Pujol, de nou a Castellterçol amb la independència llunyana. NacióManresa, NacióDigital

 

Xavier Rius Sant, NacióManresa, NacióDigita, 30 de novembre de 2024

Aquest divendres l'expresident Jordi Pujol acompanyat d'Artur Mas i de bona part de dirigents de l'antiga Convergència, alguns d'ells càrrecs públics de Junts, ha rebut un emotiu homenatge a Castellterçol, poble del Moianès on va néixer Prat de la Riba. Precisament en els primers anys de desterrament públic que va partir Pujol després de la confessió feta el 2014 dels diners de la deixa que tenia a l'estranger, Castellterçol va se un dels pocs llocs on Pujol es va deixar veure en públic, assistint als actes anuals de l'1 d'agost en memòria de Prat de la Riba. L'ex alcalde convergent Manel Vila, que sent una gran estima ver l'expresident, s'encarregava que de convidar-lo i li feia passar a Pujol la mandra de deixar-se veure en uns anys que els aplaudiments i reconeixements cap a la seva persona havien estat substituïts per xiulets i retrets.

Però mentre la seva assistència en qualitat de públic acompanyat de la seva esposa Marta Ferrusola aquest anys de travessa del desert a alguns dels homenatge a Prat de la Riba no tenien cap missatge polític, sí que en va tenir el fet que participés assegut a primera fila en l'acte del centenari de la mort de Prat a Castellterçol de l'1 d'agost de 2017, dos mesos abans del referèndum de l'1 d'octubre. La presència de Pujol a Castellterçol l'agost de 2017 tenia un sentit diferent ja que en aquell homenatge al fundador de la Mancomunitat, amb la presència de Carles Puigdemont i bona part dels dirigents del PDECAT i d'Esquerra Republicana, tots els parlaments que es van fer des de la tribuna no només es va dir que Prat de la Riba si visqués seria independentista, sinó que es va donar com a segur el fet que es votaria vuit setmanes després, i que Catalunya ben aviat seria independent. Pujol amb la seva presència a primer a fila escoltant i aplaudint, donava d'alguna manera la benedicció a aquell viatge incert cap a Ítaca. Aquell dia Pujol estava assegut al costat del conseller Lluis Puig, el següent en aquella primera fila era Joaquim Forn, el següent Toni Comín, en aquell moment militant d'ERC, i al costat de Comin seia el president Carles Puigdemont. Puigdemont, que rebé els aplaudiments de Pujol, donà per segura la victòria.

Acabat aquell acte els dirigents d'ERC van marxar, però una seixantena de militants i dirigents del PDECat, entre ells Joaquim Forn, el diputat Carles Campuzano i la president de la Diputació Mercè Conesa, van participar en el sopar al retaurantr La Plaça contigu al Museu casa Natal de Prat de la Riba. Sopar en el que Forn i Conesa no van parlar de Prat de la Riba, sinó de la independència que creien propera. Pujol, en canvi, acompanyat de l'ex alcalde convergent, Manel Vila, de la militant díscola Sílvia Requena i de cinc militants locals del partit,  van anar a sopar al bar restaurant El Xup ubicat a la carretera de Barcelona.  I mentre en el sopar de La Plaça tot era emoció i optimisme pel que havia de passar l'1 d'octubre i la consegüent Declaració Unilateral d'Independència, en el sopar del Xup l'ex alcalde convergent, l'expresident del "peix al cove" i de "l'ara això no toca" i la díscola Requena van expressar les seves pors de que el país l'endemà de l'1 d'octubre prengués mal.

I mirant de nou ara la foto dels que eren a primera fila a Castellterçol l'1 d'agost de 2017 al costat de Jordi Pujol, alguns sí que van prendre molt de mal. Puig va patir el que va patir i encara és a l'exili. Forn va passar més de tres anys a la presó. Comín roman ara a Brussel·les i Estrasburg sense aconseguir la butaca al Parlament Europeu que li pertoca. I Puigdemont continua a Waterloo, lloc on Napoleó va perdre la batalla decisiva, esperant si els tribunals espanyols li concedeixen o no l'amnistia després d'un llarg exili.

