DEMOCRACIA NACIONAL FA DEMÀ EL SEU CONGRÉS DESPRÉS DE LA DIMISSIÓ DE MANUEL CANDUELA, L'ANUNCI DE CHAPARRO DE NO POSTULAR-SE COM A NOU PRESIDENT, EL FRACÀS DE LA COALICIÓ A LES EUROPEES D'ADÑ I AMB LA RETIRADA DE LA MAJORIA DE MILITANTS DE CATALUNYA QUE TAN ACTIUS VAN ESTAR FA UN I DOS ANYS

Democracia Nacional celebra demà a Madrid el seu noves congrés, que es convoca després de la dimissió del seu líder, Manuel Canduela, anunciada el setembre passat. Dic "anunciada" perquè, al menys jurídicament, Canduela encara és el president del partit i com a tal va ser ell qui va signar fa quatre mesos davant la Junta Electoral la participació de DN a la coalició ADÑ amb les dues Falanges i Alternativa Española (AES).  El Vicepresident, Pedro Chaparro, ha exercit aquest període de president en funcions, però fa un mes va anunciar que no es postulava pr¡er presentar-se pel càrrec de nou president.

 Manuel Canduela

Pedro Chaparro

DN fa aquest congrés després del fracàs de la coalició ADÑ a les europees i en un moment que VOX s'ha menjat l'espai polític ultra, si bé DN diu que el seu ideari és diferent al de Vox, partit al que qualifiquen de sionista i aliat del neoliberalisme capitalista.    

El fracàs a les europees va ser d'una magnitud que ells no esperaven. Així la candidatura ADÑ, formada per Falange Española de las JONS, La Falange-FE, Democracia Nacional, i Alternativa Española (AES) va aconseguir només 11.798 vots. Xifra molt inferior als 55.000 que van obtenir cinc anys abans aquest grups per separat. 

RESULTATS EUROPEES 2014:
FE JONS:  21.577  vots  (10.031 vots el 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)  17.774 vots (Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 el 2009)
La España en Marcha     (AN+MCE+NPE+FE):  16.879 vots
Democracia Nacional (DN): 12.904 vots. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR): 8.875 vots.  (6.009 en 2009)

Albert Bruguera ja no milita a DN


Aquest congrés coincideix amb la pràctica desaparició de DN a Catalunya, tan cativa fa dos anys amb  motiu de les manifestacions ultres contra el referèndum de l'1-O, o contra centres de culte islàmic com el de Sant Feliu de Llobregat o el del carrer Japó a Barcelona. De fet els principals dirigents de DN a Catalunya estan imputats per algunes d'aquestes campanyes. 
I Albert Bruguera, delegat de DN a Catalunya fins fa un any ha abandonat el partit, i el president de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, ha anunciat que continuarà militant però vol abandonar tota tasca directiva del partit.  I Alba Sánchez (Hanna Reitsch), que anava de número set a la llista europea d'ADÑ, també imputada per diverses causes, continua, però sense assumir cap càrrec al partit. Així doncs, l´únic grup estructurat de DN a Catalunya és el de Tarragona. Bruguera va ser destituït de delegat de DN a Catalunya després dels incidents  a Nou Barris del 24 de juliol passat.

ANALITZO L'ENTRADA DE VOX AL CONGRÉS AMB MENYS DIPUTATS DEL QUE PENSAVEN I LA GESTIÓ DELS RESULTATS A CATALUNYA, AMB NOMÉS UN DIPUTAT. Esperaven obtenir a Barcelona dos o tres diputats i només n'han obtingut un, i a la majoria de municipis catalans on es presenten a les municipals, en els que pensaven que podien tenir el mes vinent d'un a tres regidors, amb els vots d'ahir es quedarien fora

La ultradreta amb Vox ha entrat al Congrés dels Diputats amb 24 diputats, 2.677.173 vots, un 10'26%. Més enllà de consideracions que part de la ultradreta sempre ha estat dins del PP, l'extrema dreta no obtenia representació al Congrés des de 1979 quan la Unión Nacional del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, va obtenir l'escó per Madrid amb 110.000 vots. La vegada que un partit ultra va estar més a prop d'entrar al Congrés va ser a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, quan Josep Anglada de Plataforma per Catalunya va aconseguir a la demarcació de Barcelona 53.142 vots, un 2'03%.  Un any abans Plataforma va estar a prop d'entrar al Parlament de Catalunya. 

