PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA (PDxC) UNA DE LES ESCISSIONS DE PxC, DEMANA AL MINISTERI DE L'INTERIOR QUE DENEGUI EL CANVI DE SIGLA DE CDC PEL DE "PDC", EN CREAR CONFUSIÓ AMB "PDxC". PDxC va ser creat per Anglada, J M Mensa i Jaume Farrerons després de l'expulsió d'Anglada de PxC, però finalment Mensa i Ferrerons van trencar amb Anglada, i van presentar-se a les municipals de Vic, si bé tres dies abans de les eleccions van retirar la candidatura

Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), partit impulsat per Josep Anglada després de la seva destitució de la presidència de Plataforma per Catalunya i expulsió del partit, ha presentat un escrit al Ministeri de l'interior demanant que no s'accepti el canvi de sigla de CDC pel de PDC (Partit Demòcrata Català), donat que les sigles PDC crearien confusió amb les de PDxC. Aquest és el segon partit que oposa al nou nom i sigla de Convergència Democràtica de Catalunya, donat que Demòcrates de Catalunya (escisió independentista d'Unió) també ha demanat al Ministeri que no accepti la nova denominació de Convergència, en crear confusió amb el seu nom.

Anglada va impulsar la creació de PDxC, però ell no va constar ni com a president, secretari o tresorer, donat que en aquell moment encara pugnava per recuperar el control de PxC. Poc després de constituir-se PDxC Jaume Farrerons i Joan Manel Mensa van trencar amb Josep Anglada, en rebutjar Anglada l'aliança que volia Farrerons amb el partit Izquierda Nacional de los Trabajadores d'ideari proper al socialisme originari del feixisme italià amb una fixació especial per les conspiracions sionistes i wahabites.

Llavors Anglada va renunciar a competir a nivell de tot Catalunya amb PxC a les municipals, presentant-se ell a les eleccions de Vic amb la sigla de Plataforma Vigatana. Farrerons per la seva banda es va presentar a Figueres amb la sigla INTRA (Izquierda Nacional de los Trabajadores) i Mensa va fer llista a Vic com PDxC.  Però per diferents motius, un d'ells les queixes o denúncies de persones que anaven a la llista de PDxC que deien que se'ls havia enganyat, Mensa va retirar la candidatura vigatana tres dies abans abans de les eleccions.

La sigla PDxC (ves al seu face) ha estat congelada aquest any, i casualment a la web del Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, tot i que apareix Mensa com a responsable del partit, surt com a mail i telèfon de contacte els de Josep Anglada.

ORIOL AMORÓS DEIXA L'ESCÓ AL PARLAMENT PER TORNAR A LA SECRETARIA D'IMMIGRACIÓ EN SUBSTITUCIÓ DE XAVIER BOSCH.

 Xavier Bosch, Secretari sortint

Oriol Amorós, deixar el Parlament per tornar a la Secretaria d'Immigració

El fins ara diputat, Oriol Amoros, que va ser l'anterior legislatura portaveu adjunt d'ERC al Parlament, i que va perdre les primàries d'ERC a l'alcaldia de Barcelona front Alfred Bosch, ha estat nomenat nou Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat. 

Amorós no només es retira de l'activitat parlamentària, sinó que torna així al càrrec que va ostentar entre  entre 2006 i 2010, quan amb el Tripartit va ser Secretari per a la Immigració. Durant aquella etapa va impulsar el Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, i va participar en la negociació de la transferència a la Generalitat de Catalunya de les autoritzacions de permisos de treball. 

El fet que la Conselleria d'Afers Social i Família recaigui ara en la militant d'ERC, Dolors Bassa, ja feia pensar que es cessaria a qui fins fa uns dies ocupava el càrrec, Xavier Bosch, vinculat a Convergència i la Fundació Nous Catalans i que ocupava el càrrec des de 2010. Bosch, que li ha tocat gestionar un període en el que el Govern central va reduir gairebé a cero els fons d'integració a les persones nouvingudes, i va viure episodes complexos com l'expulsió del dirigent de Nous catalans, Noureddine Ziani, ha publicat aquesta carta de comiat que adjunto a continuació:   

ESCRIT DE COMIAT DEL FINS ARA DIRECTOR D'IMMIGRACIÓ DE LA GENERALITAT

Quan un dia de finals de gener de 2011 l’aleshores conseller Josep Lluís Cleries em va presentar les persones de la Direcció General per a la Immigració amb les quals havia de començar a treballar vaig pronunciar unes paraules on, entre d’altres coses, em comprometia a treballar,en equip, com un bon servidor públic i amb lleialtat.