Avui Jordi Pujol ha dit que no veu la independència possible en els propers anys i que si arriba no serà abans de deu o quinze anys. I els qui titllaven de traïdors als qui s'atrevien a dir això el 2017, l'han escoltat i aplaudit. Pujol ha estat sense dubte el president que va reconstruir l'autogovern de Catalunya i dirigir-lo amb encerts i errors i alguna pàgina fosca de la que encara cap jutge ha dictat sentència. El seu pragmatisme va fer que més enllà dels seus aplaudiments a Puigdemont l'1 d'agost de 2017 a Castellterçol, no amagués la seves pors que el procés no acabés com s'anunciava. I bé no va acabar. Però avui ha rebut de l'espai nacionalista de Convergència, el PDECat i Junts l'agraïment pel que va fer i el perdó pels errors seus o dels fills.

El que no fa encara ningú, ni els dirigents d'Esquerra que s'esbatussen, ni els qui eren avui a Castellterçol homenatjant Pujol, és autocrítica per haver fet un referèndum d'independència sense un pla per l'endemà, ni suports internacionals, ni estructures d'estat per implementar-la. I discrepant de Jordi Pujol, la qüestió no és si la independència es podrà tornar a intentar aconseguir-la d'aquí deu o quinze anys.

La qüestió és que fins que no es reconegui que el 2017 no podia acabar perquè el pla de desconnexió o la transició de legalitat a legalitat no s'aguantava per enlloc en no tenir suficients suports interns i no tenir-ne d'externs, serà impossible que el que s'intenti en el futur tingui millor recorregut que el que es va fer el 2017.

Lllegir a NacióDigital-NacióManresa

EL RETORN DE JORDI PUJOL, Analitzo a Nacio Digital-NacióManresa, la rehabilitació del llegat polític de Jordi Pujol ara que amb el 155 s'ha intentat dinamitar el model lingüístic, educatiu o de mossos d'esquadra aconseguit.

Xavier Rius, 16 de maig de 2018

El dilluns de la setmana passada la plana de major de la vella Convergència, dirigents del PDeCAT i personalitats del món cultural van participar a l'acte d'homenatge a Jordi Pujol a Barcelona. Hi eren entre d'altres els expresidents del Parlament, Núria de Gispert i Joan Rigol, els exconsellers, Irene Rigau, Xavier Trias, Joana Ortega, Pere Macias, Joan Guitart, Lluís Franco, Joan Vallvé i Carme-Laura Gil, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, l'exdirector de Política Lingüística, Joaquim Arenas, l'activista cultural Josep Espar Ticó, l'expresident d'Òmnium, Jordi Porta, i el veterà periodista Josep Maria Cadena.

Va ser el primer acte de rehabilitació de la figura i l'obra de Jordi Pujol celebrat des de la confessió de l'herència oculta que va fer just quan agafaven més volada els afers judicials sobre els negocis opacs i la presumpta corrupció dels seus fills. Aquella confessió comportà la defenestració total de la persona que va liderar la recuperació de l'autogovern de Catalunya i la consecució de fites en l'àmbit lingüístic i de la seguretat pública que Catalunya mai no havia tingut. I gairebé sense voler-ho, com teníem la independència a tocar, la menysvaloració del molt que s'havia fet mentre ell va ser president.

Pujol va abstenir-se durant tres anys d'anar a cap a acte polític, tret de la commemoració de la mort de Prat de la Riba, que es fa cada agost a Castellterçol, poble on va néixer el fundador de la Mancomunitat. A Castellterçol on hi té bons amics, seia entre el públic, i no va coincidir ni el 2015 ni el 2016 amb polítics en actiu, més enllà d'alcaldes i regidors dels diferents municipis del Moianès. Però a l'acte del passat 1 agost, en que es commemorava el centenari de la mort de Prat de la Riba, hi va assistir el president Carles Puigdemont. I Pujol va seure a primera fila al costat del conseller de Cultura, Lluís Puig, del d'Interior, Joaquim Forn, del de Salut, Toni Comín, i de Carles Puigdemont. Fou saludat per tothom i quan Puigdemont i l'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, feren els seus parlaments, seguint el protocol, començaren amb la salutació al president Pujol.

