega Smith l’han salvat perquè estava mort. Quan Vox a les generals passa de 52 a 33 diputats tots els líders donen la cara, però ell no apareix perquè algú va filtrar que es volia presentar a liderar Vox. El van rescatar i va passar a vocal. Darrere de Smith hi ha una sèrie de persones que són els fontaners, persones amb més d’una tasca a la formació. Per contra, Buxadé ha passat de vicepresident a vocal i s’ha de veure quin paper tindrà al CAP.
I ascendir Ignacio Garriga?
Abascal ha ascendit a Ignacio Garriga a vicepresident, cosa inaudita. L’article 14 dels estatuts de Vox diuen que la formació tindrà vicepresidents, en plural, cosa que ara mateix hi ha un incompliment. Garriga és molt obedient, i per això els seus rivals a Vox comenten que és un escolanet. Quan era petit ja ho era a algunes esglésies de Sant Cugat del Vallès. No obstant, si és diputat al Parlament de Catalunya ha de passar la meitat de la setmana a Barcelona. El vicepresident i secretari general es perd mitja setmana l’ambient del Congrés, per tant, tot queda en mans del líder suprem: Santiago Abascal.
Quines diferències hi ha entre Buxadé i Espinosa de los Monteros?
Buxadé és falangista i autoritari, mentre Espinosa és ultraliberal. Buxadé critica en el seu llibre Soberanía el sistema autonòmic que ha produït que l’home espanyol estigui desarrelat amb Espanya. Espinosa s’assimila a Thatcher en el sentit de no qüestionar el sistema i la independència judicial, i buscar que es paguin pocs impostos i la fi de subvencions de l’estat. Espinosa surt perquè l’humilien, però es queda com a militant de base perquè no decapitin la seva dona, Rocío Monasterio.
Quin paper té ara Rocío Monasterio?
Rocío Monasterio ho té fatal a l’Assemblea de Madrid: Ayuso té majoria absoluta i no té protagonisme. És seca i distant i demanava anar al Congrés, però no està a l’executiu. Si la mantenen al partit és perquè a l’Abascal no li interessa que marxin tots els pioners de Vox.
"La designació de Garriga com a vicepresident i secretari general produeix que tot quedi en mans del líder suprem: Santiago Abascal"
Vox entrarà al Parlament de Galícia? Pot fer que el PP perdi la majoria absoluta?
Té pinta que no. És l’única autonomia on no han entrat, a més té un candidat que té un discurs que no se’l creu ni ell. Els votants a Galícia són conservadors, però gallecs. Quan un partit vol suprimir l’estat autonòmic i la llengua a una regió plurinacional no tindrà èxit. Vox neix com Ciutadans, denunciant la discriminació basada en el fet que si un ciutadà de Móstoles vol treballar a les administracions de Catalunya o Galícia no pot per l’idioma.
A què es deu la sortida de Macarena Olona?
Olona era una persona preparada i en el Congrés dels Diputats despunta massa. Com tenia un prestigi massa bo, l’envien a Andalusia, que pensaven que el PP necessitaria a Vox i seria vicepresidenta. Durant la campanya, un candidat de la formació no pot anar amb un foli i quatre apunts, sinó portar escrit el que dirà, i ella no accedeix, fet que provoca enrenous. Juanma Moreno i el PP treuen majoria absoluta, el partit és irrellevant al Parlament i tampoc és presidenta de Vox Andalusia perquè no existeix. Està sola i decideix plegar per formar una candidatura que es diu Caminando juntos, després escriu el seu llibre Soy Macarena i ara ha tornat a l’Audiència Nacional.
Quines informacions destapa Olona sobre el finançament de Vox?
Olona denuncia el desviament de fons d'11 milions que ha rebut Vox de les quotes, de les aportacions dels Parlaments autonòmics i ajuntaments. Els diners van a parar a la fundació Disenso i Tizona Comunicación. Kiko Méndez-Monasterio juntament amb Gabriel Ariza, fill de Julio Ariza, encapçalen Tizona Comunicación i reben quatre milions mentre que la fundació del partit, Disenso, en rep set. Un fet curiós és que qualsevol fundació d'una formació diu que el president honorari serà el president del partit, que és normal, però els estatuts de Disenso diuen que el president vitalici és Santiago Abascal Conde.
"Mentre que a qualsevol altra fundació el president honorari és el del partit, Santiago Abascal és el president vitalici de Disenso, vinculada a Vox"
Què impulsa a Abascal a arribar fins on és ara?
Sí, a l’Abascal del 2009 li passen quatre coses: és diputat al Parlament d’Euskadi pel PP i a les eleccions perd l’escó, tenia un bar musical amb la seva dona i abaixa la persiana, cosa que provoca l’embargament de la casa família, i es divorcia. En aquest punt, es jura a si mateix que mai més passarà fam i el rescata l’Esperanza Aguirre amb un sou de 80.000 euros anuals a l’Agència Madrilenya de Protecció de Dades. Arriba la crisi i suprimeixen aquest càrrec, però va a parar a una fundació fantasma del Mecenazgo y Patrocinio Social amb el mateix sou. Més tard, comença el seu pas per Vox i es carrega a Vidal Quadras per ser ell president.
És lògic que totes les branques de la ultradreta hagin conviscut tant de temps a la mateixa formació sense escissions?
Han conviscut perquè és un partit obedient. El que ha fet esclatar la situació ha estat l’excessiva intervenció de Madrid i la manca democràcia interna. Fins i tot per canviar una impressora s’ha de demanar permís al comissari polític i la gent plega per la humiliació constant. Hi ha persones que saben xerrar en públic i no les deixen. La legislatura passada va marxar la meitat dels regidors municipals i es van presentar set escissions i cap ha tingut èxit. Cap pot fer ombra a Abascal.
"Vox no desapareixerà, sigui amb 10 o 15 escons, perquè les seves reivindacions encara existiran"
La fusió amb el PP és el futur de Vox?
Vox no pot tornar al PP perquè hi ha massa diferències. La ultradreta vol derogar l’estat autonòmic, acapara els agricultors i critica la UE per no complir la normativa de les granges. També cal tenir en compte el sector ultracatòlic, que defensa la unitat d’Espanya i arraconar el català perquè es parli només a la intimitat. Pot ser que tingui menys escons, però aquestes reivindicacions encara existiran. No importa si Vox té més o menys diputats, 15 o 10, perquè Abascal continuarà sent president vitalici de la fundació Disenso
Segon article de Pau Saiz. Les crisis internes que eclipsen Vox. 15 de febrer de 2024