Cinc anys i dues legislatures després deixo el càrrec amb la confiança de pensar que he complert els meus compromisos d’aleshores. Des de la Direcció General per a la Immigració hem fet una feina col•lectiva lleial al govern, a la resta d’institucions i sobretot a la gent, a les persones a qui hem servit tant bé com hem sabut.

Amb aquesta feina he conegut molta gent i he après coses noves en un enriquiment personal que valoro moltíssim.

Però hem hagut de superar serioses dificultats. Per començar, el 2012 Madrid ens va escanyar econòmicament ja que el govern espanyol va deixar a zero els fons que des de feia anys ajudaven a finançar les nostres polítiques d’acollida i integració. Uns fons que no podien ser automàticament coberts per la Generalitat degut als problemes financers que llavors patia i que avui encara pateix. La crisi i la manca de liquiditat van provocar, a més, restriccions en els horaris i les retribucions dels treballadors públics, unes restriccions que no ajudaven precisament a mantenir un bon ritme de feina.

Malgrat aquestes limitacions, però, en aquests anys hem mantingut un bon ritme: hem creat un sistema que ha permès fer més de 100.000 informes d’estrangeria(d’integració social per a l’arrelament social a Catalunya, d’esforç d’integració,d’adequació de l’habitatge i de nacionalitat) d’acord amb el nou reglament de la Llei espanyola d’estrangeria. Hem desenvolupat la Llei d’Acollida de les Persones Immigrades i de les Retornades a Catalunya i hem començat a implementar arreu del país la creació del Servei de Primera Acollida. Un servei innovador per ajudar a les persones nouvingudes des del moment del seu empadronament en un municipi català un servei de formació en les llengües oficials, començant per la catalana,d’orientació laboral i, molt important, de coneixement de la societat catalana i el seu marc legal. Una gran eina per facilitar l’encaix al seu nou entorn social i nacional, posant les bases per a la seva integració al país.

Hem redactat, aprovat i desenvolupat plans i els hem començat a desenvolupar, com el Pla de Ciutadania i Migracions horitzó 2016, elaborat al llarg de tot un any amb la participació de centenars de persones, entitats i institucions; el Pla de Protecció Internacional de Catalunya que ha estat la base sobre la qual s’ha creat el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades, en plena activitat en aquests moments;i el Pla de Mobilitat Internacional, pensat per coordinar i impulsar mesures de suport als nostres emigrants, assessorant-los si volen marxar, acompanyant-los mentre són fora i proposant-los mesures perquè puguin tornar dignament.

Hem continuat les polítiques de retorn voluntari, d’inclusió sòciolaboral (PRT), de convalidació de títols universitaris (SARU), d’alfabetització de persones adultes (Lletres per a tothom), hem desenvolupat el protocol contra les Mutilacions Genitals Femenines i hem reunit les entitats municipalistes i les diputacions en una estratègia antirumors i de lluita contra el racisme i la xenofòbia per tot Catalunya.

Tot i les estretors pressupostàries hem distribuït 8 milions euros a les entitats socials del país en concepte de subvencions per ajudar-les a dur a terme la seva feina integradora.També hem fet aportacions importants al Consorci per la Normalització Lingüística per apropar els cursos de català a les entitats de persones migrades.

Un punt i a part es mereixen els ens locals: són una peça clau en les polítiques d’acollida i d’integració de les persones migrades. Hem dedicat molts esforços a ajuntaments i consells comarcals i amb ells hem fet coses junts. I moltes més se n’han de continuar fent. A ells hem dedicat més de 18 milions d’euros a través dels contractes programa anuals.

Tot això i moltes coses més les hem fet un reduït equip humà absolutament vocacional. Vocacional en el sentit de servir, ajudar i comprendre les necessitats però també els anhels d’aquesta gran part de la nostra població vinguda d’arreu del món.

Moltes gràcies a l’equip de direcció: Llorenç, Orland, Rosa Maria, Xavier, a les adjuntes Montse i Maria Rosa, a la meva secretària Esther, a la Rosa i Arantxa. A l’Àngel, al capdavant del comitè d’acollida de refugiats.