A les europees de 2014 VOX, amb Alejo Vidal Quadras, es va quedar a dos mil vots d'obtenir l'escó. I llavors el partit va viure un llarg letarg i un travessa del desert pilotada per Santiago Abascal de la que va despertar fa un any i mig, gràcies al protagonisme mediàtic que va obtenir Javier Orgea Smith amb la interposició de querelles pel procés català, ocupant l'espai acusatori que tenia el desarticulat pseudosindicat Manos Limpias. 

Vox ha obtingut uns resultats propers als que deien les enquestes amb 5 diputats a Madrid amb un 13'86 %,  6 diputats a Andalusia amb un 13'4%, i 3 al País Valencià amb un 12%. Però a altres llocs de l'estat han esta molt per sota del que anunciaven certes enquestes. Si es tractava de començar la Reconquesta com deia Abascal, que vol imitar Don Pelayo i el Cid, aquesta reconquesta no s'ha començat des del nord, sinó des del centre i el sud.  Jo no vaig voler fer cap pronòstic o porra, a diferència del que vaig fer dies abans de les andaluses que ja vaig pronosticar que obtindrien millors resultats, com així va ser, donat que la que poca assistència de gent als seus actes a Barcelona, com el del 30 de març a Plaça Espanya i Avinguda Maria Cristina, el del passat dimarts a un centre cívic  de Les Corts amb menys de cent persones o el de divendres a la plaça Artós a Sarrià em feia dubtar d'enquestes que els hi donaven dos o tres diputats a Barcelona. A Catalunya només han obtingut un diputat, l'hispà-guineà de l'Opus Dei, Ignacio Garriga que ha obtingut un just 3'6% a la demarcació de Barcelona.

Mónica Lora i José Casado, que són primer i segon a les municipals a Mataró, no tenen assegurat aconseguir l'acta de regidor

L'estratègia comunicativa de Vox a Catalunya penso que ha estat nefasta, Ortega Smith i Abascal no han vingut a Barcelona en tota la campanya, en part per no implicar-se en les lluites intestines entre dirigents i militants que portaven temps a Vox, apartats de les llistes a les municipals, en benfici d'ex membres de PxC i altres persones afins a Jorge Buixadé (cap de llista a Europa) i els cosins Juan i Ignacio Garriga. 

Jorge Buxadé, cap de llista a les europees

El fet de vetar les banderes catalanes a la majoria d'actes, castellanitzar els noms dels municipis i barris, agafar de hashtag  #yosoytamborilero, traduint al castellà el nom del Timbaler del Bruc, que fins i tot durant el franquisme s'anomenava "Timbaler" en català,  o suprimir la llengua catalana de tots els seus actes i intervencions, crec que els hi passat factura, més enllà que fer del "Puigdemont a prisión" i el tancar TV3 els lemes principals de campanya, potser no ha agradat als possibles votants. I més enllà que el cap de llista per Barcelona fos hispà-guineà, cosa que podia ser fins i tot positiva electoralment per poder dir que Vox no és racista, el fet que aquest acabés totes les seves intervencions amb un "Que Dios os bendiga!" reforçava la idea que Vox és un partit carca i ultarcatòlic que vol abolir lleis de gènere, igualtat i avortament. 

Hi ha qui es sorprèn que el primer (o segon o tercer) diputat negre o mulato del Congrés del Diputats sigui precisament d'un partit ultra. Jo no crec que Garriga, que és ultracatòlic, sigui racista, però sí que defensa les propostes vers la immigració que té la ultradreta. I el seu cas no és nou. El primer senador negre de la història de Itàlia, Toni Ywobi, pertany a la Lliga del xenòfob Mateo Salvini. I a França hi ha el cas del polèmic humorista negre, Dieudonné M'bala M'bala, simpatitzant del Front Nacional, i tan lligat a Jean-Marie Le Pen, que el líder ultra va ser padrí de la filla del còmic. Dic que Garriga potser és el segon diputat negre, perque també ha obtingut escó per Las Palmas, Luc André Diouf. D'origen senegalés, va estar un temps sense papers, i ara ès un dels responsables de política migratòria del PSOE. La legislatura passada va obtenir l'acta de diputada per Alacant, Rita Bosaho, de Compromís

"Yo soy el Tambolirero del Bruch "

Abascal i Ignacio Garriga

Ara Vox a Catalunya veu amb preocupació les municipals, donat que amb els resultats d'ahir no entrarien a municipis on creien que obtindrien dos o tres regidors i en els que es van anar col·locant al davant de les llistes molts dirigents del partit, fins i tot a municipis en els que ni viuen ni hi treballen, per poder ser regidors d'aquí un mes.