Aquell acte, en els que totes les intervencions van connectar les paraules de Prat de la Riba i fragments del seu llibre "La nacionalitat catalana" amb el proper referèndum i la segura independència, va ser potser l'acte polític més multitudinari celebrat fins llavors al Moianès. I no seria fins dos mesos després, el 3 d'octubre, que se superaria a la nova comarca el nombre d'assistents en la manifestació que es va fer a Moià contra les càrregues de l'1 d'octubre.

Però aquell 1 d'agost, en que ningú s'imaginava que els que seien a primera filera al costat de Pujol, serien poc després a la presó o a l'exili, en acabar l'acte es varen fer dos sopars polítics a Castellterçol. Una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDeCAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDeCAT a Madrid, Carles Campuzano, i la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, al restaurant La Plaça, paret amb paret la casa natal de Prat de la Riba, per parlar del camí cap el referèndum de l'1 d'octubre que ens portaria a la independència. Però l'ex-President Pujol va anar al restarurant El Xup amb l'ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDeCAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I en aquell sopar no van parlar tant del futur, sinó que es recordà amb enyorança els temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya que s'autogovernava fins on podia amb la política del "peix al cove".

Ara, que després de més de mig any de 155, tenim de nou President, uns volen acabar per sempre amb la intervenció, aconseguir la llibertat dels presos i revertir tot el que s'ha carregat el 155 mentre s'eixampla la base social de l'independentisme. Es a dir recuperar tot allò aconseguit amb Pujol, el seu veritable llegat. Però altres, sobretot l'entorn de Puigdemont i Quim Torra, creuen que s'ha d'aprofitar la conjuntura per continuar el pols, aprofitar la internacionalització del Procés i convocar noves eleccions coincidint amb els judicis o amb les municipals i europees.

No se què pensarà Jordi Pujol del que ha passat i de cap on anar ara. Si s'allarga el 155 com s'inisnua des de Madrid, potser sí que es donarà l'estocada que ara no hi hagut temps a la immersió lingüística i els Mossos d'Esquadra. Però a l'acte de 101 aniversari de la mort de Prat de la Riba segurament ell tornarà a ser a Castellterçol sense la companyia dels que eren al seu costat l'agost passat, que tot fa pensar que continuaran a la presó o l'exili. Ell, que la història i els pecats propis i dels fills l'havien ubicat ja en el passat, continuarà allà present, metre siguin quin siguin els oradors, es llegiran fragments de Prat de la Riba que parlaran de resistència de la "nacionalitat catalana".

 Llegir a Nació Digital (Nació Manresa)

PRAT DE LA RIBA I ELS DOS SOPARS DE CASTELLTERÇOL. Mentre el gruix del PDECAT del Moianès va fer un sopar amb Forn, Campuzano i Conesa parlant del futur i l'1-O, l'expresident Pujol, l'exalcalde de CDC, Sílvia Requena i militants i veïns van anar a un altre mirant més el passat

Pujol entre el nou Secretari del Govern i els nous consellers de Cultura i Interior, nomenats expres per l'1-O

Em va colpir veure Jordi Pujol dimarts als actes del centenari de la mort de Prat de La Riba a Castellterçol, a primera fila, al costat del consellers de Cultura i d’Interior. Més envellit, i amb una mirada de vegades desubicada, era l’únic polític masculí que no portava americana. A l’ex-President Jordi Pujol se li va caure la corbata ara fa tres anys en espatllar la seva biografia com havia profetitzat que encara estava temps de fer, en El Convidat d’Albert Om. Representa una Catalunya (i una Espanya) on la majoria de partits es fiançaven de manera opaca i on hi havia una corrupció i enriquiment personal il·lícit, però que d'alguna manera gairebé tothom sabia. I també representa qui va construir partint de cero, la Generalitat i el període dels últims tres segles en que Catalunya ha tingut més poder, prosperitat i autogovern. Representa la construcció d'una Catalunya amb immersió lingüística a l'escola i els mossos com a policia integral, i també aquella que feia possible que a Moià tinguéssim, per voluntat popular durant 28 anys d'alcalde a Josep Montràs, governant en mig d'irregularitats urbanístiques i econòmiques constants, guanyant sempre les eleccions i no va perdre fins que el poble va entrar en fallida.