Moltes gràcies també a: Jordina, dues Cristines, Xavier, dues Laures, Àurea, Bernat, dues Mireies, Gemma, dos Jordis, Alícia, Pilar, Sabrina,Muntsa, Abdul, Agustí, Elisabet, Pere, Toni, Joan, Anna, Magda, Najat, Ricard, dos Sergis, Artur, dues Martes, Mayte, dues Núries i Maria.

Poca gent per fer una feina enorme. Una feina ha anat encaminada, d’una banda, a facilitar que el 20% de la població catalana que té origen en la immigració recent se senti acollida i faci els passos necessaris per integrar-se en una societat diversa, plural, variada però catalana al cap i a la fi. I, de l’altra,ha estat treballar perquè l’altre 80% entengui la necessitat d’aquesta acollida i faciliti la integració de tothom en una societat cohesionada. La tan esmentada “cohesió social”, és necessària per progressar però saber-la gestionar des de la diversitat d’orígens (tenim persones de 178 nacionalitats diferents), de llengües (se’n parlen 270 a Catalunya), religions i maneres de fer i de pensar és un repte. Un repte immens que hem de continuar assumint. En un país com el nostre, avesat històricament a créixer per la via dels moviments migratoris aquesta tasca és perfectament factible.

Deixo la Direcció General amb una sensació de recança però amb la consciència d’haver fet una bona feina i la confiança que qui em substitueix ho farà amb la mateixa determinació i ganes sota la direcció de la nova consellera Dolors Bassa.

Vull acabar agraint el suport rebut per part de la consellera Neus Munté, des d’ara consellera de la Presidència. Va saber crear un gran equip humà al Departament de Benestar Social i Família basant-se en la confiança. Neus: moltes gràcies.

Ara mateix no sé quina serà la meva propera dedicació. Continuaré, sens dubte en l’entorn de la Fundació Nous Catalans –on hi sóc des de la seva creació, molt abans de ser nomenat director general- treballant amb persones i entitats per aconseguir entre tots la construcció d’una Catalunya millor.

Em podeu localitzar fàcilment a través de Facebook i a twitter (@xavierboschg) des d’on podem estar en contacte de forma àgil.

He començat parlant de lleialtat i vull acabar aquestes paraules manifestant la meva lleialtat però també confiança i compromís amb els presidents Puigdemont i Mas als quals seguiré en el camí de construir una Catalunya, pròspera, justa i lliure. És a dir, independent.

Adéu i fins ben aviat.

Xavier Bosch i Garcia
Barcelona, 26 de gener de 2016

MOIÀ, ALGUNES REFLEXIONS ARA QUE S'HA DESIMPUTAT ALS QUE VAN DENUNCIAR LA MALA GESTIÓ I LES MOLTES IRREGULARITATS

 Ara fa 16 anys, quan regidors de l'oposició com en Paco Torres, denunciaven l'ús personal i descontrolat que feia l'alcalde, Josep Montràs, de la targeta VISA d'alcaldia, vaig tenir algunes converses molt llargues amb dirigents nacionals i comarcals de CDC, els qual s'avergonyien del que sortia a la premsa, però no s'atrevien a tocar des de Manresa o Barcelona el territori de Josep Montràs.  Per posar un exemple, Montràs s'oferia a fer comptes i recollir diners dels dinars d'alcaldes de la comarca a algun restaurant del Bages, i un cop havia recollit els diners, segons testimonis, pagava el dinar de tots amb la VISA municipal i els diners que havia recollit es quedaven, presumptament, a la seva butxaca 

 

Quan a finals del passat mandat, va esclatar la situació de fallida de l'ajuntament de Moià, vaig escriure a diversos mitjans alguns articles analitzant les causes de la fallida de Moià, la incompetència d'alguns dels seus gestors, la possible corrupció feta per part d'algunes persones, la megalomania  de Josep Montràs, alcalde durant 28 anys de la vila amb majoria absoluta, i els beneficis que molta gent havia obtingut de tants anys d'incompetència i mala gestió, que emergien amb un deute de 26 milions d'euros.  