Paradoxalment, un dels llocs on Vox ha tret millors resultat és a Salt on hi ha els dos regidors de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, que encapçalen ara la llista de Vox a les municipals. Dic paradoxal perquè Vox ha obtingut a Salt un 4'79% dels vots, tot i que votar a Vox ahir a Girona, Lleida o Tarragona era llençar el vot donat que cap enquesta els hi donava diputats. I en canvi a la província de Barcelona on el vot al Congrés no es llençaria, a municipis on esperaven treure dos o tres regidors el mes vinent, com  L'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Santa Coloma o Sabadell, s'han quedat amb el 3'9%,  4'43, 3'86% i 3'72%. I per obtenir un primer regidor cal arribar al 5%.  I diumenge en aquestes ciutats Vox esperava arribar al 10%.  A Manresa, un dels poc municipis de la Catalunya interior on es presenta, amb una llista formada per familiars i amics dels ultres coneguts del Bages i exmembres o simpatitzants de PxC, ha obtingut 1.210 vots, un 3'05%.

Així persones importants del nucli de Vox a Catalunya com Pablo Barranco, Mónica Lora, Antonio Amador, o Patricia Muñoz, que donaven per segur, no només ser regidores, sinó ser caps de grups municipals de dos o tres membres, no tenen assegurat que obtinguin l'acta i si l'obtenen tenir diversos regidors, més quan les eleccions municipals Vox ja no apareixerà com un partit ascendent que s'ho ha de menjar tot. Els pocs municipis on Vox ha superat el 5% són Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Badia del Vallès i Pineda de Mar a la demarcació de Barcelona, i a les ciutats de Reus, Tarragona i Figueres. Als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn on hi ha les casernes de l'exèrcit espanyol Vox ha obtingut un 14'58 i 12'71. A Sant Andreu de la Barca on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil i es va investigar als professors per suposats delictes d'odi a les aules per comentaris que van fer l'endemà de l'1-O  ha tret un 5'82%.
A Barcelona-ciutat han tret un 3'4%, i el cap de llista és l'ara diputat Ignacio Garriga. El número dos al Congrés per Barcelona, que no ha entrat, és l'advocat i exdirectiu d'Intereconomía, Juan José Aizcorbe. Però Aizcorbe encapçala la llista a les municipals en el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón on Vox va obtenir ahir el 20% dels vots, amb el que té assegurat ser regidor i cap d'un grup municipal potent.
Les eleccions d'ahir en deixen també ara una nova imatge referent al conflicte polític català i el judici del Procés. Els dos advocats de l'acusació, Pedro Fernández i Javier Ortega Smith han obtingut escó al Congrés, i quatre dels qui són jutjats, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, també; i Raül Romeva serà senador. Per cert Romeva és el senador català més votat, havent rebut 252.000 vots més que els altres candidats al Senat d'ERC i dels que ha rebut ERC per Barcelona al Congrés, cosa vol dir  que ha rebut vots de gent que no ha votat ERC.

 NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, artículo, article, Vox, periodista,

EL NOMENAMENT D'ARMENGOL COM A PRESIDENT, NO ACLAREIX QUI SERÀ EL NOU LÍDER DEL PLATAFORMA. PxC ASSUMEIX EL PROCÉS DE CONFLUÈNCIA AMB ESPAÑA2000. Absència d'Ordóñez, Francisoud, Fuentes, Montero i Martí a la nova executiva i hi ha hagut insults i escridassades

Tot i que fins fa uns dies, el regidor del Vendrell, August Armengol, havia repetit que no tenia cap interès en assumir la presidència de PxC, en el congrés que Plataforma per Catalunya ha celebrat avui a Mataró, Armengol ha estat proclamat com el nou president del partit. 