La presència del matrimoni Pujol Ferrusola a l’acte anual en memòria de Prat de la Riba que es fa cada agost a Castellterçol, era potser l’únic acte públic on l’ex-President s’ha deixat veure des d’aquell 25 de juliol de 2014 que va passar de ser admirat i respectat per gairebé tothom, a repudiat i criticat per tots, també pels seus. En la caiguda de l’estadista hi va influir més el coneixement de la cascada d’irregularitats, presumpta corrupció i més i més notícies sobre negocis tèrbols dels seus fills, fets, sembla, amb la participació de la mare, que el delicte o infracció fiscal d’amagar un suposat llegat a l’estranger. Ningú es creu que els diners i societats que tenen els fills vinguin d’una afortunada gestió d’aquesta herència secreta. El fet és que Pujol abans de ser desterrat i repudiat, anava cada any a l’acte de Castellterçol on manté bona amistat amb l’ex-alcalde de CiU, Manel Vila, i alguns convergents i empresaris castellterçolencs o estiuejants, i els dos anys passats va continuar assistint a la commemoració de Prat de la Riba.

 

Dimarts era allà, a primera fila, sol, vigilat des de la distància pel seus dos escoltes, sense la dona que havia patit un problema mèdic uns dies abans. Assegut entre el nou Secretari del Govern, Joaquim Nin, i en nou Conseller de Cultura, Lluís Puig, que era al costat del també nou Conseller d’Interior. Tots tres nomenats ara per cobrir les baixes de persones que legítimament, bé discrepen de l'1-O o no volen correr el riscos de la repressió. Pujol va ser saludat pel President Puigdemont, i no es va lliurar d’algun crit de “corrupte!” o "lladre!". Amb la mirada de vegades que semblava desubicada va escoltar els parlaments de l’alcalde Isaac Burgos, de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, i del President Puigdemont, que van reivindicar la vigència de les paraules de Prat de la Riba en el context actual del referèndum de l’1 d’Octubre, per marxar d’una Espanya que no entenia Catalunya feia 111 anys i tampoc entén ara.

En acabar l’acte una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDECAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDECAT a Madrid, Carles Campuzano i la presidenta de la Diputació al restaurant La Plaça, allà mateix, paret amb paret al museu i casa natal de Prat de la Riba. Però no es va parlar gaire de l’insigne fill de Castellterçol, sinó del camí cap el referèndum de l’1 d’octubre i de com encarar la repressió i impediments de l’Estat. Conesa va parlar més de com els ajuntaments faran possible el referèndum i Forn, de com el Govern garantirà que es pugui votar i de la fermesa per afrontar la repressió de l’Estat. Ell sap que, pel seu càrrec, és un dels que està més en el punt de mira. Ja vaig tuitejar fa dies que quan veig "Referèndum del l-O", jo hi llegeixo "un a cero", i per saber qui ha guanyat, cal saber a quin camp es juga, i a Forn potser li tocarà intentar decidir-ho.

 Imatge de Twitter del restaurant abans de començar a sopar del PDECAT

  Manel Vila, amb americana blanca, dimarts a Castellterçol. Acabat l'acte convidà a sopar a Pujol amb un grup de militants i exmilitants d e CDC i PDECAT

Simultàniament l’ex-President Pujol va anar a sopar al Xup, a la carretera, amb l’ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDECAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I allà també van parlar del futur, però més amb l’enyorança dels temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya influent que s’autogovernava fins allà on podia amb la política del “peix al cove”. Una política a la que no vol tornar ni ERC ni el PDECAT, però que tan bons resultats dóna ara al País Basc.  