Vaig tornar a escriure de Moià a inicis d'aquest mandat, (clica per llegir un article al Triangle) quan es declarar la fallida tècnica de l'ajuntament, lamentant que semblés que el nou alcalde Dionís Guiteras, no volgués aixecar catifes ni buscar-ne responsabilitats. La caiguda de CiU de 7 regidors a 2 -i per pels no és va quedar només amb un- ho va interpretar molta gent com un suoport tàcit de sectors influents i de molts dels qui devien petits favors a Montràs de votar Guiteras i la nova llista d'ERC, convençuts que no aixecaria catifes. La majoria dels antics regidors d'ERC-MAP es van presentar sota la nova sigla d'Entesa. 

 Però vaig deixar de fer-ho quan, a causa de la denúncia que havien fet a l'anterior mandat els regidors llavors d'ERC-MAP, ara d'Entesa, al Tribunal de Cuentas, en tramitar la denúncia per delegació la Sindicatura de Comptes, van ser imputades amb els bens embargats 23 persones, entre ells els regidors del mandat actual o anteriors, que havien posat la denúncia. 

Hi ha un tema del que no se n'ha parlat gens i és que, casualment, el nou alcalde de Moià i diputat d'ERC al Parlament, Dionís Guiteras, és Vicepresident la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament. Aquesta imputació va generar un gran desgast a Moià i alguns dels regidors denunciants, imputats per una inexistent complicitat amb un mala gestió i poblable malversació que ells havien denunciat, van acabar dimitint.  I hi ha qui va interpretar aquesta imputació de 23 persones -fins i tot dels regidors denunciants- per un organisme, la comissió parlamentària del qual n'és Vicepresident l'actual alcalde de Moià, com una possible voluntat de certs sectors per decapitar a bona part dels que havien estat regidors en mandats anteriors. 

He de dir que em feia patir la imputació de l'exregidora Iolanda Burdó, que va ser un temps regidora de CiU, i va dimitir abans d'acabar el seu mandat farta del que veia que feia l'alcalde Montràs. Em feia patir veure imputat i amb els bens cautelarment embargats el regidor Paco Torres, principal denunciant des de fa 16 anys de les irregularitats, malversacions i incompetències que van portar Moià a la ruïna. Em feia patir veure com el socialista Enric Terencio es veia culpabilitzat per una gestió de la que ell no n'era responsable.

Ahir es va fer públic (llegir a Regió7), que finalment el Tribunal de Cuentas, després de les actuacions de la Sindicatura de Comptes, ha desimputat a 20 regidors i exregidors, i imputa només  als que considera com possibles responsables i, per tant, obre un processament sobre ells. Aquests són l´exalcalde, Josep Montràs, l´exsecretari Francesc Armengol i qui va ser l´interventor en els darrers anys de govern Montràs, Alfons Rossell. 
Llàstima, però, que la part més grossa de les irregularitats, la gestió de l'empresa Moià Futur, amb els pisos que no es faran a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil i el parking fantasma de tres pisos que hi ha sota el CAP, han quedat fora del procès judicial. Aquestes irregularitats de Moià Futur, el CAP i els pisos de la caserna han quedat fora del sumari donat que l'Ajuntament va decidir no personar-se el passat novembre.

Celebro la desimputació dels qui van denunciar les múltiples irregularitats i de regidors que no en van ser responsables, i espero que la justícia actui en aquest cas de despotisme, presumpta vulneració de normatives, mala gestió,  megalomania, ús indegut de recursos públics, etc.
 

Llegir noticia de les imputacions i desimputacions a Regió 7
 Anar al blog de Moià Deute

Una de les manifestacions davant l'Ajuntament, a finals del passat mandat

TORRAMADÉ DEIXA TEMPORALMENT LA PRESIDÈNCIA DE LA DIPUTACIÓ. CONTINUA D'ALCALDE DE SALT

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (UDC), acaba d'anunciar que deixa temporalment la Presidència de la Diputació. El càrrec serà exercit per l'alcalde de Banyoles, el dirigent de CDC, Miquel Noguer. No deixa, en canvi, l'alcaldia de Salt. Dilluns vinent hi ha Ple ordinari de l'Ajuntament.
Prèviament, aquest migdia ha anunciat que deixava "a peticio pròpia de manera temporal" els seus càrrecs a UDC. Segons alguns analistes, jurídicament es fa difícil justificar aquesta retirada transitòria de la Diputació ( llegeix Diari de Girona, clica ).
Justifica que no plega de l'alcaldia de Salt dient que la institució afectada és només la Diputació, consideració sorprenent ja que els pressumptes tocaments a la cap d'UDC de Salt i n 15 de la llista de Salt, els hauria fet acompanyat dels regidors de CiU de Salt, els qual van negar-ho tot en una roda de premsa. 
Torramadé, com es recull a l'últim dels 5 audios de l'ACN que linko diu que és un apartament temporal:  "No hi ha hagut dimissió, segueixo sent President de la Diputació i la intercomarcal d'Unió de Girona"
Clica i escolta 5 audios de l'ACN, clica 