PxC tenia fins fa un any i mig, quan Anglada va ser destituït, un funcionament presidencialista. És a dir Anglada, com a president, era el màxim líder del partit, deixant molt poc espai pel Secretari General, Robert Hernando. En destituir a Anglada, el càrrec de president va ser ocupat per Xavier Simó, però el lideratge i la representació pública del partit va ser assumida totalment pel Secretari General, R Hernando que, tot i qüestionar-se per part de la militància la seva gestió, continuarà ara en el càrrec. Donat que Armengol argumentava que la seva dedicació professional a la medicina, tant en l'àmbit privat com públic, i el fet de presidir el grup municipal de PxC a l'ajuntament del Vendrell, li impedia assumir el màxim lideratge del partit, caldrà veure si la figura del president serà ara la principal cara visible i mediàtica del partit, com feia Anglada, o si es quedarà en un segon pla, deixant aquest paper al Secretari General, Robert Hernando.  

 

Intentarà Armengol assumir com a nou president, un protagonisme similar al que tenia Anglada, o deixarà que Hernando (foto de sota) continuï sent la imatge pública?

 

El congrés, en el que s'han donat moments de forta tensió amb escridassades i insults, hi han  assistit una cinquantena de militants, i s'ha celebrat després d'unes setmanes que el partit ha viscut una sensació de desconcert i desbandada, a causa de l'enfonsament electoral del 24 de maig, tant de PxC, com dels seus socis espanyol de Partido X La Libertad. En el congrés del Partido X la Libertad, celebrat a Madrid dissabte passat, es va acordar iniciar un procés de confluència amb España 2000, partit que ha tret molt bons resultats a la comunitat de Madrid i a partir d'octubre serà liderada pel regidor d'Alcalá, Rafa Ripoll. 

PxC també ha acordat sumar-se aquest procés de confluència dels partits ultres, identitaris-populistes o social-patriotes, en el que hi participarà PxL, PxC, Alternativa Municipal Española del Escorial (defensa el manteniment del caire franquista del Valle de los Caídos) i España 2000. Aquestes negociacions de cara a fer una nova sigla o federació no començaran de fet, fins després  que España 2000 faci el seu congrés a l'octubre. 

El nou Consell Executiu de PxC aprovat avui, no hi són dirigents de pes que sembla que haurien abandonat el partit o que han demanat quedar només com a militants de base. Així no en formen part els ex regidors i fins fa un mes portaveus del grups municipals de L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez -que abans de les municipals sonava com a possible nou Secretari General-, ni de Santa Coloma de Gramenet -Juan Gómez Montero-, ni de Sant Adrià del Besos, Menchu Martí. Tampoc hi són els ex regidors de Manresa, Albert Pericas i Sebastià Llort, ni l'ex Secretari General i home fort a Osona després de la destitució d'Anglada, Joan Carles Fuentes, ni el militant ultra històric, Carlos Francisoud. 

 El nou consell executiu de PxC aprovat avui és aquest: 

August Armengol (regidor del Vendrell), President.

 Xavier Simó, conseller assessor i tresoreria, 

Mònica Lora (regidora de Mataró) vicepresidenta i secretària d'afiliacions, 

Joan Garriga vicepresident i secretari jurídic, 

Robert Hernando (ex regidor d'Igualda) - Secretari General,

Sergi Fabri (regidor de Salt) Secretari d'Organització,

David Parada (exregidor de St Boi de Llobregat) - Secretari d'Acció Política, 

Jaime Padilla Secretari de Gestió Municipal, 

Josep Maria Enguix - Secretari de Comunicació

Vocals: Sergi Balcells, Albert Tafalla, Eduard Pallerola, Ignasi Mulleras, Joan Carrasco  (regidor del Vendrell), Francisco Pastor, Rafael Herrera, Siquem Cobacho, Carlos Oliva, Joaquín Díez, Judith Da Silva, Soledad Díaz, Pep Sort i Javier Hernández. Al setembre es nomenaran els delegats territorials.