Manel Vila, que té una forta amistat amb Pujol, sap que és que se'l cremi a la foguera per corrupció real o fictícia. Vila va ser gairebé  vint anys alcalde de Castellterçol, i va ser desbancat el 2011 tot i haver guanyat amb 5 regidors, pel pacte entre ERC (3) i el PIC-PSC (3). Però el PIC-PSC que havia quedat tercer es passà de banda a mig mandat pactant amb Vila i CiU una moció de censura a l'alcalde d'ERC. Aquest pacte establia que durant 10 mesos Carme Tantiñà del PIC seria alcaldessa i la resta de mandat ho seria Vila de CiU. Però Tantiñà, sent alcaldessa "va descobrir" que Vila era un pressumpte corrumpte, trencà el pacte amb CiU i, tot i ser la llista menys votada va acabar el mandat com alcaldessa amb ERC i CiU a l'oposcició, sense haver-hi opció legal a que fessin una moció de censura cap a ella. 

Imatge dels sopar amb Pujol. Hi veiem l'exalcalde Manel Vila i de vemell-marró, la Sívia Requena que va postular-se d'anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats en el lloc de F Homs.                     punteta

Fa dos dies el diari alemany Süddeutsche Zeitung publicava que els diplomàtics estrangers destacats a Espanya i a la Unió Europea no entenen com Mariano Rajoy no fa cap gest per dissuadir als catalans perquè no vulguin marxar d’Espanya. Mayor Oreja va parlar sense embuts i mostra com veuen el problema molts polítics espanyols, que pretenen aplicar al Procés la mateixa medicina que van exercir contra ETA. Si bé per Mayor Oreja ETA continua existint i actuant, ara a Catalunya amb la convocatòria de l’1-O. Pel PP el lliurament de les armes d’ETA és un trampa, i el Govern central continua mantenint el càstig extrajudicial d’allunyament dels presos, tot i que la banda ja ha deixat de matar.

Amb Catalunya, a més de les condemnes judicials a Mas, Rigau, Ortega i Homs, l’Estat ara es treu de la màniga el Tribunal de Cuentas per tal que s’embargui el bens d’aquests, com un avís que seran més durs encara amb els que s’involucrin en el referèndum de l’1 d’Octubre.

Fa quatre anys, Artur Mas va comparar el procés que s’iniciava a Catalunya amb la lluita de Gandhi i Luther King, comparació que jo vaig qualificar d'arriscada en diversos articles, donat que tots dos van morir assassinats. També des d’alguns sectors del nacionalisme català, es va voler comparar la lluita de Catalunya per tenir un estat amb la d’Israel. I la semblança del que passa a casa nostra amb el que es fa a Israel no l’han posat els independentistes, sinó Mariano Rajoy i la Brigada Aranzadi. Mentre a la dona de King o Mandela o la família de Gandhi no se’ls hi va expropiar la casa, ara s’adverteix que, a més de presó i inhabilitació, se’ls hi cobrarà en espècies els diners que destinin al 1-O i perdran tots els bens. Si fa o no fa, com fa Israel amb les famílies del palestins que cometen actes violents o de terrorisme que se’ls hi dinamita la casa.

Jo no tinc ni idea de com anirà l’1 d’octubre. Estic segur que es votarà encara que a molts llocs serà amb urnes al carrer i el seu resultat i les seves conseqüències es mesuraran no només en base a la participació, sinó per la resposta repressiva de l’estat. Molts catalans no independentistes que creuen que la solució és un nou encaix amb Espanya s’alinearan amb el Sí, senzillament perquè no podran quedar-se al costat d’un Rajoy que intenti retirar les urnes o empresonar a bona part dels dirigents polítics catalans.  Puigdemont, parlant de Prat de la Riba, va recordar l’actuació de l’Exèrcit contra la revista el Cu Cut i l’aprovació de la Ley de Jurisdicciones. No sembla possible fer això ara, però un gallego com Rajoy, que no mostra emocions ni empaties, i que sap que a la seva dreta té a Aznar i la caverna mediàtica esperant que la cagui, és capaç de tot.  