COM QUEDA LA GOVERNABILITAT DE SALT?
La retirada temporal de la Diputació és la primera conseqüència política, més enllà de com avanci el procés judicial per extorsió presentat per Torramadé contra la presidenta d'UDC de Salt i assessora seva a la Diputació, Minerva Amador, i les denúncies de Minerva Amador cap a Torramadé per agressió sexual en el sopar de regidors i miltants de CiU de Salt acompanyats de l'alcalde de Bescanó (CDC) i vicepresident de la Diputació, la nit del 8 de gener en un restaurant de Girona, previ a l'acte de "despenjada" de cartell de campanya de les 12 de la nit.

Recordem que Torramadé denúncia Amador per exigir-li 50.000 euros sota l'amenaça de denunciar-lo per reiterats tocaments sexuals en el sopar; acte seguit Amador explica que l'agressió es va produir, la va veure tothom i havia pactat amb Torramadé no denunciar-lo i acomiadar-se de la Diputació a canvi del 50.000 euros (el sou de dos anys), però quan tot ja estava a punt, Torramadé la denuncia a ella. 

Llavors tres regidores de Salt fan una roda de premsa en la que llegeixen un comunicat signat pels 7 regidors de Salt que eren al sopar amb Torramadé (tots menys Fco Honrado), per Xavier Soy i per altres militants, negant-ho tot. 

        El cap de Protocol confirma els fets, les negociacions i se sent enganyat

Però dimarts és Josep Maria Amargant, Cap de Protocol de la Diputació, qui no només confirma les agressions, en un article  titulat "Quina nit la d'aquell dia publicat al Diari de Girona i ampliat després a uns demolidores declaracions a Ràdio Girona (clica per escoltar) sino que detalla els tocaments a Amador i afirma que els va patir també una altra persona, que sembla que seria una de les regidores que van fer a roda de premsa. A l'article al Diari de Girona i en declaracions a la ràdio explica com Torramadé li demana que negocii una sortida que eviti l'escàndol i la fi de la seva carrera política, cosa que ell fa, es reuniex amb una Minerva que plora i tremola i manifesta la por a Torramadé i haver d'aturar al marit d'Amor que vol trencar la cara a l'alcalde i president de la Diputació. Però el mateix Torramadé denunciant Amador als mossos evita que arribi a bon port i fa que tot esclati quatre dies abans de les eleccions.

 Amargant confirma que Torramadé li va explicar què va passar, que alguns dels comensals també, i com el convergent Xavier Soy comentava els tocaments a les dues senyores com si fos la retransmissió d'un partit de futbol. Aquell vespre, una hora més tard, ja a l'acte de campanya de CiU, Torramadé en estat etílic faria comentaris grollers de tipus sexual cap el cap de llista per Girona, l'alcalde de Figueres, Santi Vila que reconeix des de fa anys la seva opció sexual. 

Al marge del que Torramadé plegui transitòriament de la Diputació i la celeritat o no del procés judicial, Torramadé continuarà sent alcalde de Salt, i si per les declaracions als mossos, al jutjat i a la premsa d'altres testimonis o inclús d'alguns que va signar la declaració a la premsa negant-ho, que en seu judicial o policial han reconegut que els fets sí que van passar tal com diu Amargant i Amador, la qüestió és com queda la governabilitat de Salt.  

L'alcalde pot plegar per voluntat pròpia o per moció de censura, però hi disparitat d'opinions sobre si caldria el vot d'11 regidors o n'hi hauria prou si plega per pròpia voluntat, malaltia, sentència o ingrés a la presó, si ha de de ser el següent de la llista que va obtenir més vots populars. CiU en té 9 i obté sovint la majoria gràcies els dos ex-PxC. També acostuma a votar-li a favor Felip Gil, l'únic del PP. Hi els 6 del PSC, grup encapçalat per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, els 2 d'Independents per Salt (CUP), i Maria Osuna, l'única que continua al grup de PxC.