PxC se suma al procès de negociacions amb España2000 que liderarà el regidor d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll. A la imatge parlant a la televisió irianiana-venezolana en castellà, HispanTV, com a expert en el Pròxim Orient

ANGLADA DENÚNCIA AL CONSELL EXECUTIU DE PxC PER CONTINUAR UTILITZANT L'ESLÒGAN "PRIMER ELS DE CASA" QUE ELL TÉ REGISTRAT

 Si ja resultava difícil fer un seguiment de totes  les denúncies creuades entre el regidor de Vic, Josep Anglada, i el seus excompanys de PxC, ara se n'ha afegit una més, donat que Anglada després de registrat com a pròpia la marca "Primer els de casa" i comunicar-ho a la direcció de PxC, els ha denunciat per continuar utilitzant una marca o eslògan del que ell és propietari.

ROSA MARIA LLANDRICH, LA DIRIGENT DE PxC MÉS ANTIGA DE LES COMARQUES GIRONINES, ABANDONA PLATAFORMA

Després de la patacada que va patir Plataforma per Catalunya a les eleccions del 24 de maig, el partit continua  en una situació de desconcert i incertesa. Incertesa que s'incrementa per la pèrdua dels ingressos que tenien els grups municipals i els sous, dietes i assignacions que rebien els principals líders del partit dels seus respectius ajuntaments, com a caps de grup municipal i, en algun cas, com a consellers comarcals. L'única bona notícia que ha tingut Plataforma aquests dies ha estat la confirmació del segon recompte de vots a l'ajuntament de Roquetes (Tarragona), obtenint finalment el cap de llista, Ramon Martí, l'acta de regidor. I el fet de passar de 67 a només 9 regidors a tot Catalunya, amb només un a la província de Barcelona, està motivant l'abandonament del partit de molts militants i ex regidors.

Un dels grups on estan donant-se de baixa membres històrics és Olot. Allà PxC tenia dos regidors, Nacho Mulleras i Rosa Maria Llandrich, la qual militava a PxC des de fa onze anys, i tant aquestes eleccions com fa quatre anys havia aportat cinc persones del seu entorn familiar a la candidatura olotina. Llambrich va entrar a PxC amb Moisès Font el 2003, quan Ignacio Mulleras encara vivia a Barcelona, i era la dirigent més antiga que continuava al partit a les comarques gironines. Font, que es considerava catalanista, va abandonar PxC fa més de tres anys per discrepàncies amb Mulleras.

Llambrich sempre havia estat molt propera a Josep Anglada, i fets com el suposat pla per provocar un accident de trànsit a Anglada, pel que ara està imputat Mulleras, va tensionar les relacions al grup local d'Olot. Aquesta setmana Llambrich ha comunicat per escrit a la direcció de PxC que tant ella com les persones del seu entorn es desvinculen definitivament de PxC. Pel que fa a Mulleras, si bé s'ha publicat que marxava d'Olot, ell ho ha desmentit.

Situacions similars s'estan donant a altres localitats, on part de la militància està a l'espera de si que se celebri el 4 de juliol a Mataró una reunió extraordinària de militants i dirigents, sigui en forma de congrés o de consell executiu ampliat, per decidir el camí a seguir i saber amb qui es compta. La participació de PxC a les eleccions catalanes i espanyoles del setembre i novembre sembla, en principi, descartada, tot i que hi ha qui pensa que, encara que sigui sense invertir diners ni esperar obtenir res, caldria fer llista, per no trencar amb les 27.348 que els van votar a les municipals. 
El més problable, però, és que PxC acordi sumar-se al projecte dels seus socis de Partido X La Libertad (PxL) d'apropar-se a España 2000, que ha obtingut sis regidors al Corredor d'Henares de Madrid i serà liderada pel regidor d'Alcalá, Rafa Ripoll, i treballar per un nou projecte a tot Espanya de cara a les municipals de 2019. 

  Llamdrich, la tercera per l'esquerra, a un acte a Olot

Actualitzat: Rosa Maria Llamdrich Costa, mor de càncer el 18 de juliol de 2018

J. FARRERONS, FUNDADOR DE PxC I SECRETARI D'ESTUDIS I PROGRAMES, DEMANA LA DIMISSIÓ DE L'EXECUTIVA I LA CELEBRACIÓ D'UN CONGRÉS. Anglada i Riera denuncien l'apropiació dels seus comtes de mail, twitter i face.