Discrepo dels que creuen que si hi ha una participació alta, l’endemà es pugui proclamar la independència. Entre d'altres motius pels pocs suports internacionals obtinguts. És negatiu que dels pocs partits europeus que s'han manifestat a favor, dos són ultres, La Lliga Nord d'Itàlia i el Blaams Velang flamenc i de Maduro millor no parlar-ne.
 Més aviat veig que s’entrarà en un espiral de sancions i amenaces que al mateix Rajoy se li pot anar de les mans, no perquè desemboqui en cap acte de violència, sinó perquè significarà la voladura de tots el ponts. I és que l´única sortida a aquest conflicte és que les dues parts es trobin per dialogar i negociar disposats a parlar de tot. I "tot" vol dir parlar d’una consulta pactada vinculant, vol dir també parlar de tornar als millors anys del pujolisme –que es va enyorar amb Pujol i l’ex-alcalde Vila al sopar del Xup- afegint‘hi el pacte fiscal i blindatge de competències. I no veig a al PP de Rajoy ni molts sectors del PSOE disposats a seure a parlar, sense condicions prèvies, de tot.    

PUIGDEMONT REIVINDICA A PRAT DE LA RIBA A CASTELLTERÇOL, AMB MOTIU DEL CENTENARI DE LA SEVA MORT, NO COM A EXERCICI DE NOSTÀLGIA, SINÓ COM LLIÇÓ DE FUTUR. Avui s'han celebrat a Castellterçol (Moianès) els actes del centenari de la mort de fundador de la Mancomunitat

 La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, l'alcalde Isaac Burgos, el president Puigdemont, i l'alcalde Moià, Dionís Guiteras, a la Sala de Plens. Al fons la pintura mural de David Font

Aquesta tarda, amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'han celebrat a Castellterçol (Moianès) els actes del centenari del fundador de la Mancomunitat de Catalunya,  Enric Prat de la Riba, poble on va neixer i morir. 

Després d'anar a l'Ajuntament, on s'ha penjat a la sala de plens la pintura mural sobre Prat de la Riba de l'artista local David Font, ha sortit al balcó per contemplar el Ball del Ciri. Tot seguit, acompanyat dels consellers de Sanitat, Toni Comín, vinculat a Castellterçol, del de Cultura, Lluís Puig, i del d'Interior, Joaquim Forn, (dues hores abans s'ha celebrat a Moià la Junta de Seguretat), ha anat cap a la Plaça on l'alcalde Isaac Burgos, la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa i el president Puigdemont han fet els seus parlament davant de més de 500 persones. Com en anys anterior entre el públic hi era l'expresident Jordi Pujol que ha estat rebut, més aviat amb indiferència per la gent, si bé no s'ha lliurat d'algun xiulet i crit de corrupte.

 El President observant el Ball del Ciri, des del balcó de l'Ajuntament

Davant de la casa museu Prat de la Riba el primer en intervenir ha estat l'alcalde, Isaac Burgos, que a més de reivindicar la figura i les paraules de Prat de la Riba, com "més vives que mai", ha afirmat que "l'1 d'octubre votarem en un referèndum vinculant". 

Tot seguit ha intervingut la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, que ha evocat l'obra de Prat de la Riba que després de ser president de la Diputació de Barcelona, va crear la Mancomunitat "com un òrgan nou que servís per tot Catalunya" Conesa ha recordat com amb la Mancomunitat es van crear les biblioteques, l'Escola Industrial, l'Institut del Teatre, Escoles de formació per a dones,i l'ha qualificat de visionari. Per Conesa la Catalunya actual com la de fa 111 anys, està encorsetada per un estat que no la deixa ser lliure".

Conesa, Puigdemont i l'alcalde Isaac Burgos

Per la seva banda el president Puigdemont, ha reivindicat Prat de la Riba i el seu llibre "La nacionalitat catalana" que "si el llegissin els polítics espanyols sabrien que sentien els catalans fa cent anys i que senten ara"   I citant Prat de la Riba ha afirmat que "no hi ha perill més gran que la immobilitat", afegint que "a Catalunya l'han volguda morta tantes vegades i ha rebrotat tantes vegades, que en el diccionari del futur hi ha unes ganes enormes de viure". Per Puigdemont el llegat de Part de la Riba "no és un exercici de nostàlgia, sinó de una lliçó de futur".
Puigdemont ha afirmat que "la millor manera que d'homenatjar Prat de la Riba és intentant fer realitat el seu somni i el de generacions que ho han tingut pitjor que nosaltres i que ens han permès avui tenir el privilegi històric d'estar a pocs mesos d'aconseguir-ho".  I ha recordat que com va dir el fundador de la mancomunitat, "No hi ha perill més gran que l'immobilisme"

Acabat l'acte institucional s'han fet crits d'independència i ha començat un concert de mes d'un hora de Roger Mas que ha cantat temes de Verdaguer i altres poetes i escriptors catalans. El president Puigdemont ha marxat després d'escoltar els primers temes.