 En plegar el regidor de CiU Dani Navarro fa mig any, Torramadé no va voler que ocupés el lloc la següent, Tona Torras, sinó l'11, Francisco Honrado. Honrado que no era al sopar no va signar la declaració negant els fets i és l'únic regidor que fent honor la seu cognom està net. Però si com diu el Cap de Protocol, J M Amargat, les proves i testimonis dels fets, i de que Torramadé ho reconeix a diverses persones el dilluns següent, i de les negociacions posteriors, són aclaparadores, els regidors que haurien mentit es veurien obligats, més tard o més d'hora a dimitir, excepte Honrado -l'11 de la llista-. Minerva Amador és la 15. La majoria d'aquests no tenen cap experiència política i és problable que la majoria renunciarien.

Dirigents de CDC de les comarques gironines lamentaven que Torramadé (UDC) -a qui anomenaven l'home de les tenebres, es feia les llistes a mida fent entrar a CDC gent totalment fidel a ell, dient-li: "no t'afiliis a UDC que els 2, 3, 5,6 i 7 han de ser de CDC. Entra a CDC i jo diré que et vull a tu i a tu, enlloc d'aquells altres"   

El PSC, PxC (Clica per anar al web de PxC) i IPS-CUP, ja han demanat (clica per llegir comunicat del PSC ) amb major o menor contundència la dimissió de l'alcade, però també dels regidors que han mentit, si es demostren els fets denunciats per Amargant i Amador 

                         GESTORA O GOVERN D'UNITAT?

La llei preveu la creació de gestores quan dimiteixen els regidors i renuncien la resta de la llista., però evidentment aquí només dimitirien o renunciarien membres d'una llista.

Però també hi hauria la possibilitat que des de CDC de Girona i la Generalitat es plantegés per un municipi tan complex i tan fràgil com Salt un govern d'unitat amb regidors d'altres grups i amb membres de la llista de CiU no cremats per haver mentit. No es cap secret que CDC està força descontenta des de fa temps a les maneres de fer Torramadé -que els amaga que està imputat-  per un suposat cobrament per l'intent de requalificació dels terrenys de la Gassol quan Salt esclata el febrer de 2010 i demana llavors a Iolanda Pineda que expulsi ERC del govern que l'anterior mandat havia aturat la requalificació, i li doni a ell urbanisme. 

Així des del partit o des de la Conselleria de Governació es podria forçar a un govern d'unitat o una gestora en la que participaria el regidor Fco Honrado i els nous regidors de CiU -sense experiència política si accepten ocupar l'acta- amb regidors d'altres partits que haurien de ser els 6 del PSC, el del PP si volgués entrar i els dos d'IPS-CUP.

 Però qui encapçalaria aquest govern d'unitat? Què passarà si caigut Torramadé els 7 regidors que han mentit es neguen de moment a dimitir? Amb quins vots externs els actuals regidors presumptament mentiders, aconseguirien ell 11 vots per governar? Què passaria si els següents de la llista, inclosa la Sra Amador no volen acceptar l'acta de de regidor quan caiguin els que han mentit?  Es retractaran públicament els que han mentit, per conservar així el lloc o si reconeixen que han mentit encara s'enfonsen més fins que arribi la sentència judicial o la imputació de Torramadé? Quin paper jugarà l'home fort de CDC a Girona, el diputat i alcalde de Figueres, que segons testimonis va aguantar comentaris grollers sexuals de Torramadé a l'acte d'inici de campanya? 

Sembla que l'altra dona que en aquell sopar segons Amargant patiria tocaments de l'alcalde de Salt podria ser una de les que van fer la roda de premsa negant els fets, en nom de tots els assistents.

 Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, president interí o accidental de la Diputació de Girona després de la renúncia provisional de Torramadé. Probablament si Xavier Soy, Vicepresident de la Diputació, no hagués estat al sopar i signat el manifest negant els fets, CDC hagués optat per l'opció més lògica, que el Vicepresident es fes càrrec de la Presidència interina.
Si vols saber què en penso de Torramadé, clica i ves a "Torramadé rima amb mentider" 
així és com es va compoprtar amb mi mentre feia el llibre "Xenofòbia a Catalunya" i un cop publicat, quan no signar, en base a uns actes inexistents, ni ell ni R Fàbregas l'autorització per presentar-lo a Salt

RECOMANO AQUEST ARTICLE D'A. SOLER QUE PARLA D'ESTESO I OZORES I SENYORETES.... DE SOY I TORRAMADÉ, clica
TEXT ARTICLE D'ALBERT SOLER:

ALBERT SOLER Aquí només queden dues opcions, ni més ni menys que les mateixes dues que planegen des de sempre sobre el Sant Sopar de Jesús i els apòstols, i perdó per tornar-hi a fer referència: que els fets explicats siguin autèntics, o que siguin falsos. La no presència del narrador -sigui Amargant o siguin els Evangelistes- és secundària. Analitzem-les totes dues:
A) Si el relat del sopar i els dies següents és cert, arriba tenta anys tard. Aquesta història l'agafa Antonio Ozores als anys vuitanta i en fa una pel·lícula per rebolcar-se de riure, amb Fernando Esteso de president de la Diputació, intentant empaitar l'assessora interpretada per una espaterrant Fedra Lorente. Pajares, per descomptat, faria de Xavier Soy, col·lega de peripècies d'Esteso. Després de l'escena del sopar, hilarant perquè sí, en vindrien d'altres no menys divertides, com els plors d'Esteso al seu despatx quan veu que pot perdre-ho tot, discussions pujades de to al domicili conjugal i Pajares buscant coartades per al seu amic. Posats a completar el càsting, a Amargant l'interpretaria José Luis López Vázquez, que es movia tan bé en la comèdia com en la tragèdia.
B) Si tot és fals, no hi ha pel·lícula i Xavier Soy, que ho va presenciar tot -o sigui, res- sortirà a denunciar públicament l'enorme injustícia que s'està cometent amb Torramadé, defenestrat d'UDC i gairebé obligat a apartar-se del seu càrrec de president de la Diputació. Soy no quedarà impassible davant les conseqüències que està patint Torramadé per uns fets que, ell ho sap perfectament, mai no van tenir lloc. Home d'honor, criticarà la postura del seu propi partit (CDC) en l'afer i deixarà el càrrec de vicepresident de la Diputació com a mostra de solidaritat amb el seu president, almenys fins que aquest el recuperi, lliure ja de tota màcula. I si no és així, passem a l'apartat A.
Publicat ahir a Diari de Girona.
 Informació sobre els pagaments de 20.000 euros per un informe a l'advocat Rafael Entrena (parella de Joana Ortega) que va intervenir en les negociacions avortades per Torramadé ( clica)

NOUS CATALANS, 1r CONGRÉS DE L'ESPAI CATALANOMARROQUÍ

Avui he participat a una de les taules rodones del 1r Congrés Nacional de l'Espai Catalanomarroquí, organitzat per Nous Catalans (CDC), a Santa Coloma e Gramenet. La taula que he intervingut tractava sobre la visualització social dels catalans d'origen marroquí als mitjans de comunicació. Participaven a la taula Younes Oussaid, president de l’associació Almohagiren Almaghareba i director del programa de radio Almohajir Salt; Samir Bouchaqor el Attabi, president de la Federació d’associacions d’immigrants de les Terres de l’Ebre, el moderador, Soulaiman Ghazouan, i la relatora, Aouatif Stitou.