El fundador i dirigent de PxC, Jaume Farrerons, que fou Secretari d’Estudis i Programes i autor de la Declaració Programàtica en el congrés fundacional de Plataforma per Catalunya, l'any 2002, i que després d'un temps apartat de Plataforma s'hi va reincorporar l'octubre passat amb el càrrec de Secretari d'Estudis i Programes dins del “procés de reafirmació catalanista” de PxC, ha demanat un Congrés assembleari extraordinari i la dimissió del Consell Executiu.

Farrerons,  el bloc del qual apareixia linkat fins fa uns dies a la web de PxC, al costat dels de Robert Hernando, David Parada i Mònica Lora, que es mantenia en silenci pel que fa a la crisis de PxC, ha denunciat que se li hagi suprimit de la web de PxC el seu enllaç i ha carregat contra l'actual direcció. 

Segons Ferrerons "és una realitat incontestable que un grup d'espavilats està intentant enganyar els afiliats i votants de PxC per eludir les seves pròpies responsabilitats en la gestió de l'organització". I afegeix: "Fa un mes que demano per canal intern i sense fer cap soroll la dimissió dels "colpistes". No em responen. Ara que aquests suposats herois de la legalitat, la transparència i la democràcia han actuat de la mateixa manera que aquell a qui tant critiquen, és a dir, sense donar explicacions ni justificar llurs actes i com si la PxC fos la seva finca privada, ja no tinc cap motiu per no publicar obertament les meves opinions al respecte"

Farrerons, que signa com a membre del  Corrent Intern de Refundació  Democràtica de PxC, conclou el seu escrit acusant la Direcció de PxC d"utilitzar Josep Anglada com a cap de turc, únic culpable de tot, per a salvar-se del naufragi, conservar càrrecs i assegurar-se'n les remuneracions, és un engany i una burla als més de 1600 afiliats i als 60.000 votants de Plataforma per Catalunya."

ANGLADA I MARTA RIERA DENUNCIEN A COMISSARIA L'APROPIACIÓ PER PART DE L'EXECUTIVA DE PxC DELS SEUS COMPTES DE MAIL, TWITTER I FACEBOOK 
 

Josep Anglada i la regidora de l'Ajuntament de Vic, Marta Riera, han informat avui que el passat 7 de març van posar una denúncia a la comissaria del Mossos d'Esquadra de Vic per apropiació indeguda de diferents comptes de correu electrònic personals, així com també de llurs comptes personals de twitter, facebook, bloc i canal youtube.

Els fets van ocórrer mentre es celebrava el consell executiu del dissabte 8 de febrer, al que ells no van assitir en creure que s'havia ajornat,  durant el que, sense avisar prèviament, es va procedir a canviar les contrasenyes dels comptes de correu, i a l'eliminació dels perfils de Facebook, twitter i youtube d'Anglada i Riera.

Segons Anglada van fer això per deixar-lo "sense vies de comunicació i no es pogués defensar" en rebre la noticia de la destitució. Per Anglada "apoderar-se dels correu electrònics personals és una conducta que s'enquadra en l'article 197 del codi penal i té una pena de presó d'1 a 4 anys". En la mateixa denúncia es fa constar els noms dels possibles usurpadors tant dels correus electrònics personals com dels comptes de les xarxes socials. 

QUÈ PASSA AMB VÍA DEMOCRÁTICA? Va ser creada per l'ex Secretari General de PxC, P. Barranco i havia anunciat el seu congrés per l'11-S

El passat 25 d'abril, el president de Vía Democràtica Pablo Barranco (abans Secretari General de PxC) va anunciar que aquest nou partit identitari faria el proper congrés l'11 de setembre de 2013, una data amb significat per una força que s'oposa a la penetració de l'islam a Europa.

No obstant des del 25 d'abril la web de Vía Democrática està inactiva i, al marge que potser es faci una reunió, acte o "congrés" a porta tancada, el congrés anunciat als militants i simpatitzants en el context d'expansió de VD, tot fa pensar que en estar aturada des de llavors la web, no es farà.