En acabar l'acte, poc abans de les deu del vespre, una seixantena de regidors, alcaldes i militants del PDECAT del Moianès han anat a sopar al bar La Plaça, amb el conseller Joaquim Forn, la presidenta de la Diputació i el portaveu del partit al Congrés, Carles Campuzano, mentre l'ex-president Jordi Pujol ha anat a sopar al restaurant El Xup, a la carretera, amb l'ex-alcalde de CiU, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitatns de PDCAT o CDC i veïns.

L'ex-president Jordi Pujol, al costat dels consellers de Cultura i Interior

 El conseller de Sanitat, Toni Comin. Estiueja a Castellterçol on hi té enterrat el seu pare, el líder comunista, Alfons Comín.

Els consellers de Cultura, Interior i Sanitat

 

  Les alcaldesses de Sant Quirze Safaja, Anna Guixà, i Monistrol de Calders, Sílvia Sànchez, amb el President i l'alcalde.

La Dansa de Castellterçol i El Ball del Ciri tenen un caràcter simbòlic important, en tant que està molt lligat a la tradició religiosa del poble. Es tenen notícies de les dances des del segle XVII. Tres de les sis parelles de balladors ja ballaren l’any anterior, mentre que les altres tres són parelles noves. Els primers s’encarregaven tradicionalment de cuidar del manteniment i de les flors que decoraven l’altar major de l’església al llarg de l’any, mentre que els segons haurien d’assumir aquesta tasca de cara al següent any. El ball simbolitza aquest traspàs de poders en un moment determinat de la música, en què els balladors antics lliuren l’almorratxa i el ciri guarnit de flors a les noves parelles. Els tres nois que ja ballaren l’any anterior tiraran a més l’ampolla de colònia per sobre de l’ajuntament als últims compassos del ball, simbolitzant també el final de la seva tasca, no sense jugar amb la cobla en la darrera tirada musical, en què l’últim ballador simularà el llançament la punteta o mirarà de posar a prova la resistència dels músics.

Puigdemont amb els dansaires del Ball del Ciri

 

 Roger Mas i el seu grup

MOLTA PARTICIPACIÓ A LA CONSULTA SOBRE LA COMARCA DEL MOIANÈS. RESULTATS: EL SÍ GUANYA A TOTS ELS POBLES AMB 4.147 SÍ, 841 NO, I EL 47,37% DE PARTICIPACIÓ

RESULTATS: EL SÍ GUANYA A TOTS ELS POBLES AMB 4.147 SÍ, 841 NO, I EL 47,37% DE PARTICIPACIÓ (Clica aquí per anar als resultats)

Imatge de les votacions d'aquesta tarda a Moià

(Clica aquí per anar als resultats)

Imatge d'un dels actes informatius a Moià

Avui està havent-hi molta participació la consulta popular sobre si el Moianès ha de ser o no comarca. Els ciutadans de Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Granera i Collsuspina estan convocats demà a les urnes per decidir si es volen constituir-se com a comarca . El procés no és vinculant, però hi ha el compromís del Govern que si guanya el sí, es tirarà endavant. l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras confia que el resultat serà "irrefutable". Actualment, els municipis estan distribuïts en tres comarques: Bages, Osona i Vallès Oriental. I un cop celebrada la consulta els plens muncipals de cada ajuntament haurà d'aprovar si vol o no formar part de la nova comarca que haurà de tenir continuïtat territorial i podria passar que Granera digui que sí, però Castellterçol que no, trencant la continuïtat física de la comarca.