Oussaid ha explicat la tasca feta a Salt per Almohagiren Almaghareba i ha lamentat la mala imatge que sovint transmetien els mitjans de comunicació,  i Samir Bouuchador ha parlat del treball fet a Tortosa, del paper dels mitjans i de la percepció que es té del col·lectiu magribí. (Personalment crec que en els pocs minuts que han tingut per parlar no han pogut expressar bé el que portaven preparat) 
Jo he començat explicant la cerca que he fet avui als buscadors del Punt Avui i El Periódico. Hi he posat la paraula "marroquí" i moltes de les entrades eren sobre fets delictius, és a dir notícies negatives. Després he comentat tant les recomanacions del Col·legi de Periodistes com del Consell Audiovisual de Catalunya de com informar sobre temàtiques vinculades a la immigració. He repassat els criretis del Consell Audiovisual per evitar generalitzacions, missatges que generalitzen o criminalitzadors o que acabaven identificant col·lectius amb pràctiques o actituds i he posat exemples de missatges que no s'han de dir: "...els romanesos controlen la ferralla, els nigerians la prostitució, i els gambians el top-manta."
I he aprofitat per comentar un expedient que a iniciativa meva -jo vaig fer la denúncia-, està tramitant el Consell Audiovisual de Catalunya per unes declaracions i insults reiterats i greus de Carlos Navarro, El Yoyas, contra una catalana d'origen magribí a Canal Català en un debat titulat: "Que ha de votat el català de tota la vida?".  
En començar la taula rodona la sala no estava plena (que és quan l'Abdelhaq Diyer, de Manlleu, ha fet les fotos) però al caps d'uns minuts s'ha omplert. Entre els assistents estaven l'Àngel Colom, i el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch.

Han intervingut fent aportacions o preguntes unes vint persones, s'ha parlat molt del mal que fan joves multireincidents (ha sortit el cas de Morad el-Hassani) i a mi un jove de Salt m'ha demanat que expliqués el meu punt  de vista de perquè s'havia tensionat Salt, cosa que he fet gustós comentant el joc brut (la paraula "brut" la considero insuficient per definir-ho) fet pel digital Tot Salt, animat en algun moment implícita o explícitament per l'entorn de qui avui és alcalde. Els assistents també han polemitzat sobre qüestions com què és integració i el debat de vel. 
A les sessions d'avui hi han assitit 180 persones.
   

 

A sota imatges de la ponència inagural.

Com explicava fa uns dies aquí al blog aquesta setmana he participat en dos actes dels dos principals partits del país. Avui amb CiU i dimarts al PSC. El de dimarts va ser un debat intern amb alcaldes, regidors i tècnics municipals sobre com afrontar el discurs xenòfob. Va ser un acte intern de partit i vaig exposar durant una hora els meus punts de vista i després va haver-hi un col·loqui. Alguns regidors explicaven la sensació d'impotència davant els rumors sobre que els immigrats no pagen impostos.
El proper acte meu previst serà dissabte vinent amb Unitat Contra el Feixisme al Clot (clica aquí), i dilluns 11, a les 10 i pico del vespre intervinc a la tertúlia de Comràdio on parlarem de les eleccions a França on Le Pen puja -o potser no-, de Síria i del rescat a la banca espanyola. 
 

LA SECTORIAL D'IMMIGRACIÓ DE CDC, "NOUS CATALANS" INFORMA POSITIVAMENT DE LA MANIFESTACIÓ DE VIC

El web de Nous Catalans, antiga sectorial d'immigració de CDC, ara fundació, i vinculada a la Casa Gran del Catalanisme de CDC, comenta positivament la manifestació d'ahir a Vic. 

Què pensarà el regidor de CDC de Vic, David Sala, que aquesta setmana va desautoritzar-la al 9TV per ser un perill per la ciutat?

Reprodueixo el text i l'enllaç:

Molts nous catalans, a Vic, a la marxa contra el racisme

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) Latifa El Hassani, periodista, responsable de comunicació de l'Espai catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans / Fotos enviades pel Consell dels Marroquins d'Osona

Més de 2000 persones s'han manifestat a Vic contra el racisme i per la cohesio social i la convivencia.

La marxa, convocada per una iniciativa popular vigatana, ha comptat amb el suport de més d'un centenar d'entitats, com associacions de veïns de la capital d'Osona, Òmnium Osona, SOS Racisme, Unitat contra el, Associacions culturals, colles de cultura popular  i  el Consell dels Marroquins d'Osona que consta de nou associacions culturals i religioses d'origen marroquí

En la manifestació, amb una nombrosa presència d'immigrants, s'hi han adherit 130 entitats d'arreu d'Osona i s'han pogut sentir càntics com "Fora racistes de l'ajuntament", en referència al president de Plataforma per Catalunya (PXC) i regidor a l'Ajuntament de Vic, Josep Anglada. De fet, la manifestació s'ha convocat arran de la denúncia contra Anglada per haver agredit presumptament dos joves després de la diada del partit celebrada a la ciutat, el mes passat.

Latifa El Hassani

Clica per anar a Nous Catalans i llegir .