 

UN ESCINDIT MÉS DE PxC QUE SEMBLA QUE TAMPOC POT CONSOLIDAR EL PROJECTE 

Com detallo al llibre Xenofòbia a Catalunya, l'octubre de 2010 el llavors Secretari General de Plataforma per Catalunya, l'empresari Pablo Barranco Schnitzler, deixa PxC en disconformitat al fet que Anglada no el posa en un lloc destacat de la llista de les eleccions catalanes. En anteriors crisis havien marxat altres dirigents de PxC com el fundador i ex Vicepresident, Mateu Figuerola, regidor de Cervera, que va crear, l'ara també sembla "congelat", Partit X Catalunya.

Barranco, de mare alemanya vinguda a Espanya els anys cinquanta, va entrar una any abans a PxC i va ser nomenat per Anglada -sense que s'aprovés a cap congrés- Secretari General.  Ja com a Secretari General de PxC va finançar amb diners propis diversos actes de PxC, com el que es va celebrar a l'hotel City Park de Sant Just Desvern el 28 de maig de 2010, en el que van assitir 600 persones.

El fet que parlés idiomes i acompanyés a Anglada a diverses trobades internacionals de grups islamòfobs i identitaris, va motivar una rivalitat amb el responsable de Relacions Internacionals, el valencià Enric Ravello d'idees properes a neonazisme pagano esotèric i defensor de la creença que la raça blanca eurosiberiana està en perill d'extinció. Barranco tampoc mantenia bones relacions amb altres dirigents de PxC que, segons va denunciar, li enviaven correus anònims amenaçadors. Fins i tot el llavors home de confiança d'Anglada, Gerard Bellalta, el titllaria per la trajectoria familiar materna de "jueu alemany", si bé altres membres de PxC explicaven que el motiu pel que els seus avis materns i la seva mare van venir després de la Segona Guerra a Espanya era justament el contrari. (Bellalta també deixaria després PxC per crear un altre partit)

Barranco ja fora de PxC va crear el partit Vía Democrática que es  presentaria a les municipals de maig de 2011 a 9 municipis, col·locant a les llistes a algunes persones sortides de PxC discrepants de les maneres de fer i del discurs contradictori d'Anglada. Així al Vendrell va encapçalar la candidatura de VD, l'ex tècnic municipal de PxC, Juanma Benítez -que explicaria que Anglada es quedava el sou que donava l'ajuntament pel treballador del grup municipal de PxC-. I a Segur de Calafell va encapçalar la llista l'ex cap de llista de PxC per Tarragona a les catalanes de 2010, Myriam Muñoz. Però tot i presentant-se a 9 municipis V.D. només va a entrar a l'ajuntament de Sant Just Desvern, municipi on Barranco encapçalava la candidatura. 

  

Aquell estiu va mantenir l'activitat internacional participant a un trobada europea contra la islamització amb Geert Wilders.

 

A les eleccions catalanes de novembre de 2012 VD només es va presentar a la circumscripció de Barcelona sota el lema "Stop quiebra social"amb un discurs populista que carregava contra la classe política i parlava molt poc d'immigració. Va obtenir 5.984 vots. Amb posterioritat VD va continuar fent actes a Barcelona i Sabadell, anunciant l'expansió del partit arreu de Catalunya i contactes a diferents llocs de l'estat. 

El 25 d'abril de 2013 anuncià la realització de proper congrés del partit per l'11 de setembre, però des de llavors la seva web, el twitter i el seu Facebook han estat totalment inactius sense recollir tampoc l'activitat municipal a Sant Just. Les passades setmanes vaig enviar diversos mails a Via Democrática i al correu de VD a l'Ajuntament de Sant Just que no van obtenir resposta, fins que fa sis dies vaig aconseguir parlar per telèfon amb Barranco que em va dir que VD tenia ara poca activitat i faria un comunicat -que encara no ha fet- explicant que en lloc del congrés públic que s'anunciava als militants i simpatitzants, sí que es faria una reunió o "congrés" a porta tancada. 

Antics col·laboradors de Barranco m'han informat que el partit està aturat sense activitat ni militants, més enllà de Barranco i del responsable del partit a Terrassa, David Martínez, que certament manté actiu el Facebook de VD de Terrassa. Pel que fa al nº 2 de les llistes de les catalanes, Manuel Acosta, continua vinculat a VD,  però per motius professionals no fa cap activitat política. 

 

Anglada el setembre de 2010 entre Myriam Múñoz, cap de llista de PxC per Tarragona, i Barranco. Tots dos deixarien poc després PxC  

NOUS CATALANS, 1r CONGRÉS DE L'ESPAI CATALANOMARROQUÍ

Avui he participat a una de les taules rodones del 1r Congrés Nacional de l'Espai Catalanomarroquí, organitzat per Nous Catalans (CDC), a Santa Coloma e Gramenet. La taula que he intervingut tractava sobre la visualització social dels catalans d'origen marroquí als mitjans de comunicació. Participaven a la taula Younes Oussaid, president de l’associació Almohagiren Almaghareba i director del programa de radio Almohajir Salt; Samir Bouchaqor el Attabi, president de la Federació d’associacions d’immigrants de les Terres de l’Ebre, el moderador, Soulaiman Ghazouan, i la relatora, Aouatif Stitou.

Oussaid ha explicat la tasca feta a Salt per Almohagiren Almaghareba i ha lamentat la mala imatge que sovint transmetien els mitjans de comunicació,  i Samir Bouuchador ha parlat del treball fet a Tortosa, del paper dels mitjans i de la percepció que es té del col·lectiu magribí. (Personalment crec que en els pocs minuts que han tingut per parlar no han pogut expressar bé el que portaven preparat) 
Jo he començat explicant la cerca que he fet avui als buscadors del Punt Avui i El Periódico. Hi he posat la paraula "marroquí" i moltes de les entrades eren sobre fets delictius, és a dir notícies negatives. Després he comentat tant les recomanacions del Col·legi de Periodistes com del Consell Audiovisual de Catalunya de com informar sobre temàtiques vinculades a la immigració. He repassat els criretis del Consell Audiovisual per evitar generalitzacions, missatges que generalitzen o criminalitzadors o que acabaven identificant col·lectius amb pràctiques o actituds i he posat exemples de missatges que no s'han de dir: "...els romanesos controlen la ferralla, els nigerians la prostitució, i els gambians el top-manta."
I he aprofitat per comentar un expedient que a iniciativa meva -jo vaig fer la denúncia-, està tramitant el Consell Audiovisual de Catalunya per unes declaracions i insults reiterats i greus de Carlos Navarro, El Yoyas, contra una catalana d'origen magribí a Canal Català en un debat titulat: "Que ha de votat el català de tota la vida?".  
En començar la taula rodona la sala no estava plena (que és quan l'Abdelhaq Diyer, de Manlleu, ha fet les fotos) però al caps d'uns minuts s'ha omplert. Entre els assistents estaven l'Àngel Colom, i el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch.

Han intervingut fent aportacions o preguntes unes vint persones, s'ha parlat molt del mal que fan joves multireincidents (ha sortit el cas de Morad el-Hassani) i a mi un jove de Salt m'ha demanat que expliqués el meu punt  de vista de perquè s'havia tensionat Salt, cosa que he fet gustós comentant el joc brut (la paraula "brut" la considero insuficient per definir-ho) fet pel digital Tot Salt, animat en algun moment implícita o explícitament per l'entorn de qui avui és alcalde. Els assistents també han polemitzat sobre qüestions com què és integració i el debat de vel. 
A les sessions d'avui hi han assitit 180 persones.
   

 

A sota imatges de la ponència inagural.

Com explicava fa uns dies aquí al blog aquesta setmana he participat en dos actes dels dos principals partits del país. Avui amb CiU i dimarts al PSC. El de dimarts va ser un debat intern amb alcaldes, regidors i tècnics municipals sobre com afrontar el discurs xenòfob. Va ser un acte intern de partit i vaig exposar durant una hora els meus punts de vista i després va haver-hi un col·loqui. Alguns regidors explicaven la sensació d'impotència davant els rumors sobre que els immigrats no pagen impostos.
El proper acte meu previst serà dissabte vinent amb Unitat Contra el Feixisme al Clot (clica aquí), i dilluns 11, a les 10 i pico del vespre intervinc a la tertúlia de Comràdio on parlarem de les eleccions a França on Le Pen puja -o potser no-, de Síria i del rescat a la banca espanyola.